Notícies Actualitat
03.05.2019.
Más inversión en vivienda pública: las licitaciones se disparan un 26% en el primer trimestre
En el mes de marzo, las licitaciones destinadas a vivienda pública han alcanzado 38,7 millones de euros, un 23% menos que la inversión destinada el año pasado.
La inversión en vivienda pública crece tras varios años de caídas. Entre enero y marzo de este año, la Administración pública ha destinado 132,5 millones de euros a la construcción y rehabilitación de vivienda pública, un 26% más que el mismo periodo del año anterior. La inversión en vivienda pública acumula tres años de crecimiento consecutivo, registrando incrementos a doble dígito, según los datos de la Asociación de Empresas Constructoras y Concesionarias de Infraestructuras, Seopan.
En 2018, la inversión agregada en vivienda pública de todas las administraciones ascendió a 355,33 millones de euros, un 29% menos que el año anterior. Las licitaciones de vivienda empezaron a subir en 2013, hasta alcanzar un total de 240.112 millones de euros de inversión.
En 2015, la inversión en vivienda publica cayó de nuevo, hasta 211.629 millones de euros. Un año después, las licitaciones crecieron un 6% y en 2017 duplicaron su valor, hasta 500.974 millones de euros. 2018 fue el primer año que las licitaciones bajaron después de dos años de crecimiento.
Del total de la inversión realizada en el primer trimestre de este año, el 69,4%, 92 millones de euros, se ha destinado a obra nueva, mientras que el 30,6% restante se ha invertido en rehabilitación y mantenimiento. Respecto al mismo periodo del año anterior, la inversión en obra nueva ha crecido un 10,8%, mientras que el capital destinado a rehabilitación y mantenimiento ha aumentado un 82,6%, hasta alcanzar 40,5 millones de euros.
En concreto, en marzo de este año, las licitaciones de viviendas han implicado una inversión de 38,7 millones de euros, un 23% menos que el mismo mes el año pasado. De hecho, la inversión de vivienda pública ha caído después de dos años de crecimiento en el mes de marzo.
En cualquier caso, la inversión en vivienda pública representa tan sólo el 2,5% del total de las licitaciones de las administraciones públicas. La inversión total del Estado en obras públicas durante el primer trimestre del año ha ascendido a 5.318 millones de euros.
24.04.2019.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Els dies 6, 14 i 26 de març, i 3 i 10 d'abril de 2019 el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) ha emès les resolucions següents:
- Resolució 52/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Lex inter partes. La interpretació dels plecs correspon a l'òrgan de contractació. Interpretació literal. No s'aprecia l'error de valoració tècnica adduït sobre la base de la necessària exigència d'una característica del producte no establerta pel plec. Multa: no procedeix.
- Resolució 53/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Presentació del recurs per correus. Possibilitat d'aclariment o esmena de les ofertes tècniques: no procedeix. Valoració correcta.
- Resolució 54/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Funció revisora. Presumpció de veracitat i encert dels informes tècnics. Lex inter partes. L'apreciació tècnica que duu a l'òrgan de contractació a excloure a la recurrent es troba dintre de la seva discrecionalitat tècnica i no es percep errònia ni arbitrària.
- Resolució 55/2019: Estimació. Recurs contra els plecs d'un contracte de serveis. Criteris d'adjudicació dependents d'un judici de valor que no permeten conèixer els paràmetres de valoració necessaris per poder confeccionar les ofertes i valorar-les posteriorment amb ple respecte als principis rectors de la contractació pública. Paràmetre per apreciar ofertes amb valors presumptament anormals que no s'ajusta a dret, per establir-se únicament amb relació a l'oferta econòmica i per referència a un percentatge fix de baixa sobre el pressupost base de licitació. Fórmula de puntuació dels criteris econòmics que conté límits de sacietat o saturació justificats fonamentalment en aquell paràmetre de "temeritat", que dissuadeix de formular baixes competitives i d'adjudicar el contracte a la millor oferta en qualitat-preu i eficiència en els fons públics, altera la ponderació assignada als criteris de valoració automàtica i fa vulnerar el procediment legalment establert per a la valoració de les ofertes pels criteris que depenen d'un judici de valor. Anul•lació de les clàusules afectades, que l'òrgan de contractació haurà d'adequar en la futura licitació que emprengui per a l'adjudicació del contracte.
- Resolució 56/2019: Inadmissió. REMC contra adjudicació. REMC fora de termini. Inadmissió per defecte de forma: manca acreditar representació.
- Resolució 57/2019: Inadmissió. Manca de competència del Tribunal. Contracte de concessió de serveis no susceptible de recurs especial en matèria de contractació.
- Resolució 58/2019: Desestimació. REMC contra exclusió. Plantejament dels plecs. Lex inter partes. Incompliment dels plecs. Exclusió. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. No possibilitat d'esmena.
- Resolució 59/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de la licitació. Oferta exclosa per incompliment d'una característica tècnica exigida en el PPT. Els plecs són lex inter partes. Caràcter vinculant dels aclariments donats als plecs. Aclariment o esmena de l'oferta: no procedeix. Exclusió correcta.
