Notícies Actualitat
29.05.2019.
Aprofundim en matèria de contractació del sector públic
El requeriment en les contractacions públiques d'un cert arrelament territorial als possibles licitadors ha estat objecte de nombrosos pronunciaments per part dels tribunals i dels òrgans administratius de resolució de recursos especials en matèria de contractació pública. Respecte d’aquestes clàusules de territorialitat, la doctrina esmentada parteix dels principis de no discriminació recollits en els articles 18, 26, 56 i 57 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i dels principis de lliure concurrència i no discriminació recollits en la normativa bàsica en matèria de contractació pública i en la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat -LGUM- (Resolució 192/2018, de 17 d’octubre, del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP)).
Concretament, de la normativa bàsica en matèria de contractació es desprèn la prohibició de qualsevol forma de discriminació (articles 1 i 132 de la Llei de contractes del sector públic) que, mitjançant criteris distintius, distorsioni la llibertat de concurrència o els principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat, de transparència, de no discriminació i d’igualtat de tracte entre els licitadors. Així mateix, l’article 9 de la LGUM imposa a les autoritats competents el deure de garantir l’observança del principi de no discriminació, entre d’altres, i de vetllar per la garantia de les llibertats d’establiment i de circulació dels operadors econòmics. Aquesta és una premissa aplicable, en particular, a “c) La documentació relativa als contractes públics, incloent-hi els plecs i les clàusules dels contractes públics”.
Respecte de les clàusules de territorialitat, tradicionalment la doctrina administrativa s’ha manifestat de manera generalitzada en els termes següents:
Majoritàriament aquestes clàusules s'admeten com a condició d’execució dels contractes, amb una interpretació restrictiva, i sempre que estiguin vinculades a l’objecte del contracte, no siguin directament o indirectament discriminatòries, siguin compatibles amb el dret comunitari i s’indiquin en l’anunci de licitació i en els plecs (entre d’altres, resolucions 88/2018 i 52/2018) del TCCSP.
Per contra, no han estat reconegudes ni com a criteri de solvència o admissió a la licitació ni com a criteri d’adjudicació dels contractes, perquè s'entén que impliquen un tracte discriminatori entre els licitadors o atorguen avantatges injustificats en la valoració de les ofertes (les resolucions 88/2018 i 52/2018, entre moltes altres, del TCCSP; la Resolució 101/2013 del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC), i la Resolució 73/2017 de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals d’Euskadi).
No obstant això, els darrers pronunciaments matisen que, més que analitzar la fase de la licitació en la qual s’exigeix l’arrelament territorial, el que cal és examinar la justificació de l’exigència de la consideració d’arrelament territorial i la necessitat que aquest satisfà respecte a les prestacions pròpies de cada contracte. No es pot donar una resposta general a l'admissió o no d’una clàusula de territorialitat, sinó que cal atenir-se a:
La naturalesa del contracte concret.
La necessitat que la clàusula de territorialitat satisfà.
Que la clàusula no resulti discriminatòria, ni innecessària per aconseguir les necessitats que es pretenen mitjançant el contracte, ni desproporcionada als fins que la justifiquen (Resolució 955/2015, de 19 d’octubre, del TACRC).
Els criteris d’arrelament territorial, amb independència de si operen com a condició de solvència o com a criteri d’adjudicació, comporten una restricció a la concurrència i la llibertat d’accés, per la qual cosa només es poden admetre amb caràcter excepcional quan es justifiquin raons imperioses d’interès general, necessàries per garantir la realització de l’objectiu que persegueixen i que no vagin més enllà del necessari per assolir aquest objectiu (Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea [TJUE] de 27 d’octubre de 2005, assumpte C-158/03, entre d’altres). Per tant, cal diferenciar entre els supòsits en els quals l’arrelament territorial és una mera exigència dels plecs, d’aquells en els quals és realment una exigència de l’objecte del contracte i, en aquest darrer supòsit, cal tenir en compte que, a més, la clàusula de territorialitat ha de complir diversos requisits:
S’ha de justificar prèviament en l’expedient, en la memòria justificativa i/o en el plec de clàusules administratives. En el moment de donar publicitat al plec de clàusules mitjançant el perfil del contractant, també s’ha de donar publicitat de la justificació de les clàusules d’arrelament, entre d’altres aspectes.
Excepcionalitat, ja que limiten la concurrència.
Relació amb l’objecte del contracte.
Raons imperioses d’interès general.
Adequada i proporcional per garantir la realització de l’objecte que persegueix el contracte segons la seva naturalesa i la necessitat que satisfà. L’arrelament ha de ser una necessitat derivada de la pròpia naturalesa del contracte.
Que no vagi més enllà del necessari per aconseguir aquest objectiu.
Que no comporti exigir a les empreses la propietat dels locals o oficines.
Respecte del primer requeriment, resulta d’especial interès un darrer pronunciament del TCCSP (Resolució 91/2019, de 3 d’abril), en el qual s’insisteix respecte de la rellevància de dita justificació en els termes següents: “Per tot això, amb caràcter previ, l’expedient de contractació ha de contenir, necessàriament, l’expressió de les motivacions que, amb la finalitat última d’aconseguir la millor i més eficient solució possible per a la necessitat pública plantejada, justifiquen la determinació de la solvència tècnica, la fórmula de valoració i la clàusula de territorialitat controvertides, atès que altrament són determinacions que poden afectar els principis d’igualtat, no discriminació, lliure concurrència, competència i transparència. I, efectivament, aquesta motivació resulta necessària, en primer terme, com ho és per a qualsevol acte administratiu, per articular amb seguretat jurídica la discrecionalitat tècnica de què poden disposar els òrgans de contractació en els seus àmbits d’actuació i evitar així l’arbitrarietat en les seves decisions, però a més, en el cas de les decisions expressades en els plecs […] també resulta necessària per fer possible la tutela judicial efectiva i evitar la indefensió dels interessats a l’hora de poder reaccionar contra aquelles mitjançant el sistema de recursos establert.” En aquest cas, malgrat que la clàusula de territorialitat establerta es justificava en el plec de tècniques en els termes següents: “Per tal de minimitzar el temps de resposta en cas d’incidències en el servei, així com l’impacte ambiental i la generació de trànsit derivats de les circulacions buides […]”, així com en el plec de clàusules administratives com a criteri de valoració d’eficiència ambiental en la prestació del servei, el TCCSP no considera suficient aquesta justificació, estima el recurs presentat i ordena retrotraure les actuacions al moment previ d’elaboració de la memòria justificativa del contracte, que és on considera que s’havia de justificar la clàusula de territorialitat.
