Notícies Actualitat
11.05.2021.
La licitació d'habitatge repunta un 22,9% al març
La partida destinada a la licitació d'immobles residencials al març va ser de 68,6 milions d'euros, davant els 55,8 milions d'euros destinats el mes anterior.
licitació d'habitatge repunta. Al març, el conjunt d'administracions públiques va invertir 68.600.000 d'euros en habitatge, fet que suposa un augment de l'22,9% respecte a el mes anterior, quan es van invertir 55,8 milions d'euros, segons dades publicades aquest divendres per Seopan , l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures. En termes interanuals, la inversió es més que triplicar. Al març de 2020, quan es va decretar l'estat d'alarma amb l'esclat de la pandèmia a Espanya, es van licitar 16,5 milions d'euros a habitatges. En els tres primers mesos de l'any, les administracions van invertir 192,7 milions d'euros en habitatge, 89,1% més que en el mateix període de l'any anterior, parcialment afectat pel coronavirus. En els tres primers mesos de 2020 es van licitar 101.900.000 d'euros per habitatge públic. De la inversió total realitzada entre gener i març, el 89,2% el capital, 171.900.000 d'euros, es van destinar a obra nova, mentre que el 10,8% restant, 20.766.000 d'euros, es va invertir en rehabilitació i manteniment d'habitatges.
En el primer trimestre del 2021 s'han licitat 192,7 milions d'euros en habitatge Durant el primer trimestre del l'any, l'habitatge ha copat un 4,8% de les licitacions, que en total han pujat a 3.974 milions d'euros, un 18 , 9% més que en el mateix període de l'any anterior. D'ells, 1.403 milions d'euros es van destinar a l'total de l'edificació, incorporant equipaments, docents, sanitaris, industrials o socials, entre d'altres. El volum d'habitatge públic licitat l'any passat va ascendir a 696.400.000 d'euros, el 37,7% més que un any abans, quan es van destinar 506 milions d'euros a l'segment residencial, i la xifra més elevada des de 2010. Així i , el sector va registrar un retrocés en la licitació i el nombre d'habitatges visats. La licitació pública d'obres d'edificació va registrar un descens de l'18%. En total, es van visar 87.000 habitatges, un 18% menys que el 2019 i es van acabar 85.000, un 9% més que l'any passat. Per a aquest any, l'associació preveu un augment de l'activitat de l'2,7% en el total de la construcció i d'un 1% en l'edificació residencial d'obra nova i de l'1,5% en els treballs de rehabilitació en l'edificació residencial a causa de l ' "limitat impacte dels programes d'inversió directa en infraestructures amb els fons Next Generation de la Unió Europea, juntament amb els terminis d'autorització de la Comissió Europea per als plans nacionals de reformes".
03.05.2021.
Nova actualització de les 'Guies per a la redacció dels plecs'
El passat 16 d’abril de 2021 es va publicar al portal web de contractació pública una actualització de les 'Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars' dels contractes d’obres, serveis i subministraments adjudicats per procediment obert, i dels contractes de serveis adjudicats per procediment obert simplificat, elaborades per la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa.
Entre altres actualitzacions i precisions o millores, incorporades totes elles en color blau per a la seva ràpida identificació, les principals novetats són les relatives a protecció de dades. Així, per completar les previsions en aquesta matèria, s’ha incorporat el recordatori que en determinats casos s’ha de comptar amb el consentiment informat previ de les persones afectades; s’ha introduït un annex relatiu a la informació bàsica sobre protecció de dades de caràcter personal dels licitadors, així com un altre annex sobre el deure de confidencialitat; i s’han simplificat les clàusules contractuals –ja existents anteriorment– per a encàrrecs de tractament de dades personals. En aquest sentit, cal destacar, tal com s’assenyala en les mateixes Guies, que la redacció, tant d’aquestes clàusules com dels models d’encàrrec afectats per l’actualització, han estat validats pels responsables de protecció de dades dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, així com pels delegats i delegades de protecció de dades de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.
