Notícies Actualitat
14.04.2020.
Informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya aprovats en la sessió a distància tancada el 27 de març de 2020
Informe 1/2020, 27 de març, sobre el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l'àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d'assegurances privades; de plans i fons de pensions; de l'àmbit tributari i de litigis fiscals.
Informe 2/2020, 27 de març, sobre el càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s'hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada.
Informe 3/2020, de 27 de març, sobre l'aplicació dels conceptes de despeses generals d'estructura i de benefici industrial sobre el preu del contracte i aplicació de la revisió de preus sobre aquests conceptes.
Informe 4/2020, de 27 de març, sobre la possibilitat de revisar els costos de mà d'obra d'un contracte que tingui per objecte un servei.
Informe 5/2020, 27 de març, sobre el règim jurídic aplicable a un contracte financer.
10.04.2020.
Decret llei 11/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i altres de complementàries
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8107/1791797.pdf
08.04.2020.
Sentències del TJUE i Conclusions de l'Advocat General de la UE
El dia 26 de març de 2020 el TJUE ha dictat aquestes sentències:
- Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-344/18, sobre subrogació de treballadors en un supòsit de transmissió d'empreses
Aquesta sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 3.1, paràgraf primer, de la Directiva 2001/23/CE del Consell, de 12 de març de 2001, sobre l'aproximació de les legislacions dels estats membres relatives al manteniment dels drets dels treballadors en cas de transmissió d'empreses, de centres d'activitat o de parts d'empreses o de centres d'activitat (en endavant, Directiva 2001/23/E) -que estableix que els drets i obligacions que resultin per al cedent d'un contracte de treball o d'una relació laboral existent en la data de la transmissió seran transferits al cessionari com a conseqüència d'aquesta transmissió. En concret, es planteja -en aquest cas, en el marc d'un contracte públic per a la prestació de serveis de neteja- si quan existeix una transmissió d'empresa que impliqui a diversos cessionaris -en aquest supòsit, per l'adjudicació dels lots del contracte a dos nous adjudicataris-, el precepte esmentat s'ha d'interpretar en el sentit que els drets i obligacions derivats del contracte de treball existent en la data de la transmissió es transfereixen a cadascun dels cessionaris en proporció a les funcions que exerceix el treballador o únicament al cessionari per al qual el treballador exercirà principalment les seves funcions. Així mateix, amb caràcter subsidiari es planteja si aquesta disposició s'ha d'interpretar en el sentit que no cal oposar a cap dels cessionaris el manteniment dels drets i obligacions derivats del contracte de treball.
El TJUE declara que en el supòsit d'una transmissió d'empresa que impliqui a diversos cessionaris, l'article 3.1 de la Directiva 2001/23/CE s'ha d'interpretar en el sentit que "els drets i obligacions derivats d'un contracte de treball es transfereixen a cadascun dels cessionaris en proporció a les funcions exercides pel treballador de què es tracti, sempre que la divisió del contracte de treball resultant d'aquesta operació sigui possible i no suposi un deteriorament de les condicions de treball ni afecti el manteniment dels drets dels treballadors garantits per aquesta Directiva, extrem que correspon comprovar a l'òrgan jurisdiccional remitent". En aquest sentit, indica que aquest òrgan jurisdiccional pot prendre en consideració "el valor econòmic dels lots als quals està adscrit el treballador", o "el temps que aquest dedica efectivament a cada lot, com proposa la Comissió Europea".
A més, assenyala que en el supòsit que tal divisió resulti impossible o atempti contra els drets d'aquest treballador, es considera que "la resolució de la relació laboral que pugui seguir-li és imputable al cessionari o als cessionaris, encara que s'hagi produït a instància del treballador".
- Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb els assumptes C-496/18 i C-497/18, sobre la possibilitat d'incoar d'ofici procediments de recurs quan ha expirat el termini de caducitat previst en la legislació nacional en vigor en el moment de la presumpta infracció
Aquesta sentència té per objecte unes peticions de decisió prejudicial relatives a si el Dret de la Unió s'oposa a una normativa nacional en virtut de la qual una autoritat nacional de supervisió pot incoar d'ofici un procediment de recurs en relació amb modificacions introduïdes en contractes públics tot i que aquestes modificacions s'han produït a l'empara d'una normativa anterior i el termini de caducitat previst per aquesta ja havia expirat en la data en què es va iniciar d'ofici el procediment.
