Notícies Actualitat
08.06.2020.
Actualització de l'Informe Especial de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat de la COVID-19
El dia 29 de maig de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat una nova actualització de l'Informe Especial de Supervisió, que recull els resultats de la supervisió del principi de publicitat en els contractes tramitats per via d'emergència, en el període del 14 de març al 27 de maig, i indica que en aquesta ocasió no s'han pogut incloure totes les publicacions dels contractes d'emergència de la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLACSP) ja que "en els dies 25, 26, 27 i 28 de maig no hi ha hagut publicació de les dades en format obert i reutilitzable dels perfils integrats en la mateixa, no sent possible la seva extracció manual a causa del volum de contractes tramitats i publicats diàriament en PLACSP". En aquesta actualització, es conclou, entre altres aspectes, que:
- Des del tancament del primer Informe Especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 27 de maig, "continua incrementant-se de manera notable el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant, si bé en aquesta actualització el ritme de creixement constatat ha disminuït a causa de la no publicació de dades obertes dels perfils agregats en PLACSP en aquesta setmana, i no haver pogut ser incorporats". Així, es destaca que "l'objecte d'aquesta actualització són 5.251 contractes tramitats per via d'emergència a dia 27 de maig davant els 618 contractes publicats el 27 d'abril a les plataformes de contractació del sector públic".
- S'ha identificat que dels 2.543 contractes tramitats per via d'emergència vinculada a la causa COVID-19 publicats a les Plataformes de Contractació Autonòmiques, 849 contractes no consten entre els contractes publicats per PLACSP en les seves dades obertes, recordant novament l'obligació de l'article 347 de la LCSP en tant que els resultats de totes les licitacions han d'estar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, i assenyalant, no obstant això, que "s'han de tenir en compte les dificultats tècniques i de procediment de les quals ha tingut coneixement l'Oficina per plataformes autonòmiques, circumstància que continuarà sent objecte de seguiment". En aquest sentit, es ressalta que "del 65,93% dels contractes d'emergència publicats en Plataformes de Contractació Autonòmiques la publicació de les quals no constava en PLACSP (1.297 de 2.543 contracte) tal i com es reflectia en l'anterior actualització d'aquest Informe Especial de Supervisió de data 22 de maig, aquest percentatge s'ha vist reduït a un 33,38% per la qual cosa la tendència del compliment de la publicació d'aquests contractes d'emergència a l'empara de l'article 347 de la LCSP ha millorat en aquesta actualització".
- S'han identificat una sèrie de publicacions amb anomalies o confusió de conceptes que no permeten identificar de forma adequada la publicació individualitzada de cada contracte, i, en conseqüència, la informació que ha de constar en l'anunci corresponent. En aquest sentit, i atès el creixent i exorbitant volum de contractació per via d'emergència com a causa de la crisi COVID-19, es recomana "una especial cura i detall en la informació de les publicacions d'aquests contractes", ja que d'aquesta informació depèn la verificació posterior de la justificació i adequació a la norma d'aquests contractes, així com els drets que davant aquestes adjudicacions puguin tenir els ciutadans, tals com la interposició del recurs contenciós administratiu.
- "Partint del compliment en general de l'obligació de donar compte als diferents Consells per part de les Administracions, de les dades comparatives derivades del nombre d'acords adoptats pels Consells de Govern i el nombre d'anuncis de contractació d'emergència publicats, es podria deduir que algunes Administracions no estan complint adequadament l'obligació de publicació o hi ha certs retards en les mateixes".
03.06.2020.
Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital
El dia 1 de juny de 2020 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret llei, que té per objecte la creació i regulació de l'ingrés mínim vital com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per mancar de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques (article 1).
