Us oferim la possibilitat de provar, durant 15 dies i sense compromís, el nostre servei d'informació de licitacions públiques, adjudicacions i obertures que tenim.
El servei també inclou assessorament telefònic i en línia sobre la presentació a licitacions.
Us podeu donar d’alta en la nostra web www.divisiosigo.cat a l’apartat Contactar o senzillament correu electrònic.
La inversión destinada en este periodo es la mayor registrada entre enero y junio de 2016, cuando las administraciones públicas desembolsaron 471,9 millones de euros para la construcción y rehabilitación de vivienda pública.
La inversión en inmuebles públicos se duplica. Entre enero y julio, la administración ha destinado 325,1 millones de euros a la construcción y rehabilitación de vivienda pública. La cifra acumulada en los primeros siete meses del año duplica la registrada en el mismo periodo del año anterior, de 147,3 millones de euros, según la Asociación de Empresas Constructoras y Concesionarias de Infraestructuras, Seopan.
En concreto, la inversión agregada en vivienda pública en julio es la mayor cifra registrada en este periodo desde 2016. Ese año, las administraciones dedicaron 471,9 millones de euros a la construcción y rehabilitación de vivienda pública, prácticamente triplicando la cifra registrada en los siete primeros meses del ejercicio anterior. A partir de ese año, la inversión en vivienda pública descendió en este periodo, acumulando dos años de caídas a doble dígito.
Hasta julio de 2017, las administraciones destinaron 304,3 millones de euros a vivienda pública, un 35,5% menos que el año anterior. Esta cifra continuó cayendo hasta 147,3 millones de euros, un 51,6% inferior en términos interanuales. Este año, la inversión en vivienda pública ha remontado, sin estar todavía a niveles de 2016.
La mayoría de las licitaciones, un 69,2% del total, se han otorgado a la construcción de obra nueva, sumando una inversión de 224,9 millones de euros. Los 100,1 millones de euros restantes se han destinado a la rehabilitación y mantenimiento de las viviendas. La categoría que ha experimentado un mayor crecimiento respecto al año anterior ha sido la de rehabilitación y mantenimiento, prácticamente multiplicando por tres los 38,9 millones de euros destinados entre enero y julio de 2018.
En concreto, las administraciones han destinado 46,5 millones de euros a vivienda pública en junio. El pico de inversión en este año se alcanzó en abril, cuando las entidades públicas destinaron 99,4 millones de euros a este tipo de viviendas. El mínimo, en cambio, se registró en junio, con un presupuesto de 17,3 millones.
Hasta junio, País Vasco, Cataluña y Baleares lideraban la inversión en vivienda pública. En total, las tres comunidades autónomas destinaron en total 65,6 millones de euros en inmuebles públicos. A la cola de la lista se encuentran Asturias, Murcia y La Rioja, con una inversión total de 340.000 euros.
Us oferim la possibilitat de provar, durant 15 dies i sense compromís, el nostre servei d'informació de licitacions públiques, adjudicacions i obertures que tenim.
El servei també inclou assessorament telefònic i en línia sobre la presentació a licitacions.
Us podeu donar d’alta en la nostra web www.divisiosigo.cat a l’apartat Contactar o senzillament correu electrònic.
El dia 12 de juliol de 2019 s'ha publicat en el DOUE aquesta Directiva l'article 1 de la qual té per objecte la modificació de la Directiva 2009/33/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril de 2009, relativa a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i energèticament eficients.
Entre altres preceptes, es substitueix el text dels articles 1 -relatiu a l'objecte i finalitat- i 5 -relatiu als objectius mínims de contractació pública- de la Directiva 2009/33/CE. D'una banda, el nou text de l'article 1 disposa que "la present Directiva exigeix que els estats membres garanteixin que els poders adjudicadors i les entitats adjudicadores, en la contractació pública relativa a determinats vehicles de transport per carretera, tinguin en compte els impactes energètic i mediambiental d'aquests durant la seva vida útil, inclosos el consum d'energia i les emissions de CO2 i de determinats contaminants, amb la finalitat de promoure i estimular el mercat de vehicles nets i energèticament eficients i millorar la contribució del sector del transport a les polítiques en matèria de medi ambient, clima i energia de la Unió ".
