El dia 11 de juliol de 2019 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si la Directiva 2014/24/UE faculta al poder adjudicador per apartar un licitador del procediment de contractació per causes que afecten al subcontractista proposat en l'oferta.
En relació amb aquesta qüestió, l'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia respondre que l'article 57.4, lletra a), de la Directiva 2014/24/UE -relatiu als motius d'exclusió facultatius- "no s'oposa, en principi, a excloure un licitador que hagi expressat, en la seva oferta, la intenció de subcontractar a un operador econòmic, quan aquest últim hagi incomplert les obligacions aplicables en matèria laboral o social establertes en el dret nacional".
Així mateix, afirma que "en resoldre sobre l'exclusió, el poder adjudicador ha de disposar de la facultat d'apreciar, en cada cas, la proporcionalitat d'aquesta mesura, valorant totes les circumstàncies concurrents per discernir la fiabilitat del licitador, tret que al plec de condicions es prevegi, imperativament, l'exclusió sense prendre en consideració el caràcter proporcionat d'aquesta sanció".
El dia 19 de juliol de 2019 s'ha publicat en el DOGC la Resolució VEH/1956/2019, d'11 de juliol, per la qual es dona publicitat a aquest Acord que estableix el règim de funcionament, de convocatòria i de desenvolupament de les sessions del Comitè de Preus de Contractes de la Generalitat de Catalunya, al qual correspon, d'acord amb l'article 15 del Decret 376/1996, de 2 de desembre, de reestructuració de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, exercir les funcions relatives a la revisió de preus dels contractes públics.
Entre altres aspectes, estableix que les sol•licituds d'informe que s'adrecin al Comitè de Preus s'han de fer de conformitat i amb la informació de la Instrucció 1/2019, de 30 de maig, del Comitè de Preus de Contractes de la Generalitat de Catalunya sobre la informació necessària per a l'emissió de l'informe preceptiu de l'estructura de costos dels contractes del sector públic de Catalunya. Així mateix, i en relació amb la convocatòria de les sessions, assenyala que el Comitè es reuneix periòdicament i en funció de les peticions d'informe que rebi, i que les reunions es faran a distància, d'acord amb l'article 17.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, llevat que algun dels seus membres demani expressament la celebració de la sessió de manera presencial.
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 226/2019: Inadmissió. Manca de legitimació: empresa que no s'ha presentat en els lots que recorre. Imposició de multa: temeritat.
- Resolució 227/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. Introducció d'un subcriteri de valoració no previst en el plec per a la valoració de l'oferta tècnica: no s'aprecia. Incorrecta valoració del responsable del contracte-cap de manteniment proposat per l'empresa adjudicatària: error de fet reconegut per l'òrgan de contractació que, tot i variar la puntuació pel criteri, no altera el resultat final de l'adjudicació. Baixa en l'empresa adjudicatària d'una de les persones proposades per a l'execució del contracte que també era objecte de valoració: en el cas plantejat, ateses les previsions dels plecs, no pot donar lloc a l'anul•lació de la valoració i de l'adjudicació del contracte, corresponent a l'empresa adjudicatària la designació d'un professional que compleixi, com a mínim, les característiques que va proposar, li van ser valorades i han resultat determinants de l'adjudicació, i a l'òrgan de contractació la necessària comprovació i exigència del compliment de l'oferta.
- Resolució 228/2019: Estimació parcial. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. Licitació amb criteris dependents d'un judici de valor amb una ponderació superior a la dels criteris de valoració automàtica; vici procedimental per manca d'aplicació dels primers per un comitè d'experts o organisme tècnic especialitzat. Vici de composició de la mesa de contractació en la sessió al•legada, per manca d'assistència de la vocalia corresponent a la secretaria de la corporació. Desestimació de la resta d'al•legacions del recurs. Anul•lació de l'acte impugnat i de tot el procediment de contractació.
