Notícies Actualitat
30.04.2020.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública
El dia 29 d'abril s'han publicat en el BOE i en el DOGC, respectivament, les disposicions següents:
- Reial decret llei 16/2020, de 28 d'abril, de mesures processals i organitzatives per fer front al COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia
Aquest Reial decret llei regula una sèrie de mesures tant processals com organitzatives per fer front al COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia i modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Així, en relació amb les mesures de caràcter processal es regulen, entre altres, les següents:
- S'habilita excepcionalment i de forma parcial el mes d'agost -en concret, els dies 11 a 31- per a totes les actuacions judicials, que es declaren urgents, exceptuant-se d'aquesta previsió els dissabtes, diumenges i dies festius, llevat per a aquelles actuacions judicials per a les quals aquests dies siguin ja hàbils conforme a les lleis processals (article 1).
- S'estableixen regles generals per al còmput dels terminis que van quedar afectats com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma. En aquest sentit, s'assenyala, d'una banda, que els terminis previstos en les lleis processals que haguessin quedat suspesos per aplicació de l'establert en la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020, de 14 de març, "tornaran a computar-se des del seu inici, sent per tant el primer dia del còmput el següent hàbil a aquell en el qual deixi de tenir efecte la suspensió del procediment corresponent"; i de l'altra, que els terminis per a la presentació de recursos contra sentències i altres resolucions que posin fi al procediment i que siguin notificades durant la suspensió de terminis establerta al Reial decret 463/2020 esmentat, de 14 de març, així com que siguin notificades dins dels vint dies hàbils següents a l'aixecament de la suspensió dels terminis processals suspesos, "quedaran ampliats per un termini igual al previst per a l'anunci, preparació, formalització o interposició del recurs en la seva corresponent llei reguladora", no sent d'aplicació aquesta previsió "als procediments els terminis dels quals van ser exceptuats de la suspensió d'acord amb l'establert en la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020, de 14 de març" (article 2).
- Es disposa que durant el període que transcorri des de l'aixecament de la suspensió dels terminis processals declarada pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, i fins al 31 de desembre de 2020, es tramitaran amb preferència, entre altres expedients i procediments, en l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, els recursos que s'interposin contra els actes i resolucions de les administracions públiques pels quals es denegui l'aplicació d'ajuts i mesures previstes legalment per pal•liar els efectes econòmics de la crisi sanitària produïda pel COVID-19 (article 7).
A més, pel que fa a les mesures organitzatives, s'estableix durant la vigència de l'estat d'alarma i fins a tres mesos després del seu acabament, constituït el Jutjat o Tribunal a la seva seu, la celebració d'actes processals preferentment mitjançant la presència telemàtica, sempre que els Jutjats, Tribunals i Fiscalies tinguin a la seva disposició els mitjans tècnics necessaris per a això, sent també aplicable als actes que es practiquin a les fiscalies (article 19).
D'altra banda, la disposició final tercera d'aquest Reial decret llei modifica, amb efectes des de la seva entrada en vigor i vigència indefinida, les lletres d) i f) de l'article 159.4 de la LCSP, en el qual es regulen les especialitats de la tramitació del procediment obert simplificat. Així, es torna a incorporar en la lletra d) la previsió -que va ser suprimida recentment pel Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril-, relativa a què "l'oferta s'ha de presentar en un únic sobre o arxiu electrònic en els supòsits en què en el procediment no es contemplin criteris d'adjudicació la quantificació dels quals depengui d'un judici de valor. En cas contrari, l'oferta s'ha de presentar en dos sobres o arxius electrònics", i se suprimeix la previsió relativa a què "en tot cas, ha de ser públic l'acte d'obertura dels sobres o arxius electrònics que continguin la part de l'oferta avaluable a través de criteris quantificables mitjançant la mera aplicació de fórmules que estableixin els plecs, tret de quan es prevegi que en la licitació puguin fer-se servir mitjans electrònics. A aquest efecte, el model d'oferta que figuri com a annex al plec ha de contenir aquests aspectes" -eliminant, d'aquesta manera, tota especialitat respecte al caràcter públic de l'obertura de sobres en aquest procediment simplificat i regint, per tant, el règim general del procediment obert fixat en l'article 157.4 de la LCSP. Així mateix, es modifica també la lletra f) d'aquest article 159 de la LCSP per suprimir les referències al caràcter públic de l'acte d'obertura de sobres que encara es contenien.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final setena, entra en vigor el dia següent al de la seva publicació en el BOE.