També resulten interessants altres pronunciaments recents dels òrgans administratius de resolució dels recursos especials en matèria de contractació pública sobre supòsits concrets de clàusules de territorialitat:
a) En fase de selecció del contractista, com a requisit de capacitat o solvència, l’origen, el domicili social o qualsevol altre indici de l’arrelament territorial no pot ser considerat com a condició d’aptitud per contractar amb l’Administració pública (Resolució 621/2018, de 29 de juny, del TACRC), perquè és una determinació contrària a la competència i als principis de no discriminació i d'igualtat de tracte.
b) En fase d’adjudicació del contracte, com a criteri d’adjudicació, la Junta Consultiva de Contractació Pública (Informe 6/2011, de 5 de juliol), ja es va pronunciar en els termes següents: “Segons aquest plantejament, es poden diferenciar dues realitats possibles: a) els supòsits en què l’exigència de tenir oberta una delegació està íntimament vinculada a l’objecte del contracte, pel fet de tractar-se d’una circumstància que, per si mateixa i de forma objectiva, comporta una millor proposició i, presumiblement, una execució més correcta del contracte; b) els altres supòsits en què aquesta circumstància pot contribuir a identificar la millor oferta, però no per si mateixa, sinó pel fet d’estar vinculada a altres índexs o criteris d’adjudicació.” En aquest mateix sentit es va pronunciar el TCCSP en la Resolució (170/2018, de 3 d’octubre), en la qual no va admetre un criteri d'arrelament en fase d’adjudicació en entendre que no constituïa en si mateix ni es vinculava a cap criteri d’adjudicació, de manera que anava més enllà del que era estrictament necessari per prestar el servei i es fonamentava només en una qüestió territorial. El TCCSP va considerar que en aquell cas no quedava acreditat que la proximitat requerida fos necessària per realitzar el servei a contractar i que la seva aplicació distorsionava l’adjudicació del contracte i conduïa a conseqüències discriminatòries, en atorgar un avantatge injustificat a determinades empreses.
c) En fase d’execució del contracte, com a condició d’execució del contracte, els òrgans administratius de resolució dels recursos especials en matèria de contractació entenen que l’exigència de tenir un establiment físic en una determinada ubicació o a una determinada distància, a priori, no pot afirmar-se que sigui discriminatòria (entre d'altres, Resolució 88/2018, de 25 de maig, del TCCSP i resolucions 157/2017 i 204/2015 del Tribunal Administratiu de Contractació Pública de la Comunitat de Madrid), ja que correspon a l’òrgan de contractació la determinació dels requeriments tècnics exigibles en la contractació per garantir la prestació que es vol contractar, amb marge de discrecionalitat en la definició de les característiques del producte o servei que vol adquirir. No obstant això, aquesta discrecionalitat no és absoluta i té el seu límit en el fet que la definició de les prescripcions i condicions de la licitació permeti l’accés en condicions d’igualtat dels licitadors, sense que pugui tenir per efecte la creació d’obstacles injustificats a l’obertura dels contractes públics a la competència. Ara bé, s’entén que no és contrari a la lliure concurrència l’establiment de prescripcions tècniques que s’ajustin a les necessitats justificades de l’entitat contractant, sempre que estiguin vinculades amb l’objecte del contracte i no siguin desproporcionades respecte de la finalitat que es persegueix (Resolució 765/2018, de 7 de setembre, del TACRC).
Com a compromís d’adscripció de mitjans a incloure en el plec de clàusules administratives, tant la doctrina administrativa com el TJUE les admeten sempre que es respectin el principi de proporcionalitat (relació amb l’objecte i l'import del contracte) i els principis de concurrència, igualtat i no discriminació que regeixen la contractació pública. Així, per exemple, s’ha admès l’obligatorietat de disposar d’una delegació o oficina dins d’un municipi o àrea geogràfica, entesa com a compromís d’adscripció de mitjans a l’execució del contracte, que obra com un plus de solvència i que només obliga el licitador que resulti adjudicatari del contracte (Resolució 11/2019, d'11 de gener, del TACRC). En aquest mateix sentit es va pronunciar també la Junta Superior de Contractació Administrativa de la Generalitat Valenciana (Informe 12/2018, de 22 d’octubre), que en relació amb una clàusula de territorialitat exigida com a requeriment de solvència va concloure que: “L’arrelament, l'establiment o la seu en una localitat o àmbit en el qual s’han de prestar els serveis objecte d’un contracte del sector públic, no són exigibles a priori per participar en la licitació de dit contracte. No obstant això, pot constituir una condició d’execució del contracte i exigir-se el corresponent compromís d’adscripció dels mitjans, sempre que d’acord amb el principi de proporcionalitat es consideri necessari o imprescindible per a la bona execució de les prestacions objecte del contracte.”
27.05.2019.
