Notícies Actualitat
30.07.2020.
Actualització de les Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars
https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==RGQeP8fJoxoDRH897Vvq25p7jJ6kVsyt0LhMN+jeBJdguWWggOFRFLnuoBgzLZRJN+UqyZibMvdUjISgtCiahQJDSWprrWthqD6ixCpZxJh0VMqzebbI7JdO7ChRj1CZKQk3vU32gEh6acjDi3KAzg==
28.07.2020.
Compra pública verda
https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/07_perfil_de_contractant/compra_contractacio_publica_verda/index.html
27.07.2020.
Consultes preliminars al mercat
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-but-02
24.07.2020.
Les PIME es consoliden com a adjudicatàries principals dels contractes de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic
La Direcció General de Contractació Pública ha publicat l’informe d’indicadors de les tipologies d’adjudicataris referent a la contractació pública de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic per a l’any 2018.
Les PIME han estat les principals adjudicatàries de la contractació pública de la Generalitat de Catalunya
Les PIME han estat adjudicatàries del 69% dels contractes i del 47,8% de l’import adjudicat en l’activitat contractual de la Generalitat de Catalunya de l’any 2018. Les segueixen les empreses grans amb el 24% de les adjudicacions i el 43,5% de l’import adjudicat.
Com a novetat d’aquesta edició, l’informe identifica que, del total d’adjudicataris de contractes harmonitzats, un 71,8% han estat PIME. Aquesta dada permet comparar els resultats obtinguts a Catalunya amb els de la resta de països de la Unió Europea. La Comissió Europea considera que una bona pràctica contractual és que un mínim del 60% dels adjudicataris siguin PIME, pel que Catalunya, amb un 71,8%, supera àmpliament aquest llindar i consolida aquesta bona pràctica. A la vegada, aquesta xifra contrasta amb la del conjunt de l’Estat espanyol, on el 39% dels adjudicataris de contractes harmonitzats han estat PIME.
Pel que fa a la contractació menor, de nou les PIME han estat la principal tipologia d’empresa, amb el 62,1% dels contractes i el 66,7% de l’import contractat.
La majoria d’adjudicacions recauen en PIME catalanes
Quant a la localització de les empreses adjudicatàries, s’observa com el 61,4% dels contractes i el 55,3% de l’import s’han adjudicat a empreses que tenen la seu social a Catalunya. Les segueixen les empreses amb seu social a la resta de l’Estat que obtenen un 36,5% de les adjudicacions i un 42,7% de l’import adjudicat.
Més en detall, el 47,2% de les adjudicacions i el 34% de l’import adjudicat han recaigut en PIME amb seu social a Catalunya; fet que les converteix en la principal tipologia d’adjudicatari.
En el cas de la contractació menor, aquesta xifra és encara més significativa atès que les empreses amb seu social a Catalunya obtenen un 66,3% dels contractes i un 69,5% de l’import total de la contractació menor.
Les PIME es consoliden com a principal adjudicatari en els darrers 5 anys
Les dades obtingudes per al 2018 consoliden la tendència que s’ha anat observant en anys anteriors: per al període 2014-2018 les PIME han obtingut de mitjana el 69,6% del total d’adjudicacions i el 50,2% de l’import total adjudicat, fet que les consolida com a principal adjudicatari de la contractació pública de la Generalitat de Catalunya.
23.07.2020.
Procés participatiu del Pla estratègic de millora de la compra pública
Comença el procés participatiu per recollir opinions sobre com millorar la compra pública
El procés participatiu del Pla estratègic de millora de la compra pública té com a objectiu obtenir informació, idees i propostes sobre com portar a terme els objectius de l'estratègia catalana de millora de la compra pública. Els participants hauran de proposar accions o actuacions per al compliment dels objectius de l'estratègia responent les preguntes dels corresponents qüestionaris. El procés participatiu no es configura com un tràmit d'al·legacions, demanda de necessitats o reivindicacions, ni tampoc és una valoració jurídica ni d'oportunitat de l'estratègia.
Aquest procés participatiu s'adreça específicament a empreses, centrals de compres, entitats del tercer sector, empreses d'economia social, empreses contractistes de l'Administració, organitzacions sindicals, associacions empresarials, col·legis professionals, administracions públiques, universitats, entitats del tercer sector social, i col·lectius vinculats a la compra pública.
