Notícies Actualitat
13.07.2020.
Barcelona licita la construcció de 4.500 habitatges de lloguer per 160 milions d'euros
El operador formará una sociedad participada al 50% por el Ayuntamiento de la capital catalana y el Área Metropolitana de Barcelona (AMB).
Barcelona accelera la construcció d'habitatge de protecció oficial. L'empresa pública Habitatge Metròpolis Barcelona ha publicat la licitació per esdevenir un òrgan públic-privat encarregat de construir 4.500 habitatges de protecció oficial a l'àrea metropolitana de la capital catalana per valor de 159.600.000 d'euros. L'operador que guanyi la licitació formarà una societat participada a l'50% per l'Ajuntament de la capital catalana i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L'aportació de capital de l'accionista privat serà d'entre 57.900.000 d'euros i a 103,8 milions d'euros. Dels 4.500 immobles que inclou el contracte, 2.250 s'aixecaran a la ciutat de Barcelona, especialment a La Marina del Prat Vermell, La Sagrera i el 22 @, i els 2.250 restants en els altres 34 municipis de l'àrea metropolitana de la capital catalana. El termini màxim de construcció és de cinc anys a partir de la signatura de l'pacte d'accionistes.
L'aportació de capital de l'accionista privat serà d'entre 57.900.000 i a 103,8 milions d'euros Els habitatges tindran una superfície mitjana de setanta metres quadrats i han d'incloure pàrquings, trasters i locals comercials en funció de la normativa vigent. El 75% dels immobles s'explotaran en règim general de protecció oficial i el 25% restant, en règim concertat. Els operadors privats comptaran amb els drets de superfície dels sòls, aportats per les administracions públiques, durant un període de 75 anys i amb un cànon anual de cent euros per habitatge.
09.07.2020.
Reial decret llei 26/2020, de 7 de juliol, de mesures de reactivació econòmica per fer front a l'impacte de la COVID-19 en els àmbits de transports i habitatge
El dia 8 de juliol de 2020 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret llei, l'article del qual 24 concreta els paràmetres a considerar per dur a terme el reequilibri econòmic dels contractes de gestió de serveis públics de transport regular de viatgers per carretera d'ús general per pal·liar les conseqüències de la COVID-19. En aquest sentit, s'indica que "als efectes de l'article 34.4 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, els contractes de gestió de serveis públics de transport regular de viatgers per carretera d'ús general de titularitat de l'Administració General de l'Estat podran ser reequilibrats econòmicament per la situació de fet creada per la COVID-19 i les mesures adoptades per l'Estat per combatre'l, únicament i exclusivament en els termes establerts en aquest article", si bé "en cap cas aquest dret no podrà fonamentar-se en les normes generals sobre danys per força major o sobre restabliment de l'equilibri econòmic que, si escau, poguessin ser aplicables al contracte". Addicionalment, s'assenyala que "el reequilibri es determinarà tenint en compte la reducció d'ingressos per la disminució de la demanda de viatgers, així com l'increment dels costos per la desinfecció dels vehicles durant la vigència de l'estat d'alarma". Així, la reducció d'ingressos es calcularà amb referència al mateix període de l'any anterior, descomptant la disminució dels costos d'explotació per reducció d'expedicions i els costos laborals respecte als suportats en aquest període de referència de l'any anterior.
D'altra banda, a l'article 25 es regulen les condicions de reequilibri econòmic dels contractes de concessió per pal·liar les conseqüències de la COVID-19. A tals efectes, també es concreten els criteris que s'han d'aplicar per apreciar la impossibilitat d'execució del contracte, total o parcial.
A més, la disposició final segona modifica la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, suprimint l'últim incís de l'article 18.2 pel qual s'atribueix a ENAIRE, E.P.E. la condició de mitjà propi instrumental de l'Administració General de l'Estat i dels poders adjudicadors dependents d'ella.
Així mateix, l'apartat 4 de la disposició final tretzena estableix que "els articles 24 i 25, que afecten únicament als contractes de concessió de competència estatal, es dicten a l'empara de l'article 149.1.18.ª de la Constitució espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives".