- Decret llei 14/2020, de 28 d'abril, pel qual s'adopten mesures en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i social, per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i d'adopció d'altres mesures urgents amb el mateix objectiu
Aquest Decret llei conté en les disposicions addicionals, entre d'altres, mesures en matèria de contractació que complementen les adoptades fins ara. Així, d'una banda, la disposició addicional primera preveu que l'Institut Català de Finances pot fer ús, mentre es mantingui l'estat d'alarma, del mecanisme de contractació d'emergència previst en la LCSP i la resta de normativa que li sigui d'aplicació, en totes aquelles contractacions que resultin essencials per a la implantació, posada en marxa i manteniment de les línies de finançament necessàries per a autònoms i empreses afectades amb l'objectiu prioritari de superar la manca de liquiditat i mantenir llocs de treball.
D'altra banda, en la disposició addicional segona, referida a obres a càrrec de l'entitat Infraestructures de Catalunya SAU directament relacionades amb centres educatius, s'autoritza el Departament d'Educació i a Infraestructures.cat a continuar i iniciar la tramitació dels procediments de licitació dels contractes d'obres de reforma, adequació i millora (RAM) d'equipaments destinats a escoles i instituts, així com dels de serveis i assistències tècniques vinculades a aquestes, de conformitat amb l'apartat quart de la disposició addicional tercera del Real decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 -per venir referits a situacions estretament vinculades als fets justificatius de l'estat d'alarma, o que siguin indispensables per a la protecció de l'interès general o per al funcionament bàsic dels serveis-, i es declaren els contractes RAM d'escolarització com bàsics a l'efecte de permetre'n l'execució.
Així mateix, en la disposició addicional quarta s'autoritza l'Agència Catalana del Turisme a portar a terme la contractació d'emergència de la campanya publicitària en matèria de turisme de reconnexió amb els mercats domèstic i mercat espanyol.
A més, la disposició addicional cinquena autoritza l'aixecament de la suspensió de l'execució de determinades obres competència del Departament de Territori i Sostenibilitat, així com la formalització del contracte i l'execució d'una obra també competència del Departament de Territori i Sostenibilitat esmentat, que consten en annex.
Aquest Decret llei, de conformitat amb la seva disposició final segona, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
29.04.2020.
Comunicacions de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions
El mes de març de 2020 la Comissió ha publicat aquestes Comunicacions:
- Pla d'acció a llarg termini per millorar l'aplicació i el compliment de les normes del mercat únic (COM/2020/94 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, en virtut de la invitació del Consell Europeu, el març de 2019, per elaborar un pla d'acció a llarg termini per millorar l'aplicació i el compliment de les normes del mercat únic, acull amb satisfacció aquesta crida del Consell Europeu i comparteix l'opinió dels Estats membres que és necessari millorar substancialment l'aplicació de les normes del mercat únic i la conformitat amb elles. Per això, sobre la base d'una associació renovada entre els estats membres i la Comissió, i tenint en compte les conclusions presentades en la Comunicació sobre les barreres al mercat únic, assenyala que el present Pla d'acció "presenta una sèrie de mesures, amb l'objectiu de maximitzar l'eficàcia i l'eficiència de la conformitat i el compliment a tota la UE".
En concret, en matèria de contractació pública, cal destacar el primer apartat del Pla d'acció, relatiu a augmentar el coneixement de les normes del mercat únic i la sensibilització sobre elles. Així, d'una banda, a l'Acció 1, sobre el programa per proporcionar eines d'orientació més específiques per a les autoritats nacionals, preveu "la publicació d'orientacions sobre aspectes estratègics (socials, d'innovació, ecològics), i d'un altre tipus (col•lusió), de la contractació pública i la presentació d'una proposta de Recomanació sobre els sistemes de revisió", així com "la creació de plataformes per a l'intercanvi d'informació amb els Estats membres, com les utilitzades en el cas de les Directives sobre contractació pública, que permetin a la Comissió i a les autoritats dels estats membres tractar amb detall qüestions concretes".
A més, recorda que la 4a actualització del Pla d'acció en matèria de contractació pública de 2020 "inclou una sèrie de noves iniciatives per ajudar als administradors i beneficiaris dels fons de la UE a millorar les seves pràctiques de contractació pública, garantir la igualtat de condicions i utilitzar la contractació com a eina estratègica per complir objectius polítics clau".