D'altra banda, el nou text de l'article 5 assenyala que els Estats membres han de vetllar perquè la contractació pública de vehicles i serveis compleixi els objectius mínims de contractació pública per als vehicles lleugers nets que figuren en el quadre 3 de l'annex de la Directiva (UE) 2019/1161, i per als vehicles pesats nets que figuren en el quadre 4 de l'annex de la mateixa Directiva. A l'efecte del càlcul dels objectius mínims de contractació pública, matisa que "la data de la contractació pública que s'ha de tenir en compte és la data de finalització del procediment de contractació pública, mitjançant l'adjudicació del contracte".
L’any 2020, els departaments de la Generalitat i el seu sector públic hauran d’haver destinat a la compra pública d’innovació 20 milions d’euros. Aquest és l’objectiu que s’ha fixat el Govern per a tots els contractes que puguin incorporar elements d’innovació en els seus processos de licitació. Per aconseguir-ho, la direcció general de Contractació Pública ha elaborat la Guia per a la compra pública d’innovació (CPI) en l’àmbit de la Generalitat i el seu sector públic, un document que aporta pautes i recomanacions orientades a facilitar als òrgans de contractació la tasca d’incorporar la innovació en els procediments de licitació.
La CPI comporta un canvi cultural radical en la manera de planificar les compres de serveis públics, que vol potenciar la innovació amb un doble objectiu: impulsar la competitivitat de les empreses, d’una banda, i millorar l’eficiència i la qualitat dels serveis públics, de l’altra. El canvi consisteix a deixar d’especificar el producte concret que cal comprar (un bolígraf) per passar a definir les necessitats que cal cobrir i les funcionalitats que haurà de tenir el nou producte o servei (una eina per escriure) i obrir, així, la porta a la creació i la recerca per part de les empreses, especialment en camps com el social, el sanitari i el mediambiental.
En un acte de presentació de la Guia per a la compra pública d’innovació que ha tingut lloc aquest dijous al matí al Palau de Pedralbes, davant de més de 200 representants del món empresarial, el secretari general del departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, ha posat de manifest que “la nostra obligació com a administració és incentivar la innovació a través de la contractació pública per afavorir la modernització i la millora dels serveis públics per respondre a dos objectius: en primer lloc, millorar els serveis públics, i fer-los més eficients, mitjançant l’adopció de solucions innovadores per part de l’Administració Pública. I, en segon lloc, induir l’ús de la CPI com a instrument de foment de l’R+D+I a les empreses, especialment de les pimes”.
Durant la seva intervenció, Castellanos ha destacat que “El potencial d’impacte i transformació de la compra pública és molt elevat, atès que suposa més del 15% del producte interior brut de la Unió Europea. A més, s’ha de tenir en compte que la Generalitat té un gran poder de compra, sent el principal comprador de Catalunya. I que com a Govern volem utilitzar aquest potencial com a palanca que ens faciliti complir amb els objectius de desenvolupament sostenible i amb l’Agenda 2030”.
La millor solució disponible al mercat
Segons explica la Guia, la innovació no és només tecnologia. Tots els sectors poden innovar, fins i tot en la manera de prestar un servei, sense que hi hagi cap implicació d’un producte tecnològic.
