Notícies Actualitat
10.09.2026.
Divisió S.I.G.O., S.L. és una empresa de consultoria i serveis tècnics especialitzada en l'assessorament en contractació pública i la tramitació d'expedients de classificació empresarial.
Compta amb més de 25 anys d'experiència en el sector i ofereix serveis de suport per a licitacions i gestions davant la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya.
Necessites informació sobre algun tràmit específic de classificació o vols consultar algun altre detall mercantil de l'empresa?
Divisió SIGO SL
Elaboració i tramitació expedients de classificació empresarial davant la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Ge...
eInforma
Divisió S.I.G.O., S.L. no és un òrgan que liciti directament obres públiques, sinó una consultoria privada especialitzada a oferir un Servei d'Informació i Gestió de Licitacions per a empreses (especialment constructores, instal·ladores i de serveis) que volen accedir a la contractació pública.
A través d'aquesta línia de negoci, l'empresa ofereix dues solucions principals:
🔎 1. Servei d'Alertes i Notificacions de Licitacions
L'empresa disposa d'un sistema de rastreig diari que analitza tots els butlletins oficials (BOE, DOGC, BOP, Diari Oficial de la Unió Europea) i les diferents plataformes o perfils de contractant. [1]
Què rep el client: Avisos personalitzats amb les licitacions, adjudicacions, contractes menors o concursos públics que s'adapten al perfil de la seva empresa.
Prova gratuïta: Ofereixen un període de prova gratuïta del servei d'alertes de licitacions (entre 15 dies i un mes, segons la campanya).
Àmbit geogràfic i tarifes: Segons les condicions publicades en entitats col·laboradores com el Gremi d'Obres de Catalunya, el servei té una quota anual d'uns --- € per a l'àmbit de Catalunya i d'uns --- € per a l'àmbit estatal. [1]
🗒 2. Suport en la Preparació de Pliques i Classificació
A banda d'informar, assessoren les empreses per poder concórrer als concursos de l'Administració Pública: [1]
Preparació de pliques: Suport tècnic i administratiu a l'hora de recopilar i formalitzar els documents necessaris per presentar-se a un concurs públic.
Classificació empresarial: Tramitació de la solvència econòmica i tècnica necessària davant la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, un requisit indispensable per a determinades licitacions d'obres i serveis de gran envergadura.
Vols que t'ajudi a sol·licitar la prova gratuïta del seu servei d'alertes o prefereixes buscar plataformes oficials de licitació gratuïtes (com la de la Generalitat)
03.09.2026.
Mivau assigna 90 milions a les comunitats amb zones tensionades per mobilitzar habitatge
Les subvencions directes facilitaran laccés a lhabitatge en un total de 317 municipis. La majoria correspon a Catalunya que percebrà 59,7 milions d'euros, el País Basc 15,5, Navarra 6,6, Galícia 5,1 i Astúries 2,9.
La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha anunciat aquest dimecres que el seu Ministeri destinarà 90 milions d'euros a les comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat. Les subvencions directes seran per facilitar l'accés a l'habitatge a 317 municipis de Catalunya (59,7 milions), Euskadi (15,5 milions), Navarra (6,6 milions), Galícia (5,1 milions) i Astúries (2,9 milions).
Des d'aquest dimecres, l'esborrany del Reial decret pel qual es regulen aquestes subvencions queda sotmès al tràmit d'audiència i d'informació pública a la pàgina web del ministeri, abans de la seva posterior aprovació pel Consell de Ministres. La ministra, que ha fet una visita a la localitat navarresa de Lekunberri per conèixer 34 habitatges que l'entitat estatal Casa 47 posarà a disposició de la ciutadania a un preu de lloguer assequible, ha explicat que aquests 90 milions d'euros “serviran per promoure més habitatge públic, per construir més habitatge públic, per rehabilitar habitatge existent i dedicar-lo al lloguer poder construir sobre aquests sòls, o per desenvolupar i urbanitzar sòls”.
Rodríguez també ha explicat que les administracions podran destinar aquests diners a comprar vivenda. "Nosaltres estem en aquests moments, a través de Casa 47 en una opció de compra d'habitatge privat per posar a disposició de la gent de lloguer assequible. Això també entra dins d'aquest programa".