Pel que fa a la contractació pública, cal destacar la disposició addicional primera, relativa a la col•laboració de les empreses al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital a la participació activa en la societat, que preveu la regulació mitjançant reglament del Segell d'Inclusió Social, amb el que es distingirà a aquelles empreses i entitats que contribueixin al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital des d'una situació de risc de pobresa i exclusió a la participació activa en la societat. En particular, es preveu que els ocupadors de beneficiaris de l'ingrés mínim vital seran reconeguts amb la condició de titulars del Segell d'Inclusió Social i que "la condició de figurar com a beneficiari de l'ingrés mínim vital en el moment de la seva contractació servirà als efectes de còmput del percentatge a què es refereix l'article 147.2 a) de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic" -article que preveu els criteris socials a aplicar en cas d'empat en defecte de la previsió en els plecs de criteris d'específics per al desempat, i específicament en la lletra a) el de "percentatge superior de treballadors amb discapacitat o en situació d'exclusió social en la plantilla de cadascuna de les empreses; en cas d'igualtat ha de prevaldre el nombre més alt de treballadors fixos amb discapacitat en plantilla, o el nombre més alt de persones treballadores en inclusió en la plantilla".
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final onzena, va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació en el BOE.
01.06.2020.
Sentència del TJUE (assumpte C-796/18) i Conclusions de l'Advocat General de la UE (assumpte C-367/19)
- Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-796/18, sobre el concepte de "contracte onerós" i la cooperació entre poders adjudicadors
Aquesta sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial sobre la interpretació de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, relatiu a la definició de "contractes públics", així com de l'article 12.4 de la mateixa Directiva, relatiu als contractes celebrats exclusivament entre dos o més poders adjudicadors. En concret, s'analitza, en primer lloc, si el concepte de «contracte públic», en el sentit de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, difereix del concepte de «contracte», contemplat a l'article 12.4 de la mateixa Directiva; en segon lloc, l'objecte de la cooperació entre els poders adjudicadors, prevista a l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE; i en tercer lloc, si existeix en relació amb l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE esmentat una prohibició no escrita de tracte de favor.
El TJUE declara que la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que un acord que, d'una banda, estableix que un poder adjudicador cedeix gratuïtament un software a un altre poder adjudicador i, d'altra banda, es vincula amb un acord de cooperació en virtut del qual cadascuna de les parts s'obliga a cedir gratuïtament a l'altra els futurs desenvolupaments del software que pogués implementar constitueix un «contracte públic», en el sentit de l'article 2.1, punt 5), d'aquesta Directiva, quan tant dels termes dels referits acords com de la normativa nacional aplicable resulti que aquest software serà, en principi, objecte d'adaptacions.
A més, assenyala que l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que "una cooperació entre poders adjudicadors pot quedar exclosa de l'àmbit d'aplicació de les normes de contractació pública previstes en aquesta Directiva quan tal cooperació recaigui sobre activitats de suport als serveis públics que han de prestar, fins i tot de forma individual, cadascun dels socis d'aquesta cooperació, sempre i quan tals activitats de suport contribueixin a la realització efectiva dels referits serveis públics"; i que aquest precepte, en relació amb el considerant 33 -relatiu a la possibilitat dels poders adjudicadors de poder optar per prestar de manera conjunta els seus serveis públics mitjançant cooperació- i l'article 18.1 -relatiu als principis de la contractació- de la mateixa Directiva, s'ha d'interpretar en el sentit que "una cooperació entre poders adjudicadors no ha de tenir l'efecte, de conformitat amb el principi d'igualtat de tracte, d'afavorir una empresa privada respecte als seus competidors".
- Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-367/19, sobre el concepte de "contracte onerós" i la qualificació com a oferta anormalment baixa d'una oferta per import de zero euros
L'Advocat General es pronuncia, d'una banda, sobre l'abast del concepte de "contracte onerós" a què al•ludeix la definició de «contractes públics» que figura a l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, i especialment, sobre el concepte connex de "contrapartida" i, de l'altra, sobre si una oferta per un preu de zero euros pot en tot cas qualificar-se "d'oferta anormalment baixa" de manera que pot ser examinada i, en el seu cas, rebutjada a la llum del disposat a l'article 69 de la Directiva esmentada, relatiu a les ofertes anormalment baixes.
L'Advocat General proposa al Tribunal de Justícia que respongui que el concepte de "contracte onerós" a què es refereix l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE "s'ha d'interpretar en el sentit que no permet qualificar de 'contracte públic de serveis' una operació per la qual el licitador presenta al poder adjudicador la proposta de prestar el servei per un preu de zero euros, en la mesura que les parts del contracte no pactin una contrapartida de valor econòmic a càrrec del poder adjudicador".