- Resolució 229/2019: Estimació parcial. Recurs especial en matèria de contractació contra la decisió de l'òrgan de contractació de no formalitzar el contracte. No concurrència supòsit article 153.4 de la LCSP. Estimació parcial del recurs.
- Resolució 230/2019: Inadmissió, per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Recurs especial en matèria de contractació contra el plec de clàusules administratives particulars. Satisfacció extra processal de les pretensions de la recurrent.
- Resolució 231/2019: Estimació parcial del recurs contra l'adjudicació. Manca de publicitat adequada de la modificació del plec. La qualificació del contracte i el règim de determinació de les ofertes anormals o desproporcionades fixats en els plecs i no qüestionats en el seu moment, són lex inter partes. Previsió en els plecs dels límits per apreciar les ofertes anormals.
- Resolució 232/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'exclusió. Motivació in alliunde. Lex inter partes. Presumpció certesa, validesa i legalitat. L'apreciació tècnica que duu a l'òrgan de contractació a excloure a la recurrent es troba dintre de la seva discrecionalitat tècnica i no es percep errònia ni arbitrària. Multa: no procedeix
- Resolució 233/2019: Inadmissió del recurs contra la proposta d'exclusió. Acte no susceptible de recurs.
- Resolució 234/2019: Inadmissió del recurs contra la resolució d'adjudicació. Extemporaneïtat del recurs contra el plec que no va ser impugnat: improcedència del recurs indirecte.
- Resolució 235/2019: Inadmissió. Recurs contra l'adjudicació. Manca de legitimació activa per no haver presentat oferta. Possible excepció per manca de publicació de la modificació del plec produïda arran d'un recurs presentat contra el plec per l'actora. Anàlisi de les circumstàncies concretes.
- Resolució 236/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acta de la mesa de contractació de valoració dels informes de justificació de la oferta desproporcionada i la proposta d'adjudicació. Acte no susceptible de recurs.
- Resolució 237/2019: Recurs contra els plecs. Estimació parcial. Legitimació d'associacions. Error en el càlcul del pressupost base de licitació reconegut per l'òrgan de contractació. Proporcionalitat de la ponderació dels criteris d'adjudicació en el seu conjunt. Doctrina sobre la configuració i preceptiva publicitat dels aspectes econòmics del contracte. Arts. 100.2, 101.2 i 102.3 de la LCSP. Manca de justificació de les xifres o índex aplicats per al càlcul del pressupost base de licitació. Límits a la potestat discrecional de l'òrgan de contractació en la configuració dels elements essencials del contracte. Anul•lació de les clàusules i previsions del plec impugnades.
- Resolució 238/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació. Incompetència Tribunal. VEC no superior a 100.000 euros.
- Resolució 239/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa, certesa i encert dels informes tècnics. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan contractant. Manca de motivació de la resolució d'adjudicació: concurrència però de la lectura del recurs s'infereix el coneixement complet de l'informe de valoració per part de la recurrent. No existència d'indefensió. Multa: no procedeix.
- Resolució 240/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació del contracte. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa, certesa i encert dels informes tècnics. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan contractant. Límits a la possibilitat d'afegir subcriteris: doctrina.
- Resolució 241/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de l'oferta de la recurrent i l'adjudicació d'un contracte de serveis. Oferta de la recurrent inclosa en valors presumptament anormals o desproporcionats, que s'exclou perquè la seva justificació no acredita l'adequat compliment del contracte. Discrecionalitat tècnica de l'òrgan de contractació en l'apreciació de les característiques de l'oferta. Presumpció de legalitat i veracitat de l'informe de l'òrgan tècnic, que considera que amb l'oferta de la recurrent no s'assoliria el compliment de tots els aspectes tècnics establerts als plecs, d'acord amb la interpretació que se'n deriva d'aquests. No s'aprecien els motius al•legats en el recurs. Exclusió correcta.
