Notícies Actualitat
27.04.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-521/18, sobre l'aplicació de la Directiva 2014/25/UE a activitats relacionades amb els serveis postals
El dia 23 d'abril de 2020 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si les activitats d'un anunci de licitació dirigit a la celebració d'acords marc per als serveis de consergeria, recepció i control d'accés dels locals de Poste Italiane -societat anònima concessionària del servei postal universal que també opera als sectors financer, assegurador i de telefonia mòbil- i d'altres empreses del seu grup estan compreses en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/25/UE o de la Directiva 2014/24/UE.
L'Advocat General proposa que no és precís que el Tribunal de Justícia respongui a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunale Amministrativo Regionale per il Lazio (Tribunal Regional del Contenciós Administratiu del Lacio, Itàlia), perquè entén que no són rellevants les qüestions per a l'àmbit del litigi actualment pendent davant del tribunal nacional.
No obstant això, per si el Tribunal de Justícia no comparteix la seva opinió, esbossa breument la resposta que hauria de donar-se al fons de la qüestió clau esmentada. Segons la seva opinió, no hi ha dubte que les activitats controvertides estan compreses en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/25/UE en la mesura que són necessàries per a l'adequada prestació de serveis postals i estan, per tant, relacionades amb ells en el sentit de l'article 13 d'aquesta Directiva, sent "irrellevant que els serveis controvertits no es prestin només en oficines de correus, sinó també en oficines administratives que no acullen al públic i en locals en els quals es presten serveis financers o d'assegurances".
A més, assenyala que "efectivament, és possible eludir l'aplicació de la Directiva 2014/25/UE si, en lloc de licitar un contracte mixt que englobi totes les activitats, incloses les postals, l'entitat adjudicadora opta per adjudicar contractes per separat per a cadascuna de les diferents activitats", i afegeix que "tanmateix, no es pot eludir l'aplicació d'aquesta Directiva traient a licitació un contracte mixt i al•legant després que, atès que la Directiva no s'aplicaria a algunes parts del contracte si fossin independents, no s'aplica a la totalitat del contracte".
24.04.2020.
Decret llei 13/2020, de 21 d'abril, pel qual s'adopten mesures urgents de caràcter estructural i organitzatiu, així com mesures en l'àmbit de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat
El dia 23 d'abril de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquest Decret llei, que, d'una banda, conté mesures estructurals i organitzatives que volen ser una continuació de les que es van prendre amb el Decret llei 12/2020, de 10 d'abril, pel qual es van adoptar mesures pressupostàries, en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i en l'estructura de l'Administració de la Generalitat de Catalunya per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19; i d'una altra, incorpora mesures noves en l'àmbit de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat.
En concret, pel que fa a la contractació pública, l'article 2 d'aquest Decret llei 13/2020 afegeix un article 5.bis al Decret llei 12/2020 esmentat per establir un conjunt de mesures organitzatives mentre estigui vigent l'atribució de competències al Departament de Salut en matèria de centres de serveis socials de caràcter residencial, així com per regular, a més, el seu règim en matèria de contractació, entre d'altres, i concretar encara més les actuacions futures de caràcter pressupostari.
Així, entre altres aspectes, d'una banda, assenyala que, amb la finalitat d'assegurar l'execució correcta dels procediments de contractació, els òrgans competents del Departament de Salut exerciran les competències en matèria de contractació administrativa i de tots els actes de contingut econòmic que en derivin, en relació amb les competències assumides, a través dels òrgans del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que correspongui, en funció de la quantia i, d'acord amb les delegacions vigents en l'àmbit d'aquest Departament, sense perjudici dels expedients que pugui tramitar directament el Departament de Salut en exercici de les seves funcions d'intervenció.
D'altra banda, disposa que es comprometran amb càrrec als crèdits pressupostaris propis les despeses corresponents als expedients, entre d'altres, de contractació administrativa i altres que impliquin l'assumpció de compromisos de caràcter econòmic que, des de l'entrada en vigor del Decret llei 12/2020 esmentat, iniciïn el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut, en execució de les competències assumides en matèria de centres socials de caràcter residencial.
Així mateix, la disposició addicional quarta d'aquest Decret llei 13/2020 estableix, de manera singular, l'autorització per fer una contractació d'emergència en atenció al perill que per a les persones i béns pot suposar no realitzar les obres que ara s'autoritza contractar.
