El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha publicat la Memòria corresponent als exercicis 2017 i 2018 en la qual, entre altres continguts, es recullen els criteris doctrinals més rellevants adoptats pel Tribunal en les seves resolucions d'aquests exercicis, relatius a aspectes nous i cabdals de l'aplicació de les directives de quarta generació i de l'entrada en vigor de la nova LCSP.
https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==13OzRIkXKylTWo6XGsI3+ii/4qyU/DGFyEHR/RGY1du6SH/qp+giSsGt8yYCw+2Js+pZu8a9BbsnIFxDUJvkRDznQRT5eD5yBFcZ5rz/GYDCiD71wbzPY3gHPAhLojV8gzMqsUtvNc6hQIXX61s4SA==
Us oferim la possibilitat de provar, durant 15 dies i sense compromís, el nostre servei d'informació de licitacions públiques, adjudicacions i obertures que tenim.
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 298/2019: Estimació. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs que regeixen el contracte de referència. Procediment obert. Objecte contracte: manteniment equips ja instal•lats. Funció revisora. Discrecionalitat de l'òrgan de contractació en el disseny i configuració dels plecs. Límits. Necessitat de motivació article 116.4 de la LCSP. Solvència tècnica o professional: previsió d'aportar relació de treballs realitzats d'igual o similar naturalesa. Diferència solvència exigida amb els mitjans per acreditar-la. Límits de la solvència. Cartes de compromisos: tal i com estan redactades, suposen un híbrid entre la solvència tècnica o professional de l'apartat h) de l'article 90.1 de la LCSP i la concreció de solvència de l'article 76 de la LCSP. Han d'estar emeses pel fabricant. Desconeixement per part de l'òrgan de contractació de la comercialització dels equips objecte del manteniment. Afectació al principi de concurrència i neutralitat tecnològica, situació de captivitat tècnica. Manca de motivació. Criteris d'adjudicació: criteris d'adjudicació subjecte a judici de valor: no s'ajusta a la LCSP, manca de motivació de la previsió d'aquest criteri, manca de constància del plus que comporta, referència únicament als models determinats i no similars. Criteris de valoració automàtics: valoració de la disposició de determinats equips, la comercialització dels quals es desconeix. Manca de motivació de l'elecció d'aquest criteri d'adjudicació. Estimació de l'al•legació per no ajustar-se a la LCSP. Al•legacions relatives a determinats apartats del PPT: l'òrgan de contractació concreta i aclareix determinats extrems. Atesa l'estimació del recurs, que comporta la retroacció de les actuacions al moment corresponent per tal d'adequar la redacció de les clàusules contradites a la LCSP prèvia justificació de les mateixes.
- Resolució 299/2019: Recurs contra l'exclusió. Desestimació. Exclusió correcta de la recurrent. Incompliment dels plecs. Lex inter partes. Interpretació literal. Contaminació dels sobres. L'anticipació de l'oferta econòmica en el sobre A pot influir en la valoració dels requisits de capacitat i en la resolució dels dubtes de la mesa de contractació, amb afectació als principis d'objectivitat, imparcialitat, transparència i igualtat de tracte i no discriminació.
- Resolució 300/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis energètics amb garantia d'estalvis. Incorrecta valoració de l'oferta de l'adjudicatària per un criteri d'adjudicació de ponderació automàtica i incompliment de requeriments tècnics exigits de les lluminàries: no s'aprecien els motius. Funció revisoria del Tribunal. Aclariments de les ofertes i potestat d'interpretació dels plecs.
- Resolució 301/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acta de la mesa de contractació que decideix tenir per desistida la recurrent de l'oferta presentada a tres lots. No s'aprecien els motius al•legats en el recurs i d'altres, a més, decauen en quedar totalment desvirtuats en l'expedient. Vinculació de les ofertes als plecs, que són lex inter partes. Motivació in aliunde de l'acte impugnat. Presumpció de certesa, validesa i legalitat dels informes tècnics. Apreciacions tècniques no es perceben errònies ni arbitràries. Multa per temeritat.