Aquest nou plantejament incentiva les empreses a millorar els productes i els serveis, fer-los més eficients, ajustar-ne el preu i pensar solucions imaginatives que donin resposta a la necessitat plantejada, mentre que les administracions públiques s’asseguren la millor solució disponible al mercat. El sistema de compra pública d’innovació permet:
· aconseguir més qualitat amb el mateix cost
· donar resposta a necessitats no satisfetes actualment o que es preveu que sortiran en un futur proper
· modernitzar la manera de prestar els serveis públics i ajustar-los a les exigències de la societat que cada vegada és més tecnològica, té més respecte pel medi ambient i és socialment més responsable
· ajudar les empreses a innovar, en particular, les pimes
· ajudar a estimular el mercat cap a la innovació
Innovació en l’eficiència energètica, la mobilitat, l’economia circular, la construcció i la informàtica
Els contractes que han d’incorporar la innovació en el procés de licitació i que s’han de tramitar d’acord amb les pautes de la Guia de compra pública d’innovació són:
· els que fomentin l’estalvi i l’eficiència energètica en edificis i equipaments públics
· els que tinguin com a finalitat la implantació de mecanismes per reduir el consum d’aigua, els residus i/o l’energia, o la introducció de les energies renovables en edificis i equipaments públics
· els que fomentin la mobilitat sostenible i l’ús de vehicles no contaminants
· els que es fonamentin en els principis de l’economia circular
· el disseny, construcció, rehabilitació i manteniment d’edificis, mitjançant l’ús de metodologies de col·laboració com el BIM, el LEAN i d’altres, en els contractes d’obres i de concessió d’obres
· els que tinguin per objecte la simplificació de procediments i tràmits, la racionalització, modernització i millora de processos, les metodologies de treball, l’organització de les administracions públiques o dels serveis públics i l’eficiència en la despesa pública
· els que tinguin per finalitat la millora en l’organització o la prestació de serveis en l’àmbit dels serveis socials i de salut
· els contractes de manteniment d’aplicacions informàtiques
El dia 11 de juliol de 2019 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si la Directiva 2014/24/UE faculta al poder adjudicador per apartar un licitador del procediment de contractació per causes que afecten al subcontractista proposat en l'oferta.
En relació amb aquesta qüestió, l'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia respondre que l'article 57.4, lletra a), de la Directiva 2014/24/UE -relatiu als motius d'exclusió facultatius- "no s'oposa, en principi, a excloure un licitador que hagi expressat, en la seva oferta, la intenció de subcontractar a un operador econòmic, quan aquest últim hagi incomplert les obligacions aplicables en matèria laboral o social establertes en el dret nacional".
Així mateix, afirma que "en resoldre sobre l'exclusió, el poder adjudicador ha de disposar de la facultat d'apreciar, en cada cas, la proporcionalitat d'aquesta mesura, valorant totes les circumstàncies concurrents per discernir la fiabilitat del licitador, tret que al plec de condicions es prevegi, imperativament, l'exclusió sense prendre en consideració el caràcter proporcionat d'aquesta sanció".
El dia 19 de juliol de 2019 s'ha publicat en el DOGC la Resolució VEH/1956/2019, d'11 de juliol, per la qual es dona publicitat a aquest Acord que estableix el règim de funcionament, de convocatòria i de desenvolupament de les sessions del Comitè de Preus de Contractes de la Generalitat de Catalunya, al qual correspon, d'acord amb l'article 15 del Decret 376/1996, de 2 de desembre, de reestructuració de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, exercir les funcions relatives a la revisió de preus dels contractes públics.
Entre altres aspectes, estableix que les sol•licituds d'informe que s'adrecin al Comitè de Preus s'han de fer de conformitat i amb la informació de la Instrucció 1/2019, de 30 de maig, del Comitè de Preus de Contractes de la Generalitat de Catalunya sobre la informació necessària per a l'emissió de l'informe preceptiu de l'estructura de costos dels contractes del sector públic de Catalunya. Així mateix, i en relació amb la convocatòria de les sessions, assenyala que el Comitè es reuneix periòdicament i en funció de les peticions d'informe que rebi, i que les reunions es faran a distància, d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, llevat que algun dels seus membres demani expressament la celebració de la sessió de manera presencial.