Aquest Decret llei, d'acord amb la seva disposició final, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
23.04.2020.
El Govern aprova l'Estratègia catalana de contractació pública
La Direcció General de Contractació Pública és l'encarregada d'elaborar el disseny i la redacció d’aquest pla
L'Estratègia catalana de contractació pública, que s’haurà de definir per als propers quatre anys, té com a objectiu, dotar les administracions públiques catalanes d’un sistema de contractació pública que garanteixi la prestació de serveis de qualitat i millori la gestió dels contractes públics tenint en compte l’eficiència, una visió responsable de les necessitats, la coherència entre les diferents polítiques públiques, els principis de transparència i d’integritat i la finalitat d’obtenir una millor relació qualitat-preu.
Segons l’acord, l’Estratègia haurà de girar a l’entorn de quatre objectius específics:
a) Millorar la contractació pública en termes de necessitat, costos, agilitat i resultats per tal d’aconseguir una contractació pública eficient.
b) Garantir la compra pública de béns i serveis de qualitat, mitjançant la selecció adequada dels contractistes, l’adquisició de béns i serveis innovadors i un veritable control de l’execució dels contractes.
c) Avançar en l’ús estratègic de la contractació pública com a mecanisme d’implantació d’altres polítiques públiques, com són la millora del medi ambient i de les condicions socials i laborals, la incorporació de les persones amb risc d’exclusió al mercat del treball, i el foment de la participació de les PIME i de les entitats d’economia col·laborativa i del tercer sector social.
d) Introduir mesures de prevenció de la corrupció i de resolució dels conflictes d’interès per garantir la integritat i la transparència en la contractació pública.
En aquest sentit, el text preveu que totes les actuacions relacionades amb aquesta matèria es portaran a terme d’acord amb el que estableix l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat de l’Administració de la Generalitat i de les entitats dels seu sector públic, aprovada per l’Acord del Govern de 15 de gener de 2020.
22.04.2020.
Catalunya torna a liderar la inversió en habitatge públic malgrat l'accelerada d'País Basc en 2019
Tot i que al País Basc més que duplicar la inversió en residencial de protecció oficial, Catalunya va ser la que més va invertir en habitatge públic, amb 132.800.000 d'euros. En els últims cinc anys, només el 2017 Madrid la va superar al capdavant de la classificació.
Catalunya continua al capdavant de la inversió en habitatge públic. La regió va tornar a tancar 2019 com la comunitat autònoma que més capital va destinar al residencial de protecció oficial, tot i l'accelerada del País Basc, segons les dades de l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan). En total, durant 2019 es van destinar 513.700.000 d'euros a habitatge públic, la major xifra des de 2010, quan a la calor dels brots verds es van arribar a invertir 1.078,8 milions d'euros, per desplomar-se un 64% el 2011 i un altre 43% el 2012. l'informe de licitació regional elaborat per l'entitat mostra que el conjunt de les administracions va augmentar en un 43,8% els recursos a la construcció o rehabilitació d'habitatge públic a Catalunya el 2019, fins a 132.770.000 d'euros . Les administracions locals van copar el gruix de la inversió, amb 115.300.000 d'euros. En total, Catalunya va acumular el 25,8% de la inversió pública en aquest sector. Les administracions locals tenen un gran pes a tot Espanya a l'hora d'invertir en habitatge públic, sumant el 56,6% del total, amb 290,7 milions d'euros. Per darrere, es troben les administracions autonòmiques, amb 217.100.000 d'euros, el 42,3%. No obstant això, 120.700.000 procedeixen únicament dels governs autonòmics del País Basc i Navarra. Per la seva banda, el Govern espanyol va invertir 7,7 milions, l'1,5% del total.
