Notícies Actualitat
25.02.2026.
Les licitacions d'habitatge protegit creixen el 27,9% el 2025 fins a 959,6 milions
És la tercera dada més alta de la sèrie, darrere del 2008 i el 2009. Expliquen des d'Habitatge que s'han destinat a l'oferta pública 1.778 milions els últims dos anys, 500 milions més que del gener del 2012 al maig del 2018.
Les licitacions d'obra pública de tipologia residencial i amb destinació a habitatge familiar de les administracions públiques (habitatge protegit) van assolir una inversió de 959,61 milions d'euros el 2025, un 27,9% més que l'any anterior, fet que suposa la tercera dada més alta de la sèrie històrica, per darrere de 2008 i 2009, de Transports.
D'aquesta manera, el 2025 és el tercer any en què més pressupost públic s'ha destinat a construir habitatge protegit des que hi ha registres, han destacat des del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana. Així, apunten des d'Habitatge, s'ha destinat a l'oferta d'habitatge públic 1.778 milions els darrers dos anys. Són 500 milions més que tot allò invertit entre gener de 2012 i maig de 2018.
Des de la cartera d'Isabel Rodríguez han destacat que el compromís de l'Executiu és mantenir aquest ritme a través del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, amb una inversió de 7.000 milions d'euros, dels quals almenys el 40% estarà destinat a la construcció d'habitatge assequible que estarà protegit amb caràcter permanent.
Habitatge fa que aquest esforç que està realitzant el Govern central sigui acompanyat per les comunitats perquè multipliquin el pressupost en matèria d'habitatge
El Ministeri d'Habitatge ha fet que aquest esforç que està fent el Govern central sigui acompanyat per les comunitats autònomes perquè “igual que Pedro Sánchez ha multiplicat per vuit el pressupost en matèria d'habitatge, ho facin tots els governs autonòmics”.
Les dades d'habitatge protegit, posen en relleu, com en l'última dècada compresa des dels anys 2014 a 2024, amb dades de tancament del conjunt de l'exercici, els habitatges que han obtingut la qualificació definitiva de protegit en el conjunt de plans estatals i autonòmics han sumat un total de 100.910 unitats, una xifra que sembla una mica més de extrema 9.000 unitats cada any. Sumades les dades provisionals fins al setembre del 2025, la xifra puja a 108.809 unitats.
Així s'ha passat d'unes qualificacions de 15.046 unitats el 2014 a les 14.371 vivendes del tancament del 2024, després de tocar-se sòl el 2017 amb menys de 5.000 unitats. Aquestes dades contrasten amb les xifres de la dècada anterior, compresa entre els anys 2004 i 2013, quan les qualificacions definitives de plans estatals i autonòmics van assolir les 569.373 unitats, prop de 57.000 unitats cada any. El nivell màxim es va assolir amb 68.587 unitats el 2008, a la part final del boom immobiliari. Només a Madrid van obtenir una qualificació definitiva d'habitatge protegit 146.988 unitats i Andalusia 90.312.
02.02.2026.
La licitació d'obra pública a Espanya s'incrementa un 13% el 2025, fins a 33.143 milions
Les comunitats autònomes han licitat 10.136 milions al llarg del 2025, un 17,5% més, mentre que l'Estat ha incrementat un 9,7% les licitacions, fins als 9.550 milions, davant la rebaixa del 0,2% fins al novembre.
Tancament d'any a l'alça. La licitació d'obra pública a totes les administracions públiques del país ha assolit els 33.143 milions d'euros el 2025, fet que suposa un increment del 13% en comparació al mateix període de l'any anterior, per sobre de l'11,6% que va acumular fins al novembre.
Segons les estadístiques publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan), l'avenç del ritme inversor ha estat protagonitzat pel repunt de les licitacions de les comunitats autònomes.
En concret, les comunitats han licitat 10.136 milions al llarg del 2025, un 17,5% més, i en contrast amb l'avenç del 18,6% registrat fins al novembre; l'Estat ha incrementat un 9,7% les licitacions, fins als 9.550 milions, davant la rebaixa del 0,2% fins al novembre; mentre que els ajuntaments han licitat 13.456 milions, un 12,1% més, que contrasta amb l'avenç del 15,7% fins al novembre.