D'altra banda, a l'Acció 6, relativa al desenvolupament de les capacitats dels professionals de la contractació pública i intensificació de la cooperació entre els organismes nacionals, assenyala que "la Comissió, en col•laboració amb els Estats membres, desenvoluparà eines pràctiques per a la millora de les capacitats dels funcionaris que s'ocupen de la contractació pública, reunirà compradors públics per fomentar l'intercanvi de coneixements especialitzats, facilitarà la formació i incentivarà les compres conjuntes, d'acord amb la demanda dels ciutadans d'una contractació pública més ecològica, socialment responsable i innovadora." Així mateix, "la Comissió també promourà la cooperació i l'intercanvi de pràctiques a través de la xarxa d'òrgans de recurs en primera instància dels contractes públics".
- Un nou model d'indústria per a Europa (COM/2020/102 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, partint de la necessitat "d'un nou model d'indústria per a Europa, que s'adapti als objectius del present i a les realitats del futur", assenyala que "les institucions de la Unió, els estats membres, les regions, la indústria i totes les altres parts pertinents han de col•laborar per crear mercats líders en tecnologies netes i garantir que la nostra indústria sigui líder mundial", sent la contractació pública, juntament amb les polítiques reguladores, la competència lleial i la plena participació de les pimes, essencial per a això.
Així mateix, dins dels factors fonamentals de la transformació industrial d'Europa, destaca, d'una banda, la defensa de la igualtat de condicions a nivell mundial; de l'altra, el suport a la indústria en el seu avenç cap a la neutralitat climàtica; així com la creació d'una economia més circular.
En relació amb la defensa de la igualtat de condicions a nivell mundial, s'assenyala que "els mercats de contractació pública de la Unió generalment estan oberts a empreses procedents de països en els quals les empreses de la Unió pateixen discriminació o s'enfronten directament al tancament dels mercats", i per aquesta raó, el Llibre Blanc relatiu a un instrument sobre subvencions estrangeres -que s'elaborarà per a mitjans de 2020-, "abordarà el problema de l'accés de les empreses estatals estrangeres als mercats de contractació pública i al finançament de la Unió", sent essencial per abordar el dèficit de reciprocitat i donar a la Unió més avantatge en les negociacions, un acord ràpid sobre l'anomenat Instrument de Contractació Pública Internacional.
Pel que fa al suport a la indústria en el seu avenç cap a la neutralitat climàtica, s'indica que "mantenir-se en l'avantguarda de la investigació i la innovació, el ràpid desplegament de la infraestructura necessària i uns incentius sòlids, també en matèria de contractació pública, seran elements fonamentals per garantir que les indústries de la mobilitat de la Unió conservin el seu lideratge tecnològic mundial".
Quant a la creació d'una economia més circular, recorda que les autoritats públiques, incloses les institucions de la Unió, han de donar exemple triant béns, serveis i obres que siguin respectuosos amb el medi ambient, i en aquest sentit, s'assenyala que "a través d'aquesta contractació pública ecològica, poden contribuir a dirigir el canvi cap a un consum i una producció sostenibles", i que "la Comissió proposarà legislació i orientacions addicionals sobre la contractació pública ecològica".
- Una estratègia per a les pimes a favor d'una Europa sostenible i digital (COM/2020/103 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, tenint en compte, entre altres aspectes, que les pimes "són fonamentals per a la doble transició de la UE cap a una economia sostenible i digital" i que "són un element essencial per l'assoliment de l'estratègia industrial de la UE", destaca que l'estratègia reconeix les seves diferents necessitats i ajuda les empreses no només a créixer i expandir-se, sinó també a ser competitives, resilients i sostenibles. Per això, "estableix un enfocament ambiciós, global i transversal basat en mesures horitzontals per ajudar tota mena de pimes, així com en accions dirigides a cobrir necessitats específiques".
En concret, pel que fa a la contractació pública, assenyala que "els Estats membres han de tenir per objectiu proporcionar a les pimes accés fàcil en línia a la informació, els procediments i els serveis d'assistència per a totes les seves preguntes relacionades amb l'activitat empresarial a través de les fronteres, com l'assessorament sobre contractació pública i fonts de finançament,", i en aquest sentit, afegeix que "han d'interconnectar els seus serveis en una finestreta única, a fi d'oferir a les pimes una resposta coordinada a totes aquestes preguntes".
