Notícies Actualitat
12.12.2019.
Informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya aprovats en la sessió de 28 de novembre de 2019
Us informem que, a partir d'avui, estan disponibles al cercador d'Informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa els informes següents:
- Informe 10/2019, de 28 de novembre, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Conseqüències que hagin de tenir en els contractes públics els increments salarials derivats de la negociació col•lectiva.
- Informe 11/2019, de 28 de novembre, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Aplicació del règim de limitacions en la participació i l'adjudicació de lots a empreses pertanyents al mateix grup, tant en els casos que licitin individualment com en unió temporal d'empreses.
- Informe 12/2019, de 28 de novembre, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Obligatorietat d'inscripció en un registre oficial d'empreses licitadores com a requisit de participació en els procediments oberts simplificats de tramitació sumària.
11.12.2019.
Reial decret 716/2019, de 5 de desembre, pel qual es modifica el Reial decret 773/2015, de 28 d'agost.
El dia 6 de desembre de 2019 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret mitjançant el qual es modifica el Reial decret 773/2015, de 28 d'agost, que al seu torn va modificar determinats preceptes del Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques, en relació amb els termes i les condicions d'atorgament, d'exigència i d'eficàcia de la classificació com a contractista d'obres i contractista de serveis de les administracions públiques.
En concret, i pel que fa a la previsió del Reial decret 773/2015 esmentat, relativa a que les classificacions atorgades abans de la seva entrada en vigor havien de perdre la vigència i l'eficàcia l'1 de gener de 2020, aquest Reial decret 716/2019, de 5 de desembre, estén la vigència i l'eficàcia de dites classificacions, graduant l'extensió del període de validesa en funció de la quantia dels contractes.
10.12.2019.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 329/2019: Estimació. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. No infracció terminis presentació de proposicions. Art. 156 LCSP. Infracció art.130 de la LCSP: no concorre. Restricció injustificada de la competència i discriminació: exigència de disposar taxímetres en determinats lots. Principi de concurrència i accés a les licitacions.
- Resolució 330/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs. Existència informe justificatiu. Previsió de la subrogació en els plecs: tindrà lloc si una norma legal o convencional de caràcter laboral així ho estableix. Errada determinació conveni col•lectiu aplicable: esmenada per l'òrgan de contractació, ampliació termini de presentació d'ofertes. Correspon a l'òrgan de contractació determinar el conveni col•lectiu aplicable. L'obligació dels plecs en aquest sentit és únicament informativa de les condicions del personal que ve prestant el servei. La informació donada relativa a la subrogació s'adequa amb l'establert article 130 LCSP. Durant el termini de presentació d'ofertes també va donar resposta a les diferents preguntes realitzades per l'empresa recurrent.
- Resolució 331/2019: Estimació parcial. Recurs contra l'adjudicació. Accés a l'expedient: no procedeix. Funció revisora. Solvència econòmica i tècnica: manca de concreció dels requisits mínims en els plecs. Lex inter partes. Retroacció per a què l'òrgan de contractació motivi el compliment dels requisits de solvència amb aplicació analògica dels criteris supletoris dels articles 87 a 90 LCSP. Doctrina relació objecte del contracte i objecte social de l'empresa.
- Resolució 332/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un dels lots del contracte. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa, legalitat certesa i encert dels informes dels òrgans de contractació. Lex inter partes. La potestat d'interpretació dels plecs correspon a l'òrgan de contractació. Interpretació literal i no desfavorable per a qui no ha ocasionat la ambigüitat o inadequació de les clàusules dels plecs. Contravencions puntuals no determinants d'un incompliment susceptible de comportar l'exclusió d'una oferta. Menor grau d'exigència de motivació de l'admissió de l'oferta amb valors anormals o desproporcionats. Multa: s'aprecia temeritat.
- Resolució 333/2019: Desestimació. Recurs contra la no-admissió de la proposta de la recurrent a la licitació d'un contracte de subministrament. Presentació electrònica de l'oferta fora del termini establert. Inadmissió correcta de la proposta de la recurrent. Manca de vinculació al cas i extemporaneïtat de l'al•legació sobre la publicitat incompleta d'una esmena de la licitació
- Resolució 334/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs que regeixen el contracte. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment de l'òrgan de contractació.
- Resolució 335/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 336/2019: Estimació. Recurs contra l'adjudicació d'un acord marc. Aplanament de l'òrgan de contractació. Reconeixement de l'error en la valoració de criteris automàtics. Retroacció possible per a l'esmena de les puntuacions de caràcter mecànic.
