Notícies Actualitat
28.07.2022.
Consulta pública prèvia a l'elaboració d'un Avantprojecte de llei de contractació pública de Catalunya
El Departament d'Economia i Hisenda promou un nou procés participatiu impulsat per la Direcció General de Contractació Pública, per regular en una única norma amb rang legal la contractació pública de forma sistematitzada, completa, i simplificada, i recollir propostes sobre quin hauria de ser el contingut d'una norma sobre contractes públics aplicable a tot el sector públic de Catalunya.
n data 28 de juny de 2022 el Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de contractació pública de Catalunya.
Amb l'objectiu de recollir opcions sobre quin hauria de ser el contingut d'una norma sobre contractes públics aplicable a tot el sector públic de Catalunya, que fixi un marc general comú, però que reculli les especificitats de les diferents administracions públiques catalanes, així com propostes en relació amb els objectius d'aquesta iniciativa, s'obre un procés de participació, des del 30 de juny i fins l'1 de setembre de 2022, en el qual, la ciutadania i els grups específics als quals s'adreça aquesta consulta poden fer les seves aportacions a través del Portal participa.gencat.cat.
Posteriorment a aquesta data, s'iniciarà la fase de retorn, en la qual, l'òrgan promotor de la consulta pública farà una anàlisi conjunta de les aportacions rebudes i en valorarà la incorporació en l'anàlisi del contingut de la norma a desenvolupar. Aquesta fase finalitzarà el 30 de setembre de 2022.
El principal objectiu estratègic del procés de participació és elaborar una norma general comuna en matèria de contractació pública en l’àmbit del sector públic de Catalunya, i que adapti i complementi la legislació bàsica.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20220630-proces-participatiu
22.07.2022.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública: modificació de la Llei de transparència estatal i Llei integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública: modificació de la Llei de transparència estatal i Llei integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació
- Modificació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, a fi de regular les estadístiques de les microempreses, petites i mitjanes empreses (PIME) en la contractació pública
El dia 9 de juliol de 2022 s'ha publicat en el BOE la Llei 14/2022, de 8 de juliol, que d'acord amb el seu article únic, modifica l'article 8 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern -relatiu a la informació econòmica, pressupostària i estadística-, per afegir l'obligació "tenint en compte les competències legislatives de les Comunitats Autònomes", dels subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest títol -com són les administracions de les Comunitats Autònomes i les entitats que integren l'Administració Local- de fer pública, entre altra, informació estadística sobre el percentatge de participació en contractes adjudicats, tant en relació amb el seu nombre com en relació amb el seu valor, de la categoria de microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes), enteses com tal segons l'annex I del Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, per a cadascun dels procediments i tipologies previstes en la legislació de contractes del sector públic, havent de realitzar la publicació d'aquesta informació semestralment, a partir d'un any de la publicació de la norma.
Aquesta disposició entrarà en vigor el proper dia 29 de juliol.
- Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació
El 13 de juliol de 2022 s'ha publicat en el BOE aquesta Llei que, d'acord amb el seu article 1, té per objecte garantir i promoure el dret a la igualtat de tracte i no discriminació, respectar la mateixa dignitat de les persones en desenvolupament dels articles 9.2, 10 i 14 de la Constitució. A aquests efectes, regula drets i obligacions de les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, estableix principis d'actuació dels poders públics i preveu mesures destinades a prevenir, eliminar, i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, als sectors públic i privat. D'acord amb el seu article 2 les obligacions que estableix són d'aplicació al sector públic, entenent-se compreses, entre d'altres, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l'administració local, el sector públic institucional, i les associacions i fundacions constituïdes per les administracions, ens, organismes i entitats que integren el sector públic.
Pel que fa a la contractació pública, a l'article 37 es preveu que les administracions públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, a través dels seus òrgans de contractació i en relació amb l'execució dels contractes que celebrin, podran establir condicions especials a fi de promoure la igualtat de tracte i no discriminació i fomentaran la inclusió de criteris qualitatius en la contractació pública que facilitin la participació de membres de grups vulnerables entre les persones assignades a l'execució del contracte, d'acord amb l'establert en la legislació de contractes del sector públic.
