Notícies Actualitat
01.06.2020.
Sentència del TJUE (assumpte C-796/18) i Conclusions de l'Advocat General de la UE (assumpte C-367/19)
- Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-796/18, sobre el concepte de "contracte onerós" i la cooperació entre poders adjudicadors
Aquesta sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial sobre la interpretació de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, relatiu a la definició de "contractes públics", així com de l'article 12.4 de la mateixa Directiva, relatiu als contractes celebrats exclusivament entre dos o més poders adjudicadors. En concret, s'analitza, en primer lloc, si el concepte de «contracte públic», en el sentit de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, difereix del concepte de «contracte», contemplat a l'article 12.4 de la mateixa Directiva; en segon lloc, l'objecte de la cooperació entre els poders adjudicadors, prevista a l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE; i en tercer lloc, si existeix en relació amb l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE esmentat una prohibició no escrita de tracte de favor.
El TJUE declara que la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que un acord que, d'una banda, estableix que un poder adjudicador cedeix gratuïtament un software a un altre poder adjudicador i, d'altra banda, es vincula amb un acord de cooperació en virtut del qual cadascuna de les parts s'obliga a cedir gratuïtament a l'altra els futurs desenvolupaments del software que pogués implementar constitueix un «contracte públic», en el sentit de l'article 2.1, punt 5), d'aquesta Directiva, quan tant dels termes dels referits acords com de la normativa nacional aplicable resulti que aquest software serà, en principi, objecte d'adaptacions.
A més, assenyala que l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que "una cooperació entre poders adjudicadors pot quedar exclosa de l'àmbit d'aplicació de les normes de contractació pública previstes en aquesta Directiva quan tal cooperació recaigui sobre activitats de suport als serveis públics que han de prestar, fins i tot de forma individual, cadascun dels socis d'aquesta cooperació, sempre i quan tals activitats de suport contribueixin a la realització efectiva dels referits serveis públics"; i que aquest precepte, en relació amb el considerant 33 -relatiu a la possibilitat dels poders adjudicadors de poder optar per prestar de manera conjunta els seus serveis públics mitjançant cooperació- i l'article 18.1 -relatiu als principis de la contractació- de la mateixa Directiva, s'ha d'interpretar en el sentit que "una cooperació entre poders adjudicadors no ha de tenir l'efecte, de conformitat amb el principi d'igualtat de tracte, d'afavorir una empresa privada respecte als seus competidors".
- Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-367/19, sobre el concepte de "contracte onerós" i la qualificació com a oferta anormalment baixa d'una oferta per import de zero euros
L'Advocat General es pronuncia, d'una banda, sobre l'abast del concepte de "contracte onerós" a què al•ludeix la definició de «contractes públics» que figura a l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, i especialment, sobre el concepte connex de "contrapartida" i, de l'altra, sobre si una oferta per un preu de zero euros pot en tot cas qualificar-se "d'oferta anormalment baixa" de manera que pot ser examinada i, en el seu cas, rebutjada a la llum del disposat a l'article 69 de la Directiva esmentada, relatiu a les ofertes anormalment baixes.
L'Advocat General proposa al Tribunal de Justícia que respongui que el concepte de "contracte onerós" a què es refereix l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE "s'ha d'interpretar en el sentit que no permet qualificar de 'contracte públic de serveis' una operació per la qual el licitador presenta al poder adjudicador la proposta de prestar el servei per un preu de zero euros, en la mesura que les parts del contracte no pactin una contrapartida de valor econòmic a càrrec del poder adjudicador".
D'altra banda, indica que una oferta per un preu de zero euros s'ha d'examinar de conformitat amb el disposat a l'article 69 de la Directiva 2014/24/UE, si escau, "una vegada s'hagin obtingut del licitador explicacions addicionals quant a la naturalesa exacta de la contrapartida de valor econòmic a càrrec del poder adjudicador"; i afegeix que tal oferta s'ha de rebutjar en el supòsit que no permeti donar lloc, en el marc específic d'un procediment de licitació pública, a la celebració d'un "contracte onerós" en el sentit de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva esmentada.
29.05.2020.