- Resolució 337/2019: Inadmissió. Recurs contra l'informe de valoració de les ofertes. Acte no susceptible de recurs especial en matèria de contractació. Acte de reflexió interna de l'òrgan contractant. Art. 44.2 b LCSP.
- Resolució 338/2019: Estimació. Recurs contra l'adjudicació del contracte. Manca de determinació prèvia d'aspectes determinants de la valoració dels criteris d'adjudicació dependents judici de valor. Lex inter partes. Motivació insuficient. No explicació del mètode de puntuació. Límits a la possibilitat d'afegir subcriteris: doctrina. Impossibilitat de la retroacció per nova motivació. Anul•lació de tot el procediment.
- Resolució 339/2019: Estimació. Incident d'execució de la Resolució 204/2014, de 30 de gener de 2015, la legalitat de la qual va ser confirmada en via contenciosa administrativa. La Resolució 204/2014 no ha estat executada per l'òrgan de contractació.
- Resolució 340/2019: Estimació. Recurs contra l'anunci i el PCAP d'un contracte de subministrament elèctric, per causa dels criteris d'adjudicació social i ambiental. Manca de justificació dels criteris en la memòria justificativa del contracte ex article 116.4 de la LCSP. Vulneració de l'article 145 de la LCSP: manca de compliment dels requisits dels criteris d'adjudicació i millores i de la necessària vinculació amb l'objecte del contracte.
- Resolució 341/2019: Estimació parcial. Recurs contra l'anunci de licitació i els plecs d'un contracte de serveis. Suficiència de la informació relativa a la solvència indicada en l'anunci de licitació. Desglossament del pressupost base de licitació: manca en els termes generals exigits en l'article 100.2 LCSP. Clàusules de territorialitat en la contractació pública: manca de motivació en l'expedient de les exigències de territorialitat previstes en aquesta licitació, per la qual en aquest moment procedimental s'aprecia vulneració dels principis de no-discriminació i lliure concurrència. Valoració de l'experiència del personal destinat a l'execució del contracte, superior a la mínima exigida com a solvència: manca de motivació en l'expedient de la necessitat i idoneïtat del criteri d'adjudicació. Anàlisi de la normativa, doctrina i jurisprudència aplicables als diferents motius del recurs. Vulneració de l'article 116.4 LCSP per manca de motivació de les condicions de la licitació en les qüestions suscitades.
- Resolució 342/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació del contracte de referència. Funció revisora. Lex inter partes. Caràcter vinculant dels aclariments efectuats sobre els plecs i publicats al perfil del contractant ex art. 138.3 in fine. Incompliment dels plecs de l'oferta presentada per l'adjudicatària: no s'aprecia. Doctrina sobre els requisits que han de concórrer per excloure vàlidament una oferta.
- Resolució 343/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs que regeixen el contracte de referència. Obligació dels òrgans de contractació de trametre tots els documents de l'expedient de contractació, inclosos el que es generin amb posterioritat a la tramesa del mateix. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Decisió de no adjudicar el contracte.
- Resolució 344/2019: Inadmissió. Recurs contra el PCAP d'un contracte de subministrament elèctric amb fonament en un dels criteris d'adjudicació. Declaració de la licitació deserta. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Anàlisi de la legitimació activa de l'empresa recurrent, que no va concórrer a la licitació i per causa de la finalització del procediment.
