Notícies Actualitat
04.05.2020.
Control d'execució en els contractes públics: eines per mantenir la qualitat de la prestació (part 1)
L’objectiu de la contractació pública amb l’entrada en vigor de la nova normativa contractual va deixar de ser únicament la mera adquisició de béns, serveis o obres per abastar altres objectius horitzontals, com ara el compliment de finalitats socials, ambientals, ètiques i laborals, entre d’altres. Amb aquest canvi també s’ha passat d’adquirir al preu més baix a adquirir a la millor qualitat-preu.
Sembla que tot això, a poc a poc, es va assimilant, i els poders públics cada vegada més encaminen la seva compra pública a assolir altres objectius estratègics i obtenir millores socials, i també hi ha més plecs que inclouen clàusules socials, ambientals i ètiques i que exigeixen comportaments immaculats a licitadors i adjudicataris.
Tot això és positiu, però s’ha de tenir present que de res ens servirà aquest canvi si només focalitzem els esforços en el procediment d’adjudicació, en redactar uns plecs que incorporin múltiples obligacions i clàusules socials i en identificar quina és la millor oferta en la relació qualitat-preu si després, un cop tenim adjudicat el contracte, ens despreocupem d'una correcta execució, ja que això conduirà a tenir contractes que no compliran els termes en els quals es van adjudicar i no podrem arribar a assolir el resultat d’haver obtingut la millor oferta en l’adjudicació. Conseqüentment, no només la prestació obtinguda no serà la que s'ha ofert i pretès, sinó que la compra realitzada deixarà de ser estratègica.
Dit això, potser hauríem de començar a repartir els esforços entre les diverses fases de la licitació sense deixar oblidada la fase d’execució del contracte.
Malgrat que la LCSP ens ofereix eines suficients per garantir aquest control i que de la fase d’execució del contracte depèn el compliment correcte i la satisfacció o no de la necessitat pública, què fa que deixem l’execució del contracte oblidada i sense control? Doncs, segurament, la falta de mitjans personals per fer aquest control, la manca de professionalització d’aquests pocs mitjans i tot això sumat a la inexistència de cultura de controlar la fase d’execució vigilant i reaccionant. Aquest control en l'execució, l'hauria de fer obligatòriament l'entitat pública contractant i també l'han de poder fer els interessats administrats.
Transparència durant l’execució del contracte
Una pràctica que ja es podria dur a terme sense necessitat de grans mitjans ni coneixements específics és la transparència de la fase d’execució.
Per a les primeres fases del procediment fins que té lloc l’adjudicació, tenim l’obligació de donar transparència a les actuacions, la qual cosa està força interioritzat, però la transparència en la contractació pública hauria de ser també transparència en l’execució de la prestació, ja que aquesta és crucial tant pel fet de veure limitada la possible discrecionalitat dels òrgans de contractació en l’execució, com perquè les persones interessades tinguin la possibilitat de verificar que realment el que s'ha pactat en l’adjudicació del contracte s’ha complert i, si no és així, poder-ne exigir el compliment.
Per tant, una manera de mantenir la integritat del contracte i evitar modificacions de legalitat dubtosa, incompliments sense penalitats, pròrrogues per retards imputables al contractista, o fins i tot subcontractacions contràries a la Llei, seria sotmetre tota la fase d’execució a les exigències de publicitat i transparència. De la mateixa manera que s’ha de donar publicitat al que es modifica i a les pròrrogues, s’haurien de publicar les revisions de preus, els acords de cessió, la cadena de subcontractacions, les penalitats imposades i les resolucions.
Ampliant les exigències de transparència en la fase d’execució, la vida del contracte estaria a l’abast de tothom i així s'augmentaria la capacitat de controlar-lo, es posarien traves que es produís una alteració de l’oferta i s'asseguraria una execució efectiva de la prestació en termini, qualitat i preu.
Recurs especial en matèria de contractació
Una altra qüestió que no ajuda a poder efectuar aquest control en l’execució és la configuració del recurs especial en matèria de contractació amb caràcter precontractual (només amb algunes excepcions taxades, com són les modificacions de contractes en determinats supòsits i quan el recurs es fonamenta en una causa de nul·litat). Les actuacions posteriors al moment en el qual acaba el procediment d’adjudicació no poden ser objecte de recurs especial i això disminueix la possibilitat de control de la fase d’execució.
Qui pot exercir un control de l’execució del contracte?
Segons la LCSP, tenen potestats per controlar l’execució del contracte:
La unitat encarregada del seguiment i l'execució ordinària
L’òrgan de contractació
El responsable del contracte.
1. La unitat encarregada del seguiment i l'execució ordinària
Aquesta unitat és una figura de control d’execució que, tot i no quedar clar quin és el paper que ha de tenir, la LCSP menciona en l’article 62, quan estableix l’obligació de designar un responsable del contracte, i ja no torna a aparèixer en cap altre article del text legal, per això és difícil concretar quines funcions hauria de dur a terme i qui ha de formar aquesta unitat.
El que sí que és clar en relació amb aquesta unitat de seguiment i control és el següent:
L’obligació que aquesta unitat figuri als plecs de clàusules.
La seva diferenciació clara de la figura del responsable del contracte, sense que hi hagi cap impediment perquè el responsable del contracte, tot i ser una figura independent, en el cas que sigui una persona física es pugui integrar dins d’aquesta unitat de seguiment.
Així ho va establir la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat en l’Informe 28/2018: “A més de la unitat encarregada del seguiment de l'execució del contracte, és menester designar-ne expressament un responsable. […] la llei permet que la persona designada estigui vinculada a l'entitat contractant i no prohibeix que estigui adscrita a la unitat que supervisa l'execució del contracte en termes generals.”
Atesa la poca regulació d’aquesta figura, hi ha un marge ampli per configurar-lo i poder-lo adaptar a les necessitats que en cada cas es vulgui assolir segons el contracte. Fins i tot una part de la doctrina ha considerat que aquesta unitat s’hauria de crear com una unitat administrativa especialitzada, amb personal format en matèria de contractació per poder ajudar el responsable del contracte a assegurar-ne una execució correcta.