- Resolució 242/2019: Desestimació. Contracte de serveis a adjudicar mitjançant concurs de projectes restringit amb intervenció de jurat. No-admissió de la sol•licitud de participació i documentació annexa i exclusió del candidat recurrent de la licitació. Manca de la deguda esmena de la documentació administrativa exigida en aquesta licitació. Funció revisora. Les previsions del plec són lex inter partes. Exclusió correcta.
- Resolució 243/2019: Estimació. Recurs contra el PCAP d'un contracte d'assessorament jurídic laboral. Requisit de solvència tècnica o professional que exigeix experiència prèvia en entitats públiques d'àmbit local, contrari als principis de la contractació pública i tipificat a la LCSP com a vici que ha de portar a l'estimació el recurs. Anul•lació del criteri de solvència impugnat.
- Resolució 244/2019: Recursos acumulats contra els plecs. Desestimació del recurs especial en matèria de contractació presentat per la FEAT contra l'anunci prèvi de licitació publicat al DOUE: no aplica l'article 7.2 del Reglament 1370/2007 (CE). Estimació del recurs especial en matèria de contractació presentat per la FECAV contra la clàusula desena del PCAP. Funció revisora. Discrecionalitat de l'òrgan de contractació a l'hora d'establir els citeris de solvència. Limitacions d'accés a les empreses licitadores amb motiu d'obtenir subvencions. Indeterminació i manca de motivació de la clàusula impugnada.
- Resolució 245/2019: Desestimació recurs presentat per TECNO-CUATRO. Estimació recurs interposat per l'UTE. Retroacció del procediment al moment de la valoració del sobre B per tal que l'AMB comprovi la situació real en quant l'acreditació efectiva de compromisos de les empreses licitadores recurrents i adopti la decisió que, en conseqüència, resulti adient. Recursos especials en matèria de contractació contra l'exclusió de les empreses licitadores. Recursos acumulats. Admissió: recurs interposat en termini. Concurs de projectes restringit. Exclusió de la fase de selecció dels participants per incompliment del PCAP en presentar un mateix membre en els respectius equips tècnics. Abast dels aclariments publicats en el perfil. Redacció i configuració de la clàusula limitativa: no previsió d'aportació de cap documentació addicional.
- Resolució 246/2019: Inadmissió del recurs contra els plecs. Legitimació de l'associació recurrent: no s'aprecia. Multa: no procedeix.
- Resolució 247/2019: Estimació parcial del recurs contra els plecs. Manca de justificació de la previsió de presentació d'ofertes en format no electrònic. Limitacions en l'accés als lots per part de les empreses licitadores. Doctrina sobre la configuració dels aspectes econòmics del contracte. Acreditació del compromís d'adscripció de mitjans a l'execució del contracte. Anul•lació de les clàusules i previsions del plec afectades pels motius estimats.
- Resolució 248/2019: Estimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acord de la junta de govern mitjançant el qual s'exclou a la recurrent. Aplanament de l'òrgan de contractació. Anul•lació de l'acord d'exclusió i de tot el procediment de licitació, en no resultar jurídicament possible la retroacció de les actuacions al moment de la valoració de l'oferta exclosa, a fi que es torni a realitzar, en ja ser conegudes les ofertes econòmiques avaluables de forma automàtica.
- Resolució 249/2019: Recurs acumulats contra els plecs. Estimació. Legitimació d'associacions. Anul•lació dels procediments afectats davant l'apreciació d'ofici de causa de nul•litat per manca de publicitat de l'anunci de licitació en el perfil de contractant de la PSCP. Doctrina sobre la configuració i preceptiva publicitat dels aspectes econòmics del contracte. Arts. 100.2, 101.2 i 102.3 de la LCSP. Manca de justificació de les xifres o índex aplicats per al càlcul del pressupost base de licitació. Viabilitat econòmica del contracte. Doctrina sobre criteris d'adjudicació i millores.
- Resolució 250/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra el PPT de la licitació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment d'adjudicació per l'òrgan de contractació.