- Resolució 60/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de la licitació. Oferta exclosa per incompliment d'una característica tècnica exigida en el PPT. Els plecs són lex inter partes. Caràcter vinculant dels aclariments donats als plecs. Aclariment o esmena de l'oferta: no procedeix. Exclusió correcta.
- Resolució 61/2019: Desestimació. Recurs contra l'exclusió de la licitació. Oferta exclosa per incompliment d'una característica tècnica exigida en el PPT. Competència de la mesa de contractació per adoptar l'acord d'exclusió. Els plecs són lex inter partes. Caràcter vinculant dels aclariments donats als plecs. Aclariment o esmena de l'oferta: no procedeix. Exclusió correcta.
- Resolució 62/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. Lex inter partes. Interpretació del plec: òrgan de contractació. Interpretació literal. No s'aprecien errors en la valoració de les ofertes que reportin a la recurrent l'obtenció del benefici o l'eliminació del perjudici sobre el qual pivota la seva legitimació activa.
- Resolució 63/2019: Desestimació. Exclusió correcta de l'oferta presentada extemporàniament mitjançant l'eina sobre digital. Doctrina dels actes propis, bona fe i confiança legítima.
- Resolució 64/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Lex inter partes. Possibilitat d'aclariment o esmena de les ofertes tècniques: no procedeix. Valoració correcta.
- Resolució 65/2019: Inadmissió del recurs contra els plecs de la licitació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment d'adjudicació per l'òrgan de contractació.
- Resolució 66/2019: Inadmissió. L'escrit de recurs manca de requisits essencials per a la seva interposició en forma i no han estat esmenats dins del termini atorgat per aquesta finalitat.
- Resolució 67/2019: Inadmissió. REMC contra plecs. L'escrit de recurs manca de requisits essencials per a la seva interposició en forma i no han estat esmenats dins del termini atorgat per aquesta finalitat.
- Resolució 68/2019: Inadmissió per manca de legitimació. Reclamació contra adjudicació. Ajust de puntuacions: sense afectar ordre classificació de les ofertes ni el sentit de l'adjudicació. Funció revisora. Valoració experiència en treballs com a criteri d'adjudicació automàtic. Lex inter partes. La manca de publicació d'un informe tècnic: irregularitat. Requisits de la qüestió de nul•litat: no concorren. L'incompliment del termini art. 83.3 Llei 31/2007 comporta una irregularitat perquè no concorre infracció dels preceptes que regulen el procediment i ha pogut presentar reclamació. Necessitat que l'expedient de licitació estigui ordenat cronològicament.
- Resolució 69/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. No s'aprecia l'existència d'un conflicte d'interessos. Condicions per procedir a l'exclusió d'una proposició: no procedeix quan l'error en l'oferta pot salvar-se de manera inequívoca amb la documentació presentada. No s'aprecia que el criteri tècnic amb què es va basar l'admissió de l'oferta adjudicatària inclosa en valors anormals o desproporcionats fos manifestament erroni, infundat o discriminatori. Anàlisi de la doctrina i finalitat del tràmit de justificació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. Lex inter partes. Interpretació del plec: òrgan de contractació. No s'aprecien errors en la valoració de les ofertes que reportin a la recurrent l'obtenció del benefici o l'eliminació del perjudici sobre el qual pivota la seva legitimació activa.
- Resolució 70/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació d'un dels lots. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. Lex inter partes. Interpretació del plec: òrgan de contractació. No s'aprecien els errors en l'aplicació dels criteris d'adjudicació adduïts en el recurs, llevat d'un davant del qual s'aplana l'òrgan de contractació, sense que això suposi l'estimació de la pretensió principal atès el seu pes específic. Principi de congruència.
- Resolució 71/2019: Desestimació. Exclusió procedent. Lex inter partes. Manca de signatura del DEUC: irregularitat no esmenada en el termini atorgat a l'efecte.
- Resolució 72/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció validesa, certesa, encert i legalitat. Lex inter partes. Interpretació del plec: òrgan de contractació. La valoració efectuada pels serveis de l'òrgan de contractació s'ha dut a terme amb estricta aplicació del plec que regeix la licitació.
- Resolució 73/2019: Desestimació del recurs contra l'acord de valoració del jurat que suposa la no continuació de la candidatura de la recurrent en un concurs de projectes restringit. Ampliació del recurs: no procedeix. Lex inter partes. Límits a la possibilitat d'aclariment o esmena de les ofertes. Diligència en la preparació de les ofertes.
- Resolució 74/2019: Recursos acumulats presentats formalment contra l'acta d'obertura de les ofertes econòmiques i contra l'informe de valoració i amb els quals s'impugna materialment la decisió d'admissió d'una empresa a la licitació. Doctrina sobre els actes de tràmit objecte del recurs especial. S'admet el recurs contra l'acta de la mesa de contractació únicament quant al lot 1 en què l'empresa recurrent té legitimació. S'inadmet el recurs contra l'informe de valoració. Manca de lectura en acte públic de les ofertes econòmiques d'una empresa licitadora: no invalida l'acte ni les ofertes, si la resta de les empreses licitadores hi tenen accés o coneixement en un moment posterior. Error en la identificació exterior dels sobres 3 de dos lots: error no invalidant de les ofertes, per resultar clar i manifest i dissipar-se sense necessitat d'esmena amb la sola observació dels sobres i el seu contingut.