Així mateix, indica que "la contractació pública també ofereix oportunitats no aprofitades en el mercat únic per a les pimes, entre elles les empreses emergents, que tenen dificultats per competir amb èxit en les licitacions públiques". Per fer front a aquesta qüestió, la Comissió, d'una banda, "insta als Estats membres i a les seves entitats adjudicadores a utilitzar la flexibilitat que ofereix el nou marc de contractació de la UE", la qual cosa "implica dividir els contractes grans en lots més petits, ampliar la contractació estratègica, en particular la d'innovació, atorgar els drets de propietat intel•lectual i industrial, si procedeix, a les pimes perquè puguin comercialitzar-los, i completar la digitalització dels processos de contractació". D'altra banda, "també animarà els Estats membres a utilitzar plataformes digitals per estimular solucions innovadores per part de les pimes i les empreses emergents, així com el seu accés transfronterer a contractes públics", i en aquest sentit, "la Comissió publicarà orientacions i suport a les entitats adjudicadores".
A més, la Comissió posarà en marxa la Iniciativa de Grans Compradors i Xarxes, a fi de "facilitar l'adquisició conjunta d'innovació i productes sostenibles, promoure la posada en contacte de compradors amb proveïdors d'innovació i fer un seguiment dels progressos a través de l'avaluació comparativa nacional". També, posarà en marxa "una etiqueta per als compradors públics que s'adhereixin a pràctiques de contractació «favorables a les pimes» i col•laborarà amb els seus socis comercials internacionals per difondre l'adopció de les normes sobre contractació pública, com la facturació electrònica." En aquest sentit, assenyala que "les pimes que ofereixen productes i serveis verds innovadors podran rebre suport gràcies a una major acceptació de la contractació pública verda".
- Nou Pla d'acció per a l'economia circular per una Europa més neta i més competitiva (COM/2020/98 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, tenint en compte que "l'economia circular pot reforçar la base industrial de la UE i fomentar la creació d'empreses i l'emprenedoria entre les pimes", destaca que aquest Pla d'acció per a una economia circular "inclou un programa de futur amb el qual crear una Europa més neta i més competitiva construïda de comú acord amb els agents econòmics, els consumidors, els ciutadans i les organitzacions de la societat civil", i "presenta un conjunt d'iniciatives interrelacionades la finalitat de les quals és establir un marc sòlid i coherent per a la política de productes que converteixi en norma la sostenibilitat de productes, serveis i models de negoci, a més de transformar les pautes de consum per evitar que es produeixin residus en primer lloc".
En concret, respecte a la contractació pública, constata que instruments com els criteris de contractació pública ecològica de la UE tenen un abast més ampli però un impacte reduït, a causa de les limitacions que imposen els enfocaments voluntaris. A més, assenyala que el poder adquisitiu de les autoritats públiques pot suposar un potent motor de la demanda de productes sostenibles, i que per aprofitar aquest potencial, la Comissió "proposarà criteris i objectius mínims obligatoris de contractació pública ecològica (CPE) en la legislació sectorial i introduirà gradualment requisits obligatoris de notificació per supervisar la incorporació de la CPE sense crear una càrrega administrativa injustificada per als compradors públics".
28.04.2020.
Els contractistes demanen que es reprenguin les licitacions d'obres
La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha demanat que es reprenguin immediatament les licitacions i adjudicacions per evitar una aturada de l'activitat i que s'elabori un pla d'inversions en infraestructures i equipaments per a preservar l'ocupació a mig i llarg termini.
En un comunicat, l'òrgan considera que "és essencial" que es posin en marxa les obres progressivament assegurant les condicions sanitàries per evitar contagis. A més, reclamen que les mesures pal·liatives s'apliquin amb més agilitat i per això reclamen més eficiència en la tramitació dels ertes, el pagament de certificacions, bestretes i indemnitzacions per facilitar la continuïtat de les empreses.
En el text, els contractistes reclamen que s'adoptin "les mesures necessàries" per reiniciar les obres "com més aviat" i es facilitin i simplifiquin "a el màxim" la tramitació dels permisos i llicències necessàries per a executar obres, un cop aixecat l'estat d' alarma.
Pel que fa a el pla d'inversions, la patronald i la construcció catalana considera necessari que es destinin recursos a infraestructures i equipaments per a generar activitat i llocs de treball. Entre altres peticions, exigeixen que es faciliti l'accés a les ajudes financeres i es dugui a terme una moratòria de sis mesos d'impostos. També han reclamat que "en cap cas" es consideri el contagi de covid-19 un accident de treball el que "suposa imposar a les empreses una sèrie de responsabilitats de tot tipus derivLos contractistes demanen que es reprenguin les licitacions d'obres
27.04.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-521/18, sobre l'aplicació de la Directiva 2014/25/UE a activitats relacionades amb els serveis postals
El dia 23 d'abril de 2020 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si les activitats d'un anunci de licitació dirigit a la celebració d'acords marc per als serveis de consergeria, recepció i control d'accés dels locals de Poste Italiane -societat anònima concessionària del servei postal universal que també opera als sectors financer, assegurador i de telefonia mòbil- i d'altres empreses del seu grup estan compreses en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/25/UE o de la Directiva 2014/24/UE.
