Notícies Actualitat
05.03.2020.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 87/2020: Desestimació. Exclusió. Presentació d'oferta electrònica fora del termini establert. Qüestió eminentment tècnica i no jurídica. Exclusió correcta de la recurrent. Inexistència d'indefensió per causa de l'acte impugnat: notificació ajustada a dret.
- Resolució 88/2020: Estimació. Exclusió. Manca de motivació reforçada de l'exclusió de l'oferta amb valors anormals o desproporcionats.
- Resolució 89/2020: Desestimació. Exclusió. Inclusió en el sobre A de la proposició de documentació que avançava informació sobre aspectes de l'oferta avaluables automàticament. Lex inter partes. Exclusió correcta.
- Resolució 90/2020: Desestimació. Exclusió. Concurs restringit de projectes amb intervenció de jurat. No s'aprecien els motius al•legats. Motiu d'exclusió previst en el PCAP, que constitueix lex inter partes, i aplicat correctament. Discrecionalitat tècnica. Interpretació dels plecs. Presumpció de validesa, certesa i legalitat dels informes de l'òrgan de contractació que el recurs no desvirtua.
- Resolució 91/2020: Estimació. Adjudicació. Aplanament de l'òrgan de contractació que no s'aprecia contrari a l'ordenament jurídic. Plecs com a lex inter partes. Aclariment de l'oferta adjudicada determinant d'un canvi o alteració substancial de l'oferta inicial. Anul•lació de l'adjudicació i retroacció de les actuacions.
- Resolució 92/2020: Inadmissió. Adjudicació. Extemporaneïtat del recurs. Desistiment de l'empresa recurrent, mitjançant el qual ratifica el contingut del recurs però desisteix del mateix per haver-ho presentat extemporàniament.
- Resolució 93/2020: Inadmissió. Adjudicació. Manca de competència del Tribunal. Contracte de subministrament no susceptible del recurs especial en matèria de contractació.
- Resolució 94/2020: Inadmissió. Exclusió. Manca de competència del Tribunal. Contracte de serveis no susceptible del recurs especial en matèria de contractació. Desistiment de la recurrent.
- Resolució 95/2020: Acceptació del desistiment de la recurrent.
LinK: https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==c4VS8WqOGSOhcS3NwfVG5DFwsTSEskTRcmsPfX9l5vRguWWggOFRFLnuoBgzLZRJeMFx1uLwD9XCP6puxDVnmZKjZIMEOLI/hMiO7v1YfrcFYOUq5fIbMox6sfbjybPwTKgclcJjWRWyjmTMnX3d2g==
03.03.2020.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 73/2020: Desestimació. Recurs contra plecs. Règim jurídic aplicable: acord marc: prohibició subcontractació. Normativa sectorial aplicable: formació professional: abast "subcontractació" possibilitat de contractar personal formador.
- Resolució 74/2020: Desestimació. Anunci i plecs. Manca d'indicació dels requisits de solvència i mitjans d'acreditació en l'anunci de licitació: irregularitat que no ha vulnerat els principis de publicitat i transparència de la licitació ni l'accés a l'empresa recurrent. Manca d'indicació en els plecs de les condicions de subrogació dels contractes de treball: no procedeix. Manca d'informació en els plecs que permeti fer una oferta tècnica i econòmica: no s'aprecia. Al•legacions mancades de fonament, amb resposta en els propis plecs sense una interpretació complexa o susceptibles d'aclariment per la via de consultes establerta en aquesta licitació. Multa per temeritat i mala fe.
- Resolució 75/2020: Estimació. Plecs. Funció revisora. Contracte de concessió de servei d'abastament d'aigua potable. Art 28 i 116 LCSP. Fórmules valoració preu: requisits i necessitat motivació determinats extrems. Llindar de saturació. Configuració licitació: no previsió comitè d'experts. El comportament de la fórmula altera el plantejament de la licitació. Revisió de preus: justificació, requisits, límits i procediment: no previstos en els plecs.
El TCCSP resol un recurs contra els plecs d'un contracte de gestió del servei públic municipal d'abastament d'aigua de consum humà, en el qual la part actora, d'una banda, qüestiona els criteris d'avaluació automàtica i al•legant que un d'ells conté un llindar de sacietat. En relació amb aquesta al•legació, el Tribunal manifesta que no hi ha una proporcionalitat raonable en l'atribució de la puntuació i afegeix que resulta necessari, per limitar qualsevol indici d'arbitrarietat, que en l'expedient consti la justificació de la finalitat de la fórmula emprada; admesa la fórmula, cal que quedi constància en l'expedient que la fórmula tingui una proporcionalitat, si més no, raonable en l'atorgament de les puntuacions, que garanteixi una competència efectiva i no desincentivi a les potencials empreses licitadores interessades en la licitació per tal que presentin una bona oferta econòmica; i cal expressar les raons per les quals, de totes les fórmules possibles, l'òrgan de contractació considera més òptima i aconsellable per a aquella concreta licitació, una fórmula determinada envers a altres.
