Notícies Actualitat
15.05.2020.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 170/2020: Desestimació. Adjudicació. No s'aprecien els motius del recurs. Pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil exigida com a solvència econòmica "diferida" en aquesta contractació: acreditació en temps i forma per l'empresa adjudicatària. Manca de vulneració del secret de les proposicions ni de l'objectivitat i imparcialitat en la valoració de les ofertes pels criteris dependents d'un judici de valor (sobre 2): la valoració econòmica de les millores avaluables de forma subjectiva venia exigida en el PCAP i no avançava ni permetia conèixer el contingut del sobre 3 de les proposicions. Valoració de les ofertes pels criteris dependents d'un judici de valor: manca d'introducció ex novo en l'informe tècnic de paràmetres de valoració no previstos en el PCAP. Temeritat i mala fe: no s'aprecia.
- Resolució 171/2020: Desestimació. Adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa dels actes i informes de l'òrgan de contractació. Lex inter partes. Condicions per excloure una proposició de la licitació. Improcedència del recurs indirecte contra els plecs. Doctrina sobre les millores. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta adjudicatària.
- Resolució 172/2020: Inadmissió. Contracte licitat per un consorci del qual es conclou que és una entitat del sector públic que no té la condició de poder adjudicador. Anàlisi dels requisits normatius i jurisprudencials per delimitar el caràcter de poder adjudicador d'un ens, entitat o organisme. Manca de competència del Tribunal per conèixer el recurs presentat. Trasllat del recurs a l'òrgan de contractació a fi que li doni el tràmit que legalment correspongui, atesa la incorrecta indicació del règim de recursos en el plec regulador de la licitació, que no pot afectar l'empresa recurrent.
- Resolució 173/2020: Desestimació. Adjudicació. Condicions restrictives per excloure una proposició. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta adjudicatària. Potestat d'interpretació dels plecs. Multa: no procedeix.
- Resolució 174/2020: Desestimació. Exclusió. Contaminació documental: inclusió d'informació de caràcter rellevant avaluable de forma automàtica en el sobre de la documentació corresponent als criteris avaluables mitjançant judici de valor. Vulneració del secret de les ofertes efectiva i real. Lex inter partes. Potestat d'interpretació dels plecs.
- Resolució 175/2020: Estimació. Adjudicació. Aplanament de l'òrgan de contractació que no s'aprecia contrari a l'ordenament juridic. Existència de contaminació documental i vulneració dels plecs.
- Resolució 176/2020: Desestimació. Adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. No existència dels motius d'incompliment al•legats per la recurrent. Interpretació plecs: òrgan de contractació. Lex inter partes.
- Resolució 177/2020: Desestimació. Exclusió. Manca d'acreditació de la solvència tècnica mínima exigida en aquesta licitació en els termes establerts en el PCAP. No s'aprecien els motius al•legats per la recurrent. Lex inter partes. Interpretació dels plecs. Exclusió correcta de la recurrent.
- Resolució 178/2020: Estimació parcial. Plecs. Subrogació de personal amb discapacitat: previsions imperatives i de salvaguarda del conveni col•lectiu d'aplicació, que ha d'abastar tot el personal amb discapacitat ex article 130.2 de la LCSP. Estimació del recurs en el sentit que l'òrgan de contractació inclogui en la documentació contractual la informació sobre els contractes de treball en qüestió per permetre a les potencials empreses licitadores una exacta avaluació dels costos laborals que pugui implicar la subrogació laboral, amb obertura d'un nou termini de presentació de les ofertes. Determinació del pressupost base de licitació: s'aprecia conforme a les determinacions de l'article 100 de la LCSP i al dimensionament del servei dissenyat per l'òrgan de contractació, que es presumeix projectat dins del seu marge de discrecionalitat i d'acord amb els principis de necessitat, idoneïtat i eficiència de l'article 28 de la LCSP. L'eventual subrogació laboral és una dada, però no l'única, a tenir en compte en el disseny de la futura licitació i l'ajust del pressupost base de licitació a preus de mercat, sense que pugui condicionar el dimensionament de la licitació.
El TCCSP resol un recurs contra els plecs que regeixen la licitació d'un contracte de serveis de neteja, manteniment i conservació de les zones verdes i l'arbrat viari -dividit en tres lots, un dels quals està reservat a centres especials de treball (CET). L'entitat recurrent fonamenta el recurs en dos motius: d'una banda, la vulneració de l'article 130 de la LCSP -relatiu a la informació sobre les condicions de subrogació en contractes de treball-; i de l'altra, la vulneració de l'article 100 de la LCSP -relatiu al pressupost base de licitació.
Així, el primer motiu del recurs rau a dilucidar si els plecs impugnats incompleixen l'obligació que imposa l'article 130 de la LCSP d'informar sobre l'eventual subrogació laboral que pugui tenir lloc en el servei licitat. Sobre aquest qüestió, el Tribunal, després d'assenyalar que el servei licitat ha vingut essent executat anteriorment per l'entitat recurrent -que té reconeguda la condició de CET-, que la relació contractual que unia l'entitat recurrent i l'Ajuntament licitant va finalitzar, pel transcurs del termini pactat, i que el conveni col•lectiu d'aplicació preveu de forma obligatòria la subrogació laboral del personal que estigués adscrit a la prestació del servei i compleixi els requisits establerts, manifesta que "establint-se la subrogació laboral en el conveni col•lectiu de referència, ja entra en joc l'obligació del PCAP d'informació sobre els contractes de treball del personal adscrit ex article 130.1 de la LCSP, que, en el cas examinat, ha d'incloure necessàriament el personal amb discapacitat, tal com puntualitza l'article 130.2 in fine de la mateixa llei".