L'Advocat General proposa que no és precís que el Tribunal de Justícia respongui a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunale Amministrativo Regionale per il Lazio (Tribunal Regional del Contenciós Administratiu del Lacio, Itàlia), perquè entén que no són rellevants les qüestions per a l'àmbit del litigi actualment pendent davant del tribunal nacional.
No obstant això, per si el Tribunal de Justícia no comparteix la seva opinió, esbossa breument la resposta que hauria de donar-se al fons de la qüestió clau esmentada. Segons la seva opinió, no hi ha dubte que les activitats controvertides estan compreses en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/25/UE en la mesura que són necessàries per a l'adequada prestació de serveis postals i estan, per tant, relacionades amb ells en el sentit de l'article 13 d'aquesta Directiva, sent "irrellevant que els serveis controvertits no es prestin només en oficines de correus, sinó també en oficines administratives que no acullen al públic i en locals en els quals es presten serveis financers o d'assegurances".
A més, assenyala que "efectivament, és possible eludir l'aplicació de la Directiva 2014/25/UE si, en lloc de licitar un contracte mixt que englobi totes les activitats, incloses les postals, l'entitat adjudicadora opta per adjudicar contractes per separat per a cadascuna de les diferents activitats", i afegeix que "tanmateix, no es pot eludir l'aplicació d'aquesta Directiva traient a licitació un contracte mixt i al•legant després que, atès que la Directiva no s'aplicaria a algunes parts del contracte si fossin independents, no s'aplica a la totalitat del contracte".
24.04.2020.
Decret llei 13/2020, de 21 d'abril, pel qual s'adopten mesures urgents de caràcter estructural i organitzatiu, així com mesures en l'àmbit de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat
El dia 23 d'abril de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquest Decret llei, que, d'una banda, conté mesures estructurals i organitzatives que volen ser una continuació de les que es van prendre amb el Decret llei 12/2020, de 10 d'abril, pel qual es van adoptar mesures pressupostàries, en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i en l'estructura de l'Administració de la Generalitat de Catalunya per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19; i d'una altra, incorpora mesures noves en l'àmbit de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat.
En concret, pel que fa a la contractació pública, l'article 2 d'aquest Decret llei 13/2020 afegeix un article 5.bis al Decret llei 12/2020 esmentat per establir un conjunt de mesures organitzatives mentre estigui vigent l'atribució de competències al Departament de Salut en matèria de centres de serveis socials de caràcter residencial, així com per regular, a més, el seu règim en matèria de contractació, entre d'altres, i concretar encara més les actuacions futures de caràcter pressupostari.
Així, entre altres aspectes, d'una banda, assenyala que, amb la finalitat d'assegurar l'execució correcta dels procediments de contractació, els òrgans competents del Departament de Salut exerciran les competències en matèria de contractació administrativa i de tots els actes de contingut econòmic que en derivin, en relació amb les competències assumides, a través dels òrgans del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que correspongui, en funció de la quantia i, d'acord amb les delegacions vigents en l'àmbit d'aquest Departament, sense perjudici dels expedients que pugui tramitar directament el Departament de Salut en exercici de les seves funcions d'intervenció.
D'altra banda, disposa que es comprometran amb càrrec als crèdits pressupostaris propis les despeses corresponents als expedients, entre d'altres, de contractació administrativa i altres que impliquin l'assumpció de compromisos de caràcter econòmic que, des de l'entrada en vigor del Decret llei 12/2020 esmentat, iniciïn el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut, en execució de les competències assumides en matèria de centres socials de caràcter residencial.
Així mateix, la disposició addicional quarta d'aquest Decret llei 13/2020 estableix, de manera singular, l'autorització per fer una contractació d'emergència en atenció al perill que per a les persones i béns pot suposar no realitzar les obres que ara s'autoritza contractar.
Aquest Decret llei, d'acord amb la seva disposició final, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
23.04.2020.