"Afortunadament ja hi ha més de 9 milions d'espanyols amb presidents i presidentes responsables que miren per ells, que els han congelat el preu del lloguer i que estan fent polítiques públiques per baixar aquests preus i tenir lloguer assequible"
La ministra ha defensat que la llei que permet congelar els preus del lloguer “està donant resultats” i ha indicat que a Navarra, una de les Comunitats que ha aplicat aquesta mesura, el preu del lloguer ha baixat un 5% a l'últim trimestre. Així ha assegurat que "el Govern d'Espanya continuarà col·laborant amb les administracions públiques que han decidit fer ús de les eines que tenim per a benefici de la gent, acompanyant-los amb finançament".
La ministra ha ressaltat que els 90 milions d'euros són “un nou impuls a una política que està sent eficaç” i que ha volgut anunciar a Navarra, “una comunitat on 21 municipis ja estan amb aquestes limitacions, on estem veient els bons resultats, amb mig milió de ciutadans que ja estan afectats per aquesta protecció en el cas de Navarra”.
Al conjunt d'Espanya, "afortunadament ja hi ha més de 9 milions d'espanyols amb presidents i presidentes responsables que miren per ells, que els han congelat el preu del lloguer i que estan fent polítiques públiques per baixar aquests preus i tenir lloguer assequible, com aquests habitatges de Casa 47 que estan a punt de ser estrenats per veïns de Lekunberri", ha assenyalat.
15.07.2026.
Licitació: Emmagatzematge a llarg termini d'ingredients farmacèutics actius (API) i producció ràpida de formes de dosificació acabades
https://ec.europa.eu/info/funding-tenders/opportunities/portal/screen/opportunities/tender-details/0258dbd1-ced0-4239-81e1-1a76e7a71881-CN
03.06.2026.
Nova injecció de 260 milions a Casa 47 per a la construcció de 1.600 habitatges assequibles
Els recursos traspassats a Casa 47 arriben als 2.080 milions d'euros i són 68 els projectes actius per tot el territori durant mig any. D'aquests, 44 són actuacions d'edificació residencial per construir-hi 3.266 habitatges.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts una nova injecció de 260 milions d'euros a Casa 47, entitat que pertany al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, per accelerar el parc públic d'habitatge assequible. Aquests nous recursos permetran la posada en marxa de 22 nous projectes que sumen un total de 1.629 habitatges, com ha explicat la Ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, a la roda de premsa posterior a la reunió del Govern.
Amb aquesta nova injecció de 260 milions, que és la quarta addenda al conveni, els recursos totals traspassats a Casa 47 arriben als 2.080 milions d'euros i assolirà els 68 projectes actius per tot el territori al mig any. D'aquests, 44 són actuacions d'edificació residencial per construir-hi 3.266 habitatges i 24 actuacions d'urbanització de solars amb potencial per a 22.000 habitatges.
A les obres de nova construcció se sumen els treballs dadequació dels 40.000 habitatges procedents de la Sareb i daltres entitats públiques que es posaran a disposició de la ciutadania a mesura que estiguin en condicions òptimes dhabitabilitat.
El Govern repartirà aquest juliol 800 milions d'euros entre les comunitats autònomes dins del Pla estatal d'habitatge 2026-2031, que comprèn un import total de 7.000 milions
En aquests moments, s'està concloent la convocatòria pilot amb l'adjudicació de 171 habitatges i en els propers mesos es llençarà una nova convocatòria amb més de 600 habitatges, ja amb el portal de l'inquilí en funcionament per facilitar l'accés a la ciutadania. Així mateix, Casa 47 està culminant la seva primera oferta pública de compra, dotada amb 100 milions, per incorporar habitatges procedents de particulars o fons immersos en processos de desinversió al parc públic, cosa que asseguraria que aquests habitatges "responen a la seva funció social i no serveixen a l'especulació".
A més, el Govern repartirà aquest juliol 800 milions d'euros entre les comunitats autònomes dins del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2031, que comprèn un import total de 7.000 milions d'euros per desenvolupar diferents projectes d'habitatge dels quals el Govern aporta el 60% i les comunitats autònomes el 40% restant.
La ministra d'Habitatge ha recordat que, amb aquest repartiment, les comunitats autònomes podran començar a desenvolupar “en plenitud” aquest projecte durant el segon semestre de l'any. Ha recalcat que aquest primer desemborsament va a càrrec de l'Administració General de l'Estat. Els 4.200 milions d'euros estatals seran transferits durant les cinc anualitats del Pla Estatal, 800 milions aquest any i 850 milions els restants.