A la pràctica, aquesta figura coincideix amb la unitat o l'àrea impulsora del contracte, i encara trobem molts plecs de clàusules que ni tan sols fan constar qui serà aquesta unitat de seguiment.
2. L’òrgan de contractació
L’òrgan de contractació és, sens dubte, qui assumeix la màxima responsabilitat en l’execució del contracte, ateses les àmplies potestats que li atribueix la LCSP, ja que té l’obligació de designar el responsable del contracte i definir quines facultats atribueix tant al responsable del contracte com a la unitat de seguiment. A més, té el deure de vigilància que li imposa la LCSP per controlar les obligacions ambientals, socials i laborals establertes (art. 201).
3. Responsable del contracte
Després d’aparèixer com una figura potestativa en la Llei 30/2007, de contractes del sector públic, i en el TRLCSP del 2011, la LCSP imposa l’obligació als òrgans de contractació de designar un responsable del contracte (art. 62).
Aquesta obligació és un gran encert de la nova legislació, però, després d’establir aquesta obligatorietat, es queda curta amb la poca regulació i concreció que es fa d’aquesta figura, tot i ser crucial. Només es menciona en cinc articles i en dos encara ens confon posant-ne en dubte el caràcter obligatori, concretament en els articles 194 i 311, en els quals s’estableix, respectivament,“[…] el responsable del contracte si s’ha designat” i “el responsable del contracte, en els casos en què s’hagi designat”. En relació amb aquesta contradicció, la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat es va pronunciar en l'Informe 28/2018, ja mencionat, i concretament va aclarir aquesta desafortunada redacció, i va assenyalar que la redacció d'aquests articles “no converteix tal designació en potestativa, sinó que es limita a establir la possibilitat que no s’hagi fet, que representaria un incompliment del mandat de l’article 62”.
La ubicació d’aquest article dins la LCSP (capítol I, “Òrgans de contractació”, títol II, “Parts del contracte”, llibre I, “Configuració general de la contractació del sector públic i elements estructurals dels contractes"), fa que entenguem que aquesta designació del responsable del contracte afecta tant els contractes administratius com els privats, sigui quina sigui l’entitat del sector públic que liciti, tingui la condició de poder adjudicador o no.
Hi ha dues especialitats concretes per a la figura del responsable del contracte recollides en la LCSP:
Per als contractes d’obra, per aquests supòsits les facultats del responsable del contracte les ha d'exercitar el director o la directora facultatiu de l’obra (art. 62.2 i 237-246).
Per als contractes de concessió d’obra i de serveis, cal designar una persona que actuï en defensa de l’interès general, per obtenir i verificar el compliment de les obligacions del concessionari, especialment quant a la qualitat en la prestació del servei o de l’obra (art. 62.3).
Qui pot ser responsable del contracte?
La figura del responsable del contracte pot ser una persona física o jurídica que estigui vinculada a l’entitat o aliena a aquesta, per tant, si no tenim mitjans suficients, hi ha la possibilitat d’externalitzar aquesta figura mitjançant un contracte de serveis.
El responsable del contracte, seguint les recomanacions de professionalització en la contractació pública que contínuament fa la Unió Europea, seria idoni que tingués els coneixements necessaris per poder exercir aquest control, i considero que així ho hauria d’haver establert la LCSP, i també n'hauria d’haver regulat la naturalesa (que podria tenir caràcter d’autoritat pública) per no limitar la seva capacitat de decisió.
També es troba a faltar en la regulació les conseqüències de la manca de designació d’aquesta figura.
Quines funcions té el responsable del contracte?
L’article 62 de la LCSP li atribueix la supervisió de l’execució del contracte, l’adopció de les decisions i dictar instruccions necessàries per assegurar la realització correcta de la prestació acordada, i totes les que li atribueixi l’òrgan de contractació. Per tant, és important que l’òrgan de contractació valori en funció del contracte quines funcions és convenient que tingui el responsable del contracte, per poder assegurar que la prestació concreta sigui executada correctament.
Tot i aquesta discrecionalitat atorgada a l’òrgan de contractació per establir les obligacions del responsable del contracte, la LCSP en diversos articles estableix unes potestats mínimes obligatòries per a aquesta figura:
Proposar a l’òrgan de contractació la imposició de penalitats en els supòsits d’incompliment parcial o compliment defectuós de la prestació o en demora en l’execució en la qual no s'hagi establert cap penalitat (art. 194.2).
Emetre l’informe que determini si el possible retard produït en l’execució del contracte és per motius imputables al contractista, a l'efecte de poder ampliar el termini d’execució (art. 195.2).
Concretament, per als contractes de serveis:
Adoptar les mesures necessàries durant el període d’execució dels contractes de serveis que impliquen el desenvolupament o el manteniment d’aplicacions informàtiques, per programar les anualitats per finançar i pagar aquests contractes (art. 308.3).
Donar instruccions al contractista per a l'execució correcta de la prestació en els contractes de serveis (art. 311.1).
Concretament, per als contractes de l’Administració local, la Llei estableix que en els actes de fiscalització material de les inversions el responsable del contracte pot assistir l’interventor o la interventora en els actes de recepció material de tots els contractes, excepte els contractes menors (disposició addicional tercera).
Aquestes obligacions són el punt de partida mínim, a partir d’aquí l’òrgan de contractació pot configurar la resta de potestats que consideri idònies, sempre adequant-se al contracte concret. Aquest llistat de tasques no és tancat, podríem dir que són el punt de partida mínim; a partir d’aquí l’òrgan de contractació pot atribuir al responsable del contracte les facultats que consideri idònies, que s'adeqüin al contracte concret i, sobretot, sent conscients de quines funcions i potestats pot complir -més val atribuir poques funcions i que aquestes es puguin realitzar que no pas assignar-li un llistat molt ampli de potestats que no es podran complir per manca de temps, capacitat i mitjans, i quedaran en res.