Addicionalment, a més de precisions en relació amb normativa aprovada recentment –com la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, el Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital i el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública–, s’han inclòs precisions en l’ús del Sobre digital, per recordar que en el moment de l’enviament de les ofertes, el xifrat de la documentació el duu a terme l’eina de Sobre Digital –de manera que les empreses licitadores NO han de xifrar prèviament els arxius mitjançant una altra eina–; així com per recordar determinats aspectes en la introducció de la paraula clau –en concret, que és l’eina de Sobre Digital qui demana automàticament a les empreses que han presentat oferta la seva introducció i es matisa en quins moments ho fa, i també que s’ha d’introduir abans de la finalització de l’acte d’obertura del primer sobre xifrat. Així mateix, s’ha matisat que el plec pot preveure que en cas de fallida tècnica que impossibiliti l’ús de l’eina de Sobre Digital el darrer dia de presentació de les proposicions, l’empresa licitadora pugui completar la tramitació corresponent per a la presentació de l’oferta en el moment en què això resulti possible, sense que es requereixi en tot cas que l’òrgan de contractació, si s’escau, adopti una decisió prèvia expressa respecte d’una possible ampliació del termini pel temps que es consideri imprescindible.
D’altra banda, s’ha incorporat la recomanació d’accedir al RELI per comprovar les dades registrals de les empreses que declaren estar inscrites, sent necessària aquesta consulta quan es consideri que hi ha dubtes raonables sobre la vigència o fiabilitat del DEUC o de la declaració responsable que faci l’empresa, i quan ja s’ha designat l’empresa proposada com a adjudicatària –en aquest darrer cas, per confirmar que, efectivament, compleix les condicions de capacitat i solvència establertes als plecs i declarades per l’empresa–, de manera que, si s’escau, s’haurà de requerir a l’empresa que hagi presentat la millor oferta l’aportació de tota la documentació que no consti inscrita en aquests registres o no hi consti vigent o actualitzada. A més, pel que fa a les prohibicions de contractar, s’ha concretat que atès que el llistat que apareix al RELI consten les prohibicions de contractar declarades en l’àmbit de Catalunya que els òrgans de contractació han notificat a aquest Registre per a la seva inscripció, en tot cas, per tal de confirmar l’absència de prohibició de contractar d’una empresa en l’àmbit del territori català, cal també consultar el ROLECE per comprovar que no hi consti inscrita cap prohibició declarada en l’àmbit estatal per al conjunt de tot el sector públic.
29.04.2021.
Divisió SIGO, SL arriba a un acord amb l’ACELLEC
Divisió SIGO, SL arriba a un acord amb l’ACELLEC ( @Acellec ) per informar als seus associats de la informació de licitacions públiques (Concursos)com també, fer tots els tràmits per optar a treballar amb les administracions. https://acellec.cat/serveis.php #licitacions #contractaciopublica #concursos
28.04.2021.
Contractació menor: riscos per a la competència i propostes de millora
La contractació menor és una eina que facilita l'assoliment d'un elevat grau d'eficiència en l'actuació de les Administracions Públiques, atès que evita la tramitació d'expedients costosos en termes de recursos i temps invertits per a contractes públics de poc valor econòmic, tot adjudicant directament l'objecte de la contractació a un determinat operador econòmic. Ara bé, malgrat trobar-se previst legalment, es tracta d'un instrument que comporta un sacrifici important dels principis de concurrència i lliure competència, vertebradors del nostre sistema de contractació pública i que, per aquest motiu, el seu ús ha de trobar-se convenientment justificat en termes de necessitat i proporcionalitat. Aquest sacrifici és major quan les Administracions Públiques utilitzen aquesta eina de manera irregular o, en alguns casos, fraudulenta (fraccionaments de contractes, imports al límit del llindar establert per la normativa o, directament, contractes tramitats com a contractació menor malgrat superar aquest llindar).
Si voleu continuar llegint podeu descarregar-vos el document d'observacions així com la infografia explicativa annexos. http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/20210421_ob_56_2021_contractacio_menor_cat.pdf
21.04.2021.
Correcció d'errades que afecta la redacció de l'article 159 de la Llei de contractes del sector públic
El dia 20 d'abril de 2021 s'ha publicat en el BOE la correcció d'errades de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2021 -de la qual es va fer la notícia corresponent en aquest butlletí de la Junta Consultiva de Contractació. Entre altres correccions, s'indica que els òrgans de contractació podran acordar la utilització d'un procediment obert simplificat als contractes de subministrament i de serveis que tinguin un valor estimat inferior, en lloc "d'igual o inferior" com establia la redacció que es corregeix, al previst per als contractes subjectes a regulació harmonitzada adjudicats per l'Administració General de l'Estat, els seus organismes autònoms, o les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social -és a dir, inferior a 139.000 euros.