País Basc va tornar a aconseguir la segona plaça de la classificació després de multiplicar per més de dos la seva inversió en habitatge públic i aconseguir 95.900.000 d'euros enfront dels quaranta registrats el 2018. La Comunitat de Madrid completa el podi després de registrar 78,5 milions d'euros d'inversió, un 34,7% més que el 2018; mentre que Navarra, amb 41,1 milions d'euros, i Comunitat Valenciana, amb 29,9 milions, completen les cinc primeres posicions. Les administracions locals tenen un gran pes en la inversió en habitatge públic, sumant el 56,6% del total l D'altra banda, només cinc comunitats autònomes van reduir la seva inversió en habitatge públic en 2019. Sense comptar Múrcia, que amb un volum de només 230.000 euros va reduir la inversió en un 42,5%, Canàries va ser la regió més castigada, amb el 35,9% menys de capital, fins a 27,6 milions d'euros. Galícia, amb una reducció de l'24,2% fins 16,3 milions; Cantàbria, amb un 20,8% menys, fins dotze milions, i Aragó, que pràcticament va calcar la inversió de 2018, completen el llistat. Catalunya, ha liderat la classificació cinc dels últims set anys. Madrid, el 2017, i Andalusia, el 2014, van ser les úniques excepcions. De fet, cal anar fins a 2011 per trobar a dues comunitats per davant de la catalana. Llavors, Andalusia també va ser la regió amb més inversió en habitatge públic, amb 99.800.000 d'euros, seguida de Madrid, amb 80,6 milions, i la pròpia Catalunya, amb 54.900.000.
21.04.2020.
Resolució PDA/867/2020, de 14 d'abril, de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, per la qual s'estableixen criteris excepcionals per a l'ús dels sistemes d'identificació i signatura electrònica en el decurs de la vigència de l'estat d'alar
El dia 20 d'abril de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquesta Resolució en la qual la Secretaria d'Administració i Funció Pública, atesa la impossibilitat de gestió presencial dels tràmits i sol•licituds de les persones interessades pel tancament de l'accés a les oficines d'atenció ciutadana degut a la declaració de l'estat d'alarma, resol, en primer lloc, admetre per a la relació amb l'Administració de la Generalitat, l'ús indistint de qualsevol dels mecanismes d'identificació i signatura electrònica establerts a l'article 6 del Protocol d'identificació i signatura electrònica (PISE) -aprovat per Ordre GRI/233/2015, de 20 de juliol-, fins a la finalització de la vigència de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, i en aquest sentit, assenyala que "el mecanisme emprat es determina per part de l'òrgan competent, per a cada tràmit o procediment".
En segon lloc, resol habilitar sistemes alternatius d'identificació i signatura que permetin a les persones físiques interessades que no puguin disposar de mecanismes d'identificació i signatura electrònica establerts al PISE, la presentació de sol•licituds i peticions. D'aquesta manera, indica que el sistema emprat es pot determinar per part de l'òrgan competent, per a cada tràmit o procediment, entre els sistemes següents: d'una banda, la presentació i sol•licitud mitjançant formularis sense signatura electrònica, havent-se d'acreditar la identificació i signatura amb la verificació de la identitat mitjançant sistemes de comprovació manuscrita o constatació de la identitat mitjançant plataformes d'interoperabilitat de la identificació; i, de l'altra, sistemes de tramitació mitjançant comunicació telefònica o videoconferència.
Finalment, resol admetre l'ús de certificats qualificats que hagin caducat, la renovació dels quals no s'hagi pogut dur a terme a causa de l'estat d'alarma, mentre duri vigència de l'estat d'alarma i les seves pròrrogues, si bé matisa que "es podran emprar d'acord amb les instruccions establertes per la Direcció General d'Administració Digital que determini les funcionalitats dels serveis digitals que permetin aquesta actuació".
20.04.2020.
L'obra nova esquiva l'efecte coronavirus: sense baixada de preus a la vista
Tot i la frenada en l'economia produït per la pandèmia de l'coronavirus, els experts no preveuen que el preu de l'habitatge d'obra nova caigui en els propers mesos.
