Notícies Actualitat
01.05.2025.
Comunicat de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública sobre l'ampliació de terminis com a conseqüència de la interrupció del subministrament elèctric el 28 d'abril de 2025
El dia 30 d'abril de 2025 la Secretària Tècnica de la Junta Consultiva ha emès aquest Comunicat, en el qual s'assenyala que, a causa del tall de subministrament elèctric generalitzat del dia 28 d'abril de 2025 que va impedir l'ús i la realització de tràmits en les eines del Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya, el mateix 29 d'abril es va activar el protocol dissenyat per als casos d'indisposició de la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP) i les eines de licitació electrònica integrades, i es va publicar un avís a la PSCP en què s'informava que, atès que la incidència podia haver compromès la presentació d'ofertes mitjançant l'eina de sobre digital o d'oferta telemàtica, o la resposta a requeriments de documentació, els òrgans de contractació havien de valorar la necessitat d'ampliar els terminis de presentació en els expedients afectats.
Pel que fa a la durada de l'ampliació dels terminis, s'indica que en les diferents comunicacions s'ha fet referència a 24 hores, en el benentès que aquest és el temps que haurien d'ésser ampliats com a mínim els terminis afectats, tenint en compte la durada de la incidència i sens perjudici de les consideracions que els òrgans de contractació entenguin que han de valorar per determinar la necessitat o conveniència d'ampliar-los per un termini superior, atès que la recuperació de la normalitat dels serveis es va produir de forma gradual i que la incidència va afectar de forma diferent a cada territori.
D'altra banda, es recorda com s'ha de fer l'ampliació dels terminis a les eines i que, pel que fa als terminis relatius als procediments duts a terme davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, cal estar a l'Acord 12/2025, de 30 d'abril, del propi Tribunal.
29.11.2024.
La licitació d'obra pública puja un 7,1% fins a l'octubre i supera els 23.000 milions d'euros
Segons l'associació Seopan, l'increment continua responent a l'activitat més gran dels ajuntaments, davant del descens de l'Estat. Les entitats locals van licitar projectes per valor de 9.730 milions d?euros, un 32% més.
Les licitacions d'obra pública llançades per tots els organismes públics d'Espanya van assolir un import de 23.500 milions d'euros fins al mes d'octubre passat, cosa que representa un creixement del 7,1% respecte al mateix període de l'any anterior.
Segons les dades publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan), l'increment continua responent, principalment, a l'activitat més gran dels ajuntaments, davant el descens a les administracions de l'Estat.
En concret, les entitats locals van licitar projectes per valor de 9.730 milions d'euros, un 32% més, tot i que també va destacar l'augment del 8% de les comunitats autònomes, principalment a Madrid, on se'n va disparar un 240% (1.600 milions), i a La Rioja, on es va multiplicar per quatre (122 milions d?euros).
Per contra, el País Valencià és la regió on més van caure les licitacions d'obra pública, un 69%, amb només 262 milions d'euros. A Castella-la Manxa també van retrocedir un 52% (91 milions) ia Aragó un altre 46% (89 milions).
També va destacar l'augment del 8% de les comunitats autònomes
Pel que fa a l'Administració General de l'Estat, va licitar obres per 7.110 milions d'euros, un 15% menys, i van destacar els descensos del 20,6% del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i del 26,7% del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, mentre que a la resta de departaments ministerials van augmentar un 6%.
A Transports, Adif va licitar 2.765 milions, un 26% menys; els ports un 11% menys (474 milions); les carreteres un 45% menys (631 milions); i Seitt, que explota les autopistes rescatades, un 73% menys (40 milions). Només Aena les va augmentar, un 10%, fins a 438 milions.
05.11.2024.
La licitació d'habitatge públic es dispara un 189% fins al setembre
La licitació d'habitatge públic es dispara un 189% fins al setembre
La rehabilitació d'habitatge també puja, pujada pels fons Next Generation, un 46,7%, fins a 337 milions. La licitació residencial en els primers nou mesos supera l'aconseguida el 2019, abans del Covid-19.
La licitació de vivendes viu un any daurat. Els primers nou mesos de l'any, les diferents administracions públiques van destinar 1.630 milions d'euros a l'equipament residencial, un 189% més que el mateix període de l'any anterior, segons l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan).
Del conjunt d?inversions realitzades per l?Administració en obra pública, els habitatges han representat un 7,4% del total, que puja a 21.918 milions d?euros.