D'altra banda, indica que una oferta per un preu de zero euros s'ha d'examinar de conformitat amb el disposat a l'article 69 de la Directiva 2014/24/UE, si escau, "una vegada s'hagin obtingut del licitador explicacions addicionals quant a la naturalesa exacta de la contrapartida de valor econòmic a càrrec del poder adjudicador"; i afegeix que tal oferta s'ha de rebutjar en el supòsit que no permeti donar lloc, en el marc específic d'un procediment de licitació pública, a la celebració d'un "contracte onerós" en el sentit de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva esmentada.
29.05.2020.
Integritat i contractació pública: una nova Guia de l'Oficina Antifrau de Catalunya
La integritat i la transparència són dos principis fonamentals per recuperar la confiança en les institucions públiques. En l’àmbit de la contractació pública l’aplicació d’aquests principis és un repte i, alhora, una oportunitat per canviar i millorar els models i la gestió. La identificació de riscos, l’anàlisi i la introducció de les correccions necessàries per evitar o eliminar aquests riscos, són eines que ens han d’ajudar a millorar la compra pública. En aquesta línia, l’Oficina Antifrau de Catalunya ha elaborat una nova Guia per a la integritat en la contractació pública.
La finalitat de la Guia és facilitar a les institucions públiques de Catalunya l’anàlisi dels propis riscos, així com les eines i recursos necessaris per a dur a terme una tasca preventiva en aquest àmbit concret de la gestió pública. En la Guia hi trobareu dos blocs de continguts:
La identificació de les 12 àrees de risc de la contractació pública i l'anàlisi dels factors de risc més habituals o més greus, resultat de la diagnosi duta a terme per l'Oficina Antifrau.
Els passos a seguir per endegar un procés de gestió de riscos en aquest àmbit.
27.05.2020.
Vols saber quins contractes públics ha tramitat d'emergència la Generalitat de Catalunya durant la pandèmia de la COVID-19?
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-but-03
26.05.2020.
Darreres mesures normatives d'afectació en matèria de contractació pública
L’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, a més de portar a la suspensió dels contractes públics en execució, també va tenir com a conseqüència la suspensió de tots els termes i terminis dels procediments administratius, incloent-hi els dels procediments de contractació pública.
Si bé ja es comença a parlar de l’aixecament amb efectes l’1 de juny de la suspensió de tots els termes i terminis administratius, després de dos mesos de paralització de l’activitat contractual ordinària del sector públic, el cert és que calia que el sector públic pogués reprendre la seva activitat contractual per poder garantir la continuïtat de la prestació dels serveis públics ordinaris. Aquesta necessitat, junt amb la importància que la contractació pública pot tenir com a motor per reactivar l'economia en aquests moments, han portat a l’aixecament ja en aquest àmbit de la suspensió dels termes i terminis.
Així, i amb efectes del dia 7 de maig, el Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-2019, ha aixecat la suspensió acordada per la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, dels termes i terminis dels procediments electrònics de contractació del sector públic, així com la suspensió pel que fa a l’inici de nous procediments de contractació, sempre que la tramitació es dugui a terme per mitjans electrònics. La mesura d’aixecament de la suspensió dels terminis s’estén als recursos especials en matèria de contractació pública relatius a aquests procediments, en relació amb els quals s’aixeca la suspensió.
Per tant, els òrgans de contractació poden reprendre la tramitació dels procediments de licitació que van quedar suspesos per la declaració de l’estat d’alarma, així com iniciar nous procediments de contractació, sempre i quan la seva tramitació sigui per mitjans electrònics.
D’altra banda, el DOGC núm. 8727, de 6 de maig, publica l'Acord GOV/65/2020, de 5 de maig, que complementa l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març, i s'acorden els criteris per reprendre l'execució de determinats contractes de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que havien estat suspesos amb l'objectiu de reduir riscos de propagació de la COVID-19.
En aquest Acord del Govern s’adopten diverses mesures en relació amb la suspensió de l’execució dels contractes d’obres, dels de serveis vinculats a les obres i dels de manteniment de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.