- Resolució 75/2019: Desestimació. Recurs contra els plecs de la licitació d'un contracte de serveis de manteniment d'edificis. Recomanació a les empreses de confeccionar una auditoria tècnica i visitar els edificis per a la confecció acurada de les ofertes: no s'aprecia contrari als principis d'igualtat de tracte, no discriminació i concurrència. Millores com a criteris d'adjudicació dependents d'un judici de valor: les establertes en aquesta licitació s'aprecien conformes a Dret.
- Resolució 76/2019: Desestimació. Recurs contra el PCAP d'un contracte d'obres. Anàlisi de la legalitat del criteri d'adjudicació que valora l'experiència en actuacions similars del cap d'obra a adscriure a l'execució del contracte. En aquesta concreta licitació, es conclou el caràcter procedent del criteri en aquest tipus de contracte, consta justificat adequadament en l'expedient i s'aprecia conforme a la Directiva 2014/24/UE i la LCSP. No s'aprecien les al•legacions de la recurrent sobre el caràcter discriminatori i restrictiu de la competència del criteri impugnat.
- Resolució 77/2019: Inadmissió del recurs contra els plecs de la licitació. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment d'adjudicació per l'òrgan de contractació.
- Resolució 78/2019: Inadmissió. Recursos acumulats. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acord de classificació de les ofertes. Acte no susceptible del recurs especial en matèria de contractació. Doctrina sobre els actes de tràmit objecte de recurs especial en matèria de contractació. Desestimació de l'al•legació contra l'exclusió de l'empresa adjudicatària. Inadmissió de l'al•legació contra l'exclusió de la segona classificada per manca de legitimació.
- Resolució 79/2019: Inadmissió per extemporaneïtat.
- Resolució 80/2019: Acceptació del desistiment de la recurrent.
- Resolució 81/2019: Estimació recurs especial en matèria de contractació contra adjudicació. Aplanament òrgan contractant.
- Resolució 82/2019: Estimació del recurs contra els plecs. Improcedent qualificació del contracte com administratiu especial. Tramitació harmonitzada: nul•litat de la licitació per manca d'observança de la publicitat preceptiva en el DOUE. Definició dels criteris d'adjudicació del contracte dependents d'un judici de valor. Límits a la discrecionalitat tècnica en la definició de les prescripcions i condicions de la licitació.
- Resolució 83/2019: Desestimació del recurs contra l'exclusió per incompliment dels plecs. Lex inter partes. Límits a la possibilitat d'aclariment o esmena de les ofertes. Exclusió correcta. En la proposició de la recurrent no concorre un simple dubte formal que es pugui dissipar fàcilment, sinó un incompliment exprés, clar i evident del plec.
- Resolució 84/2019: Inadmissió. Recurs especial en matèria de contractació contra clàusula 5 del PCAP. Supòsit art. 50.1.b) de la LCSP. No existència d'infracció art. 29.6 LCSP. Desestimació del REMC respecte a la resta d'al•legacions. Recurs especial en matèria de contractació contra l'acta d'obertura del sobre B pel qual es proposa l'exclusió de l'empresa. Contracte de concessió de serveis: la transferència del risc operacional no queda reflectida en els plecs. Competència del Tribunal per entrar a enjudiciar el fons de l'assumpte. Recurs especial en matèria de contractació contra proposta d'exclusió de l'empresa: acte que en principi no és susceptible de recurs especial en matèria de contractació però atès que consta en l'expedient l'exclusió posterior de l'empresa actora, d'acord amb els principis de celeritat i economia processal, s'admet el recurs. Obertura ofertes econòmiques: acte públic. Configuració plecs. Irregularitat de procediment. Publicació de l'acta en el perfil de contractant. Exclusió procedent incompliment requisits mínims fixats en el PPT.
- Resolució 85/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Incident d'execució. L'òrgan de contractació ha executat el previ pronunciament del Tribunal en els seus propis termes i no poden acollir-se les al•legacions de la recurrent sobre la manca de compliment i justificació per l'adjudicatària dels requisits de solvència tècnica establerts en aquesta licitació per integració amb mitjans externs de les empreses del seu grup. Certificats de bona execució de subministraments. Accés a l'expedient: no procedeix. Multa: no procedeix.
- Resolució 86/2019: Recurs formal contra l'acta d'obertura de les ofertes econòmiques amb el qual s'impugna materialment la decisió d'admissió d'una empresa a la licitació. Doctrina sobre els actes de tràmit objecte del recurs especial. S'admet el recurs i es desestima únicament quant al lot 3; s'inadmet quant a la resta dels lots, per manca de legitimació. Manca de lectura en acte públic de les ofertes econòmiques d'una empresa licitadora: no invalida l'acte ni les ofertes, si la resta de les empreses licitadores hi tenen accés o coneixement en un moment posterior.
- Resolució 87/2019: Inadmissió. Recurs contra els plecs de la licitació. Manca de representació de l'empresa recurrent que es declara interessada en aquesta licitació.