- Resolució 345/2019: Estimació parcial. Recurs especial en matèria de contractació contra anunci i plecs. Contracte de serveis. Funció revisora: fase inicial dels plecs. Discrecionalitat tècnica. Abast article 116.4 de la LCSP. Doctrina admissió acumulació de les solvències entre els membres integrants d'una UTE. La previsió dels plecs que almenys un dels licitadors compleixi íntegrament amb la solvència no és ajustada ni a dret ni a la doctrina i a l'essència mateixa de les UTE, enteses com a figures col•laboratives, i, per tant difícilment justificable la procedència d'aquesta clàusula. Doctrina relativa a l'acumulació dels certificats de compliment de determinades normes de garantia de la qualitat i de gestió medioambiental. No procedeix l'aplicació analògica que pretén l'òrgan de contractació. Vulneració principis de lliure accés i concurrència, principi d'igualtat, no discriminació i proporcionalitat: Estimació. Fórmula per valorar les ofertes anormalment baixes: compleix amb els límits fixats per la doctrina: el resultat de l'aplicació de les fórmules és a priori desconegut, l'empresa que faci la major baixa obtindrà la major puntuació, l'empresa que no efectuï cap millora econòmica no obtindrà puntuació. No existeixen límits de sacietat, no es tenen en compte relacions matemàtiques que recaiguin sobre la baixa mitja de les ofertes. Condició d'execució i criteri d'adjudicació de territorialitat. Doctrina de les clàusules de territorialitat. Necessitat respectar els límits d'aquestes clàusules: aplicació no discriminatòria, justificades per raons imperioses d'interès general, adequades per a garantir la realització de l'objectiu que persegueixen, no vagin més enllà del que sigui necessari per aconseguir aquell objectiu. Condició d'execució de territorialitat parametritzada en criteris d'adjudicació de caràcter ambiental. Regulació dels criteris d'adjudicació de caràcter ambiental: article 145 de la LCSP i art. 67.2 de la Directiva 2014/24/UE i considerants. Requisits: vinculació amb l'objecte del contracte. StTJUE Concordia Bus Finland (C-513/99). Necessitat que aquestes clàusules compleixin la totalitat dels requisits. El Tribunal aprecia una vinculació amb l'objecte del contracte, tanmateix no queda justificat en l'informe previ de justificació del compliment de la resta dels límits en la previsió d'aquestes clàusules, en concret, les raons per les quals es considera que la forma més adient és la que ha optat l'òrgan de contractació. Manca de motivació. Efectes i conseqüències. Estimació d'aquesta al•legació.
El TCCSP resol un recurs contra l'anunci i els plecs de la licitació d'un servei públic de transport col•lectiu de viatgers, en el qual s'al•lega que es vulneren els principis de lliure concurrència, igualtat i no discriminació, per no permetre la integració de la solvència econòmica i tècnica entre els integrants d'una UTE licitadora, ja que es requereix que almenys un dels licitadors compleixi íntegrament amb la solvència; així mateix, perquè la fórmula de valoració prevista desnaturalitza la ponderació dels criteris, ja que comporta que els no avaluables de forma automàtica mitjançant fórmules tinguin major importància quantitativa que el criteri del preu; i finalment, que la valoració de la localització de les cotxeres a un punt de referència -establert com a criteri d'adjudicació relacionat amb l'eficiència ambiental- no respon a la justificació que es dona d'aquest criteri en els plecs, i així mateix, oposa el fet que el punt de referència està calculat com a criteri de gravetat de les terminals de parada mitjançant una simple operació geogràfica que no guarda relació amb l'argument sobre el que es fonamenta aquest criteri.
Així, pel que fa a la primera al•legació, el Tribunal, aplicant la doctrina d'admissió acumulació de les solvències entre els membres integrants d'una UTE considera que la previsió dels plecs de què almenys un dels licitadors compleixi íntegrament amb la solvència no és ajustada ni a dret ni a la doctrina i a l'essència mateixa de les UTE, enteses com a figures col•laboratives, i, per tant difícilment justificable la procedència d'aquesta clàusula. Així mateix, aplica la doctrina relativa a l'acumulació dels certificats de compliment de determinades normes de garantia de la qualitat i de gestió mediambiental, que, si bé inicialment negava la possibilitat d'acumulació d'aquests certificats -per la seva especialitat es consideraven personalíssims- assenyala el Tribunal que aquesta doctrina s'ha vist substancialment alterada en pronunciaments diversos admetent actualment la possibilitat d'acumulació dels certificats entre els components d'una UTE.
En relació amb la segona al•legació, el TCCSP recorda que els òrgans de contractació gaudeixen d'un ampli marge de discrecionalitat a l'hora de dissenyar els criteris de valoració de les ofertes i les fórmules per aplicar la puntuació, per tal d'assolir les necessitats i objectius de la contractació; i que aquesta discrecionalitat en la configuració de les fórmules no és absoluta, sinó que la decisió dels òrgans de contractació se subjecta als límits que han vingut definint la jurisprudència europea i la doctrina dels tribunals de recursos contractuals i que, a grans trets, obliga que les fórmules de valoració econòmica atorguin una puntuació proporcional a les ofertes i de manera que l'oferta més barata rebi la major puntuació i la més cara la menor puntuació, amb plena observança dels principis rectors de la contractació pública.