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 226/2019: Inadmissió. Manca de legitimació: empresa que no s'ha presentat en els lots que recorre. Imposició de multa: temeritat.
- Resolució 227/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. Introducció d'un subcriteri de valoració no previst en el plec per a la valoració de l'oferta tècnica: no s'aprecia. Incorrecta valoració del responsable del contracte-cap de manteniment proposat per l'empresa adjudicatària: error de fet reconegut per l'òrgan de contractació que, tot i variar la puntuació pel criteri, no altera el resultat final de l'adjudicació. Baixa en l'empresa adjudicatària d'una de les persones proposades per a l'execució del contracte que també era objecte de valoració: en el cas plantejat, ateses les previsions dels plecs, no pot donar lloc a l'anul•lació de la valoració i de l'adjudicació del contracte, corresponent a l'empresa adjudicatària la designació d'un professional que compleixi, com a mínim, les característiques que va proposar, li van ser valorades i han resultat determinants de l'adjudicació, i a l'òrgan de contractació la necessària comprovació i exigència del compliment de l'oferta.
- Resolució 228/2019: Estimació parcial. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. Licitació amb criteris dependents d'un judici de valor amb una ponderació superior a la dels criteris de valoració automàtica; vici procedimental per manca d'aplicació dels primers per un comitè d'experts o organisme tècnic especialitzat. Vici de composició de la mesa de contractació en la sessió al•legada, per manca d'assistència de la vocalia corresponent a la secretaria de la corporació. Desestimació de la resta d'al•legacions del recurs. Anul•lació de l'acte impugnat i de tot el procediment de contractació.
- Resolució 229/2019: Estimació parcial. Recurs especial en matèria de contractació contra la decisió de l'òrgan de contractació de no formalitzar el contracte. No concurrència supòsit article 153.4 de la LCSP. Estimació parcial del recurs.
- Resolució 230/2019: Inadmissió, per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Recurs especial en matèria de contractació contra el plec de clàusules administratives particulars. Satisfacció extra processal de les pretensions de la recurrent.
- Resolució 231/2019: Estimació parcial del recurs contra l'adjudicació. Manca de publicitat adequada de la modificació del plec. La qualificació del contracte i el règim de determinació de les ofertes anormals o desproporcionades fixats en els plecs i no qüestionats en el seu moment, són lex inter partes. Previsió en els plecs dels límits per apreciar les ofertes anormals.
- Resolució 232/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'exclusió. Motivació in alliunde. Lex inter partes. Presumpció certesa, validesa i legalitat. L'apreciació tècnica que duu a l'òrgan de contractació a excloure a la recurrent es troba dintre de la seva discrecionalitat tècnica i no es percep errònia ni arbitrària. Multa: no procedeix
- Resolució 233/2019: Inadmissió del recurs contra la proposta d'exclusió. Acte no susceptible de recurs.
- Resolució 234/2019: Inadmissió del recurs contra la resolució d'adjudicació. Extemporaneïtat del recurs contra el plec que no va ser impugnat: improcedència del recurs indirecte.
- Resolució 235/2019: Inadmissió. Recurs contra l'adjudicació. Manca de legitimació activa per no haver presentat oferta. Possible excepció per manca de publicació de la modificació del plec produïda arran d'un recurs presentat contra el plec per l'actora. Anàlisi de les circumstàncies concretes.
- Resolució 236/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acta de la mesa de contractació de valoració dels informes de justificació de la oferta desproporcionada i la proposta d'adjudicació. Acte no susceptible de recurs.
- Resolució 237/2019: Recurs contra els plecs. Estimació parcial. Legitimació d'associacions. Error en el càlcul del pressupost base de licitació reconegut per l'òrgan de contractació. Proporcionalitat de la ponderació dels criteris d'adjudicació en el seu conjunt. Doctrina sobre la configuració i preceptiva publicitat dels aspectes econòmics del contracte. Arts. 100.2, 101.2 i 102.3 de la LCSP. Manca de justificació de les xifres o índex aplicats per al càlcul del pressupost base de licitació. Límits a la potestat discrecional de l'òrgan de contractació en la configuració dels elements essencials del contracte. Anul•lació de les clàusules i previsions del plec impugnades.