Del conjunt de capital invertit en vivenda, 1.293 milions d'euros s'han destinat a obra, fet que suposa un 79% de la quota. Per la seva banda, la rehabilitació ha pujat a 336,7 milions d'euros i ha representat un 21% de la inversió. El 2021, el Govern va anunciar que destinaria 4.500 milions d'euros del pla Next Generation a rehabilitar mig milió de vivendes.
L'obra nova ha experimentat un boom fins al setembre, amb una alça del 286%
L'obra nova ha experimentat un autèntic boom fins al setembre, creixent un 286% interanual, eclipsant les dades, també bones, de la rehabilitació, que creix un 46,7%.
Inversió disparada respecte a abans de la pandèmia
La licitació residencial en els primers nou mesos, que ha pujat a un total de 1.630 milions d'euros, supera àmpliament l'aconseguida la totalitat del 2019, abans del Covid-19, quan se situava en 515,5 milions d'euros.
Així, el 2019 es van destinar 386,8 milions d'euros a l'obra nova i 128,8 milions d'euros a la rehabilitació, un any en què les dues partides van créixer un 47% respecte a l'any anterior (2018). Tot i això, les dades de fa cinc anys flaquegen en comparació amb les actuals, de 1293 milions (més que el triple) en obra nova i 336,7 milions (2,6 vegades més) en rehabilitació.
Inversió en altres immobles
Pel que fa als immobles no residencials (docents, sanitaris, esportius o socials, entre d'altres) la inversió va pujar fins a 4.577 milions d'euros, un 22,6% més que els nou primers mesos del 2023.
L'increment es produeix després d'un any de caiguda a la inversió pública d'habitatge. Les diferents administracions d'Espanya van licitar projectes residencials per 787,5 milions d'euros el 2023, fet que suposa un descens del 20,3% respecte al 2022, quan la inversió va vorejar els mil milions, situant-se en 987,9 milions d'euros.
Seopan va néixer el 1957 amb l'objectiu de promoure de forma activa la inversió en infraestructures i l'impuls dels projectes de col·laboració publicoprivada com a elements decisius per a la competitivitat i el creixement econòmic a Espanya.
https://www.ejeprime.com/mercado/la-licitacion-de-vivienda-publica-se-dispara-189-hasta-septiembre
29.10.2024.
Nou marc competencial dels perfils professionals en contractació pública
El nou marc competencial dels perfils professionals en contractació pública de Catalunya s’emmarca en l’Estratègia catalana de millora de la compra pública, aprovada per l’Acord del Govern 171/2022, de 30 d’agost, que recull l’objectiu estratègic de professionalitzar la contractació pública.
Aquest marc té el propòsit de ser comú a tot el sector públic català en la definició de les competències necessàries per als perfils professionals que intervenen en el procés de contractació pública.
El document defineix la competència tècnica i identifica les competències transversals, així com els coneixements tècnics essencials en contractació pública per tal d’exercir correctament aquest àmbit professional, basant-se en el Marc europeu de competències per als professionals de la contractació pública (ProcurCompEU).
El marc competencial distingeix tres perfils principals en el procediment de contractació, cada un dels quals demana nivells de professionalització diferents i específics per assegurar que disposen de la transversalitat i dels coneixements multidisciplinaris que requereix la compra pública. Aquests perfils són: Promotor del contracte, gestor del contracte i responsable del contracte.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/Nou-marc-competencial-dels-perfils-professionals-en-contractacio-publica
10.10.2024.
Valorar les circumstàncies de fet i de dret d'un contracte per apreciar una situació d'exclusivitat per acudir a un procediment negociat sense publicació prèvia d'un anunci de licitació
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-578/23, sobre el moment en què s'han de valorar les circumstàncies de fet i de dret d'un contracte per apreciar una situació d'exclusivitat per acudir a un procediment negociat sense publicació prèvia d'un anunci de licitació
El dia 26 de setembre de 2024 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes Conclusions en les quals es pronuncia sobre la interpretació de l'article 31 de la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació dels contractes públics d'obres, de subministrament i de serveis -que estableix que els poders adjudicadors podran adjudicar contractes públics per procediment negociat, sense publicació prèvia d'un anunci de licitació, quan concorrin dos requisits acumulatius: a) raons tècniques o artístiques o qualsevol altra raó relacionada amb la protecció de drets d'exclusivitat; i b) que aquestes raons facin absolutament necessària l'adjudicació del contracte a una empresa determinada.