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final desena, ha entrat en vigor el 14 de juliol de 2022, l'endemà de la seva publicació en el BOE.
19.07.2022.
Informe Especial de Supervisió dels contractes tramitats per via d’emergència el 2021
Informe Especial de Supervisió dels contractes tramitats per via d’emergència el 2021
CosEl mes de juliol de 2022 l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquest Informe Especial sobre la contractació d’emergència, referit a l’any 2021.
L’OIReSCON indica una sèrie conclusions amb relació a les preses de raó, als contractes d’emergència en si i a la seva publicació, a la causa i justificació dels contractes tramitats d’aquesta manera, al tipus de contracte i el procediment elegit per a la seva publicació, així com a les característiques i durada dels mateixos. Entre altres conclusions, s’indica que la forma en què es donen a conèixer els actes de “preses de raó” i el contingut publicat difereix molt d’uns òrgans de govern als altres, de manera que en alguns casos s’ofereix una informació molt completa de les actuacions d’emergència mentre que en altres supòsits la informació és molt concisa o inexistent; i s’assenyala que s’han constatat errors de publicació respecte al tipus de tramitació, ja que “s’han publicat com de ‘tramitació urgent’ o ‘ordinària’, contractes que, en examinar la documentació adjunta (resolució de declaració d’emergència, d’adjudicació o memòria justificativa si n’hi hagués) s’ha comprovat que és un contracte tramitat per via d’emergència”, i de la mateixa manera “s’ha identificat el cas contrari, això és, contractes que han estat publicats com a contractes tramitats per via d’emergència quan, en realitat, de la documentació adjunta a l’expedient (quan aquesta s’adjunta) es dedueix que es tracta de contractes de ‘tramitació d’urgència’ (tramitats d’acord a l’article 119 de la LCSP), o contractes en els quals hi ha hagut, fins i tot, licitació”, per la qual cosa “aquests errors posen de manifest que la falta de verificació de les dades publicades a les Plataformes de contractació afecta a la mateixa qualitat de la dada”.
A més, tenint en compte les conclusions i a fi de millorar la publicitat i la transparència respecte als contractes tramitats per via d’emergència de l’article 120 de la LCSP, es formulen una sèrie de recomanacions, entre altres la conveniència que els òrgans de govern advoquessin per una major transparència en relació amb la publicitat de les preses de raó adoptades, indicant almenys l’import d’adjudicació (diferenciant els impostos indirectes aplicables) i els adjudicataris dels contractes, així com la informació relacionada amb les quanties dels encàrrecs a mitjans propis tramitats per emergència; i l’adopció de les mesures o protocols oportuns que permetin una verificació de la informació publicada a les Plataformes de contractació a fi de reduir els errors i millorar la qualitat de la informació subministrada.
Data de publicació14-07-2022
14.07.2022.
Contractació Pública Sostenible: L'Ajuntament de Barcelona impulsa la contractació pública sostenible
https://ajuntament.barcelona.cat/contractaciopublica/ca/documents
04.07.2022.
Adjuntem enllaç per descarregar-te els 2 RDL en matèria de revisió de preus en els contractes públics
DL en matèria de revisió de preus en els contractes públics:
- RDL 3/2022, 1 de març, on es fixen mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres
- RDL 6/2022, 29 de març, que modifica l’anterior
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20220407-revisio-preus
28.06.2022.
Desplegament del Gestor Electrònic d’Expedients de Contractació (GEEC) a les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de la Generalitat de Catalunya inclou actualment dues eines per a la gestió dels expedients de contractació pública dels departaments i de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya:
D’una banda, el GEEC, eina web que permet tramitar tots els contractes i disposar de la informació contractual de manera unificada, que s'adreça a totes les persones que participen en la tramitació d’un expedient de contractació (unitats promotores, unitats de contractació, assessories jurídiques i òrgans de contractació), que està integrada amb els sistemes econòmics financers corporatius i que va ser implementada inicialment a tots els departaments i algunes entitats del sector públic de la Generalitat amb un volum elevat de contractació.
