La presidenta del Banc Europeu d'Inversions, Nadia Calviño, ha assenyalat al World in Progress (WIP) que l'entitat ha doblat el finançament per a habitatge a Espanya, amb prop de 2.000 milions i 11.000 nous habitatges.
La presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Nadia Calviño, ha anunciat que els propers dies el BEI signarà un acord amb l'Institut Català de Finances (ICF) per destinar 495 milions d'euros a ampliar el parc d'habitatge públic a Catalunya amb 5.000 nous habitatges, segons ha anunciat durant la seva participació al World in Pala Barcelona.
Calviño ha explicat que aquest nou acord és un exemple de la feina del BEI per donar suport a les administracions locals a millorar l'accés a l'habitatge. Així ha recordat que els darrers dos anys l'entitat ha doblat el finançament per a habitatge a Espanya, amb prop de 2.000 milions d'euros i 11.000 nous habitatges.
"Seguim i seguirem, invertint en construcció, en rehabilitació del parc d'habitatge i en innovació tecnològica per desenvolupar nous materials, noves tecnologies que permetin fer-ho més ràpid, més barat, amb més seguretat", explica Calviño. Ha assegurat que a les reunions en què participa, es dóna un missatge clar que “el multilateralisme és viu i funciona”, tot i que ha acceptat que té limitacions i necessita reformes, a més de rebre atacs sense precedents.
Des de Catalunya ja s'havien pres un conjunt de mesures per al desenvolupament de nous habitatges, com ara la reconversió d'oficines i locals comercials en habitatges de protecció oficial (HPO)
"Davant de les tensions geopolítiques i la fragmentació, estem treballant plegats millor que mai, i els països busquen socis fiables, solucions compartides, institucions capaces d'abordar els problemes globals", ha dit. La presidenta del BEI ha subratllat que Europa "està al cor d'aquesta recerca" i ha valorat que, malgrat la pressió que alguns actors està posant sobre els pilars europeus, els valors europeus són més importants que mai.
Ha afirmat que, “per sobre del soroll i les dificultats, Europa té capacitat per actuar”, i ha dit que ha de convertir aquesta capacitat en resultat. "En un món que s'enfronta a una crisi econòmica, amb reptes cada cop més complexos, cap país, cap institució, cap regió no pot triomfar en solitari. Tenim a Europa els socis, el talent i els instruments per avançar", ha explicat Calviño.
Des de Catalunya ja s'havien pres un conjunt de mesures per al desenvolupament de nous habitatges. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque, i la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, van presentar fa mesos una proposició de llei per reconvertir oficines i locals comercials en habitatges de protecció oficial (HPO) i augmentar l'edificabilitat d'habitatges en desenvolupaments urbanístics per consolidar.
Per la seva banda el president de la Generalitat, Salvador Illa, va plantejar al Debat de Política General (DPG) al Parlament “un acord de país per activar de manera imminent tots els plantejaments urbanístics” i construir uns 210.000 habitatges a tot Catalunya, i, d'aquestes, es preveu que entre el 40% i el 50% siguin de protecció oficial, alhora que i amb el tercer sector per assolir aquest objectiu.
Aquesta proposta busca industrialitzar la construcció, escurçar terminis, millorar l'eficiència energètica i l'economia circular, i s'impulsarà en paral·lel al programa d'habitatge públic que ja té en marxa la Generalitat per construir 50.000 habitatges públics fins al 2030, i que Illa va anunciar al DPG del 2024.
Primers sòls públics en model concessional. L?entitat pública Casa 47, dependent del Ministeri d?Habitatge, treballa a contrarellotge per posar en marxa el primer concurs públic per a la promoció d?habitatge a través d?un model de concessió.
La companyia creada fa un any pel Govern de Pedro Sánchez per al desenvolupament, promoció i gestió d'un parc estatal d'habitatge atresora un important patrimoni immobiliari, procedent sobretot de Sareb i d'altres organismes públics com Invied, així com, des de fa uns dies, de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Hi figuren habitatges dels quals unes 650 ja són al mercat a través del seu portal digital, però també, el gran objecte de desig (per la seva escassetat) i clau per augmentar l'oferta d'habitatge: una gran cartera de sòl.