Segons Seopan, l'avenç del ritme inversor ha estat protagonitzat pel repunt de les licitacions de les comunitats autònomes
Andalusia ha estat novament la regió amb més volum de licitacions (1.867 milions d'euros), després d'augmentar-les un 35,8%, seguida de Catalunya (1.568 milions), que les ha disparat un 45%; i Madrid (1.504 milions), que les ha reduït un 24,3%. Per la seva banda, l'Administració local ha licitat 13.456 milions més, un 12,1% més, principalment pels ajuntaments (10.270 milions), seguits de les diputacions i cabildos (2.196 milions).
Pel que fa a l'Estat, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha licitat 5.467 milions d'euros, un 9,1% menys, després de rebaixar les licitacions un 44,2% les autopistes rescatades de la Seitt, fins als 30 milions; un 22,3% els ports, fins a 647 milions.
Les licitacions ferroviàries d'Adif han retrocedit un 10,6%, fins a 2.992 milions d'euros, la segona reculada consecutiva després de la rebaixa del 7,8% fins al novembre. Per part seva, els aeroports d'Aena han augmentat la seva activitat licitadora un 37,2%, fins als 636 milions d'euros.
Per acabar, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha licitat 739 milions, un 10,3% més, mentre que la resta de ministeris les han incrementat un 37,4%, fins als 45 milions. En conjunt, l'Administració General de l'Estat ha registrat un avenç del 9,7%, fins a 9.550 milions d'euros.
27.01.2026.
La licitació d'habitatge públic supera les 900.000 unitats fins al novembre
Suposa un augment del 44,4% enfront del mateix període del 2024 i la dada més gran registrada en els últims 16 anys. Habitatge insisteix en la necessitat de protegir per sempre els habitatges que es construeixen amb lesforç públic.
Actualització de dades. La licitació oficial d'habitatge familiar públic fins al mes de novembre passat ha assolit un total de 900.895 unitats, enfront de les 623.887 unitats registrades en el mateix període del 2024, fet que suposa un increment mancant les dades del desembre del 44,4% interanual i situa la dada en el més gran assolida per les darreres 1 Urbana.
Fonts d'aquest ministeri assenyalen que mancant completar amb les dades del desembre, aquestes xifres reflecteixen "l'impuls inversor del Govern" en matèria d'habitatge públic i assenyala que les licitacions d'obra pública d'habitatges familiars no registraven una xifra similar des del 2009 amb 1,064 milions d'unitats en el conjunt de l'any i 924.982 unitats en els onze mesos. Al conjunt del 2024 la licitació oficial d'habitatge públic va registrar les 750.322 unitats.
La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha insistit al llarg de les últimes intervecions públiques, en la necessitat de protegir per sempre els habitatges que es construeixen amb l'esforç públic perquè mai s'hi pugui especular i sempre estiguin al servei de l'interès general.
La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha insistit en la necessitat de protegir per sempre els habitatges que es construeixen amb l'esforç públic
Sota aquest marc, el ministeri només finançarà habitatges amb protecció permanent al proper Pla Estatal d'Habitatge. Des del ministeri reivindiquen el desenvolupament d'una política integral d'habitatge que té com a un dels seus eixos principals la construcció de més habitatge públic i assequible. "L'objectiu de dotar Espanya d'un parc d'habitatge protegit que convergeixi amb la mitjana europea, garantint-ne la protecció amb caràcter permanent".
Amb vista al 2026, assenyalen que es donarà una nova empenta a l'habitatge protegit i assequible “amb instruments com el Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, l'entitat Casa 47, el Pert de la industrialització de l'habitatge i nous programes europeus”.
La nova Entitat Estatal d'Habitatge que el Govern ha creat a partir de Sepes, Casa 47, ja ha fet els primers passos al mercat amb la publicació d'una convocatòria pilot amb 171 habitatges de lloguer abans de Nadal, segons ha informat recentment el ministeri. Del total d'habitatges: 67 estaran a Vigo, 67 a la zona afectada per la Dana de València i 37 a Mieres (Astúries). En el cas dels habitatges de Vigo, el preu del lloguer serà de 8,8 euros el metre quadrat (els habitatges tenen mida diferent), un 35% per sota del preu de mercat. Així, un habitatge de 80 metres tindria una renda mensual de lloguer d'uns 700 euros.