Aprofundim en matèria de contractació del sector públic
Clàusules de territorialitat o d'arrelament territorial
El requeriment en les contractacions públiques d'un cert arrelament territorial als possibles licitadors ha estat objecte de nombrosos pronunciaments per part dels tribunals i dels òrgans administratius de resolució de recursos especials en matèria de contractació pública. Respecte d’aquestes clàusules de territorialitat, la doctrina esmentada parteix dels principis de no discriminació recollits en els articles 18, 26, 56 i 57 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i dels principis de lliure concurrència i no discriminació recollits en la normativa bàsica en matèria de contractació pública i en la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat -LGUM- (Resolució 192/2018, de 17 d’octubre, del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP)).
Concretament, de la normativa bàsica en matèria de contractació es desprèn la prohibició de qualsevol forma de discriminació (articles 1 i 132 de la Llei de contractes del sector públic) que, mitjançant criteris distintius, distorsioni la llibertat de concurrència o els principis de llibertat d’accés a les licitacions, de publicitat, de transparència, de no discriminació i d’igualtat de tracte entre els licitadors. Així mateix, l’article 9 de la LGUM imposa a les autoritats competents el deure de garantir l’observança del principi de no discriminació, entre d’altres, i de vetllar per la garantia de les llibertats d’establiment i de circulació dels operadors econòmics. Aquesta és una premissa aplicable, en particular, a “c) La documentació relativa als contractes públics, incloent-hi els plecs i les clàusules dels contractes públics”.
Respecte de les clàusules de territorialitat, tradicionalment la doctrina administrativa s’ha manifestat de manera generalitzada en els termes següents:
Majoritàriament aquestes clàusules s'admeten com a condició d’execució dels contractes, amb una interpretació restrictiva, i sempre que estiguin vinculades a l’objecte del contracte, no siguin directament o indirectament discriminatòries, siguin compatibles amb el dret comunitari i s’indiquin en l’anunci de licitació i en els plecs (entre d’altres, resolucions 88/2018 i 52/2018) del TCCSP.
Per contra, no han estat reconegudes ni com a criteri de solvència o admissió a la licitació ni com a criteri d’adjudicació dels contractes, perquè s'entén que impliquen un tracte discriminatori entre els licitadors o atorguen avantatges injustificats en la valoració de les ofertes (les resolucions 88/2018 i 52/2018, entre moltes altres, del TCCSP; la Resolució 101/2013 del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC), i la Resolució 73/2017 de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals d’Euskadi).
No obstant això, els darrers pronunciaments matisen que, més que analitzar la fase de la licitació en la qual s’exigeix l’arrelament territorial, el que cal és examinar la justificació de l’exigència de la consideració d’arrelament territorial i la necessitat que aquest satisfà respecte a les prestacions pròpies de cada contracte. No es pot donar una resposta general a l'admissió o no d’una clàusula de territorialitat, sinó que cal atenir-se a:
La naturalesa del contracte concret.
La necessitat que la clàusula de territorialitat satisfà.
Que la clàusula no resulti discriminatòria, ni innecessària per aconseguir les necessitats que es pretenen mitjançant el contracte, ni desproporcionada als fins que la justifiquen (Resolució 955/2015, de 19 d’octubre, del TACRC).
Els criteris d’arrelament territorial, amb independència de si operen com a condició de solvència o com a criteri d’adjudicació, comporten una restricció a la concurrència i la llibertat d’accés, per la qual cosa només es poden admetre amb caràcter excepcional quan es justifiquin raons imperioses d’interès general, necessàries per garantir la realització de l’objectiu que persegueixen i que no vagin més enllà del necessari per assolir aquest objectiu (Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea [TJUE] de 27 d’octubre de 2005, assumpte C-158/03, entre d’altres). Per tant, cal diferenciar entre els supòsits en els quals l’arrelament territorial és una mera exigència dels plecs, d’aquells en els quals és realment una exigència de l’objecte del contracte i, en aquest darrer supòsit, cal tenir en compte que, a més, la clàusula de territorialitat ha de complir diversos requisits:
S’ha de justificar prèviament en l’expedient, en la memòria justificativa i/o en el plec de clàusules administratives. En el moment de donar publicitat al plec de clàusules mitjançant el perfil del contractant, també s’ha de donar publicitat de la justificació de les clàusules d’arrelament, entre d’altres aspectes.
Excepcionalitat, ja que limiten la concurrència.
Relació amb l’objecte del contracte.
Raons imperioses d’interès general.
Adequada i proporcional per garantir la realització de l’objecte que persegueix el contracte segons la seva naturalesa i la necessitat que satisfà. L’arrelament ha de ser una necessitat derivada de la pròpia naturalesa del contracte.
Que no vagi més enllà del necessari per aconseguir aquest objectiu.
Que no comporti exigir a les empreses la propietat dels locals o oficines.
Respecte del primer requeriment, resulta d’especial interès un darrer pronunciament del TCCSP (Resolució 91/2019, de 3 d’abril), en el qual s’insisteix respecte de la rellevància de dita justificació en els termes següents: “Per tot això, amb caràcter previ, l’expedient de contractació ha de contenir, necessàriament, l’expressió de les motivacions que, amb la finalitat última d’aconseguir la millor i més eficient solució possible per a la necessitat pública plantejada, justifiquen la determinació de la solvència tècnica, la fórmula de valoració i la clàusula de territorialitat controvertides, atès que altrament són determinacions que poden afectar els principis d’igualtat, no discriminació, lliure concurrència, competència i transparència. I, efectivament, aquesta motivació resulta necessària, en primer terme, com ho és per a qualsevol acte administratiu, per articular amb seguretat jurídica la discrecionalitat tècnica de què poden disposar els òrgans de contractació en els seus àmbits d’actuació i evitar així l’arbitrarietat en les seves decisions, però a més, en el cas de les decisions expressades en els plecs […] també resulta necessària per fer possible la tutela judicial efectiva i evitar la indefensió dels interessats a l’hora de poder reaccionar contra aquelles mitjançant el sistema de recursos establert.” En aquest cas, malgrat que la clàusula de territorialitat establerta es justificava en el plec de tècniques en els termes següents: “Per tal de minimitzar el temps de resposta en cas d’incidències en el servei, així com l’impacte ambiental i la generació de trànsit derivats de les circulacions buides […]”, així com en el plec de clàusules administratives com a criteri de valoració d’eficiència ambiental en la prestació del servei, el TCCSP no considera suficient aquesta justificació, estima el recurs presentat i ordena retrotraure les actuacions al moment previ d’elaboració de la memòria justificativa del contracte, que és on considera que s’havia de justificar la clàusula de territorialitat.