El dia 11 de juliol de 2019 el TJUE ha dictat aquesta Sentència, la qual té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 28.2 de la Directiva 2014/24/UE, que en el si del procediment restringit, estableix que "només podran presentar una oferta els operadors econòmics convidats pel poder adjudicador després de l'avaluació per aquest de la informació proporcionada". En concret, es planteja si aquest precepte s'ha d'interpretar en el sentit que s'exigeix una identitat total (jurídica i material) entre els operadors preseleccionats i els que presenten les ofertes en un procediment restringit.
El TJUE declara que l'article 28.2 de la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que no s'oposa a què, en el marc d'un procediment restringit, "pugui presentar una oferta un candidat preseleccionat que es compromet a absorbir a un altre candidat preseleccionat, en virtut d'un acord de fusió celebrat entre la fase de preselecció i la de presentació d'ofertes i complert després d'aquesta fase de presentació, tenint en compte el requisit d'identitat jurídica i material entre els operadors econòmics preseleccionats i els que presenten les ofertes".
A partir d'avui està disponible al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya la Nota Informativa 1/2019, de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, en la qual s'assenyala que, d'acord amb la normativa aplicable i de conformitat amb els pronunciaments de l'APDCAT, per al compliment del dret de protecció de dades en matèria de contractació pública, cal tenir en compte que les dades identificatives de persones físiques contingudes en els documents dels expedients de contractació pública, o en les signatures electròniques d'aquests documents, que s'han de publicar a la Plataforma de serveis de contractació pública, han d'incloure el nom i els cognoms, sense acompanyar-lo en cap cas del DNI, en cas de tractar-se de persones licitadores, adjudicatàries o contractistes; i, en cas de tractar-se de persones treballadores públiques que intervenen en els procediments de contractació pública per raó del càrrec o de les funcions, el nom, els cognoms, el càrrec i les dades de contacte (telèfon, correu electrònic i domicili de la seu social). D'altra banda, també s'assenyala la necessitat de tenir en compte que prèviament a la publicació de les dades de les persones treballadores públiques que intervenen en els procediments de contractació pública per raó del càrrec o de les funcions, cal haver-les informat a fi que, si escau, puguin al•legar circumstàncies singulars que desaconsellessin que se'n publiquin les seves dades.
La Generalitat quiere adquirir la compra de cinco terrenos en el entorno de Barcelona y las inmediaciones de la AP-7 en Girona y Tarragona para paliar la falta de suelo industrial que hay en Cataluña.
El Incasòl busca soluciones a la falta de suelo logístico en Cataluña. El Institut Català del Sòl (Incasòl) y el Departament de Territori de la Generalitat de Cataluña están trabajando en cinco nuevos proyectos logísticos para intentar paliar la falta de suelo industrial que existe en la región, especialmente en el entorno de Barcelona.
Para ello, la entidad pública está ultimando la compra de cinco grandes parcelas en los alrededores de la capital catalana y en otras zonas con demanda junto a la AP-7 cerca de Tarragona y Girona, según informa Expansión. En total, se espera que se sumen entre 600.000 metros cuadrados y 900.000 metros cuadrados de suelo industrial.
Con esta operación, el Incasòl duplicaría su cartera de suelo logístico, que actualmente acumula 670.270 metros cuadrados, aunque la ubicación de los suelos actuales no se corresponde con la demanda del mercado.
Medio millar de VPO al año en 2020
Por otro lado, la entidad pública tiene en cartera 164.727 metros cuadrados destinados a vivienda públicas y espera poder sacar al mercado hasta 500 viviendas de protección oficial cada año a partir de 2020.
Ja estan disponibles a la pàgina web del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) les resolucions següents:
- Resolució 210/2019: Recurs contra l'adjudicació i l'admissió d'ofertes desproporcionades. Desestimació. Acte d'admissió susceptible de recurs. Legitimació apreciable únicament respecte de les al•legacions referides als lots en els quals la recurrent va presentar oferta i no ha estat exclosa definitivament i que li poden reportar l'obtenció d'un benefici o l'evitació d'un perjudici cert i no hipotètic. Possibilitat de limitar l'obtenció de còpies de documentació no confidencial en determinats casos. Manca d'indefensió de la recurrent. Composició de la mesa de contractació. Defecte no invalidant. Anàlisi de la doctrina i finalitat del tràmit de justificació. Motivació suficient de l'admissió de l'oferta anormalment baixa. Presumpció certesa, validesa i legalitat dels informes tècnics.