Així mateix, ha recordat que aquest pla té efectes retroactius a l'1 de gener, per la qual cosa les comunitats autònomes podran incorporar totes les accions que estiguin emmarcades en el pla i que s'hagin iniciat el 2026. Almenys un 40% d'aquests fons es dedicarà a la construcció i adquisició d'habitatges, un 30% a la rehabilitació del parc d'habitatge territoris que més ho necessitin.
26.05.2026.
La licitació d'habitatge públic es dispara un 44% interanual el primer trimestre
Arriba a 465 milions d'euros, cosa que es converteix en la millor dada d'un primer trimestre quan es va iniciar la sèrie històrica el 2008. Mivau assenyala que aquest saldo ha estat possible després de multiplicar-se per vuit el pressupost.
Acceleració a la construcció d'habitatge. L'interès per part de l'Executiu d'impulsar el mercat d'habitatge necessari, davant l'escassetat d'oferta existent, que ha generat al llarg dels últims anys un dèficit de més de 750.000 unitats, està fent els primers passos. El Govern ha licitat per un valor total de 465 milions d'euros en vivenda pública el primer trimestre del 2026, fet que suposa la millor dada d'un primer trimestre des del 2008, quan comença la sèrie històrica, i un 44,12% de creixement interanunal.
Això ha estat possible per l'increment del pressupost del Ministeri d'Habitatge, que s'ha multiplicat per vuit, així com pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i els plans estatals de vivenda, segons destaca el departament d'Isabel Rodríguez.
Des d'Habitatge recorden que el 2025 va ser l'any en què s'ha destinat més pressupost públic per construir vivenda protegida. Durant la legislatura, la inversió total és de 2.243 milions d'euros. Així, assenyala que aquestes dades "suposen un avanç clar" en la conformació del parc d'habitatge públic d'estàndards europeus que proposa el Govern.
Habitatge recorda que el 2025 va ser l'any en què s'ha destinat més pressupost públic per construir habitatge protegit
El compromís de l'Executiu, assenyala Habitatge, és mantenir aquest ritme a través del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, amb una inversió de 7.000 milions d'euros, dels quals almenys el 40% estarà destinat a la construcció d'habitatge assequible protegit amb caràcter permanent i indefinit, i que ja ha rebut el vistiplau de les comunitats.
Tot i això, el conseller d'Habitatge, Transports i Infraestructures de la Comunitat de Madrid, Jorge Rodrigo va assenyalar la setmana passada que malgrat acceptar el repartiment, les comunitats del PP es reserven la presentació de “futurs recursos” davant del Tribunal Suprem.
Divendres passat es va saber que Habitatge s'incoporarà un conjunt d'habitatges actualment a les mans de la Tresoreria General de la Seguretat Social amb l'objectiu d'ampliar l'actual parc públic estatal de lloguer assequible, operació que es realitzarà a través de Casa 47.
02.04.2026.
Catalunya licitarà sòl públic a 31 municipis per promoure 566 habitatges assequibles
Els nous pisos es realitzaran a 42 solars repartits per 31 localitats. L'Agència d'Habitatge supervisarà durant 75 anys el compliment del contracte i un cop finalitzat aquest període, els habitatges passaran a ser del municipi.
Catalunya es posarà fil a l'agulla i es fixa l'objectiu de construir nous habitatges per donar solució a la manca de pisos que viu aquesta comunitat. D'aquesta manera, en un termini d'un mes, el Govern té previst licitar la construcció de 566 vivendes a 42 petits solars repartits per 31 municipis catalans. Aquesta és la principal resolució que es desprèn de la firma aquest dilluns d‟un conjunt d‟acords realitzats entre el president Salvador Illa i la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, amb els alcaldes d‟aquestes 31 localitats, on s‟estableix el marc jurídic perquè la Generalitat pugui licitar individualment cada concurs.
Segons va avançar Salvador Illa, la construcció d'aquests habitatges es durà a terme bàsicament per empreses locals, "quan hi hagi una empresa del territori que se senti capaç de construir, obrirem un termini de temps. Si se'n presenta una altra, haurem de valorar i si no hi ha ningú més, ho farà l'empresa que s'ha presentat", va explicar Illa.