01.05.2020.
Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, i Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal•lacions que incideixen
El dia 30 d'abril de 2020 s'han publicat en el DOGC les Lleis següents:
- Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020
D'acord amb el seu preàmbul, els pressupostos per al 2020 es fonamenten en quatre eixos principals que serveixen de guia de l'orientació estratègica de les polítiques públiques i l'acció del Govern per a millorar el benestar individual i col•lectiu: la qualitat de les institucions i dels serveis públics, per a recuperar els nivells de despesa dels serveis públics fonamentals i reforçar l'estructura de les institucions, la transparència i l'avaluació; la reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials, per a vetllar perquè ningú no quedi enrere i vertebrar el territori; el coneixement, la innovació i la dinamització econòmica, per a dinamitzar l'economia productiva i del coneixement per a un creixement sostingut i compartit; i un horitzó de zero emissions i residus, per a impulsar polítiques ambicioses per a fer front a l'emergència climàtica.
Així mateix, assenyala la vinculació d'aquest pressupost amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 -estratègia de la comunitat internacional per a afrontar els principals reptes del planeta-, motiu pel qual cal no només poder disposar de més recursos, sinó també establir els mecanismes adequats per a prioritzar i avaluar millor la despesa. En aquest sentit, els pressupostos per al 2020 esmentats incorporen eines d'avaluació, priorització i planificació de la despesa per a maximitzar el valor de la despesa pública.
També, s'indica que "una altra de les claus de volta d'aquests pressupostos és la millora dels ingressos a partir d'una fiscalitat més justa i més progressiva, per a garantir drets i oportunitats per a tothom i apostar també per la fiscalitat verda per a combatre l'emergència climàtica" i es recorda que els pressupostos de la Generalitat per al 2020 "s'elaboren sota els principis d'estabilitat i sostenibilitat i amb les limitacions que imposen les actuals regles fiscals i l'escenari d'ingressos, que depèn majoritàriament dels recursos que aporta el model de finançament".
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final quarta, entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el DOGC.
- Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal•lacions que incideixen en el medi ambient
Aquesta Llei -que s'emmarca en el context de la pròrroga dels pressupostos del 2017-, tal com s'assenyala en el seu preàmbul, té per objecte "establir el conjunt de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic necessàries per a completar el règim jurídic dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 2020" i "la creació i regulació de l'impost sobre les instal•lacions que incideixen en el medi ambient". Pel que fa a mesures amb incidència en matèria de contractació pública, conté les previsions següents:
En la part tercera, relativa a les mesures en l'àmbit del sector públic, s'afegeix al text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, una disposició addicional segona, que estableix, entre altres aspectes, que l'objecte social d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, és l'acompliment, en la seva condició de mitjà propi personificat de l'Administració de la Generalitat, de les activitats que l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic li encarreguin, entre les quals si més no les següents: gestionar processos de licitació i adjudicar, atenent l'encàrrec corresponent de l'Administració de la Generalitat o del seu sector públic, els contractes per a la redacció de projectes i estudis, l'execució d'obres i la prestació de tots els serveis i les assistències vinculats a l'execució d'actuacions de construcció, conservació, manteniment i modernització de tota mena d'edificacions i d'infraestructures, i també de qualssevol altres serveis i actuacions que li puguin encarregar; així com formalitzar contractes amb els adjudicataris i gestionar-ne el seguiment, la supervisió integral i l'execució, i adoptar les decisions i instruccions necessàries per a assegurar-ne l'execució correcta.
Així mateix, s'afegeixen dos articles, el 10 i l'11, a la Llei 16/1984, del 20 de març, de l'estatut de la funció interventora, el primer dels quals crea dins del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, l'Escala Superior d'Intervenció -a la qual se li assigna com a funcions pròpies assistir a les licitacions que es facin per a la contractació d'obres, la gestió de serveis públics, els subministraments, els arrendaments i l'adquisició i l'alienació de béns-, i l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat -a la qual se li assigna com a funcions pròpies fiscalitzar els expedients de contractació administrativa, entre d'altres.
Per la seva banda, el capítol II del títol VII, relatiu a aspectes contractuals del sector públic, té per objecte determinar la pèrdua de la condició de mitjà propi d'algunes entitats del sector públic i establir mesures relatives als centres Cerca i a la fundació ICREA. Així, assenyala que la pèrdua de la condició de mitjà propi de l'Administració de la Generalitat afecta l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Institut Català del Sòl, la societat Aeroports Públics de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.
D'altra banda, en la part quarta, relativa a les mesures administratives, es modifiquen, la Llei 12/2017, del 6 de juliol, de l'arquitectura -en concret, determinats aspectes relatius a la contractació dels projectes del procés arquitectònic-, així com la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa -pel que fa a aspectes contractuals de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa.
Pel que fa a la part final, cal destacar la disposició transitòria primera, en la qual es regula un règim transitori de les formes de gestió no contractuals en matèria de prestació de serveis socials i sanitaris, establint d'una banda, que fins a l'entrada en vigor de la nova llei reguladora de les formes de gestió no contractuals en matèria de serveis socials, es mantenen les normatives vigents sobre concertacions i convenis en aquest àmbit; i de l'altra, que fins a l'entrada en vigor de la llei reguladora de les formes de gestió no contractuals en matèria de salut, es mantenen els actuals convenis, contractes i concerts per a la provisió de serveis sanitaris d'internament, d'atenció primària, d'atenció sociosanitària, d'atenció a la salut mental i d'atenció a les drogodependències. A més, en la disposició final segona s'estableix que el Govern ha d'aprovar, en el termini de dos anys, un projecte de llei per a revisar el marc regulador de la gestió concertada de naturalesa no contractual per a la prestació de serveis de caràcter social, així com per a la prestació de serveis sanitaris.
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final tercera, entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el DOGC, sens perjudici de les dates específiques d'entrada en vigor que fixen determinats preceptes amb relació a algunes de les modificacions legislatives que conté.