- Resolució 211/2019: Recursos acumulats contra la classificació de les ofertes i adjudicació del contracte. Desestimació. Acte d'admissió susceptible de recurs. Funció revisora. Lex inter partes. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan de contractació. Interpretació literal. Condicions restrictives per excloure una licitadora. No s'aprecien errors en la valoració de l'oferta adjudicatària que reportin a la recurrent l'obtenció del benefici o l'eliminació del perjudici sobre el qual pivota la seva legitimació activa.
- Resolució 212/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra plecs. Manca de legitimació. Esmena atesa fora de termini.
- Resolució 213/2019: Inadmissió, per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Recurs especial en matèria de contractació contra el plec de clàusules administratives particulars. Desistiment de l'òrgan de contractació.
- Resolució 214/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de l'empresa recurrent. Causes de nul•litat i d'anul•labilitat: no s'aprecien. Motivació de la decisió de l'òrgan de contractació d'excloure a l'empresa recurrent. Límits a la possibilitat d'aclariment o esmena de les ofertes. Lex inter partes. Error en l'oferta. Exclusió correcta.
- Resolució 215/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació del contracte. Motivació in alliunde. Motivació de l'informe tècnic dels criteris avaluables mitjançant judici de valor: contingut suficient i d'acord amb les possibilitats dels plecs. Lex inter partes. Interpretació dels plecs: òrgan de contractació. La valoració efectuada pels tècnics de l'òrgan de contractació s'ha dut a terme amb estricta aplicació dels plec que regeix la licitació. Doctrina sobre l'exclusió d'una oferta per no ajustar-se als requeriments dels plecs. No concorren els pressupòsits exigits en el cas examinat. La figura del responsable està prevista com a obligació de l'adjudicatari. Diferència entre els criteris de valoració i les obligacions del contractista. Imposició de multa: procedència: concurrència de temeritat i mala fe.
- Resolució 216/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra la decisió excepcional de continuació amb la prestació del servei fins a la nova adjudicació del contracte a l'empresa que estava prestant els serveis. Règim aplicable. Anàlisi de les circumstàncies de la decisió de l'òrgan de contractació.
- Resolució 217/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació. Funció revisora. Presumpció certesa, validesa i legalitat dels informes tècnics. Lex inter partes. La valoració de les ofertes no es percep errònia ni arbitraria.
- Resolució 218/2019: Desestimació. Recursos acumulats contra l'exclusió dels recurrents de la licitació d'un acord marc, per haver formulat unes ofertes econòmiques per determinats serveis per sota dels preus mínims establerts en el PCAP. Lex inter partes. La causa de confusió al•legada del plec no es correspon amb el sentit ni els preus que els recurrents defensen en via de recurs, que constitueixen un aclariment de les ofertes econòmiques no admissible i que aboca igualment a ofertes inconsistents i contràries als llindars establerts en el PCAP.
- Resolució 219/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació del contracte en execució de la sentència del TSJCat. Manca de competència d'aquest Tribunal. Sentència del TSJCAT que va resoldre sobre la qüestió controvertida.
- Resolució 220/2019: Estimació. Incident d'execució de la Resolució 306/2018, de 16 de gener de 2019. La Resolució 306/2018 no ha estat executada, tal com reconeix l'òrgan de contractació. El transcurs del termini de resolució i notificació del recurs del que porta causa generava els efectes legals del silenci desestimatori als sols efectes de poder interposar l'interessat recurs contenciós administratiu, però no eximia el Tribunal de l'obligació de resoldre de forma expressa el procediment de recurs, sense quedar vinculat pel sentit del silenci produït.