Integritat i contractació pública: una nova Guia de l'Oficina Antifrau de Catalunya
La integritat i la transparència són dos principis fonamentals per recuperar la confiança en les institucions públiques. En l’àmbit de la contractació pública l’aplicació d’aquests principis és un repte i, alhora, una oportunitat per canviar i millorar els models i la gestió. La identificació de riscos, l’anàlisi i la introducció de les correccions necessàries per evitar o eliminar aquests riscos, són eines que ens han d’ajudar a millorar la compra pública. En aquesta línia, l’Oficina Antifrau de Catalunya ha elaborat una nova Guia per a la integritat en la contractació pública.
La finalitat de la Guia és facilitar a les institucions públiques de Catalunya l’anàlisi dels propis riscos, així com les eines i recursos necessaris per a dur a terme una tasca preventiva en aquest àmbit concret de la gestió pública. En la Guia hi trobareu dos blocs de continguts:
La identificació de les 12 àrees de risc de la contractació pública i l'anàlisi dels factors de risc més habituals o més greus, resultat de la diagnosi duta a terme per l'Oficina Antifrau.
Els passos a seguir per endegar un procés de gestió de riscos en aquest àmbit.
27.05.2020.
Vols saber quins contractes públics ha tramitat d'emergència la Generalitat de Catalunya durant la pandèmia de la COVID-19?
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-but-03
26.05.2020.
Darreres mesures normatives d'afectació en matèria de contractació pública
L’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, a més de portar a la suspensió dels contractes públics en execució, també va tenir com a conseqüència la suspensió de tots els termes i terminis dels procediments administratius, incloent-hi els dels procediments de contractació pública.
Si bé ja es comença a parlar de l’aixecament amb efectes l’1 de juny de la suspensió de tots els termes i terminis administratius, després de dos mesos de paralització de l’activitat contractual ordinària del sector públic, el cert és que calia que el sector públic pogués reprendre la seva activitat contractual per poder garantir la continuïtat de la prestació dels serveis públics ordinaris. Aquesta necessitat, junt amb la importància que la contractació pública pot tenir com a motor per reactivar l'economia en aquests moments, han portat a l’aixecament ja en aquest àmbit de la suspensió dels termes i terminis.
Així, i amb efectes del dia 7 de maig, el Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-2019, ha aixecat la suspensió acordada per la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, dels termes i terminis dels procediments electrònics de contractació del sector públic, així com la suspensió pel que fa a l’inici de nous procediments de contractació, sempre que la tramitació es dugui a terme per mitjans electrònics. La mesura d’aixecament de la suspensió dels terminis s’estén als recursos especials en matèria de contractació pública relatius a aquests procediments, en relació amb els quals s’aixeca la suspensió.
Per tant, els òrgans de contractació poden reprendre la tramitació dels procediments de licitació que van quedar suspesos per la declaració de l’estat d’alarma, així com iniciar nous procediments de contractació, sempre i quan la seva tramitació sigui per mitjans electrònics.
D’altra banda, el DOGC núm. 8727, de 6 de maig, publica l'Acord GOV/65/2020, de 5 de maig, que complementa l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març, i s'acorden els criteris per reprendre l'execució de determinats contractes de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que havien estat suspesos amb l'objectiu de reduir riscos de propagació de la COVID-19.
En aquest Acord del Govern s’adopten diverses mesures en relació amb la suspensió de l’execució dels contractes d’obres, dels de serveis vinculats a les obres i dels de manteniment de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.
L’Acord del Govern estableix una calendari per a l’aixecament esglaonat de la suspensió dels contractes d’obres a fi de preservar les mesures de seguretat i salut pública decretades, prioritzant les que no comportin interacció amb usuaris o persones alienes a l’obra. L’aixecament de la suspensió serà automàtica des de la comunicació al contractista en el cas dels contractes d’obres l’execució dels quals es va suspendre per l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març; quan la suspensió del contracte es produís a instància del contractista, l’entitat contractant podrà declarar l'aixecament de la suspensió sense que sigui necessària la petició del contractista, i sempre tenint en compte els termes i el calendari d’aixecament progressiu establerts en el propi Acord del Govern.
Respecte dels contractes de serveis i assistències tècniques vinculats a obres suspeses, però que hagin mantingut la continuïtat, s'estableix una ampliació automàtica del termini d’execució per a un període de temps equivalent al de la suspensió del contracte d’obres al qual està vinculat.
