Notícies Actualitat
06.07.2020.
L'Acord marc de la CCS dels serveis de neteja presentat en una col·lecció de bones pràctiques en contractació pública socialment responsable de la CE
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20200623-am-neteja-bones-practiques-ce
03.07.2020.
La Generalitat va licitar durant el 2019 obres de més de 268 milions d’euros amb metodologia BIM
Ferran Camps Roqué. Cap del Servei d'Inspecció Tècnica d'Obres del Departament de Territori i Sostenibilitat
La Generalitat de Catalunya, com a principal promotor i gestor d’obra pública, està liderant la implementació del Building Information Modelling (BIM) com a palanca de canvi per a la transformació digital de l’àmbit de la construcció a Catalunya, amb un compromís ferm d’assolir en aquest sector uns alts nivells de sostenibilitat ambiental, econòmica i social en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
El BIM és una nova tecnologia i metodologia de treball virtual on col·laboren de forma contínua els diferents agents públics i privats que participen en el disseny, construcció i manteniment de les infraestructures i edificacions, i amb l’objectiu d’aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, que garanteixi alhora a nivell de Generalitat, un ús més eficient dels recursos públics.
Durant l’any 2019, la Generalitat de Catalunya va licitar amb prescripcions BIM un total de 76 obres per un valor de 268 milions d’euros. Això suposa que, a nivell d’import, més del 57% del total de les obres que va impulsar la Generalitat l’any passat, ja s’executaran utilitzant aquesta nova tecnologia i metodologia.
De les 76 obres on s’utilitzarà el sistema BIM, 38 són d’infraestructures i 36 d’edificació. Els Departaments de Territori i Sostenibilitat, Educació i Salut han concentrat el 89% del total de licitacions amb aquesta nova metodologia. També cal destacar que durant el 2019 un total de 7 Departaments de la Generalitat han promogut obres amb BIM.
Aquestes dades de l’Observatori BIM 2019, donen fe del compromís dels diferents Departaments i entitats del sector públic de la Generalitat per donar compliment a l’Acord de Govern de 11 de desembre de 2018 pel qual es determinen els contractes en què s’ha d’aplicar la metodologia de treball col·laborativa i virtual BIM, i on es fixava el 11 de juny de 2019 com la fita perquè totes les licitacions de contractes d’obres incloguessin la utilització d’aquesta nova metodologia, ja sigui valorant-la com a criteri objectiu d’adjudicació o d’aplicació de forma obligatòria a les obres que tinguessin un valor estimat igual o superior a l’establert pels contractes subjectes a regulació harmonitzada.
30.06.2020.
En aquest apartat trobareu les instruccions i les directrius de la Direcció General de Contractació Pública adreçades a la millora dels procediments, els processos i els sistemes de gestió i organització de la contractació pública de l'Administració de l
https://contractacio.gencat.cat/ca/gestionar-contractacio/regulacio-supervisio/instruccions-directrius/
25.06.2020.
Participació de la Direcció General de Contractació Pública en diferents sessions webinar
Participació de la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja, al webinar 'II seminari d’experts INNOVAP-CLM. Administració electrònica, transparència i contractació pública'.
Aquesta sessió està organitzada pel Centre d’Estudis Europeus “Luis Ortega Álvarez” de la UCLM, en col·laboració amb la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa, i es farà els dies 25 i 26 de juny.
El dia 25 inclou diverses ponències sobre administració electrònica, transparència i contractació electrònica. Mercè Corretja, participarà divendres 26 de juny en el marc de la Taula rodona “Taula d’experiències (I): nivell autonòmic”, conjuntament amb Ángel Cancelo, responsable de Contractació Electrònica de el Servei de Contractació de Govern Basc, i Jesús Poderoso, cap del Servei de Contractació Electrónica i Registres de la Junta de Comunitats de Castella-La Manxa.
Per a més informació i inscripcions, podeu adreceu-vos al correu electrònic següent: cde@uclm.es
Aquesta setmana, Mercè Corretja, ha participat en altres sessions webinar:
• 'Per què cal feminitzar la gestió dels recursos públics', del passat 22 de juny. Webinar organitzat pel Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda amb l'objectiu de reflexionar sobre l’impacte de la perspectiva de gènere en la gestió dels recursos públics.