09.01.2026.
La construcció demana actualitzar preus als contractes públics i no frenar el sector
La CNC demana que no s'apliqui la Llei de Desindexació perquè s'apliquin preus de mercat, amb una atenció especial a la mà d'obra, per tal d'evitar-ne l'escassetat en un moment en què resulta vital per a la construcció.
La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) ha demanat que es modifiqui de manera urgent la Llei de Contractes del Sector Públic i es revisi la Llei de Desindexació, amb l'objectiu que deixi d'aplicar-se als contractes públics.
La patronal considera que la manca d‟actualització de preus, especialment de la mà d‟obra, posa en risc la viabilitat dels contractes i pot frenar l‟execució de les obres, a més d‟afectar directament els salaris dels treballadors.
Segons CNC, quan no s'ajusten els contractes públics als preus de mercat, es produeixen retards, abandonaments d'obres i alentiments, cosa que adverteix que “resulta especialment preocupant” en un moment com l'actual. En concret, en una conjuntura en què cal executar els fons europeus per a la construcció de grans obres públiques i infraestructures, augmentar l'oferta d'habitatge i començar a plantejar solucions davant la que considera la principal preocupació dels espanyols.
La CNC insisteix que la llei s'ha d'ajustar “com més aviat millor” per protegir tant les empreses com els treballadors
La CNC insisteix que la llei s'ha d'ajustar "com més aviat millor" per protegir tant les empreses com els treballadors, després que el Ministeri de Treball i Economia Social s'hagi compromès amb els agents socials a impulsar un canvi en la normativa per explorar la possibilitat de relaxar les regles d'indexació en els contractes públics de les empreses que executen i presten serveis a les administracions, sobretot en els salaris.
En aquest marc, patronal i sindicats de la construcció acaben de comprometre's al VII Conveni General del Sector a formular conjuntament propostes de modificació de la Llei de Desindexació de l'economia espanyola i de la Llei de Contractes del Sector Públic.
L'objectiu és excloure l'aplicació de la primera als contractes públics i incloure a la segona un sistema de revisió de preus similar al vigent fins al 2015, incorporant novament la mà d'obra com a element revisable.
20.10.2025.
El coneixement del català es valorarà en la licitació de les guinguetes de platja
L'Ajuntament de Barcelona atorga més pes a la responsabilitat social i ambiental i menys a l'oferta econòmica
L'Ajuntament de Barcelona incorpora, per primer cop, el coneixement del català entre el personal com a criteri a valorar en la nova licitació de les guinguetes de platja. És a dir, que els treballadors puguin acreditar un B2 sumarà punts. També s'atorga més pes a la responsabilitat social i ambiental i menys a l'oferta econòmica. La licitació per al període 2026-2029 abasta quatre temporades i engloba 8 guinguetes-bar amb servei de gandules i para-sols, 3 guinguetes-bar i 3 posicions de servei de gandules i para-sols. En la nova licitació, el criteri econòmic passa a ser el 15% del total de la valoració (abans el 35%) i es tindran més en compte aspectes com la contractació de persones en situació d'atur o exclusió.
El valor del contracte de licitació és d'uns 2, 4 milions d'euros i és per a quatre temporades. Els serveis de platja del contracte són a les platges de Sant Sebastià, Sant Miquel, Barceloneta, Somorrostro, Nova Icària, Bogatell i Mar Bella. En cinc posicions (les dues de Nova Icària i les tres de Bogatell) s'ha hagut de reduir a la meitat el nombre de gandules i para-sols que es podran instal·lar a la sorra a causa del retrocés que viuen les platges de Barcelona.
L'Ajuntament vol blindar un model de guinguetes que ofereixi "un bon servei a la ciutadania i que sigui respectuós amb l’entorn"
Amb la proposta que ara es licita, l'Ajuntament vol blindar un model de guinguetes que ofereixi "un bon servei a la ciutadania i que sigui respectuós amb l’entorn". Així, el consistori apunta que aposta per "la qualitat del servei" en la nova licitació amb més pes atorgat a criteris i aspectes que aporten "valor afegit".