Les propostes s'articularan en relació als eixos del Pla estratègic de millora de la compra pública. Per a cada un dels eixos els participants podran fer les seves propostes d'actuació, justificar-les i si és possible, concretar uns paràmetres mínims de calendari d'aplicació, d'acord amb el qüestionari. Cada un dels eixos té un qüestionari i un grup clau de persones i entitats cridades a participar.
Eix 1: una contractació pública eficient
Eix 2: una compra pública de béns i serveis de qualitat
Eix 3: utilitzar la contractació per fer polítiques públiques
Eix 4: contractar amb integritat i transparència
Eix 5: una contractació pública amb dimensió territorial
El procés participatiu finalitza el 10 de setembre de 2020.
21.07.2020.
Decret 69/2020, de 14 de juliol, d'acreditació, concert social i gestió delegada en la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública
El dia 16 de juliol de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquest Decret que té per objecte regular el règim jurídic de l'acreditació de les entitats de serveis socials privades per ser proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública i establir el règim jurídic de la provisió dels serveis de la Xarxa esmentada mitjançant el concert social i la gestió delegada, a l'empara dels quals aquestes entitats poden prestar serveis socials a la població amb finançament, accés i control públics.
De conformitat amb la disposició addicional primera, relativa a la diferenciació respecte del règim jurídic de contractació del sector públic, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic el règim jurídic dels concerts socials i de les gestions delegades que regula aquest Decret s'estableix com a preferent i diferenciat del règim jurídic propi de les modalitats contractuals que regula la legislació aplicable en matèria de contractes del sector públic, que també es poden utilitzar per a la provisió dels serveis de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. D'altra banda, es preveu que els ens locals facin ús dels concerts socials i de les gestions delegades que regula aquest Decret d'acord amb el principi d'autonomia local i les competències que tinguin atribuïdes en matèria de serveis socials; i que "l'acreditació de les entitats de serveis socials privades per ser proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, regulada en el capítol II d'aquest Decret, s'exigirà d'acord amb el sistema de provisió de serveis socials, tant en les modalitats contractuals com en les no contractuals".
Per la seva banda, la disposició transitòria única, relativa a l'adaptació al règim jurídic de l'acreditació, del concert social i de la gestió delegada, estableix que "quan així es disposi expressament en la convocatòria pública de concert social o de gestió delegada, les entitats de serveis socials privades que en l'entrada en vigor d'aquest Decret prestin els serveis socials de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública, en virtut de contractes, convenis, resolucions o altres instruments jurídics amb finançament públic, es podran acollir al règim jurídic del concert social o de la gestió delegada que regula aquest Decret per ser entitats proveïdores de la Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública" i que "per garantir la qualitat i continuïtat necessàries en l'atenció de les persones usuàries, els instruments jurídics en virtut dels quals es duu a terme la prestació d'aquests serveis poden ser objecte de pròrroga fins que es formalitzin els concerts socials o les gestions delegades".
Aquest Decret, d'acord amb la seva disposició final quarta, entra en vigor al cap de 20 dies d'haver-se publicat al DOGC.
16.07.2020.
Sentència del Tribunal General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte T-661/18, sobre la il·legalitat d'una clàusula que permet proporcionar un certificat de capacitació després de la firma del contracte
El dia 8 de juliol de 2020 el Tribunal General de la Unió Europea ha emès aquesta Sentència, en la qual es pronuncia, en essència, sobre la il·legalitat d'una clàusula que estableix la possibilitat de presentar un certificat o una declaració que aquest certificat s'obtindrà, en cas d'adjudicació, a tot tardar cinc dies després de la firma del contracte.
https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==0SCcX8N0tXi3X2dLEAuieUQtawvBmLgCV1+rfukZg026SH/qp+giSsGt8yYCw+2Js+pZu8a9BbsnIFxDUJvkRDznQRT5eD5yBFcZ5rz/GYCXnC+NOiWzAM3YVujU/bOQx+3YS1EdhUAURREx9vZtAg==
13.07.2020.