Va obrir la sessió la benvinguda inicial del director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, Lluís Juncà, i la benvinguda institucional va anar a càrrec de l’Hble. Sr. Pere Aragonès, vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda.
Seguidament, Mercè Brey, fundadora de BLUE Transforming Power i experta en diversitat, va fer la ponència “Més enllà del gènere, una realitat possible”, i tot seguit va tenir lloc la taula rodona on participà la directora general de Contractació Pública, Mercè Corretja, conjuntament amb Anna Tarrach, directora general de Pressupostos; Ariadna Rectoret, directora del SOC; Núria Espuny, directora general de Transparència i Dades Obertes; i Mireia Mata, directora general d’Igualtat. Les participants de la taula rodona van exposar la seva experiència, de com es pot concretar, a la pràctica, la perspectiva de gènere en el disseny o en la implementació de les polítiques públiques del seu àmbit.
La Cloenda de la sessió va anar a càrrec de l’Hble Sra. Alba Vergés, consellera de Salut.
• 'Contractació progressiva com a estratègia de recuperació posterior a la Covid19', de dimarts 23 de juny. Seminari web organitzat pel Departament d'Economia de SOAS de la Universitat de Londres, en col·laboració amb EReNSEP, Ekona i CLES, amb l’objectiu de proporcionar una plataforma per a l'intercanvi de coneixements entre les autoritats locals de Gran Bretanya i de l'Estat Espanyol pel que fa a polítiques i instruments per a la recuperació econòmica i social post-Covid19.
El Seminari va incloure dues sessions. Mercè Corretja va intervenir en la 2a. Sessió sobre “Introducció a les innovacions polítiques i propostes”, conjuntament amb Jordi Ayala, gerent de Pressupost i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, un representant de Ekona, i un de CLES, amb debat posterior amb els assistents.
22.06.2020.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-328/19, sobre les transferències de competències entre entitats del sector públic
El dia 18 de juny 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 1.2, lletra a), de la Directiva 2004/18/CE -que preveu que "són 'contractes públics' els contractes onerosos i celebrats per escrit entre un o diversos operadors econòmics i un o diversos poders adjudicadors, l'objecte dels quals sigui l'execució d'obres, el subministrament de productes o la prestació de serveis en el sentit de la present Directiva". En concret, es planteja si un conveni de col·laboració en matèria de serveis sanitaris pot no estar sotmès, per la seva naturalesa, a l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2004/18/CE, pel fet que materialitza una transferència de competències o una col·laboració entre entitats pertanyents al sector públic.
El TJUE declara que l'article 1.2, lletra a), de la Directiva 2004/18/CE s'ha d'interpretar en el sentit que un conveni d'acord amb el qual els municipis part en ell confien a un d'ells la responsabilitat de l'organització de serveis en favor d'aquests municipis està exclòs de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Directiva pel fet que constitueix una transferència de competències, a efectes de l'article 4.2 TUE, tal com ha estat interpretat en la sentència de 21 de desembre de 2016, Remondis (C-51/15); i afegeix que aquest precepte també "s'ha d'interpretar en el sentit que un conveni de col·laboració d'acord amb el qual els municipis part en ell transfereixen a un d'ells la responsabilitat de l'organització de serveis en favor d'aquests municipis permet considerar, en ocasió d'adjudicacions posteriors a aquesta transferència, que aquest municipi és el poder adjudicador i el faculta per confiar, sense licitació prèvia, a una entitat «in house» la prestació de serveis que no només satisfan les seves pròpies necessitats, sinó també les dels altres municipis part en aquest conveni, encara que, sense aquesta transferència de competències, els municipis esmentats haguessin hagut de satisfer ells mateixos les seves pròpies necessitats".
18.06.2020.