30.04.2020.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública
El dia 29 d'abril s'han publicat en el BOE i en el DOGC, respectivament, les disposicions següents:
- Reial decret llei 16/2020, de 28 d'abril, de mesures processals i organitzatives per fer front al COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia
Aquest Reial decret llei regula una sèrie de mesures tant processals com organitzatives per fer front al COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia i modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Així, en relació amb les mesures de caràcter processal es regulen, entre altres, les següents:
- S'habilita excepcionalment i de forma parcial el mes d'agost -en concret, els dies 11 a 31- per a totes les actuacions judicials, que es declaren urgents, exceptuant-se d'aquesta previsió els dissabtes, diumenges i dies festius, llevat per a aquelles actuacions judicials per a les quals aquests dies siguin ja hàbils conforme a les lleis processals (article 1).
- S'estableixen regles generals per al còmput dels terminis que van quedar afectats com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma. En aquest sentit, s'assenyala, d'una banda, que els terminis previstos en les lleis processals que haguessin quedat suspesos per aplicació de l'establert en la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020, de 14 de març, "tornaran a computar-se des del seu inici, sent per tant el primer dia del còmput el següent hàbil a aquell en el qual deixi de tenir efecte la suspensió del procediment corresponent"; i de l'altra, que els terminis per a la presentació de recursos contra sentències i altres resolucions que posin fi al procediment i que siguin notificades durant la suspensió de terminis establerta al Reial decret 463/2020 esmentat, de 14 de març, així com que siguin notificades dins dels vint dies hàbils següents a l'aixecament de la suspensió dels terminis processals suspesos, "quedaran ampliats per un termini igual al previst per a l'anunci, preparació, formalització o interposició del recurs en la seva corresponent llei reguladora", no sent d'aplicació aquesta previsió "als procediments els terminis dels quals van ser exceptuats de la suspensió d'acord amb l'establert en la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020, de 14 de març" (article 2).
- Es disposa que durant el període que transcorri des de l'aixecament de la suspensió dels terminis processals declarada pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, i fins al 31 de desembre de 2020, es tramitaran amb preferència, entre altres expedients i procediments, en l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, els recursos que s'interposin contra els actes i resolucions de les administracions públiques pels quals es denegui l'aplicació d'ajuts i mesures previstes legalment per pal•liar els efectes econòmics de la crisi sanitària produïda pel COVID-19 (article 7).
A més, pel que fa a les mesures organitzatives, s'estableix durant la vigència de l'estat d'alarma i fins a tres mesos després del seu acabament, constituït el Jutjat o Tribunal a la seva seu, la celebració d'actes processals preferentment mitjançant la presència telemàtica, sempre que els Jutjats, Tribunals i Fiscalies tinguin a la seva disposició els mitjans tècnics necessaris per a això, sent també aplicable als actes que es practiquin a les fiscalies (article 19).
D'altra banda, la disposició final tercera d'aquest Reial decret llei modifica, amb efectes des de la seva entrada en vigor i vigència indefinida, les lletres d) i f) de l'article 159.4 de la LCSP, en el qual es regulen les especialitats de la tramitació del procediment obert simplificat. Així, es torna a incorporar en la lletra d) la previsió -que va ser suprimida recentment pel Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril-, relativa a què "l'oferta s'ha de presentar en un únic sobre o arxiu electrònic en els supòsits en què en el procediment no es contemplin criteris d'adjudicació la quantificació dels quals depengui d'un judici de valor. En cas contrari, l'oferta s'ha de presentar en dos sobres o arxius electrònics", i se suprimeix la previsió relativa a què "en tot cas, ha de ser públic l'acte d'obertura dels sobres o arxius electrònics que continguin la part de l'oferta avaluable a través de criteris quantificables mitjançant la mera aplicació de fórmules que estableixin els plecs, tret de quan es prevegi que en la licitació puguin fer-se servir mitjans electrònics. A aquest efecte, el model d'oferta que figuri com a annex al plec ha de contenir aquests aspectes" -eliminant, d'aquesta manera, tota especialitat respecte al caràcter públic de l'obertura de sobres en aquest procediment simplificat i regint, per tant, el règim general del procediment obert fixat en l'article 157.4 de la LCSP. Així mateix, es modifica també la lletra f) d'aquest article 159 de la LCSP per suprimir les referències al caràcter públic de l'acte d'obertura de sobres que encara es contenien.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final setena, entra en vigor el dia següent al de la seva publicació en el BOE.
- Decret llei 14/2020, de 28 d'abril, pel qual s'adopten mesures en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i social, per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i d'adopció d'altres mesures urgents amb el mateix objectiu
Aquest Decret llei conté en les disposicions addicionals, entre d'altres, mesures en matèria de contractació que complementen les adoptades fins ara. Així, d'una banda, la disposició addicional primera preveu que l'Institut Català de Finances pot fer ús, mentre es mantingui l'estat d'alarma, del mecanisme de contractació d'emergència previst en la LCSP i la resta de normativa que li sigui d'aplicació, en totes aquelles contractacions que resultin essencials per a la implantació, posada en marxa i manteniment de les línies de finançament necessàries per a autònoms i empreses afectades amb l'objectiu prioritari de superar la manca de liquiditat i mantenir llocs de treball.
D'altra banda, en la disposició addicional segona, referida a obres a càrrec de l'entitat Infraestructures de Catalunya SAU directament relacionades amb centres educatius, s'autoritza el Departament d'Educació i a Infraestructures.cat a continuar i iniciar la tramitació dels procediments de licitació dels contractes d'obres de reforma, adequació i millora (RAM) d'equipaments destinats a escoles i instituts, així com dels de serveis i assistències tècniques vinculades a aquestes, de conformitat amb l'apartat quart de la disposició addicional tercera del Real decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 -per venir referits a situacions estretament vinculades als fets justificatius de l'estat d'alarma, o que siguin indispensables per a la protecció de l'interès general o per al funcionament bàsic dels serveis-, i es declaren els contractes RAM d'escolarització com bàsics a l'efecte de permetre'n l'execució.