- Resolució 302/2019: Recurs contra el desistiment de la licitació. Acte susceptible del recurs especial. Desestimació. Caràcter no esmenable de la infracció en què es fonamenta el desistiment: establiment d'un criteri d'adjudicació no vinculat amb l'objecte del contracte i limitador de la concurrència. No s'aprecia cap incompliment dels requisits legals.
- Resolució 303/2019: Recurs contra l'adjudicació. Desestimació. Presentació del recurs en suport paper. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció certesa, validesa i legalitat. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan de contractació. Lex inter partes. No s'aprecia error ni arbitrarietat en la valoració dels criteris d'adjudicació.
- Resolució 304/2019: Inadmissió. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis basat en un acord marc. Desistiment del procediment de contractació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs.
- Resolució 305/2019: Inadmissió per pèrdua sobrevinguda de l'objecte. Recurs contra l'exclusió. Revocació d'ofici de l'acte impugnat amb satisfacció extra processal de les pretensions de la part actora i desaparició real de la controvèrsia.
- Resolució 306/2019: Inadmissió. Contracte de concessió de serveis no susceptible del recurs especial en matèria de contractació.
- Resolució 307/2019: Inadmissió. Manca de poder de representació suficient de l'empresa recurrent.
- Resolució 308/2019: Inadmissió. Recurs contra els plecs. Desistiment del procediment de contractació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs.
- Resolució 309/2019: Inadmissió. Recurs contra els plecs. Desistiment del procediment de contractació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs.
El dia 3 d'octubre de 2019 el TJUE ha dictat aquesta Sentència, la qual té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 12.1 de la Directiva 2014/24/UE, relatiu als contractes públics entre entitats del sector públic. En concret, el TJUE declara que:
- Una situació, com la del litigi principal, en la qual un poder adjudicador adjudica un contracte públic a persona jurídica sobre la qual exerceix un control anàleg al que exerceix sobre els seus propis serveis, en un procediment iniciat mentre encara estava en vigor la Directiva 2004/18/CE i que va donar lloc a la celebració d'un contracte amb posterioritat a la derogació d'aquesta Directiva, és a dir, el 18 d'abril de 2016, està compresa en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/24/UE quan el poder adjudicador va resoldre definitivament la qüestió de si estava obligat a procedir a una convocatòria de licitació prèvia per a l'adjudicació d'un contracte públic amb posterioritat a aquesta data.
- L'article 12.1 de la Directiva 2014/24/UE, que es limita a precisar les condicions que un poder adjudicador ha de respectar quan desitja celebrar una operació interna, s'ha d'interpretar en el sentit que no s'oposa a una regla nacional per la qual un Estat membre supedita la celebració d'una operació interna, en particular, a la condició que l'adjudicació d'un contracte públic no permeti garantir la qualitat, disponibilitat i continuïtat dels serveis que han de prestar-se sempre que l'opció en favor d'un mode de prestació de serveis en particular, i realitzat en una fase anterior al de l'adjudicació del contracte públic, respecti els principis d'igualtat de tracte, no discriminació, reconeixement mutu, proporcionalitat i transparència.
- L'article 12.1 de la Directiva 2014/24/UE, en relació amb el principi de transparència, s'ha d'interpretar en el sentit que les condicions a què els Estats membres supeditin la celebració d'operacions internes s'han d'establir mitjançant normes precises i clares del Dret positiu en matèria de contractació pública, que han de ser suficientment accessibles i previsibles en la seva aplicació a fi d'evitar qualsevol risc d'arbitrarietat, la qual cosa correspondrà comprovar, en el present cas, a l'òrgan jurisdiccional remitent.
- "La celebració d'una operació interna que compleix les condicions establertes a l'article 12.1, lletres a) a c), de la Directiva 2014/24 -que estableix que no està inclòs en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Directiva un contracte públic adjudicat per un poder adjudicador a una persona jurídica regulada pel Dret privat o el Dret públic quan, en primer terme, el poder adjudicador exerceix sobre aquesta persona jurídica un control anàleg al que exerceix sobre les seves pròpies activitats; en segon terme, més del 80% de les activitats de la referida persona jurídica es realitzen en el context de l'execució de tasques que li són confiades pel poder adjudicador que la controla o per altres persones jurídiques que aquest controla; i en tercer terme, la mateixa persona jurídica no té, en principi, participació directa de capitals privats- no és en si conforme al Dret de la Unió".