La crisi de l'coronavirus no afectarà els preus de l'obra nova. A diferència del que va passar en la crisi econòmica iniciada el 2008, quan els preus de l'obra nova van caure en picat, l'import pagat pels pisos de recent construcció no es veurà afectat per la frenada econòmica provocat per la pandèmia de l'Covid-19 . Les promotores encaren aquesta nova crisi amb els deures fets i amb un nivell d'endeutament assumible a curt i mig termini. A més, la producció de nous habitatges és inferior a què hi havia abans de la punxada de la bombolla i fins i tot està per sota de les necessitats de la demanda, que es calcula que està entre 110.000 i 140.000 unitats anuals. El director nacional d'residencial i sòl de la promotora CBRE, Samuel Població, explica a EjePrime que "pràcticament no hi ha marge en aquest mercat per a un ajust dels preus". En tot cas, l'única conseqüència de l'aturada econòmica serà un "retard en el llançament previst" de noves promocions. La construcció d'habitatges està per sota de les més de 110.000 unitats anuals de demanda Aquest previsible retard també va ser apuntat pel conseller delegat de Colliers, Mikel Echavarren, en un webinar organitzat per EjePrime, on ha assegurat que "el sector pot aixecar el peu de l' accelerador i no començar obres fins que els habitatges no estiguin prevenudes ". Echavarren va recordar que la caiguda de 2008 es va deure al fet que "la banca va reaccionar amb un pànic a la seva pròpia liquiditat i això va obligar a vendre les promocions d'obra nova com fora". En tot cas, aquest ajust tant en el ritme de construcció com en els preus no serà homogeni en el territori. Les principals ciutats continuaran tenint una demanda elevada i una oferta escassa, el que comportarà que la promoció residencial recuperi el ritme amb rapidesa. Echavarren, va assegurar que "no hi haurà baixades significatives de preus i fins i tot en alguns llocs no hi haurà cap tipus de baixada" ja que les promocions llançades compten amb un alt nivell de prevendes i, igualment, les promotores poden aguantar "sense vendre el 20% o el 30% d'una promoció perquè no tenen deute tòxic ". "Les promotores poden aguantar" sense vendre el 20% o el 30% d'una promoció ", assegura Echavarren Per la seva banda, el responsable de l'àrea d'immobiliària d'empresa de Forcadell, Toni López, explica que" hi continua havent molta demanda en el mercat "i augura ajustos de preus a l'inici de la recuperació d'entre el 5% i el 15%. Estabilització en els costos de construcciónLa crisi de l'coronavirus tampoc comportarà un abaratiment dels costos de construcció, que el 2019 van créixer 1,4 punts percentuals respecte a l'any anterior empesos per un augment de l'5% en els costos lligats a la mà d'obra, segons dades de l'Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana.En aquest sentit, Echavarren va assegurar que "en un mercat racional, amb més de dos milions d'aturats més, aquests costos haurien de baixar, però no ho faran". D'aquesta manera, la previsió de l'directiu és que els preus s'estabilitzin, una tendència que ja es venia apuntant en els últims mesos. El fet que les obres que ja estaven en marxa segueixin el seu camí, encara que amb retards, beneficiarà l'ocupació ja que "la manca de mà d'obra no serà tan acusada", segons explica Població. En tot cas, la promoció d'habitatges continuarà sent un dels principals motors econòmics de l'economia espanyola, amb més de 1,7 milions de treballadors, i més tenint en compte les perspectives negatives de el sector turístic a causa de la impossibilitat de viatjar per el confinament. López assegura que "els costos poden caure a del principi, però s'han d'ajustar al el màxim ràpid ja que la construcció mou molts altres mercats i això ara que els preus s'estabilitzin" en un curt període de temps.
15.04.2020.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública
Els dies 11 i 12 d'abril de 2020 s'han publicat en el BOE les disposicions següents:
- Reial decret 487/2020, de 10 d'abril, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19
Aquest Reial decret estén la pròrroga de l'estat d'alarma fins a les 00:00 hores del dia 26 d'abril de 2020 i la sotmet a les mateixes condicions establertes en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, modificat pel Reial decret 465/2020, de 17 de març, i pel Reial decret 476/2020, de 27 de març, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març. La pròrroga actual va ser autoritzada pel Congrés dels Diputats, en la seva sessió de 9 d'abril de 2020 (publicada en el BOE per Resolució de 9 d'abril de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord d'autorització de la pròrroga de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març).