L’Acord del Govern estableix una calendari per a l’aixecament esglaonat de la suspensió dels contractes d’obres a fi de preservar les mesures de seguretat i salut pública decretades, prioritzant les que no comportin interacció amb usuaris o persones alienes a l’obra. L’aixecament de la suspensió serà automàtica des de la comunicació al contractista en el cas dels contractes d’obres l’execució dels quals es va suspendre per l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març; quan la suspensió del contracte es produís a instància del contractista, l’entitat contractant podrà declarar l'aixecament de la suspensió sense que sigui necessària la petició del contractista, i sempre tenint en compte els termes i el calendari d’aixecament progressiu establerts en el propi Acord del Govern.
Respecte dels contractes de serveis i assistències tècniques vinculats a obres suspeses, però que hagin mantingut la continuïtat, s'estableix una ampliació automàtica del termini d’execució per a un període de temps equivalent al de la suspensió del contracte d’obres al qual està vinculat.
Pel que fa a l’aixecament de la suspensió dels contractes de manteniment, l’Acord del Govern preveu els efectes automàtics de l’aixecament de la suspensió d’aquests contractes des de la comunicació al contractista per correu electrònic; no obstant, respecte dels que afecten a centres de l'àmbit sanitari i assistencial, es preveu que sigui el Departament de Salut el que en funció de les necessitats determini quan es produeix l’aixecament de la suspensió.
25.05.2020.
La possibilitat de basar-se en la classificació d'una empresa de el grup
Les diferents situacions per les que passa una empresa poden desembocar en canvis pel que fa a la seva activitat o el seu model de negoci, i crear així una nova societat amb personalitat jurídica pròpia, o aportant a una societat existent. És aquí on s'obre un ventall de possibilitats al voltant de la relació entre la Societat Beneficiària i la Societat Originària.
La vida d'una empresa és dinàmica i està subjecta a variacions. De vegades, aquests canvis poden suposar una transformació de la mateixa, segregant una branca de la seva activitat o escindint una unitat de negoci, i creant-ne una nova societat amb personalitat jurídica pròpia, o aportant a una societat existent (en ambdós casos, d'ara endavant "Societat Beneficiària"). En aquests supòsits, la Societat Beneficiària pot subrogar-ne en la posició contractual de la societat preexistent ( "Societat Originària") o constituir com un nou ens amb ànim licitatori propi.
Si aquesta modificació no es realitza d'acord amb l'obtenció d'una nova classificació o actualització de la mateixa per a la Societat Beneficiària, o amb l'actualització de la classificació de la Societat Originària, poden presentar-se problemes a l'hora de continuar amb els contractes adjudicats o de concórrer a noves licitacions de contractes amb l'Administració Pública.
S'ha de tenir present que la classificació és un sistema mitjançant el qual l'empresa acredita la seva solvència econòmica, financera, tècnica i professional, evitant així l'haver de justificar aquests extrems cada vegada que concorri a procediments en els quals es licitin contractes de característiques similars. En paraules del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid, en la Sentència 219/2019, de 27 de març (RJCA / 2019/172),, "la classificació d'empreses s'efectuarà en funció dels elements personals, materials econòmics i tècnics de què disposin respecte del activitat en què la sol•licitin i es farà d'acord amb les seves característiques fonamentals ".
Per tant, una modificació pot donar lloc a l'alteració de la totalitat o de diversos d'aquests paràmetres i afectar la classificació de les societats. Aquesta situació resulta especialment problemàtica per a la presentació d'ofertes, sobretot en un determinat tipus de contracte: el contracte d'obres d'import igual o superior a 500.000 euros.
A la licitació d'aquest tipus de contractes, la societat licitadora ha d'acreditar la solvència mitjançant la seva classificació, d'acord amb el que estableix l'article 77 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic ( "LCSP" ).
A l'escenari plantejat, en el cas que la Societat Beneficiària o la Societat Originària no comptessin amb la deguda classificació, caldria preguntar-se si seria possible basar-se en la classificació d'un tercer, a l'igual que passa amb l'acreditació de la solvència per mitjans externs , considerant que la classificació és un sistema particular d'acreditació de la solvència. En particular, si seria possible basar-se en la classificació d'una altra societat de el grup a què pertanyin.