A més, respecte l'article 86 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, relatiu al mitjà propi i servei tècnic, s'assenyala que s'ha de modificar la referència al compliment de les condicions i requisits establerts en el text refós de la Llei de contractes del sector públic, per la referència en compliment de les condicions i requisits establerts en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
19.04.2021.
Actualització de les Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars
A partir del dia 16 d'abril de 2021 estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes d'obres, serveis i subministraments adjudicats per procediment obert, i dels contractes de serveis adjudicats per procediment obert simplificat, actualitzades a abril de 2021. Entre altres actualitzacions i precisions o millores, incorporades amb lletra en color blau per a la seva ràpida identificació, s'han inclòs en totes elles precisions en matèria de protecció de dades -per completar les previsions en aquesta matèria amb la introducció d'un annex relatiu a la informació bàsica sobre protecció de dades de caràcter personal dels licitadors i un altre annex sobre el deure de confidencialitat, així com per simplificar les clàusules contractuals per a encàrrecs de tractament de dades personals-; precisions en l'ús del Sobre digital; i la recomanació de consultar el RELI per comprovar les dades registrals de les empreses que declaren estar inscrites, així com les prohibicions de contractar, havent de consultar, en aquest darrer cas, també el ROLECE. https://contractacio.gencat.cat/ca/gestionar-contractacio/eines/guies-plecs/
07.04.2021.
Resolució del Parlament Europeu i Informe de la Comissió Europea
El dia 26 de març de 2021 s'ha publicat en el DOUE, entre altres, la Resolució del Parlament Europeu següent:
- Resolució del Parlament Europeu, de 26 de març de 2019, sobre delictes financers i evasió i elusió fiscals (2021/C 108/02)
El Parlament Europeu efectua una sèrie d'observacions en les quals, després d'afirmar que les normes fiscals vigents sovint no són capaces de seguir el ritme de la creixent velocitat de l'economia i que existeix una necessitat urgent i contínua de reformar les normes, a fi que els règims fiscals internacional, de la Unió i nacionals estiguin preparats per als nous desafiaments econòmics, socials i tecnològics del segle XX, destaca que el Parlament Europeu ha realitzat una contribució substancial a la lluita contra els delictes financers i l'evasió i l'elusió fiscals, com els casos revelats, entre altres, per LuxLeaks, els papers de Panamà, els papers del paradís, les filtracions de Football Leaks, les filtracions de les Bahames i els escàndols de CumEx.
En concret, pel que fa a la contractació pública, el Parlament Europeu, "demana a les institucions de la Unió i als estats membres que s'assegurin que els contractes públics no facilitin l'elusió fiscal per part dels proveïdors"; i en aquest sentit, assenyala que els estats membres han de controlar i garantir que les empreses o altres entitats jurídiques participants en licitacions i contractes públics no participin en frau fiscal, evasió fiscal i PFA (planificació fiscal abusiva).
D'altra banda, demana a la Comissió que aclareixi les pràctiques de contractació vigents en el marc de la Directiva sobre contractació pública de la Unió i que, en cas necessari, proposi una actualització de la directiva que no prohibeixi l'aplicació de consideracions relacionades amb els impostos com a criteris d'exclusió o fins i tot de selecció en el marc de la contractació pública.
A més, "demana a la Comissió que publiqui una proposta que obligui als estats membres a garantir que els operadors econòmics que participin en procediments de contractació pública compleixin un nivell mínim de transparència en matèria fiscal, en particular la publicació d'informes per país i l'existència d'estructures de propietat transparents".
Així mateix, demana als estats membres que adoptin un conjunt únic de contramesures enèrgiques, incloses retencions fiscals, l'exclusió de procediments de contractació pública, més requisits d'auditoria i l'aplicació de les normes automàtiques sobre SEC a les empreses presents en jurisdiccions no cooperadores incloses en la llista, llevat que els contribuents al·leguin que desenvolupen activitats econòmiques reals.
També, demana a la Comissió i als estats membres que reconeguin i abordin el risc de conflicte d'interessos que es deriva de la prestació de serveis d'assessoria jurídica, assessoria fiscal i auditoria quan s'assessora tant a clients empresarials com a autoritats públiques, per la qual cosa assenyala que un conflicte d'interessos pot adoptar diverses formes, com per exemple contractes públics que requereixen la prestació d'assessorament remunerat per aquests serveis, la prestació d'assessorament informal o no remunerat, grups oficials d'assessors i experts, o portes giratòries.