- Resolució 221/2019: Estimació. Recurs especial en matèria de contractació contra el plec de clàusules administratives particulars. Doctrina sobre les millores. Manca de concreció de l'abast, l'amplitud i el mètode de valoració de les millores. Anul•lació de la clàusula que conté les millores impugnades, per tal que l'òrgan de contractació determini i concreti el seu abast, amplitud i mètode de valoració de les mateixes, i de qualsevol altra clàusula que es pugui veure afectada per aquella i també dels actes de l'expedient relacionats amb l'aprovació d'aquesta clàusula.
- Resolució 222/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra l'anunci de la licitació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment d'adjudicació per l'òrgan de contractació.
- Resolució 223/2019: Inadmissió, per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs que regeixen la licitació de referència. Desistiment de l'òrgan de contractació.
- Resolució 224/2019: Inadmissió, per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Recurs especial en matèria de contractació contra els plecs que regeixen la licitació de referència. Desistiment de l'òrgan de contractació.
- Resolució 225/2019: Inadmissió, per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Recurs especial en matèria de contractació contra el plec de clàusules administratives particulars. Desistiment de l'òrgan de contractació.
El dia 28 de juny de 2019 s'ha publicat en el BOE la Resolució de 26 de juny de 2019, de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional, per la qual es publica el tipus legal d'interès de demora aplicable a les operacions comercials durant el segon semestre natural de l'any 2019, en la qual s'estableix que durant aquest període el tipus legal d'interès de demora a aplicar és el 8,00 per 100.
El dia 19 de juny de 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència, la qual té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 57.4, lletres c) i g), de la Directiva 2014/24/UE, que estableixen la facultat dels poders adjudicadors d'excloure un operador econòmic de la participació en un procediment de contractació "quan el poder adjudicador pugui demostrar per mitjans apropiats que l'operador econòmic ha comès una falta professional greu que posa en dubte la seva integritat" -lletra c) -, i "quan l'operador econòmic hagi mostrat deficiències significatives o persistents en el compliment d'un requisit de fons en el marc d'un contracte públic anterior (...) que hagi donat lloc a la terminació anticipada d'aquest contracte anterior (...)" -lletra g).
En concret, es planteja si el precepte esmentat s'oposa a una normativa nacional que faculta al poder adjudicador per excloure d'un procediment de licitació un operador econòmic, en particular, quan demostri per mitjans apropiats: que l'operador econòmic ha comès faltes professionals greus que posin en dubte la seva integritat o la seva fiabilitat; que aquestes faltes professionals greus, que poden ser degudes a deficiències significatives en el compliment d'un contracte públic anterior, hagin donat lloc a la resolució del contracte estipulat amb el poder adjudicador; i que la referida resolució del contracte anterior no ha estat impugnada davant dels tribunals de justícia o que ha estat confirmada a l'acabament del corresponent procés judicial.
Segons declara el TJUE, la disposició nacional esmentada "no permet garantir l'efecte útil de la causa facultativa d'exclusió establerta a l'article 57, apartat 4, lletres c) o g), de la Directiva 2014/24", ja que la facultat d'apreciació que aquest precepte de la Directiva atribueix al poder adjudicador "queda en suspens pel mer fet que un candidat o un licitador hagi impugnat judicialment la resolució d'un contracte públic anterior del qual fos part, encara que el seu comportament s'hagués considerat prou deficient com per justificar la referida resolució del contracte públic".
Per tant, el TJUE conclou que l'article 57.4, lletres c) i g), "s'oposa a una normativa nacional en virtut de la qual la impugnació en la via judicial de la decisió de resoldre un contracte públic adoptada per una entitat adjudicadora a causa de deficiències significatives posades de manifest en la seva execució impedeix a l'entitat adjudicadora que convoca una nova licitació realitzar en la fase de selecció dels licitadors qualsevol valoració sobre la fiabilitat de l'operador afectat per la resolució del contracte públic esmentat".