Finalment, quant a la tercera al•legació, el Tribunal considera que no està justificada adequadament de manera prèvia la configuració d'aquest criteri, assenyalant que, encara que en aquest cas el criteri està relacionat i vinculat amb l'objecte del contracte, l'òrgan de contractació no explica ni detalla suficientment en l'informe previ de justificació el compliment de la resta dels límits en la previsió d'aquestes clàusules, en concret, les raons per les quals es considera que la forma més adient és la que ha optat l'òrgan de contractació.
- Resolució 346/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis de seguretat. Suficiència de la declaració d'adscripció dels mitjans personals exigits, a través de la subrogació del personal, als efectes de considerar la seva disponibilitat efectiva en el tràmit documental previ a l'adjudicació de l'article 150.2 de la LCSP.
- Resolució 347/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació del contracte de serveis de neteja en el sector de la salut. Accés a l'expedient: es concedeix sobre les parts de l'oferta tècnica de l'adjudicatària no afectades de caràcter confidencial o reservat. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa, legalitat certesa i encert dels informes dels òrgans de contractació. Criteri d'adjudicació relatiu a l'organització, qualificació i experiència del personal adscrit al contracte. No s'aprecien els motius del recurs en ordre a la manca de motivació de l'adjudicació i els errors en la valoració de les ofertes pels criteris dependents d'un judici de valor. Improcedència del recurs indirecte contra qüestions cabdals dels plecs. Doctrina sobre la motivació dels actes. Motivació in aliunde. Defecte no invalidant.
- Resolució 348/2019: Inadmissió. Recurs presentat contra un acte no susceptible de recurs especial en matèria de contractació.
03.12.2019.
Dictàmens del Comitè Europeu de les Regions
El dia 29 de novembre de 2019 s'han publicat en el DOUE, entre altres, els dictàmens següents:
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Un enfocament de base local per a la política industrial de la UE (2019/C 404/03)
El Comitè Europeu de les Regions (CDR), subratllant que la indústria és una pedra angular d'una economia innovadora, sostenible i diversificada, capaç de garantir la competitivitat europea i la qualitat de l'ocupació a la Unió Europea, efectua una sèrie de recomanacions polítiques sobre la política industrial, el paper de la qual considera que consisteix en "proporcionar un marc propici que permeti al sector industrial impulsar la seva competitivitat, combinant diversos enfocaments horitzontals, de base local i intersectorials i, quan sigui necessari, també mesures sectorials específiques a tota la cadena de valor".
Concretament, en relació amb la contractació pública, el CDR "dona suport a la idea de recórrer a la contractació pública estratègica com a eina per impulsar la innovació, com reconeix la Comissió Europea en el seu Pla d'Acció de la UE per a l'Economia Circular de 2015, i en les Directives pertinents sobre contractació pública, però considera que la complexitat de les normes fomenta sovint l'aversió al risc per part dels ens locals i regionals".
A més, "recomana que els ens locals i regionals promoguin la sostenibilitat i la innovació a través de la contractació pública, recolzant a les ciutats intel•ligents i a altres iniciatives d'interès, i connectant els diferents agents de la indústria, la investigació i els centres d'ensenyament".
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Un planeta net per a tothom - La visió estratègica europea a llarg termini d'una economia pròspera, moderna, competitiva i climàticament neutra (2019/C 404/11)
El Comitè Europeu de les Regions (CDR) efectua una sèrie de recomanacions polítiques en relació amb la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu, al Comitè de les Regions i al Banc Europeu d'Inversions «Un planeta net per a tothom. La visió estratègica europea a llarg termini d'una economia pròspera, moderna, competitiva i climàticament neutra».
Així, entre altres observacions generals, acull amb satisfacció la Comunicació esmentada i "dona suport a l'objectiu de la UE d'assolir el nivell de zero emissions netes (neutralitat) de gasos amb efecte d'hivernacle d'aquí a 2050".
En concret, pel que fa a la contractació pública, el CDR "reconeix la funció d'exemple de les autoritats públiques a tots els sectors, començant per la gestió del patrimoni immobiliari públic i les empreses de gestió pública", i en aquest sentit, "ressalta la importància dels plans d'eficiència energètica dels edificis públics, juntament amb l'aplicació dels criteris de contractació pública sostenible (CPS) i els sistemes de gestió energètica i ambiental, dins del respecte dels criteris ambientals mínims".
Així mateix, "posa de manifest el paper de la contractació pública sostenible (CPS) a l'hora de fomentar l'economia verda i els canvis de comportament, la importància d'avançar amb rapidesa cap a la contractació pública circular i la pertinència de recórrer a sistemes de gestió mediambiental al sector privat."