D'altra banda, la part recurrent sosté que si bé el plec preveu la revisió de preus de tipus periòdic i predeterminat, no contempla cap mecanisme de revisió ni la justificació de la recuperació de la inversió. Sobre aquest aspecte, el Tribunal assenyala que "calia que en l'expedient constés que es tracta d'un contracte amb un període de recuperació de la inversió igual o superior a 5 anys i la fórmula de revisió aplicable, sense que consti en la memòria aquest extrem, ni el període de recuperació de la inversió del contracte". A més, indica que com tampoc es detalla en els plecs la fórmula aplicable, el plec havia d'especificar almenys, les qüestions següents: un desglossament dels components de cost de l'activitat objecte del contracte i la ponderació de cada un d'ells sobre el preu del contracte; els preus individuals o índexs de preus específics associats a cada component de cost susceptible de revisió; i el mecanisme d'incentiu d'eficiència en el seu cas. Així mateix, atès que el VEC és inferior a 5 milions d'euros, correspon a l'òrgan de contractació dur a terme el mecanisme d'elaboració d'una estructura de costos. En efecte, tots aquests extrems i justificacions no consten ni en la memòria, ni en l'expedient, i respecte al contingut dels plecs, si bé en l'avantprojecte consten desglossades determinades despeses, no queden ponderats els components de costos de l'activitat respecte el preu del contracte, ni el mecanisme a seguir, motiu pel qual estima el recurs.
- Resolució 76/2020: Desestimació. Incident d'execució. La resol 196/2019 ha estat correctament executada. Redacció dels plecs.
- Resolució 77/2020: Desestimació. Adjudicació. Manca de fonamentació jurídica i motivació del recurs: basat en hipòtesi d'impossibilitat del compliment de les prestacions objecte del contracte amb el preu ofert per l'empresa adjudicatària. Compliment dels plecs i de l'oferta en execució del contracte a risc i ventura del contractista ex article 197 de la LCSP. Irregularitats en la tramitació del procediment de licitació: formalització abans 15 dies hàbils per interposar recurs art. 153.3 LCSP i manca de publicació de l'adjudicació en el termini establert per l'art. 151.1 de la LCSP. Multa per temeritat que llinda amb mala fe.
- Resolució 78/2020: Estimació. Adjudicació. Nul•litat de l'adjudicació i de tot el procediment per manca de publicitat de la convocatòria de l'acte públic d'obertura de les ofertes econòmiques. Impossible retroacció de les actuacions per impossibilitat de compliment de la finalitat de l'acte públic. Vulneració dels principis de publicitat, transparència, secret de les proposicions i integritat d'aquestes. Conflicte d'interessos: no s'aprecia. Manca de vinculació entre l'objecte social de l'adjudicatària i l'objecte contractual: no s'aprecia. Prohibició per contractar per ser l'adjudicatària beneficiària de subvencions públiques: no concorre.
- Resolució 79/2020: Estimació. Exclusió desproporcionada per error en l'oferta econòmica deduïble raonablement. Condicions per procedir a l'exclusió de les proposicions. Possibilitat d'aclariment o esmena de les proposicions. Anul•lació de l'acte i retroacció d'actuacions.
- Resolució 80/2020: Desestimació. Exclusió. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa dels actes i informes de l'òrgan de contractació. Lex inter partes. Potestat d'interpretació dels plecs. Interpretació i aplicació correctes dels plecs a l'hora d'excloure l'oferta de la recurrent per incompliment de l'obligació de permetre a l'òrgan de contractació visitar els espais destinats a l'execució del contracte.
- Resolució 81/2020: Desestimació. Adjudicació. Doctrina possibilitat de restringir en la participació d'empreses del mateix grup empresarial. Infracció del principi de proposició única: no s'aprecia. No s'acredita que els vincles existents entre dues licitadores haguessin influït en la independència de les seves proposicions. Multa: procedeix per temeritat.
- Resolució 82/2020: Inadmissió. Adjudicació. Manca de representació: no acreditada en el registre del Tribunal dins del termini d'esmena; esmena presentada per correu ordinari.
- Resolució 83/2020: Inadmissió. Adjudicació. Incident d'execució. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Decisió de l'òrgan de contractació de no adjudicar el contracte.
- Resolució 84/2020: Acceptació del desistiment de la recurrent. Multa: no procedeix.
- Resolució 85/2020: Inadmissió. Anunci i plecs. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment de l'òrgan de contractació.
- Resolució 86/2020: Inadmissió. Plecs. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment de contractació
02.03.2020.
Conveni entre el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i el Consell de Garanties Estatutàries relatiu al Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya
El dia 28 de febrer de 2020 s'ha publicat en el DOGC la Resolució VEH/505/2020, de 21 de febrer, per la qual es dona publicitat al Conveni entre el Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i el Consell de Garanties Estatutàries relatiu al Registre públic de contractes de la Generalitat de Catalunya (RPC), l'objecte del qual és articular els mecanismes tècnics necessaris perquè el Consell de Garanties Estatutàries (en endavant, el Consell) trameti les dades i els documents dels contractes adjudicats que, d'acord amb la legislació vigent, hagi de comunicar a l'RPC.
Mitjançant aquest Conveni, el Consell es compromet a donar compliment de les obligacions de comunicació d'informació i documentació de la seva activitat contractual, en els termes establerts per la legislació de contractes del sector públic, mitjançant l'RPC. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, assumeix el compromís de de realitzar les tasques següents: facilitar la informació i la col•laboració necessària per tal que el Consell pugui utilitzar l'RPC per articular aquesta tramesa de la informació i de la documentació de la seva activitat contractual; comunicar al Registre de contractes del sector públic, creat pel Ministeri d'Economia i Hisenda, les dades contractuals informades pel Consell a l'RPC; i assumir el compromís de gestionar la tramesa de la informació i de la documentació del Consell que escaigui, en compliment de les previsions de la legislació de contractes, a la Sindicatura de Comptes.