També resulten interessants altres pronunciaments recents dels òrgans administratius de resolució dels recursos especials en matèria de contractació pública sobre supòsits concrets de clàusules de territorialitat:
a) En fase de selecció del contractista, com a requisit de capacitat o solvència, l’origen, el domicili social o qualsevol altre indici de l’arrelament territorial no pot ser considerat com a condició d’aptitud per contractar amb l’Administració pública (Resolució 621/2018, de 29 de juny, del TACRC), perquè és una determinació contrària a la competència i als principis de no discriminació i d'igualtat de tracte.
b) En fase d’adjudicació del contracte, com a criteri d’adjudicació, la Junta Consultiva de Contractació Pública (Informe 6/2011, de 5 de juliol), ja es va pronunciar en els termes següents: “Segons aquest plantejament, es poden diferenciar dues realitats possibles: a) els supòsits en què l’exigència de tenir oberta una delegació està íntimament vinculada a l’objecte del contracte, pel fet de tractar-se d’una circumstància que, per si mateixa i de forma objectiva, comporta una millor proposició i, presumiblement, una execució més correcta del contracte; b) els altres supòsits en què aquesta circumstància pot contribuir a identificar la millor oferta, però no per si mateixa, sinó pel fet d’estar vinculada a altres índexs o criteris d’adjudicació.” En aquest mateix sentit es va pronunciar el TCCSP en la Resolució (170/2018, de 3 d’octubre), en la qual no va admetre un criteri d'arrelament en fase d’adjudicació en entendre que no constituïa en si mateix ni es vinculava a cap criteri d’adjudicació, de manera que anava més enllà del que era estrictament necessari per prestar el servei i es fonamentava només en una qüestió territorial. El TCCSP va considerar que en aquell cas no quedava acreditat que la proximitat requerida fos necessària per realitzar el servei a contractar i que la seva aplicació distorsionava l’adjudicació del contracte i conduïa a conseqüències discriminatòries, en atorgar un avantatge injustificat a determinades empreses.
c) En fase d’execució del contracte, com a condició d’execució del contracte, els òrgans administratius de resolució dels recursos especials en matèria de contractació entenen que l’exigència de tenir un establiment físic en una determinada ubicació o a una determinada distància, a priori, no pot afirmar-se que sigui discriminatòria (entre d'altres, Resolució 88/2018, de 25 de maig, del TCCSP i resolucions 157/2017 i 204/2015 del Tribunal Administratiu de Contractació Pública de la Comunitat de Madrid), ja que correspon a l’òrgan de contractació la determinació dels requeriments tècnics exigibles en la contractació per garantir la prestació que es vol contractar, amb marge de discrecionalitat en la definició de les característiques del producte o servei que vol adquirir. No obstant això, aquesta discrecionalitat no és absoluta i té el seu límit en el fet que la definició de les prescripcions i condicions de la licitació permeti l’accés en condicions d’igualtat dels licitadors, sense que pugui tenir per efecte la creació d’obstacles injustificats a l’obertura dels contractes públics a la competència. Ara bé, s’entén que no és contrari a la lliure concurrència l’establiment de prescripcions tècniques que s’ajustin a les necessitats justificades de l’entitat contractant, sempre que estiguin vinculades amb l’objecte del contracte i no siguin desproporcionades respecte de la finalitat que es persegueix (Resolució 765/2018, de 7 de setembre, del TACRC).
Com a compromís d’adscripció de mitjans a incloure en el plec de clàusules administratives, tant la doctrina administrativa com el TJUE les admeten sempre que es respectin el principi de proporcionalitat (relació amb l’objecte i l'import del contracte) i els principis de concurrència, igualtat i no discriminació que regeixen la contractació pública. Així, per exemple, s’ha admès l’obligatorietat de disposar d’una delegació o oficina dins d’un municipi o àrea geogràfica, entesa com a compromís d’adscripció de mitjans a l’execució del contracte, que obra com un plus de solvència i que només obliga el licitador que resulti adjudicatari del contracte (Resolució 11/2019, d'11 de gener, del TACRC). En aquest mateix sentit es va pronunciar també la Junta Superior de Contractació Administrativa de la Generalitat Valenciana (Informe 12/2018, de 22 d’octubre), que en relació amb una clàusula de territorialitat exigida com a requeriment de solvència va concloure que: “L’arrelament, l'establiment o la seu en una localitat o àmbit en el qual s’han de prestar els serveis objecte d’un contracte del sector públic, no són exigibles a priori per participar en la licitació de dit contracte. No obstant això, pot constituir una condició d’execució del contracte i exigir-se el corresponent compromís d’adscripció dels mitjans, sempre que d’acord amb el principi de proporcionalitat es consideri necessari o imprescindible per a la bona execució de les prestacions objecte del contracte.”
En qualsevol cas, cal insistir en la necessitat que la memòria justificativa del contracte incorpori els motius que justifiquen l’exigència d’un arrelament territorial, la finalitat última de la qual no pot ser una altra que aconseguir la millor i més eficient solució possible per a la necessitat pública plantejada. En relació amb les qüestions a justificar en l’expedient de contractació, podeu consultar l'apunt d’octubre de 2018
24.05.2019.