Finalment, el CDR "ressalta la importància de preveure normes senzilles, clares i uniformes per a la contractació pública i per als procediments jurídics destinats a afavorir les inversions".
02.12.2019.
Codi de contractació pública a Catalunya
A partir d’aquest mes de novembre es troba disponible al Portal Jurídic de la Generalitat el Codi de contractació pública a Catalunya.
Aquest Codi, elaborat en col·laboració amb el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya i editat per l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, agrupa en format digital tota la normativa sobre contractació pública vigent, tant europea com estatal i catalana, i les afectacions que han sofert, permanentment actualitzada.
En aquest Codi podreu consultar els diferents enllaços relacionats amb la contractació pública:
- articles de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya;
- normes generals;
- resta de normativa, organitzada per temes, tals com el pagament del preu, la protecció de dades, la revisió de preus i les prohibicions de contractar, entre d’altres.
link; https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_dret_de_catalunya/Codis_legislatius/
29.11.2019.
Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del dret de la Unió
El dia 26 de novembre de 2019 s'ha publicat en el DOUE aquesta Directiva, que té per objecte reforçar l'aplicació del dret i les polítiques de la Unió en àmbits específics -entre els quals s'inclou el de la contractació pública- mitjançant l'establiment de normes mínimes comuns que proporcionin un elevat nivell de protecció de les persones que informin sobre infraccions dels dret de la Unió.
No obstant això, en la Directiva, es disposa que la seguretat nacional continua essent responsabilitat exclusiva de cada estat membre, i en aquest sentit, matisa que la mateixa no afectarà a les denúncies d'infracció de les normes de contractació pública que estiguin relacionades amb assumptes de defensa o seguretat, llevat que es regeixin pels actes pertinents de la Unió.
Així mateix, i a fi de garantir el respecte de les normes de contractació pública, assenyala l'obligació d'establir canals de denúncia interna que s'han d'aplicar a totes les autoritats i entitats contractants a nivell local, regional i nacional, en proporció amb la seva mida.
27.11.2019.
Acord del Govern per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/gestionar/regulacio-supervisio/acords-govern/ag20191112-mesures-catala.pdf
25.11.2019.
Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb els assumptes C-496/18 i C-497/18, sobre la possibilitat d'incoar d'ofici procediments de recurs quan ha expirat el termini previst en la legislació nacional en vigor en el moment de la
El dia 21 de novembre de 2019 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si el Dret de la Unió regula o limita la possibilitat que les autoritats públiques, en pro de l'interès general, incoïn d'ofici procediments de recurs una vegada expirat el termini establert a l'efecte per la legislació nacional que estava en vigor en el moment de la presumpta infracció.
En relació amb aquesta qüestió, l'Advocat General proposa al Tribunal de Justícia de respondre que les Directives de recursos -la Directiva 89/665/CEE i la Directiva 92/13/CEE-, la Directiva 2014/24/UE i la Directiva 2014/25/UE no obliguen als Estats membres a establir recursos d'ofici per part de les autoritats públiques en relació amb les presumptes infraccions de les normes sobre contractació pública, ni els prohibeixen fer-ho. Tanmateix, una vegada establerts i iniciats, aquests recursos i els seus resultats queden compresos en l'àmbit d'aplicació del Dret de la Unió.
Així mateix, afirma que "el principi de seguretat jurídica s'oposa a l'aplicació d'una normativa nacional que permet l'exercici de recursos d'ofici respecte a infraccions de les normes de contractació pública comeses abans de l'entrada en vigor d'aquesta nova normativa quan ja han expirat els terminis establerts d'acord amb la legislació nacional anterior".
22.11.2019.
Acord del Govern per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital
Acord del Govern pel qual s'aproven noves mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn.
El Govern de la Generalitat ha adoptat diversos acords del Govern, recomanacions administratives i mesures per al foment de l’ús de la llengua catalana per mitjà de la contractació pública de l’Administració de la Generalitat i les entitats que en depenen o hi estan adscrites. Més enllà de garantir l’ús normal del català a l’Administració de la Generalitat, aquestes mesures permeten també incrementar la disponibilitat de productes i serveis en català al conjunt de la societat, d’acord amb el que estableix la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
Així, l’Acord del Govern de 4 de febrer de 2003, de mesures per impulsar l'ús de la llengua catalana, va establir l’obligació d’incorporar una clàusula lingüística en els contractes administratius d’adquisició de productes i serveis. L’Acord del Govern de 30 de novembre de 2004, va reforçar les previsions de l’Acord anterior amb la previsió d’incloure també clàusules lingüístiques en els plecs de clàusules administratives en el procés de licitació pública dels contractes, i va crear una comissió per al seguiment de les clàusules d’ús del català en la contractació pública.
