Notícies Actualitat
03.12.2019.
Dictàmens del Comitè Europeu de les Regions
El dia 29 de novembre de 2019 s'han publicat en el DOUE, entre altres, els dictàmens següents:
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Un enfocament de base local per a la política industrial de la UE (2019/C 404/03)
El Comitè Europeu de les Regions (CDR), subratllant que la indústria és una pedra angular d'una economia innovadora, sostenible i diversificada, capaç de garantir la competitivitat europea i la qualitat de l'ocupació a la Unió Europea, efectua una sèrie de recomanacions polítiques sobre la política industrial, el paper de la qual considera que consisteix en "proporcionar un marc propici que permeti al sector industrial impulsar la seva competitivitat, combinant diversos enfocaments horitzontals, de base local i intersectorials i, quan sigui necessari, també mesures sectorials específiques a tota la cadena de valor".
Concretament, en relació amb la contractació pública, el CDR "dona suport a la idea de recórrer a la contractació pública estratègica com a eina per impulsar la innovació, com reconeix la Comissió Europea en el seu Pla d'Acció de la UE per a l'Economia Circular de 2015, i en les Directives pertinents sobre contractació pública, però considera que la complexitat de les normes fomenta sovint l'aversió al risc per part dels ens locals i regionals".
A més, "recomana que els ens locals i regionals promoguin la sostenibilitat i la innovació a través de la contractació pública, recolzant a les ciutats intel•ligents i a altres iniciatives d'interès, i connectant els diferents agents de la indústria, la investigació i els centres d'ensenyament".
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Un planeta net per a tothom - La visió estratègica europea a llarg termini d'una economia pròspera, moderna, competitiva i climàticament neutra (2019/C 404/11)
El Comitè Europeu de les Regions (CDR) efectua una sèrie de recomanacions polítiques en relació amb la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu, al Comitè de les Regions i al Banc Europeu d'Inversions «Un planeta net per a tothom. La visió estratègica europea a llarg termini d'una economia pròspera, moderna, competitiva i climàticament neutra».
Així, entre altres observacions generals, acull amb satisfacció la Comunicació esmentada i "dona suport a l'objectiu de la UE d'assolir el nivell de zero emissions netes (neutralitat) de gasos amb efecte d'hivernacle d'aquí a 2050".
En concret, pel que fa a la contractació pública, el CDR "reconeix la funció d'exemple de les autoritats públiques a tots els sectors, començant per la gestió del patrimoni immobiliari públic i les empreses de gestió pública", i en aquest sentit, "ressalta la importància dels plans d'eficiència energètica dels edificis públics, juntament amb l'aplicació dels criteris de contractació pública sostenible (CPS) i els sistemes de gestió energètica i ambiental, dins del respecte dels criteris ambientals mínims".
Així mateix, "posa de manifest el paper de la contractació pública sostenible (CPS) a l'hora de fomentar l'economia verda i els canvis de comportament, la importància d'avançar amb rapidesa cap a la contractació pública circular i la pertinència de recórrer a sistemes de gestió mediambiental al sector privat."
Finalment, el CDR "ressalta la importància de preveure normes senzilles, clares i uniformes per a la contractació pública i per als procediments jurídics destinats a afavorir les inversions".
02.12.2019.
Codi de contractació pública a Catalunya
A partir d’aquest mes de novembre es troba disponible al Portal Jurídic de la Generalitat el Codi de contractació pública a Catalunya.
Aquest Codi, elaborat en col·laboració amb el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya i editat per l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, agrupa en format digital tota la normativa sobre contractació pública vigent, tant europea com estatal i catalana, i les afectacions que han sofert, permanentment actualitzada.
En aquest Codi podreu consultar els diferents enllaços relacionats amb la contractació pública:
- articles de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya;
- normes generals;
- resta de normativa, organitzada per temes, tals com el pagament del preu, la protecció de dades, la revisió de preus i les prohibicions de contractar, entre d’altres.
link; https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_dret_de_catalunya/Codis_legislatius/
29.11.2019.
Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del dret de la Unió
El dia 26 de novembre de 2019 s'ha publicat en el DOUE aquesta Directiva, que té per objecte reforçar l'aplicació del dret i les polítiques de la Unió en àmbits específics -entre els quals s'inclou el de la contractació pública- mitjançant l'establiment de normes mínimes comuns que proporcionin un elevat nivell de protecció de les persones que informin sobre infraccions dels dret de la Unió.