D’altra banda, el TEEC, eina també web, però més senzilla d’utilitzar i amb menor nombre de funcionalitats que el GEEC, adreçada en un primer moment a la resta d’entitats del sector públic de la Generalitat. Tanmateix, un cop realitzada la transformació tecnològica de l’eina GEEC perquè fos més usable i flexible, i amb la finalitat d’homogeneïtzar la tramitació dels expedients de contractació pública de la Generalitat amb una única eina corporativa que guia a les persones usuàries a través d’un flux de treball, el Comitè Director d’e-Contractació va acordar la implantació del GEEC a totes les entitats del sector públic de la Generalitat que utilitzen el TEEC.
En aquest sentit, durant els anys 2021, 2022 i 2023, des de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública, conjuntament amb l’Àrea Tic del Departament d’Economia i Hisenda, es realitzen diferents desplegaments del GEEC a les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Així, l’any 2021 es va desplegar el GEEC a totes les entitats del sector públic de la Generalitat que utilitzen com a sistema econòmic financer el GECAT, atès que la integració entre ambdues eines ja estava finalitzada completament; durant el primer semestre de 2022 s’ha fet el desplegament a entitats del sector públic que utilitzaven el TEEC com a gestor de contractació i que no utilitzen els sistemes econòmics financers corporatius, de manera que faran ús del GEEC sense integració comptable; i el segon semestre de 2022 i durant tot l’any 2023, un cop s’han finalitzat les tasques d’integració entre el GEEC i el sistema econòmic financer PANGEA, es farà el desplegament del GEEC a tota la resta d’entitats del sector públic que empraven el TEEC com a gestor de contractació i que tenen PANGEA com a sistema econòmic financer. Aquests desplegaments inclouen la realització de sessions de formació en l’eina, sessions de recollida d’informació de les entitats per poder parametritzar-les correctament i un exercici final d’homologació. Una vegada ja es troben en producció i amb expedients reals, les entitats disposen de diverses sessions de suport per resoldre dubtes.
Actualment ja utilitzen el GEEC com a gestor dels expedients de contractació pública, un total de 82 organismes i entitats, inclosos tots els departaments de l’Administració de la Generalitat, i està previst que en finalitzar l’any 2023 s’hagi desplegat a totes les entitats que encara utilitzen el TEEC, arribant a un total de 130 entitats usuàries de GEEC.
https://contractacio.gencat.cat/ca/contractacio-electronica/index.html
20.06.2022.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-376/21, sobre la inaplicabilitat dels Reglaments (UE, Euratom) 2018/1046 i núm. 966/2012 als contractes públics celebrats per estats membres i finançats mitjançant recursos
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-376/21, sobre la inaplicabilitat dels Reglaments (UE, Euratom) 2018/1046 i núm. 966/2012 als contractes públics celebrats per estats membres i finançats mitjançant recursos procedents dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus, i sobre la facultat dels òrgans de contractació de convidar un únic operador econòmic a participar en un procediment negociat sense publicitat després de constatar el caràcter infructuós d'un procediment obert anterior
El dia 16 de juny de 2022 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquesta sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 102 del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió -relatiu als principis aplicables als contractes públics-, i de l'article 160 del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juliol de 2018, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió -relatiu als principis aplicables als contractes i àmbit d'aplicació. En concret, es planteja si els preceptes esmentats també són aplicables als òrgans de contractació dels estats membres de la Unió Europea quan els contractes públics adjudicats es financen mitjançant recursos dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus. D'altra banda, es planteja si en cas d'anul·lació d'un procediment d'adjudicació d'un contracte públic a causa de la falta d'adequació de l'única oferta presentada, l'òrgan de contractació també pot convidar un sol operador econòmic a participar en un procediment negociat sense publicació prèvia.
