L'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReScon), en la seva reunió de 28 de febrer de 2019, considerant els possibles riscos que, per a la seguretat jurídica, pot suposar la confusió de l'aplicació de la regulació del contracte menor i, com a garant del funcionament del mercat de la contractació pública perquè no es produeixin restriccions injustificades a l'accés a la mateixa per part de les empreses, i vetllant, especialment, pel respecte als principis de publicitat i concurrència, ha aprovat la Instrucció "Contractes menors, regulació en Llei 9/2017, de 8 de novembre", en la qual fixa "uns criteris que donin certesa a les actuacions dels òrgans de contractació i, per tant, agilitin el mercat de la contractació pública, i tot això sense perjudici de futures modificacions legislatives que hi pugui haver".
Així, entre les diferents directrius que fixa l'OIReScon, es destaca, en primer lloc, que la subscripció de contractes menors requereix "la justificació de la seva necessitat i causa de la seva falta de planificació, per la qual cosa no podran ser objecte d'un contracte menor prestacions que tinguin caràcter recurrent, de manera que, any rere any, responguin a una mateixa necessitat per a l'entitat contractant, de manera que pugui planificar-se la seva contractació i fer-se pels procediments ordinaris".
En segon lloc, s'assenyala que "d'acord amb el principi de competència, i com a mesura antifrau i de lluita contra la corrupció, l'òrgan de contractació sol•licitarà, almenys, tres pressupostos, havent de quedar això suficientment acreditat a l'expedient".
També, es disposa que l'expedient haurà d'incorporar, entre altra documentació, l'informe de l'òrgan de contractació motivant la necessitat del contracte, així com la justificació que no s'està alterant l'objecte del contracte per evitar els principis de la contractació pública.
A més, en relació amb l'obligació de publicitat, s'indica que "els òrgans de contractació hauran de publicar trimestralment tots els contractes menors que hagin adjudicat en aquest període, és a dir, aquells respecte als quals existeix compromís de la despesa i comunicació de l'adjudicació al contractista, i això amb independència que no estigui encara incorporada la factura a l'expedient havent d'indicar-se, almenys, l'objecte, la durada, l'import d'adjudicació inclòs l'IVA, la identitat de l'adjudicatari, havent d'ordenar-se els contractes per la identitat de l'adjudicatari".
Finalment, s'estableix que "la present Instrucció serà obligatòria per a tots els òrgans de contractació del sector públic de l'Estat i haurà de ser tinguda en compte per a la tramitació de l'expedient".
El dia 28 de febrer de 2019 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència en la qual es pronuncia, en essència, sobre la interpretació que s'ha de donar a l'article 5.1, paràgraf segon, de la Directiva 2004/17, que determina quan s'ha d'entendre que existeix una xarxa de transport als efectes d'aquesta disposició -que estableix que la Directiva s'aplicarà a les activitats "de posada a disposició o explotació de xarxes" que prestin un servei públic en el camp del transport per ferrocarril, entre altres.
Respecte de dita qüestió, el TJUE assenyala que l'article 5.1, paràgraf segon, de la Directiva 2004/17, ha d'interpretar-se en el sentit que existeix una xarxa de serveis de transport ferroviari "quan es posen a disposició serveis de transport en aplicació d'una normativa nacional que transposa la Directiva 2012/34/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012, per la qual s'estableix un espai ferroviari europeu únic, en una infraestructura ferroviària gestionada per una autoritat nacional que adjudica la capacitat de dita infraestructura, encara que aquesta estigui obligada a atendre les sol•licituds de les empreses ferroviàries mentre no s'assoleixin els límits de capacitat".
A més, el TJUE declara que constitueix una "explotació de xarxes" a efectes de la Directiva esmentada "l'activitat desenvolupada per una empresa ferroviària, que consisteix en prestar serveis de transport públic exercint un dret d'ús de la xarxa ferroviària".
D’acord amb el Reglament d’execució (UE) núm. 2016/7, de 5 de gener, pel qual s’estableix el formulari normalitzat del document europeu únic de contractació, a partir del moment en què varen entrar en vigor les disposicions nacionals d’aplicació de la Directiva 2014/24/UE, s’ha d’utilitzar el formulari normalitzat de DEUC que figura en el seu annex 2, que és obligatori en tots els seus termes i directament aplicable en tots els estats membres.
Aquest Reglament també preveu que “per tal de facilitar la tasca dels operadors econòmics en emplenar el DEUC, els Estats membres podran publicar orientacions sobre la utilització de dit document, per exemple, per explicar quines disposicions del dret nacional són pertinents en relació amb la part III, secció A [motius referits a condemnes penals], precisar que en un Estat membre determinat podrien no confeccionar-se llistes oficials d’operadors econòmics autoritzats o expedir-se certificats equivalents, o especificar quines referències i informació hauran de proporcionar-se per permetre als poders o les entitats adjudicadores obtenir un determinat certificat per via electrònica”.
La Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya posa a disposició dels òrgans de contractació i dels operadors econòmics, des del 15 d’abril de 2016, la versió catalana del formulari del DEUC i va aprovar, el 26 de juliol de 2016, la Instrucció 1/2016 del Ple de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa en la qual s’estableixen orientacions per als operadors econòmics sobre com s’ha d’emplenar el formulari normalitzat del DEUC en català, especificant la informació susceptible d’estar inscrita en el Registre Electrònic d’Empreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya (RELI) o en el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades estatal (ROLECE).