Fer que la contractació pública socialment responsable funcioni: 71 casos de bones pràctiques
El passat mes de maig la Comissió Europea va publicar aquesta guia de bones pràctiques en contractació pública socialment responsable que, tal com assenyala, té com a objectiu millorar la consciència i comprensió del potencial de la contractació pública socialment responsable esmentada i conté 71 exemples de bones pràctiques de com els compradors públics han aconseguit beneficis socials a la pràctica. Aquest estudi -que va ser desenvolupat entre setembre de 2019 i març de 2020- es basa en anteriors i actuals activitats relacionades amb la contractació pública socialment responsable a nivell europeu, nacional i de govern local i està ordenat segons sectors, entre els quals s'inclouen: serveis de neteja, construcció, menjar i càtering, serveis de jardineria, cura de la salut, tecnologia de la informació i la comunicació, transport, mobilitat i residus.
Entre els diferents casos de bones pràctiques que s'assenyalen, es pot destacar que s'inclou l'acord marc socialment responsable de la Comissió Central de Subministraments de la Generalitat de Catalunya per a serveis de neteja ecològics dels edificis administratius a sis territoris (Barcelona ciutat, província de Barcelona, així com les províncies de Girona, Lleida, Tarragona i les oficines del govern de Catalunya amb seu a la ciutat de Madrid), del qual s'assenyala a més que un lot estava reservat per a centres especials de treball i empreses de reinserció.
Així mateix, també s'inclouen com a bones pràctiques l'acord marc d'impressió i multifunció de l'Associació Catalana de Municipis -que enforteix els drets dels treballadors a les cadenes de subministrament de productes electrònics-; i el protocol per a la contractació responsable de l'Ajuntament de Girona -que té per objecte la incorporació de clàusules socials en els contractes públics, així com la reserva de certs contractes a centres especials de treball, empreses d'inserció i entitats sense ànim de lucre, que tinguin per finalitat la inclusió laboral o social de persones en risc d'exclusió social o especialment
16.06.2020.
Guia de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació per a la reactivació de la contractació pública després de l'aixecament de la suspensió dels terminis administratius
El dia 11 de juny de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta Guia, a fi que pugui servir "tant per als òrgans de contractació, com per als contractistes i operadors econòmics en general, les activitats dels quals tinguin relació directa o indirecta amb la contractació pública en la seva represa i reactivació". Per això, aquest document "s'ha estructurat segons l'estat dels procediments de contractació en el moment de declarar-se l'estat d'alarma i com els afecta una vegada aixecada la suspensió".
En concret, en primer lloc, s'estableixen una sèrie de consideracions generals, en les quals es recorda que l'aixecament definitiu dels terminis en tots els procediments de contractació afectats per la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, es produeix a partir de l'1 de juny, i que l'efecte d'aquest aixecament respecte a la manera de computar els terminis suspesos ha estat objecte de diversos Informes de l'Advocacia de l'Estat -concretament, els informes de 26 de març i de 28 de maig.
En segon lloc, s'aborda l'aixecament de la suspensió dels procediments de contractació, analitzant tant la programació i planificació dels procediments esmentats, com la tramitació dels que es reprenen després de l'aixecament de la seva suspensió -distingint els que es troben en fase de preparació, en fase de licitació, en fase d'avaluació de les ofertes, en fase d'adjudicació i els que estan adjudicats en espera de formalització.
A més, s'examinen la tramitació del recurs especial en matèria de contractació -fent referència tant al marc normatiu com a l'aixecament de la suspensió dels terminis d'aquest recurs especial en matèria de contractació-, i els efectes sobre els contractes en fase d'execució suspesos per la situació provocada per la COVID-19. Finalment, la Guia conté un Annex amb orientacions relatives al contingut dels acords d'aixecament de la suspensió de contractes.
10.06.2020.
Actualització de l'Informe Especial de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat del COVID-19
El dia 4 de juny de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat una nova actualització de l'Informe Especial de Supervisió, que recull els resultats de la supervisió del principi de publicitat en els contractes tramitats per via d'emergència, en el període del 14 de març al 3 de juny. En aquesta actualització, es conclou, entre altres aspectes, que:
- Des del tancament del primer Informe Especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 3 de juny continua incrementant-se de manera notable el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant. Així, es destaca que l'objecte d'aquesta actualització són 7.145 contractes tramitats per via d'emergència a dia 3 de juny davant els 618 contractes publicats el 27 d'abril a les plataformes de contractació del sector públic.