Així mateix, si bé l'Ajuntament argumenta que l'entitat recurrent no va "sol•licitar-li" la subrogació del personal adscrit, el TCCSP afirma que "aquesta circumstància, a criteri d'aquest Tribunal, no impediria que la subrogació laboral pogués arribar a tenir lloc en el servei objecte d'aquesta licitació, en virtut de les disposicions imperatives i de salvaguarda previstes en l'article 39 del conveni col•lectiu amb què es basen les mateixes parts confrontades, i sobre l'aplicabilitat de les quals correspon dirimir als òrgans administratius i jurisdiccionals corresponents de l'ordre laboral i social, no aquest Tribunal ni la jurisdicció contenciosa administrativa", en tant que la seva funció revisora circumscriu el seu marc competencial a la vulneració de la normativa i els principis rectors de la contractació pública -en el cas examinat, les obligacions d'informació que imposa l'article 130 de la LCSP als plecs.
A més, el Tribunal assenyala que "s'observa que les disposicions contingudes en l'article 130.1 de la LCSP i el conveni col•lectiu operen de forma independent a la diligència de l'actuació de l'òrgan de contractació quant a l'obtenció de la informació pertinent als efectes de l'eventual subrogació, així com de les empreses implicades en el trànsit entre contractes sobre l'objecte contractual licitat".
En conseqüència, el TCCSP estima el recurs en la primera qüestió plantejada a fi que "l'òrgan de contractació inclogui en la documentació que estableix les condicions de la licitació la informació sobre les condicions dels contractes de treball que estableix l'article 130 de la LCSP, per permetre a les potencials empreses licitadores una exacta avaluació dels costos laborals que pugui implicar la mesura de la subrogació laboral, i atorgui un nou termini de presentació de les proposicions".
Pel que fa al segon motiu del recurs, si bé l'entitat recurrent considera que el pressupost base de licitació (PBL) no es troba adequat als preus del mercat, amb vulneració de l'article 100 de la LCSP, pel fet de no incloure els costos de la subrogació laboral, el Tribunal recorda que "la mesura de la subrogació laboral és, certament, una dada, però no l'única, a tenir en compte per l'òrgan de contractació en la confecció de la futura licitació i l'ajust del PBL a preus de mercat", però matisa que "no pot condicionar l'òrgan de contractació fins al punt d'erigir-se en un contingent mínim a incloure en les successives licitacions, en tant que aquestes s'han de dissenyar, dins dels marges de discrecionalitat que disposa l'òrgan de contractació, per satisfer les estrictes necessitats que presenti el servei a contractar, dins dels principis d'idoneïtat i eficiència que estableix l'article 28 de la LCSP".
Per això, el Tribunal arriba a la conclusió que "la sola concurrència de l'eventual subrogació laboral que ha portat a l'estimació del primer motiu del recurs no pot portar automàticament a afirmar que el pressupost base d'aquesta licitació no estigui ajustat a preus de mercat", atès que aquest pressupost, com el mateix dimensionament del servei en cadascun dels lots licitats, es presumeixen establerts per l'òrgan de contractació d'acord amb les necessitats de la contractació que ell coneix i els principis d'idoneïtat i eficiència que li imposa l'article 28 de la LCSP. Així mateix, indica que el desglossament del pressupost base de licitació "s'aprecia ajustat a les determinacions de l'article 100.2 de la LCSP i els convenis col•lectius sectorials que resulten d'aplicació, partint de la base d'aquella presumpció, això és, entenent que recull les necessitats de la contractació" i que l'eventual subrogació laboral que pugui tenir lloc en els serveis objecte del contracte no té per què condicionar el dimensionament de la licitació. En conseqüència, el TCCSP desestima el recurs en el segon motiu.
14.05.2020.
La construcció, la àrea més convocat tant al març com a l'abril, però també el que més ha patit alteracions en els seus concursos
Segons una anàlisi per detectar l'efecte de l'Covid-19 a la licitació pública durant aquests dos mesos.
Fa 5 dies, tot i que la contractació pública s'ha reactivat i s'ha aixecat la suspensió a més de 5.000 concursos, la situació excepcional que estem vivint ha afectat durant més d'un mes a la convocatòria de nous concursos i va detenir nombrosos procediments que estaven oberts. Així, el nombre de concursos convocats caure durant el temps de l'estat d'alarma un terç. Fa 2 mesos, mentre que a l'abril el nombre cau fins 2.173, s'han convocat 6.090 nous procediments, al març. La major part dels concursos convocats al març, addicionalment, correspon a la primera quinzena, així com la gran part de l'pressupost dedicat a ells. Aquests són algunes de les dades extretes de l'anàlisi que l'assessora Doubletrade va realitzar per detectar els efectes de l'Covid-19 a la licitació pública durant els mesos de març i abril.
Cal emfatitzar que, durant aquest temps, el Govern va adoptar mesures per fer front a l'Coronavirus: el dijous 12 de març s'han pres mesures per a la contractació d'emergència i, dos dies després, s'ha declarat l'estat d'alarma, deteniendose els terminis administratius per a la tramitació dels processos de les entitats de la àrea pública. Fa 1 mes, les associacions d'empresaris van demanar la reactivació de les licitacions, encara que després s'han aprovat mesures meravelloses i avals públics per fer front a l'impacte econòmic i social. Fa 15 dies, d'aquest mes es van començar a accelerar les diligències administratives i les licitacions, el dilluns 27, i ja al maig s'ha reactivat l'activitat.
Fa 2 mesos, de març s'han convocat concursos públics per valor de 2.579M €, durant la primera quinzena, però la xifra cau després de la interrupció de la contractació pública fins als 616M €. Encara que repunta lleugerament, a l'abril es manté a la baixa: la primera quinzena s'han convocat licitacions per un valor de 1.121M € i la segona quinzena per 977M €.