Respecte a la durada del Conveni, s'estableix que "començarà a produir efectes el dia de la seva signatura, tindrà una durada de quatre anys i es podrà prorrogar de manera expressa, fins a un màxim de quatre anys addicionals".
Link : https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==8DC7ij7xPFHHpe/qFs16EA6vOVPmsSeVbtEjx2ElNJ26SH/qp+giSsGt8yYCw+2Js+pZu8a9BbsnIFxDUJvkRDznQRT5eD5yBFcZ5rz/GYDnUq83RZbbameZz9RbDBwqrRSlXkRR79/odufXrPncwA==
27.02.2020.
ANUNCI de delegació de competències de contractació.
D'acord amb el que disposa l'article 8.6 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, es fa públic en annex la part dispositiva dels acords adoptats per la Comissió Executiva del Consorci Administració Oberta de Catalunya, en sessió de data 6 de febrer de 2020, de delegació de competències de contractació en la directora gerent del Consorci.
Barcelona 19 de febrer de 2020
Margarita Bonmatí Pérez
Directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya
ANNEX
Acord, de 6 de febrer de 2020, de delegació de competències de contractació de la Comissió Executiva del Consorci Administració Oberta de Catalunya en la directora gerent del Consorci.
“Contractació del servei Centre de competència eFACT”
Primer.- Modificar l'acord adoptat en data 22 de gener de 2020 en els següents apartats:
“ Primer.-Iniciar els tràmits per a la contractació del servei Centre de competència eFACT, amb un pressupost de licitació màxim de 98.490,84 € (IVA inclòs) amb possibilitat de prorrogar per a 1 any addicional (Valor Estimat del Contracte 196.981,68 € IVA inclòs).
Segon.- Autoritzar la despesa amb abast pluriennal amb el detall adjunt:
Any 2020: 54.264,93 € (65.660,56 € amb IVA)
Any 2021: 27.132,46 € (32.830,28 € amb IVA)
Tercer.- Delegar a la direcció gerent del Consorci AOC la competència per a la tramitació de l'expedient de contractació que, d'acord amb l'article 28, 116 i concordants de la Llei de Contractes del Sector Públic inclou: la tramitació del procediment de licitació, l'adjudicació i posterior formalització del contracte, així com les eventuals modificacions i pròrrogues que es puguin produir, amb plena subjecció al que en cada moment estableixin les disposicions legals vigents en matèria de contractació administrativa.
Quart.- Els actes administratius que s'adopten per delegació es consideren dictats per l'òrgan delegant, i han d'incloure abans de la signatura les paraules “per delegació” i indicar la data de l'acord de delegació i la de publicació en el diari o butlletí oficial.”
Segon.- Publicar aquest acord al DOGC.
“Contractació del servei de desenvolupaments correctius, evolutius i noves funcionalitats del servei de Govern Obert”
Primer.- Iniciar els tràmits per a la contractació del servei de desenvolupaments correctius, evolutius i noves funcionalitats del servei de Govern Obert amb un pressupost de licitació màxim de 100.500 € (IVA exclòs), amb possibilitat d'una pròrroga d'un any.
Segon.- Autoritzar la despesa amb abast pluriennal amb el detall adjunt:
Any 2020: 67.000 € sense IVA (81.070 € amb IVA inclòs)
Any 2021: 33.500 € sense IVA (40.535 € amb IVA inclòs)
Tercer.- Delegar a la direcció gerent del Consorci AOC la competència per a la tramitació de l'expedient de contractació que, d'acord amb l'article 28, 116 i concordants de la Llei de Contractes del Sector Públic inclou: la tramitació del procediment de licitació, l'adjudicació i posterior formalització del contracte, així com les eventuals modificacions i pròrrogues que es puguin produir, amb plena subjecció al que en cada moment estableixin les disposicions legals vigents en matèria de contractació administrativa.
Quart.- Els actes administratius que s'adopten per delegació es consideren dictats per l'òrgan delegant, i han d'incloure abans de la signatura les paraules “per delegació” i indicar la data de l'acord de delegació i la de publicació en el diari o butlletí oficial.”
Cinquè.- Publicar aquest acord al DOGC.
21.02.2020.
Actualització de les dades de contractació pública al Portal de dades obertes
En el portal de dades obertes de la Generalitat podreu trobar les dades de les diferents activitats contractuals de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic durant els darrers cinc anys. Les bases de dades que hi trobareu es nodreix de la informació que els òrgans de contractació informen al Registre Públic de Contractes.
Per primer cop, es posa a disposició de la ciutadania les bases de dades en format reutilitzable per poder-les descarregar i consultar. Aquestes dades són tractades amb la finalitat de mesurar els indicadors de contractació pública i són també, la font per realitzar els diversos informes d'anàlisi que elabora anualment la Direcció General de Contractació Pública (DGCP), com l'informe de l’activitat contractual anual, el de clàusules socials, el de clàusules ambientals, el de procediment obert, etc.