- Resolució 88/2019: Estimació. Recurs contra el PCAP i el contracte tipus d'un contracte d'obres. Criteri d'adjudicació que valora l'experiència en actuacions similars de l'equip tècnic responsable a adscriure a l'execució del contracte, addicional a la mínima exigida com a solvència: anul•lació del criteri, en no apreciar-se de la seva motivació genèrica el requisit que l'experiència d'aquest personal pugui incidir de manera significativa en la millor execució del contracte, i en comportar un efecte discriminatori i restrictiu de la competència. Obligació del contractista de lliurar a l'entitat contractant els fulls de salari per a la verificació del compliment dels compromisos salarials assumits en l'oferta adjudicada: informe de l'òrgan de contractació que s'ha d'entendre favorable a l'estimació del motiu.
- Resolució 89/2019: Inadmissió per defecte de forma. Manca de poder de representació suficient per a la interposició del recurs.
- Resolució 90/2019: Inadmissió. Recurs contra l'adjudicació d'un contracte d'obres de valor estimat inferior a tres milions d'euros. Contracte d'obres no susceptible del recurs especial en matèria de contractació.
- Resolució 91/2019: Estimació. Recurs especial en matèria de contractació contra anunci i plecs. Contracte de serveis amb prestacions directes a la ciutadania. Funció revisora en la fase prèvia licitació: abast competència del Tribunal. Manca de justificació i motivació prèvia en l'expedient de la configuració de la solvència tècnica, de l'adopció de la fórmula de valoració del criteri d'adjudicació amb el corresponent anàlisi del seu comportament i impacte; i de la condició d'execució vinculada a la territorialitat. Article 28 de la LCSP. Article 116.4 de la LCSP. Fórmula de valoració dels criteris d'adjudicació. Estudi doctrinal, Límits a la discrecionalitat dels òrgans de contractació en la configuració de les fórmules de valoració. Retroacció de les actuacions al moment previ per tal que l'OC justifiqui els motius de configuració dels extrems controvertits.
- Resolució 92/2019: Inadmissió per extemporaneïtat. Recurs especial en matèria de contractació contra adjudicació.
- Resolució 93/2019: Estimació dels recursos acumulats contra els plecs de la licitació i la memòria justificativa. Legitimació d'associacions. Doctrina sobre la configuració dels aspectes econòmics del contracte. Incorrecta determinació i manca de justificació de les xifres o índex aplicats per al càlcul del pressupost base de licitació i del VEC. Límits a la potestat discrecional de l'òrgan de contractació en la configuració dels elements essencials del contracte. Anul•lació de les clàusules i previsions del plec impugnades.
- Resolució 94/2019: Estimació dels recursos acumulats contra l'exclusió i l'adjudicació. Manca de motivació reforçada de l'exclusió de l'oferta amb valors anormals o desproporcionats. Possibilitat de sol•licitar aclariments concrets a la justificació presentada. Funció revisora. Presumpció certesa, validesa i legalitat informes tècnics. Doctrina sobre les millores. La qualitat accessòria de la millora impedeix entendre que tingui associada de forma sinal•lagmàtica una obligació o contraprestació a càrrec de l'Administració. Anul•lació de l'adjudicació i retroacció al moment procedimental oportú per suplir la manca de motivació de l'informe d'anàlisi de la justificació de la baixa i per valorar novament els criteris de valoració.
- Resolució 95/2019: Desestimació. Recurs especial en matèria de contractació contra exclusió. Art. 40 de la Llei 39/2015. Efectes notificació defectuosa. El recurs s'ha interposat dins de termini. Règim aplicable a la licitació: TRLCSP. La presentació del DEUC és obligatòria. Lex inter partes.
- Resolució 96/2019: Desestimació del recurs contra l'adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Lex inter partes. Interpretació dels plecs: òrgan de contractació. Supòsits d'exclusió empreses licitadores: aplicació estricta. No s'aprecia que la interpretació que duu l'òrgan de contractació a admetre la proposta tècnica de l'adjudicatària sigui contrària a la llei ni als plecs de la licitació.
- Resolució 97/2019: Inadmissió per extemporaneïtat recurs especial en matèria de contractació contra plec de prescripcions tècniques.
- Resolució 98/2019: Inadmissió, per manca de compliment dels requisits del recurs ex article 51.1.b) de la LCSP. Inadmissió, per pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs, Desistiment de l'òrgan de contractació. Recurs especial en matèria de contractació contra plec de clàusules administratives particulars i plec de prescripcions tècniques.
- Resolució 99/2019: Acceptació de la renúncia del recurrent. Recurs especial en matèria de contractació contra acord de la mesa de contractació en el qual s'exclou a la recurrent per manca d'acreditació de la solvència econòmica i tècnica-professional.
16.04.2019.
Sentència del Tribunal General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte T-259/15, sobre el rebuig d'un licitador per l'incompliment dels criteris de solvència
El dia 9 d'abril de 2019 el Tribunal General de la Unió Europea ha emès aquesta sentència, en la qual es pronuncia, en essència, sobre l'exclusió d'un procediment de licitació d'un operador econòmic per incompliment dels criteris de selecció exigits.
12.04.2019.
Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea, en relació amb l'assumpte C-526/17, sobre si la pròrroga d'una concessió d'obra sense publicació d'un anunci de licitació pot considerar-se modificació essencial
El dia 21 de març de 2019 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions en les quals es pronuncia, en essència, sobre si la pròrroga del termini d'un contracte de concessió d'obres públiques va constituir una modificació d'un aspecte essencial del contracte. Segons s'assenyala, l'any 1969 es va adjudicar un contracte de concessió d'obres per a la construcció i explotació d'una autopista, que posteriorment va ser modificat mitjançant contractes addicionals; en concret, l'any 2009 es va ampliar el termini de la concessió que en finalitzava el 2028 -data d'expiració fixada en una anterior modificació- a 2046.
Segons l'opinió de l'Advocat General, en el present cas es compleixen dos dels criteris establerts pel Tribunal de Justícia per considerar que existeix una modificació substancial: "les parts clarament tenien la intenció de renegociar aspectes essencials del contracte" i "ho van fer d'una forma que va canviar l'equilibri econòmic en favor de l'adjudicatari". En aquest sentit, afirma que "la durada del termini negociat entre les parts és un aspecte essencial de qualsevol contracte que regula una concessió similar"; i que ha de considerar-se que "constitueix una modificació dels termes essencials i, alhora, un canvi en l'equilibri econòmic del contracte en favor del concessionari".
En conseqüència, l'Advocat General conclou que es declari que la pròrroga, des de 2028 a 2046, del termini de la concessió d'obres públiques per a la construcció i la gestió d'una autopista introduïda a l'any 2009 va constituir una modificació d'un aspecte essencial del contracte subscrit entre el poder adjudicador i el concessionari, i que, en no sotmetre aquesta modificació a un procediment de contractació pública, es va incomplir la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació dels contractes públics d'obres, de subministrament i de serveis
10.04.2019.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-101/18, sobre la possibilitat que els Estats membres excloguin de la participació en el contracte públic als operadors econòmics que siguin objecte d'un procediment concur
El dia 28 de març de 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència en la qual es pronuncia, en essència, sobre si l'article 45.2 b) de la Directiva 2004/18 s'oposa a la Llei concursal d'un Estat membre que permet excloure d'un procediment d'adjudicació un operador econòmic que, en la data de la decisió d'exclusió, havia presentat una sol•licitud a efectes de l'admissió d'una proposta anticipada de conveni, reservant-se la possibilitat de presentar un pla de continuació de l'activitat.
L'article 45.2 b) de la Directiva esmentada "permet", més concretament, a fi de garantir la solvència de qui celebri un contracte amb el poder adjudicador, que sigui exclòs de la participació en un contracte públic tot operador econòmic que, en particular, sigui objecte d'un procediment concursal. Segons assenyala el TJUE, les condicions d'aplicació d'aquest precepte s'han de precisar pels Estats membres, de conformitat amb el seu Dret nacional i respectant el Dret de la Unió.
En aquest sentit, la Llei concursal de l'Estat membre estableix una diferència de tracte entre els operadors econòmics que hagin presentat un sol•licitud d'admissió d'una proposta anticipada de conveni, en relació amb la seva capacitat per participar en procediments d'adjudicació de contractes públics, en funció que els operadors econòmics hagin inclòs o no en la seva proposta un projecte de continuació d'activitat, de manera que l'operador econòmic que inclogui un pla de continuació d'activitat pot participar en els procediments d'adjudicació de contractes públics. No obstant això, com indica el TJUE, tal diferència de tracte no és contrària a la jurisprudència ja que l'article 45.2 de la Directiva 2004/18 no persegueix una aplicació uniforme de les causes d'exclusió que conté, en la mesura que els Estats membres estan facultats per no aplicar en absolut dites causes d'exclusió o bé integrar-les a la normativa nacional amb un grau de rigor que podria variar segons el cas.
Així, segons declara el TJUE, el fet que un operador econòmic sigui objecte d'un procediment concursal no impedeix que la legislació nacional aplicable autoritzi aquest operador econòmic a participar en procediments d'adjudicació de contractes públics en les condicions establertes per aquesta legislació. De la mateixa manera, és conforme amb el Dret de la Unió, tant que la legislació nacional exclogui de la participació en un contracte públic a un operador econòmic que presenta una sol•licitud de «conveni en blanc» com que no ho exclogui.
Per tant, el TJUE conclou que l'article 45.2 b) de la Directiva esmentada "no s'oposa a una normativa nacional, com la que és objecte del litigi principal, que permet excloure d'un procediment d'adjudicació d'un contracte públic un operador econòmic que en la data de la decisió d'exclusió hagi presentat una sol•licitud a efectes de l'admissió d'una proposta anticipada de conveni, reservant-se la possibilitat de presentar un pla de continuació de l'activitat econòmica".
04.04.2019.
Ordre HAC/352/2019, de 20 de març
Ordre HAC/352/2019, de 20 de març, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per al segon trimestre de 2018, aplicables a la revisió de preus de contractes de les Administracions Públiques i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període
El dia 28 de març de 2019 s'ha publicat en el BOE aquesta Ordre a través de la qual es dona publicitat als índexs de preus de la mà d'obra i materials per al segon trimestre de 2018, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques; així com als índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període, aprovats per la Ministra d'Hisenda previ informe del Comitè Superior de Preus de Contractes de l'Estat.