El TJUE declara que les Directives de recursos -la Directiva 89/665/CEE i la Directiva 92/13/CEE, així com la Directiva 2007/66/CE, que modifica a les dues anteriors-, la Directiva 2014/24/UE i la Directiva 2014/25/UE s'han d'interpretar en el sentit que "ni imposen ni prohibeixen als estats membres adoptar una normativa en virtut de la qual una autoritat de supervisió pot incoar d'ofici, per motius de protecció dels interessos financers de la Unió Europea, un procediment de recurs a l'objecte de controlar les infraccions de la normativa en matèria de contractació pública", i en aquest sentit, matisa que "quan estigui previst, tal procediment es regirà pel Dret de la Unió en la mesura que els contractes públics objecte de tal recurs estiguin compresos en l'àmbit d'aplicació material de les Directives sobre contractació pública i, per tant, ha de respectar aquest Dret, inclosos els seus principis generals, dels quals forma part el principi general de seguretat jurídica".
Així mateix, assenyala que "el principi general de seguretat jurídica s'oposa al fet que, en el marc d'un procediment de recurs incoat d'ofici per una autoritat de supervisió, per motius de protecció dels interessos financers de la Unió Europea, una nova normativa nacional estableixi, a l'objecte de controlar la legalitat de modificacions de contractes públics, la incoació de tal procediment en un termini de caducitat establert en aquesta normativa, tot i haver expirat el termini de caducitat establert per la normativa anterior, que era aplicable en la data d'aquestes modificacions".
Així mateix, el dia 2 d'abril de 2020 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions:
- Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-3/19, sobre la possibilitat de limitar, en els petits municipis, l'adquisició d'obres, béns i serveis a només dos models organitzatius públics de central de compres
L'Advocat General es pronuncia sobre si és conforme amb el dret de la Unió -en concret, amb la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació dels contractes públics d'obres, de subministrament i de serveis, aplicable ratione temporis- un model organitzatiu que, per a les petites entitats locals, només admet acudir a les centrals de compres sota dues fórmules organitzatives: les mancomunitats de municipis o els consorcis entre municipis.
L'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia respondre que el dret de la Unió i, en particular, l'article 11 de la Directiva 2004/18/CE -que preveu la possibilitat dels estats membres d'establir que els poders adjudicadors adquireixin obres, subministraments i/o serveis per mitjà de centrals de compres- "no s'oposa a una norma nacional en virtut de la qual, segons la interpretació del tribunal remitent, les entitats locals de petita dimensió han d'adquirir obres, béns i serveis a través de centrals de compres constituïdes segons dos precisos models organitzatius, tals com la mancomunitat de municipis o el consorci de municipis, l'àmbit d'actuació dels quals es limita al territori d'aquests municipis, considerat en el seu conjunt".
07.04.2020.
Edicte de modificació de la instrucció de la contractació menor del grup institucional de la Diputació de Girona
https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2020/69/20206902316.pdf
06.04.2020.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 125/2020: Estimació. Plecs. Nova licitació en execució Resol 231/2019 del Tribunal. Còmput termini article 50.1.b i 135 de la LCSP. Adequació manca de publicitat apartat 4.3.5 del PPT. Qualificació del contracte: manca de transferència al contractista del risc operacional. Manca de previsió en els plecs dels paràmetres per avaluar ofertes anormals o desproporcionades.
El TCCSP resol un recurs contra la publicació de l'anunci i els plecs que regeixen un contracte de concessió de serveis d'eficiència energètica de l'enllumenat públic. Aquest recurs es produeix respecte d'una licitació que ja va ser objecte de recurs de manera que suposa, de facto, un incident d'execució de la Resolució 231/2019, de 3 de juliol de 2019, que va declarar nul tot el procediment de licitació i ordenava la retroacció de les actuacions, si més no, al moment en què es va adoptar un acord del ple de l'Ajuntament relatiu a la supressió d'una clàusula del PPT, per tal que s'instrumentés la tramitació i la publicació adient a dita modificació dels plecs. Per donar compliment a aquesta Resolució 231/2019, es va publicar al perfil de contractant de l'Ajuntament l'anunci de licitació relatiu al procediment obert, a través del qual es van posar a disposició dels interessats els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques modificat, així com la tramesa de l'anunci al DOUE i el certificat de l'Acord del ple de l'Ajuntament.