El càlcul del pressupost de licitació
El càlcul del pressupost de licitació és un dels maldecaps que ens ha portat la Llei de Contractes del Sector Públic. El “maleït” article 100, diu, textualment: “En el moment d’elaborar-lo, els òrgans de contractació han de tenir cura que el pressupost base de licitació sigui adequat als preus del mercat. A aquest efecte, el pressupost base de licitació s’ha de desglossar per indicar en el plec de clàusules administratives particulars o el document regulador de la licitació els costos directes i indirectes i altres despeses eventuals calculades per a la seva determinació. En els contractes en què el cost dels salaris de les persones ocupades per a la seva execució formin part del preu total del contracte, el pressupost base de licitació ha d’indicar de manera desglossada i amb desagregació de gènere i categoria professional els costos salarials estimats a partir del conveni laboral de referència”
Per tant, a l’hora d’elaborar el pressupost de licitació les unitats promotores del contracte han de:
- Fer un estudi de mercat.
- Identificar que són costos directes i indirectes.
- Saber la intensitat de recursos humans que comporta el contracte, i la distribució per gènere i per categoria professional.
- Quin és el conveni col·lectiu d’aplicació en el sector i si els sous reals que es paguen estan per sobre de conveni, i en quin grau.
- Valorar i quantificar, si escau, quines altres despeses poden formar part dels costos del contracte.
Per poder determinar el preu base de licitació d’acord amb la Llei de Contractes del Sector Públic cal, no només tenir coneixements en compra pública i economia, sinó conèixer en profunditat el sector que es contracta, i sobretot tenir dades i eines que permetin fer els càlculs.
Per tal de poder fer una primera aproximació de com fer el càlcul del pressupost base de licitació, i sobretot de tenir eines i dades per a aplicar-lo, el dia 29 d’abril d’enguany, hem tingut l’oportunitat de comptar amb la col·laboració de tres persones expertes, Albert Mayol, Juan Carlos Gómez i Marta Cano, que davant de gairebé 400 persones van aportar les bases i les eines per a fer un bon càlcul del pressupost de licitació. Us adjuntem els materials d'aquella sessió, que esperem us siguin d’utilitat
link: https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-bloc-02
24.05.2019.
La Generalitat aprueba el decreto para limitar los precios del alquiler
La ley fija que las rentas no superen el 10% del índice de referencia de las zonas sensibles. En el caso de las viviendas nuevas o totalmente rehabilitadas, el porcentaje se eleva al 20%.
Luz verde a la norma para limitar los precios del alquiler en Cataluña. El ejecutivo de Quim Torra ha aprobado el decreto ley para limitar los precios del alquiler y que no superen en un 10% el índice de referencia en barrios y ciudades con una “falta acreditada de vivienda asequible”.
En el caso de las viviendas nuevas o totalmente rehabilitadas, el porcentaje se eleva al 20% durante los cinco años posteriores a las obras. En pisos con vistas excepcionales, piscina o jardín, el límite de los precios puede ascender hasta el 25%.
Lo han explicado este martes la consellera de Justicia, Ester Capella, y el conseller de Territorio y Sostenibilidad, Damià Calvet, en la rueda de prensa posterior al Consell Executiu. Una estampa de normalidad tras las discrepancias en el Govern evidenciadas la semana pasada.
En las viviendas nuevas, el límite de los precios se situará un 20% por encima del índice de referencia
El decreto considera áreas con un “mercado de vivienda tenso” aquellos municipios donde está en riesgo la provisión de vivienda de alquiler “asequible”. En este caso, se trata de poblaciones donde el precio del alquiler de la vivienda haya experimentado un crecimiento sostenible superior al de la media de Cataluña; que la relación entre el precio del alquiler y el presupuesto familiar supere la cifra catalana, o que el aumento de la densidad demográfica no se corresponda con la evolución del parque de viviendas, entre otros factores.
Para declarar estas áreas, tendrán facultades el departamento de la Generalitat competente en materia de vivienda, actualmente la Conselleria de Territorio, y los ayuntamientos, a través de un acuerdo manifestado en el pleno del Consejo Municipal.
Poco después, la candidata número dos de Junts per Catalunya (JxCat) al Ayuntamiento de Barcelona, Elsa Artadi, ha indicado que la Conselleria de Territorio buscará “formas indirectas” para regular el precio del alquiler.
21.05.2019.
Comunicació de la Comissió relativa a les orientacions sobre contractació cooperativa en els àmbits de la defensa i la seguretat (Directiva 2009/81/CE sobre contractació en matèria de defensa i seguretat) (2019/C 157/01)
El dia 8 de maig de 2019 s'ha publicat en el DOUE aquesta Comunicació, la qual analitza les possibilitats que la Directiva sobre contractació pública en matèria de defensa i la Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública ofereixen als Estats membres per promoure la cooperació en l'adjudicació de contractes públics. En aquest sentit, "pretén proposar exemples d'hipòtesis de contractació pública cooperativa en defensa que podrien ser possibles d'acord amb les disposicions d'ambdues Directives".
Així, analitza les diverses possibilitats de contractació pública conjunta -amb o sense l'ús d'una central de compres- per part dels poders adjudicadors de diferents estats membres; els programes cooperatius per al desenvolupament de nous productes basats en investigació i desenvolupament; la contractació pública a través d'organitzacions internacionals; i finalment, la convergència de les capacitats existents entre estats
20.05.2019.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
El dia 9 de maig de 2019 el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès les resolucions següents:
- Resolució 121/2019: Estimació. Recurs contra els plecs i l'adjudicació d'un contracte de serveis. Manca de motivació de la valoració de les ofertes tècniques pels criteris qualitatius dependents d'un judici de valor. Anul•lació de l'adjudicació i de tot el procediment de licitació, en no resultar jurídicament possible la retroacció de les actuacions al moment de la valoració tècnica, a fi que es torni a realitzar, en ja ser conegudes les ofertes econòmiques avaluables de forma automàtica.