Els municipis destinataris d‟aquests nous habitatges són localitats amb pocs recursos tècnics que han delegat a la Generalitat la gestió dels concursos. Per trobar promotor per a aquests petits solars, les licitacions seran individuals. Cada conveni té particularitats específiques. Per exemple, a Arenys de Munt només es licitarà habitatge de lloguer; a Alt Pirineu i Aran (Vielha, Bellver i Fontanals), s'hi inclouran aparcaments oa Sallent, el projecte haurà de mantenir la façana ja existent.
El conveni s'emmarca en el Pla 50.000, amb què el Govern vol construir fins al 2030, aquests habitatges de lloguer social
El president català va destacar les mesures que està duent a terme la Generalitat en matèria d'habitatge i va insistir que "estimem els promotors que volen invertir, no especular; qui vulgui invertir, que es presenti a un d'aquests 31 projectes i concursos per treure una rendibilitat del 5% o el 6%, això està bé; que no vingui qui vulgui especular ni a aquests".
Durant la intervenció, la consellera Silvia Paneque, ha destacat que aquest mètode constitueix “una nova línia de treball inèdita” i ha celebrat la creació d'espais de “concertació i col·laboració”. Els convenis estableixen que un cop adjudicat al promotor, l'Agència d'Habitatge supervisarà durant 75 anys el compliment del contracte i un cop finalitzat aquest període, els habitatges passaran a ésser del municipi.
El marc regulador signat aquest dilluns també estableix que els municipis han de concedir la llicència d'obres en un termini de tres mesos. El conveni s'emmarca al Pla 50.000, amb què el Govern vol construir fins al 2030, aquests habitatges de lloguer social.
A la primera convocatòria de reserva pública de solars es van presentar 670 terrenys. D'aquests, a 332 finques són els ajuntaments els que busquen promotor i en 338 ho fa la Generalitat. Aquest darrer grup s'ha dividit entre solars grans (amb licitacions agrupades) i els solars petits. En aquesta darrera categoria, als 42 terrenys que aporten els 31 municipis cal afegir-hi 21 solars més que licitarà l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i Patrimoni, amb capacitat per a 257 habitatges més.
Els municipis que han signat el conveni són Alcover, Colera, Olèrdola, Santa Margarida i els Monjos, Òdena, Sallent, Súria, Almoster, Les Borges del Camp, Mont-roig del Camp, Palau-sator, Calafell, El Vendrell, Bellver de Cerdanya, Fontanals de Cerdanya, Espluga de Francolí, Areny Baix Pallars, Llavorsí, Rialp, Falset, Planols, Vilobí d'Onyar, Canonja, Ullastrell, Vacarisses, Figaró-Montmany i Viella.
25.02.2026.
Les licitacions d'habitatge protegit creixen el 27,9% el 2025 fins a 959,6 milions
És la tercera dada més alta de la sèrie, darrere del 2008 i el 2009. Expliquen des d'Habitatge que s'han destinat a l'oferta pública 1.778 milions els últims dos anys, 500 milions més que del gener del 2012 al maig del 2018.
Les licitacions d'obra pública de tipologia residencial i amb destinació a habitatge familiar de les administracions públiques (habitatge protegit) van assolir una inversió de 959,61 milions d'euros el 2025, un 27,9% més que l'any anterior, fet que suposa la tercera dada més alta de la sèrie històrica, per darrere de 2008 i 2009, de Transports.
D'aquesta manera, el 2025 és el tercer any en què més pressupost públic s'ha destinat a construir habitatge protegit des que hi ha registres, han destacat des del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana. Així, apunten des d'Habitatge, s'ha destinat a l'oferta d'habitatge públic 1.778 milions els darrers dos anys. Són 500 milions més que tot allò invertit entre gener de 2012 i maig de 2018.
Des de la cartera d'Isabel Rodríguez han destacat que el compromís de l'Executiu és mantenir aquest ritme a través del Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, amb una inversió de 7.000 milions d'euros, dels quals almenys el 40% estarà destinat a la construcció d'habitatge assequible que estarà protegit amb caràcter permanent.
Habitatge fa que aquest esforç que està realitzant el Govern central sigui acompanyat per les comunitats perquè multipliquin el pressupost en matèria d'habitatge
El Ministeri d'Habitatge ha fet que aquest esforç que està fent el Govern central sigui acompanyat per les comunitats autònomes perquè “igual que Pedro Sánchez ha multiplicat per vuit el pressupost en matèria d'habitatge, ho facin tots els governs autonòmics”.