Tan sols procedent de Sareb, l'antiga Sepes contempla la incorporació de 2.400 terres amb capacitat per generar 55.000 cases, als quals se sumen terrenys finalistes que ja posseïa com pot ser Aigües Vives a Guadalajara, o d'actuacions vinculades al Pla d'Habitatge de Lloguer Asequible (PVAA) del Ministeri, que inclouen la transformació Madrid (Campament).
Casa 47 ultima el llançament del primer concurs públic per a la promoció d'habitatge assequible a través d'un model de concessió, una fórmula que els fons d'infraestructures solen demandar per acudir a aquestes licitacions, amb terminis més amplis
"En aquest moment, i encara s'ha de seguir incorporant sòls, tenim terrenys suficients com per edificar al voltant de 40.000 habitatges. En aquesta cartera, tenim sòl que ja és finalista, però també altres on cal fer un procés d'urbanització i en això estem treballant en l'organització. En aquells casos en què ja tenen tots els tràmits urbanístics finalitzats, ja estem treballant amb projectes. sòls finalistes que tenim com, per exemple, els procedents de Sareb, estem seleccionant aquells que creiem que poden ser més interessants per al sector promotor”, ha explicat Maribel Ramos, presidenta de Casa 47, al Congrés Nacional d'Habitatge organitzat per ApcEspaña.
A principis d'any, la ministra Isabel Rodríguez va anunciar que l'antiga Sepes licitaria el primer trimestre sòls per a la construcció de 2.800 nous habitatges que es posaran a disposició de la ciutadania en forma de lloguer assequible. Ara, la presidenta de Casa 47 data aquesta licitació per abans de les properes eleccions generals, recentment convocades per al proper 29 de novembre. "L'equip de Casa 47 està treballant per poder treure els primers terres abans d'eleccions", va revelar la presidenta.
El primer concurs de desenvolupament de sòl de Casa 47 a través de la col·laboració publicoprivada tindrà a més una altra novetat, molt esperada pel sector promotor i inversor. La licitació de l'entitat del Ministeri liderat per Isabel Rodríguez serà a través d'un model concessional, en comptes de concedir sòls en dret de superfície, com passa de forma generalitzada als concursos públics a Espanya. "Estem treballant en una licitació de concessió d'obra. Hi va haver una modificació de la llei de contractes del sector públic que permet ampliar els anys vinculats amb la capacitat d'explotació de contractes de concessió d'obra fins a 80 i l'usarem amb aquests sòls", va assegurar Ramos.
https://www.ejeprime.com/residencial/la-licitacion-de-vivienda-publica-se-dispara-el-527-hasta-julio-con-1065-millones?utm_campaign=&utm_medium=&utm_source=
Compta amb més de 25 anys d'experiència en el sector i ofereix serveis de suport per a licitacions i gestions davant la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya.
Necessites informació sobre algun tràmit específic de classificació o vols consultar algun altre detall mercantil de l'empresa?
Divisió SIGO SL
Elaboració i tramitació expedients de classificació empresarial davant la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Ge...
eInforma
Divisió S.I.G.O., S.L. no és un òrgan que liciti directament obres públiques, sinó una consultoria privada especialitzada a oferir un Servei d'Informació i Gestió de Licitacions per a empreses (especialment constructores, instal·ladores i de serveis) que volen accedir a la contractació pública.
A través d'aquesta línia de negoci, l'empresa ofereix dues solucions principals:
🔎 1. Servei d'Alertes i Notificacions de Licitacions
L'empresa disposa d'un sistema de rastreig diari que analitza tots els butlletins oficials (BOE, DOGC, BOP, Diari Oficial de la Unió Europea) i les diferents plataformes o perfils de contractant. [1]
Què rep el client: Avisos personalitzats amb les licitacions, adjudicacions, contractes menors o concursos públics que s'adapten al perfil de la seva empresa.