Els dies 25 de setembre i 3 d'octubre de 2019, respectivament, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat les sentències següents:
- STJUE en relació amb l'assumpte C-63/18, sobre la possibilitat d'una normativa nacional de limitar la subcontractació al 30% de l'import total del contracte
Aquesta Sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a si la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una normativa nacional que limita al 30% la part del contracte que el licitador pot subcontractar amb tercers.
En el present cas, la normativa nacional controvertida prohibeix amb caràcter general i abstracte el recurs a la subcontractació que excedeixi d'un percentatge fix del contracte públic que es tracti. Per tant, el licitador ha de realitzar per si mateix, en relació amb tots els contractes, una part important de les obres, els subministraments o els serveis que es tracti, sota pena de quedar exclòs automàticament del procediment de contractació, fins i tot en cas que el poder adjudicador pogués comprovar la identitat dels subcontractistes en qüestió i considerés, després de la seva verificació, que tal prohibició no és necessària per lluitar contra la delinqüència organitzada en l'àmbit del contracte en qüestió -com a objectiu plantejat pel legislador nacional en limitar la part del contracte que pot ser subcontractada.
En aquest sentit, a més d'assenyalar-se que aquest objectiu podria assolir-se amb mesures menys restrictives, el TJUE recorda que la voluntat del legislador de la Unió d'enquadrar amb més precisió les situacions en les quals el licitador pot recórrer a la subcontractació no permet deduir que els Estats membres tinguin actualment la facultat de limitar la subcontractació a una part del contracte fixada de manera abstracta com un determinat percentatge del mateix.
Així, el TJUE declara que la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que s'oposa a una normativa nacional que limita al 30 % la part del contracte que el licitador pot subcontractar amb tercers.
- STJUE en relació amb l'assumpte C-267/18, sobre l'exclusió d'un operador econòmic d'un procediment de licitació per haver-se resolt un contracte anterior a causa d'una subcontractació no comunicada al poder adjudicador
Aquesta Sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial sobre la interpretació de l'article 57.4, lletra g), de la Directiva 2014/24/UE, relatiu als motius d'exclusió facultatius. En concret, es planteja si aquest precepte s'ha d'interpretar en el sentit que la resolució d'un contracte públic per haver-se subcontractat una part de les obres sense l'autorització del poder adjudicador constitueix una deficiència significativa o persistent en el compliment d'un requisit de fons en el marc d'un contracte públic anterior que comporta l'exclusió d'un operador econòmic de la participació en un procediment de contractació pública.
El TJUE declara que l'article 57.4, lletra g), de la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que la subcontractació per un operador econòmic d'una part de les obres en el marc d'un contracte públic anterior, decidida sense l'autorització del poder adjudicador i que va donar lloc a la resolució d'aquest contracte, constitueix una deficiència significativa o persistent constatada en el compliment d'un requisit substancial relatiu a aquest mateix contracte, en el sentit de la disposició esmentada, i pot, per tant, justificar l'exclusió de l'operador econòmic de la participació en un procediment de contractació pública posterior si el poder adjudicador que organitza aquest últim procediment de contractació pública, després d'haver realitzat la seva pròpia valoració de la integritat i la fiabilitat de l'operador econòmic en relació amb el qual s'hagi acordat la resolució anticipada del contracte públic anterior, estima que tal subcontractació comporta la ruptura de la relació de confiança amb l'operador econòmic en qüestió. Tanmateix, de conformitat amb l'article 57.6 de la Directiva esmentada, en relació amb el seu considerant 102, el poder adjudicador, abans de pronunciar-se sobre l'exclusió, haurà de donar a l'operador econòmic la possibilitat d'exposar les mesures correctores que hagi adoptat arran de la resolució del contracte públic anterior.
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 281/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. Accés a l'expedient per incompliment de l'obligació de l'òrgan de contractació ex article 52 LCSP: no procedeix. No s'aprecien els motius del recurs en ordre a la manca de motivació de l'adjudicació i l'arbitrarietat en la valoració de les ofertes pels criteris dependents d'un judici de valor. Discrecionalitat tècnica de l'administració. Multa per temeritat.