- Resolució 238/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació. Incompetència Tribunal. VEC no superior a 100.000 euros.
- Resolució 239/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa, certesa i encert dels informes tècnics. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan contractant. Manca de motivació de la resolució d'adjudicació: concurrència però de la lectura del recurs s'infereix el coneixement complet de l'informe de valoració per part de la recurrent. No existència d'indefensió. Multa: no procedeix.
- Resolució 240/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació del contracte. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa, certesa i encert dels informes tècnics. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan contractant. Límits a la possibilitat d'afegir subcriteris: doctrina.
- Resolució 241/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de l'oferta de la recurrent i l'adjudicació d'un contracte de serveis. Oferta de la recurrent inclosa en valors presumptament anormals o desproporcionats, que s'exclou perquè la seva justificació no acredita l'adequat compliment del contracte. Discrecionalitat tècnica de l'òrgan de contractació en l'apreciació de les característiques de l'oferta. Presumpció de legalitat i veracitat de l'informe de l'òrgan tècnic, que considera que amb l'oferta de la recurrent no s'assoliria el compliment de tots els aspectes tècnics establerts als plecs, d'acord amb la interpretació que se'n deriva d'aquests. No s'aprecien els motius al•legats en el recurs. Exclusió correcta.
- Resolució 242/2019: Desestimació. Contracte de serveis a adjudicar mitjançant concurs de projectes restringit amb intervenció de jurat. No-admissió de la sol•licitud de participació i documentació annexa i exclusió del candidat recurrent de la licitació. Manca de la deguda esmena de la documentació administrativa exigida en aquesta licitació. Funció revisora. Les previsions del plec són lex inter partes. Exclusió correcta.
- Resolució 243/2019: Estimació. Recurs contra el PCAP d'un contracte d'assessorament jurídic laboral. Requisit de solvència tècnica o professional que exigeix experiència prèvia en entitats públiques d'àmbit local, contrari als principis de la contractació pública i tipificat a la LCSP com a vici que ha de portar a l'estimació el recurs. Anul•lació del criteri de solvència impugnat.
- Resolució 244/2019: Recursos acumulats contra els plecs. Desestimació del recurs especial en matèria de contractació presentat per la FEAT contra l'anunci prèvi de licitació publicat al DOUE: no aplica l'article 7.2 del Reglament 1370/2007 (CE). Estimació del recurs especial en matèria de contractació presentat per la FECAV contra la clàusula desena del PCAP. Funció revisora. Discrecionalitat de l'òrgan de contractació a l'hora d'establir els citeris de solvència. Limitacions d'accés a les empreses licitadores amb motiu d'obtenir subvencions. Indeterminació i manca de motivació de la clàusula impugnada.
- Resolució 245/2019: Desestimació recurs presentat per TECNO-CUATRO. Estimació recurs interposat per l'UTE. Retroacció del procediment al moment de la valoració del sobre B per tal que l'AMB comprovi la situació real en quant l'acreditació efectiva de compromisos de les empreses licitadores recurrents i adopti la decisió que, en conseqüència, resulti adient. Recursos especials en matèria de contractació contra l'exclusió de les empreses licitadores. Recursos acumulats. Admissió: recurs interposat en termini. Concurs de projectes restringit. Exclusió de la fase de selecció dels participants per incompliment del PCAP en presentar un mateix membre en els respectius equips tècnics. Abast dels aclariments publicats en el perfil. Redacció i configuració de la clàusula limitativa: no previsió d'aportació de cap documentació addicional.
- Resolució 246/2019: Inadmissió del recurs contra els plecs. Legitimació de l'associació recurrent: no s'aprecia. Multa: no procedeix.