En aquest sentit, resulta pacífica l'opció que l'LCSP atorga als licitadors de basar-se en la solvència de tercers, bé siguin empreses de el mateix grup o tercers externs. Així s'estableix en el seu article 75. La doctrina administrativa ha matisat aquesta possibilitat exigint que es compleixin, a més, una sèrie de requisits: acreditar mitjançant prova efectiva que es disposa dels mitjans del empresa en la qual es basa la seva solvència per a l'execució del contracte, tenir un mínim de solvència pròpia i respectar el límit de determinats requisits de caràcter qualitatiu i personalíssim, com són, per exemple, els certificats de qualitat.
De la mateixa manera, és pacífica també l'opció que brinda l'LCSP a aquelles companyies que requereixin una classificació de poder basar-se en la solvència d'altres societats pertanyents al seu mateix grup (article 79.3 LCSP): "En el supòsit de persones jurídiques pertanyents a un grup de societats, i als efectes de la valoració de la seva solvència econòmica, financera, tècnica o professional, es podrà tenir en compte a les societats pertanyents a el grup, sempre que la persona jurídica en qüestió acrediti que tindrà efectivament a la seva disposició, durant el termini a què es refereix l'apartat 2 del article 82, els mitjans d'aquestes societats necessaris per a l'execució dels contractes ".
No obstant això, la veritat és que aquest article sembla referir més aviat a la possibilitat d'utilitzar la solvència d'una altra societat de el grup per obtenir una classificació pròpia, que a utilitzar la classificació del empresa de el grup en favor d'una mateixa en un procediment de licitació d'un contracte.
A el marge d'aquests dos preceptes, res diu la LCSP expressament sobre la possibilitat d'utilitzar la classificació d'una empresa de el grup per participar en una licitació en la qual la mateixa sigui obligatòria. Tampoc abunden en la doctrina administrativa pronunciaments en aquest sentit tan específic. Però, encara que no abunden, sí que cal recordar la resolució 525/2016, d'1 de juliol de 2016 el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ( "TACRC").
En aquesta resolució l'TACRC va permetre a l'empresa licitadora acreditar la classificació requerida basant-se en la de la seva societat matriu, per al que va aportar, el certificat de la classificació i una declaració responsable de la societat matriu posant a disposició de la seva filial dels mitjans que necessitava per a l'execució del contracte:
"Doncs bé, com vam dir en les nostres resolucions 196/2013 i 273/2013, per acreditar la solvència de la licitadora s'hauria d'admetre el certificat de classificació del empresa matriu de el grup, juntament amb la declaració d'aquesta posant a disposició de la licitadora dels mitjans que necessiti per a l'execució del contracte si resulta adjudicatària. Si traslladem aquesta doctrina a les circumstàncies del nostre cas, ens trobem que la documentació acreditativa de la solvència de la recurrent comprèn la classificació requerida en el PCAP de la societat matriu (...), així com una declaració del representant d'aquesta entitat en la qual afirma que posa a disposició del entitat recurrent tots els mitjans materials i personals necessaris per a l'execució del contracte, (...), i que respondrà solidàriament de les obligacions derivades del execució del contracte. "
En base a aquest pronunciament, a l'escenari aquí plantejat, sembla que res obstaria a la Societat Beneficiària a presentar-se a una licitació fent ús de la classificació de la seva empresa matriu per justificar la seva solvència.
Pel que fa a la Societat Originària, en el cas que es tractés de la societat matriu de el grup, cal destacar la Resolució 167/2019, de 22 de febrer, de la mateixa TACRC. En ella, el Tribunal va estimar l'ús que una empresa havia fet de la classificació de la seva filial, sense necessitat de declarar-ho com mitjans externs. Basant-se dit pronunciament, el Tribunal va concloure que els mitjans d'una filial participada a el cent per cent per una altra empresa no són veritablement externs a la matriu sinó propis de la mateixa:
"Per tot això, cal considerar que els mitjans de la filial participada a el 100% no són veritablement externs del entitat licitadora sinó propis de la mateixa. Des d'aquesta perspectiva, no hi hauria error en el DEUC i la recurrent no ho estaria modificant en el tràmit d'l'art. 150.2 LCSP. Però fins i tot en el cas de considerar que hi ha error, amb els antecedents exposats, és clar que seria un error excusable i per això esmenable. "
D'acord amb aquest pronunciament, a l'escenari plantejat, sembla igualment que res obstaria a la Societat Originària a utilitzar la classificació d'alguna de les seves filials per concórrer a el procediment de licitació, al considerar mitjans propis.