Prova gratuïta: Ofereixen un període de prova gratuïta del servei d'alertes de licitacions (entre 15 dies i un mes, segons la campanya).
Àmbit geogràfic i tarifes: Segons les condicions publicades en entitats col·laboradores com el Gremi d'Obres de Catalunya, el servei té una quota anual d'uns --- € per a l'àmbit de Catalunya i d'uns --- € per a l'àmbit estatal. [1]
🗒 2. Suport en la Preparació de Pliques i Classificació
A banda d'informar, assessoren les empreses per poder concórrer als concursos de l'Administració Pública: [1]
Preparació de pliques: Suport tècnic i administratiu a l'hora de recopilar i formalitzar els documents necessaris per presentar-se a un concurs públic.
Classificació empresarial: Tramitació de la solvència econòmica i tècnica necessària davant la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, un requisit indispensable per a determinades licitacions d'obres i serveis de gran envergadura.
Vols que t'ajudi a sol·licitar la prova gratuïta del seu servei d'alertes o prefereixes buscar plataformes oficials de licitació gratuïtes (com la de la Generalitat)
Les subvencions directes facilitaran laccés a lhabitatge en un total de 317 municipis. La majoria correspon a Catalunya que percebrà 59,7 milions d'euros, el País Basc 15,5, Navarra 6,6, Galícia 5,1 i Astúries 2,9.
La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha anunciat aquest dimecres que el seu Ministeri destinarà 90 milions d'euros a les comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat. Les subvencions directes seran per facilitar l'accés a l'habitatge a 317 municipis de Catalunya (59,7 milions), Euskadi (15,5 milions), Navarra (6,6 milions), Galícia (5,1 milions) i Astúries (2,9 milions).
Des d'aquest dimecres, l'esborrany del Reial decret pel qual es regulen aquestes subvencions queda sotmès al tràmit d'audiència i d'informació pública a la pàgina web del ministeri, abans de la seva posterior aprovació pel Consell de Ministres. La ministra, que ha fet una visita a la localitat navarresa de Lekunberri per conèixer 34 habitatges que l'entitat estatal Casa 47 posarà a disposició de la ciutadania a un preu de lloguer assequible, ha explicat que aquests 90 milions d'euros “serviran per promoure més habitatge públic, per construir més habitatge públic, per rehabilitar habitatge existent i dedicar-lo al lloguer poder construir sobre aquests sòls, o per desenvolupar i urbanitzar sòls”.
Rodríguez també ha explicat que les administracions podran destinar aquests diners a comprar vivenda. "Nosaltres estem en aquests moments, a través de Casa 47 en una opció de compra d'habitatge privat per posar a disposició de la gent de lloguer assequible. Això també entra dins d'aquest programa".
"Afortunadament ja hi ha més de 9 milions d'espanyols amb presidents i presidentes responsables que miren per ells, que els han congelat el preu del lloguer i que estan fent polítiques públiques per baixar aquests preus i tenir lloguer assequible"
La ministra ha defensat que la llei que permet congelar els preus del lloguer “està donant resultats” i ha indicat que a Navarra, una de les Comunitats que ha aplicat aquesta mesura, el preu del lloguer ha baixat un 5% a l'últim trimestre. Així ha assegurat que "el Govern d'Espanya continuarà col·laborant amb les administracions públiques que han decidit fer ús de les eines que tenim per a benefici de la gent, acompanyant-los amb finançament".
La ministra ha ressaltat que els 90 milions d'euros són “un nou impuls a una política que està sent eficaç” i que ha volgut anunciar a Navarra, “una comunitat on 21 municipis ja estan amb aquestes limitacions, on estem veient els bons resultats, amb mig milió de ciutadans que ja estan afectats per aquesta protecció en el cas de Navarra”.