Així mateix, es pot destacar que aquest mes de març la Comissió Europea ha emès l'Informe següent:
- Informe de la Comissió sobre les negociacions relatives a l'accés de les empreses de la Unió als mercats de tercers països en àmbits regulats per la Directiva 2014/25/UE
En aquest Informe, que es presenta al Consell d'acord amb el que disposen els articles 85.1 i 86.2 de la Directiva 2014/25/UE, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals -sobre ofertes que continguin productes originaris de tercers països i relacions amb tercers països en relació amb contractes d'obres, subministrament i serveis, respectivament-, la Comissió presenta els principals avenços des de 2009 pel que fa a l'accés de les empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països en àmbits regulats per la Directiva de serveis públics, així com pel que fa a les oportunitats de contractes de serveis en tercers països.
Més en particular, l'Informe "fa balanç dels avenços en l'obertura de l'accés d'empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països des de l'adhesió de nous membres a l'Acord sobre Contractació Pública (ACP), de caràcter plurilateral, de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)". Així mateix, l'informe "proporciona informació sobre els resultats de les negociacions comercials bilaterals o regionals en matèria d'accés de les empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països en els sectors de serveis públics", oferint la Comissió una descripció detallada de l'estat d'aplicació dels acords de lliure comerç (ALC) en els seus informes anuals al respecte.
Així, l'Informe conclou que la Unió Europea "promou des de fa molts anys l'obertura dels mercats de contractació mitjançant l'eliminació de barreres"; i en aquest sentit, "continua donant suport a l'adhesió de nous membres a l'ACP, que continua sent l'instrument fonamental per obrir els mercats internacionals de contractació en el si de l'OMC". Paral·lelament, la Unió Europea continua negociant i aplicant ambiciosos acords comercials bilaterals i regionals, ja que aquests esforços a nivell multilateral i bilateral permetran a les empreses de la Unió beneficiar-se de més oportunitats, fins i tot en els sectors dels serveis públics, sobre la base de la transparència, el tractament nacional i la no-discriminació.
06.04.2021.
La possibilitat d'esmena de les proposicions presentades
Què passa quan un licitador s’equivoca en la presentació de l’oferta? Què passa quan la proposició presentada té una errada? Es poden demanar aclariments? El licitador la pot esmenar?
El nostre ordenament jurídic, la jurisprudència i la doctrina han diferenciat entre la rectificació de defectes o errors en la documentació administrativa i la rectificació de defectes i errors que afecten les proposicions ja presentades. Mentre que en el primer cas s’han mostrat flexibles, i han admès una absoluta possibilitat d’esmenar, en el segon supòsit han estat sempre molt restrictius, i han exigit més rigor en la determinació i la concreció de quan es pot admetre una rectificació d’errors en les ofertes presentades.
Fins i tot el Tribunal Suprem ha estat molt caut a l’hora de pronunciar-se sobre l’esmena d’errors i omissions en l’oferta, i ha admès la possibilitat d’esmenar sempre que els errors siguin purament formals i de fàcil correcció, com pot ser la manca o l’error en alguna signatura o la falta d’acreditació documental d’algun criteri d’adjudicació invocat, i ha rebutjat postures extremadament formalistes que comportin excloure els licitadors per defectes formalistes fàcilment esmenables, perquè entén que es contravindria el principi de lliure concurrència (STS 4703/2004, de 2 de juliol).
En la mateixa línia, la jurisprudència comunitària es mostra a favor d’admetre aquesta rectificació d’errors en la fase d’admissió d’una manera molt àmplia, però és contrària a la possibilitat de correcció quan els defectes afecten les ofertes, i considera que només s’han d’admetre aclariments o correccions d’errors materials manifestos, sempre respectant el límit que aquests no suposin una nova oferta.