Les dades que trobareu en aquest portal inclouen totes les variables necessàries per reproduir els informes que elabora la DGCP, com ara l’import, l’empresa adjudicatària, l’objecte del contracte, la data d’adjudicació o la incorporació o no de clàusules ambientals i socials i, en aquest últim cas, el tipus de clàusula social incorporada. Podeu consultar aquests i altres detalls dels contractes a través dels enllaços següents:
Adjudicacions
Contractes menors
Modificacions, pròrrogues i anualitats
Amb l’objectiu de promoure la concurrència i facilitar a les empreses la previsió de les futures licitacions, s’han actualitzat també, les dades obertes de la contractació programada, on podreu consultar la previsió de la contractació dels departaments i ens de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic per a l’any 2020
20.02.2020.
Noves perspectives de la compra pública amb responsabilitat social
El passat 6 de febrer, el secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, va presentar la jornada Noves perspectives de la compra pública amb responsabilitat social, a la Casa del Mar de Barcelona.
Els dos eixos de la jornada van ser la presentació de l’Informe sobre clàusules socials en la contractació pública de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic corresponent a l’any 2018, i la presentació d’un estudi sobre l’impacte sòcio-econòmic de les reserves de contractació per a la integració i la inserció de col·lectius amb dificultats.
La primera part va anar a càrrec d’Albert Olives, responsable de l’Àrea d’Anàlisi Econòmica de la Direcció General de Contractació Pública, i d’Anna Ciutat, sub-directora seneral de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública. Cal destacar que l’informe del 2018 posa en relleu un increment notable de l’ús de clàusules socials en la compra pública de la Generalitat, que ha passat d’un 22% dels contractes l’any 2017 a un 63% l’any 2018, i en import, d’un 36% a un 68,4%. És a dir, si l’any 2017, una quarta part dels contractes i una tercera part de la despesa contractual de la Generalitat contenia clàusules socials, l’any 2018 són dues terceres parts dels contractes i més de dues terceres parts de la despesa contractual les que tenen clàusules socials. No obstant això, Anna Ciutat va subratllar les limitacions jurídiques que condicionen el foment de la compra pública amb valor social dins del marc legal actual i la necessitat de superar-les i seguir avançant cap al model de compra pública estratègica propugnat pel dret europeu.
La segona part de la jornada, a càrrec de Charles Castro, sociòleg format als Estats Units, es va centrar en l’impacte social econòmic de les reserves de contractació pública per a la integració i la inserció laboral de persones amb dificultats. Cada any, el Govern de la Generalitat destina una quantia fixa a aquestes reserves, la qual s’ha anat incrementant de forma progressiva en els darrers anys, passant dels 6 milions el 2015 als 20 milions l’any 2019 (més d’un 11% dels contractes reservables segons l’Annex VI de la Llei de Contractes del Sector Públic).
L’estudi que es va presentar empra la metodologia SROI per avaluar l’impacte d’aquesta despesa durant els anys 2017 i 2018 i conclou que, per cada euro invertit en aquestes reserves s’obté un retorn social i econòmic d’1,88 euros, és a dir, gairebé se’n duplica el valor. Així mateix, aquests contractes reservats van permetre incorporar al mercat laboral un total de 2.239 persones amb dificultats, en 1.450 llocs de treball en centres especials de treball d’iniciativa social i 622 empreses d’inserció. Això també va comportar una reducció de 4,5 hores al dia en el temps que els familiars i cuidadors han de dedicar a l’atenció d’aquestes persones i va significar un estalvi de 9,2 milions d’euros per a les administracions públiques en concepte d’ingressos derivats del pagament d’impostos i potencials estalvis en prestacions socials com pensions no contributives per invalidesa o prestacions d’atur.
En la cloenda de la jornada, la Directora General de Contractació Pública, Mercè Corretja Torrens, va assenyalar que, malgrat les limitacions jurídiques de la Llei estatal de Contractes del Sector Públic, un any més, des de la Generalitat de Catalunya, s’ha millorat en la implantació d’un model de compra pública estratègica amb valor social. Va lamentar l’oportunitat perduda pel Parlament de poder tenir una llei catalana per millorar la qualitat de la contractació pública en un àmbit clau per a la ciutadania com són els serveis d’atenció a les persones, però va manifestar la voluntat de seguir apostant per la compra pública de qualitat i amb valor social i ambiental i per la innovació. En aquest sentit, va esmentar algunes iniciatives que s’havien aprovat el 2019, com els Acords del Govern del 30 d’abril del 2019, per millorar les condicions del treball de llar i les cures, que inclou la promoció de clàusules per millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores; d’11 de juny del 2019, de restricció de l’ús de plàstics d’un sol ús; i de 12 de novembre de 2019, de foment de l’ús del català en la contractació pública de productes i serveis digitals de l’Administració de la Generalitat i del sector públic que en depèn, així com l’adhesió a la ONG Electronic Watch, una entitat que vetlla perquè la fabricació de productes electrònics es faci respectant els drets laborals dels treballadors en origen.
Com a conclusió, va afirmar que: “Comprar de forma eficient no vol dir comprar el més barat sinó allò que té la millor relació qualitat-preu perquè és la compra pública que té un retorn social i econòmic més elevat. Dit en altres paraules, no és eficient qui gasta poc, sinó qui gasta bé i en benefici de tota la societat.”
11.02.2020.