- Ordre SND/340/2020, de 12 d'abril, per la qual es suspenen determinades activitats relacionades amb obres d'intervenció en edificis existents en les quals existeixi risc de contagi pel COVID-19 per a persones no relacionades amb aquesta activitat
Aquesta Ordre estableix en el seu article únic la "suspensió de tota classe d'obra que suposi una intervenció en edificis existents, en els supòsits en els quals en l'immoble en què s'hagin d'executar es trobin persones no relacionades amb l'activitat d'execució de l'obra, i que, per la seva ubicació permanent o temporal, o necessitats de circulació, i per causa de residència, treball o altres, puguin tenir interferència amb l'activitat d'execució de l'obra, o amb el moviment de treballadors o trasllat de materials", si bé exceptua d'aquesta suspensió les obres "en les quals, per circumstàncies de sectorització de l'immoble, no es produeixi cap interferència amb les persones no relacionades amb l'activitat de l'obra". Així mateix, disposa que queden també exceptuats "els treballs i obres puntuals que es realitzin en els immobles amb la finalitat de realitzar reparacions urgents d'instal•lacions i avaries, així com les tasques de vigilància".
Aquesta ordre va entrar en vigor el dia de la seva publicació en el BOE i mantindrà els seus efectes fins a l'acabament de la vigència de l'estat d'alarma i les seves possibles pròrrogues, o fins que existeixin circumstàncies de salut pública que justifiquin una nova ordre modificant els termes de la present.
https://boe.es/boe/dias/2020/04/11/pdfs/BOE-A-2020-4413.pdf
14.04.2020.
Informes de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya aprovats en la sessió a distància tancada el 27 de març de 2020
Informe 1/2020, 27 de març, sobre el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l'àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d'assegurances privades; de plans i fons de pensions; de l'àmbit tributari i de litigis fiscals.
Informe 2/2020, 27 de març, sobre el càlcul del percentatge de modificació dels contractes i càlcul del valor estimat dels contractes en cas que els plecs de clàusules administratives particulars adverteixin de la possibilitat de modificar-los i s'hi prevegi la possibilitat de prorrogar-ne la durada.
Informe 3/2020, de 27 de març, sobre l'aplicació dels conceptes de despeses generals d'estructura i de benefici industrial sobre el preu del contracte i aplicació de la revisió de preus sobre aquests conceptes.
Informe 4/2020, de 27 de març, sobre la possibilitat de revisar els costos de mà d'obra d'un contracte que tingui per objecte un servei.
Informe 5/2020, 27 de març, sobre el règim jurídic aplicable a un contracte financer.
10.04.2020.
Decret llei 11/2020, de 7 d'abril, pel qual s'adopten mesures econòmiques, socials i administratives per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i altres de complementàries
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/8107/1791797.pdf
08.04.2020.
Sentències del TJUE i Conclusions de l'Advocat General de la UE
El dia 26 de març de 2020 el TJUE ha dictat aquestes sentències:
- Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-344/18, sobre subrogació de treballadors en un supòsit de transmissió d'empreses
Aquesta sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 3.1, paràgraf primer, de la Directiva 2001/23/CE del Consell, de 12 de març de 2001, sobre l'aproximació de les legislacions dels estats membres relatives al manteniment dels drets dels treballadors en cas de transmissió d'empreses, de centres d'activitat o de parts d'empreses o de centres d'activitat (en endavant, Directiva 2001/23/E) -que estableix que els drets i obligacions que resultin per al cedent d'un contracte de treball o d'una relació laboral existent en la data de la transmissió seran transferits al cessionari com a conseqüència d'aquesta transmissió. En concret, es planteja -en aquest cas, en el marc d'un contracte públic per a la prestació de serveis de neteja- si quan existeix una transmissió d'empresa que impliqui a diversos cessionaris -en aquest supòsit, per l'adjudicació dels lots del contracte a dos nous adjudicataris-, el precepte esmentat s'ha d'interpretar en el sentit que els drets i obligacions derivats del contracte de treball existent en la data de la transmissió es transfereixen a cadascun dels cessionaris en proporció a les funcions que exerceix el treballador o únicament al cessionari per al qual el treballador exercirà principalment les seves funcions. Així mateix, amb caràcter subsidiari es planteja si aquesta disposició s'ha d'interpretar en el sentit que no cal oposar a cap dels cessionaris el manteniment dels drets i obligacions derivats del contracte de treball.