- Resolució 247/2019: Estimació parcial del recurs contra els plecs. Manca de justificació de la previsió de presentació d'ofertes en format no electrònic. Limitacions en l'accés als lots per part de les empreses licitadores. Doctrina sobre la configuració dels aspectes econòmics del contracte. Acreditació del compromís d'adscripció de mitjans a l'execució del contracte. Anul•lació de les clàusules i previsions del plec afectades pels motius estimats.
- Resolució 248/2019: Estimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acord de la junta de govern mitjançant el qual s'exclou a la recurrent. Aplanament de l'òrgan de contractació. Anul•lació de l'acord d'exclusió i de tot el procediment de licitació, en no resultar jurídicament possible la retroacció de les actuacions al moment de la valoració de l'oferta exclosa, a fi que es torni a realitzar, en ja ser conegudes les ofertes econòmiques avaluables de forma automàtica.
- Resolució 249/2019: Recurs acumulats contra els plecs. Estimació. Legitimació d'associacions. Anul•lació dels procediments afectats davant l'apreciació d'ofici de causa de nul•litat per manca de publicitat de l'anunci de licitació en el perfil de contractant de la PSCP. Doctrina sobre la configuració i preceptiva publicitat dels aspectes econòmics del contracte. Arts. 100.2, 101.2 i 102.3 de la LCSP. Manca de justificació de les xifres o índex aplicats per al càlcul del pressupost base de licitació. Viabilitat econòmica del contracte. Doctrina sobre criteris d'adjudicació i millores.
- Resolució 250/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra el PPT de la licitació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment d'adjudicació per l'òrgan de contractació.
El dia 11 de juliol de 2019 el TJUE ha dictat aquesta Sentència, la qual té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 28.2 de la Directiva 2014/24/UE, que en el si del procediment restringit, estableix que "només podran presentar una oferta els operadors econòmics convidats pel poder adjudicador després de l'avaluació per aquest de la informació proporcionada". En concret, es planteja si aquest precepte s'ha d'interpretar en el sentit que s'exigeix una identitat total (jurídica i material) entre els operadors preseleccionats i els que presenten les ofertes en un procediment restringit.
El TJUE declara que l'article 28.2 de la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que no s'oposa a què, en el marc d'un procediment restringit, "pugui presentar una oferta un candidat preseleccionat que es compromet a absorbir a un altre candidat preseleccionat, en virtut d'un acord de fusió celebrat entre la fase de preselecció i la de presentació d'ofertes i complert després d'aquesta fase de presentació, tenint en compte el requisit d'identitat jurídica i material entre els operadors econòmics preseleccionats i els que presenten les ofertes".
A partir d'avui està disponible al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya la Nota Informativa 1/2019, de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, en la qual s'assenyala que, d'acord amb la normativa aplicable i de conformitat amb els pronunciaments de l'APDCAT, per al compliment del dret de protecció de dades en matèria de contractació pública, cal tenir en compte que les dades identificatives de persones físiques contingudes en els documents dels expedients de contractació pública, o en les signatures electròniques d'aquests documents, que s'han de publicar a la Plataforma de serveis de contractació pública, han d'incloure el nom i els cognoms, sense acompanyar-lo en cap cas del DNI, en cas de tractar-se de persones licitadores, adjudicatàries o contractistes; i, en cas de tractar-se de persones treballadores públiques que intervenen en els procediments de contractació pública per raó del càrrec o de les funcions, el nom, els cognoms, el càrrec i les dades de contacte (telèfon, correu electrònic i domicili de la seu social). D'altra banda, també s'assenyala la necessitat de tenir en compte que prèviament a la publicació de les dades de les persones treballadores públiques que intervenen en els procediments de contractació pública per raó del càrrec o de les funcions, cal haver-les informat a fi que, si escau, puguin al•legar circumstàncies singulars que desaconsellessin que se'n publiquin les seves dades.