Així mateix, en la disposició addicional quarta s'autoritza l'Agència Catalana del Turisme a portar a terme la contractació d'emergència de la campanya publicitària en matèria de turisme de reconnexió amb els mercats domèstic i mercat espanyol.
A més, la disposició addicional cinquena autoritza l'aixecament de la suspensió de l'execució de determinades obres competència del Departament de Territori i Sostenibilitat, així com la formalització del contracte i l'execució d'una obra també competència del Departament de Territori i Sostenibilitat esmentat, que consten en annex.
Aquest Decret llei, de conformitat amb la seva disposició final segona, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
29.04.2020.
Comunicacions de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions
El mes de març de 2020 la Comissió ha publicat aquestes Comunicacions:
- Pla d'acció a llarg termini per millorar l'aplicació i el compliment de les normes del mercat únic (COM/2020/94 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, en virtut de la invitació del Consell Europeu, el març de 2019, per elaborar un pla d'acció a llarg termini per millorar l'aplicació i el compliment de les normes del mercat únic, acull amb satisfacció aquesta crida del Consell Europeu i comparteix l'opinió dels Estats membres que és necessari millorar substancialment l'aplicació de les normes del mercat únic i la conformitat amb elles. Per això, sobre la base d'una associació renovada entre els estats membres i la Comissió, i tenint en compte les conclusions presentades en la Comunicació sobre les barreres al mercat únic, assenyala que el present Pla d'acció "presenta una sèrie de mesures, amb l'objectiu de maximitzar l'eficàcia i l'eficiència de la conformitat i el compliment a tota la UE".
En concret, en matèria de contractació pública, cal destacar el primer apartat del Pla d'acció, relatiu a augmentar el coneixement de les normes del mercat únic i la sensibilització sobre elles. Així, d'una banda, a l'Acció 1, sobre el programa per proporcionar eines d'orientació més específiques per a les autoritats nacionals, preveu "la publicació d'orientacions sobre aspectes estratègics (socials, d'innovació, ecològics), i d'un altre tipus (col•lusió), de la contractació pública i la presentació d'una proposta de Recomanació sobre els sistemes de revisió", així com "la creació de plataformes per a l'intercanvi d'informació amb els Estats membres, com les utilitzades en el cas de les Directives sobre contractació pública, que permetin a la Comissió i a les autoritats dels estats membres tractar amb detall qüestions concretes".
A més, recorda que la 4a actualització del Pla d'acció en matèria de contractació pública de 2020 "inclou una sèrie de noves iniciatives per ajudar als administradors i beneficiaris dels fons de la UE a millorar les seves pràctiques de contractació pública, garantir la igualtat de condicions i utilitzar la contractació com a eina estratègica per complir objectius polítics clau".
D'altra banda, a l'Acció 6, relativa al desenvolupament de les capacitats dels professionals de la contractació pública i intensificació de la cooperació entre els organismes nacionals, assenyala que "la Comissió, en col•laboració amb els Estats membres, desenvoluparà eines pràctiques per a la millora de les capacitats dels funcionaris que s'ocupen de la contractació pública, reunirà compradors públics per fomentar l'intercanvi de coneixements especialitzats, facilitarà la formació i incentivarà les compres conjuntes, d'acord amb la demanda dels ciutadans d'una contractació pública més ecològica, socialment responsable i innovadora." Així mateix, "la Comissió també promourà la cooperació i l'intercanvi de pràctiques a través de la xarxa d'òrgans de recurs en primera instància dels contractes públics".
- Un nou model d'indústria per a Europa (COM/2020/102 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, partint de la necessitat "d'un nou model d'indústria per a Europa, que s'adapti als objectius del present i a les realitats del futur", assenyala que "les institucions de la Unió, els estats membres, les regions, la indústria i totes les altres parts pertinents han de col•laborar per crear mercats líders en tecnologies netes i garantir que la nostra indústria sigui líder mundial", sent la contractació pública, juntament amb les polítiques reguladores, la competència lleial i la plena participació de les pimes, essencial per a això.
Així mateix, dins dels factors fonamentals de la transformació industrial d'Europa, destaca, d'una banda, la defensa de la igualtat de condicions a nivell mundial; de l'altra, el suport a la indústria en el seu avenç cap a la neutralitat climàtica; així com la creació d'una economia més circular.
En relació amb la defensa de la igualtat de condicions a nivell mundial, s'assenyala que "els mercats de contractació pública de la Unió generalment estan oberts a empreses procedents de països en els quals les empreses de la Unió pateixen discriminació o s'enfronten directament al tancament dels mercats", i per aquesta raó, el Llibre Blanc relatiu a un instrument sobre subvencions estrangeres -que s'elaborarà per a mitjans de 2020-, "abordarà el problema de l'accés de les empreses estatals estrangeres als mercats de contractació pública i al finançament de la Unió", sent essencial per abordar el dèficit de reciprocitat i donar a la Unió més avantatge en les negociacions, un acord ràpid sobre l'anomenat Instrument de Contractació Pública Internacional.
Pel que fa al suport a la indústria en el seu avenç cap a la neutralitat climàtica, s'indica que "mantenir-se en l'avantguarda de la investigació i la innovació, el ràpid desplegament de la infraestructura necessària i uns incentius sòlids, també en matèria de contractació pública, seran elements fonamentals per garantir que les indústries de la mobilitat de la Unió conservin el seu lideratge tecnològic mundial".
Quant a la creació d'una economia més circular, recorda que les autoritats públiques, incloses les institucions de la Unió, han de donar exemple triant béns, serveis i obres que siguin respectuosos amb el medi ambient, i en aquest sentit, s'assenyala que "a través d'aquesta contractació pública ecològica, poden contribuir a dirigir el canvi cap a un consum i una producció sostenibles", i que "la Comissió proposarà legislació i orientacions addicionals sobre la contractació pública ecològica".