L'empresa recurrent, a més de plantejar al•legacions contra la qualificació del contracte i la manca de previsió en el plec de l'avaluació de la temeritat en les baixes anormals del preu, fonamenta el recurs contra la nova publicació en la seva consideració que l'actuació de l'òrgan de contractació no és correcta per executar la Resolució esmentada ja que, si bé s'ha procedit a la retroacció de les actuacions, la correcta execució havia de comportar pròpiament el desistiment del procediment de licitació atès que existia una infracció inesmenable, de manera que s'havia de realitzar una nova licitació amb nous continguts del PCAP i PPT, per tal de preservar els drets de tots els licitadors i els principis de concurrència i transparència.
Sobre aquesta qüestió, el Tribunal indica que "resulta de l'examen de l'expedient que el consistori va publicar de nou en el perfil de contractant i al DOUE la modificació de l'apartat 4.3.5 del PPT i va obrir un nou termini per a la presentació d'ofertes"; i en aquest sentit, assenyala que si bé aquesta actuació s'incardina en el sentit acordat pel Tribunal, es dóna la circumstància que en aquesta licitació ja s'havien valorat tots els criteris de valoració. No obstant això, "entén que necessàriament les circumstàncies exposades per la part actora no han de comportar la vulneració dels principis d'imparcialitat i de l'objectivat en la valoració de les ofertes".
En relació amb la qualificació del contracte d'eficiència energètica de l'enllumenat públic com a contracte de concessió de serveis, l'empresa recurrent al•lega que és errònia, perquè tal i com està configurada la remuneració del concessionari, no existeix un risc operacional que escapi de l'actuació del concessionari, i l'òrgan de contractació assenyala que el contractista assumeix un risc operacional significatiu perquè la retribució variable suposa el 42% del conjunt de tota la retribució, i que es transmet al concessionari el risc de subministrament. El TCCSP, després de recordar que el tret característic del contracte de concessió de serveis rau en la transferència al concessionari del risc operacional, i que el risc de subministrament és, en particular, el risc de què la prestació dels serveis no s'ajusti a la demanda -és a dir, fa referència pròpiament a situacions de manca de subministrament del servei-, afirma que la configuració de la transferència del risc en funció a l'estalvi energètic que pugui aconseguir el concessionari, és un risc que dependrà del propi contractista, i que l'esquema del pagament per objectius o per rendiments per sí sol, no comporta la transferència del risc operacional al contractista. Per tant, considera que "no apreciat que en aquest contracte el contractista estigui exposat a les incerteses del mercat i que el risc sigui aliè al seu control, no es pot confirmar l'existència de la transferència del risc operacional, la qual cosa comporta qüestionar que aquest contracte sigui un contracte de concessió de serveis".
Pel que fa a la manca de previsió en els plecs dels paràmetres per determinar les ofertes temeràries, el Tribunal, d'acord amb la doctrina sobre aquesta qüestió, si bé assenyala que en determinats casos molt puntuals, es podria arribar a analitzar la possibilitat d'admetre la manca d'aquesta previsió quan l'òrgan de contractació pogués afirmar de manera motivada que el detall de les prescripcions tècniques fan que una baixada del preu no comporti cap risc en l'execució del contracte, manifesta que "en general es pot concloure que la manca de previsió dels paràmetres per a determinar una presumpta anormalitat han d'estar previstos en els plecs, en cas contrari, els plecs contenen un vici d'anul•labilitat inesmenable que comporta en seu de plecs l'anul•lació de la licitació".
- Resolució 126/2020: Acumulació de recursos. Inadmissió del recurs especial contra l'acta d'obertura i valoració de les ofertes i proposta d'adjudicació del contracte. Acte de tràmit no qualificat, no susceptible del recurs especial en matèria de contractació. Desestimació del recurs especial contra l'adjudicació del contracte. Impugnació indirecta dels plecs. Lex inter partes. Discrecionalitat tècnica.
- Resolució 127/2020: Estimació. Adjudicació. Exclusió per incompliment d'un requisit establert als criteris d'adjudicació: desproporcional i no ajustada a Dret. Distinció entre prescripcions tècniques i criteris d'adjudicació.