El Govern aprova l'Estratègia catalana de contractació pública
La Direcció General de Contractació Pública és l'encarregada d'elaborar el disseny i la redacció d’aquest pla
L'Estratègia catalana de contractació pública, que s’haurà de definir per als propers quatre anys, té com a objectiu, dotar les administracions públiques catalanes d’un sistema de contractació pública que garanteixi la prestació de serveis de qualitat i millori la gestió dels contractes públics tenint en compte l’eficiència, una visió responsable de les necessitats, la coherència entre les diferents polítiques públiques, els principis de transparència i d’integritat i la finalitat d’obtenir una millor relació qualitat-preu.
Segons l’acord, l’Estratègia haurà de girar a l’entorn de quatre objectius específics:
a) Millorar la contractació pública en termes de necessitat, costos, agilitat i resultats per tal d’aconseguir una contractació pública eficient.
b) Garantir la compra pública de béns i serveis de qualitat, mitjançant la selecció adequada dels contractistes, l’adquisició de béns i serveis innovadors i un veritable control de l’execució dels contractes.
c) Avançar en l’ús estratègic de la contractació pública com a mecanisme d’implantació d’altres polítiques públiques, com són la millora del medi ambient i de les condicions socials i laborals, la incorporació de les persones amb risc d’exclusió al mercat del treball, i el foment de la participació de les PIME i de les entitats d’economia col·laborativa i del tercer sector social.
d) Introduir mesures de prevenció de la corrupció i de resolució dels conflictes d’interès per garantir la integritat i la transparència en la contractació pública.
En aquest sentit, el text preveu que totes les actuacions relacionades amb aquesta matèria es portaran a terme d’acord amb el que estableix l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat de l’Administració de la Generalitat i de les entitats dels seu sector públic, aprovada per l’Acord del Govern de 15 de gener de 2020.
22.04.2020.
Catalunya torna a liderar la inversió en habitatge públic malgrat l'accelerada d'País Basc en 2019
Tot i que al País Basc més que duplicar la inversió en residencial de protecció oficial, Catalunya va ser la que més va invertir en habitatge públic, amb 132.800.000 d'euros. En els últims cinc anys, només el 2017 Madrid la va superar al capdavant de la classificació.
Catalunya continua al capdavant de la inversió en habitatge públic. La regió va tornar a tancar 2019 com la comunitat autònoma que més capital va destinar al residencial de protecció oficial, tot i l'accelerada del País Basc, segons les dades de l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan). En total, durant 2019 es van destinar 513.700.000 d'euros a habitatge públic, la major xifra des de 2010, quan a la calor dels brots verds es van arribar a invertir 1.078,8 milions d'euros, per desplomar-se un 64% el 2011 i un altre 43% el 2012. l'informe de licitació regional elaborat per l'entitat mostra que el conjunt de les administracions va augmentar en un 43,8% els recursos a la construcció o rehabilitació d'habitatge públic a Catalunya el 2019, fins a 132.770.000 d'euros . Les administracions locals van copar el gruix de la inversió, amb 115.300.000 d'euros. En total, Catalunya va acumular el 25,8% de la inversió pública en aquest sector. Les administracions locals tenen un gran pes a tot Espanya a l'hora d'invertir en habitatge públic, sumant el 56,6% del total, amb 290,7 milions d'euros. Per darrere, es troben les administracions autonòmiques, amb 217.100.000 d'euros, el 42,3%. No obstant això, 120.700.000 procedeixen únicament dels governs autonòmics del País Basc i Navarra. Per la seva banda, el Govern espanyol va invertir 7,7 milions, l'1,5% del total.
País Basc va tornar a aconseguir la segona plaça de la classificació després de multiplicar per més de dos la seva inversió en habitatge públic i aconseguir 95.900.000 d'euros enfront dels quaranta registrats el 2018. La Comunitat de Madrid completa el podi després de registrar 78,5 milions d'euros d'inversió, un 34,7% més que el 2018; mentre que Navarra, amb 41,1 milions d'euros, i Comunitat Valenciana, amb 29,9 milions, completen les cinc primeres posicions. Les administracions locals tenen un gran pes en la inversió en habitatge públic, sumant el 56,6% del total l D'altra banda, només cinc comunitats autònomes van reduir la seva inversió en habitatge públic en 2019. Sense comptar Múrcia, que amb un volum de només 230.000 euros va reduir la inversió en un 42,5%, Canàries va ser la regió més castigada, amb el 35,9% menys de capital, fins a 27,6 milions d'euros. Galícia, amb una reducció de l'24,2% fins 16,3 milions; Cantàbria, amb un 20,8% menys, fins dotze milions, i Aragó, que pràcticament va calcar la inversió de 2018, completen el llistat. Catalunya, ha liderat la classificació cinc dels últims set anys. Madrid, el 2017, i Andalusia, el 2014, van ser les úniques excepcions. De fet, cal anar fins a 2011 per trobar a dues comunitats per davant de la catalana. Llavors, Andalusia també va ser la regió amb més inversió en habitatge públic, amb 99.800.000 d'euros, seguida de Madrid, amb 80,6 milions, i la pròpia Catalunya, amb 54.900.000.