- Resolució 123/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra adjudicació. Lex inter partes. Funció dels vigilants i auxiliars. Llei 5/2014, de seguretat privada. No existència d'oferta anormal o desproporcionada: l'òrgan de contractació va informar sobre la viabilitat de l'oferta de l'empresa que ha resultat adjudicatària.
- Resolució 124/2019: Recurs contra l'exclusió per manca d'adequació de l'objecte social i per manca de justificació del conveni col•lectiu aplicable. Estimació. Doctrina relació objecte del contracte i objecte social de l'empresa. El fet d'aplicar un conveni col•lectiu determinat no pot ser objecte per si sol d'apreciació de temeritat; els plecs no poden imposar un determinat conveni col•lectiu; la seva aplicació és una qüestió aliena al procediment de contractació. Retroacció.
- Resolució 125/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. No s'aprecien els motius d'exclusió de l'oferta de l'empresa adjudicatària al•legats en el recurs.
- Resolució 126/2019: Recurs contra l'exclusió i l'adjudicació. Requisits per a la vàlida constitució de la mesa de contractació: interventor. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. Estimació parcial. Retroacció al moment anterior a l'exclusió i qualificar novament la solvència tècnica tenint en compte els certificats de bona execució de data posterior a la data final de presentació de les proposicions.
- Resolució 127/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra classificació propostes. Acte susceptible de recurs especial en matèria de contractació atès que es dirigeix contra l'admissió tàcita d'una altra empresa licitadora ex art. 44. 2.b ) LCSP. No concorre l'incompliment al•legat: disponibilitat del vehicle compromès. Serà precisament en el termini de l'article 150.2 de la LCSP quan l'empresa classificada en primer lloc haurà d'acreditar la disponibilitat del vehicle. No s'aprecia indefensió a la recurrent.
- Resolució 128/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de subministrament. Anàlisi dels certificats ISO exigits en el PPT, que es configuren com a requisits tècnics dels productes a fabricar en aquest subministrament i no com a acreditació de la solvència tècnica determinant de l'admissió de l'empresa a la licitació. No s'aprecien les al•legacions de l'empresa recurrent.
- Resolució 129/2019: Recurs contra l'exclusió per error no esmenat en la signatura electrònica de la documentació de l'oferta, per no correspondre's amb la signatura manual. Estimació. Esmena de les ofertes. Presentació electrònica d'ofertes. Principi de concurrència. L'error va ser degudament esmenat en el tràmit atorgat, sense afectar al principi d'igualtat de tracte entre licitadors.
- Resolució 130/2019: Recurs contra l'adjudicació. Desestimació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. Lex inter partes. Condicions per procedir a l'exclusió d'una proposició. No s'aprecien els incompliments al•legats respecte de l'oferta adjudicatària ni els errors en les valoracions i puntuacions de les proposicions.
- Resolució 131/2019: Recurs contra l'adjudicació. Funció revisora. Interpretació dels plecs correspon a l'òrgan de contractació. Interpretació literal. Condicions per procedir a l'exclusió d'una proposició. No s'aprecien els motius al•legats per la recurrent contra l'admissió de l'oferta econòmica adjudicatària. Multa.
- Resolució 132/2019: Inadmissió. Recurs contra l'admissió de la proposta d'un licitador per incomplir el plec tècnic, dirigit formalment contra l'acte d'obertura de les proposicions anterior a l'examen i avaluació tècnica del contingut de l'oferta. Acte no susceptible de recurs.
- Resolució 133/2019: Recurs contra l'adjudicació. Desestimació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Interpretació dels plecs. Lex inter partes. Supòsits d'exclusió empreses licitadores: aplicació estricta. No s'aprecia que la interpretació que duu l'òrgan de contractació a admetre l'oferta de l'adjudicatària sigui contrària a la llei ni als plecs de la licitació.
- Resolució 134/2019: Inadmissió per extemporaneïtat. Recurs especial en matèria de contractació contra l'anunci de licitació.
- Resolució 135/2019: Recursos acumulats contra els plecs i contra l'exclusió. Estimació del recurs contra la previsió del plec relativa a l'exigència d'una ISO o equivalent. Diferència entre solvència exigida i mitjà d'acreditació. Improcedència de l'exigència d'una determinada certificació de qualitat a manca de la fixació prèvia dels aspectes de solvència tècnica que es demanen. La manca de determinació en el plec dels mitjans equivalents considerats vàlids per acreditar la solvència no implica una infracció legal. Inadmissió del recurs contra l'exclusió per pèrdua sobrevinguda de l'objecte. Doctrina sobre la possibilitat d'aclariment i esmena de les proposicions.
- Resolució 136/2019: Inadmissió per extemporaneïtat. Recurs especial en matèria de contractació contra plecs.
- Resolució 137/2019: Inadmissió per extemporaneïtat. Recurs especial en matèria de contractació contra plecs.
- Resolució 138/2019: Inadmissió. Recurs contra una proposta d'exclusió de l'empresa recurrent adoptada per la mesa de contractació. Acte no objecte del recurs especial en matèria de contractació. Doctrina sobre els actes de tràmit objecte del recurs.
- Resolució 139/2019: Inadmissió per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del contracte. Recurs especial en matèria de contractació contra plec de clàusules administratives particulars. Desistiment de l'òrgan de contractació.
- Resolució 140/2019: Inadmissió per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del contracte. Recurs especial en matèria de contractació contra anunci de licitació i plecs. Desistiment de l'òrgan de contractació.