- Resolució 282/2019: Recurs contra l'exclusió d'un dels lots de la licitació. Estimació. Manca d'incompliment de la característica tècnica exigida pels plecs. Interpretació literal i no desfavorable per a qui no ha ocasionat la ambigüitat o inadequació de les clàusules dels plecs. Anul•lació de la licitació del lot afectat: retroacció no possible en haver-se obert les pliques econòmiques.
- Resolució 283/2019: Recurs contra l'anunci i els plecs. Desestimació. Requisits mínims de solvència econòmica i financera: vinculació amb l'objecte del contracte i proporcionalitat. El mitjà d'acreditació i l'import mínim exigit pel plec s'ajusten a la normativa. Article 87 de la LCSP. Justificació suficient.
- Resolució 284/2019: Recurs contra l'adjudicació d'un acord marc. Desestimació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció certesa, validesa i legalitat. Condicions per excloure una empresa de la licitació. No s'aprecien els motius del recurs contra la valoració de les ofertes i admissió d'altres licitadores. Multa: procedeix per temeritat i mala fe en la interposició del recurs.
- Resolució 285/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis per causa de la valoració de l'oferta de la recurrent per un criteri d'adjudicació automàtica. Lex inter partes; vinculació de les parts a les previsions dels plecs. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta de la recurrent.
- Resolució 286/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra la resolució d'adjudicació. Extemporaneïtat del recurs contra els documents contractuals que regeixen la licitació de referència que no van ser impugnats en el seu moment: improcedència del recurs indirecte. Abast de l'article 130.1 de LCSP relatiu a la informació de les condicions de subrogació dels contractes de treball. Imposició de multa: procedeix.
- Resolució 287/2019: Inadmissió. Acumulació de recursos especials en matèria de contractació contra l'informe tècnic sobre la valoració de l'única oferta presentada i contra la formalització del contracte. L'empresa recurrent fonamenta la seva impugnació en la insuficiència del pressupost base de licitació per l'execució del contracte de referència. Manca de legitimació activa de l'empresa recurrent en no haver concorregut a la licitació de referència.
- Resolució 288/2019: Inadmissió. Acumulació de recursos especial en matèria de contractació contra la resolució d'adjudicació del contracte de referència. Valor estimat de contracte inferior a 100.000 euros. Contracte no susceptible del recurs especial en matèria de contractació, i per tant, manca de competència del Tribunal.
- Resolució 289/2019: Inadmissió. Acumulació de recursos especials en matèria de contractació acumulats contra els plecs reguladors del contracte de referència i la convocatòria de licitació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte dels recursos per la decisió de l'òrgan de contractació de deixar sense efecte el procediment de licitació de referència.
- Resolució 290/2019: Inadmissió. Recurs contra el quadre de puntuacions i classificació de proposicions d'un acord marc de subministraments. Acte no objecte del recurs especial en matèria de contractació.
- Resolució 291/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra l'anunci i els plecs de la licitació de referència. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs per desistiment de l'òrgan de contractació del procediment de licitació.
- Resolució 292/2019: Inadmissió. Recurs contra les actes d'obertura dels sobres A, B i C de la licitació d'un contracte de serveis. Valor estimat de contracte inferior a 100.000 euros. Contracte no susceptible del recurs especial en matèria de contractació i manca de competència del Tribunal. Addicionalment, manca d'acreditació de la representació de l'empresa recurrent.
- Resolució 293/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs de la licitació de referència. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs per desistiment de l'òrgan de contractació del procediment de licitació.
- Resolució 294/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 295/2019: Inadmissió. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. Manca d'acreditació de la representació de l'empresa recurrent.
- Resolució 296/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 297/2019: Acceptació de la renúncia de la recurrent.
https://contractacio.gencat.cat/ca/contacte/tccsp/resolucions-tccsp/2019/
Us oferim la possibilitat de provar, durant 15 dies i sense compromís, el nostre servei d'informació de licitacions públiques, adjudicacions i obertures que tenim.
El servei també inclou assessorament telefònic i en línia sobre la presentació a licitacions.