Pel que fa a l’aixecament de la suspensió dels contractes de manteniment, l’Acord del Govern preveu els efectes automàtics de l’aixecament de la suspensió d’aquests contractes des de la comunicació al contractista per correu electrònic; no obstant, respecte dels que afecten a centres de l'àmbit sanitari i assistencial, es preveu que sigui el Departament de Salut el que en funció de les necessitats determini quan es produeix l’aixecament de la suspensió.
25.05.2020.
La possibilitat de basar-se en la classificació d'una empresa de el grup
Les diferents situacions per les que passa una empresa poden desembocar en canvis pel que fa a la seva activitat o el seu model de negoci, i crear així una nova societat amb personalitat jurídica pròpia, o aportant a una societat existent. És aquí on s'obre un ventall de possibilitats al voltant de la relació entre la Societat Beneficiària i la Societat Originària.
La vida d'una empresa és dinàmica i està subjecta a variacions. De vegades, aquests canvis poden suposar una transformació de la mateixa, segregant una branca de la seva activitat o escindint una unitat de negoci, i creant-ne una nova societat amb personalitat jurídica pròpia, o aportant a una societat existent (en ambdós casos, d'ara endavant "Societat Beneficiària"). En aquests supòsits, la Societat Beneficiària pot subrogar-ne en la posició contractual de la societat preexistent ( "Societat Originària") o constituir com un nou ens amb ànim licitatori propi.
Si aquesta modificació no es realitza d'acord amb l'obtenció d'una nova classificació o actualització de la mateixa per a la Societat Beneficiària, o amb l'actualització de la classificació de la Societat Originària, poden presentar-se problemes a l'hora de continuar amb els contractes adjudicats o de concórrer a noves licitacions de contractes amb l'Administració Pública.
S'ha de tenir present que la classificació és un sistema mitjançant el qual l'empresa acredita la seva solvència econòmica, financera, tècnica i professional, evitant així l'haver de justificar aquests extrems cada vegada que concorri a procediments en els quals es licitin contractes de característiques similars. En paraules del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Madrid, en la Sentència 219/2019, de 27 de març (RJCA / 2019/172),, "la classificació d'empreses s'efectuarà en funció dels elements personals, materials econòmics i tècnics de què disposin respecte del activitat en què la sol•licitin i es farà d'acord amb les seves característiques fonamentals ".
Per tant, una modificació pot donar lloc a l'alteració de la totalitat o de diversos d'aquests paràmetres i afectar la classificació de les societats. Aquesta situació resulta especialment problemàtica per a la presentació d'ofertes, sobretot en un determinat tipus de contracte: el contracte d'obres d'import igual o superior a 500.000 euros.
A la licitació d'aquest tipus de contractes, la societat licitadora ha d'acreditar la solvència mitjançant la seva classificació, d'acord amb el que estableix l'article 77 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic ( "LCSP" ).
A l'escenari plantejat, en el cas que la Societat Beneficiària o la Societat Originària no comptessin amb la deguda classificació, caldria preguntar-se si seria possible basar-se en la classificació d'un tercer, a l'igual que passa amb l'acreditació de la solvència per mitjans externs , considerant que la classificació és un sistema particular d'acreditació de la solvència. En particular, si seria possible basar-se en la classificació d'una altra societat de el grup a què pertanyin.
En aquest sentit, resulta pacífica l'opció que l'LCSP atorga als licitadors de basar-se en la solvència de tercers, bé siguin empreses de el mateix grup o tercers externs. Així s'estableix en el seu article 75. La doctrina administrativa ha matisat aquesta possibilitat exigint que es compleixin, a més, una sèrie de requisits: acreditar mitjançant prova efectiva que es disposa dels mitjans del empresa en la qual es basa la seva solvència per a l'execució del contracte, tenir un mínim de solvència pròpia i respectar el límit de determinats requisits de caràcter qualitatiu i personalíssim, com són, per exemple, els certificats de qualitat.
De la mateixa manera, és pacífica també l'opció que brinda l'LCSP a aquelles companyies que requereixin una classificació de poder basar-se en la solvència d'altres societats pertanyents al seu mateix grup (article 79.3 LCSP): "En el supòsit de persones jurídiques pertanyents a un grup de societats, i als efectes de la valoració de la seva solvència econòmica, financera, tècnica o professional, es podrà tenir en compte a les societats pertanyents a el grup, sempre que la persona jurídica en qüestió acrediti que tindrà efectivament a la seva disposició, durant el termini a què es refereix l'apartat 2 del article 82, els mitjans d'aquestes societats necessaris per a l'execució dels contractes ".