Els contractes de serveis són els més convocats en els dos mesos, superant el 50% al març i el 47% a l'abril. El segueixen els contractes de subministraments, amb un 26% i 27% respectivament, després els d'obres i, finalment, els d'estudis i informes.
D'altra banda, aprovades obres noves, però també de reforma
«El Govern hagi acordat que les activitats no elementals, entre les que es trobava la construcció, s'aturin a partir de el 30 de març», apreciava Consell de l'Arquitectura d'Espanya El dilluns 30 de març positivament.
[1] Situada al nororiente de la península ibèrica, ocupa un lloc d'uns 32 000 km² que limita a nord amb França i Andorra, a l'orient amb l'oceà Mediterrània al llarg d'una franja marítima d'uns 580 quilòmetres, [4 ] a sud amb la Comunitat Valenciana i a l'occident amb Aragó.
Andalusia és una comunitat autònoma d'Espanya reconeguda com a nacionalitat històrica pel seu Estatut d'Autonomia, [3] composta per les províncies d'Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla.
Comunitats amb més concursos
Fa 1 mes, Catalunya, Madrid i Andalusia han estat les comunitats on més concursos s'han convocat tant al març com superant els 700 i els 300 concursos convocats, respectivament.
La àrea més convocat tant al març com a l'abril és el de la construcció, seguida amb molt per les serveis professionals i financeres.
Fa 1 mes, en total s'han visat un total de 1.895 obres de les quals un% 66 corresponien a construcció d'edificació i un% 34 a construcció civil ,. Addicionalment, es van publicar 1.049 projectes, un 60% d'ells dedicats a edificació i un 40% d'ells dedicats a construcció civil. Tot i que encara no s'assoleixen els nivells de visat d'obres existents a el principi del mes de març, tant el visat d'obres com el consentiment de projectes va ser en increment durant el mes.
En quan als concursos que s'han observat afectats per la situació excepcional, mentre que al mes d'abril van patir alguna alteració 3.061, al mes de març s'han comptabilitzat 4.125 concursos afectats. D'aquests, se'ls han reprès 836 i 2.225 han estat postergats, ampliats o suspesos.
Les àrees que més han patit alteracions en els seus concursos són els de construcció i de serveis professionals i financers. En el cas de la construcció, un 19% de concursos en els dos mesos van patir alteracions; Fa 1 mes, en el cas dels serveis professionals, un% 13 les van patir i un% 10 a l'abril.
13.05.2020.
Documents sobre publicitat i transparència i prevenció de la corrupció en contractació pública
Aquesta última setmana s'han publicat els documents següents:
- Informe de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat del COVID-19
L'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat el II Informe Especial de Supervisió, que suposa una actualització del primer Informe Especial de Supervisió de manera que aborda la supervisió del compliment dels requisits del principi de publicitat respecte als contractes adjudicats per tramitació d'emergència publicats des del 14 de març -data en la qual es va declarar l'estat d'alarma- fins al fins al 5 de maig -data en què es tanca aquest Segon Informe Especial.
En l'Informe es manifesta que la publicació per part de l'Oficina del primer Informe Especial de Supervisió de la Publicitat dels contractes tramitats per via d'emergència "sembla que ha motivat als diferents òrgans de contractació a complir amb l'obligació de publicar tals contractes en els perfils del contractant, atès l'increment de publicacions des del Primer Informe; per la qual cosa és una satisfacció per a la OIReScon el que amb la seva tasca de supervisió pugui contribuir a un millor compliment de la normativa contractual, missió essencial atribuïda a la mateixa en l'article 332 de la LCSP". En aquest sentit, es conclou, entre altres aspectes, que des del tancament del primer Informe especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 5 de maig -data en la qual es tanca aquest Segon Informe Especial de Supervisió-, "s'ha incrementat de manera notable (177,51%) el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant".
- Recomanacions de Transparency International-España per a la transparència i prevenció de la corrupció en el sector públic i privat
Transparency International-España ha publicat "Recomanacions per a la transparència i prevenció de la corrupció en el sector públic i privat", un document en el qual recorda que, a causa de la crisi sanitària mundial com a conseqüència del COVID-19, els governs han adoptat mesures extraordinàries que no només han implicat la limitació de la llibertat ambulatòria de les persones i la consegüent paralització de les activitats, sinó també diverses mesures relatives als àmbits d'actuació de les Administracions públiques i del sector privat i, en aquest sentit, mostra la seva preocupació per totes aquelles mesures extraordinàries i urgents que "per la seva entitat generen un escenari propici per a la corrupció i males pràctiques en el marc de la contractació de material sanitari, de la distribució i fixació de preus d'aquest material de primera necessitat".
Així, indica que "els governs s'han vist obligats a decretar la flexibilització de les normes de control en la contractació pública amb els riscos que això comporta, justificada sens dubte per la necessitat de contractar amb urgència material sanitari" i que com a conseqüència d'això "s'ha evidenciat l'existència d'algunes conductes empresarials antiètiques; de proveïdors deslleials o no autoritzats; d'acaparament de mercaderies crítiques; de subministraments defectuosos i d'increment dels preus de venda al públic del material sanitari de primera necessitat, entre tantes altres". Per això, en aquest document, es realitzen un conjunt de "recomanacions específiques dirigides al govern i institucions, als governs de les Comunitats Autònomes, a les organitzacions de la societat civil, periodistes i empreses, perquè de forma proactiva garanteixin que la informació pública que es presenta al ciutadà i als grups d'interès sigui accessible, clara, rellevant, estructurada, completa, confiable i actual".