- Una estratègia per a les pimes a favor d'una Europa sostenible i digital (COM/2020/103 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, tenint en compte, entre altres aspectes, que les pimes "són fonamentals per a la doble transició de la UE cap a una economia sostenible i digital" i que "són un element essencial per l'assoliment de l'estratègia industrial de la UE", destaca que l'estratègia reconeix les seves diferents necessitats i ajuda les empreses no només a créixer i expandir-se, sinó també a ser competitives, resilients i sostenibles. Per això, "estableix un enfocament ambiciós, global i transversal basat en mesures horitzontals per ajudar tota mena de pimes, així com en accions dirigides a cobrir necessitats específiques".
En concret, pel que fa a la contractació pública, assenyala que "els Estats membres han de tenir per objectiu proporcionar a les pimes accés fàcil en línia a la informació, els procediments i els serveis d'assistència per a totes les seves preguntes relacionades amb l'activitat empresarial a través de les fronteres, com l'assessorament sobre contractació pública i fonts de finançament,", i en aquest sentit, afegeix que "han d'interconnectar els seus serveis en una finestreta única, a fi d'oferir a les pimes una resposta coordinada a totes aquestes preguntes".
Així mateix, indica que "la contractació pública també ofereix oportunitats no aprofitades en el mercat únic per a les pimes, entre elles les empreses emergents, que tenen dificultats per competir amb èxit en les licitacions públiques". Per fer front a aquesta qüestió, la Comissió, d'una banda, "insta als Estats membres i a les seves entitats adjudicadores a utilitzar la flexibilitat que ofereix el nou marc de contractació de la UE", la qual cosa "implica dividir els contractes grans en lots més petits, ampliar la contractació estratègica, en particular la d'innovació, atorgar els drets de propietat intel•lectual i industrial, si procedeix, a les pimes perquè puguin comercialitzar-los, i completar la digitalització dels processos de contractació". D'altra banda, "també animarà els Estats membres a utilitzar plataformes digitals per estimular solucions innovadores per part de les pimes i les empreses emergents, així com el seu accés transfronterer a contractes públics", i en aquest sentit, "la Comissió publicarà orientacions i suport a les entitats adjudicadores".
A més, la Comissió posarà en marxa la Iniciativa de Grans Compradors i Xarxes, a fi de "facilitar l'adquisició conjunta d'innovació i productes sostenibles, promoure la posada en contacte de compradors amb proveïdors d'innovació i fer un seguiment dels progressos a través de l'avaluació comparativa nacional". També, posarà en marxa "una etiqueta per als compradors públics que s'adhereixin a pràctiques de contractació «favorables a les pimes» i col•laborarà amb els seus socis comercials internacionals per difondre l'adopció de les normes sobre contractació pública, com la facturació electrònica." En aquest sentit, assenyala que "les pimes que ofereixen productes i serveis verds innovadors podran rebre suport gràcies a una major acceptació de la contractació pública verda".
- Nou Pla d'acció per a l'economia circular per una Europa més neta i més competitiva (COM/2020/98 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, tenint en compte que "l'economia circular pot reforçar la base industrial de la UE i fomentar la creació d'empreses i l'emprenedoria entre les pimes", destaca que aquest Pla d'acció per a una economia circular "inclou un programa de futur amb el qual crear una Europa més neta i més competitiva construïda de comú acord amb els agents econòmics, els consumidors, els ciutadans i les organitzacions de la societat civil", i "presenta un conjunt d'iniciatives interrelacionades la finalitat de les quals és establir un marc sòlid i coherent per a la política de productes que converteixi en norma la sostenibilitat de productes, serveis i models de negoci, a més de transformar les pautes de consum per evitar que es produeixin residus en primer lloc".
En concret, respecte a la contractació pública, constata que instruments com els criteris de contractació pública ecològica de la UE tenen un abast més ampli però un impacte reduït, a causa de les limitacions que imposen els enfocaments voluntaris. A més, assenyala que el poder adquisitiu de les autoritats públiques pot suposar un potent motor de la demanda de productes sostenibles, i que per aprofitar aquest potencial, la Comissió "proposarà criteris i objectius mínims obligatoris de contractació pública ecològica (CPE) en la legislació sectorial i introduirà gradualment requisits obligatoris de notificació per supervisar la incorporació de la CPE sense crear una càrrega administrativa injustificada per als compradors públics".
28.04.2020.
Els contractistes demanen que es reprenguin les licitacions d'obres
La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha demanat que es reprenguin immediatament les licitacions i adjudicacions per evitar una aturada de l'activitat i que s'elabori un pla d'inversions en infraestructures i equipaments per a preservar l'ocupació a mig i llarg termini.
En un comunicat, l'òrgan considera que "és essencial" que es posin en marxa les obres progressivament assegurant les condicions sanitàries per evitar contagis. A més, reclamen que les mesures pal·liatives s'apliquin amb més agilitat i per això reclamen més eficiència en la tramitació dels ertes, el pagament de certificacions, bestretes i indemnitzacions per facilitar la continuïtat de les empreses.
En el text, els contractistes reclamen que s'adoptin "les mesures necessàries" per reiniciar les obres "com més aviat" i es facilitin i simplifiquin "a el màxim" la tramitació dels permisos i llicències necessàries per a executar obres, un cop aixecat l'estat d' alarma.