Resolució i Dictàmens del Comitè Europeu de les Regions
El dia 5 de febrer de 2020 s'han publicat en el DOUE, entre d'altres, la resolució següent:
- Resolució del Comitè Europeu de les Regions sobre el Semestre Europeu de 2019 i amb vistes a l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement per a 2020 (2020/C39/02)
El Comitè Europeu de les Regions (CDR) efectua una sèrie de recomanacions en relació amb el Semestre Europeu de 2019 i amb vistes a l'Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement per a 2020. Així, entre altres observacions generals, acull amb satisfacció que el document Estudi Prospectiu Anual sobre el Creixement per a 2019 del Parlament Europeu "es centri en la inversió i les reformes que fomenten el creixement sostenible i integrador com a forma de millorar la competitivitat i la cohesió entre els Estats membres i les regions (i dins d'ells) i coordinar totes les polítiques d'inversió de la UE, inclosa la política de cohesió".
En concret, pel que fa a la contractació pública, "destaca que la millora de la contractació pública local i regional aportaria una competitivitat considerable i augmentaria l'eficiència". Per consegüent, assenyala que "això es veu corroborat pel treball analític del CDR, que mostra que la complexitat de les actuals normes de contractació pública i la tendència de la sobrerregulació en molts estats membres augmenten la probabilitat d'errors i el consegüent risc d'accions judicials, la qual cosa, al mateix temps, condueix a estratègies de contractació massa reticents al risc entre molts ens locals i regionals".
També, s'han publicat, entre altres, els dictàmens següents:
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Recomanacions per al disseny eficaç d'estratègies de desenvolupament regional més enllà de 2020 (2020/C39/03)
El CDR efectua una sèrie de recomanacions polítiques sobre el disseny eficaç d'estratègies de desenvolupament regional més enllà de 2020. Així, entre altres observacions generals, desitja formular aquestes recomanacions "basant-se en anàlisi dels factors que determinen la situació estratègica de les regions, tenint en compte els reptes que se'ls plantegen a aquestes i aprofitant l'experiència adquirida fins a la data amb la política de cohesió".
Concretament, en relació amb la contractació pública, el CDR "destaca la importància de la transparència i l'ús estratègic de la contractació pública en tots els nivells d'administració, en particular respecte a establir principis clars i inequívocs", motiu pel qual assenyala que "és important evitar les divergències entre els estats membres, entre els diferents nivells de govern i d'administració o entre els estats membres i la Comissió Europea, i minimitzar les càrregues administratives".
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - «Una Europa sostenible d'aquí a 2030: seguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i la transició ecològica, així com l'Acord de París sobre el Canvi Climàtic» (2020/C 39/06)
El CDR efectua una sèrie de recomanacions polítiques en relació amb el document "Cap a una Europa sostenible d'aquí a 2030". En particular, respecte a la contractació pública, demana, com a acció futura, que "es reforcin l'ús de les associacions públic-privades, la contractació pública ecològica i la implantació de projectes pilot relacionats amb la transició ecològica i la lluita contra el canvi climàtic".
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Aplicació del paquet sobre energia neta: els plans nacionals d'energia i clima com a instrument per a l'enfocament de governança local i territorial sobre el clima i l'energia activa i passiva (2020/C39/07)
El CDR efectua una sèrie de recomanacions polítiques sobre l'aplicació del paquet de mesures sobre energia neta, acollint amb satisfacció el Reglament (UE) 2018/1999 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2018, sobre la governança de la Unió de l'Energia i de l'Acció pel Clima, que "obliga a cada estat membre de la UE a elaborar un pla nacional d'energia i clima, establint les bases d'un enfocament més global i transversal per a les polítiques climàtiques i energètiques".
En concret, quant a la contractació pública, el CDR assenyala que "els ens locals i regionals han d'organitzar els serveis públics locals i territorials de manera que siguin eficaços en matèria energètica, per exemple, mitjançant una política de contractació sostenible". Així mateix, tenint en compte que "els ens locals i regionals són agents importants en matèria d'energia, tant activa com passiva", subratlla que convé fer-los partícips dels plans nacionals d'energia i clima a escala nacional per tractar-se, entre altres agents, d'òrgans de contractació en les licitacions ecològiques.
A més, el CDR indica que "els ens locals i regionals han d'involucrar-se especialment en les iniciatives de les «ciutats intel•ligents», en paral•lel a la contractació pública ecològica en l'àmbit de l'energia neta dins de sectors com l'estalvi d'energia en el transport urbà, les estratègies de transport interregional, la col•laboració en noves tecnologies d'emmagatzemament i els edificis públics intel•ligents".
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Contribució de les regions i ciutats al nou marc polític de la UE per a les pimes (2020/C 39/08)
El CDR efectua una sèrie de recomanacions polítiques en relació amb la contribució de les regions i ciutats al nou marc polític de la UE per a les pimes. Concretament, pel que fa a la contractació pública, "pren nota de les diferències entre els àmbits polítics de la UE específics per a cada sector, en particular, respecte a la contractació pública", entre altres àmbits, ja que "tot això té repercussions considerables per a les pimes i el seu desenvolupament futur".
També, el CDR "acull amb satisfacció els acords assolits en la Unió dels Mercats de Capitals per facilitar l'accés de les pimes als mercats de la contractació pública i la introducció de mesures per simplificar i reduir els costos i les càrregues normatives"; i, a més, "valora positivament les iniciatives empreses en alguns Estats membres per reforçar la participació de les pimes en els procediments de contractació pública".