- Resolució 128/2020: Estimació. Tramitació de la peça contradictòria de justificació de les ofertes per motius diferents a la seva inclusió en els llindars establerts en el PCAP. Sol•licitud d'aclariments de les ofertes que ha portat a la decisió impugnada per motius no reflectits en els plecs al voltant de la parca regulació de la borsa d'hores anuals de lliure disposició com a criteri d'adjudicació del tipus millores, així com altres irregularitats procedimentals, amb vulneració dels principis d'igualtat de tracte, no-discriminació, transparència i proporcionalitat. Doctrina del caràcter vinculant dels plecs com a lex inter partes, de la funció revisora del Tribunal i dels supòsits d'exclusió d'ofertes amb caràcter previ a l'adjudicació. Abast article 201 de la LCSP.
- Resolució 129/2020: Inadmissió. Inaplicabilitat del recurs extraordinari de revisió de la Llei 39/2015 contra les resolucions del Tribunal.
- Resolució 130/2020: Inadmissió. Adjudicació. Manca de legitimació. Accés expedient: no procedeix. Multa: no procedeix.
- Resolució 131/2020: Inadmissió. Adjudicació. Contracte basat d'un acord marc. Distinció entre el règim jurídic aplicable a l'acord marc i els contractes basats i el règim jurídic aplicable a la impugnació dels actes de l'expedient de contractació basada. Manca de poder de representació suficient de l'empresa recurrent.
- Resolució 132/2020: Estimació. Plecs. Desglossament del pressupost base de licitació: manca en els termes generals exigits en l'article 100.2 LCSP. Al•legacions mancades de fonament, amb resposta en els propis plecs sense una interpretació complexa o susceptibles d'aclariment per la via de consultes establerta en aquesta licitació.
- Resolució 133/2020: Desestimació. Exclusió. Licitació no electrònica. No-admissió de la proposició presentada a través d'una oficina de correus, pel fet de no haver estat anunciada per correu electrònic a l'adreça indicada en el PCAP i haver-se rebut efectivament fora del termini de presentació de les ofertes. Règim i finalitat de la comunicació a l'òrgan de contractació de la presentació d'ofertes per correu. Exclusió correcta.
- Resolució 134/2020: Estimació. Exclusió. Adjudicació. Qüestió de la impugnabilitat del lot de quantia inferior al llindar de l'article 44 LCSP en contracte de quantia superior. Anul•lació de l'adjudicació i retroacció al moment procedimental oportú per suplir la manca de motivació de l'informe d'anàlisi de la justificació de la baixa.
- Resolució 135/2020: Desestimació. Exclusió. Licitació amb presentació electrònica de les ofertes. Manca d'introducció de la paraula clau per al desxifrat de l'oferta. Presumpció de validesa, legalitat i certesa dels informes i proves de l'òrgan de contractació, que el recurs no refuta amb prova concloent. Exclusió correcta.
- Resolució 136/2020: Inadmissió. Exclusió. Pèrdua sobrevinguda de l'objecte del recurs. Desistiment del procediment de contractació.
- Resolució 137/2020: Inadmissió. Adjudicació. Manca de competència del Tribunal. Contracte de serveis no susceptible del recurs especial en matèria de contractació.
03.04.2020.
Comunicació de la Comissió - Orientacions de la Comissió Europea sobre l'ús del marc de contractació pública en la situació d'emergència relacionada amb la crisi de la COVID-19
El dia 1 d'abril de 2020 s'ha publicat en el DOUE aquesta Comunicació, en la qual la Comissió ofereix una guia sobre "a quines opcions i flexibilitats es pot recórrer en el marc de contractació pública de la UE per a l'adquisició de subministraments, serveis i obres necessàries per fer front a la crisi", centrant-se especialment en la contractació pública en casos d'extrema urgència, "que permet als compradors públics comprar en qüestió de dies, fins i tot d'hores, en cas necessari".