La Sentència del TSJUE d’11 de maig de 2017, en l’assumpte C 131/16, estableix que l’oferta inicial només es pot corregir excepcionalment per esmenar errors materials manifestos, a condició que aquesta modificació no equivalgui a proposar en realitat una nova oferta, i incideix en el respecte al principi d'igualtat:
"El principio de igualdad de trato […] debe interpretarse en el sentido de que se opone a que, en el marco de un procedimiento de adjudicación de un contrato público, la entidad adjudicadora requiera a un licitador para que aporte los documentos y declaraciones cuya presentación exigiese el pliego de condiciones y que no hayan sido remitidos en el plazo fijado para presentar las ofertas. En cambio, el referido artículo no se opone a que la entidad adjudicadora requiera a un licitador para que aclare una oferta o para que subsane un error material manifiesto del que adolezca dicha oferta, a condición, no obstante, de que dicho requerimiento se envíe a todos los licitadores que se encuentren en la misma situación, de que todos los licitadores sean tratados del mismo modo y con lealtad y de que esa aclaración o subsanación no equivalga a la presentación de una nueva oferta, extremo que corresponde verificar al órgano jurisdiccional remitente."
Per tant, podrem demanar aclariments en relació amb les ofertes tant econòmiques com tècniques sempre que aquest aclariment no comporti un tractament de favor per al licitador en detriment de la resta, en el sentit que aquesta possibilitat que es dona al licitador per aclarir/esmenar no pugui donar lloc que, després de conèixer la resta d’ofertes, el licitador pugui alterar la proposta formulada inicialment.
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), en la recent Resolució 11/2021, de 14 de gener, deixa clar que la possibilitat d’esmenar la proposició presentada per part dels licitadors no és un dret d’absolut de les empreses licitadores, sinó una potestat excepcional de l’òrgan de contractació que mai no pot comportar modificar, completar o canviar l’oferta presentada amb posterioritat a la data d’acabament de la presentació, sinó simplement corregir errors materials manifestos o aclarir dubtes que es desprenguin de la documentació inclosa en la proposició que es puguin dissipar fàcilment.
Així doncs, no podem acceptar rectificacions de les ofertes que vagin més enllà d’errors que afectin defectes o omissions de caràcter fàctic o merament formals, ja que en aquest cas estaríem acceptant de manera implícita la possibilitat de modificar substancialment les ofertes un cop ja han estat presentades, i això trenca els principis fonamentals de la contractació pública com són la no discriminació, la igualtat de tracte i la transparència.
La possibilitat de sol·licitar aclariments en les proposicions presentades té com a límit que l’aclariment no suposi una modificació de l’oferta, entenent modificada una oferta quan se'n varia el sentit inicial o s’hi incorporen termes inicialment no previstos, així doncs, només s’ha de circumscriure als supòsits en què l’error que presenta la proposició del licitador es pot saber amb la lectura de l'oferta o amb la documentació que l’acompanya, i que la correcció no admet més d’una possibilitat.
En aquest sentit es manifesta el TACRC en la Resolució 393/2017, de 28 d’abril, i apunta que quan hi ha errors en les proposicions presentades ens trobem davant d’una qüestió eminentment casuística que exigeix examinar les circumstàncies concretes de cada cas, fet que comporta determinar la naturalesa i l’abast de l’error, les determinacions dels plecs i, sobretot, els efectes que produirà sobre l’oferta l’esmena o la modificació que en cada cas seria necessària per salvar l’error.
En conclusió, per a cada cas concret haurem de veure si la correcció de l’oferta pretesa entra en els límits d’esmena i no comporta un canvi d’oferta, i per ser així s'haurà de tractar d’una errada que pugui ser esmenada mitjançant un mer examen de l’oferta amb una única solució possible quant a la correcció, ja que en cas contrari estaríem, en realitat, davant d’una modificació inadmissible de l’oferta presentada.
Article: Èlia Vilaseca Arquès
25.03.2021.
Sentència del Tribunal Constitucional que estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat contra la LCSP
El Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern de la Comunitat Autònoma d'Aragó contra diversos preceptes de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Tal com s'assenyala en la Nota informativa núm. 26/2021 del Tribunal Constitucional, "la sentència (...) aborda com a qüestió essencial determinar si la competència estatal per dictar les bases en matèria de contractació administrativa a l'empara de l'art. 149.1.18 CE s'ha exercit, com addueix el Govern aragonès, en perjudici de les competències autonòmiques de desenvolupament legislatiu i execució o de la seva potestat d'autoorganització en els termes que ha precisat el Tribunal; o s'ha traduït, en alguns casos, en l'establiment de normes de caràcter supletori".