El Tribunal de Justícia declara que l'article 160, apartats 1 i 2, del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046, i l'article 102, apartats 1 i 2, del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012, s'han d'interpretar en el sentit que "no s'apliquen als procediments de celebració de contractes públics organitzats pels òrgans de contractació dels estats membres encara que aquests contractes es financin amb recursos procedents dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus".
Així mateix, assenyala que l'article 32.2.a) de la Directiva 2014/24/UE -relatiu a l'ús del procediment negociat sense publicació prèvia-, en relació amb l'article 18.1 de la mateixa Directiva -relatiu als principis de la contractació-, s'ha d'interpretar en el sentit que "un òrgan de contractació es pot dirigir, en el marc d'un procediment negociat sense publicació prèvia, a un únic operador econòmic quan aquest procediment recull, sense modificacions substancials, les condicions inicials del contracte esmentades en un procediment obert anterior al qual es va posar fi a causa que l'única oferta presentada era inadequada, malgrat que l'objecte del contracte controvertit no presenti objectivament cap particularitat que justifiqui confiar la seva execució exclusivament a aquest operador".
13.06.2022.
Aprovació del Projecte de llei de qualitat de l'arquitectura, que modificarà la LCSP
El Projecte de llei de qualitat de l'arquitectura ha quedat definitivament aprovat després que no s'hagi introduït cap modificació per part del Senat sobre el text remès pel Congrés. Aquest Projecte de llei té per objecte protegir, fomentar i difondre la qualitat de l'arquitectura com a bé d'interès general (article 1), i persegueix, entre altres finalitats, impulsar en l'àmbit de la contractació pública l'aplicació del principi de qualitat, emprant el Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura com a eina pedagògica fonamental (article 2). Així mateix, el Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura es constitueix com un òrgan col·legiat, amb un caràcter assessor i consultiu de l'Administració General de l'Estat, que entre les seves funcions dirigides a la protecció, foment i difusió de la qualitat de l'arquitectura i la millora de la governança, es troba la de facilitar, en coordinació amb la Comissió Interministerial per a la incorporació de la metodologia BIM (Building Information Modelling) a la contractació pública, la digitalització del procés constructiu, així com la incorporació progressiva de models d'informació integrada al patrimoni públic amb la finalitat de facilitar, optimitzar i fer més sostenible la seva explotació i manteniment; i a més, se li atribueixen una sèrie de funcions en matèria de contractació -com, per exemple, assessorar als òrgans de contractació que ho sol·licitin sobre criteris de valoració relacionats amb la qualitat i, en particular, els que depenguin de judicis de valor, així com sobre criteris de solvència específics, no dependents necessàriament de l'ús específic de les construccions o edificacions; i establir criteris d'orientació sobre els terminis que resultin d'aplicació en matèria de contractació i que tinguin incidència en la qualitat final de les actuacions (article 6). També, es preveu establir l'elaboració d'una Estratègia Nacional d'Arquitectura, com a eina de governança que serveixi per implementar les previsions que es contenen (disposició addicional única); i que les especificitats en matèria de contractació pública que s'estableixen no seran d'aplicació als expedients de contractació que s'haguessin iniciat amb anterioritat a la data de la seva entrada en vigor, entenent-se, a aquests efectes, que s'estarà al que disposa la disposició transitòria primera de la LCSP, per determinar si un expedient de contractació ha estat iniciat (disposició transitòria primera).
D'altra banda, la disposició final primera del Projecte recull una sèrie de modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) -adjuntant-se un quadre comparatiu, a efectes de facilitar la visualització dels canvis. Així, en relació amb el termini de durada dels contractes i d'execució de la prestació, es preveu donar una nova redacció a l'article 29.7, per suprimir que la iniciació del contracte de serveis complementari d'un altre contracte d'obres o de subministrament queda en suspens, llevat de causa justificada derivada del seu objecte i contingut, fins que comenci l'execució del contracte principal corresponent; i per afegir que els contractes de serveis complementaris d'un contracte menor d'obres es podran tramitar també com contractes menors, encara que la seva durada excedeixi de l'any, sempre que compleixin els requisits previstos a l'article 118 de la LCSP, que la seva durada no excedeixi de 30 mesos i que l'excés sobre l'any de durada vingui justificat exclusivament per la durada del període de garantia establert al contracte d'obres principal i els treballs relacionats amb la liquidació d'aquest contracte principal.