El TJUE declara que en el supòsit d'una transmissió d'empresa que impliqui a diversos cessionaris, l'article 3.1 de la Directiva 2001/23/CE s'ha d'interpretar en el sentit que "els drets i obligacions derivats d'un contracte de treball es transfereixen a cadascun dels cessionaris en proporció a les funcions exercides pel treballador de què es tracti, sempre que la divisió del contracte de treball resultant d'aquesta operació sigui possible i no suposi un deteriorament de les condicions de treball ni afecti el manteniment dels drets dels treballadors garantits per aquesta Directiva, extrem que correspon comprovar a l'òrgan jurisdiccional remitent". En aquest sentit, indica que aquest òrgan jurisdiccional pot prendre en consideració "el valor econòmic dels lots als quals està adscrit el treballador", o "el temps que aquest dedica efectivament a cada lot, com proposa la Comissió Europea".
A més, assenyala que en el supòsit que tal divisió resulti impossible o atempti contra els drets d'aquest treballador, es considera que "la resolució de la relació laboral que pugui seguir-li és imputable al cessionari o als cessionaris, encara que s'hagi produït a instància del treballador".
- Sentència de Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb els assumptes C-496/18 i C-497/18, sobre la possibilitat d'incoar d'ofici procediments de recurs quan ha expirat el termini de caducitat previst en la legislació nacional en vigor en el moment de la presumpta infracció
Aquesta sentència té per objecte unes peticions de decisió prejudicial relatives a si el Dret de la Unió s'oposa a una normativa nacional en virtut de la qual una autoritat nacional de supervisió pot incoar d'ofici un procediment de recurs en relació amb modificacions introduïdes en contractes públics tot i que aquestes modificacions s'han produït a l'empara d'una normativa anterior i el termini de caducitat previst per aquesta ja havia expirat en la data en què es va iniciar d'ofici el procediment.
El TJUE declara que les Directives de recursos -la Directiva 89/665/CEE i la Directiva 92/13/CEE, així com la Directiva 2007/66/CE, que modifica a les dues anteriors-, la Directiva 2014/24/UE i la Directiva 2014/25/UE s'han d'interpretar en el sentit que "ni imposen ni prohibeixen als estats membres adoptar una normativa en virtut de la qual una autoritat de supervisió pot incoar d'ofici, per motius de protecció dels interessos financers de la Unió Europea, un procediment de recurs a l'objecte de controlar les infraccions de la normativa en matèria de contractació pública", i en aquest sentit, matisa que "quan estigui previst, tal procediment es regirà pel Dret de la Unió en la mesura que els contractes públics objecte de tal recurs estiguin compresos en l'àmbit d'aplicació material de les Directives sobre contractació pública i, per tant, ha de respectar aquest Dret, inclosos els seus principis generals, dels quals forma part el principi general de seguretat jurídica".
Així mateix, assenyala que "el principi general de seguretat jurídica s'oposa al fet que, en el marc d'un procediment de recurs incoat d'ofici per una autoritat de supervisió, per motius de protecció dels interessos financers de la Unió Europea, una nova normativa nacional estableixi, a l'objecte de controlar la legalitat de modificacions de contractes públics, la incoació de tal procediment en un termini de caducitat establert en aquesta normativa, tot i haver expirat el termini de caducitat establert per la normativa anterior, que era aplicable en la data d'aquestes modificacions".
Així mateix, el dia 2 d'abril de 2020 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions:
- Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-3/19, sobre la possibilitat de limitar, en els petits municipis, l'adquisició d'obres, béns i serveis a només dos models organitzatius públics de central de compres
L'Advocat General es pronuncia sobre si és conforme amb el dret de la Unió -en concret, amb la Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 31 de març de 2004, sobre coordinació dels procediments d'adjudicació dels contractes públics d'obres, de subministrament i de serveis, aplicable ratione temporis- un model organitzatiu que, per a les petites entitats locals, només admet acudir a les centrals de compres sota dues fórmules organitzatives: les mancomunitats de municipis o els consorcis entre municipis.
L'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia respondre que el dret de la Unió i, en particular, l'article 11 de la Directiva 2004/18/CE -que preveu la possibilitat dels estats membres d'establir que els poders adjudicadors adquireixin obres, subministraments i/o serveis per mitjà de centrals de compres- "no s'oposa a una norma nacional en virtut de la qual, segons la interpretació del tribunal remitent, les entitats locals de petita dimensió han d'adquirir obres, béns i serveis a través de centrals de compres constituïdes segons dos precisos models organitzatius, tals com la mancomunitat de municipis o el consorci de municipis, l'àmbit d'actuació dels quals es limita al territori d'aquests municipis, considerat en el seu conjunt".