08.07.2020.
Primers pronunciaments del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic sobre l'aplicació de les mesures COVID-19
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/primers-pronunciaments-del-tribunal-catala-de-contractes-del-sector-public-sobre-laplicacio-de-les-mesures-covid-19.html
06.07.2020.
L'Acord marc de la CCS dels serveis de neteja presentat en una col·lecció de bones pràctiques en contractació pública socialment responsable de la CE
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20200623-am-neteja-bones-practiques-ce
03.07.2020.
La Generalitat va licitar durant el 2019 obres de més de 268 milions d’euros amb metodologia BIM
Ferran Camps Roqué. Cap del Servei d'Inspecció Tècnica d'Obres del Departament de Territori i Sostenibilitat
La Generalitat de Catalunya, com a principal promotor i gestor d’obra pública, està liderant la implementació del Building Information Modelling (BIM) com a palanca de canvi per a la transformació digital de l’àmbit de la construcció a Catalunya, amb un compromís ferm d’assolir en aquest sector uns alts nivells de sostenibilitat ambiental, econòmica i social en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
El BIM és una nova tecnologia i metodologia de treball virtual on col·laboren de forma contínua els diferents agents públics i privats que participen en el disseny, construcció i manteniment de les infraestructures i edificacions, i amb l’objectiu d’aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, que garanteixi alhora a nivell de Generalitat, un ús més eficient dels recursos públics.
Durant l’any 2019, la Generalitat de Catalunya va licitar amb prescripcions BIM un total de 76 obres per un valor de 268 milions d’euros. Això suposa que, a nivell d’import, més del 57% del total de les obres que va impulsar la Generalitat l’any passat, ja s’executaran utilitzant aquesta nova tecnologia i metodologia.
De les 76 obres on s’utilitzarà el sistema BIM, 38 són d’infraestructures i 36 d’edificació. Els Departaments de Territori i Sostenibilitat, Educació i Salut han concentrat el 89% del total de licitacions amb aquesta nova metodologia. També cal destacar que durant el 2019 un total de 7 Departaments de la Generalitat han promogut obres amb BIM.
Aquestes dades de l’Observatori BIM 2019, donen fe del compromís dels diferents Departaments i entitats del sector públic de la Generalitat per donar compliment a l’Acord de Govern de 11 de desembre de 2018 pel qual es determinen els contractes en què s’ha d’aplicar la metodologia de treball col·laborativa i virtual BIM, i on es fixava el 11 de juny de 2019 com la fita perquè totes les licitacions de contractes d’obres incloguessin la utilització d’aquesta nova metodologia, ja sigui valorant-la com a criteri objectiu d’adjudicació o d’aplicació de forma obligatòria a les obres que tinguessin un valor estimat igual o superior a l’establert pels contractes subjectes a regulació harmonitzada.
30.06.2020.
En aquest apartat trobareu les instruccions i les directrius de la Direcció General de Contractació Pública adreçades a la millora dels procediments, els processos i els sistemes de gestió i organització de la contractació pública de l'Administració de l
https://contractacio.gencat.cat/ca/gestionar-contractacio/regulacio-supervisio/instruccions-directrius/
25.06.2020.
Participació de la Direcció General de Contractació Pública en diferents sessions webinar
Participació de la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja, al webinar 'II seminari d’experts INNOVAP-CLM. Administració electrònica, transparència i contractació pública'.
Aquesta sessió està organitzada pel Centre d’Estudis Europeus “Luis Ortega Álvarez” de la UCLM, en col·laboració amb la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa, i es farà els dies 25 i 26 de juny.
El dia 25 inclou diverses ponències sobre administració electrònica, transparència i contractació electrònica. Mercè Corretja, participarà divendres 26 de juny en el marc de la Taula rodona “Taula d’experiències (I): nivell autonòmic”, conjuntament amb Ángel Cancelo, responsable de Contractació Electrònica de el Servei de Contractació de Govern Basc, i Jesús Poderoso, cap del Servei de Contractació Electrónica i Registres de la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa.