No obstant això, en la Directiva, es disposa que la seguretat nacional continua essent responsabilitat exclusiva de cada estat membre, i en aquest sentit, matisa que la mateixa no afectarà a les denúncies d'infracció de les normes de contractació pública que estiguin relacionades amb assumptes de defensa o seguretat, llevat que es regeixin pels actes pertinents de la Unió.
Així mateix, i a fi de garantir el respecte de les normes de contractació pública, assenyala l'obligació d'establir canals de denúncia interna que s'han d'aplicar a totes les autoritats i entitats contractants a nivell local, regional i nacional, en proporció amb la seva mida.
27.11.2019.
Acord del Govern per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/gestionar/regulacio-supervisio/acords-govern/ag20191112-mesures-catala.pdf
25.11.2019.
Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb els assumptes C-496/18 i C-497/18, sobre la possibilitat d'incoar d'ofici procediments de recurs quan ha expirat el termini previst en la legislació nacional en vigor en el moment de la
El dia 21 de novembre de 2019 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si el Dret de la Unió regula o limita la possibilitat que les autoritats públiques, en pro de l'interès general, incoïn d'ofici procediments de recurs una vegada expirat el termini establert a l'efecte per la legislació nacional que estava en vigor en el moment de la presumpta infracció.
En relació amb aquesta qüestió, l'Advocat General proposa al Tribunal de Justícia de respondre que les Directives de recursos -la Directiva 89/665/CEE i la Directiva 92/13/CEE-, la Directiva 2014/24/UE i la Directiva 2014/25/UE no obliguen als Estats membres a establir recursos d'ofici per part de les autoritats públiques en relació amb les presumptes infraccions de les normes sobre contractació pública, ni els prohibeixen fer-ho. Tanmateix, una vegada establerts i iniciats, aquests recursos i els seus resultats queden compresos en l'àmbit d'aplicació del Dret de la Unió.
Així mateix, afirma que "el principi de seguretat jurídica s'oposa a l'aplicació d'una normativa nacional que permet l'exercici de recursos d'ofici respecte a infraccions de les normes de contractació pública comeses abans de l'entrada en vigor d'aquesta nova normativa quan ja han expirat els terminis establerts d'acord amb la legislació nacional anterior".
22.11.2019.
Acord del Govern per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital
Acord del Govern pel qual s'aproven noves mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn.
El Govern de la Generalitat ha adoptat diversos acords del Govern, recomanacions administratives i mesures per al foment de l’ús de la llengua catalana per mitjà de la contractació pública de l’Administració de la Generalitat i les entitats que en depenen o hi estan adscrites. Més enllà de garantir l’ús normal del català a l’Administració de la Generalitat, aquestes mesures permeten també incrementar la disponibilitat de productes i serveis en català al conjunt de la societat, d’acord amb el que estableix la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
Així, l’Acord del Govern de 4 de febrer de 2003, de mesures per impulsar l'ús de la llengua catalana, va establir l’obligació d’incorporar una clàusula lingüística en els contractes administratius d’adquisició de productes i serveis. L’Acord del Govern de 30 de novembre de 2004, va reforçar les previsions de l’Acord anterior amb la previsió d’incloure també clàusules lingüístiques en els plecs de clàusules administratives en el procés de licitació pública dels contractes, i va crear una comissió per al seguiment de les clàusules d’ús del català en la contractació pública.
En data 20 de juny de 2017 es va aprovar per Acord del Govern el Codi per a una contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn, que també fa referència al compliment de criteris lingüístics per emparar, fomentar i normalitzar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits.
Atesos els resultats positius d’aquestes mesures, el Govern creu necessari reforçar l’ús del català per mitjà de la contractació pública amb l’addició de noves mesures als acords de Govern abans esmentats per augmentar la disponibilitat lingüística en català de productes i serveis que incorporen tecnologies de comunicació digitals, especialment arran de la implantació creixent de productes i serveis que incorporen i integren aquestes tecnologies.
Atès que la política lingüística requereix la continuïtat en les actuacions empreses i també l’adequació a les noves realitats socials, tecnològiques i de comunicació, es considera necessari detallar les previsions en matèria de llengua en els procediments de contractació pública.