En data 20 de juny de 2017 es va aprovar per Acord del Govern el Codi per a una contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn, que també fa referència al compliment de criteris lingüístics per emparar, fomentar i normalitzar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits.
Atesos els resultats positius d’aquestes mesures, el Govern creu necessari reforçar l’ús del català per mitjà de la contractació pública amb l’addició de noves mesures als acords de Govern abans esmentats per augmentar la disponibilitat lingüística en català de productes i serveis que incorporen tecnologies de comunicació digitals, especialment arran de la implantació creixent de productes i serveis que incorporen i integren aquestes tecnologies.
Atès que la política lingüística requereix la continuïtat en les actuacions empreses i també l’adequació a les noves realitats socials, tecnològiques i de comunicació, es considera necessari detallar les previsions en matèria de llengua en els procediments de contractació pública.
A proposta de la consellera de Cultura, del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda i del conseller de Territori i Sostenibilitat, el Govern
Acorda:
1. Aprovar noves mesures per fomentar l’ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital, en l’àmbit de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn. Aquestes mesures són les que s’enumeren a continuació:
a) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes, cal incloure que el català ha de ser present en les instruccions d'utilització dels productes i serveis que integren tecnologia digital. També ha de ser la llengua de funcionament d'aquests productes i serveis quan integren elements lingüístics de suport com ara pantalles digitals o elements d'assistència de veu. També han de ser en català les informacions de difusió dels productes i serveis esmentats.
b) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes, cal incloure que, en la prestació d’assistència a distància per a la utilització de productes o serveis que integren tecnologia digital o per a la resolució d’incidències, l’atenció a les persones que en són clients i usuàries i la informació han d’estar disponibles almenys en català, tant oralment com per escrit.
L’empresa contractista, en l’execució del contracte, assumeix l’obligació de destinar els mitjans i el personal necessaris per garantir la relació en català amb els òrgans contractants i amb les persones que en són clients i usuàries. El personal que assumeix aquestes funcions ha de tenir el nivell de competència suficient per desenvolupar les tasques d’atenció, informació i comunicació de manera fluïda i adequada en llengua catalana.
En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes cal incloure que, en les màquines de venda, els productes que s’hi ofereixen han d’estar etiquetats almenys en català, sens perjudici que ho puguin estar en altres llengües.
c) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes cal incloure que l’empresa contractista i, si escau, les empreses subcontractistes, han de garantir que totes les prestacions que són objecte del producte o servei que integra tecnologia digital —informació textual o cartogràfica que proporcioni el sistema, les interfícies d’usuari, els sistemes gràfics i operatius de funcionament, etc.— mostrin la toponímia de Catalunya en la seva única forma oficial, catalana o aranesa segons escaigui, que és la que consta al Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya. La versió actualitzada del Nomenclàtor oficial es pot consultar i descarregar al web del departament de la Generalitat de Catalunya competent en política territorial. També es pot descarregar des del portal Dades obertes de la Generalitat de Catalunya. En tot cas cal atenir-se a la normativa que afecta la toponímia, especialment el Decret 78/1991, de 8 d’abril, sobre l’ús de la toponímia. Quan s’escaigui, serà l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya qui ofereixi el suport per a la seva aplicació pràctica en visors i serveis d’Internet.
d) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes cal incloure que l’empresa contractista garanteixi que totes les funcionalitats dels dispositius, programes o sistemes que permetin a la persona usuària definir la configuració de la llengua —navegadors, sistemes operatius, aplicacions informàtiques, etc.— es proporcionen, per defecte, configurades en català.
2. De manera excepcional, si no existeixen en el mercat productes o serveis que puguin acomplir els requisits de disponibilitat lingüística esmentats, es poden considerar vàlides les ofertes que no compleixin aquests requisits, extrem que haurà de justificar-se expressament a la proposta d’adjudicació.
3. La Direcció General de Política Lingüística i la Direcció General de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya s’han de coordinar per a la revisió i incorporació del que estableix aquest Acord en els models de clàusules lingüístiques i les incorporaran al Codi per a una contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn.
21.11.2019.
Informe sobre la concurrència en la contractació pública. Any 2018
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/difusio/publicacions/indicadors/informes/concurrencia/informe-concurrencia-2018.pdf