No obstant això, la veritat és que aquest article sembla referir més aviat a la possibilitat d'utilitzar la solvència d'una altra societat de el grup per obtenir una classificació pròpia, que a utilitzar la classificació del empresa de el grup en favor d'una mateixa en un procediment de licitació d'un contracte.
A el marge d'aquests dos preceptes, res diu la LCSP expressament sobre la possibilitat d'utilitzar la classificació d'una empresa de el grup per participar en una licitació en la qual la mateixa sigui obligatòria. Tampoc abunden en la doctrina administrativa pronunciaments en aquest sentit tan específic. Però, encara que no abunden, sí que cal recordar la resolució 525/2016, d'1 de juliol de 2016 el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals ( "TACRC").
En aquesta resolució l'TACRC va permetre a l'empresa licitadora acreditar la classificació requerida basant-se en la de la seva societat matriu, per al que va aportar, el certificat de la classificació i una declaració responsable de la societat matriu posant a disposició de la seva filial dels mitjans que necessitava per a l'execució del contracte:
"Doncs bé, com vam dir en les nostres resolucions 196/2013 i 273/2013, per acreditar la solvència de la licitadora s'hauria d'admetre el certificat de classificació del empresa matriu de el grup, juntament amb la declaració d'aquesta posant a disposició de la licitadora dels mitjans que necessiti per a l'execució del contracte si resulta adjudicatària. Si traslladem aquesta doctrina a les circumstàncies del nostre cas, ens trobem que la documentació acreditativa de la solvència de la recurrent comprèn la classificació requerida en el PCAP de la societat matriu (...), així com una declaració del representant d'aquesta entitat en la qual afirma que posa a disposició del entitat recurrent tots els mitjans materials i personals necessaris per a l'execució del contracte, (...), i que respondrà solidàriament de les obligacions derivades del execució del contracte. "
En base a aquest pronunciament, a l'escenari aquí plantejat, sembla que res obstaria a la Societat Beneficiària a presentar-se a una licitació fent ús de la classificació de la seva empresa matriu per justificar la seva solvència.
Pel que fa a la Societat Originària, en el cas que es tractés de la societat matriu de el grup, cal destacar la Resolució 167/2019, de 22 de febrer, de la mateixa TACRC. En ella, el Tribunal va estimar l'ús que una empresa havia fet de la classificació de la seva filial, sense necessitat de declarar-ho com mitjans externs. Basant-se dit pronunciament, el Tribunal va concloure que els mitjans d'una filial participada a el cent per cent per una altra empresa no són veritablement externs a la matriu sinó propis de la mateixa:
"Per tot això, cal considerar que els mitjans de la filial participada a el 100% no són veritablement externs del entitat licitadora sinó propis de la mateixa. Des d'aquesta perspectiva, no hi hauria error en el DEUC i la recurrent no ho estaria modificant en el tràmit d'l'art. 150.2 LCSP. Però fins i tot en el cas de considerar que hi ha error, amb els antecedents exposats, és clar que seria un error excusable i per això esmenable. "
D'acord amb aquest pronunciament, a l'escenari plantejat, sembla igualment que res obstaria a la Societat Originària a utilitzar la classificació d'alguna de les seves filials per concórrer a el procediment de licitació, al considerar mitjans propis.
Addicionalment i sense perjudici del anterior, en el cas que la Societat beneficiarà o la Societat Originària (si no fos matriu), pretengués utilitzar la classificació d'una altra societat que es trobi al seu mateix nivell en l'estructura de el grup, cal indicar que no existeixen pronunciaments necessaris que permetin delimitar una resposta a l'opció aquí plantejada.
Per tant, a la vista del que s'ha exposat, una empresa interessada en licitar a un contracte en el qual l'acreditació de la solvència mitjançant la classificació sigui obligatòria, podria presentar ús del certificat de la seva matriu, o aquesta fent ús dels mitjans de la seva filial, sempre que aquesta classificació es correspongui amb l’ exigida pels plecs que regeixin la licitació.
22.05.2020.
Aprovació de les bases i convocatòria de les subvencions per a treballadors i treballadores autònomes de la ciutat afectats pel cessament o la davallada de l'activitat econòmica
Aprovació de les bases i convocatòria de les subvencions per a treballadors i treballadores autònomes de la ciutat afectats pel cessament o la davallada de l'activitat econòmica
https://bop.diba.cat/temp/05_022020006258.pdf
19.05.2020.