A proposta de la consellera de Cultura, del vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda i del conseller de Territori i Sostenibilitat, el Govern
Acorda:
1. Aprovar noves mesures per fomentar l’ús del català mitjançant la contractació pública de productes i serveis que integren tecnologia digital, en l’àmbit de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn. Aquestes mesures són les que s’enumeren a continuació:
a) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes, cal incloure que el català ha de ser present en les instruccions d'utilització dels productes i serveis que integren tecnologia digital. També ha de ser la llengua de funcionament d'aquests productes i serveis quan integren elements lingüístics de suport com ara pantalles digitals o elements d'assistència de veu. També han de ser en català les informacions de difusió dels productes i serveis esmentats.
b) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes, cal incloure que, en la prestació d’assistència a distància per a la utilització de productes o serveis que integren tecnologia digital o per a la resolució d’incidències, l’atenció a les persones que en són clients i usuàries i la informació han d’estar disponibles almenys en català, tant oralment com per escrit.
L’empresa contractista, en l’execució del contracte, assumeix l’obligació de destinar els mitjans i el personal necessaris per garantir la relació en català amb els òrgans contractants i amb les persones que en són clients i usuàries. El personal que assumeix aquestes funcions ha de tenir el nivell de competència suficient per desenvolupar les tasques d’atenció, informació i comunicació de manera fluïda i adequada en llengua catalana.
En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes cal incloure que, en les màquines de venda, els productes que s’hi ofereixen han d’estar etiquetats almenys en català, sens perjudici que ho puguin estar en altres llengües.
c) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes cal incloure que l’empresa contractista i, si escau, les empreses subcontractistes, han de garantir que totes les prestacions que són objecte del producte o servei que integra tecnologia digital —informació textual o cartogràfica que proporcioni el sistema, les interfícies d’usuari, els sistemes gràfics i operatius de funcionament, etc.— mostrin la toponímia de Catalunya en la seva única forma oficial, catalana o aranesa segons escaigui, que és la que consta al Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya. La versió actualitzada del Nomenclàtor oficial es pot consultar i descarregar al web del departament de la Generalitat de Catalunya competent en política territorial. També es pot descarregar des del portal Dades obertes de la Generalitat de Catalunya. En tot cas cal atenir-se a la normativa que afecta la toponímia, especialment el Decret 78/1991, de 8 d’abril, sobre l’ús de la toponímia. Quan s’escaigui, serà l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya qui ofereixi el suport per a la seva aplicació pràctica en visors i serveis d’Internet.
d) En els plecs de clàusules administratives particulars i, si escau, en els documents corresponents de formalització dels contractes cal incloure que l’empresa contractista garanteixi que totes les funcionalitats dels dispositius, programes o sistemes que permetin a la persona usuària definir la configuració de la llengua —navegadors, sistemes operatius, aplicacions informàtiques, etc.— es proporcionen, per defecte, configurades en català.
2. De manera excepcional, si no existeixen en el mercat productes o serveis que puguin acomplir els requisits de disponibilitat lingüística esmentats, es poden considerar vàlides les ofertes que no compleixin aquests requisits, extrem que haurà de justificar-se expressament a la proposta d’adjudicació.
3. La Direcció General de Política Lingüística i la Direcció General de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya s’han de coordinar per a la revisió i incorporació del que estableix aquest Acord en els models de clàusules lingüístiques i les incorporaran al Codi per a una contractació pública socialment responsable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el sector públic que en depèn.
21.11.2019.
Informe sobre la concurrència en la contractació pública. Any 2018
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/difusio/publicacions/indicadors/informes/concurrencia/informe-concurrencia-2018.pdf
20.11.2019.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 310/2019: Estimació. Recurs contra l'exclusió de la recurrent de la licitació d'un contracte de serveis. Funció revisora del Tribunal, circumscrita a l'examen documental dels DEUC propis que disposa l'òrgan de contractació dels professionals externs designats per l'empresa recurrent. Exclusió desproporcionada, en apreciar-se signats electrònicament pels propis professionals externs dins del termini d'esmena atorgat a l'empresa recurrent que els va designar i no aportar-se cap prova que desvirtuï la seva validesa i autenticitat.
- Resolució 311/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de la recurrent per haver inclòs en el sobre B de la proposició documentació pròpia del sobre C. Incompliment dels plecs. Lex inter partes. Interpretació literal dels plecs. Exclusió correcta de la recurrent.