Pel que fa a la contractació pública, Transparency International-España proposa de centralitzar tota informació relacionada amb transaccions econòmiques dirigides a combatre la pandèmia. Així, es recomana aprofundir el detall de la informació de la contractació pública, específicament, respecte als requisits següents: informació del contractista -només s'indica qui és l'adjudicatari-; motivació de l'adjudicació -especificar i justificar la seva utilitat i necessitat destinada la protecció de persones, ja que en diversos contractes, la motivació és molt vaga-; justificació de la contractació -en diversos contractes publicats, la justificació és simplement el COVID-19, però s'hauria de detallar amb més claredat-; justificació de la modalitat de contractació; i detallar el preu unitari i total dels béns o serveis contractats. En aquest sentit, s'assenyala que és important també garantir: el compliment efectiu de l'obligació de la publicació i la formalització dels contractes en els termes dels articles 154 LCSP i 150 de la Directiva 2014/24; la simplificació d'accés als diferents portals, plataformes i perfils del contractant relatius a la informació del COVID-19; el compliment de les exigències de l'article 8 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, amb una secció de transparència especial dedicada al COVID-19; i el foment de Pactes d'integritat en contractes de gran impacte que exerceixin com a contrapès davant de l'absència de concurrència i dotar de confiabilitat a les decisions contractuals. Finalment, matisa que totes aquestes recomanacions són extensives als governs autonòmics i locals.
13.05.2020.
La inversió immobiliària es reactiva a l'espera del desconfinament complet
Fons d'inversió, family offices i inversors privats estan pentinant el mercat espanyol a la recerca d'oportunitats d'inversió en la compra d'edificis, hotels i locals comercials.
L'inici del desconfinament reactiva la inversió immobiliària. El pla de desescalada de el Govern espanyol ha permès als actors de mercat amb més liquiditat començar a pentinar el mercat espanyol a la recerca d'oportunitats d'inversió en la compra d'edificis, hotels i locals comercials, segons la consultora Laborde Marcet. En aquest sentit, es preveu que el coronavirus permeti adquirir actius immobiliaris amb un descompte de l'20% en el mig termini. De moment, l'interès inversor se centra en locals comercials amb un valor superior als el milió d'euros i en hotels i edificis que superin els vint milions d'euros. Pel que fa als locals, la consultora preveu que el principal impacte en els preus es doni en els carrers secundaris, ja que assumeix que els eixos prime i els centres comercials estan ocupats amb grans marques, que "tenen més marge de maniobra per aguantar la caiguda dràstica d'ingressos d'aquests mesos ". Per mercats, la inversió se centra en els principals mercats de país. En aquest sentit, Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Sant Sebastià i Balears concentra l'interès dels principals players del mercat.
12.05.2020.
Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei concursal
El dia 7 de maig de 2020 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret legislatiu que, tal com s'assenyala en l'exposició de motius, "ha de ser el resultat de la regularització, l'aclariment i l'harmonització d'unes normes legals que, com les que són objecte de refosa, han nascut en moments diferents i han estat generades des de concepcions no sempre coincidents". En aquest sentit, es recorda que "la doctrina del Consell d'Estat ha assenyalat que regularitzar, aclarir i harmonitzar textos legals suposa, en primer lloc, la possibilitat d'alterar la sistemàtica de la llei i, en segon lloc, la possibilitat d'alterar la literalitat dels textos per depurar-los en la mesura necessària per eliminar els dubtes interpretatius que poguessin plantejar" i que, per tant, "el text refós no pot incloure modificacions de fons del marc legal refós, així com tampoc introduir nous mandats jurídics inexistents anteriorment o excloure mandats jurídics vigents".
Pel que fa a la contractació pública, el text refós conté diverses previsions que tenen incidència en aquesta matèria i que ja es trobaven en les normes refoses. Així, es recull que els efectes de la declaració de concurs sobre els contractes de caràcter administratiu celebrats pel concursat amb administracions públiques es regiran per l'establert en la seva legislació especial (article 190), mentre que en defecte de legislació específica, els efectes de la declaració de concurs sobre els contractes de caràcter privat celebrats pel concursat amb les administracions públiques i altres entitats del sector públic es regiran per l'establert en aquesta Llei concursal (article 191).
D'altra banda, es disposa que en cas de transmissió d'una o diverses unitats productives, l'adquirent quedarà subrogat en els contractes afectes a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial que es desenvolupi en la unitat o unitats productives objecte de transmissió, sense necessitat de consentiment de l'altra part, si bé per excepció a aquesta previsió, s'assenyala que la cessió de contractes administratius es produirà de conformitat amb l'establert en la legislació sobre contractes del sector públic (article 222).
Així mateix, s'indica que "en els concursos d'entitats de crèdit o entitats legalment assimilades a elles, empreses de serveis d'inversió i entitats asseguradores, així com d'entitats membres de mercats oficials de valors i entitats participants en els sistemes de compensació i liquidació de valors, s'aplicaran les especialitats que per al concurs de creditors es trobin establertes en la seva legislació específica", i en aquest sentit, es matisa que es considera legislació especial la continguda en el capítol II del títol I del Real decret llei 5/2005, d'11 de març, de reformes urgents per a l'impuls a la productivitat i per a la millora de la contractació pública, entre altres normes (article 578).