Actualització de l'Informe Especial de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat del COVID-19
El dia 14 de maig de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta actualització de l'Informe Especial de Supervisió, que recull els resultats de la supervisió del principi de publicitat en els contractes tramitats per via d'emergència, en el període del 14 de març -data en la qual es va declarar l'estat d'alarma- al 13 de maig.
En aquesta actualització, es conclou, entre altres aspectes, que "des del tancament del primer Informe Especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 13 de maig, data en la qual es tanca aquesta actualització, s'ha incrementat de manera notable el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant". Així, es destaca que "hi ha publicats 2.942 contractes tramitats per via d'emergència a dia 13 de maig davant els 618 contractes publicats el 27 d'abril". D'altra banda, es conclou que "s'ha identificat que dels 632 contractes tramitats per via d'emergència (contractació menor exclosa) vinculada a la causa COVID-19 publicats a les Plataformes de Contractació Autonòmiques, 283 contractes no consten entre els contractes publicats per PLACSP en les seves dades obertes"; i en aquest sentit, es recorda "l'obligació de l'article 347 de la LCSP en tant que els resultats de totes les licitacions han d'estar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic".
18.05.2020.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-263/19, sobre la possibilitat d'imposar una multa tant al poder adjudicador com a l'adjudicatari d'un contracte per modificar-lo il•legalment durant la seva execució
El dia 14 de maig de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a si les Directives de recursos -la Directiva 89/665/CEE i la Directiva 92/13/CEE-, així com la Directiva 2007/66/CE -que modifica a les dues anteriors-, i la Directiva 2014/25/UE s'oposen a una normativa nacional que permet imposar una sanció en forma de multa a l'entitat adjudicadora i també a l'adjudicatari d'un contracte per realitzar una modificació il•legal d'aquest contracte durant la seva execució, sense recórrer a un nou procediment de licitació.
El TJUE declara que les Directives de recursos, la Directiva 2007/66/CE i la Directiva 2014/25/UE "s'han d'interpretar en el sentit que no s'oposen a una normativa nacional que, en un procediment de recurs incoat d'ofici per una autoritat de control, permet imputar una infracció i imposar una multa no només al poder adjudicador sinó també a l'adjudicatari del contracte en el supòsit que, en ocasió de la modificació d'un contracte públic durant la seva execució, s'hagin eludit irregularment les normes de licitació pública". No obstant això, assenyala que "quan tal possibilitat estigui prevista per la normativa nacional, el procediment de recurs ha de respectar el Dret de la Unió, inclosos els principis generals d'aquest, en la mesura que el mateix contracte públic de què es tracti estigui comprès en l'àmbit d'aplicació material de les Directives sobre contractació pública, ja sigui ab initio o arran de la seva modificació il•legal".
Així mateix, indica que "la quantia de la multa que sanciona la modificació il•legal d'un contracte públic celebrat entre un poder adjudicador i un adjudicatari s'ha de determinar prenent en consideració l'actuació de cadascuna de les parts".
15.05.2020.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
Ja estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) següents:
- Resolució 170/2020: Desestimació. Adjudicació. No s'aprecien els motius del recurs. Pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil exigida com a solvència econòmica "diferida" en aquesta contractació: acreditació en temps i forma per l'empresa adjudicatària. Manca de vulneració del secret de les proposicions ni de l'objectivitat i imparcialitat en la valoració de les ofertes pels criteris dependents d'un judici de valor (sobre 2): la valoració econòmica de les millores avaluables de forma subjectiva venia exigida en el PCAP i no avançava ni permetia conèixer el contingut del sobre 3 de les proposicions. Valoració de les ofertes pels criteris dependents d'un judici de valor: manca d'introducció ex novo en l'informe tècnic de paràmetres de valoració no previstos en el PCAP. Temeritat i mala fe: no s'aprecia.
- Resolució 171/2020: Desestimació. Adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. Presumpció de validesa dels actes i informes de l'òrgan de contractació. Lex inter partes. Condicions per excloure una proposició de la licitació. Improcedència del recurs indirecte contra els plecs. Doctrina sobre les millores. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta adjudicatària.