- Resolució 312/2019: Inadmissió. Extemporaneïtat del recurs contra els plecs no alterada per la publicació posterior d'una esmena no substancial. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs per desistiment de la licitació per part de l'òrgan de contractació.
- Resolució 313/2019: Inadmissió. Recurs contra l'anunci i els plecs d'un contracte de concessió de serveis. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs per desistiment del procediment per part de l'òrgan de contractació.
- Resolució 314/2019: Estimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte basat de serveis de vigilància i seguretat, que implícitament exclou l'empresa recurrent de la licitació. Vulneració del procediment legalment establert per a la justificació i anàlisi de la viabilitat de l'oferta inclosa en valors presumptament anormals o desproporcionats. Anul•lació de l'acte impugnat i retroacció de les actuacions.
- Resolució 315/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació. Sol•licitud d'accés a l'expedient: no procedeix. Actuacions de l'òrgan de contractació per la delimitació de la confidencialitat de les ofertes, existència d'un pronunciament, fixació de l'accés de la documentació no declarada confidencial. Existència de secrets comercials i informació comercial. No és admissible pretendre l'accés a la informació d'una empresa licitadora que no s'està disposat a mostrar per part de la recurrent. Possible existència d'un motiu d'exclusió de l'empresa que va resultar adjudicatària: no concòrre. Incidència tècnica en l'obertura dels sobres B i C de l'empresa que ha resultat adjudicatària que es va poder solucionar mitjançant l'aportació d'una còpia de seguretat i amb la instal•lació de l'aplicació "Cliente@firma" sense que s'alterés el contingut de l'oferta. La paraula clau s'havia presentat dins de termini. El requeriment efectuat per l'òrgan de contractació i l'admissió de l'oferta s'emmarca dins de les possibilitats que li permetia els plecs. No queda acreditat l'existència de cap acte de favor. Interpretació dels plecs correspon als òrgans de contractació. Principi de concurrència. La tesi de la part actora tendent a l'exclusió de l'empresa que ha resultat adjudicatària resulta contrària als principis que regeixen la contractació pública i excessivament formalista.
- Resolució 316/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Lex inter partes. Presumpció de validesa, legalitat certesa i encert dels informes dels òrgans de contractació. Participació d'una empresa externa per a la valoració dels criteris subjectes a judici de valor: no queda acreditat que hagi pogut afectar a la valoració de l'oferta de la recurrent, ni en el moment previ de preparació de les seva oferta ni queda provat que la participació d'INYPSA li hagi perjudicat en aquesta valoració. No existència de conflicte d'interès ni vulneració principi d'igualtat. Abast article 326 de la LCSP. Motius de nul•litat de ple dret que comportin la nul•litat del procediment consistent en haver prescindit totalment i absolutament del procediment (art. 47.1.e) de la Llei 39/2015) jurisprudència del TS: no concorren. Tampoc s'ha vulnerat el principi d'unitat d'acte en l'obertura del sobre C de l'empresa que ha resultat adjudicatària. La incidència tècnica es va poder solucionar mitjançant l'aportació d'una còpia de seguretat i amb la instal•lació de l'aplicació "Cliente@firma" sense que s'alterés el contingut de l'oferta. La paraula clau s'havia presentat dins de termini. El requeriment efectuat per l'òrgan de contractació i l'admissió de l'oferta s'emmarca dins de les possibilitats que li permetien els plecs. No queda constància dels errors que afirma la part actora en la valoració de les millores, ni del criteri relatiu al programa de formació del personal. Principi de congruència amb les pretensions de la part actora.
- Resolució 317/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació pública contra l'adjudicació. Sol•licitud d'accés a l'expedient: no procedeix. Actuacions de l'òrgan de contractació per la delimitació de la confidencialitat de les ofertes, existència d'un pronunciament, fixació de l'accés de la documentació de la confidencialitat de les ofertes, existència de secrets comercials i informació comercial. No és admissible pretendre l'accés a la informació d'una empresa licitadora que no s'està disposat a mostrar per part de la recurrent. Doctrina de l'abast de l'informe de valoració de la justificació de l'anormalitat en els supòsits d'acceptació. Motius d'exclusió pel fet d'haver presentat uns preus unitaris superiors als establerts en els plecs: no procedeix. Existència d'una resposta donada per l'òrgan de contractació, aclaratòria de la no-aplicació de la clàusula que preveu l'exclusió per ofertar un preu unitari superior a l'establert. Vinculació de les respostes i aclariments dels plecs ex art. 138 LCSP. Possible contradicció respecte al personal que ha de prestar el servei: tampoc queda acreditada.