En relació amb la qüestió de fons, el Ple analitza de forma sistemàtica la doctrina sobre què s'ha d'entendre per legislació bàsica en matèria de contractació, així com la relativa a la potestat autonòmica d'autoorganització. En aplicació d'aquesta doctrina i de l'establerta en relació amb el principi d'unitat de mercat es declaren inconstitucionals l'exclusió de l'eficàcia extraterritorial de les decisions sobre classificació adoptades pels òrgans competents autonòmics, o l'obligació imposada als ens locals de publicar els seus perfils en una única i concreta plataforma de contractació. Igualment, per incórrer en una regulació de detall que només incidentalment té relació amb els principis de la contractació pública, es declaren que no són conformes a l'ordre constitucional de competències alguns aspectes relatius a l'òrgan competent per declarar la prohibició de contractar; el contingut dels plecs de clàusules administratives particulars; la definició de prescripció o especificació tècnica; la decisió de no publicar determinades dades sobre la celebració del contracte; les subfases en el concurs de projectes; o l'habilitació normativa en matèria d'ús de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics. Així mateix, altres preceptes impugnats són considerats bàsics "sempre que la remissió normativa, prevista en la LCSP, s'entengui efectuada a favor de l'Administració competent en cada cas i sense que això signifiqui prejutjar l'instrument normatiu que puguin utilitzar les comunitats autònomes".
A més, com també s'assenyala en aquella mateixa Nota informativa, la sentència delimita l'articulació de les competències de l'Estat en matèria de procediment administratiu comú i de contractació administrativa, atesa l'existència de preceptes que, juntament amb la seva naturalesa procedimental, tenen com a finalitat específica garantir els principis generals de la contractació pública (sanció de la falta de publicació de l'anunci de licitació; objecte, mesures cautelars i accés a l'expedient de contractació en la fase del recurs especial). Per contra, es consideren que no són conformes a l'ordre constitucional de competències "la regulació de terminis concrets, la qual té un caràcter accessori o complementari, de naturalesa procedimental, per la qual cosa només de forma indirecta guarda connexió amb els principis bàsics de contractació pública".
22.03.2021.
supòsits concurrents de concessions demanials i contractes de concessions de serveis.
INSTRUCCIÓ 1/2021, d'11 de març, conjunta de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i de la Direcció General de Contractació Pública en relació amb els supòsits concurrents de concessions demanials i contractes de concessions de serveis.
El contracte de concessió de serveis és un dels tipus contractuals regulats a la normativa de contractació del sector públic, actualment la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. D'acord amb l'article 15 de la Llei esmentada, el contracte de concessió de serveis és aquell en què un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d'un servei, la prestació del qual sigui de la seva titularitat o competència, i la contrapartida del qual estigui constituïda pel dret a explotar els serveis objecte del contracte o per aquest dret acompanyat del de percebre un preu.
La concessió demanial o de domini públic és una figura jurídica que regula expressament el supòsit d'ús privatiu per tercers d'espais de domini públic, en què l'Administració conserva en tot cas la seva titularitat, així com les potestats de policia necessàries per assegurar que es compleixen les condicions de la concessió i la indemnització del bé concedit. Les concessions de domini públic sobre béns titularitat de la Generalitat de Catalunya estan regulades per la legislació patrimonial de les administracions públiques, concretament, per l'article 29 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre; pel Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol (articles 65 a 81), i per les disposicions de caràcter bàsic de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.
L'article 91.4 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de caràcter bàsic, estableix que quan l'ocupació d'un bé de domini públic és accessòria a un contracte de concessió de serveis, aquest contracte esdevé títol habilitant i, per tant, resulta innecessari sotmetre's al procediment patrimonial d'adjudicació d'una concessió demanial. En aquests casos, la concessió de domini públic està vinculada al contracte de concessió del servei a efectes d'atorgament, duració, vigència i transmissibilitat.
Això implica que la normativa aplicable en el cas d'ocupacions de béns de domini públic que es duguin a terme en virtut d'un contracte de concessió de serveis és la normativa reguladora dels contractes del sector públic, i la legislació patrimonial és d'aplicació subsidiària, tal com també recull l'article 72.2 del Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol. Per tant, en aquests casos no és necessària la tramitació d'un expedient patrimonial d'atorgament d'una concessió de domini públic, i correspon a l'òrgan de contractació que escaigui, i no a la persona titular en matèria de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, atorgar la concessió de domini públic, atès el caràcter accessori d'aquesta respecte del contracte de concessió de serveis a la qual es vincula als efectes d'atorgament, durada, vigència i transmissibilitat.