Per a més informació i inscripcions, podeu adreceu-vos al correu electrònic següent: cde@uclm.es
Aquesta setmana, Mercè Corretja, ha participat en altres sessions webinar:
• 'Per què cal feminitzar la gestió dels recursos públics', del passat 22 de juny. Webinar organitzat pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda amb l'objectiu de reflexionar sobre l’impacte de la perspectiva de gènere en la gestió dels recursos públics.
Va obrir la sessió la benvinguda inicial del director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, Lluís Juncà, i la benvinguda institucional va anar a càrrec de l’Hble. Sr. Pere Aragonès, vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda.
Seguidament, Mercè Brey, fundadora de BLUE Transforming Power i experta en diversitat, va fer la ponència “Més enllà del gènere, una realitat possible”, i tot seguit va tenir lloc la taula rodona on participà la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja, conjuntament amb Anna Tarrach, directora general de Pressupostos; Ariadna Rectoret, directora del SOC; Núria Espuny, directora general de Transparència i Dades Obertes; i Mireia Mata, directora general d’Igualtat. Les participants de la taula rodona van exposar la seva experiència, de com es pot concretar, a la pràctica, la perspectiva de gènere en el disseny o en la implementació de les polítiques públiques del seu àmbit.
La Cloenda de la sessió va anar a càrrec de l’Hble Sra. Alba Vergés, consellera de Salut.
• 'Contractació progressiva com a estratègia de recuperació posterior a la Covid19', de dimarts 23 de juny. Seminari web organitzat pel Departament d'Economia de SOAS de la Universitat de Londres, en col·laboració amb EReNSEP, Ekona i CLES, amb l’objectiu de proporcionar una plataforma per a l'intercanvi de coneixements entre les autoritats locals de Gran Bretanya i de l'Estat Espanyol pel que fa a polítiques i instruments per a la recuperació econòmica i social post-Covid19.
El Seminari va incloure dues sessions. Mercè Corretja va intervenir en la 2a. Sessió sobre “Introducció a les innovacions polítiques i propostes”, conjuntament amb Jordi Ayala, gerent de Pressupost i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, un representant de Ekona, i un de CLES, amb debat posterior amb els assistents.
22.06.2020.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-328/19, sobre les transferències de competències entre entitats del sector públic
El dia 18 de juny 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 1.2, lletra a), de la Directiva 2004/18/CE -que preveu que "són 'contractes públics' els contractes onerosos i celebrats per escrit entre un o diversos operadors econòmics i un o diversos poders adjudicadors, l'objecte dels quals sigui l'execució d'obres, el subministrament de productes o la prestació de serveis en el sentit de la present Directiva". En concret, es planteja si un conveni de col·laboració en matèria de serveis sanitaris pot no estar sotmès, per la seva naturalesa, a l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2004/18/CE, pel fet que materialitza una transferència de competències o una col·laboració entre entitats pertanyents al sector públic.
El TJUE declara que l'article 1.2, lletra a), de la Directiva 2004/18/CE s'ha d'interpretar en el sentit que un conveni d'acord amb el qual els municipis part en ell confien a un d'ells la responsabilitat de l'organització de serveis en favor d'aquests municipis està exclòs de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Directiva pel fet que constitueix una transferència de competències, a efectes de l'article 4.2 TUE, tal com ha estat interpretat en la sentència de 21 de desembre de 2016, Remondis (C-51/15); i afegeix que aquest precepte també "s'ha d'interpretar en el sentit que un conveni de col·laboració d'acord amb el qual els municipis part en ell transfereixen a un d'ells la responsabilitat de l'organització de serveis en favor d'aquests municipis permet considerar, en ocasió d'adjudicacions posteriors a aquesta transferència, que aquest municipi és el poder adjudicador i el faculta per confiar, sense licitació prèvia, a una entitat «in house» la prestació de serveis que no només satisfan les seves pròpies necessitats, sinó també les dels altres municipis part en aquest conveni, encara que, sense aquesta transferència de competències, els municipis esmentats haguessin hagut de satisfer ells mateixos les seves pròpies necessitats".