- Resolució 318/2019: Estimació. Recurs contra els criteris d'adjudicació d'incentius salarials i mesures de caràcter social establerts en el PCAP d'un contracte de serveis. Normativa i doctrina aplicable als criteris d'adjudicació de tipus social. Manca de justificació dels criteris en l'expedient de contractació i manca d'apreciació de la seva legalitat arran les al•legacions adduïdes per l'òrgan de contractació en via de recurs.
- Resolució 319/2019: Estimació. Recurs contra els plecs d'un contracte de serveis. Incoherències i contradiccions entre els plecs i la memòria del contracte que generen inseguretat jurídica i impedeixen confeccionar correctament les ofertes i concórrer a la licitació amb ple respecte als principis d'igualtat de tracte, no discriminació i transparència. Vulneració de l'article 100.2 de la LCSP en la determinació del pressupost base de licitació. Anul•lació del PCAP i el PPT impugnats i del procediment de licitació.
- Resolució 320/2019: Estimació. Recurs especial en matèria de contractació. Funció revisora en la fase prèvia de la licitació. Manca de justificació i motivació prèvia en l'expedient de la configuració de la solvència tècnica. Art. 28 de la LCAP. Article 116.4 de la LCSP. Límits a la discrecionalitat tècnica dels òrgans de contractació. Dret a una bona administració, principi de transparència i principi d'integritat del dret de defensa. Retroacció de les actuacions al moment previ per tal que l'òrgan de contractació justifiqui els motius de configuració de l'extrem controvertit.
- Resolució 321/2019: Inadmissió. Recurs contra la proposta d'exclusió de l'empresa recurrent adoptada per la mesa de contractació. Doctrina sobre els actes de tràmit objecte del recurs. En el cas examinat, la proposta d'exclusió impugnada no participa de les característiques dels actes objecte del recurs especial en matèria de contractació.
- Resolució 322/2019: Recurs contra l'adjudicació. Desestimació. Presumpció validesa, certesa, legalitat, i encert actes òrgan de contractació. Lex inter partes. La potestat d'interpretació dels plecs correspon a l'òrgan de contractació. Interpretació literal. Contravencions puntuals no determinants d'un incompliment susceptible de comportar l'exclusió d'una oferta. La potestat d'aclariment o esmena de les ofertes tècniques. Subcontractació: concepte, diferència amb els recursos adquirits per integrar-los al cicle productiu i que són una part autònoma i diferenciable de la prestació.
- Resolució 323/2019: Recurs contra l'adjudicació i l'aprovació de la licitació d'un acord marc per al subministrament de material sanitari per procediment negociat sense publicitat per raó de l'exclusivitat. Desestimació. Discrecionalitat tècnica en la redacció dels plecs: definició de les característiques i condicions dels productes a adquirir. Funció revisora. Presumpció validesa, certesa, legalitat, i encert actes òrgan de contractació. L'elecció d'aquest procediment queda justificada; l'exclusivitat es fonamenta en una manca de competència per raons tècniques; tecnologia patentada. Sol•licitud d'accés: no procedeix. Multa per temeritat o mala fe: no procedeix.
- Resolució 324/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 325/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 326/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 327/2019: Inadmissió del recurs contra l'anunci de licitació. Contracte d'obres no susceptible del recurs per valor estimat insuficient.
https://contractacio.gencat.cat/ca/contacte/tccsp/resolucions-tccsp/2019/
19.11.2019.
Darrera modificació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. El Reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre
El BOE núm. 266, de 5 de novembre, ha publicat el Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions (vegeu la norma). En l’apartat IV de l’exposició de motius diu, textualment, que aquest Reial decret llei conté diverses mesures de modificació de lleis preexistents que "reforcen el compliment de la normativa en matèria de protecció de dades". Concretament, modifica la Llei orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana; la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica; la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic; la Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions; el Reial decret llei 12/2018, de 7 de setembre, de seguretat de les xarxes i sistemes d’informació, i, en darrer lloc, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
En matèria de contractació pública, el Reial decret llei 14/2019 introdueix diverses modificacions que els òrgans de contractació han de tenir en compte, que seguidament s’enumeren:
a) En general, respecte de tots els contractes i plecs de clàusules administratives particulars:
- Determinació expressa en el plec de clàusules administratives particulars -o en el contracte si aquest no ho fa-, juntament amb la referència a la legislació aplicable al contracte, d’una remissió específica a la normativa nacional i de la Unió Europea en matèria de protecció de dades (art. 5, apartat u, de modificació de l’apartat d de l’article 35.1 de la LCSP).