Les dades d'habitatge protegit, posen en relleu, com en l'última dècada compresa des dels anys 2014 a 2024, amb dades de tancament del conjunt de l'exercici, els habitatges que han obtingut la qualificació definitiva de protegit en el conjunt de plans estatals i autonòmics han sumat un total de 100.910 unitats, una xifra que sembla una mica més de extrema 9.000 unitats cada any. Sumades les dades provisionals fins al setembre del 2025, la xifra puja a 108.809 unitats.
Així s'ha passat d'unes qualificacions de 15.046 unitats el 2014 a les 14.371 vivendes del tancament del 2024, després de tocar-se sòl el 2017 amb menys de 5.000 unitats. Aquestes dades contrasten amb les xifres de la dècada anterior, compresa entre els anys 2004 i 2013, quan les qualificacions definitives de plans estatals i autonòmics van assolir les 569.373 unitats, prop de 57.000 unitats cada any. El nivell màxim es va assolir amb 68.587 unitats el 2008, a la part final del boom immobiliari. Només a Madrid van obtenir una qualificació definitiva d'habitatge protegit 146.988 unitats i Andalusia 90.312.
02.02.2026.
La licitació d'obra pública a Espanya s'incrementa un 13% el 2025, fins a 33.143 milions
Les comunitats autònomes han licitat 10.136 milions al llarg del 2025, un 17,5% més, mentre que l'Estat ha incrementat un 9,7% les licitacions, fins als 9.550 milions, davant la rebaixa del 0,2% fins al novembre.
Tancament d'any a l'alça. La licitació d'obra pública a totes les administracions públiques del país ha assolit els 33.143 milions d'euros el 2025, fet que suposa un increment del 13% en comparació al mateix període de l'any anterior, per sobre de l'11,6% que va acumular fins al novembre.
Segons les estadístiques publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan), l'avenç del ritme inversor ha estat protagonitzat pel repunt de les licitacions de les comunitats autònomes.
En concret, les comunitats han licitat 10.136 milions al llarg del 2025, un 17,5% més, i en contrast amb l'avenç del 18,6% registrat fins al novembre; l'Estat ha incrementat un 9,7% les licitacions, fins als 9.550 milions, davant la rebaixa del 0,2% fins al novembre; mentre que els ajuntaments han licitat 13.456 milions, un 12,1% més, que contrasta amb l'avenç del 15,7% fins al novembre.
Segons Seopan, l'avenç del ritme inversor ha estat protagonitzat pel repunt de les licitacions de les comunitats autònomes
Andalusia ha estat novament la regió amb més volum de licitacions (1.867 milions d'euros), després d'augmentar-les un 35,8%, seguida de Catalunya (1.568 milions), que les ha disparat un 45%; i Madrid (1.504 milions), que les ha reduït un 24,3%. Per la seva banda, l'Administració local ha licitat 13.456 milions més, un 12,1% més, principalment pels ajuntaments (10.270 milions), seguits de les diputacions i cabildos (2.196 milions).
Pel que fa a l'Estat, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha licitat 5.467 milions d'euros, un 9,1% menys, després de rebaixar les licitacions un 44,2% les autopistes rescatades de la Seitt, fins als 30 milions; un 22,3% els ports, fins a 647 milions.
Les licitacions ferroviàries d'Adif han retrocedit un 10,6%, fins a 2.992 milions d'euros, la segona reculada consecutiva després de la rebaixa del 7,8% fins al novembre. Per part seva, els aeroports d'Aena han augmentat la seva activitat licitadora un 37,2%, fins als 636 milions d'euros.
Per acabar, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha licitat 739 milions, un 10,3% més, mentre que la resta de ministeris les han incrementat un 37,4%, fins als 45 milions. En conjunt, l'Administració General de l'Estat ha registrat un avenç del 9,7%, fins a 9.550 milions d'euros.
27.01.2026.
La licitació d'habitatge públic supera les 900.000 unitats fins al novembre
Suposa un augment del 44,4% enfront del mateix període del 2024 i la dada més gran registrada en els últims 16 anys. Habitatge insisteix en la necessitat de protegir per sempre els habitatges que es construeixen amb lesforç públic.
Actualització de dades. La licitació oficial d'habitatge familiar públic fins al mes de novembre passat ha assolit un total de 900.895 unitats, enfront de les 623.887 unitats registrades en el mateix període del 2024, fet que suposa un increment mancant les dades del desembre del 44,4% interanual i situa la dada en el més gran assolida per les darreres 1 Urbana.