Al conjunt d'Espanya, "afortunadament ja hi ha més de 9 milions d'espanyols amb presidents i presidentes responsables que miren per ells, que els han congelat el preu del lloguer i que estan fent polítiques públiques per baixar aquests preus i tenir lloguer assequible, com aquests habitatges de Casa 47 que estan a punt de ser estrenats per veïns de Lekunberri", ha assenyalat.
https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/opportunities/tender-details/0258dbd1-ced0-4239-81e1-1a76e7a71881-CN
Els recursos traspassats a Casa 47 arriben als 2.080 milions d'euros i són 68 els projectes actius per tot el territori durant mig any. D'aquests, 44 són actuacions d'edificació residencial per construir-hi 3.266 habitatges.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una nova injecció de 260 milions d'euros a Casa 47, entitat que pertany al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, per accelerar el parc públic d'habitatge assequible. Aquests nous recursos permetran la posada en marxa de 22 nous projectes que sumen un total de 1.629 habitatges, com ha explicat la Ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, a la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
Amb aquesta nova injecció de 260 milions, que és la quarta addenda al conveni, els recursos totals traspassats a Casa 47 arriben als 2.080 milions d'euros i assolirà els 68 projectes actius per tot el territori al mig any. D'aquests, 44 són actuacions d'edificació residencial per construir-hi 3.266 habitatges i 24 actuacions d'urbanització de solars amb potencial per a 22.000 habitatges.
A les obres de nova construcció se sumen els treballs dadequació dels 40.000 habitatges procedents de la Sareb i daltres entitats públiques que es posaran a disposició de la ciutadania a mesura que estiguin en condicions òptimes dhabitabilitat.
El Govern repartirà aquest juliol 800 milions d'euros entre les comunitats autònomes dins del Pla estatal d'habitatge 2026-2031, que comprèn un import total de 7.000 milions
En aquests moments, s'està concloent la convocatòria pilot amb l'adjudicació de 171 habitatges i en els propers mesos es llençarà una nova convocatòria amb més de 600 habitatges, ja amb el portal de l'inquilí en funcionament per facilitar l'accés a la ciutadania. Així mateix, Casa 47 està culminant la seva primera oferta pública de compra, dotada amb 100 milions, per incorporar habitatges procedents de particulars o fons immersos en processos de desinversió al parc públic, cosa que asseguraria que aquests habitatges "responen a la seva funció social i no serveixen a l'especulació".
A més, el Govern repartirà aquest juliol 800 milions d'euros entre les comunitats autònomes dins del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2031, que comprèn un import total de 7.000 milions d'euros per desenvolupar diferents projectes d'habitatge dels quals el Govern aporta el 60% i les comunitats autònomes el 40% restant.
La ministra d'Habitatge ha recordat que, amb aquest repartiment, les comunitats autònomes podran començar a desenvolupar “en plenitud” aquest projecte durant el segon semestre de l'any. Ha recalcat que aquest primer desemborsament va a càrrec de l'Administració General de l'Estat. Els 4.200 milions d'euros estatals seran transferits durant les cinc anualitats del Pla Estatal, 800 milions aquest any i 850 milions els restants.
Així mateix, ha recordat que aquest pla té efectes retroactius a l'1 de gener, per la qual cosa les comunitats autònomes podran incorporar totes les accions que estiguin emmarcades en el pla i que s'hagin iniciat el 2026. Almenys un 40% d'aquests fons es dedicarà a la construcció i adquisició d'habitatges, un 30% a la rehabilitació del parc d'habitatge territoris que més ho necessitin.
Arriba a 465 milions d'euros, cosa que es converteix en la millor dada d'un primer trimestre quan es va iniciar la sèrie històrica el 2008. Mivau assenyala que aquest saldo ha estat possible després de multiplicar-se per vuit el pressupost.
Acceleració a la construcció d'habitatge. L'interès per part de l'Executiu d'impulsar el mercat d'habitatge necessari, davant l'escassetat d'oferta existent, que ha generat al llarg dels últims anys un dèficit de més de 750.000 unitats, està fent els primers passos. El Govern ha licitat per un valor total de 465 milions d'euros en vivenda pública el primer trimestre del 2026, fet que suposa la millor dada d'un primer trimestre des del 2008, quan comença la sèrie històrica, i un 44,12% de creixement interanunal.
Això ha estat possible per l'increment del pressupost del Ministeri d'Habitatge, que s'ha multiplicat per vuit, així com pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i els plans estatals de vivenda, segons destaca el departament d'Isabel Rodríguez.