Benvolguts,
Us envio informació d’una jornada tècnica sobre “L’ús de l’eina de licitació electrònica Sobre Digital” que durà a terme la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, per si fos del vostre interès.
Benvolgut/da client,
Informa la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya de la celebració d’una jornada tècnica sobre L'ús de l'eina de licitació electrònica "Sobre Digital" que tindrà lloc el proper:
dia: 29 de novembre, dijous
hora: 10:00 hores
lloc: Edifici BITAL, C/ Agustí Goytisolo, 22 (Polígon Pedrosa), 08908 L'Hospitalet de Llobregat
L’objectiu de la jornada es afavorir l’ús correcte de l’eina de presentació de licitacions electròniques Sobre Digital per part de les empreses licitadores i resoldre’n dubtes.
Tot esperant que sigui del seu interès, rebi una salutació ben cordial,
Link del formulari on apuntar-se: https://docs.google.com/forms/d/1b291VPfKr8RIMuB-A64y9SsOgvwx9tP6WS3GcAoBwCM/viewform?edit_requested=true
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.aspx?fnew?bop2018&10/022018020912.pdf&1
En els procediments oberts simplificats (obres de ≤2 M€ i serveis ≤100.000€) serà obligatori estar inscrit en el REGISTRE DE LICITADORS (RELI / ROLECE), tramitació que només es pot fer per la via electrònica. Aquesta mesura entrarà en vigor el 9 de setembre de 2018.
Sant Cugat s’ha marcat un objectiu per als propers anys: aconseguir que el 5% del total d’habitatges del municipi sigui de lloguer protegit. Aquesta previsió queda recollida en el Pla d’Acció 2030, un extens document que analitza i planifica les actuacions futures de l’empresa pública municipal Promusa, garantint la seva viabilitat.
Concretament per a l’any 2030 es fixa l’objectiu que a Sant Cugat hi hagi 1.857 habitatges de lloguer protegit, xifra que suposa un 5% dels 37.149 habitatges que es calcula que hi haurà aquell any al municipi.
D’aquests 1.857 habitatges, Promusa ja en té construïts 459 i en els propers anys preveu edificar 1.087 pisos més. Així mateix, també es preveu que altres promotors públics o privats facin 311 pisos més per tal de completar el parc d’habitatges de lloguer protegit.
L’objectiu, per tant, és concentrar tots els esforços en el lloguer social per tal de facilitar als santcugatencs i santcugatenques l’accés a l’habitatge i intentar contenir els preus del mercat lliure. De fet, l’Ajuntament ja no construirà més habitatge públic de venda sinó que a partir d’ara tot serà de lloguer social.
Per fer possible els objectius d’aquest Pla d’Acció, Promusa té previst invertir inicialment 46 milions d’euros fins a l’any 2023 dels quals l’Ajuntament n’aportarà un 30% del total. La inversió seguirà augmentant fins arribar a l’any 2030.
De fet, en el ple municipal d’avui s’ha aprovat –amb els vots a favor del PDeCAT, PSC i ICV-EA, i l’abstenció d’ERC, C’s, CUP i PP- una transferència plurianual de l’Ajuntament (2019-2023) de 10 milions d’euros a Promusa, que conjuntament amb els 2M€ ja aprovats en el pressupost del 2018, garantiran una aportació total de 12M€ en el període 2018-2023. D’aquesta manera es materialitzarà el compromís municipal amb l’habitatge públic.
És una simulació per saber com s’han de presentar les ofertes en la plataforma de contractació, a títol informatiu. Són licitacions de prova.
Les ofertes s’esborren automàticament 15 dies després de la data de presentació.
https://preproduccio.contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_sobre/AppJava/views/ajuda/empreses/ofertes_prova.xhtml
Actualmente en Cataluña existen 1.286 promociones de obra nueva activas, con un total de 19.902 viviendas de las que un 29,4% están en el mercado
La construcción de viviendas en Cataluña pasa de año con nota. La Asociación de Promotores de Cataluña (Apce) ha comunicado que la construcción de vivienda creció en 2017 un 36%, con 11.340 viviendas iniciadas. No obstante, desde la entidad aseguran que el ritmo no es lo suficientemente rápido para cubrir la demanda, lo que desemboca en un encarecimiento de la vivienda.
Lluís Marsa, presidente de la asociación, explica que la previsión del sector era finalizar el año con 12.000 viviendas iniciadas, aunque cree que “el mercado no se normalizará hasta que alcancemos las 24.000 unidades anuales”.
Actualmente en Cataluña existen 1.286 promociones de obra nueva activas, con un total de 19.902 viviendas de las que un 29,4% están en el mercado. Las ventas sobre plano superan a las ventas llave en mano, lo que evidencia una recuperación del mercado.
El ritmo con que se produce nueva vivienda en Cataluña no es suficiente para la asociación, y esto, asegura, “tiene un impacto directo en el precio”. De media, una vivienda en Cataluña cuesta 245.923 euros, lo que supone un alza del 18,5% respecto a 2016.
https://www.boe.es/boe/dias/2017/11/09/pdfs/BOE-A-2017-12902.pdf