En concret, com a antecedents a aquesta qüestió prejudicial, s'exposa que el 1992, el Ministeri d'Hisenda de la República Txeca va adjudicar directament a una empresa determinada (A) un contracte per implantar un sistema informàtic de gestió tributària; que una altra empresa (B) era titular de drets d'autor sobre el codi font del programa, de manera que l'ús i l'actualització del sistema informàtic depenia de la seva participació; i que el 2016, l'òrgan encarregat de la gestió tributària a la República Txeca va decidir subscriure un contracte de serveis postgarantia de base per a l'aplicació, que també va adjudicar a l'empresa (B) mitjançant un procediment negociat sense publicació prèvia d'un anunci de licitació. En aquest sentit, la subscripció d'aquest nou contracte ha enfrontat dues autoritats de la República Txeca: la responsable de la gestió tributària, d'una banda, i la competent per al control de la regularitat dels contractes públics, d'altra banda, ja que pel que sembla d'aquesta última, l'adjudicació directa del contracte és il·legal. Així, en la mesura que es dubta si el nou contracte encaixa a l'article 31.1.a) de la Directiva 2004/18/CE esmentat, es planteja la qüestió prejudicial sobre si, en apreciar un dels requisits per recórrer al procediment negociat sense la prèvia publicació d'un anunci de licitació (que la situació d'exclusivitat no hagi estat causada pel propi poder adjudicador), s'han de valorar les circumstàncies, fàctiques i jurídiques, existents en el moment del contracte inicial (1992) o del nou contracte (2016).
L'Advocat General proposa respondre que l'article 31.1, lletra b), de la Directiva 2004/18/CE s'ha d'interpretar en el sentit que el poder adjudicador no pot crear, mitjançant la seva pròpia actuació, una situació d'exclusivitat amb què pretengui justificar el recurs a un procediment negociat sense publicació prèvia d'un anunci de licitació. Així mateix, assenyala que quan el poder adjudicador subscriu un nou contracte a què s'aplica la Directiva 2004/18/CE, és irrellevant que la situació d'exclusivitat derivi d'un contracte inicial subscrit per les autoritats d'un estat membre abans de la seva adhesió a la Unió Europea; i que per valorar la conducta del poder adjudicador en relació amb el nou contracte, s'ha d'atendre el context fàctic i jurídic del moment en què se subscriu aquest nou contracte.
https://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=290426&pageIndex=0&doclang=es&mode=req&dir=&occ=first&part=1&cid=1905711#Footref4
22.09.2024.
Ja es pot sol·licitar el Bo de Connectivitat per a pimes i autònoms
Des del 10 de setembre es pot sol·licitar el Bo de Connectivitat dirigit a pimes i autònoms que gestiona Red.es, entitat pública adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
Aquesta iniciativa, també coneguda com a Programa Único Demanda Bo Pime, està destinada a millorar la connectivitat digital d’empreses d’entre 0 i menys de 50 treballadors (pimes, microempreses i autònoms) i espera concedir 11.000 bons per a impulsa la digitalització de les pimes.
Es tracta d’un programa que pretén reforçar el suport a la digitalització de les pimes i se suma a altres iniciatives gestionades per Red.es, com el Kit Digital, que subvenciona solucions digitals per a millorar el nivell de maduresa digital o el Kit Consulting, que ofereix bons per a contractar serveis d’assessorament. El Bo de Connectivitat és compatible amb les dues iniciatives i podrà sol·licitar-se fins el 30 de desembre de 2024 (o fins a esgotar el pressupost).
El programa ofereix una subvencions de fins a 3.000 euros estructurada en dos elements, d’una banda, una solució d’accés a internet mitjançant xarxa de banda ampla i, d’altra banda, un ajut per a serveis de connectivitat associats. Si l’empresa compleix amb les condicions establertes en les bases podrà elegir els serveis o solucions que més s’adaptin a les seves necessitats dins del catàleg de la iniciativa, que inclou:
Accés a internet de banda ampla
IP fixa
Wifi professional
Telefonia mòbil corporativa
Emmagatzematge i backup al núvol: bàsic
Emmagatzematge i backup al núvol: avançat
Centraleta virtual
Algunes de les categories tenen requisits especials. Així, per accedir a internet de banda ampla es necessita no disposar en el moment de sol·licitud d’un accés a internet de 100 Mbps en sentit descendent ni haver-ne disposat duran els 3 mesos anteriors.
En relació a la telefonia mòbil corporativa, l’ajut s’abonarà exclusivament per a línies de nova numeració. A més, tant en aquesta categoria com en la de centraleta virtual es comprovarà el nombre d’usuaris sol·licitats amb respecte a la plantilla mitjana de l’empresa.
A través d’una sol·licitud única en la plataforma, l’empresa podrà elegir la categoria d’accés a internet de banda ampla i complementar-la amb una altra o altres del catàleg, segons les seves necessitats.