Barcelona licita la construcció de 4.500 habitatges de lloguer per 160 milions d'euros
El operador formará una sociedad participada al 50% por el Ayuntamiento de la capital catalana y el Área Metropolitana de Barcelona (AMB).
Barcelona accelera la construcció d'habitatge de protecció oficial. L'empresa pública Habitatge Metròpolis Barcelona ha publicat la licitació per esdevenir un òrgan públic-privat encarregat de construir 4.500 habitatges de protecció oficial a l'àrea metropolitana de la capital catalana per valor de 159.600.000 d'euros. L'operador que guanyi la licitació formarà una societat participada a l'50% per l'Ajuntament de la capital catalana i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). L'aportació de capital de l'accionista privat serà d'entre 57.900.000 d'euros i a 103,8 milions d'euros. Dels 4.500 immobles que inclou el contracte, 2.250 s'aixecaran a la ciutat de Barcelona, especialment a La Marina del Prat Vermell, La Sagrera i el 22 @, i els 2.250 restants en els altres 34 municipis de l'àrea metropolitana de la capital catalana. El termini màxim de construcció és de cinc anys a partir de la signatura de l'pacte d'accionistes.
L'aportació de capital de l'accionista privat serà d'entre 57.900.000 i a 103,8 milions d'euros Els habitatges tindran una superfície mitjana de setanta metres quadrats i han d'incloure pàrquings, trasters i locals comercials en funció de la normativa vigent. El 75% dels immobles s'explotaran en règim general de protecció oficial i el 25% restant, en règim concertat. Els operadors privats comptaran amb els drets de superfície dels sòls, aportats per les administracions públiques, durant un període de 75 anys i amb un cànon anual de cent euros per habitatge.
09.07.2020.
Reial decret llei 26/2020, de 7 de juliol, de mesures de reactivació econòmica per fer front a l'impacte de la COVID-19 en els àmbits de transports i habitatge
El dia 8 de juliol de 2020 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret llei, l'article del qual 24 concreta els paràmetres a considerar per dur a terme el reequilibri econòmic dels contractes de gestió de serveis públics de transport regular de viatgers per carretera d'ús general per pal·liar les conseqüències de la COVID-19. En aquest sentit, s'indica que "als efectes de l'article 34.4 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, els contractes de gestió de serveis públics de transport regular de viatgers per carretera d'ús general de titularitat de l'Administració General de l'Estat podran ser reequilibrats econòmicament per la situació de fet creada per la COVID-19 i les mesures adoptades per l'Estat per combatre'l, únicament i exclusivament en els termes establerts en aquest article", si bé "en cap cas aquest dret no podrà fonamentar-se en les normes generals sobre danys per força major o sobre restabliment de l'equilibri econòmic que, si escau, poguessin ser aplicables al contracte". Addicionalment, s'assenyala que "el reequilibri es determinarà tenint en compte la reducció d'ingressos per la disminució de la demanda de viatgers, així com l'increment dels costos per la desinfecció dels vehicles durant la vigència de l'estat d'alarma". Així, la reducció d'ingressos es calcularà amb referència al mateix període de l'any anterior, descomptant la disminució dels costos d'explotació per reducció d'expedicions i els costos laborals respecte als suportats en aquest període de referència de l'any anterior.
D'altra banda, a l'article 25 es regulen les condicions de reequilibri econòmic dels contractes de concessió per pal·liar les conseqüències de la COVID-19. A tals efectes, també es concreten els criteris que s'han d'aplicar per apreciar la impossibilitat d'execució del contracte, total o parcial.
A més, la disposició final segona modifica la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, suprimint l'últim incís de l'article 18.2 pel qual s'atribueix a ENAIRE, E.P.E. la condició de mitjà propi instrumental de l'Administració General de l'Estat i dels poders adjudicadors dependents d'ella.
Així mateix, l'apartat 4 de la disposició final tretzena estableix que "els articles 24 i 25, que afecten únicament als contractes de concessió de competència estatal, es dicten a l'empara de l'article 149.1.18.ª de la Constitució espanyola, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives".
08.07.2020.
Primers pronunciaments del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic sobre l'aplicació de les mesures COVID-19
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/primers-pronunciaments-del-tribunal-catala-de-contractes-del-sector-public-sobre-laplicacio-de-les-mesures-covid-19.html