- Resolució 172/2020: Inadmissió. Contracte licitat per un consorci del qual es conclou que és una entitat del sector públic que no té la condició de poder adjudicador. Anàlisi dels requisits normatius i jurisprudencials per delimitar el caràcter de poder adjudicador d'un ens, entitat o organisme. Manca de competència del Tribunal per conèixer el recurs presentat. Trasllat del recurs a l'òrgan de contractació a fi que li doni el tràmit que legalment correspongui, atesa la incorrecta indicació del règim de recursos en el plec regulador de la licitació, que no pot afectar l'empresa recurrent.
- Resolució 173/2020: Desestimació. Adjudicació. Condicions restrictives per excloure una proposició. Interpretació i aplicació correctes dels plecs en la valoració de l'oferta adjudicatària. Potestat d'interpretació dels plecs. Multa: no procedeix.
- Resolució 174/2020: Desestimació. Exclusió. Contaminació documental: inclusió d'informació de caràcter rellevant avaluable de forma automàtica en el sobre de la documentació corresponent als criteris avaluables mitjançant judici de valor. Vulneració del secret de les ofertes efectiva i real. Lex inter partes. Potestat d'interpretació dels plecs.
- Resolució 175/2020: Estimació. Adjudicació. Aplanament de l'òrgan de contractació que no s'aprecia contrari a l'ordenament juridic. Existència de contaminació documental i vulneració dels plecs.
- Resolució 176/2020: Desestimació. Adjudicació. Funció revisora. Discrecionalitat tècnica. No existència dels motius d'incompliment al•legats per la recurrent. Interpretació plecs: òrgan de contractació. Lex inter partes.
- Resolució 177/2020: Desestimació. Exclusió. Manca d'acreditació de la solvència tècnica mínima exigida en aquesta licitació en els termes establerts en el PCAP. No s'aprecien els motius al•legats per la recurrent. Lex inter partes. Interpretació dels plecs. Exclusió correcta de la recurrent.
- Resolució 178/2020: Estimació parcial. Plecs. Subrogació de personal amb discapacitat: previsions imperatives i de salvaguarda del conveni col•lectiu d'aplicació, que ha d'abastar tot el personal amb discapacitat ex article 130.2 de la LCSP. Estimació del recurs en el sentit que l'òrgan de contractació inclogui en la documentació contractual la informació sobre els contractes de treball en qüestió per permetre a les potencials empreses licitadores una exacta avaluació dels costos laborals que pugui implicar la subrogació laboral, amb obertura d'un nou termini de presentació de les ofertes. Determinació del pressupost base de licitació: s'aprecia conforme a les determinacions de l'article 100 de la LCSP i al dimensionament del servei dissenyat per l'òrgan de contractació, que es presumeix projectat dins del seu marge de discrecionalitat i d'acord amb els principis de necessitat, idoneïtat i eficiència de l'article 28 de la LCSP. L'eventual subrogació laboral és una dada, però no l'única, a tenir en compte en el disseny de la futura licitació i l'ajust del pressupost base de licitació a preus de mercat, sense que pugui condicionar el dimensionament de la licitació.
El TCCSP resol un recurs contra els plecs que regeixen la licitació d'un contracte de serveis de neteja, manteniment i conservació de les zones verdes i l'arbrat viari -dividit en tres lots, un dels quals està reservat a centres especials de treball (CET). L'entitat recurrent fonamenta el recurs en dos motius: d'una banda, la vulneració de l'article 130 de la LCSP -relatiu a la informació sobre les condicions de subrogació en contractes de treball-; i de l'altra, la vulneració de l'article 100 de la LCSP -relatiu al pressupost base de licitació.
Així, el primer motiu del recurs rau a dilucidar si els plecs impugnats incompleixen l'obligació que imposa l'article 130 de la LCSP d'informar sobre l'eventual subrogació laboral que pugui tenir lloc en el servei licitat. Sobre aquest qüestió, el Tribunal, després d'assenyalar que el servei licitat ha vingut essent executat anteriorment per l'entitat recurrent -que té reconeguda la condició de CET-, que la relació contractual que unia l'entitat recurrent i l'Ajuntament licitant va finalitzar, pel transcurs del termini pactat, i que el conveni col•lectiu d'aplicació preveu de forma obligatòria la subrogació laboral del personal que estigués adscrit a la prestació del servei i compleixi els requisits establerts, manifesta que "establint-se la subrogació laboral en el conveni col•lectiu de referència, ja entra en joc l'obligació del PCAP d'informació sobre els contractes de treball del personal adscrit ex article 130.1 de la LCSP, que, en el cas examinat, ha d'incloure necessàriament el personal amb discapacitat, tal com puntualitza l'article 130.2 in fine de la mateixa llei".