Pel que fa a el pla d'inversions, la patronald i la construcció catalana considera necessari que es destinin recursos a infraestructures i equipaments per a generar activitat i llocs de treball. Entre altres peticions, exigeixen que es faciliti l'accés a les ajudes financeres i es dugui a terme una moratòria de sis mesos d'impostos. També han reclamat que "en cap cas" es consideri el contagi de covid-19 un accident de treball el que "suposa imposar a les empreses una sèrie de responsabilitats de tot tipus derivLos contractistes demanen que es reprenguin les licitacions d'obres
27.04.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-521/18, sobre l'aplicació de la Directiva 2014/25/UE a activitats relacionades amb els serveis postals
El dia 23 d'abril de 2020 l'Advocat General de la Unió Europea ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si les activitats d'un anunci de licitació dirigit a la celebració d'acords marc per als serveis de consergeria, recepció i control d'accés dels locals de Poste Italiane -societat anònima concessionària del servei postal universal que també opera als sectors financer, assegurador i de telefonia mòbil- i d'altres empreses del seu grup estan compreses en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/25/UE o de la Directiva 2014/24/UE.
L'Advocat General proposa que no és precís que el Tribunal de Justícia respongui a les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunale Amministrativo Regionale per il Lazio (Tribunal Regional del Contenciós Administratiu del Lacio, Itàlia), perquè entén que no són rellevants les qüestions per a l'àmbit del litigi actualment pendent davant del tribunal nacional.
No obstant això, per si el Tribunal de Justícia no comparteix la seva opinió, esbossa breument la resposta que hauria de donar-se al fons de la qüestió clau esmentada. Segons la seva opinió, no hi ha dubte que les activitats controvertides estan compreses en l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2014/25/UE en la mesura que són necessàries per a l'adequada prestació de serveis postals i estan, per tant, relacionades amb ells en el sentit de l'article 13 d'aquesta Directiva, sent "irrellevant que els serveis controvertits no es prestin només en oficines de correus, sinó també en oficines administratives que no acullen al públic i en locals en els quals es presten serveis financers o d'assegurances".
A més, assenyala que "efectivament, és possible eludir l'aplicació de la Directiva 2014/25/UE si, en lloc de licitar un contracte mixt que englobi totes les activitats, incloses les postals, l'entitat adjudicadora opta per adjudicar contractes per separat per a cadascuna de les diferents activitats", i afegeix que "tanmateix, no es pot eludir l'aplicació d'aquesta Directiva traient a licitació un contracte mixt i al•legant després que, atès que la Directiva no s'aplicaria a algunes parts del contracte si fossin independents, no s'aplica a la totalitat del contracte".
24.04.2020.
Decret llei 13/2020, de 21 d'abril, pel qual s'adopten mesures urgents de caràcter estructural i organitzatiu, així com mesures en l'àmbit de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat
El dia 23 d'abril de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquest Decret llei, que, d'una banda, conté mesures estructurals i organitzatives que volen ser una continuació de les que es van prendre amb el Decret llei 12/2020, de 10 d'abril, pel qual es van adoptar mesures pressupostàries, en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i en l'estructura de l'Administració de la Generalitat de Catalunya per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19; i d'una altra, incorpora mesures noves en l'àmbit de les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat.
En concret, pel que fa a la contractació pública, l'article 2 d'aquest Decret llei 13/2020 afegeix un article 5.bis al Decret llei 12/2020 esmentat per establir un conjunt de mesures organitzatives mentre estigui vigent l'atribució de competències al Departament de Salut en matèria de centres de serveis socials de caràcter residencial, així com per regular, a més, el seu règim en matèria de contractació, entre d'altres, i concretar encara més les actuacions futures de caràcter pressupostari.
Així, entre altres aspectes, d'una banda, assenyala que, amb la finalitat d'assegurar l'execució correcta dels procediments de contractació, els òrgans competents del Departament de Salut exerciran les competències en matèria de contractació administrativa i de tots els actes de contingut econòmic que en derivin, en relació amb les competències assumides, a través dels òrgans del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que correspongui, en funció de la quantia i, d'acord amb les delegacions vigents en l'àmbit d'aquest Departament, sense perjudici dels expedients que pugui tramitar directament el Departament de Salut en exercici de les seves funcions d'intervenció.
D'altra banda, disposa que es comprometran amb càrrec als crèdits pressupostaris propis les despeses corresponents als expedients, entre d'altres, de contractació administrativa i altres que impliquin l'assumpció de compromisos de caràcter econòmic que, des de l'entrada en vigor del Decret llei 12/2020 esmentat, iniciïn el Departament de Salut i el Servei Català de la Salut, en execució de les competències assumides en matèria de centres socials de caràcter residencial.
Així mateix, la disposició addicional quarta d'aquest Decret llei 13/2020 estableix, de manera singular, l'autorització per fer una contractació d'emergència en atenció al perill que per a les persones i béns pot suposar no realitzar les obres que ara s'autoritza contractar.
Aquest Decret llei, d'acord amb la seva disposició final, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
23.04.2020.
El Govern aprova l'Estratègia catalana de contractació pública
La Direcció General de Contractació Pública és l'encarregada d'elaborar el disseny i la redacció d’aquest pla
L'Estratègia catalana de contractació pública, que s’haurà de definir per als propers quatre anys, té com a objectiu, dotar les administracions públiques catalanes d’un sistema de contractació pública que garanteixi la prestació de serveis de qualitat i millori la gestió dels contractes públics tenint en compte l’eficiència, una visió responsable de les necessitats, la coherència entre les diferents polítiques públiques, els principis de transparència i d’integritat i la finalitat d’obtenir una millor relació qualitat-preu.
Segons l’acord, l’Estratègia haurà de girar a l’entorn de quatre objectius específics:
a) Millorar la contractació pública en termes de necessitat, costos, agilitat i resultats per tal d’aconseguir una contractació pública eficient.
b) Garantir la compra pública de béns i serveis de qualitat, mitjançant la selecció adequada dels contractistes, l’adquisició de béns i serveis innovadors i un veritable control de l’execució dels contractes.
c) Avançar en l’ús estratègic de la contractació pública com a mecanisme d’implantació d’altres polítiques públiques, com són la millora del medi ambient i de les condicions socials i laborals, la incorporació de les persones amb risc d’exclusió al mercat del treball, i el foment de la participació de les PIME i de les entitats d’economia col·laborativa i del tercer sector social.
d) Introduir mesures de prevenció de la corrupció i de resolució dels conflictes d’interès per garantir la integritat i la transparència en la contractació pública.