21.04.2020.
Resolució PDA/867/2020, de 14 d'abril, de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, per la qual s'estableixen criteris excepcionals per a l'ús dels sistemes d'identificació i signatura electrònica en el decurs de la vigència de l'estat d'alar
El dia 20 d'abril de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquesta Resolució en la qual la Secretaria d'Administració i Funció Pública, atesa la impossibilitat de gestió presencial dels tràmits i sol•licituds de les persones interessades pel tancament de l'accés a les oficines d'atenció ciutadana degut a la declaració de l'estat d'alarma, resol, en primer lloc, admetre per a la relació amb l'Administració de la Generalitat, l'ús indistint de qualsevol dels mecanismes d'identificació i signatura electrònica establerts a l'article 6 del Protocol d'identificació i signatura electrònica (PISE) -aprovat per Ordre GRI/233/2015, de 20 de juliol-, fins a la finalització de la vigència de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, i en aquest sentit, assenyala que "el mecanisme emprat es determina per part de l'òrgan competent, per a cada tràmit o procediment".
En segon lloc, resol habilitar sistemes alternatius d'identificació i signatura que permetin a les persones físiques interessades que no puguin disposar de mecanismes d'identificació i signatura electrònica establerts al PISE, la presentació de sol•licituds i peticions. D'aquesta manera, indica que el sistema emprat es pot determinar per part de l'òrgan competent, per a cada tràmit o procediment, entre els sistemes següents: d'una banda, la presentació i sol•licitud mitjançant formularis sense signatura electrònica, havent-se d'acreditar la identificació i signatura amb la verificació de la identitat mitjançant sistemes de comprovació manuscrita o constatació de la identitat mitjançant plataformes d'interoperabilitat de la identificació; i, de l'altra, sistemes de tramitació mitjançant comunicació telefònica o videoconferència.
Finalment, resol admetre l'ús de certificats qualificats que hagin caducat, la renovació dels quals no s'hagi pogut dur a terme a causa de l'estat d'alarma, mentre duri vigència de l'estat d'alarma i les seves pròrrogues, si bé matisa que "es podran emprar d'acord amb les instruccions establertes per la Direcció General d'Administració Digital que determini les funcionalitats dels serveis digitals que permetin aquesta actuació".
20.04.2020.
L'obra nova esquiva l'efecte coronavirus: sense baixada de preus a la vista
Tot i la frenada en l'economia produït per la pandèmia de l'coronavirus, els experts no preveuen que el preu de l'habitatge d'obra nova caigui en els propers mesos.
La crisi de l'coronavirus no afectarà els preus de l'obra nova. A diferència del que va passar en la crisi econòmica iniciada el 2008, quan els preus de l'obra nova van caure en picat, l'import pagat pels pisos de recent construcció no es veurà afectat per la frenada econòmica provocat per la pandèmia de l'Covid-19 . Les promotores encaren aquesta nova crisi amb els deures fets i amb un nivell d'endeutament assumible a curt i mig termini. A més, la producció de nous habitatges és inferior a què hi havia abans de la punxada de la bombolla i fins i tot està per sota de les necessitats de la demanda, que es calcula que està entre 110.000 i 140.000 unitats anuals. El director nacional d'residencial i sòl de la promotora CBRE, Samuel Població, explica a EjePrime que "pràcticament no hi ha marge en aquest mercat per a un ajust dels preus". En tot cas, l'única conseqüència de l'aturada econòmica serà un "retard en el llançament previst" de noves promocions. La construcció d'habitatges està per sota de les més de 110.000 unitats anuals de demanda Aquest previsible retard també va ser apuntat pel conseller delegat de Colliers, Mikel Echavarren, en un webinar organitzat per EjePrime, on ha assegurat que "el sector pot aixecar el peu de l' accelerador i no començar obres fins que els habitatges no estiguin prevenudes ". Echavarren va recordar que la caiguda de 2008 es va deure al fet que "la banca va reaccionar amb un pànic a la seva pròpia liquiditat i això va obligar a vendre les promocions d'obra nova com fora". En tot cas, aquest ajust tant en el ritme de construcció com en els preus no serà homogeni en el territori. Les principals ciutats continuaran tenint una demanda elevada i una oferta escassa, el que comportarà que la promoció residencial recuperi el ritme amb rapidesa. Echavarren, va assegurar que "no