També, s'estableixen una sèrie d'especialitats del concurs d'empreses concessionàries d'obres i serveis públics o contractistes de les administracions públiques. Així, es preveu que en els concursos d'aquestes empreses concessionàries d'obres i serveis públics o contractistes de les administracions públiques, s'aplicaran les especialitats establertes en la legislació de contractes del sector públic i en la legislació específica reguladora de cada tipus de contracte administratiu (article 579); i que, a més dels legitimats amb caràcter general per presentar proposta de conveni, podran presentar-la les administracions públiques, inclosos els organismes, entitats i societats mercantils vinculades o dependents d'elles, encara que no siguin creditors, en les mateixes condicions de temps, forma i contingut establertes en aquesta llei (article 580). A més, s'assenyala que "quan en els concursos de dos o més empreses concessionàries d'obres i serveis públics o contractistes de les administracions públiques es presentin propostes de conveni que afectin a totes elles, procedirà l'acumulació dels procediments en tramitació, qualsevol que sigui la fase en què es trobin, encara que l'eficàcia dels respectius convenis no estigui condicionada a l'eficàcia dels altres"; i que l'acumulació procedirà encara que els concursos hagin estat declarats per diferents jutjats, cas en el qual la competència per a la tramitació dels concursos acumulats correspondrà al jutge que estigués coneixent del concurs de la concessionària o de la contractista amb més passiu en el moment de la presentació de la sol•licitud de concurs (article 581).
De conformitat amb la disposició derogatòria única, es deroguen els articles 1 a 242 bis, així com les disposicions addicionals segona, segona bis, segona ter, quarta, cinquena, sisena, setena i vuitena i les disposicions finals cinquena i sisena de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, si bé es matisa que la derogació d'aquestes disposicions addicionals i finals no afectarà als continguts de les lleis modificades per les mateixes, que es mantenen en els seus termes actualment vigents, tal com, entre d'altres, la disposició final tretzena, relativa a la reforma de la Llei de contractes de les administracions públiques. Així mateix, queden també derogades les disposicions que d'igual o inferior rang s'oposin al disposat en aquest reial decret legislatiu i en el text refós que aprova i, en particular, la disposició addicional tercera del Reial decret llei 5/2005, d'11 de març, de reformes urgents per a l'impuls a la productivitat i per a la millora de la contractació pública, entre d'altres.
El text refós de la Llei concursal entrarà en vigor, d'acord amb la disposició final segona d'aquest Reial decret legislatiu, l'1 de setembre de 2020.
09.05.2020.
Sentència del Tribunal General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte T - 640/18, sobre l'obligació de l'òrgan de contractació d'exposar els motius de la negativa a revelar el preu de les ofertes dels licitadors més ben classificats
El dia 29 d'abril de 2020 el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha emès aquesta Sentència, en la qual es pronuncia sobre l'abast de l'obligació prevista en l'article 113 del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió i pel qual es deroga el Reglament (CE, Euratom) núm. 1605/2002 del Consell (d'ara endavant, Reglament núm. 966/2012) -relativa al deure de l'òrgan de contractació d'informar els candidats o licitadors no seleccionats dels motius pels quals s'hagués desestimat la seva candidatura o oferta, així com als licitadors que compleixin els criteris de selecció i exclusió, sempre i quan aquests ho sol•licitin per escrit, de les característiques i avantatges de l'oferta seleccionada i del nom de l'adjudicatari, podent ometre's la comunicació de determinades dades en aquells casos en què pogués obstaculitzar l'aplicació de les lleis, ser contrària a l'interès públic, causar perjudici als interessos comercials legítims d'empreses públiques o privades o anar en detriment d'una competència lleial entre aquestes. En concret, l'empresa demandant invoca, en el marc d'un procediment de licitació "en cascada", la falta de motivació de l'òrgan de contractació davant de la negativa a revelar-li el preu de les ofertes presentades pels licitadors classificats en millor posició en la licitació.
Respecte d'aquesta qüestió, el TGUE declara que en el present cas, en absència de qualsevol informació relacionada amb el preu de les ofertes dels licitadors amb una qualificació més alta que la del sol•licitant, quan aquest preu era un dels factors determinants per classificar les empreses licitadores, el sol•licitant no va poder entendre completament les raons per les quals la seva oferta s'havia col•locat en una posició menys favorable que la dels altres licitadors, especialment des que l'oferta d'alguns d'ells havia obtingut, per als criteris qualitatius, menys punts que la del sol•licitant, i tampoc verificar la conformitat d'aquesta classificació amb les condicions previstes en la licitació i les especificacions, així com amb els principis de transparència, proporcionalitat, igualtat de tracte i no discriminació. En aquest sentit, conclou que l'òrgan de contractació tenia l'obligació de comunicar al sol•licitant el preu de les ofertes dels adjudicataris, de conformitat amb l'article 113 del Reglament núm. 966/2012 esmentat.
Si bé l'òrgan de contractació argumenta que la divulgació dels preus era susceptible de comprometre els interessos legítims dels licitadors o interferir en la competència lleial entre ells, el TGUE recorda que li corresponia demostrar de manera concreta i precisa que la comunicació del preu de les ofertes danyaria els interessos comercials legítims dels licitadors o perjudicaria la competència lleial entre ells, no sent suficient en cap cas per justificar l'aplicació d'aquesta excepció fer algunes afirmacions generals i abstractes sense suport. Per això, el Tribunal assenyala que es dedueix que l'òrgan de contractació va fer cas omís respecte l'abast de l'obligació de motivació de l'article 113 del Reglament núm. 966/2012 esmentat.
A més, el TGUE indica que no pot remeiar-se mitjançant la publicació posterior en el Diari Oficial, en l'anunci de resultat, dels preus màxims i mínims per a cada un dels lots en la licitació i del valor estimat total del contracte, ja que, d'una banda, aquesta informació no proporciona informació sobre els preus de les ofertes de les empreses classificades en millor posició que la demandant, i, per tant, no permet comprendre l'avaluació realitzada per l'òrgan de contractació de les ofertes seleccionades; i de l'altra, aquesta publicació normalment té lloc només molt després que els licitadors hagin estat informats del resultat de la licitació, la qual cosa comporta el risc, en absència d'una comunicació oportuna del preu de les ofertes seleccionades, d'infringir els drets de defensa del licitador classificat en una posició menys favorable i, en última instància, el seu dret a un recurs judicial efectiu. Per això, recorda que el motiu del rebuig d'una oferta s'ha de comunicar als licitadors interessats, al seu degut temps, perquè els licitadors exclosos tinguin la possibilitat d'interposar efectivament recurs.