Així mateix, "insisteix en el tema de l'accés de les pimes a la contractació pública, mentre reconeix que aquesta categoria d'empreses s'ha tingut en compte en la revisió de la Directiva sobre contractació pública", i en aquest sentit, "insta que s'adoptin mesures suplementàries per promoure les pimes".
Finalment, el CDR subratlla que la falta de coneixements de les pimes sobre aspectes clau de la contractació pública, entre d'altres qüestions, continua sent un dels principals obstacles perquè les petites i mitjanes empreses es consolidin i aprofitin les oportunitats d'expansió.
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Aplicar l'Acord de París mitjançant una transició energètica innovadora i sostenible a escala local i regional (2020/C 39/16)
El CDR efectua una sèrie de recomanacions polítiques sobre com aplicar l'Acord de París mitjançant una transició energètica ràpida, eficient i multinivell, assenyalant que "una transició energètica innovadora i sostenible requereix transformar radicalment tot el sistema energètic, de la producció al consum, passant pel transport, la qual cosa repercutirà directament en les infraestructures, el mercat, el medi ambient i la societat".
En concret, en relació amb la contractació pública, d'una banda, destaca que aquesta "té un enorme potencial per reduir l'impacte climàtic al qual s'ha de donar suport mitjançant requisits de disseny ecològic, normes i sistemes d'informació relatius a les dades del cicle de vida tant de la UE com dels Estats membres"; i de l'altra, "posa en relleu la contractació pública de solucions innovadores com a instrument estratègic per donar suport a aquest enfocament integrat, en el qual els ens locals i regionals poden exercir un paper crucial per garantir una aplicació i un desplegament multisectorials".
07.02.2020.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 20/2020: Desestimació. Acte de la mesa de contractació d'admissió d'empresa a la licitació. Acumulació de recursos. Presentació d'oferta electrònica fora del termini màxim establert, que tampoc no compleix els requisits de presentació de l'oferta en dues fases que habilita la DA 16.1 h) de la LCSP. Incorrecta configuració documental del sobre A per part de l'òrgan de contractació a la plataforma establerta en aquesta licitació per a la presentació de les ofertes electròniques, que no reflecteix fidelment la configuració establerta en el PCAP. La no-admissió de l'oferta al•legada en els recursos seria contrària al principi de proporcionalitat i al caràcter essencialment esmenable del document controvertit, que en un context de presentació d'ofertes presencial en suport paper no hauria estat exigible o, com a màxim, seria susceptible d'esmena.
- Resolució 21/2020: Desestimació. Adjudicació. Lex inter partes. Recurs contra l'adjudicació del contracte a favor de la proposició considerada amb valors presumptament anormals o desproporcionals. S'ha seguit el procediment legalment establert per a la justificació de la viabilitat de l'oferta. No s'aprecia manca motivació. Adjudicació correcta.
- Resolució 22/2020: Desestimació. Anunci de licitació i plecs. Documentació a incloure en el sobre B de les proposicions. Salvaguarda de l'anàlisi del compliment dels requisits tècnics exigits amb caràcter previ al coneixement de l'oferta econòmica. Càrrega de treball en la preparació de les proposicions quan s'opti per concórrer amb productes de característiques equivalents a les previstes en el PPT. Regles d'establiment de les prescripcions tècniques. Documentació justificativa dels compliment dels criteris d'adjudicació. Sol•licituds d'informació i aclariments sobre els plecs i caràcter vinculant de les respostes. No s'aprecien les al•legacions del recurs. Multa per temeritat i mala fe.
- Resolució 23/2020: Desestimació. Encàrrec de gestió del servei d'atenció domiciliària a un mitjà propi: acte susceptible de recurs. Legitimació d'associacions. Accés a l'expedient: no concorren els requisits. Anàlisi de la doctrina dels mitjans propis. Funció revisora. Presumpció de validesa dels actes i informes de l'òrgan de contractació. Compliment dels requisits de l'article 32 de la LCSP per rebre la consideració de mitjà propi. Compliment de la preceptiva justificació de l'expedient.
- Resolució 24/2020: Desestimació. Exclusió. Declaració de licitació deserta: acte susceptible del recurs. Potestat d'interpretació dels plecs. Lex inter partes. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta de la recurrent.
- Resolució 25/2020: Desestimació. Adjudicació. Legitimació de la licitadora exclosa: s'aprecia; manca de notificació de l'exclusió. Exclusió correcta per pèrdua durant el procediment de licitació de la condició d'aptitud consistent en la preceptiva autorització de comercialització de l'AEMPS. Multa: no procedeix.
- Resolució 26/2020: Desestimació. Adjudicació i formalització. Acumulació de recursos. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa dels actes i informes de l'òrgan de contractació. Lex inter partes. Potestat d'interpretació dels plecs. Interpretació literal. Condició de CET. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta de la recurrent. Inadmissió del recurs contra la formalització davant la prèvia interposició del recurs contra l'adjudicació.
- Resolució 27/2020: Inadmissió. Plecs. Acumulació de recursos. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte dels recursos. Desistiment de la licitació per part de l'òrgan de contractació.