Així mateix, pel que fa als concursos de projectes, es preveu modificar l'article 183.3, per concretar, a efectes d'estimar l'especial complexitat d'un projecte arquitectònic, d'enginyeria i urbanisme, que l'òrgan de contractació podrà prendre en consideració l'existència de condicionants tècnics, mediambientals, paisatgístics, funcionals, urbanístics o d'una altra índole que necessitin d'una especial resposta, innovació o originalitat per obtenir prestacions de gran qualitat. També, es preveu donar una nova redacció a l'article 187.2, per afegir que la selecció del jurat respectarà els principis de professionalitat, especialització en relació amb l'objecte del contracte, imparcialitat, absència d'incompatibilitat i independència.
A més, quant als contractes de serveis, es preveu introduir un nou apartat a l'article 308, per establir la possibilitat de contractar-se de forma conjunta la redacció de projectes i la direcció d'obra quan la contractació separada comportés una minva en la qualitat de les prestacions objecte del contracte, dificultant la coordinació i continuïtat entre la fase de redacció del projecte i la seva execució en obra, havent l'òrgan de contractació de motivar degudament a l'expedient que concorren aquestes circumstàncies.
Finalment, la disposició final segona del Projecte preveu modificar el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència, per introduir un nou article 52.bis, a fi de permetre amb caràcter excepcional, i a més dels supòsits previstos a l'article 234.1 de la LCSP, la contractació conjunta de l'elaboració del projecte i l'execució de les obres quan el contracte es vagi a finançar amb fons procedents del Pla de recuperació, transformació i resiliència, llevat que es tracti d'obres la correcta execució de les quals exigeixi el compliment d'uns requisits de solvència o, si escau, classificació, que no sigui possible determinar abans d'obtenir el projecte corresponent. També, es preveu establir, en tot cas, l'obligació de l'òrgan de contractació d'indicar a l'expedient els motius que, amb independència de la forma de finançament de l'actuació, justifiquen dur a terme una contractació conjunta; i l'obligació de garantir que les actuacions compleixen amb els principis horitzontals i mecanismes de control del Pla.
07.06.2022.
Acord de Govern de 31 de maig de 2022, de mesures en relació amb els contractes públics de subministrament de productes alimentaris, de concessió de serveis que incorporin prestació de serveis alimentaris, i de serveis de menjadors col·lectius
El dia 3 de juny de 2022 s'ha publicat en el DOGC la Resolució EMT/1710/2022, de 2 de juny, per la qual es dona publicitat a aquest Acord de Govern, mitjançant el qual s'acorda que els departaments de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic han d'incorporar en els contractes públics de subministrament de productes alimentaris, de concessió de serveis que incorporin prestació de serveis alimentaris, i de serveis de menjadors col·lectius, clàusules que incorporin criteris d'adjudicació i condicions especials d'execució que, entre altres aspectes, garanteixin una alimentació saludable i de qualitat, amb l'objectiu de fomentar els hàbits saludables mitjançant una dieta mediterrània; fomentin l'adquisició de productes de temporada, frescos i de qualitat diferenciada, així com productes de venda de proximitat, per tal de reduir els nivells d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, el manteniment i la millora dels recursos agraris i la reducció de residus; i afavoreixin l'adquisició de productes a granel o amb envàs reutilitzable; la reducció dels residus no reutilitzables (com plàstic o envàs d'un sol ús), la recollida, reciclatge i utilització dels residus; i l'ús de productes de neteja ecològics.