L’import rebut dependrà del servei i/o solució elegit i el període de prestació serà de 12 mesos.
Per la seva banda, els Prestadors de Serveis i Solucions de Connectivitat seran els encarregats de portar a terme el servei i/o solució elegit, a més de guiar en els passos a seguir per a continuar amb el procés de digitalització d’empresa i justificar posteriorment l’activitat realitzada. Aquests requisits també es poden revisar al web d’Acelera Pyme.
Red.es ha posat a disposició, tant dels possibles beneficiaris com dels Prestadors de Serveis i Solucions un servei de suport de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 h. El contacte es pot fer per via telefònica (900 903 445) com per correu electrònic (infobonopyme@acelerapyme.gob.es).
25.06.2024.
Taules d'accés i avaluació documental
El dia 19 de juny de 2024 s’ha publicat en el DOGC l’Ordre CLT/137/2024, de 14 de juny, per la qual s'aproven, es modifiquen i es deroguen taules d'accés i avaluació documental, mitjançant l’annex 1 de la qual s’aprova, entre altres, la taula amb el codi 1142, relativa als expedients del Registre electrònic d'empreses licitadores i classificades, i que resulten aplicables a la Junta Consultiva de Contractació Pública.
En concret, la taula estableix l’eliminació total, i en aquest sentit, assenyala un termini de 15 anys. D’altra banda, es preveu un règim d’accés lliure, llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler. No obstant això, s’assenyala que ocasionalment poden contenir dades personals merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració, així com altres dades personals que no són de categories especials, i que ocasionalment l'accés a la informació pot causar a un perjudici a matèries limitades o restringides per interessos econòmics i comercials. També s’indica que la vigència de la restricció és fins que s'elimini l'expedient, i que hi ha substitució de documents en suport físic per còpies electròniques de documents amb validesa d'originals.
Text de l'Ordre
https://aplicacions.economia.gencat.cat/ecodif/rest/file/download?id=153957&lang=Ca
30.05.2024.
La Comissió Central de Subministraments inicia l’adquisició de material d’oficina mitjançant el catàleg electrònic de compres CATCOMP
Què és el CATCOMP? Un catàleg de compres, impulsat per la Comissió Central de Subministraments, que ha de permetre als Departaments de la Generalitat i a les entitats adherides al Sistema central d’adquisicions una tramitació àgil i eficient de l’adquisició de material d’oficina, a l’empara del corresponent Acord marc. Aquest eina va començar a funcionar amb la família de serveis de prevenció de riscos laborals aliens el desembre de 2023.
L’adquisició de material d’oficina a través d’aquest catàleg, va entrar en funcionament el passat 6 de maig. El seu ús ofereix importants avantatges respecte la tramitació ordinària del procediment de concreció de condicions tradicional, regulat també en els dos Acords marc esmentats licitats per la Comissió.
Destaquem els quatre principals avantatges:
Millora per a les unitats peticionàries encarregades de material d’oficina, gràcies a la informatització de les diferents tasques del procediment. El catàleg permet visualitzar els diferents articles homologats amb imatge i descripció, trametre peticions, rebre ofertes i valorar-les i validar lliuraments, entre altres, d’una manera ràpida i àgil.
Selecció de la millor oferta. Enviada la petició a les empreses i rebudes les seves ofertes, CATCOMP calcula automàticament i proposa a l’òrgan de contractació l’empresa proveïdora que ofereix l’oferta més avantatjosa, amb plenes garanties d’integritat del contingut de les ofertes i, si és el cas, indicant les ofertes presumptament temeràries, per tal que es facin els expedients contradictoris.
Màxima concurrència. L’eina està dissenyada per a què s’enviïn les peticions a totes les empreses adjudicatàries de l’Acord marc per cada comanda i se n’avaluïn les ofertes inherents.
L’estalvi en la depesa resultat d’aquesta concurrència, què provoca una major competència entre les empreses.
En definitiva, l’eina permet automatitzar tot el procediment de contractació basada i gestionar les comandes de les unitats peticionàries, des de la detecció de necessitats d’aquest material, fins a la recepció dels articles demanats, passant per la tramesa d'ofertes per part de les empreses licitadores, la valoració d'aquestes i la proposta de classificació d'ofertes. No obstant, tot i assegurar la seguretat jurídica del procediment, cal remarcar que l’aplicació no substitueix tot el procés de tramitació de la contractació, que l’òrgan de contractació realitzarà fora del CATCOMP.