Des d'Habitatge recorden que el 2025 va ser l'any en què s'ha destinat més pressupost públic per construir vivenda protegida. Durant la legislatura, la inversió total és de 2.243 milions d'euros. Així, assenyala que aquestes dades "suposen un avanç clar" en la conformació del parc d'habitatge públic d'estàndards europeus que proposa el Govern.
Habitatge recorda que el 2025 va ser l'any en què s'ha destinat més pressupost públic per construir habitatge protegit
El compromís de l'Executiu, assenyala Habitatge, és mantenir aquest ritme a través del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, amb una inversió de 7.000 milions d'euros, dels quals almenys el 40% estarà destinat a la construcció d'habitatge assequible protegit amb caràcter permanent i indefinit, i que ja ha rebut el vistiplau de les comunitats.
Tot i això, el conseller d'Habitatge, Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, Jorge Rodrigo va assenyalar la setmana passada que malgrat acceptar el repartiment, les comunitats del PP es reserven la presentació de “futurs recursos” davant del Tribunal Suprem.
Divendres passat es va saber que Habitatge s'incoporarà un conjunt d'habitatges actualment a les mans de la Tresoreria General de la Seguretat Social amb l'objectiu d'ampliar l'actual parc públic estatal de lloguer assequible, operació que es realitzarà a través de Casa 47.
Els nous pisos es realitzaran a 42 solars repartits per 31 localitats. L'Agència d'Habitatge supervisarà durant 75 anys el compliment del contracte i un cop finalitzat aquest període, els habitatges passaran a ser del municipi.
Catalunya es posarà fil a l'agulla i es fixa l'objectiu de construir nous habitatges per donar solució a la manca de pisos que viu aquesta comunitat. D'aquesta manera, en un termini d'un mes, el Govern té previst licitar la construcció de 566 vivendes a 42 petits solars repartits per 31 municipis catalans. Aquesta és la principal resolució que es desprèn de la firma aquest dilluns d‟un conjunt d‟acords realitzats entre el president Salvador Illa i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, amb els alcaldes d‟aquestes 31 localitats, on s‟estableix el marc jurídic perquè la Generalitat pugui licitar individualment cada concurs.
Segons va avançar Salvador Illa, la construcció d'aquests habitatges es durà a terme bàsicament per empreses locals, "quan hi hagi una empresa del territori que se senti capaç de construir, obrirem un termini de temps. Si se'n presenta una altra, haurem de valorar i si no hi ha ningú més, ho farà l'empresa que s'ha presentat", va explicar Illa.
Els municipis destinataris d‟aquests nous habitatges són localitats amb pocs recursos tècnics que han delegat a la Generalitat la gestió dels concursos. Per trobar promotor per a aquests petits solars, les licitacions seran individuals. Cada conveni té particularitats específiques. Per exemple, a Arenys de Munt només es licitarà habitatge de lloguer; a Alt Pirineu i Aran (Vielha, Bellver i Fontanals), s'hi inclouran aparcaments oa Sallent, el projecte haurà de mantenir la façana ja existent.
El conveni s'emmarca en el Pla 50.000, amb què el Govern vol construir fins al 2030, aquests habitatges de lloguer social
El president català va destacar les mesures que està duent a terme la Generalitat en matèria d'habitatge i va insistir que "estimem els promotors que volen invertir, no especular; qui vulgui invertir, que es presenti a un d'aquests 31 projectes i concursos per treure una rendibilitat del 5% o el 6%, això està bé; que no vingui qui vulgui especular ni a aquests".
Durant la intervenció, la consellera Silvia Paneque, ha destacat que aquest mètode constitueix “una nova línia de treball inèdita” i ha celebrat la creació d'espais de “concertació i col·laboració”. Els convenis estableixen que un cop adjudicat al promotor, l'Agència d'Habitatge supervisarà durant 75 anys el compliment del contracte i un cop finalitzat aquest període, els habitatges passaran a ésser del municipi.