D'altra banda, s'estableix que el preu no pot ser el factor determinant de l'adjudicació del contracte, per la qual cosa s'han d'incorporar en el plec clàusules que prevegin, o bé el preu fix en els casos en què el contracte ho faci possible, o bé clàusules que assegurin que el preu no sigui el factor determinant en l'adjudicació dels contractes, de manera que la valoració del preu no pot suposar mai un percentatge superior al 20% del valor total de l'oferta, assegurant que el preu no vagi en detriment d'altres criteris necessaris per assegurar una alimentació saludable i una prestació de serveis que proporcionin frescos, de temporada, de venda de proximitat, de producció agrària ecològica, de producció integrada i de qualitat diferenciada.
Així mateix, s'encomana a la direcció general competent en matèria de contractació pública, en el marc de les seves competències, i amb la col·laboració dels departaments de l'Administració de la Generalitat promotors d'aquest Acord, l'elaboració de models de clàusules alimentàries de conformitat amb els objectius recollits en aquest Acord i en el Pla de contractació pública alimentària de Catalunya -el contingut del punt 4 del qual, relatiu a clàusules a incloure en els contractes del sector públic que incorporin productes agroalimentaris, s'entén actualitzat pel previst en aquest Acord, a fi que puguin incorporar-se en els plecs dels contractes dels departaments de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic; i, així mateix, es preveu que aquestes clàusules s'incorporaran en el Codi per a una contractació pública socialment responsable.
També, s'acorda que la direcció general competent en matèria d'empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia de l'Administració de la Generalitat col·laborarà amb la direcció general competent en matèria de contractació pública, així com amb el departament responsable del servei de menjador de què es tracti, en el seguiment d'aquests contractes, a fi de comprovar el grau de compliment de les condicions establertes i de garantir el control de la seva correcta execució; i es disposa que els departaments de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic han de tenir en compte, en les licitacions a què es refereix aquest Acord, la Guia d'ambientalització de menjadors col·lectius de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, es preveu que els centres CERCA del sector públic de l'Administració de la Generalitat i la Fundació ICREA, les universitats públiques del sistema universitari de Catalunya i les entitats que conformen l'administració local es poden adherir a les previsions del present Acord.
30.05.2022.
Execució i subcontractació de l’activitat subvencionada - Marta Mas Valentí
L’article 14 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, LGS), regula, entre d'altres, les següents obligacions dels beneficiaris de subvencions:
“a) Complir l'objectiu, executar el projecte, dur a terme l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de les subvencions.
b) Justificar davant l'òrgan concedent o l'entitat col·laboradora, si s'escau, el compliment dels requisits i les condicions, així com la realització de l'activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o gaudi de la subvenció."
D'altra banda, el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la LGS (en endavant, RLGS), en l'article 68 estableix el següent:
“1. La realització de l'activitat subvencionada és obligació personal del beneficiari sense altres excepcions que les establertes a les bases reguladores, dins dels límits fixats en l'article 29 de la Llei general de subvencions i en aquest Reglament.”
Així doncs, el compliment de l’objecte, l’execució del projecte, la realització de l’activitat o l’adopció del comportament singular, són obligacions del beneficiari de caràcter personalíssim. No obstant això, l’instrument regulador de la subvenció pot permetre la subcontractació de les activitats subvencionades dins els límits establerts en l’article 29 de la LGS. Aquest article defineix el concepte de "subcontractació" en l'apartat primer: “1. Als efectes d’aquesta Llei, s'entén que un beneficiari subcontracta quan concerta amb tercers l'execució total o parcial de l'activitat que constitueix l'objecte de la subvenció. Queda fora d'aquest concepte la contractació de les despeses en què hagi d'incórrer el beneficiari per dur a terme per si mateix l'activitat subvencionada.”
Per tant, podem concloure que el concepte de "contractació" inclou la contractació de tots els serveis que el beneficiari no pot dur a terme amb els seus propis mitjans humans i materials, i en canvi la subcontractació abasta la contractació de serveis que, en condicions normals, podria dur a terme el beneficiari amb els seus propis mitjans humans i materials.