Així mateix, si bé l'Ajuntament argumenta que l'entitat recurrent no va "sol•licitar-li" la subrogació del personal adscrit, el TCCSP afirma que "aquesta circumstància, a criteri d'aquest Tribunal, no impediria que la subrogació laboral pogués arribar a tenir lloc en el servei objecte d'aquesta licitació, en virtut de les disposicions imperatives i de salvaguarda previstes en l'article 39 del conveni col•lectiu amb què es basen les mateixes parts confrontades, i sobre l'aplicabilitat de les quals correspon dirimir als òrgans administratius i jurisdiccionals corresponents de l'ordre laboral i social, no aquest Tribunal ni la jurisdicció contenciosa administrativa", en tant que la seva funció revisora circumscriu el seu marc competencial a la vulneració de la normativa i els principis rectors de la contractació pública -en el cas examinat, les obligacions d'informació que imposa l'article 130 de la LCSP als plecs.
A més, el Tribunal assenyala que "s'observa que les disposicions contingudes en l'article 130.1 de la LCSP i el conveni col•lectiu operen de forma independent a la diligència de l'actuació de l'òrgan de contractació quant a l'obtenció de la informació pertinent als efectes de l'eventual subrogació, així com de les empreses implicades en el trànsit entre contractes sobre l'objecte contractual licitat".
En conseqüència, el TCCSP estima el recurs en la primera qüestió plantejada a fi que "l'òrgan de contractació inclogui en la documentació que estableix les condicions de la licitació la informació sobre les condicions dels contractes de treball que estableix l'article 130 de la LCSP, per permetre a les potencials empreses licitadores una exacta avaluació dels costos laborals que pugui implicar la mesura de la subrogació laboral, i atorgui un nou termini de presentació de les proposicions".
Pel que fa al segon motiu del recurs, si bé l'entitat recurrent considera que el pressupost base de licitació (PBL) no es troba adequat als preus del mercat, amb vulneració de l'article 100 de la LCSP, pel fet de no incloure els costos de la subrogació laboral, el Tribunal recorda que "la mesura de la subrogació laboral és, certament, una dada, però no l'única, a tenir en compte per l'òrgan de contractació en la confecció de la futura licitació i l'ajust del PBL a preus de mercat", però matisa que "no pot condicionar l'òrgan de contractació fins al punt d'erigir-se en un contingent mínim a incloure en les successives licitacions, en tant que aquestes s'han de dissenyar, dins dels marges de discrecionalitat que disposa l'òrgan de contractació, per satisfer les estrictes necessitats que presenti el servei a contractar, dins dels principis d'idoneïtat i eficiència que estableix l'article 28 de la LCSP".
Per això, el Tribunal arriba a la conclusió que "la sola concurrència de l'eventual subrogació laboral que ha portat a l'estimació del primer motiu del recurs no pot portar automàticament a afirmar que el pressupost base d'aquesta licitació no estigui ajustat a preus de mercat", atès que aquest pressupost, com el mateix dimensionament del servei en cadascun dels lots licitats, es presumeixen establerts per l'òrgan de contractació d'acord amb les necessitats de la contractació que ell coneix i els principis d'idoneïtat i eficiència que li imposa l'article 28 de la LCSP. Així mateix, indica que el desglossament del pressupost base de licitació "s'aprecia ajustat a les determinacions de l'article 100.2 de la LCSP i els convenis col•lectius sectorials que resulten d'aplicació, partint de la base d'aquella presumpció, això és, entenent que recull les necessitats de la contractació" i que l'eventual subrogació laboral que pugui tenir lloc en els serveis objecte del contracte no té per què condicionar el dimensionament de la licitació. En conseqüència, el TCCSP desestima el recurs en el segon motiu.
14.05.2020.
La construcció, la àrea més convocat tant al març com a l'abril, però també el que més ha patit alteracions en els seus concursos
Segons una anàlisi per detectar l'efecte de l'Covid-19 a la licitació pública durant aquests dos mesos.