29.03.2019.
Informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya aprovats en la sessió de 13 de març de 2019.
Us informem que, a partir d'avui, estan disponibles a la pàgina web d'aquesta Junta Consultiva els Informes següents:
Informe 1/2019, de 13 de març, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Anàlisi dels requisits dels mitjans propis personificats establerts en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Informe 2/2019, de 13 de març, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Possibilitat de modificació d'un contracte de gestió de serveis públics adjudicat sota la vigència del text refós de la Llei de contractes del sector públic.
Informe 3/2019, de 13 de març, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. Assumpte: Viabilitat jurídica d'atribuir la prestació del servei de transport urbà de viatgers a determinades empreses privades sense licitació prèvia o d'adjudicar-la mitjançant un procediment negociat sense publicitat, atesa la vigència d'un conveni preexistent amb aquelles. Conseqüències de la declaració de nul•litat d'un contracte
26.03.2019.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-465/17, sobre l'exclusió de determinats contractes de serveis de defensa civil, protecció civil i prevenció de riscos, prestats per organitzacions o associacions sense àni
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-465/17, sobre l'exclusió de determinats contractes de serveis de defensa civil, protecció civil i prevenció de riscos, prestats per organitzacions o associacions sense ànim de lucre, de l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/24/UE
El dia 21 de març de 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència la qual té per objecte la interpretació de l'article 10, lletra h), de la Directiva 2014/24/UE, que exclou del seu àmbit d'aplicació als contractes públics de serveis de defensa civil, protecció civil i prevenció de riscos laborals prestats per organitzacions o associacions sense ànim de lucre i incloses en determinats codis CPV, "tret dels serveis de transport en ambulància de pacients".
Segons assenyala el TJUE, l'article 10, lletra h), de la Directiva esmentada, s'ha d'interpretar en el sentit que l'excepció a l'aplicació de les normes de contractació pública que estableix "inclou l'atenció i assistència de pacients en situació d'emergència en un vehicle de socors per un tècnic en transport i emergències sanitàries/socorrista, compresa en el codi CPV 75252000-7 (serveis de socors) i el transport en ambulància qualificat, que suposa, a més de la prestació del servei de transport, l'atenció i assistència dels pacients en una ambulància per un socorrista assistit d'un auxiliar de transport sanitari, comprès en el codi CPV 85143000-3 (serveis d'ambulància), sempre que el transport en ambulància qualificat el realitzi efectivament personal amb formació adequada en primers auxilis i estigui destinat a un pacient l'estat de salut del qual pot agreujar-se durant el transport".
A més, el TJUE afirma que aquest precepte, d'una banda, "s'oposa a què les associacions assistencials reconegudes pel Dret nacional com a organitzacions de protecció i defensa civils es considerin «organitzacions o associacions sense ànim de lucre», en el sentit de la disposició esmentada, en la mesura que el reconeixement de l'estatut d'associació assistencial no està supeditat en el Dret nacional a què persegueixi una finalitat no lucratiu, i, d'altra banda, que les organitzacions o associacions que tenen per objectiu exercir una funció social, que manquen de finalitat comercial i reinverteixen els eventuals beneficis a fi d'assolir l'objectiu de l'organització o associació, constitueixen «organitzacions o associacions sense ànim de lucre», en el sentit de la disposició esmentada".
21.03.2019.
Jornada sobre els nous reptes de la contractació pública amb les PIME
La Generalitat va adjudicar el 72,6% dels seus contractes a petites i mitjanes empreses l'any 2017, 3,3 punts més que durant l'exercici anterior
El 57% d’aquestes empreses tenen la seu social a Catalunya i van aconseguir més de la meitat de tots els contractes
Les PIME són adjudicatàries de més del 70% de tots els tipus de contractes: d’obra, subministraments i serveis
Les adjudicacions a les PIME es distribueixen entre 38 de les 42 comarques catalanes
La participació de les PIME se situa en un nivell “força superior” al conjunt de la mitjana de la UE
La Generalitat de Catalunya va adjudicar l’any 2017 un total de 8.681 contractes per un import de 1.395,6 milions d’euros. D’aquests, 6.301 (72,6%) es van adjudicar a petites i mitjanes empreses per 715,6 milions d’euros, el 51,3% del total adjudicat. Aquestes dades representen 3,3 i 1,3 punts percentuals, respectivament, per sobre de les registrades l’any 2016.
Aquests són alguns dels indicadors que s’inclouen en l’Informe de dades de contractació amb les PIME que des de l’any 2011 elabora la Direcció General de Contractació Pública del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda i que es va presentar el passat 28 de febrer, en una Jornada al Palau Robert de Barcelona. L’objectiu és analitzar estadísticament les adjudicacions de contractació pública efectuades pels diferents departaments de la Generalitat i del seu Sector Públic, així com de les universitats catalanes. Segons els resultats obtinguts, l’Informe conclou que la participació de les PIME se situa en un nivell “força superior” al conjunt de la mitjana de la UE. A Europa, la mitjana del volum de contractació amb les PIME se situa entre un 31% i un 38%.