Addicionalment i sense perjudici del anterior, en el cas que la Societat beneficiarà o la Societat Originària (si no fos matriu), pretengués utilitzar la classificació d'una altra societat que es trobi al seu mateix nivell en l'estructura de el grup, cal indicar que no existeixen pronunciaments necessaris que permetin delimitar una resposta a l'opció aquí plantejada.
Per tant, a la vista del que s'ha exposat, una empresa interessada en licitar a un contracte en el qual l'acreditació de la solvència mitjançant la classificació sigui obligatòria, podria presentar ús del certificat de la seva matriu, o aquesta fent ús dels mitjans de la seva filial, sempre que aquesta classificació es correspongui amb l’ exigida pels plecs que regeixin la licitació.
22.05.2020.
Aprovació de les bases i convocatòria de les subvencions per a treballadors i treballadores autònomes de la ciutat afectats pel cessament o la davallada de l'activitat econòmica
Aprovació de les bases i convocatòria de les subvencions per a treballadors i treballadores autònomes de la ciutat afectats pel cessament o la davallada de l'activitat econòmica
https://bop.diba.cat/temp/05_022020006258.pdf
19.05.2020.
Actualització de l'Informe Especial de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat del COVID-19
El dia 14 de maig de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta actualització de l'Informe Especial de Supervisió, que recull els resultats de la supervisió del principi de publicitat en els contractes tramitats per via d'emergència, en el període del 14 de març -data en la qual es va declarar l'estat d'alarma- al 13 de maig.
En aquesta actualització, es conclou, entre altres aspectes, que "des del tancament del primer Informe Especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 13 de maig, data en la qual es tanca aquesta actualització, s'ha incrementat de manera notable el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant". Així, es destaca que "hi ha publicats 2.942 contractes tramitats per via d'emergència a dia 13 de maig davant els 618 contractes publicats el 27 d'abril". D'altra banda, es conclou que "s'ha identificat que dels 632 contractes tramitats per via d'emergència (contractació menor exclosa) vinculada a la causa COVID-19 publicats a les Plataformes de Contractació Autonòmiques, 283 contractes no consten entre els contractes publicats per PLACSP en les seves dades obertes"; i en aquest sentit, es recorda "l'obligació de l'article 347 de la LCSP en tant que els resultats de totes les licitacions han d'estar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic".
18.05.2020.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-263/19, sobre la possibilitat d'imposar una multa tant al poder adjudicador com a l'adjudicatari d'un contracte per modificar-lo il•legalment durant la seva execució
El dia 14 de maig de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a si les Directives de recursos -la Directiva 89/665/CEE i la Directiva 92/13/CEE-, així com la Directiva 2007/66/CE -que modifica a les dues anteriors-, i la Directiva 2014/25/UE s'oposen a una normativa nacional que permet imposar una sanció en forma de multa a l'entitat adjudicadora i també a l'adjudicatari d'un contracte per realitzar una modificació il•legal d'aquest contracte durant la seva execució, sense recórrer a un nou procediment de licitació.
El TJUE declara que les Directives de recursos, la Directiva 2007/66/CE i la Directiva 2014/25/UE "s'han d'interpretar en el sentit que no s'oposen a una normativa nacional que, en un procediment de recurs incoat d'ofici per una autoritat de control, permet imputar una infracció i imposar una multa no només al poder adjudicador sinó també a l'adjudicatari del contracte en el supòsit que, en ocasió de la modificació d'un contracte públic durant la seva execució, s'hagin eludit irregularment les normes de licitació pública". No obstant això, assenyala que "quan tal possibilitat estigui prevista per la normativa nacional, el procediment de recurs ha de respectar el Dret de la Unió, inclosos els principis generals d'aquest, en la mesura que el mateix contracte públic de què es tracti estigui comprès en l'àmbit d'aplicació material de les Directives sobre contractació pública, ja sigui ab initio o arran de la seva modificació il•legal".
Així mateix, indica que "la quantia de la multa que sanciona la modificació il•legal d'un contracte públic celebrat entre un poder adjudicador i un adjudicatari s'ha de determinar prenent en consideració l'actuació de cadascuna de les parts".