Fa 5 dies, tot i que la contractació pública s'ha reactivat i s'ha aixecat la suspensió a més de 5.000 concursos, la situació excepcional que estem vivint ha afectat durant més d'un mes a la convocatòria de nous concursos i va detenir nombrosos procediments que estaven oberts. Així, el nombre de concursos convocats caure durant el temps de l'estat d'alarma un terç. Fa 2 mesos, mentre que a l'abril el nombre cau fins 2.173, s'han convocat 6.090 nous procediments, al març. La major part dels concursos convocats al març, addicionalment, correspon a la primera quinzena, així com la gran part de l'pressupost dedicat a ells. Aquests són algunes de les dades extretes de l'anàlisi que l'assessora Doubletrade va realitzar per detectar els efectes de l'Covid-19 a la licitació pública durant els mesos de març i abril.
Cal emfatitzar que, durant aquest temps, el Govern va adoptar mesures per fer front a l'Coronavirus: el dijous 12 de març s'han pres mesures per a la contractació d'emergència i, dos dies després, s'ha declarat l'estat d'alarma, deteniendose els terminis administratius per a la tramitació dels processos de les entitats de la àrea pública. Fa 1 mes, les associacions d'empresaris van demanar la reactivació de les licitacions, encara que després s'han aprovat mesures meravelloses i avals públics per fer front a l'impacte econòmic i social. Fa 15 dies, d'aquest mes es van començar a accelerar les diligències administratives i les licitacions, el dilluns 27, i ja al maig s'ha reactivat l'activitat.
Fa 2 mesos, de març s'han convocat concursos públics per valor de 2.579M €, durant la primera quinzena, però la xifra cau després de la interrupció de la contractació pública fins als 616M €. Encara que repunta lleugerament, a l'abril es manté a la baixa: la primera quinzena s'han convocat licitacions per un valor de 1.121M € i la segona quinzena per 977M €.
Els contractes de serveis són els més convocats en els dos mesos, superant el 50% al març i el 47% a l'abril. El segueixen els contractes de subministraments, amb un 26% i 27% respectivament, després els d'obres i, finalment, els d'estudis i informes.
D'altra banda, aprovades obres noves, però també de reforma
«El Govern hagi acordat que les activitats no elementals, entre les que es trobava la construcció, s'aturin a partir de el 30 de març», apreciava Consell de l'Arquitectura d'Espanya El dilluns 30 de març positivament.
[1] Situada al nororiente de la península ibèrica, ocupa un lloc d'uns 32 000 km² que limita a nord amb França i Andorra, a l'orient amb l'oceà Mediterrània al llarg d'una franja marítima d'uns 580 quilòmetres, [4 ] a sud amb la Comunitat Valenciana i a l'occident amb Aragó.
Andalusia és una comunitat autònoma d'Espanya reconeguda com a nacionalitat històrica pel seu Estatut d'Autonomia, [3] composta per les províncies d'Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla.
Comunitats amb més concursos
Fa 1 mes, Catalunya, Madrid i Andalusia han estat les comunitats on més concursos s'han convocat tant al març com superant els 700 i els 300 concursos convocats, respectivament.
La àrea més convocat tant al març com a l'abril és el de la construcció, seguida amb molt per les serveis professionals i financeres.
Fa 1 mes, en total s'han visat un total de 1.895 obres de les quals un% 66 corresponien a construcció d'edificació i un% 34 a construcció civil ,. Addicionalment, es van publicar 1.049 projectes, un 60% d'ells dedicats a edificació i un 40% d'ells dedicats a construcció civil. Tot i que encara no s'assoleixen els nivells de visat d'obres existents a el principi del mes de març, tant el visat d'obres com el consentiment de projectes va ser en increment durant el mes.
En quan als concursos que s'han observat afectats per la situació excepcional, mentre que al mes d'abril van patir alguna alteració 3.061, al mes de març s'han comptabilitzat 4.125 concursos afectats. D'aquests, se'ls han reprès 836 i 2.225 han estat postergats, ampliats o suspesos.
Les àrees que més han patit alteracions en els seus concursos són els de construcció i de serveis professionals i financers. En el cas de la construcció, un 19% de concursos en els dos mesos van patir alteracions; Fa 1 mes, en el cas dels serveis professionals, un% 13 les van patir i un% 10 a l'abril.