En aquest sentit, el text preveu que totes les actuacions relacionades amb aquesta matèria es portaran a terme d’acord amb el que estableix l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat de l’Administració de la Generalitat i de les entitats dels seu sector públic, aprovada per l’Acord del Govern de 15 de gener de 2020.
22.04.2020.
Catalunya torna a liderar la inversió en habitatge públic malgrat l'accelerada d'País Basc en 2019
Tot i que al País Basc més que duplicar la inversió en residencial de protecció oficial, Catalunya va ser la que més va invertir en habitatge públic, amb 132.800.000 d'euros. En els últims cinc anys, només el 2017 Madrid la va superar al capdavant de la classificació.
Catalunya continua al capdavant de la inversió en habitatge públic. La regió va tornar a tancar 2019 com la comunitat autònoma que més capital va destinar al residencial de protecció oficial, tot i l'accelerada del País Basc, segons les dades de l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan). En total, durant 2019 es van destinar 513.700.000 d'euros a habitatge públic, la major xifra des de 2010, quan a la calor dels brots verds es van arribar a invertir 1.078,8 milions d'euros, per desplomar-se un 64% el 2011 i un altre 43% el 2012. l'informe de licitació regional elaborat per l'entitat mostra que el conjunt de les administracions va augmentar en un 43,8% els recursos a la construcció o rehabilitació d'habitatge públic a Catalunya el 2019, fins a 132.770.000 d'euros . Les administracions locals van copar el gruix de la inversió, amb 115.300.000 d'euros. En total, Catalunya va acumular el 25,8% de la inversió pública en aquest sector. Les administracions locals tenen un gran pes a tot Espanya a l'hora d'invertir en habitatge públic, sumant el 56,6% del total, amb 290,7 milions d'euros. Per darrere, es troben les administracions autonòmiques, amb 217.100.000 d'euros, el 42,3%. No obstant això, 120.700.000 procedeixen únicament dels governs autonòmics del País Basc i Navarra. Per la seva banda, el Govern espanyol va invertir 7,7 milions, l'1,5% del total.
País Basc va tornar a aconseguir la segona plaça de la classificació després de multiplicar per més de dos la seva inversió en habitatge públic i aconseguir 95.900.000 d'euros enfront dels quaranta registrats el 2018. La Comunitat de Madrid completa el podi després de registrar 78,5 milions d'euros d'inversió, un 34,7% més que el 2018; mentre que Navarra, amb 41,1 milions d'euros, i Comunitat Valenciana, amb 29,9 milions, completen les cinc primeres posicions. Les administracions locals tenen un gran pes en la inversió en habitatge públic, sumant el 56,6% del total l D'altra banda, només cinc comunitats autònomes van reduir la seva inversió en habitatge públic en 2019. Sense comptar Múrcia, que amb un volum de només 230.000 euros va reduir la inversió en un 42,5%, Canàries va ser la regió més castigada, amb el 35,9% menys de capital, fins a 27,6 milions d'euros. Galícia, amb una reducció de l'24,2% fins 16,3 milions; Cantàbria, amb un 20,8% menys, fins dotze milions, i Aragó, que pràcticament va calcar la inversió de 2018, completen el llistat. Catalunya, ha liderat la classificació cinc dels últims set anys. Madrid, el 2017, i Andalusia, el 2014, van ser les úniques excepcions. De fet, cal anar fins a 2011 per trobar a dues comunitats per davant de la catalana. Llavors, Andalusia també va ser la regió amb més inversió en habitatge públic, amb 99.800.000 d'euros, seguida de Madrid, amb 80,6 milions, i la pròpia Catalunya, amb 54.900.000.
21.04.2020.
Resolució PDA/867/2020, de 14 d'abril, de la Secretaria d'Administració i Funció Pública, per la qual s'estableixen criteris excepcionals per a l'ús dels sistemes d'identificació i signatura electrònica en el decurs de la vigència de l'estat d'alar
El dia 20 d'abril de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquesta Resolució en la qual la Secretaria d'Administració i Funció Pública, atesa la impossibilitat de gestió presencial dels tràmits i sol•licituds de les persones interessades pel tancament de l'accés a les oficines d'atenció ciutadana degut a la declaració de l'estat d'alarma, resol, en primer lloc, admetre per a la relació amb l'Administració de la Generalitat, l'ús indistint de qualsevol dels mecanismes d'identificació i signatura electrònica establerts a l'article 6 del Protocol d'identificació i signatura electrònica (PISE) -aprovat per Ordre GRI/233/2015, de 20 de juliol-, fins a la finalització de la vigència de l'estat d'alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, i en aquest sentit, assenyala que "el mecanisme emprat es determina per part de l'òrgan competent, per a cada tràmit o procediment".
En segon lloc, resol habilitar sistemes alternatius d'identificació i signatura que permetin a les persones físiques interessades que no puguin disposar de mecanismes d'identificació i signatura electrònica establerts al PISE, la presentació de sol•licituds i peticions. D'aquesta manera, indica que el sistema emprat es pot determinar per part de l'òrgan competent, per a cada tràmit o procediment, entre els sistemes següents: d'una banda, la presentació i sol•licitud mitjançant formularis sense signatura electrònica, havent-se d'acreditar la identificació i signatura amb la verificació de la identitat mitjançant sistemes de comprovació manuscrita o constatació de la identitat mitjançant plataformes d'interoperabilitat de la identificació; i, de l'altra, sistemes de tramitació mitjançant comunicació telefònica o videoconferència.
Finalment, resol admetre l'ús de certificats qualificats que hagin caducat, la renovació dels quals no s'hagi pogut dur a terme a causa de l'estat d'alarma, mentre duri vigència de l'estat d'alarma i les seves pròrrogues, si bé matisa que "es podran emprar d'acord amb les instruccions establertes per la Direcció General d'Administració Digital que determini les funcionalitats dels serveis digitals que permetin aquesta actuació".