- Resolució 141/2019: Estimació parcial del recurs contra l'adjudicació. Lex inter partes. Funció revisora. Recurs indirecte contra els plecs a causa de l'informe de l'òrgan de contractació de l'article 56 LCSP, que realitza una interpretació àmplia i extrema dels plecs que de facte els modifica i desnaturalitza.
14.05.2019.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Els dies 17, 23 i 30 d'abril de 2019 el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès les resolucions següents:
- Resolució 100/2019: Recurs contra l'exclusió i l'adjudicació. Estimació. Lex inter partes. Acreditació del compliment de l'obligació d'adscripció de determinats mitjans. Admissió de la declaració pròpia de l'empresa com a sistema vàlid d'acreditació.
- Resolució 101/2019: Recurs contra l'adjudicació. Desestimació. Presentació del recurs mitjançant burofax de Correus tramès al registre de l'òrgan de contractació. Previsió en els plecs dels límits per apreciar les ofertes anormals o temeràries. Lex inter partes. Principi de transparència. Principi de publicitat. Inexistència de sospites raonables i motivades de la frustració per part de l'oferta adjudicatària de la correcta execució del contracte.
- Resolució 102/2019: Estimació. Recurs contra el PCAP d'un contracte de serveis. Criteris d'adjudicació dependents d'un judici de valor que no permeten conèixer els paràmetres de valoració necessaris per poder confeccionar les ofertes i valorar-les posteriorment amb ple respecte als principis rectors de la contractació pública. Fórmules de puntuació de criteris econòmics i límits de sacietat o saturació que desvirtuen la ponderació assignada formalment als criteris i fan vulnerar el procediment legalment establert per a la valoració de les ofertes pels criteris que depenen d'un judici de valor. Anul•lació dels criteris i fórmules afectats, que l'òrgan de contractació haurà d'adequar en la futura licitació que emprengui per a l'adjudicació del contracte.
- Resolució 103/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra exclusió. Manca de compliment de la prescripció tècnica relativa a un criteri de territorialitat. Interpretació de l'òrgan de contractació. No imposició de multa.
- Resolució 104/2019: Desestimació recurs especial en matèria de contractació contra la proposta d'adjudicació. Actes no susceptibles de recurs especial en matèria de contractació. Doctrina sobre els actes tràmits objectes de recurs especial en matèria de contractació. Desestimació al•legació contra l'exclusió de l'empresa adjudicatària. No existència d'incompliment de la documentació contractual: plecs i respostes a consultes publicades en el perfil de contractant. Caràcter vinculant de les respostes. Imposició de multa: temeritat.
- Resolució 105/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acord l'adjudicació.
- Resolució 106/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent. Recurs especial en matèria de contractació contra quadre de característiques específiques i memòria justificativa.
- Resolució 107/2019: Estimació del recurs contra l'adjudicació. Aplanament de l'òrgan de contractació.
- Resolució 108/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació del lot 2 del contracte basat en l'AM de vigilància i seguretat. Funció revisora. Inexistència d'error en la denominació de l'adjudicatària. Procediment legalment establert per a la modificació contractual. Pretensions del recurs que escapen de l'àmbit de la contractació pública. Manca de fonament. Multa.
- Resolució 109/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra plecs. Manca d'aportació de la representació de la part actora.
- Resolució 110/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent. Recurs especial en matèria de contractació contra pròrroga del contracte per inclusió d'articles que inicialment no estaven al plec de prescripcions tècniques.
- Resolució 111/2019: Recurs contra l'adjudicació. Desestimació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. No s'aprecien errors en la valoració de les ofertes que reportin a la recurrent l'obtenció del benefici o l'eliminació del perjudici sobre el qual pivota la seva legitimació activa. Multa: no s'aprecia.
- Resolució 112/2019: Recurs contra els plecs. Estimació. Legitimació d'associacions. Doctrina sobre l'admissió de criteris d'adjudicació que incorporin millores socials. Anul•lació del criteri relatiu a la política de retribució salarial, per manca d'acreditació de la seva vinculació i idoneïtat respecte de l'objecte del contracte.
- Resolució 113/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra l'adjudicació i actes tràmits. Procedència del tràmit d'aclariments de l'oferta. Aspecte ambigu i puntual de l'oferta. Doctrina aclariments: límits. No alteració.
- Resolució 114/2019: Inadmissió. Recurs contra l'anunci, l'informe de necessitat i els plecs de la licitació d'un contracte de serveis. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Decisió de l'òrgan de contractació de no adjudicar el contracte.
- Resolució 115/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa, certesa i encert dels informes tècnics. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan contractant.
- Resolució 116/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de l'empresa recurrent. No s'aprecien els motius al•legats. Motivació suficient de l'acte d'exclusió i inclusió en el sobre B de la proposició d'informació rellevant sobre les millores avaluables automàticament susceptible d'influir en la valoració tècnica subjecte a judici de valor i tenir un efecte en el resultat final de la valoració de les ofertes licitadores. Exclusió correcta de la recurrent.
- Resolució 117/2019: Desestimació. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte de serveis. Doctrina sobre l'exclusió d'una oferta per no ajustar-se als requeriments dels plecs. No concorren els pressupòsits mínims en el cas examinat i no s'aprecien les al•legacions de la recurrent.
- Resolució 118/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació fora de termini. Recurs especial en matèria de contractació contra plecs: per la manca de publicació anunci previ Reglament (CE) 1370/2007 i configuració dels criteris d'adjudicació i pes dels criteris relatius a la qualitat.
- Resolució 119/2019: Inadmissió. Recurs contra els plecs de la licitació d'un contracte de serveis. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Resolució de l'òrgan de contractació de desistiment del procediment de contractació.