- Resolució 28/2020: Inadmissió. Exclusió. Manca de competència del Tribunal per a la resolució del recurs. Contracte d'obres no susceptible del recurs especial en matèria de contractació.
- Resolució 29/2020: Estimació parcial. Adjudicació. Requeriment ex article 150.2 de la LCSP: incorrecte per no requerir tots els extrems previstos als plecs. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Lex inter partes. Doctrina de l'article 150.2 de la LCSP: acreditació de la solvència tècnica o professional. Funció de l'informe de l'òrgan de contractació relatiu al recurs. Nul•litat de l'adjudicació i retroacció d'actuacions al moment de requerir a l'empresa proposada com adjudicatària per tal que acrediti, d'acord amb els plecs, tots els extrems la solvència tècnica o professional.
- Resolució 30/2020: Estimació. Plecs. Criteris d'adjudicació d'estabilitat laboral i d'ocupació, a través del manteniment i subrogació en tots els contractes de treball, i de millora de les condicions salarials. Manca de justificació en l'expedient que permeti apreciar el compliment dels requisits normatius. Normativa, doctrina i jurisprudència aplicables als criteris impugnats.
- Resolució 31/2020: Desestimació. Adjudicació. Finalitat del tràmit de justificació de la baixa temerària: anàlisi de la doctrina. Motivació suficient de l'admissió de l'oferta anormalment baixa.
- Resolució 32/2020: Desestimació. Exclusió. Inadmissió per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs per ulterior modificació de l'adjudicació i declaració deserta del lot afectat: no procedeix; es manté l'interès legítim de la recurrent. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa dels actes i informes de l'òrgan de contractació. Lex inter partes. Potestat d'interpretació dels plecs. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta de la recurrent.
- Resolució 33/2020: Estimació. Exclusió. Doctrina sobre l'abast de les funcions de la mesa de contractació en la tramitació de la peça separada de justificació d'ofertes presumptament anormals i el caràcter impugnable o no dels seus actes. Diferències entre la durada dels contractes i el termini d'execució d'aquests. Previsions dels plecs i els anuncis de licitació sobre la durada i el termini d'execució del contracte que van portar l'empresa recurrent a confeccionar l'oferta per a un abast temporal pel qual ha resultat exclosa. Retroacció de les actuacions a fi que l'oferta de la recurrent sigui analitzada amb vista al termini de durada del contracte que es desprenia de la documentació contractual.
- Resolució 34/2020: Desestimació. Plecs. Presentació del recurs en una oficina de correus. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica: redacció dels plecs. Article 126.6 LCSP. No s'aprecia una vulneració del principi de concurrència en la configuració dels requeriments tècnics de la licitació. Motivació suficient de la manca de divisió en lots.
- Resolució 35/2020: Desestimació. Exclusió. Recurs presentat dins de termini: no constància recepció de la notificació. Oferta anormal. La justificació aportada per l'empresa no justifica la viabilitat de la mateixa. Presumpció encert, validesa i legalitat actes de l'òrgan de contractació. No trencament de la presumpció d'anormalitat.
- Resolució 36/2020: Inadmissió. Plecs. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment de contractació.
- Resolució 37/2020: Estimació. Exclusió. Presentació d'una declaració responsable sobre el compliment dels requisits previs en format diferent del DEUC exigit en aquesta licitació i sense signatura. Caràcter esmenable dels errors i omissions de la documentació administrativa de les proposicions. Retroacció de les actuacions a fi d'atorgar el preceptiu tràmit d'esmena al recurrent.
- Resolució 38/2020: Inadmissió. Plecs. Extemporaneïtat del recurs.
- Resolució 39/2020: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 40/2020: Acceptació del desistiment de la recurrent. Presentació del recurs a través de la bústia electrònica de contacte: no s'admet. Dies a quo del còmput del termini per a la interposició del recurs
06.02.2020.
Transposició parcial de les Directives 2014/25/UE i 2014/23/UE, relatives a la contractació en sectors especials i a l'adjudicació de contractes de concessió, respectivament, i modificació de la Llei de contractes del sector públic
El dia 5 de febrer de 2020 s'ha publicat en el BOE el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l'àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d'assegurances privades; de plans i fons de pensions; de l'àmbit tributari i de litigis fiscals.
En matèria de contractació, aquest Reial decret llei transposa parcialment la Directiva 2014/25/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals, pel que fa a la contractació en els sectors esmentats per part de les entitats del sector públic que no són Administració Pública i per les empreses privades amb drets especials o exclusius. Així mateix, mitjançant aquest reial decret llei s'incorporen les disposicions corresponents als contractes de concessió d'obres i de concessió de serveis contingudes en la Directiva 2014/23/UE, només quan es donen en els sectors i activitats esmentades.