08.05.2020.
Decret llei 16/2020, de 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la COVID-19
El dia 7 de maig de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquest Decret llei, mitjançant el qual, d'una banda, s'adopten mesures complementàries de transparència de l'abonament de subministraments i altres per fer front al context generat per la COVID-19. En aquest sentit, en l'article 1, relatiu al seguiment dels pagaments per avançat, es disposa que tenen la consideració de despesa a justificar -en virtut de l'article 16 del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s'adopten mesures urgents per respondre a l'impacte econòmic de la COVID-19- les despeses vinculades a contractes d'emergència o altres despeses que tinguin com a finalitat fer front al context generat per la COVID-19, i necessitin o hagin necessitat l'abonament d'una bestreta amb caràcter previ a la seva realització, assenyalant que la Tresoreria de la Generalitat de Catalunya ha d'abonar a l'adjudicatari els lliuraments de fons necessaris per fer front a les despeses (apartat 1). Així mateix, s'estableix que l'acreditació formal de la realització d'aquestes despeses serà objecte de verificació per part de la Intervenció General en el termini de tres mesos a partir de la data d'aixecament de l'estat d'alarma; que les actuacions inclouran la comprovació de la justificació de l'emergència mitjançant la resolució de l'òrgan corresponent, l'encàrrec de l'actuació a dur a terme, l'existència de l'albarà d'entrega en el cas de subministraments, la factura, així com la recepció de la prestació efectuada; i que el resultat del control es publicarà al web del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda (apartat 2). A més, s'assenyala que "aquestes disposicions també són d'aplicació quan la contractació per a l'atenció d'aquestes necessitats s'hagi de produir a l'estranger i en el cas dels convenis de règim especial previstos en la disposició addicional tercera del Decret llei 8/2020, de 24 de març, de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures complementàries" (apartat 3).
D'altra banda, es preveuen uns ajuts destinats al finançament per a l'elaboració i l'execució dels plans de reactivació socioeconòmica COVID-19 en l'àmbit d'ocupació, adreçats als ajuntaments i els consells comarcals que consten en l'annex d'aquest Decret llei. Així, en l'article 5 es regulen, entre d'altres, ajudes destinades a la contractació d'un servei de consultoria i assistència tècnica com a suport a l'elaboració d'aquest pla de reactivació socioeconòmica COVID-19, assenyalant que la contractació d'aquests serveis de consultoria i assistència per realitzar les actuacions previstes en aquesta mesura s'ha de dur a terme d'acord amb el que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
A més, en l'article 37, es proposa afegir una disposició addicional quarta al Decret llei 7/2020, de 17 de març, per regular el procediment per al reequilibri econòmic en relació amb els instruments no contractuals de gestió dels serveis de menjadors escolars de titularitat del Departament d'Educació. En aquest sentit, d'una banda, "s'estableix un ajut, en forma de prestació econòmica única, per compensar les associacions de mares i pares d'alumnes que prestin directament els serveis de menjador dels centres educatius de titularitat de la Generalitat pel perjudici econòmic que hagin suportat efectivament com a conseqüència del tancament dels centres educatius iniciat el 13 de març de 2020 d'acord amb la Resolució SLT/719/2020, de 12 de març, per la qual s'adopten mesures addicionals per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2"; i de l'altra, es preveu que aquests ajuts, en el cas que les associacions de mares i pares d'alumnes prestin indirectament el servei de menjador escolar a través d'una empresa o entitat, els podrà sol•licitar l'empresa o entitat que presti el servei, si bé es matisa que "en cap cas es podran atorgar ajuts a una associació de pares i mares d'alumnes i a una empresa o entitat en relació amb la prestació d'un mateix servei de menjador escolar". Així mateix, s'assenyala que aquests ajuts s'atorgaran pel procediment de concurrència no competitiva, i que el seu import es determinarà d'acord amb el sistema que el conseller o consellera d'Educació hagi establert per determinar l'equilibri econòmic en relació amb els contractes de menjador escolar. Finalment, s'indica que mitjançant resolució del conseller o consellera d'Educació es dictaran les instruccions administratives oportunes per fer efectius els ajuts, les quals podran incloure la previsió de la intervenció dels consells comarcals com a entitats col•laboradores.
Aquest Decret llei, d'acord amb la seva disposició final segona, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
07.05.2020.
Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s'aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
El dia 6 de maig de 2020 s'han publicat en el BOE i en el DOGC, respectivament, les següents disposicions:
- Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s'aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
Aquest Reial decret llei regula una sèrie de mesures de suport a les arts escèniques i de la música, permet la continuació i inici dels procediments de contractació celebrats per entitats del Sector Públic durant la vigència de l'estat d'alarma, i modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), així com el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19 (RDL 8/2020).
Així, en relació amb les mesures de suport a les arts escèniques i de la música, l'article 4 habilita a l'òrgan de contractació per acordar, en els contractes d'interpretació artística i d'espectacles de quantia no superior a 50.000 euros, que com conseqüència de la COVID-19 o de les mesures sanitàries o de contenció adoptades al respecte, hagin quedat suspesos, l'abonament al contractista de fins un 30% del preu del contracte, com a bestreta a compte d'aquest preu, o en cas de resolució, una indemnització al seu favor que no podrà ser inferior al 3, ni superior al 6% del preu del contracte, no sent d'aplicació en aquest últim cas el previst a l'article 213.4 de la LCSP.