No obstant això, cal tenir en compte que d'acord amb l'article 22 a), d) i e) del Decret 43/2019, de 25 de febrer, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya té atribuïdes, entre d'altres funcions, la de supervisar i impulsar la tramitació dels expedients corresponents a l'explotació del patrimoni immobiliari, com els de concessions demanials, així com la d'exercir la inspecció i el control del patrimoni immobiliari i l'administració, explotació i defensa extrajudicial d'aquest, d'acord amb les competències establertes a l'article 78 del Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol.
La Junta Consultiva de Contractació Administrativa, després d'analitzar els diferents règims reguladors de les concessions de serveis i de les concessions demanials, va recomanar que, en aquests supòsits, tot i no ser necessària la tramitació d'un expedient de concessió demanial, sí que es podria entendre adient informar la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya d'aquelles concessions de serveis que comportin una concessió demanial sobre béns que formen part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, ateses les funcions que corresponen a la dita Direcció General.
D'acord amb les competències atribuïdes pel Decret 43/2019, de 25 de febrer, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya en matèria de supervisió, inspecció i control del patrimoni immobiliari, i a la Direcció General de Contractació Pública pel que fa a l'establiment de criteris en matèria de contractació pública, dicto aquesta Instrucció.
Primera. Finalitat de la Instrucció
Aquesta Instrucció té com a finalitat concretar mecanismes que garanteixin la correcta protecció del patrimoni immobiliari públic en el cas dels contractes de concessió de serveis que de manera accessòria comporten l'ocupació d'un bé de domini públic titularitat de la Generalitat de Catalunya.
Segona. Àmbit d'aplicació
Aquesta Instrucció s'aplica a la fase preparatòria i d'adjudicació dels procediments d'atorgament de concessions de serveis per part de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, sempre que l'execució del contracte comporti de manera accessòria una habilitació per a l'ocupació d'un bé immoble de domini públic de la Generalitat de Catalunya.
Tercera. Comunicació a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
En la fase preparatòria del procediment d'adjudicació, l'òrgan promotor del contracte, l'òrgan de contractació o la unitat de gestió del patrimoni del departament o entitat del sector públic, ha de comunicar electrònicament a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya l'inici de les actuacions per a l'adjudicació dels contractes de concessió de serveis que comportin de manera accessòria l'habilitació per a l'ocupació d'un bé de domini públic. Correspon a cada departament o entitat pública designar la unitat a la qual correspon realitzar aquestes comunicacions.
En la dita comunicació, s'ha de descriure l'objecte del contracte de concessió de serveis i s'ha d'identificar el bé de domini públic que de manera accessòria serà objecte d'ocupació i indicar durant quin termini.
En el termini màxim de deu dies des de la comunicació, la Direcció General del Patrimoni pot emetre un informe, que no tindrà caràcter vinculant. La no emissió de l'informe en el termini assenyalat no suposa un obstacle a la continuïtat del procediment d'adjudicació del contracte de concessió de serveis.
Igualment, i a l'efecte del compliment legal d'inclusió de les dades pertinents a l'Inventari de béns i drets de la Generalitat de Catalunya, la direcció de serveis de cada departament ha de comunicar a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya la resolució d'adjudicació i la formalització del contracte de concessió de serveis.
Quarta. Expedient de contractació
L'informe de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya no forma part de l'expedient de contractació. No obstant això, a la memòria justificativa de l'expedient l'òrgan de contractació ha de deixar constància que s'ha realitzat la comunicació a la qual es refereix l'apartat anterior i que la dita Direcció General ha emès o no un informe dins del termini.
Cinquena. Canvis d'afectació
Qualsevol canvi en l'afectació del bé de domini públic objecte d'ocupació en virtut d'un contracte de concessió de serveis s'ha de comunicar immediatament a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.
Sisena. Publicació
Atesos els destinataris i els efectes que produeix aquesta Instrucció, aquesta s'ha de publicar electrònicament a la pàgina web del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i al Portal de contractació pública de la Generalitat (https://contractacio.gencat.cat), així com al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que disposa l'article 7.2 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
Setena. Entrada en vigor
Aquesta Instrucció té efectes a partir de la data de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 11 de març de 2021
Francesc Sutrias Grau
Director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
Mercè Corretja Torrens
Directora general de Contractació Pública