El pes del català
Segons consta en la licitació, el coneixement del català atorgarà fins a 10 punts. Així, per primer cop, s'atorgaran 2 punts per cada treballador adscrit al servei que tingui, a la data de la presentació de les ofertes, un certificat oficial B2 o superior de català (màxim 5 treballadors).
Sobre el coneixement d'idiomes estrangers, també es fixa fins a 10 punts, amb 1 punt per cada certificat oficial B1 o superior d’anglès, francès, alemany o italià, o bé ser nacional d'un país on sigui oficial una d'aquestes llengües o sigui la més parlada, acreditat pels treballadors adscrits al servei (màxim 5 treballadors, i màxim 2 punts per treballador).
D'altra banda, diu l'Ajuntament, també es valorarà l’experiència del personal en l’àmbit de la restauració.
Responsabilitat social i ambiental
Entre aquests, cita la contractació de persones en situació d'atur o d’exclusió social, la formació en gènere i no discriminació o bé la subcontractació d'empreses d'economia social, per exemple, en el subministrament de vaixella o càtering. En l’àmbit ambiental es tindrà en compte l'eficiència energètica i hídrica, la gestió dels residus i el malbaratament alimentari i els certificats ambientals de qualitat.
En l'àmbit del servei destaca l'establiment de preus màxims d'alguns productes com ara l'aigua, els refrescos o els entrepans. Així, la reducció dels preus màxims establerts a l'annex del plec administratiu pot donar fins a 5 punts, amb un punt per cada 2 punts de descompte que es realitzi sobre els preus màxims. La taula parteix de preus màxims com ara 2,75 euros per una ampolla d’aigua natural de 0,33 litres, 5,50 euros per una cervesa o 8,25 euros per un entrepà calent o fred.
Respecte a l'oferta gastronòmica es tindrà en compte l'aposta pels ingredients de qualitat, la proximitat i els menús amb necessitats especials. D'altra banda, també es valorarà l'atenció als usuaris i les millores del servei de lavabos, que són d’ús públic durant la temporada de platges.
29.07.2025.
CNC demana garantir l'objectivitat i la igualtat d'oportunitats a les licitacions públiques
Les propostes es basen en la Guia sobre Contractació Pública i Competència i busquen augmentar la competitivitat empresarial, simplificar la burocràcia, racionalitzar la despesa pública i facilitar l'accés a les pimes.
La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) ha presentat una bateria de propostes adreçades a totes les administracions públiques per millorar l'eficiència de les licitacions a Espanya, entre les quals proposa una reforma dels criteris d'adjudicació per garantir l'objectivitat i la igualtat d'oportunitats de totes les empreses.
Les propostes estan basades en la Guia sobre Contractació Pública i Competència, presentada recentment per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (Cnmc), i cerca augmentar la competitivitat empresarial, simplificar la burocràcia, racionalitzar la despesa pública i facilitar l'accés a les pimes.
D'aquesta manera, la confederació de constructors advoca per donar una ponderació majoritària a criteris quantificables mitjançant fórmules clares, assegurant que l'oferta no quedi menyscabada per valoracions discrecionals, i utilitzar preferentment el concurs a la subhasta, prioritzant la qualitat i viabilitat de l'execució dels contractes.
La CNC advoca per donar una ponderació majoritària a criteris quantificables mitjançant fórmules clares
També insisteix en la importància destablir terminis de presentació dofertes adequats a la complexitat de cada contracte, així com en la necessitat de fomentar la professionalització dels òrgans de contractació, per prevenir activament pràctiques anticompetitives.
Si bé dóna suport a la inclusió de criteris socials, mediambientals o dinnovació, recomana que aquests es configurin principalment com a condicions especials dexecució per a ladjudicatari, i no com una barrera dentrada que pugui excloure injustificadament potencials licitadors.
Així mateix, defensa la subcontractació com una eina útil, sempre que se'n garanteixi la transparència i el control, alhora que proposa validar l'experiència adquirida per les pimes com a subcontractistes per acreditar-ne la solvència, fomentant així el seu creixement i accés com a contractistes principals.
També defensa la subcontractació com una eina útil, sempre que se'n garanteixi la transparència i el control
"La pedra angular d'una contractació pública més competitiva resideix en la transparència i la màxima difusió, en línia amb el que es proposa a la guia d'ampliar la divulgació de les licitacions més enllà dels canals obligatoris, així com de publicar amb antelació els plans anuals de contractació", assenyala la patronal.