Tant la doctrina dels òrgans consultius com les resolucions dels tribunals de contractes sempre havien establert una diferència clara entre les característiques del licitador, que són les que ens determinen l’aptitud per contractar i formen part de la solvència, i les característiques de l’oferta, que són les que determinen què ofereixen els licitadors i són valorables com a criteri d’adjudicació. A partir d’aquesta distinció es rebutjava l’experiència com a criteri d’adjudicació pel fet de considerar que és sempre una característica del licitador i no de l’oferta.
Aquesta regla general d’impossibilitar la utilització de l’experiència com a criteri d’adjudicació ha anat evolucionant els últims anys, i resulta significativa en aquesta evolució la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 26 de març de 2015 (C-601-13), que va aclarir que l’experiència dels equips concrets proposats pels licitadors per executar el contracte, al contrari que l’experiència general de l’empresa en l'execució de contractes similars, està lligada a la qualitat professional i, per tant, pot ser una característica intrínseca de l’oferta, en estar vinculada a l’objecte del contracte, i conseqüentment es pot valorar com un criteri d’adjudicació.
Aquesta sentència va ser dictada en el marc del procediment de licitació d’un contracte de serveis de prestacions de caràcter intel·lectual, la qual cosa va generar dubtes sobre si la utilització de l’experiència com a criteri d’adjudicació només tenia cabuda en els contractes que tenien per objecte prestacions de caràcter intel·lectual o si es podia utilitzar en tots els contractes.
Amb l’aprovació i l'entrada en vigor de la Directiva 2014/24/UE, queda incorporat al dret comunitari aquest nou criteri jurisprudencial. En la consideració 94 s’estableix que sempre que la qualitat del personal emprat sigui pertinent per al nivell de rendiment del contracte, els poders adjudicadors han d'estar també autoritzats a utilitzar com a criteri d'adjudicació l'organització, la qualificació i l'experiència del personal encarregat d'executar el contracte, ja que poden afectar la qualitat d'aquesta execució i, en conseqüència, el valor econòmic de l'oferta. Aquest pot ser el cas, per exemple, dels contractes relatius a serveis intel·lectuals, com ara l'assessoria o els serveis d'arquitectura. Els poders adjudicadors que facin ús d'aquesta possibilitat han de garantir, a través dels mitjans contractuals adequats, que el personal encarregat d'executar el contracte compleixi efectivament les normes de qualitat que s'hagin especificat, i que aquest personal només pugui ser reemplaçat amb el consentiment del poder adjudicador, que ha de comprovar que el personal que el reemplaci ofereix un nivell equivalent de qualitat.
Aquesta consideració, en incloure en el redactat l’expressió “per exemple”, evidencia que la menció als contractes de serveis intel·lectuals és exemplificativa, i queda aclarit que el criteri d’adjudicació de l’experiència es pot valorar en qualsevol contracte amb qualsevol prestació sempre que es compleixin els requisits establerts.
Ja en l’articulat de la Directiva esmentada, concretament l’article 67.2.b, s'estableix que els criteris d’adjudicació poden incloure l'organització, la qualificació i l’experiència del personal encarregat d’executar el contracte, en el cas que la qualitat del personal emprat pugui afectar de manera significativa l’execució del contracte.
Aquest criteri de la Directiva ha estat transposat també al dret intern de manera idèntica mitjançant l’article 145.2.2 de la Llei de contractes del sector públic, en el qual s’indica que per avaluar la millor relació qualitat-preu s’han d'utilitzar criteris econòmics i qualitatius i, dins dels criteris qualitatius, entre d’altres, l’organització, la qualificació i l’experiència del personal adscrit al contracte que l'hagi d'executar, sempre que la qualitat d’aquest personal pugui afectar significativament la seva millor execució.
Ara doncs, ja no hi ha dubte pel que fa a la possibilitat de valorar l’experiència del personal adscrit en l’execució del contracte, no només en contractes amb prestacions de serveis de caràcter intel·lectual sinó també en contractes amb prestacions diferents.