- S'ha identificat que dels 3.180 contractes tramitats per via d'emergència vinculada a la causa COVID-19 publicats a les Plataformes de Contractació Autonòmiques, 988 contractes no consten entre els contractes publicats per PLACSP en les seves dades obertes", recordant novament l'obligació de l'article 347 de la LCSP en tant que els resultats de totes les licitacions han d'estar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, i assenyalant, no obstant això, que "s'ha de tenir en compte les dificultats tècniques i la falta d'adequació de les plataformes de contractació, circumstància que continuarà sent objecte de seguiment". En aquest sentit, es ressalta que "el percentatge de 33,38% de contractes tramitats per via d'emergència publicats en plataformes autonòmiques i la publicació dels quals no constava en PLACSP, s'ha vist reduïda en aquesta actualització al 31 %", i afegeix que "no tenint en compte els contractes en què no s'ha optat per cap procediment a efectes de la seva publicació, el percentatge es veuria més reduït encara (27%), fet que reflecteix la necessitat d'adequació i entesa entre les Plataformes de Contractació amb l'objecte de millorar la qualitat de la informació dels contractes publicats".
- S'han identificat una sèrie de publicacions amb anomalies o confusió de conceptes que no permeten identificar de forma adequada la publicació individualitzada de cada contracte, i, en conseqüència, la informació que ha de constar en l'anunci corresponent. En aquest sentit, i atès el creixent i exorbitant volum de contractació per via d'emergència com a causa de la crisi COVID-19, es recomana "una especial cura i detall en la informació de les publicacions d'aquests contractes", ja que d'aquesta informació depèn la verificació posterior de la justificació i adequació a la norma d'aquests contractes, així com els drets que davant aquestes adjudicacions puguin tenir els ciutadans, tals com la interposició del recurs contenciós administratiu". En aquest sentit, assenyala que l'Agència Catalana de Competència al seu informe "Riscos per a la competència en la contractació pública en temps del COVID-19, identifica com un dels riscos a la competència dels contractes tramitats per via d'emergència que es vegi afectat el nivell de transparència i publicitat, recomanant "potenciar al màxim la publicitat, transparència i retiment de comptes", i assenyalant que "l'ombra de potencials influències indegudes en les decisions públiques pot esvair-se amb una adequada motivació i transparència de dades objectives o dels precedents documentats que han dut a seleccionar determinades opcions. De manera que cal prendre les precaucions escaients a fi de facilitar la fiscalització dels contractes subscrits en condicions tan precàries en termes de garanties procedimentals i legals".
- "Partint del compliment en general de l'obligació de donar compte als diferents Consells per part de les Administracions, de les dades comparatives derivades del nombre d'acords adoptats pels Consells de Govern i el nombre d'anuncis de contractació d'emergència publicats, es podria deduir que algunes Administracions no estan complint adequadament l'obligació de publicació o hi ha certs retards en les mateixes".
08.06.2020.
Actualització de l'Informe Especial de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat de la COVID-19
El dia 29 de maig de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat una nova actualització de l'Informe Especial de Supervisió, que recull els resultats de la supervisió del principi de publicitat en els contractes tramitats per via d'emergència, en el període del 14 de març al 27 de maig, i indica que en aquesta ocasió no s'han pogut incloure totes les publicacions dels contractes d'emergència de la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLACSP) ja que "en els dies 25, 26, 27 i 28 de maig no hi ha hagut publicació de les dades en format obert i reutilitzable dels perfils integrats en la mateixa, no sent possible la seva extracció manual a causa del volum de contractes tramitats i publicats diàriament en PLACSP". En aquesta actualització, es conclou, entre altres aspectes, que:
- Des del tancament del primer Informe Especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 27 de maig, "continua incrementant-se de manera notable el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant, si bé en aquesta actualització el ritme de creixement constatat ha disminuït a causa de la no publicació de dades obertes dels perfils agregats en PLACSP en aquesta setmana, i no haver pogut ser incorporats". Així, es destaca que "l'objecte d'aquesta actualització són 5.251 contractes tramitats per via d'emergència a dia 27 de maig davant els 618 contractes publicats el 27 d'abril a les plataformes de contractació del sector públic".