hi haurà baixades significatives de preus i fins i tot en alguns llocs no hi haurà cap tipus de baixada" ja que les promocions llançades compten amb un alt nivell de prevendes i, igualment, les promotores poden aguantar "sense vendre el 20% o el 30% d'una promoció perquè no tenen deute tòxic ". "Les promotores poden aguantar" sense vendre el 20% o el 30% d'una promoció ", assegura Echavarren Per la seva banda, el responsable de l'àrea d'immobiliària d'empresa de Forcadell, Toni López, explica que" hi continua havent molta demanda en el mercat "i augura ajustos de preus a l'inici de la recuperació d'entre el 5% i el 15%. Estabilització en els costos de construcciónLa crisi de l'coronavirus tampoc comportarà un abaratiment dels costos de construcció, que el 2019 van créixer 1,4 punts percentuals respecte a l'any anterior empesos per un augment de l'5% en els costos lligats a la mà d'obra, segons dades de l'Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana.En aquest sentit, Echavarren va assegurar que "en un mercat racional, amb més de dos milions d'aturats més, aquests costos haurien de baixar, però no ho faran". D'aquesta manera, la previsió de l'directiu és que els preus s'estabilitzin, una tendència que ja es venia apuntant en els últims mesos. El fet que les obres que ja estaven en marxa segueixin el seu camí, encara que amb retards, beneficiarà l'ocupació ja que "la manca de mà d'obra no serà tan acusada", segons explica Població. En tot cas, la promoció d'habitatges continuarà sent un dels principals motors econòmics de l'economia espanyola, amb més de 1,7 milions de treballadors, i més tenint en compte les perspectives negatives de el sector turístic a causa de la impossibilitat de viatjar per el confinament. López assegura que "els costos poden caure a del principi, però s'han d'ajustar al el màxim ràpid ja que la construcció mou molts altres mercats i això ara que els preus s'estabilitzin" en un curt període de temps.
15.04.2020.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública
Els dies 11 i 12 d'abril de 2020 s'han publicat en el BOE les disposicions següents:
- Reial decret 487/2020, de 10 d'abril, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19
Aquest Reial decret estén la pròrroga de l'estat d'alarma fins a les 00:00 hores del dia 26 d'abril de 2020 i la sotmet a les mateixes condicions establertes en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, modificat pel Reial decret 465/2020, de 17 de març, i pel Reial decret 476/2020, de 27 de març, pel qual es prorroga l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març. La pròrroga actual va ser autoritzada pel Congrés dels Diputats, en la seva sessió de 9 d'abril de 2020 (publicada en el BOE per Resolució de 9 d'abril de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s'ordena la publicació de l'Acord d'autorització de la pròrroga de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març).
- Ordre SND/340/2020, de 12 d'abril, per la qual es suspenen determinades activitats relacionades amb obres d'intervenció en edificis existents en les quals existeixi risc de contagi pel COVID-19 per a persones no relacionades amb aquesta activitat
Aquesta Ordre estableix en el seu article únic la "suspensió de tota classe d'obra que suposi una intervenció en edificis existents, en els supòsits en els quals en l'immoble en què s'hagin d'executar es trobin persones no relacionades amb l'activitat d'execució de l'obra, i que, per la seva ubicació permanent o temporal, o necessitats de circulació, i per causa de residència, treball o altres, puguin tenir interferència amb l'activitat d'execució de l'obra, o amb el moviment de treballadors o trasllat de materials", si bé exceptua d'aquesta suspensió les obres "en les quals, per circumstàncies de sectorització de l'immoble, no es produeixi cap interferència amb les persones no relacionades amb l'activitat de l'obra". Així mateix, disposa que queden també exceptuats "els treballs i obres puntuals que es realitzin en els immobles amb la finalitat de realitzar reparacions urgents d'instal•lacions i avaries, així com les tasques de vigilància".
Aquesta ordre va entrar en vigor el dia de la seva publicació en el BOE i mantindrà els seus efectes fins a l'acabament de la vigència de l'estat d'alarma i les seves possibles pròrrogues, o fins que existeixin circumstàncies de salut pública que justifiquin una nova ordre modificant els termes de la present.
https://boe.es/boe/dias/2020/04/11/pdfs/BOE-A-2020-4413.pdf