Requisits per incorporar l'experiència com a criteri d'adjudicació
I. Aquesta experiència requerida com a criteri de valoració ha de ser una experiència per sobre del nivell mínim exigit com a criteri de solvència, si no, no tindria cap sentit, i així ho ha establert el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic en la Resolució 48/2018, de 5 d’abril que diu que "en el supòsit que ens ocupa no queda acreditat el nivell mínim exigit en els plecs per acreditar la solvència […]. Per tant, aquest Tribunal no disposa de cap element de referència per tal de comprovar que, efectivament, l’organigrama de l’equip tècnic i dels mitjans dedicats a l’execució del criteri de valoració 5 de la clàusula 18 del PCSP està per sobre del nivell mínim exigit". També es pronuncia en aquest sentit la Resolució 36/2016 del Tribunal Administratiu de Contractes Públics de la Comunitat de Madrid.
Per aquest motiu resulta imprescindible que en els plecs consti i s’acrediti quin és el nivell mínim d’experiència exigit del personal, per evitar valorar com a criteri de solvència i com a criteri d’adjudicació una mateixa experiència.
II. Encara que es pugui aplicar el criteri d’adjudicació de l’experiència en qualsevol tipus de contracte, sempre s'han de complir els requisits de l’article 145.5 de la LCSP establerts per a tots els criteris d’adjudicació, principalment ha d’estar vinculat a l’objecte del contracte, ha d'estar formulat de manera objectiva, respectant els principis d’igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat, i no ha d'atorgar a l’òrgan de contractació una llibertat de decisió il·limitada, de la mateixa manera que ha de garantir la possibilitat que les ofertes siguin valorades en condicions de competència efectiva.
III. En tercer lloc, tal com exigeix l’article 116.4 de la LCSP, ha de quedar justificat en l’expedient que la qualitat del personal pot afectar de manera significativa la millor execució del contracte, per això quan utilitzem l’experiència professional com a criteri d’adjudicació és cabdal que en la memòria justificativa de la contractació quedi perfectament motivat i justificat que la qualitat d’una/es determinada/des persona/nes assignades a l’execució del contracte pot repercutir en una millor execució de la prestació. En aquest sentit el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic en la Resolució 88/2019, de 3 d’abril, en relació amb la motivació del criteri de valoració de l’experiència, expressa el següent: "La motivació continguda en l’expedient és, com assenyala la part recurrent, genèrica i no es troba vinculada a cap especificitat concreta de l’obra que es licita, i es limita l’informe justificatiu del criteri en aquesta concreta licitació a afirmar que els tres perfils tècnics són clau en l’execució, per les funcions que els pertoca, que la seva experiència pot permetre identificar i anticipar dificultats, situacions o riscos que es puguin produir i quin és el concepte d’obra similar que cal prendre en consideració per a la valoració del criteri. A parer d’aquest Tribunal, la relació de les funcions pròpies i específiques del / de la cap d’obra, l’encarregat/ada d’obra i el/la tècnic/a de prevenció no constitueix per se una motivació suficient de les raons per les quals la seva experiència pugui afectar de manera significativa la millor execució d’aquest contracte en concret, del qual els informes analitzats no especifiquen cap característica particular que ho pugui fer apreciar." Amb aquesta apreciació el TCCSP demostra la importància de la justificació i la motivació en la memòria o l'informe justificatiu.
En relació amb la valoració de l’experiència i seguint la mateixa línia expressada, podeu consultar també la Resolució 76/2019, de 26 de març, del TCCSP.
En conclusió, l’experiència professional pot ser un criteri d’adjudicació en qualsevol contracte sempre que compleixi els requisits que estableix l’article 145 de la LCSP per a tots els criteris d’adjudicació, i quedi justificat i motivat en l’expedient que la qualitat del personal adscrit a l’execució del contracte pot afectar de manera significativa la seva millor execució.