- Així mateix -mitjançant l’addició d’un paràgraf tercer a l’apartat 2 de l’article 122 de la LCSP, relatiu al contingut dels plecs de clàusules administratives particulars-, s’afegeix que aquest ha d’incloure també, en tot cas, la menció expressa a l’obligació del futur contractista de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades. La no incorporació en els plecs d’aquesta obligació del contractista és causa de nul·litat de ple dret.
En relació amb aquesta determinació, cal recordar que les guies per redactar els plecs de clàusules administratives particulars que elabora i actualitza periòdicament la Junta Consultiva de Contractació Administrativa ja disposen, en l’apartat d’obligacions de les parts, una remissió específica a dita normativa sobre protecció de dades, així com obligacions concretes a aquest respecte (consulteu el web).
b) Respecte dels contractes que requereixen el tractament per part del contractista de dades personals per compte del responsable del tractament, el Reial decret llei 14/2019 introdueix diverses especificitats:
a. Primer, en l’expedient -preferentment en la memòria justificativa que s’ha de publicar en el perfil del contractant-, l’òrgan de contractació ha d’especificar la finalitat del tractament de dades personals que s'han de cedir (addició d’un paràgraf segon a l’apartat 1 de l’article 116 de la LCSP).
b. En segon lloc –mitjançant l’addició dels paràgrafs quart i cinquè a l’apartat 2 de l’article 122 de la LCSP-, s’estableix que en aquests contractes els plecs de clàusules administratives particulars han de fer constar expressament, com a obligacions essencials del contractista:
La finalitat per a la qual se cedeixen aquestes dades, la qual ha d’haver estat especificada per l’òrgan de contractació en la memòria justificativa de l’expedient.
L’obligació del futur contractista de sotmetre’s a la normativa nacional i de la Unió Europea sobre protecció de dades.
L’obligació del contractista de presentar, abans de la formalització del contracte, una declaració sobre on estaran ubicats els servidors i des d’on es prestaran els serveis associats a aquests.
L’obligació del contractista de comunicar qualsevol canvi en relació amb la declaració esmentada.
En darrer lloc, en aquest apartat, també es parla de l’obligació dels licitadors d’indicar en les seves ofertes si tenen previst subcontractar els servidors o els serveis associats a aquests, amb indicació del nombre o perfil empresarials dels subcontractistes, que s’ha de definir per referència a les condicions de solvència professional o tècnica.
c. Els plecs també han de recollir expressament, entre les condicions especials d’execució del contracte (s’afegeix un paràgraf tercer a l’apartat 1 de l’article 202 de la LCSP), l’obligació del contractista de sotmetre’s a la normativa nacional i de la Unió Europea en matèria de protecció de dades, condició a la qual també atribueix el caràcter d’obligació essencial del contracte a l'efecte de la seva resolució.
c) Respecte dels subcontractistes, l’apartat set de l’article 5 del Reial decret llei 14/2019, afegeix que aquests queden obligats només davant del contractista, que és qui respon de l’execució del contracte davant de l’Administració i també de l’obligació de sotmetiment a la normativa nacional i de la Unió Europea en matèria de protecció de dades (modificació de l’article 215.4 de la LCSP).
d) Efectes de la no determinació en el plec de clàusules administratives particulars o en el contracte de determinades clàusules sobre protecció de dades, en especial pel que fa als contractes que requereixen el tractament per part del contractista de dades personals per compte del responsable del tractament:
1. S’afegeix un nou supòsit de nul·litat de ple dret (mitjançant l’addició de la lletra h) a l’article 39.2 de la LCSP). Per tant, cal tenir en compte que a partir de l’entrada en vigor del Reial decret llei:
Tots els plecs de clàusules administratives particulars han de disposar de manera expressa l’obligació del futur contractista de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades.