Així, aquesta guia conté una visió general de les possibilitats que tenen els compradors públics d'adquirir amb rapidesa subministraments i serveis de primera necessitat i, en cas necessari, també infraestructures addicionals. En concret, es recorda que els poders adjudicadors poden optar per adjudicar els contractes que entren en l'àmbit de la Directiva 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, mitjançant un procediment obert o mitjançant un procediment restringit, i que, en ambdós casos, els terminis de presentació de les ofertes o de les sol•licituds de participació, respectivament, es poden escurçar o bé amb un anunci d'informació prèvia, o bé en cas d'urgència degudament justificada pel poder adjudicador i que faci impracticable el termini aplicable. En aquest sentit, s'assenyala que, per a les situacions d'urgència, la Directiva 2014/24/UE preveu una reducció substancial dels terminis generals, de manera que és possible adjudicar el contracte ràpidament; i s'afegeix que la utilització d'un procediment accelerat obert o restringit s'ajusta als principis d'igualtat de tracte i de transparència i garanteix la competència fins i tot en casos d'urgència.
D'altra banda, s'indica que d'acord amb l'article 32.2.c) de la Directiva 2014/24/UE, els poders adjudicadors poden adjudicar contractes públics per procediment negociat sense publicació "quan, en la mesura que sigui estrictament necessari per raons d'urgència imperiosa resultant de fets que el poder adjudicador no hagi pogut preveure, no puguin respectar-se els terminis dels procediments oberts, restringits o de licitació amb negociació; les circumstàncies al•legades per justificar la urgència imperiosa no hauran de ser en cap cas imputables als poders adjudicadors" i en aquest sentit es recorda que, atès que en aquests casos els poders adjudicadors s'aparten del principi bàsic del Tractat relatiu a la transparència, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) exigeix que el recurs a aquest procediment tingui caràcter excepcional. Per tant, s'assenyala l'obligació dels diferents poders adjudicadors de determinar si es compleixen les condicions per recórrer al procediment negociat sense publicació prèvia esmentat i justificar la seva elecció de recórrer a aquest procediment en un informe individual, en el qual s'han de complir els criteris acumulatius següents: en primer lloc, successos imprevisibles per al poder adjudicador en qüestió; en segon lloc, extrema urgència que fa impossible el compliment dels terminis generals -com aclareix la jurisprudència del TJUE, si s'invoca l'extrema urgència, la necessitat de contractació s'ha de satisfer immediatament-; en tercer lloc, nexe causal entre el succés imprevist i l'extrema urgència; i finalment, ús en la mesura estrictament necessària per cobrir el buit fins que es trobin solucions més estables -com contractes marc de subministrament i serveis adjudicats per mitjà de procediments ordinaris (inclosos els "procediments accelerats").
02.04.2020.
Ordre HAC/304/2020, de 3 de març, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per al quart trimestre de 2018 i el primer i el segon trimestre de 2019, aplicables a la revisió de preus de contractes de les Administracions Públiques i sobre els í
El dia 30 de març de 2020 s'ha publicat en el BOE aquesta Ordre a través de la qual es dona publicitat als índexs de preus de la mà d'obra i materials per al quart trimestre de 2018 i el primer i el segon trimestre de 2019, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques; així com als índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període, aprovats per la Ministra d'Hisenda previ informe del Comitè Superior de Preus de Contractes de l'Estat
31.03.2020.
Informe sobre els efectes en matèria de contractació pública de les mesures normatives aprovades per fer front a l'impacte del COVID-19
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/gestionar/regulacio-supervisio/dgcp-informes/informe-normativa-covid.pdf
26.03.2020.
Mesures adoptades per fer front a la pandèmia generada pel coronavirus
Aquest butlletí el volem dedicar de forma molt especial a tota la normativa i a les mesures que s’estan adoptant per fer front a la pandèmia generada pel coronavirus Covid-19, moltes d’elles en l’àmbit de la contractació pública. El Govern de la Generalitat de Catalunya, des del primer moment en què es va detectar l’emergència sanitària, va ser conscient de la necessitat d’adoptar mesures econòmiques extraordinàries per tal de pal·liar aquells efectes en l’economia i en les empreses i entitats i poder-se centrar en l’aspecte més prioritari, la salut i l’atenció de les persones malaltes.
Per això, es va aprovar el Decret llei 6/2020, de 12 de març, de mesures urgents en matèria assistencial, pressupostària, financera, fiscal i de contractació pública, i posteriorment el Decret llei 7/2020, de 17 de març, modificat pel Decret llei 8/2020, de 24 de març, amb un conjunt de mesures de caràcter indirecte que complementen les adoptades en primer lloc. Paral·lelament, el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, i el Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, han inclòs també mesures que afecten la mobilitat de les persones i la contractació pública, comportant la suspensió o ajornament de contractes públics.