D'altra banda, en la disposició addicional vuitena s'estableix l'aixecament, des de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei 17/2020, de la suspensió i interrupció dels terminis dels procediments de contractació promoguts per entitats pertanyents al Sector Públic -produïda d'acord amb el previst en la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19-, sempre que la seva tramitació es realitzi per mitjans electrònics, així com l'inici de nous procediments de contractació la tramitació dels quals es dugui a terme també per mitjans electrònics, estenent-se aquesta mesura a més als recursos especials que procedeixin en ambdós casos.
Així mateix, mitjançant la disposició final vuitena es modifica l'article 33 de la LCSP per aclarir que el requisit del control exigit per a la consideració d'un mitjà propi personificat respecte d'una entitat pertanyent al sector públic que no tingui la consideració de poder adjudicador es remet al previst per als poders adjudicadors; i per precisar el règim aplicable als encàrrecs horitzontals, és a dir, els casos en què una entitat del sector públic estatal realitzi un encàrrec a una altra del mateix sector, sempre que l'entitat que realitza l'encàrrec i la que el rebi estiguin controlades, directament o indirectament, per la mateixa entitat d'aquest sector, així com el règim de la compensació a percebre en aquests casos per l'entitat que rebi l'encàrrec -que haurà de ser aprovada per l'entitat pública que controla a l'entitat que realitza l'encàrrec i a la qual el rep, havent-se d'adequar aquesta compensació i les altres condicions de l'encàrrec a les generals del mercat de manera que no es distorsioni la lliure competència.
A més, la disposició final novena modifica l'article 34 del RDL 8/2020, d'una banda, per precisar, en els contractes de serveis i de subministraments de prestació successiva que hagin quedat suspesos conforme al previst en l'apartat 1 d'aquest article, la possibilitat que l'òrgan de contractació pugui concedir a instància del contractista una bestreta a compte de l'import estimat de la indemnització que correspongui al contractista, podent-se realitzar l'abonament d'aquesta bestreta en un sol pagament o mitjançant pagaments periòdics, i, posteriorment, descomptar l'import anticipat de la liquidació del contracte. En aquest sentit, assenyala que l'òrgan de contractació podrà exigir per efectuar la bestreta que la mateixa s'asseguri mitjançant qualsevol de les formes de garantia previstes en la LCSP. D'altra banda, en matèria de concessions, especifica determinats aspectes del règim de restabliment de l'equilibri econòmic del contracte. Així mateix, aclareix l'àmbit d'aplicació d'aquest article 34 del RDL 8/2020, incloent els contractes d'obres, els contractes de serveis o consultories i assistències que siguin complementaris a un contracte d'obres principal i necessaris per a la correcta realització de la prestació, així com els contractes de concessió, ja siguin d'obres o de serveis, inclosos els contractes de gestió de serveis públics, celebrats per les entitats pertanyents al sector públic en el sentit de l'article 3 de la LCSP, sempre que estiguin vigents a l'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei 17/2020, i qualsevol que sigui la normativa de contractació pública a la qual estiguin subjectes d'acord amb el plec.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final tretzena, entra en vigor el dia següent de la seva publicació en el BOE.
- Acord GOV/65/2020, de 5 de maig, que complementa l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març, i s'acorden els criteris per reprendre l'execució de determinats contractes de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que havien estat suspesos amb l'objectiu de reduir riscos de propagació de la COVID-19
El Govern de la Generalitat acorda "aixecar la suspensió de l'execució de les obres de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic decretada per l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març, sempre que es garanteixin les mesures de seguretat i salut pública" en els termes que preveu l'Acord (apartat 1) -amb efectes automàtics en les diverses dates establertes per fases-, sent suficient una comunicació per correu electrònic de l'Administració o entitat contractant al contractista (apartat 4.a); o, en el cas dels contractes que es van suspendre a petició del contractista, amb la declaració de l'Administració o entitat contractant de l'aixecament de la suspensió sense que sigui necessària petició del contractista, i sempre tenint en compte els termes i calendaris de les fases que preveu l'Acord (apartat 4.b). En aquest sentit, el Govern també acorda ampliar el termini de forma automàtica per un període equivalent al termini en què l'obra hagi quedat suspesa dels contractes de serveis i assistències tècniques vinculats a aquestes obres suspeses, que hagin mantingut la continuïtat (apartat 2).
A més, pel que fa als serveis de manteniment dels immobles de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que actualment estan suspesos totalment o parcial d'acord amb l'article 1 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, modificat pel Decret llei 8/2020, de 24 de març, s'acorda que s'ha d'anar restablint d'acord amb criteris de proporcionalitat respecte dels usos dels immobles i garantint, en tot cas, la seva funcionalitat, d'acord amb els criteris que estableix l'Acord (apartat 3) -en alguns casos, amb efectes automàtics des de la comunicació per correu electrònic de l'Administració o entitat contractant al contractista, i en altres, amb acord de l'Administració o entitat contractant de la represa del servei ordinari en el moment que l'immoble estigui en funcionament o, en el cas dels centres de l'àmbit sanitari i sociosanitari, quan el Departament de Salut així ho determini, podent formalitzar-se d'ofici, en tots els supòsits, acta d'aixecament de la suspensió dels contractes (apartat 4.c).
Finalment, s'estableix que el calendari de represa previst en aquest Acord GOV/65/2020 restarà condicionat i podrà modificar-se, en funció de les decisions que acordi el PROCICAT, en atenció a l'evolució de la pandèmia (apartat 5).