En el cas dels contractes que requereixen el tractament pel contractista de dades personals per compte del responsable del tractament, s’ha de fer constar també en el plec de clàusules administratives particulars, entre les obligacions del contractista, aquelles a les quals fan referència les lletres a-e del nou apartat quart de l’article 122.2 de la LCSP (finalitat de la cessió de dades, obligació de sotmetre’s a la normativa, obligació de presentar una declaració i de comunicar qualsevol modificació i l’obligació de comunicar la possible subcontractació), així com la qualificació d’aquestes obligacions com condicions especials d’execució.
2. S’incorporen noves causes de resolució del contracte. L’article 211.1.f de la LCSP enumera entre les causes de resolució del contracte l’incompliment de l’obligació principal del contracte; el Reial decret llei 14/2019, atribueix el caràcter d’obligacions essencials del contractista, l’incompliment de les quals pot comportar la resolució del contracte, a les obligacions enumerades en les lletres a-e del nou apartat quart de l’article 122.2 de la LCSP, als efectes establerts en l’article 211.1.f de la LCSP.
3. S’afegeix un nou incís a la lletra d de l’article 71.2 de la LCSP, per incorporar com a prohibició de contractar l’incompliment culpable del contractista de les obligacions que els plecs de clàusules administratives particulars hagin qualificat d'essencials.
El Reial decret llei 14/2019 ha entrat en vigor el dia 6 de novembre de 2019. Quant al règim transitori, cal tenir en compte que:
- Les determinacions del Reial decret llei no s’apliquen als expedients de contractació ja iniciats i que s’entén que aquests estan iniciats quan s’ha publicat a la Plataforma de serveis de contractació pública el corresponent anunci de licitació.
- Respecte dels contractes basats en acord marc, es regeixen per la normativa vigent a la data d’enviament de la invitació a licitar.
- En darrer lloc, als expedients de modificació de contractes que s’inicien amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei, els és aplicable el nou marc legal.
Si bé no és objecte d’aquest apunt qüestionar l’oportunitat de les modificacions introduïdes pel Reial decret llei 14/2019, no puc en aquest cas estar-me de qüestionar la necessitat i la urgència de les modificacions introduïdes en la LCSP i, en canvi, haver deixat passar l’oportunitat d’esmenar contradiccions i clarificar aspectes d’aquesta que dificulten enormement als òrgans de contractació, i fins i tot als mateixos licitadors, la gestió ordinària de la contractació pública, que han desbordat els òrgans administratius de resolució de recursos especials en matèria de contractació.
11.11.2019.
Memòria 2018 de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya
El passat dia 3 d'octubre de 2019 el Ple de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa (JCCA) va aprovar la Memòria Anual d'aquest òrgan, en la qual es recullen els aspectes més rellevants de l'activitat de la Junta Consultiva de l'any 2018, que es poden agrupar en els àmbits d'actuació següents: el normatiu i consultiu, el relatiu a l'activitat contractual i registral, i el que fa referència a la contractació electrònica.
En l'àmbit normatiu i consultiu, en el qual es duen a terme, entre altres, funcions d'assessorament en matèria de contractació pública, s'incorpora una relació dels informes aprovats per tots els òrgans col•legiats de la Junta Consultiva, i s'assenyala l'increment notable del nombre de consultes ateses com a conseqüència, principalment, de l'entrada en vigor, el 9 de març de 2018, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP).
Pel que fa a l'activitat registral, es destaca l'obligació d'inscripció de les empreses licitadores en els registres oficials d'empreses licitadores (a Catalunya, el RELI) per participar en els procediments oberts simplificats, establerta en l'article 159.4.a de la LCSP, fet que ha comportat un importantíssim increment en el nombre de sol•licituds d'inscripció i ha requerit un esforç addicional per part del personal de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva amb la finalitat de garantir la correcta aplicació del nou marc legal vigent.
En relació amb la contractació electrònica, es fa esment a la definició, la construcció i l'inici del desplegament del Gestor Electrònic d'Expedients de Contractació (GEEC 2.0), amb un disseny més usable, la finalització del desplegament del Tramitador Electrònic d'Expedients de Contractació (TEEC) a les entitats del sector públic, així com l'evolució i la millora contínua de l'aplicació del Sobre digital, per tal de consolidar-la com l'eina corporativa que dona compliment a les obligacions establertes a la LCSP pel que fa a licitació electrònica.