Us podeu donar d’alta en la nostra web www.divisiosigo.cat a l’apartat Contactar o senzillament correu electrònic.
El precio de compra de los locales comerciales en las zonas prime de la ciudad se ha incrementado un 2% interanual en el primer semestre del año.
Los nuevos hábitos de consumo impulsan el retail en Barcelona. La restauración continúa siendo el segmento que más ha crecido en la ciudad. Sin embargo, el mercado ha visto la aparición de nuevos actores, como los bancos o las clínicas dentales, de estética y de salud, que han optado por abandonar los entresuelos y situarse en locales a pie de calle en ubicaciones con gran densidad residencial.
Además, el segmento de los gimnasios también ha presentado una alta demanda, especialmente en los locales de más de mil metros cuadrados, las marcas que usan el segmento low cost.
Por su parte, el precio de compra de los locales comerciales en las zonas prime de la ciudad se ha incrementado un 2% interanual en el primer semestre del año. Por su parte, el importe de los alquileres también han aumentado un 1%, según un estudio publicado por la consultora Forcadell.
En este sentido, el precio por metro cuadrado más elevado se encuentra en la avenida Portal de l’Àngel, en el centro de la ciudad, con un importe medio de 279,9 euros por metro cuadrado al mes. Las principales zonas comerciales barcelonesas cuentan con una tasa de disponibilidad del 4,3%.
Us oferim la possibilitat de provar, durant 15 dies i sense compromís, el nostre servei d'informació de licitacions públiques, adjudicacions i obertures que tenim.
El servei també inclou assessorament telefònic i en línia sobre la presentació a licitacions.
Us podeu donar d’alta en la nostra web www.divisiosigo.cat a l’apartat Contactar o senzillament correu electrònic.
La inversión destinada en este periodo es la mayor registrada entre enero y junio de 2016, cuando las administraciones públicas desembolsaron 471,9 millones de euros para la construcción y rehabilitación de vivienda pública.
La inversión en inmuebles públicos se duplica. Entre enero y julio, la administración ha destinado 325,1 millones de euros a la construcción y rehabilitación de vivienda pública. La cifra acumulada en los primeros siete meses del año duplica la registrada en el mismo periodo del año anterior, de 147,3 millones de euros, según la Asociación de Empresas Constructoras y Concesionarias de Infraestructuras, Seopan.
En concreto, la inversión agregada en vivienda pública en julio es la mayor cifra registrada en este periodo desde 2016. Ese año, las administraciones dedicaron 471,9 millones de euros a la construcción y rehabilitación de vivienda pública, prácticamente triplicando la cifra registrada en los siete primeros meses del ejercicio anterior. A partir de ese año, la inversión en vivienda pública descendió en este periodo, acumulando dos años de caídas a doble dígito.
Hasta julio de 2017, las administraciones destinaron 304,3 millones de euros a vivienda pública, un 35,5% menos que el año anterior. Esta cifra continuó cayendo hasta 147,3 millones de euros, un 51,6% inferior en términos interanuales. Este año, la inversión en vivienda pública ha remontado, sin estar todavía a niveles de 2016.
La mayoría de las licitaciones, un 69,2% del total, se han otorgado a la construcción de obra nueva, sumando una inversión de 224,9 millones de euros. Los 100,1 millones de euros restantes se han destinado a la rehabilitación y mantenimiento de las viviendas. La categoría que ha experimentado un mayor crecimiento respecto al año anterior ha sido la de rehabilitación y mantenimiento, prácticamente multiplicando por tres los 38,9 millones de euros destinados entre enero y julio de 2018.
En concreto, las administraciones han destinado 46,5 millones de euros a vivienda pública en junio. El pico de inversión en este año se alcanzó en abril, cuando las entidades públicas destinaron 99,4 millones de euros a este tipo de viviendas. El mínimo, en cambio, se registró en junio, con un presupuesto de 17,3 millones.
Hasta junio, País Vasco, Cataluña y Baleares lideraban la inversión en vivienda pública. En total, las tres comunidades autónomas destinaron en total 65,6 millones de euros en inmuebles públicos. A la cola de la lista se encuentran Asturias, Murcia y La Rioja, con una inversión total de 340.000 euros.