Davant d’aquest nou marc legislatiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha apostat per garantir la continuïtat en el pagament dels contractes públics sempre que això serveixi per mantenir els llocs de treball, i per garantir també el principi de pagament íntegre dels danys i perjudicis causats per la suspensió contractual, sempre que aquests danys i perjudicis siguin reals, efectius i es puguin quantificar. Aquests són els criteris que inspiren les normes aprovades.
D’altra banda, la Direcció General de Contractació Pública i totes les seves sub-direccions, la Sub-direcció general de Regulació i Supervisió amb l’Anna Ciutat al capdavant, la Sub-direcció general de Compra Centralitzada amb la Marta Bruguera al capdavant, i la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa amb la Gemma Enfedaque al capdavant, seguim estant al vostre servei. Per això, i malgrat que ens quedem a casa seguint les recomanacions del Departament de Salut, seguim exercint les nostres activitats mitjançant el teletreball i ens podeu consultar a l’adreça electrònica: dgcp.economia@gencat.cat
Intentarem donar resposta a les vostres consultes el més aviat possible. Ens retrobarem quan finalitzi la situació d’emergència i, com sempre, estarem al vostre costat.
23.03.2020.
La Generalitat crea un portal per recollir i posar en contacte empreses que ofereixin tecnologia, material sanitari o capacitat de producció pel Covid-19
Catalunya, a través del Departament d’Empresa i Coneixement, ha activat un portal web per aglutinar totes les empreses catalanes que puguin oferir les seves capacitats per fer front a l’emergència sanitària pel Covid-19. Es tracta d’un marketplace creat per ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement- per posar en contacte empreses que ofereixin tecnologia, material sanitari o capacitat de producció amb les que en necessitin.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és unir empreses i fabricants de diferents punts de la cadena de producció per garantir des del subministrament fins la fabricació de solucions que permetin fer front a l’emergència sanitària. Es vol fomentar així la col·laboració empresarial i posar a disposició del sistema sanitari la solidesa i capacitats industrials de l’ecosistema empresarial català.
Les empreses ja poden oferir les seves capacitats al web http://accio.gencat.cat/virtualdesk per informar del que poden posar a oferir a altres empreses (per exemple, material per a imprimir productes en 3D). Igualment, també hi poden accedir les que tinguin demandes en aquest àmbit (en aquest cas, una empresa amb impressores 3D però sense el material per a fer la impressió). Mentrestant, en temps real, professionals d’ACCIÓ aniran posant en contacte aquestes empreses.
‘ACCIÓ Virtual Desk’
Aquest marketplace s’emmarca dins de la iniciativa ‘ACCIÓ Virtual Desk’, a través de la qual s’han reforçat els canals telemàtics d’ACCIÓ per garantir l’atenció a les empreses tot i la situació causada pel coronavirus, que ha provocat que professionals d’empreses catalanes desenvolupin la seva activitat mitjançant el teletreball. L’objectiu és donar resposta a qualsevol dubte, consulta o casuística vinculats a l’exportació, problemes en la cadena de subministrament o consultes sobre mobilitat de mercaderies, entre d’altres, i minimitzar l’afectació d’aquesta situació excepcional en l’activitat diària de les empreses.
D’aquesta manera, ACCIÓ ha reforçat tecnològicament la capacitat dels serveis de videoconferències i els xats en temps real per tal que les empreses puguin continuar treballant els seus projectes en els àmbits de la internacionalització o la innovació empresarial. Així, aquest sistema d’atenció no-presencial permet oferir resposta immediata a consultes concretes d’empreses o fer el seguiment de projectes empresarials, ja siguin nous o iniciats anteriorment.
A més, ACCIÓ també reforça l’Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització, creada fa dos anys amb l’objectiu d’ajudar de manera personalitzada i gratuïta les pimes a superar els obstacles quan exporten o importen. Per exemple, per mitigar l’impacte del Brexit per a l’economia catalana, ACCIÓ va activar un servei ofert des d’aquesta oficina per assessorar les empreses catalanes per preparar plans de contingència per afrontar el procés de sortida del Regne Unit de la Unió Europea.