- Resolució 120/2019: Acceptació desistiment de la recurrent. Recurs especial en matèria de contractació contra resolució d'adjudicació. Recurs especial en matèria de contractació dins de termini. Comunicació al Tribunal ex art. 51.3 LCSP.
- Resolució 121/2019: Estimació. Recurs contra els plecs i l'adjudicació d'un contracte de serveis. Manca de motivació de la valoració de les ofertes tècniques pels criteris qualitatius dependents d'un judici de valor. Anul•lació de l'adjudicació i de tot el procediment de licitació, en no resultar jurídicament possible la retroacció de les actuacions al moment de la valoració tècnica, a fi que es torni a realitzar, en ja ser conegudes les ofertes econòmiques avaluables de forma automàtica.
- Resolució 122/2019: Inadmissió per manca de representació de la recurrent. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acord de la mesa de contractació d'exclusió de l'empresa.
13.05.2019.
Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-267/18, sobre l'exclusió d'un operador econòmic d'un procediment de licitació per haver-se resolt un contracte anterior a causa d'una subcontractació no comunicada al po
El dia 8 de maig de 2019 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions en les quals assenyala que l'article 57.4, lletra g), de la Directiva 2014/24/UE, relatiu als motius d'exclusió facultatius, ha d'interpretar-se en el sentit que:
- un poder adjudicador està facultat, en principi, per excloure del procediment de contractació d'obres públiques a un operador econòmic respecte del que s'hagi acordat la terminació anticipada d'un contracte públic anterior, fundada en l'incompliment de la clàusula que li imposava l'obligació de comunicar, per a la seva preceptiva autorització, l'atribució de part de les obres a un subcontractista;
- Tanmateix, incumbeix al jutge nacional dilucidar, en vista de les circumstàncies singulars del litigi i en aplicació del principi de proporcionalitat, si la terminació anticipada del primer contracte públic portava com a causa una deficiència significativa en el compliment d'un requisit substancial exigible en el marc del contracte, suficient per descartar l'operador econòmic del segon contracte.
Així mateix, afirma que l'article 57.4, lletra h), de la Directiva esmentada no obsta a què el poder adjudicador exclogui d'un segon contracte públic al licitador que hagués ocultat, davant d'aquell, la terminació anticipada d'un contracte anterior, fundada en l'existència de deficiències significatives en el compliment d'un requisit substancial exigible en el marc del primer contracte. Incumbeix al jutge nacional ponderar, en vista del principi de proporcionalitat, la gravetat d'aquesta ocultació d'informació
09.05.2019.
Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-285/18, sobre l'exigència de requisits addicionals per celebrar operacions "in house"
Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-285/18, sobre l'exigència de requisits addicionals per celebrar operacions "in house"
El dia 7 de maig de 2019 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions en les quals assenyala el següent:
- Per regla general, la directiva aplicable a una operació interna (operació "in house") és aquella que es troba en vigor quan el poder adjudicador elegeix el tipus de procediment que seguirà i decideix amb caràcter definitiu que no convocarà una licitació prèvia per a l'adjudicació del contracte;
- Les disposicions dels articles 1.4 i 12 de la Directiva 2014/24/UE, s'han d'entendre i interpretar en el sentit que enumeren els requisits mínims perquè una operació interna sigui admissible d'acord amb el Dret de la Unió. Tanmateix, això no impedeix que un Estat membre estableixi requisits addicionals que limitin la possibilitat que les autoritats públiques realitzin operacions internes, sempre que no siguin contraris al Dret de la Unió com, per exemple, el requisit que la qualitat, disponibilitat i continuïtat dels serveis que han de prestar-se no puguin ser garantides mitjançant contracte públic;
- No hi ha cap exigència en el Dret de la Unió que obligui als Estats membres que estableixen limitacions o requisits addicionals respecte a la celebració de les operacions internes a procedir-hi exclusivament per disposicions jurídiques positives, concretes i clares en matèria de contractació pública.
08.05.2019.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-309/18 sobre l'exclusió automàtica d'una empresa licitadora que no ha indicat de forma separada en l'oferta els costos de mà d'obra
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-309/18 sobre l'exclusió automàtica d'una empresa licitadora que no ha indicat de forma separada en l'oferta els costos de mà d'obra
El dia 2 de maig de 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa, en essència, a si els principis de seguretat jurídica, d'igualtat de tracte i de transparència, previstos en la Directiva 2014/24, s'oposen a una normativa nacional que estableix l'exclusió de les ofertes econòmiques, sense possibilitat d'esmena, que no indiquin per separat els costos de mà d'obra, fins i tot en el supòsit que en la documentació de la licitació no s'especifiqués l'obligació d'indicar aquests costos per separat.
El TJUE resol la qüestió plantejada en el sentit que els principis esmentats "no s'oposen a una normativa nacional, com la controvertida en el litigi principal, segons la qual el fet de no indicar per separat els costos de mà d'obra, en una oferta econòmica presentada en un procediment d'adjudicació de contractes públics, comporta l'exclusió de l'oferta sense possible esmena de defectes de tramitació, fins i tot en el supòsit que en la documentació de la licitació no s'especifiqués l'obligació d'indicar aquests costos per separat, ja que aquesta condició i aquesta possibilitat d'exclusió estan clarament previstes en la normativa nacional relativa als procediments de contractació pública a la qual es feia una remissió expressa". Tanmateix, el TJUE també precisa que "si les disposicions de la licitació no permeten als licitadors indicar aquests costos en les seves ofertes econòmiques, els principis de transparència i de proporcionalitat han d'interpretar-se en el sentit que no s'oposen que es permeti als licitadors regularitzar la seva situació i complir les obligacions previstes per la normativa nacional en la matèria en un termini establert pel poder adjudicador".