El 75,5% d’empreses adjudicatàries són PIME, i el 9,5% grans empreses
D’acord amb les dades de l’Informe, per perfil d’adjudicatari 2.431 són PIME’s (75,5%), seguides de les empreses grans (9,5%), persones físiques (5,8%), empreses estrangeres (4,1%), i UTE’s (3,3%). Si es localitzen geogràficament, el 56,9% de les empreses adjudicatàries són PIME catalanes i el 3,2% empreses grans amb seu a Catalunya. Si a aquest percentatge se li afegeix el 9,4% d’altres adjudicataris de Catalunya, es pot afirmar que les adjudicacions a empreses catalanes abasten el 69,5% del total d’adjudicataris.
Per àmbit geogràfic, el 57,1% de l‘import adjudicat (796M) va recaure en adjudicataris amb seu social a Catalunya i el 39,9% (556M) en adjudicataris amb seu social a la resta de l’Estat espanyol. Només l’1,6% es va adjudicar a empreses estrangeres.
Per comarques, les adjudicacions a les PIME es distribueixen en 38 de les 42 comarques catalanes. Per import, tres acumulen el 74,7% del total adjudicat: el Barcelonès (57,8%), el Vallès Occidental (8,48%) i el Baix Llobregat (8,38%). Aquesta àmplia distribució entre les petites i mitjanes empreses d’arreu de la geografia catalana contrasta amb les adjudicacions de les empreses grans que recauen en 13 comarques. En aquest sentit, l’Informe conclou que les adjudicacions a les PIME afavoreixen una redistribució de recursos en tot el territori major que l’adjudicació a grans empreses, ja que actuen com a element d’impuls de l’economia empresarial i serveixen per implementar moltes polítiques públiques associades.
Finalment, el nombre d’adjudicacions a empreses estrangeres és molt minoritari, un fenomen que es repeteix a la resta de països de la Unió Europea. L’any 2017 només es van adjudicar 158 contractes per un import de 22,2M a 131 empreses amb seu social a l’estranger. Per import, el país majoritari és Suïssa (10,1M), seguit de França (3,6M), Alemanya (1,9M) i el Regne Unit (1,4M). Segons el nombre, el primer país va ser França, amb 25 empreses d’un total de 131.
Les PIME competitives per procediments contractuals i tipus de contracte
D’acord amb les dades que publica l’Informe, les PIME són competitives en tots els procediments contractuals tant en nombre com en volum, especialment en l’obert . Així, les PIME es van adjudicar el 76,8% d’aquest tipus de contractes i el 65,7% dels derivats d’acord marc; i el 54,19% de l’import licitat per procediment obert i el 52,94% de l’adjudicat per derivats d’acord marc.
Aquesta gran competitivitat de les petites i mitjanes empreses també es posa de manifest si s’analitzen les adjudicacions per tipus de contracte. Durant el 2017 les PIME’s van resultar adjudicatàries de més del 70% de tots els tipus de contractes: el 78,7% dels d’obra; el 72,8% dels subministraments; i el 71% dels serveis. Pel que fa a l’import, van ser majoritàries en els contractes de serveis amb el 56,6% del total.
Per objecte contractual, dels 8.681 contractes que es van adjudicar el 2017, el major nombre (28,16%) van ser destinats a subministrar equipaments i articles mèdics, farmacèutics i d’higiene personal; segueixen els de treballs de construcció (7,36%) i serveis a empreses (7,14%) que inclouen des de treballs d’assessoria, legislació, selecció de personal, impremta i seguretat, entre d’altres. El nombre mitjà de contractes per empresa se situà en 2,7 i l’import mitjà de contractació en 433.000 euros.
Finalment, l’Informe també fa una relació de les adjudicacions realitzades pels departaments de la Generalitat i pel conjunt de les entitats del seu Sector Públic. En ambdós casos, les PIME van assolir la majoria dels contractes per davant de les empreses grans –el 70,5% de l’import total adjudicat pels departaments de l’administració catalana a les petites i mitjanes empreses, versus el 29,5% a les grans empreses-. Dels tretze departaments, 11 han adjudicat percentatges de contractació superiors al 50% a les PIME. Per la seva banda, les entitats del Sector Públic també es varen adjudicar el 53,6% del total de l’import licitat.
La divisió en lots i la inscripció al RELI facilita la contractació amb les PIME’s
Una altra de les conclusions a les qual arriba l’Informe és que la “lotització”, o la diferenciació en lots dels contractes, és una mesura que “afavoreix clarament” la contractació amb les PIME i la concurrència. Així, la “lotització” ha duplicat el nombre d’empreses adjudicatàries respecte els expedients no dividits en lots.
També la inscripció al RELI (Registre Electrònic d’Empreses Licitadores) facilita l’accés a la contractació pública de les PIME. De fet, les empreses inscrites en aquest registre van incrementar en 2,4 el nombre de contractes adjudicats, respecte a les no inscrites. Dit d’una altra manera, el 30% de les empreses que estaven inscrites al RELI van resultar adjudicatàries del 54,4% de l’import adjudicat.