07.05.2020.
EFECTES DE EL REAL DECRET 17/2020 A LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA
El passat 5 de maig es va aprovar el Reial Decret 17/2020, pel qual s'aproven mesures de suport a el sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-2019.
Aquesta mesura, que entra en vigor el 7 de maig, afecta la contractació pública.
A continuació, expliquem els efectes de la mesura, recollits en les disposicions addicionals 8 i 9:
S'aixeca la suspensió i interrupció dels terminis dels contractes públics i es permet iniciar nous procediments de contractació, sempre que tota tramitació es realitzi per via electrònica. I! quest aixecament, estableix el Decret, s'estendrà als recursos especials que siguin procedents en els dos casos.
La interrupció de terminis administratius per a la tramitació dels procediments de les entitats de sector públic va començar el passat 14 de març, amb la declaració de l'Estat d'alarma. Els contractes en vigor en aquell moment es podran seguir executant en els mateixos termes, sempre que no s'hagi acordat prèviament la no suspensió entre l'òrgan de contractació i els licitadors.
A més, es modifiquen algunes mesures urgents extraordinàries aprovades el 17 de març (DA9):
En els contractes de serveis i subministraments successius que hagin quedat suspesos, es permet concedir una bestreta a compte de l'import estimat de la indemnització que correspongui. L'abonament es pot fer en un sol pagament o en pagaments periòdics, i l'import anticipat es descomptarà de la liquidació del contracte.
L'aplicació d'aquesta mesura només serà possible quan l'òrgan de contractació, a instància del contractista, hagi vist impossibilitada l'execució del contracte com a conseqüència de la situació, i només s'aplicarà a la part de el contracte que s'hagi vist afectada per aquesta impossibilitat. Això modifica la mesura establerta a mitjans de març perquè les empreses tinguessin similars ingressos malgrat la paralització, bé augmentant el preu o el temps de la concessió fins a un 15%, aplicant només a la part del contracte afectada i no a tot el contracte , i sempre després de l'aprovació de l'Administració.
Finalment, s'estima que tindran consideració de "contractes públics" els contractes d'obres, serveis o consultoria i assistències que siguin complementaris a un contracte d'obres principal, i que siguin necessaris per a la correcta realització de la prestació, així com els contractes de concessió inclosos en els contractes de gestió de serveis públics, sempre que estiguin vigents a l'entrada en vigor de Reial Decret llei.
No obstant això, en aquests contractes no s'aplicaran les disposicions anteriors respecte a indemnitzacions per suspensions, ni aquelles indemnitzacions per suspensió previstes en els plecs de contractes en l'àmbit de la normativa de contractació pública en els sectors d'aigua, energia, transports i serveis postals .
06.05.2020.
Informe de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre el principi de publicitat en els contractes tramitats per emergència durant la vigència de la declaració de l'estat d'alarma com a conseqüència del COVID-19
El dia 30 d'abril de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquest Informe Especial de Supervisió, en el qual s'aborda la supervisió del compliment dels requisits del principi de publicitat, com a principi vertebrador de la LCSP, respecte dels contractes adjudicats per tramitació d'emergència durant l'estat d'alarma declarat com a conseqüència de la crisi sanitària del COVID19 i l'objecte del qual estigui relacionat amb les actuacions directament relacionades amb aquesta crisi. Així, aquest Informe, si bé s'anirà actualitzant setmanalment amb la corresponent incorporació de les dades relatives a les publicacions que es vagin realitzant cada setmana sobre això, comprèn els contractes publicats des del 14 de març -data en la qual es va declarar l'estat d'alarma- fins al 27 d'abril.
Específicament, l'OIReSCON analitza quins són les exigències de publicitat en els contractes de tramitació d'emergència establertes en la LCSP i supervisa, d'una banda, el compliment dels requisits de l'article 120 de la LCSP -en concret, l'obligació formal de donar compte al Consell de Ministre o Consells de Govern autonòmics, dels contractes celebrats- i, de l'altra, el compliment de la publicació dels anuncis de formalització dels contractes tramitats per via d'emergència en les Plataformes de contractació estatal i autonòmiques dels articles 151 i 154 de la LCSP -relatius a la resolució i notificació de l'adjudicació, i a l'anunci de formalització dels contractes, respectivament-, ja que no exclouen explícitament als contractes que s'adjudiquin per aquesta via de tal publicació. En aquest sentit, l'Informe inclou els resultats de l'anàlisi d'aquesta actuació de supervisió.
L'OIReSCON conclou, entre altres aspectes, que amb caràcter general s'està complint, tant en l'Administració General de l'Estat com en les Comunitats Autònomes, l'obligació formal esmentada establerta a l'article 120 de la LCSP de donar compte al Consell de Ministre o Consells de Govern autonòmics, dels contractes celebrats mitjançant tramitació d'emergència pels òrgans de contractació, si bé ressalta que les publicacions de presa de raó per part del Consell de Ministres i Consells de Govern autonòmics respecte a contractes tramitats per via d'emergència no coincideix amb el nombre de contractes adjudicats per aquesta via, en la mesura que algunes d'aquestes publicacions comprenen diversos contractes. A més, assenyala que "el pressupost base de licitació (que indica la despesa pública que pot arribar a executar-se) no està directament relacionat amb el volum de contractes tramitats per via d'emergència"; i que, des d'un punt del procediment, s'identifica la pluralitat d'opcions dels òrgans de contractació, destacant el procediment negociat sense publicitat. Finalment, indica que, en general, s'estan complint les obligacions de publicació, sense perjudici de realitzar una anàlisi amb més detalls en documents pròxims amb relació al compliment de terminis, remissions de publicació al Diari de la Unió Europea i altres extrems.