El marc regulador signat aquest dilluns també estableix que els municipis han de concedir la llicència d'obres en un termini de tres mesos. El conveni s'emmarca al Pla 50.000, amb què el Govern vol construir fins al 2030, aquests habitatges de lloguer social.
A la primera convocatòria de reserva pública de solars es van presentar 670 terrenys. D'aquests, a 332 finques són els ajuntaments els que busquen promotor i en 338 ho fa la Generalitat. Aquest darrer grup s'ha dividit entre solars grans (amb licitacions agrupades) i els solars petits. En aquesta darrera categoria, als 42 terrenys que aporten els 31 municipis cal afegir-hi 21 solars més que licitarà l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i Patrimoni, amb capacitat per a 257 habitatges més.
Els municipis que han signat el conveni són Alcover, Colera, Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos, Òdena, Sallent, Súria, Almoster, Les Borges del Camp, Mont-roig del Camp, Palau-sator, Calafell, El Vendrell, Bellver de Cerdanya, Fontanals de Cerdanya, Espluga de Francolí, Areny Baix Pallars, Llavorsí, Rialp, Falset, Planols, Vilobí d'Onyar, Canonja, Ullastrell, Vacarisses, Figaró-Montmany i Viella.
És la tercera dada més alta de la sèrie, darrere del 2008 i el 2009. Expliquen des d'Habitatge que s'han destinat a l'oferta pública 1.778 milions els últims dos anys, 500 milions més que del gener del 2012 al maig del 2018.
Les licitacions d'obra pública de tipologia residencial i amb destinació a habitatge familiar de les administracions públiques (habitatge protegit) van assolir una inversió de 959,61 milions d'euros el 2025, un 27,9% més que l'any anterior, fet que suposa la tercera dada més alta de la sèrie històrica, per darrere de 2008 i 2009, de Transports.
D'aquesta manera, el 2025 és el tercer any en què més pressupost públic s'ha destinat a construir habitatge protegit des que hi ha registres, han destacat des del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana. Així, apunten des d'Habitatge, s'ha destinat a l'oferta d'habitatge públic 1.778 milions els darrers dos anys. Són 500 milions més que tot allò invertit entre gener de 2012 i maig de 2018.
Des de la cartera d'Isabel Rodríguez han destacat que el compromís de l'Executiu és mantenir aquest ritme a través del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, amb una inversió de 7.000 milions d'euros, dels quals almenys el 40% estarà destinat a la construcció d'habitatge assequible que estarà protegit amb caràcter permanent.
Habitatge fa que aquest esforç que està realitzant el Govern central sigui acompanyat per les comunitats perquè multipliquin el pressupost en matèria d'habitatge
El Ministeri d'Habitatge ha fet que aquest esforç que està fent el Govern central sigui acompanyat per les comunitats autònomes perquè “igual que Pedro Sánchez ha multiplicat per vuit el pressupost en matèria d'habitatge, ho facin tots els governs autonòmics”.
Les dades d'habitatge protegit, posen en relleu, com en l'última dècada compresa des dels anys 2014 a 2024, amb dades de tancament del conjunt de l'exercici, els habitatges que han obtingut la qualificació definitiva de protegit en el conjunt de plans estatals i autonòmics han sumat un total de 100.910 unitats, una xifra que sembla una mica més de extrema 9.000 unitats cada any. Sumades les dades provisionals fins al setembre del 2025, la xifra puja a 108.809 unitats.
Així s'ha passat d'unes qualificacions de 15.046 unitats el 2014 a les 14.371 vivendes del tancament del 2024, després de tocar-se sòl el 2017 amb menys de 5.000 unitats. Aquestes dades contrasten amb les xifres de la dècada anterior, compresa entre els anys 2004 i 2013, quan les qualificacions definitives de plans estatals i autonòmics van assolir les 569.373 unitats, prop de 57.000 unitats cada any. El nivell màxim es va assolir amb 68.587 unitats el 2008, a la part final del boom immobiliari. Només a Madrid van obtenir una qualificació definitiva d'habitatge protegit 146.988 unitats i Andalusia 90.312.