18.06.2020.
Fer que la contractació pública socialment responsable funcioni: 71 casos de bones pràctiques
El passat mes de maig la Comissió Europea va publicar aquesta guia de bones pràctiques en contractació pública socialment responsable que, tal com assenyala, té com a objectiu millorar la consciència i comprensió del potencial de la contractació pública socialment responsable esmentada i conté 71 exemples de bones pràctiques de com els compradors públics han aconseguit beneficis socials a la pràctica. Aquest estudi -que va ser desenvolupat entre setembre de 2019 i març de 2020- es basa en anteriors i actuals activitats relacionades amb la contractació pública socialment responsable a nivell europeu, nacional i de govern local i està ordenat segons sectors, entre els quals s'inclouen: serveis de neteja, construcció, menjar i càtering, serveis de jardineria, cura de la salut, tecnologia de la informació i la comunicació, transport, mobilitat i residus.
Entre els diferents casos de bones pràctiques que s'assenyalen, es pot destacar que s'inclou l'acord marc socialment responsable de la Comissió Central de Subministraments de la Generalitat de Catalunya per a serveis de neteja ecològics dels edificis administratius a sis territoris (Barcelona ciutat, província de Barcelona, així com les províncies de Girona, Lleida, Tarragona i les oficines del govern de Catalunya amb seu a la ciutat de Madrid), del qual s'assenyala a més que un lot estava reservat per a centres especials de treball i empreses de reinserció.
Així mateix, també s'inclouen com a bones pràctiques l'acord marc d'impressió i multifunció de l'Associació Catalana de Municipis -que enforteix els drets dels treballadors a les cadenes de subministrament de productes electrònics-; i el protocol per a la contractació responsable de l'Ajuntament de Girona -que té per objecte la incorporació de clàusules socials en els contractes públics, així com la reserva de certs contractes a centres especials de treball, empreses d'inserció i entitats sense ànim de lucre, que tinguin per finalitat la inclusió laboral o social de persones en risc d'exclusió social o especialment
16.06.2020.
Guia de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació per a la reactivació de la contractació pública després de l'aixecament de la suspensió dels terminis administratius
El dia 11 de juny de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta Guia, a fi que pugui servir "tant per als òrgans de contractació, com per als contractistes i operadors econòmics en general, les activitats dels quals tinguin relació directa o indirecta amb la contractació pública en la seva represa i reactivació". Per això, aquest document "s'ha estructurat segons l'estat dels procediments de contractació en el moment de declarar-se l'estat d'alarma i com els afecta una vegada aixecada la suspensió".
En concret, en primer lloc, s'estableixen una sèrie de consideracions generals, en les quals es recorda que l'aixecament definitiu dels terminis en tots els procediments de contractació afectats per la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, es produeix a partir de l'1 de juny, i que l'efecte d'aquest aixecament respecte a la manera de computar els terminis suspesos ha estat objecte de diversos Informes de l'Advocacia de l'Estat -concretament, els informes de 26 de març i de 28 de maig.
En segon lloc, s'aborda l'aixecament de la suspensió dels procediments de contractació, analitzant tant la programació i planificació dels procediments esmentats, com la tramitació dels que es reprenen després de l'aixecament de la seva suspensió -distingint els que es troben en fase de preparació, en fase de licitació, en fase d'avaluació de les ofertes, en fase d'adjudicació i els que estan adjudicats en espera de formalització.
A més, s'examinen la tramitació del recurs especial en matèria de contractació -fent referència tant al marc normatiu com a l'aixecament de la suspensió dels terminis d'aquest recurs especial en matèria de contractació-, i els efectes sobre els contractes en fase d'execució suspesos per la situació provocada per la COVID-19. Finalment, la Guia conté un Annex amb orientacions relatives al contingut dels acords d'aixecament de la suspensió de contractes.