Així mateix, urgeix a optar per procediments oberts i accessibles, ajustar la solvència exigida a la naturalesa real del contracte i dividir els projectes en lots, sempre que sigui possible, per donar cabuda a l'especialització i capacitat de les pimes (que suposen el 99% de les empreses del sector a Espanya), i insta a considerar les limitacions financeres d'aquestes empreses, prevint-les.
01.05.2025.
Comunicat de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública sobre l'ampliació de terminis com a conseqüència de la interrupció del subministrament elèctric el 28 d'abril de 2025
El dia 30 d'abril de 2025 la Secretària Tècnica de la Junta Consultiva ha emès aquest Comunicat, en el qual s'assenyala que, a causa del tall de subministrament elèctric generalitzat del dia 28 d'abril de 2025 que va impedir l'ús i la realització de tràmits en les eines del Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de Catalunya, el mateix 29 d'abril es va activar el protocol dissenyat per als casos d'indisposició de la Plataforma de Serveis de Contractació Pública (PSCP) i les eines de licitació electrònica integrades, i es va publicar un avís a la PSCP en què s'informava que, atès que la incidència podia haver compromès la presentació d'ofertes mitjançant l'eina de sobre digital o d'oferta telemàtica, o la resposta a requeriments de documentació, els òrgans de contractació havien de valorar la necessitat d'ampliar els terminis de presentació en els expedients afectats.
Pel que fa a la durada de l'ampliació dels terminis, s'indica que en les diferents comunicacions s'ha fet referència a 24 hores, en el benentès que aquest és el temps que haurien d'ésser ampliats com a mínim els terminis afectats, tenint en compte la durada de la incidència i sens perjudici de les consideracions que els òrgans de contractació entenguin que han de valorar per determinar la necessitat o conveniència d'ampliar-los per un termini superior, atès que la recuperació de la normalitat dels serveis es va produir de forma gradual i que la incidència va afectar de forma diferent a cada territori.
D'altra banda, es recorda com s'ha de fer l'ampliació dels terminis a les eines i que, pel que fa als terminis relatius als procediments duts a terme davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, cal estar a l'Acord 12/2025, de 30 d'abril, del propi Tribunal.
29.11.2024.
La licitació d'obra pública puja un 7,1% fins a l'octubre i supera els 23.000 milions d'euros
Segons l'associació Seopan, l'increment continua responent a l'activitat més gran dels ajuntaments, davant del descens de l'Estat. Les entitats locals van licitar projectes per valor de 9.730 milions d?euros, un 32% més.
Les licitacions d'obra pública llançades per tots els organismes públics d'Espanya van assolir un import de 23.500 milions d'euros fins al mes d'octubre passat, cosa que representa un creixement del 7,1% respecte al mateix període de l'any anterior.
Segons les dades publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan), l'increment continua responent, principalment, a l'activitat més gran dels ajuntaments, davant el descens a les administracions de l'Estat.
En concret, les entitats locals van licitar projectes per valor de 9.730 milions d'euros, un 32% més, tot i que també va destacar l'augment del 8% de les comunitats autònomes, principalment a Madrid, on se'n va disparar un 240% (1.600 milions), i a La Rioja, on es va multiplicar per quatre (122 milions d?euros).
Per contra, el País Valencià és la regió on més van caure les licitacions d'obra pública, un 69%, amb només 262 milions d'euros. A Castella-la Manxa també van retrocedir un 52% (91 milions) ia Aragó un altre 46% (89 milions).
També va destacar l'augment del 8% de les comunitats autònomes
Pel que fa a l'Administració General de l'Estat, va licitar obres per 7.110 milions d'euros, un 15% menys, i van destacar els descensos del 20,6% del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible i del 26,7% del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, mentre que a la resta de departaments ministerials van augmentar un 6%.
A Transports, Adif va licitar 2.765 milions, un 26% menys; els ports un 11% menys (474 milions); les carreteres un 45% menys (631 milions); i Seitt, que explota les autopistes rescatades, un 73% menys (40 milions). Només Aena les va augmentar, un 10%, fins a 438 milions.