Fonts d'aquest ministeri assenyalen que mancant completar amb les dades del desembre, aquestes xifres reflecteixen "l'impuls inversor del Govern" en matèria d'habitatge públic i assenyala que les licitacions d'obra pública d'habitatges familiars no registraven una xifra similar des del 2009 amb 1,064 milions d'unitats en el conjunt de l'any i 924.982 unitats en els onze mesos. Al conjunt del 2024 la licitació oficial d'habitatge públic va registrar les 750.322 unitats.
La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha insistit al llarg de les últimes intervecions públiques, en la necessitat de protegir per sempre els habitatges que es construeixen amb l'esforç públic perquè mai s'hi pugui especular i sempre estiguin al servei de l'interès general.
La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha insistit en la necessitat de protegir per sempre els habitatges que es construeixen amb l'esforç públic
Sota aquest marc, el ministeri només finançarà habitatges amb protecció permanent al proper Pla Estatal d'Habitatge. Des del ministeri reivindiquen el desenvolupament d'una política integral d'habitatge que té com a un dels seus eixos principals la construcció de més habitatge públic i assequible. "L'objectiu de dotar Espanya d'un parc d'habitatge protegit que convergeixi amb la mitjana europea, garantint-ne la protecció amb caràcter permanent".
Amb vista al 2026, assenyalen que es donarà una nova empenta a l'habitatge protegit i assequible “amb instruments com el Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, l'entitat Casa 47, el Pert de la industrialització de l'habitatge i nous programes europeus”.
La nova Entitat Estatal d'Habitatge que el Govern ha creat a partir de Sepes, Casa 47, ja ha fet els primers passos al mercat amb la publicació d'una convocatòria pilot amb 171 habitatges de lloguer abans de Nadal, segons ha informat recentment el ministeri. Del total d'habitatges: 67 estaran a Vigo, 67 a la zona afectada per la Dana de València i 37 a Mieres (Astúries). En el cas dels habitatges de Vigo, el preu del lloguer serà de 8,8 euros el metre quadrat (els habitatges tenen mida diferent), un 35% per sota del preu de mercat. Així, un habitatge de 80 metres tindria una renda mensual de lloguer d'uns 700 euros.
09.01.2026.
La construcció demana actualitzar preus als contractes públics i no frenar el sector
La CNC demana que no s'apliqui la Llei de Desindexació perquè s'apliquin preus de mercat, amb una atenció especial a la mà d'obra, per tal d'evitar-ne l'escassetat en un moment en què resulta vital per a la construcció.
La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) ha demanat que es modifiqui de manera urgent la Llei de Contractes del Sector Públic i es revisi la Llei de Desindexació, amb l'objectiu que deixi d'aplicar-se als contractes públics.
La patronal considera que la manca d‟actualització de preus, especialment de la mà d‟obra, posa en risc la viabilitat dels contractes i pot frenar l‟execució de les obres, a més d‟afectar directament els salaris dels treballadors.
Segons CNC, quan no s'ajusten els contractes públics als preus de mercat, es produeixen retards, abandonaments d'obres i alentiments, cosa que adverteix que “resulta especialment preocupant” en un moment com l'actual. En concret, en una conjuntura en què cal executar els fons europeus per a la construcció de grans obres públiques i infraestructures, augmentar l'oferta d'habitatge i començar a plantejar solucions davant la que considera la principal preocupació dels espanyols.
La CNC insisteix que la llei s'ha d'ajustar “com més aviat millor” per protegir tant les empreses com els treballadors
La CNC insisteix que la llei s'ha d'ajustar "com més aviat millor" per protegir tant les empreses com els treballadors, després que el Ministeri de Treball i Economia Social s'hagi compromès amb els agents socials a impulsar un canvi en la normativa per explorar la possibilitat de relaxar les regles d'indexació en els contractes públics de les empreses que executen i presten serveis a les administracions, sobretot en els salaris.
En aquest marc, patronal i sindicats de la construcció acaben de comprometre's al VII Conveni General del Sector a formular conjuntament propostes de modificació de la Llei de Desindexació de l'economia espanyola i de la Llei de Contractes del Sector Públic.
L'objectiu és excloure l'aplicació de la primera als contractes públics i incloure a la segona un sistema de revisió de preus similar al vigent fins al 2015, incorporant novament la mà d'obra com a element revisable.