A més, el Reial decret llei 3/2020 modifica la LCSP, d'una banda, donant nova redacció a l'article 118, relatiu a l'expedient de contractació en contractes menors, per suprimir l'exigència que el contractista no hagi subscrit més contractes menors que individualment o conjuntament superin la xifra de 40.000 euros en el cas d'obres i de 15.000 euros en el cas de serveis i subministraments; i per incloure que en els contractes el pagament dels quals es verifiqui a través del sistema d'avançaments de caixa fixa o un altre similar per realitzar pagaments menors, sempre que el valor estimat del contracte no excedeixi de 5.000 euros, no resulta d'aplicació l'exigència d'un informe de l'òrgan de contractació justificant de manera motivada la necessitat del contracte i que no s'està alterant el seu objecte a fi d'evitar l'aplicació dels llindars esmentats. Així mateix, modifica el segon paràgraf de l'apartat 3 de la disposició final primera de la LCSP, relativa als títols competencials, per adaptar-lo a aquesta nova redacció de l'article 118. D'altra banda, aquest Reial decret llei dona una nova redacció a l'article 331 de la LCSP, relatiu a l'aportació d'informació per les Comunitats Autònomes i de les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, per matisar que la documentació remesa al Comitè de cooperació amb la finalitat que la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat pugui complir amb les seves obligacions d'informació a la Comissió Europea ha d'incloure la informació referida als òrgans de contractació de les Administracions locals, així com els de les seves entitats vinculades o dependents, en cas que "durant el període temporal a informar haguessin tingut allotjada la publicació dels seus perfils de contractant al servei d'informació que a tal efecte hagués establert la Comunitat Autònoma del seu àmbit territorial".
05.02.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE i Sentència del TJUE
Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-796/18, sobre la cooperació horitzontal entre poders adjudicadors
El dia 29 de gener de 2020 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia, en primer lloc, sobre si la cessió d'un contracte de software està compresa en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/24/UE; en segon lloc, si perquè una cooperació interadministrativa quedi fora de l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/24/UE esmentada, "n'hi ha prou que la cooperació es refereixi a activitats que serveixin de qualsevol manera als serveis públics que s'han de prestar de forma anàloga, però no necessàriament conjunta"; i en tercer lloc, sobre si l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE, relatiu als contractes celebrats exclusivament entre dos o més poders adjudicadors, porta implícita una prohibició no escrita de tracte de favor i, si és així, amb quin contingut.
En relació amb aquestes qüestions, l'Advocat General proposa al Tribunal de Justícia de respondre que l'article 12.4 esmentat de la Directiva 2014/24/UE "ha d'interpretar-se en el sentit que una cessió de software acordada per escrit entre dos poders adjudicadors, vinculada a un conveni de cooperació entre ambdós, constitueix un 'contracte' en el sentit del referit precepte". En conseqüència, assenyala que "el caràcter onerós d'aquesta relació contractual existeix encara que l'entitat cessionària no hagi de pagar preu ni compensar pels costos del software, si cadascuna de les parts (i, per tant, també la cessionària) s'obliga a posar a disposició de l'altra les adaptacions i els desenvolupaments futurs d'aquest software, i aquests són indispensables per a la prestació d'un servei públic que incumbeix a ambdós poders adjudicadors, de manera que és inevitable que es produeixin".
Així mateix, afirma que la cooperació entre els poders adjudicadors d'acord amb l'article 12.4.a) de la Directiva 2014/24/UE -que estableix que perquè un contracte celebrat exclusivament entre dos o més poders adjudicadors quedi fora de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Directiva, el contracte ha de cobrir els objectius que tenen en comú els poders adjudicadors participants- "no té per què recaure necessàriament sobre els propis serveis públics que s'han de prestar als ciutadans"; i afegeix que una cooperació l'objecte de la qual siguin les activitats de suport a aquests serveis quedarà emparada per l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE, entre altres hipòtesis, "quan l'activitat auxiliar sigui un instrument imprescindible per al servei públic, de manera que aquest depengui d'aquella per ser executat".
Finalment, l'Advocat General indica que la cooperació entre poders adjudicadors que situï a un operador privat en una posició d'avantatge respecte dels seus competidors en el mercat no pot emparar-se en l'article 12.4 citat de la Directiva 2014/24/UE.
- Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-395/18, sobre l'exclusió d'un operador econòmic d'un procediment de licitació en presentar en la seva oferta a un subcontractista incurs en una prohibició de contractar
El dia 30 de gener de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a si la Directiva 2014/24/UE i el principi de proporcionalitat s'oposen a una normativa nacional que estableix l'exclusió automàtica d'un operador econòmic com a conseqüència d'un incompliment de les obligacions en matèria mediambiental, social o laboral per part d'algun subcontractista esmentat en l'oferta.
El TJUE declara que l'article 57.4.a) de la Directiva 2014/24/UE -que permet als poders adjudicadors excloure un operador econòmic de la participació en un procediment de contractació, per si mateixos o a petició dels Estats membres, quan puguin demostrar per qualsevol mitjà apropiat que s'han incomplert obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral- "no s'oposa a una normativa nacional en virtut de la qual l'entitat adjudicadora té la facultat -o fins i tot l'obligació- d'excloure l'operador econòmic que ha presentat l'oferta de la participació en el procediment de licitació quan es constati que concorre el motiu d'exclusió previst en la disposició esmentada respecte a algun dels subcontractistes esmentats en l'oferta d'aquest operador econòmic".
En canvi, aquesta mateixa disposició, en relació amb l'article 57.6 d'aquesta Directiva -en virtut del qual tot operador econòmic que es trobi en la situació contemplada a l'article 57.4.a) esmentat pot presentar proves que les mesures adoptades per ell són suficients per demostrar la seva fiabilitat malgrat l'existència d'aquest motiu d'exclusió-, i el principi de proporcionalitat "s'oposen a una normativa nacional que estableixi tal exclusió amb caràcter automàtic".