El 73% de l’import dels contractes menors, per a les PIME
L’any 2017 es van adjudicar un total de 76.565 contractes menors (serveis i subministraments d’import inferior a 15.000 euros amb l’IVA exclòs i obres d’import inferior a 40.000 euros) per un import total de 235,8 milions d’euros. El 73,3% de l’import de la contractació es va adjudicar a PIME, seguides de les empreses grans (12,8%), i el 74% de l’import a empreses amb seu social a Catalunya. De fet, segons l’Informe, no hi ha cap comarca sense adjudicataris de contractació menor, “la qual cosa fa palesa la capacitat d’aquesta contractació d’incidir positivament en l’economia de tot el territori. A més, a banda de l’Àrea Metropolitana hi ha altres comarques que obtenen volums de contractació important com, són el Segrià, el Bages i el Gironès.
Les PIME’s, majoritàries des de l’any 2013
Finalment l’Informe conclou amb una comparativa de les adjudicacions realitzades des del 2013 fins al 2017. L’evolució posa de manifest que en tots els anys analitzats, les PIME’s han aconseguit més d’un 66,1% de les adjudicacions i que aquest percentatge ha anat creixent exercici rere exercici, obtenint el seu valor màxim el 2017 amb un 76,6%. Aquesta xifra representa un increment de 6,5 punts percentuals respecte el 2013.
D’altra banda, les empreses grans han experimentat una tendència inversa i han vist reduït el seu percentatge d’adjudicacions, passant del 25,9% de l’any 2013, al 19,9% l’any 2017.
Glossari:
-Pime: es considera PIME qualsevol de les tres subcategories establertes per la Comissió Europea, segons la seva dimensió, mesurada en funció del nombre d’assalariats i el volum de negoci:
mitjana empresa: empresa que ocupa fins a 205 persones i amb un volum de negoci anual que no excedeixi de 50 milions d’euros, o un balanç general anual que no excedeixi de 43 milions d’euros.
petita empresa: empresa que ocupa de 10 a 49 persones i amb un volum de negocis anual, o un balanç general anual que no superior els 10 milions d’euros
microempresa: empresa que ocupa fins a 9 persones i amb un volum de negocis anual, o un balanç general que no superi el 2 milions d’euros.
-Empresa gran: aquella que ocupa almenys 250 persones i que té un volum de negocis anual de més de 50 milions d’euros, o un balanç general anual de més de 43 milions, segons la Comissió Europea.
-UTE o Unió Temporal d’Empreses: es el sistema pel qual dues o més empreses s’uneixen temporalment per realitzar una obra, prestar un servei determinat o executar un subministrament concret.
-Empresa estrangera: aquella que té la seva seu social fora de l’Estat espanyol, amb independència que es pugui tractar d’una empresa gran o d’una PIME.
-Persones físiques: correspon als adjudicataris de contractació que són persones físiques que actuen com a autònoms
-Procediment obert: Procediment per adjudicar un contracte en el qual qualsevol empresa interessada que reuneixi les condicions exigides pot presentar una proposició en resposta a una convocatòria de licitació. No s’admet la possibilitat de negociar les condicions del contracte, atès que ja han quedat definides als plecs que regeixen la contractació determinada.
-Procediment negociat: En aquest procediment l’òrgan de contractació consulta a un o diversos candidats, negocia les condicions del contracte i, justificadament, escull la millor oferta per dur-lo a terme. S’utilitza en contractes en què és necessari per les seves característiques i únicament es pot utilitzar per circumstàncies excepcionals previstes en la Llei.
-Contracte derivat d’acord marc: En contractes de caràcter d’elevat consum, l’Administració pot licitar un acord marc en un procediment obert, en el qual s’homologuen les empreses que poden dur-los a terme. Un cop adjudicat l’acord marc, els contractes successius es poden encarregar a les empreses homologades, amb els contractes derivats d’aquest acord marc, d’una forma més ràpida i àgil.
-Contracte menor: Quan l’Administració necessita contractar un servei o un subministrament que no superi els 15.000 euros (IVA exclòs) i els 40.000 euros en obres d’import inferior a 40.000 euros, pot simplificar la tramitació de l’expedient de contractació, ja que únicament és necessari l’informe justificatiu de la necessitat, l’aprovació de la despesa i la factura corresponent i sol·licitar els pressupostos a les empreses.
-RELI: Registre Electrònic d’Empreses Licitadores de la Generalitat en el que s’inscriuen, a petició de les pròpies empreses interessades en participar en la contractació pública, les dades corresponents a la seva personalitat jurídica i domicili social, entre moltes altres.
18.03.2019.
Guies per a la redacció de plecs de clàusules administratives particulars, actualitzades a març 2019
Fitxa de detall
Títol Guies per a la redacció de plecs de clàusules administratives particulars, actualitzades a març 2019
Cos A partir d'avui, 15 de març, està disponible a la pàgina web d'aquesta Junta Consultiva la darrera actualització de les Guies següents:
- Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes d'obres, serveis i subministraments, adjudicats per procediment obert.
- Guia per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de serveis, adjudicats per procediment obert simplificat
Data de publicació15-03-2019
LINK: http://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/contractacio-publica/junta_consultiva_de_contractacio_administrativa/informes_recomanacions_instruccions_acords_i_altra_documentacio/guies/Guies-per-a-la-redaccio-de-plecs/