- S'ha identificat que dels 2.543 contractes tramitats per via d'emergència vinculada a la causa COVID-19 publicats a les Plataformes de Contractació Autonòmiques, 849 contractes no consten entre els contractes publicats per PLACSP en les seves dades obertes, recordant novament l'obligació de l'article 347 de la LCSP en tant que els resultats de totes les licitacions han d'estar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, i assenyalant, no obstant això, que "s'han de tenir en compte les dificultats tècniques i de procediment de les quals ha tingut coneixement l'Oficina per plataformes autonòmiques, circumstància que continuarà sent objecte de seguiment". En aquest sentit, es ressalta que "del 65,93% dels contractes d'emergència publicats en Plataformes de Contractació Autonòmiques la publicació de les quals no constava en PLACSP (1.297 de 2.543 contracte) tal i com es reflectia en l'anterior actualització d'aquest Informe Especial de Supervisió de data 22 de maig, aquest percentatge s'ha vist reduït a un 33,38% per la qual cosa la tendència del compliment de la publicació d'aquests contractes d'emergència a l'empara de l'article 347 de la LCSP ha millorat en aquesta actualització".
- S'han identificat una sèrie de publicacions amb anomalies o confusió de conceptes que no permeten identificar de forma adequada la publicació individualitzada de cada contracte, i, en conseqüència, la informació que ha de constar en l'anunci corresponent. En aquest sentit, i atès el creixent i exorbitant volum de contractació per via d'emergència com a causa de la crisi COVID-19, es recomana "una especial cura i detall en la informació de les publicacions d'aquests contractes", ja que d'aquesta informació depèn la verificació posterior de la justificació i adequació a la norma d'aquests contractes, així com els drets que davant aquestes adjudicacions puguin tenir els ciutadans, tals com la interposició del recurs contenciós administratiu.
- "Partint del compliment en general de l'obligació de donar compte als diferents Consells per part de les Administracions, de les dades comparatives derivades del nombre d'acords adoptats pels Consells de Govern i el nombre d'anuncis de contractació d'emergència publicats, es podria deduir que algunes Administracions no estan complint adequadament l'obligació de publicació o hi ha certs retards en les mateixes".
03.06.2020.
Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital
El dia 1 de juny de 2020 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret llei, que té per objecte la creació i regulació de l'ingrés mínim vital com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per mancar de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques (article 1).
Pel que fa a la contractació pública, cal destacar la disposició addicional primera, relativa a la col•laboració de les empreses al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital a la participació activa en la societat, que preveu la regulació mitjançant reglament del Segell d'Inclusió Social, amb el que es distingirà a aquelles empreses i entitats que contribueixin al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital des d'una situació de risc de pobresa i exclusió a la participació activa en la societat. En particular, es preveu que els ocupadors de beneficiaris de l'ingrés mínim vital seran reconeguts amb la condició de titulars del Segell d'Inclusió Social i que "la condició de figurar com a beneficiari de l'ingrés mínim vital en el moment de la seva contractació servirà als efectes de còmput del percentatge a què es refereix l'article 147.2 a) de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic" -article que preveu els criteris socials a aplicar en cas d'empat en defecte de la previsió en els plecs de criteris d'específics per al desempat, i específicament en la lletra a) el de "percentatge superior de treballadors amb discapacitat o en situació d'exclusió social en la plantilla de cadascuna de les empreses; en cas d'igualtat ha de prevaldre el nombre més alt de treballadors fixos amb discapacitat en plantilla, o el nombre més alt de persones treballadores en inclusió en la plantilla".
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final onzena, va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació en el BOE.