Els dies 23 i 26 d’abril, es van fer sengles sessions formatives de la seva utilització adreçades a les entitats i Departaments que constitueixen l’àmbit subjectiu de l’Acord marc (211 inscripcions) i a les empreses adjudicatàries d’aquest (15 inscripcions de les 5 empreses adjudicatàries).
22.04.2024.
Acord del Govern, pel qual s'aproven mesures per facilitar l'accés de les pimes a la contractació pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic
l dia 16 d’abril de 2024 el Govern ha acordat aprovar les mesures de foment i les actuacions per facilitar l’accés de les pimes a la contractació pública que figuren en l’annex I d’aquest Acord. Així, d’una banda, entre altres mesures de foment de la participació de les pimes, s’inclouen les següents: fomentar la col·laboració empresarial com a eina per facilitar l’accés de les pimes als contractes públics més rellevants; ampliar els mitjans de publicitat i difusió de les licitacions; refermar els serveis ja disponibles i avançar en nous serveis i funcionalitats de la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya, per adaptar-los a les necessitats de les pimes; fomentar la participació de les pimes en els procediments de contractació, fent publicitat i difusió entre aquestes dels avantatges de la inscripció en el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya; i desenvolupar normativament la regulació de la divisió dels contractes en lots, així com la legislació bàsica en relació amb la previsió de pagament directe als subcontractistes. D’altra banda, com a actuacions per facilitar l’accés de les pimes, es fa referència a adequar les eines electròniques perquè les empreses puguin fer constar en el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya la seva consideració de pimes, sobre la base de les característiques i els requisits de la Unió Europea, a articular mesures de simplificació i automatització dels procediments de contractació, i a homologar un sistema de càlcul de les proposicions anormalment baixes, entre moltes altres.
A més, s’aprova la Guia de bones pràctiques per al foment de l’accés de les pimes a la contractació del sector públic de Catalunya, que s’adjunta com a annex II a aquest Acord. En concret, aquesta Guia pretén fomentar l’accés de les PIME a la contractació pública de les Administracions de Catalunya i del seu sector públic, mitjançant l’enumeració i síntesis dels recursos que la normativa vigent posa a disposició, així com una sèrie de recomanacions i bones pràctiques adreçats als òrgans de contractació amb aquesta finalitat.
Així mateix, aquest Acord del Govern autoritza la Direcció General de Contractació Pública per actualitzar el contingut de la Guia de bones pràctiques per al foment de l’accés de les pimes a la contractació del sector públic de Catalunya, quan sigui necessari.
21.03.2024.
Dictamen del Comitè Europeu de les Regions — Paquet d’ajuda a les pimes i BEFIT (C/2024/1980)
El dia 18 de març de 2024 s’ha publicat en el DOUE aquest Dictamen, en el qual el Comitè Europeu de les Regions, entre altres observacions generals, està d’acord que les pimes, que constitueixen el 99 % de les empreses de la UE i proporcionen dos terços dels llocs de treball a la UE, encaren incerteses sense precedents relacionades amb la volatilitat en el context econòmic mundial actual, amb les limitacions de la seva cadena de subministrament, l’escassetat de mà d’obra i especialment de personal qualificat, les pràctiques de competència deslleial i l’augment de la pressió normativa que fan que l’activitat empresarial de les pimes resulti més difícil. A més, observa que molts reptes a què s’enfronten les pimes estan consolidats i són anteriors a l’actual crisi geopolítica i posterior a la Covid-19, per la qual cosa acull amb satisfacció l’ambició de la Comissió Europea de situar les pimes com a objecte de la seva atenció prioritària, però assenyala que aquest suport ha de ser continu i proactiu més que reactiu.
En relació amb la contractació pública, destaca que les pimes europees es beneficiarien d’uns vincles més estrets entre la digitalització i el programa de Millora de la Legislació al sector públic, recolzant-se en la tasca recent de la xarxa RegHub en matèria de contractació pública i estratègies d’interoperabilitat dels governs de la UE, i implicant els agents locals i regionals en la recerca de solucions normatives innovadores.
D’altra banda, el Comitè Europeu de les Regions demana a les autoritats públiques de qualsevol abast territorial a tots els estats membres de la UE que donin exemple a l’hora de promoure una cultura de puntualitat en els pagaments als contractes públics, adaptant en conseqüència les pràctiques de pagament dels diferents nivells de les administracions públiques. En concret, això suposa també garantir, en la mesura del possible, que els terminis de pagament dels projectes més complexos duts a terme per contractistes públics i els seus subcontractistes, com obres de construcció, transport o serveis informàtics, entre altres, es compleixin oportunament, sense deixar de reconèixer, alhora, que ocasionalment aquest extrem quedarà fora del control del poder adjudicador.