No obstant això, hi ha uns límits en la utilització de la subcontractació, regulats en l'article 29 esmentat:
Es pot subcontractar amb tercers l'execució total o parcial de l'activitat quan l’instrument regulador de la subvenció així ho hagi establert, i en la manera que ho estableixi.
En cas que l’instrument regulador de la subvenció no hagi fixat cap percentatge màxim de subcontractació, el beneficiari pot subcontractar fins a un 50% de l'activitat subvencionada.
En els casos en què el percentatge superi el 20% i la quantia superi els 60.000 €, s’han de complir els requisits següents: que el contracte se celebri per escrit i que hi hagi l'autorització prèvia de l'entitat concedent.
No es pot fraccionar un contracte amb l'objecte de disminuir-ne la quantia i eludir el compliment dels requisits exigits.
Cal remarcar que els beneficiaris són responsables que, en l'execució de l'activitat subvencionada concertada amb tercers, es respectin els límits que s'estableixin en la normativa reguladora de la subvenció, pel que fa a la naturalesa i la quantia de les despeses subvencionables. A més, els contractistes estan subjectes al deure de col·laboració establert en l'article 46 de la LGS per permetre l'adequada verificació del compliment d'aquests límits.
L’article 29.7 de la LGS regula la prohibició de concertar l’execució total o parcial de les activitats subvencionades, entre d’altres, amb entitats vinculades al beneficiari, llevat que:
S'obtingui l'autorització expressa prèvia de l'òrgan concedent de la subvenció.
Que l'import corresponent no superi el cost incorregut per l'entitat vinculada. En aquests casos, l'acreditació d’aquests costos s’ha de dur a terme en la justificació en els mateixos termes establerts per acreditar les despeses del beneficiari.
Respecte a les qüestions indicades, el Tribunal Suprem, en la Sentència 3088/2020, va establir com a doctrina el següent: “Quan l'activitat subvencionada s'executa mitjançant subcontractació amb una entitat vinculada, el control sobre el beneficiari es pot estendre a l'acreditació i la justificació dels costos reals en què ha incorregut l'entitat subcontractada i no només que els costos responguin a preus normals de mercat.”
L’article 68.2 del RLGS detalla els casos en què s'ha de considerar que hi ha vinculació amb el beneficiari:
Persones físiques unides per relació conjugal o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat, parentiu de consanguinitat fins al quart grau o d'afinitat fins al segon.
Les persones físiques i jurídiques que tinguin una relació laboral retribuïda mitjançant pagaments periòdics.
Ser membres associats del beneficiari a què fa referència l'apartat 2 i membres o partícips de les entitats sense personalitat jurídica a què fa referència l'apartat 3 de l'article 11 de la LGS.
Una societat i els seus socis majoritaris o els seus consellers o administradors, així com cònjuges o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat i familiars fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat fins al segon.
Les societats que, d'acord amb l'article 4 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, reguladora del mercat de valors, reuneixin les circumstàncies requerides per formar part del mateix grup.
Les persones jurídiques o agrupacions sense personalitat i els seus representants legals, patrons o els qui exerceixin la seva administració, així com els cònjuges o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat i familiars fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat fins al segon.
Les persones jurídiques o agrupacions sense personalitat i les persones físiques, jurídiques o agrupacions sense personalitat que, conformement a normes legals, estatutàries o acords contractuals, tinguin dret a participar en més d'un 50% en el benefici de les primeres.
Per acabar, cal esmentar que l’Oficina Antifrau de Catalunya ha recomanat, en diverses al·legacions fetes a ordenances generals de subvencions d’ajuntaments durant el 2020, que s’haurien d’adoptar mesures per impedir que la persona beneficiària sigui una mera entitat interposada amb l’única finalitat de complir els requisits formals, i que posteriorment transfereixi el diner públic i la responsabilitat material del compliment de les exigències de l'interès general a una tercera persona.