05.11.2024.
La licitació d'habitatge públic es dispara un 189% fins al setembre
La licitació d'habitatge públic es dispara un 189% fins al setembre
La rehabilitació d'habitatge també puja, pujada pels fons Next Generation, un 46,7%, fins a 337 milions. La licitació residencial en els primers nou mesos supera l'aconseguida el 2019, abans del Covid-19.
La licitació de vivendes viu un any daurat. Els primers nou mesos de l'any, les diferents administracions públiques van destinar 1.630 milions d'euros a l'equipament residencial, un 189% més que el mateix període de l'any anterior, segons l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan).
Del conjunt d?inversions realitzades per l?Administració en obra pública, els habitatges han representat un 7,4% del total, que puja a 21.918 milions d?euros.
Del conjunt de capital invertit en vivenda, 1.293 milions d'euros s'han destinat a obra, fet que suposa un 79% de la quota. Per la seva banda, la rehabilitació ha pujat a 336,7 milions d'euros i ha representat un 21% de la inversió. El 2021, el Govern va anunciar que destinaria 4.500 milions d'euros del pla Next Generation a rehabilitar mig milió de vivendes.
L'obra nova ha experimentat un boom fins al setembre, amb una alça del 286%
L'obra nova ha experimentat un autèntic boom fins al setembre, creixent un 286% interanual, eclipsant les dades, també bones, de la rehabilitació, que creix un 46,7%.
Inversió disparada respecte a abans de la pandèmia
La licitació residencial en els primers nou mesos, que ha pujat a un total de 1.630 milions d'euros, supera àmpliament l'aconseguida la totalitat del 2019, abans del Covid-19, quan se situava en 515,5 milions d'euros.
Així, el 2019 es van destinar 386,8 milions d'euros a l'obra nova i 128,8 milions d'euros a la rehabilitació, un any en què les dues partides van créixer un 47% respecte a l'any anterior (2018). Tot i això, les dades de fa cinc anys flaquegen en comparació amb les actuals, de 1293 milions (més que el triple) en obra nova i 336,7 milions (2,6 vegades més) en rehabilitació.
Inversió en altres immobles
Pel que fa als immobles no residencials (docents, sanitaris, esportius o socials, entre d'altres) la inversió va pujar fins a 4.577 milions d'euros, un 22,6% més que els nou primers mesos del 2023.
L'increment es produeix després d'un any de caiguda a la inversió pública d'habitatge. Les diferents administracions d'Espanya van licitar projectes residencials per 787,5 milions d'euros el 2023, fet que suposa un descens del 20,3% respecte al 2022, quan la inversió va vorejar els mil milions, situant-se en 987,9 milions d'euros.
Seopan va néixer el 1957 amb l'objectiu de promoure de forma activa la inversió en infraestructures i l'impuls dels projectes de col·laboració publicoprivada com a elements decisius per a la competitivitat i el creixement econòmic a Espanya.
https://www.ejeprime.com/mercado/la-licitacion-de-vivienda-publica-se-dispara-189-hasta-septiembre
29.10.2024.
Nou marc competencial dels perfils professionals en contractació pública
El nou marc competencial dels perfils professionals en contractació pública de Catalunya s’emmarca en l’Estratègia catalana de millora de la compra pública, aprovada per l’Acord del Govern 171/2022, de 30 d’agost, que recull l’objectiu estratègic de professionalitzar la contractació pública.
Aquest marc té el propòsit de ser comú a tot el sector públic català en la definició de les competències necessàries per als perfils professionals que intervenen en el procés de contractació pública.
El document defineix la competència tècnica i identifica les competències transversals, així com els coneixements tècnics essencials en contractació pública per tal d’exercir correctament aquest àmbit professional, basant-se en el Marc europeu de competències per als professionals de la contractació pública (ProcurCompEU).
El marc competencial distingeix tres perfils principals en el procediment de contractació, cada un dels quals demana nivells de professionalització diferents i específics per assegurar que disposen de la transversalitat i dels coneixements multidisciplinaris que requereix la compra pública. Aquests perfils són: Promotor del contracte, gestor del contracte i responsable del contracte.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/Nou-marc-competencial-dels-perfils-professionals-en-contractacio-publica
