L’informe 12/20 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, aprovat el 29 de juliol de 2020, analitza i dona resposta a alguns dubtes i qüestions dels contractes l’objecte dels quals es divideix en lots.
Recordem que la LCSP (art. 99) disposa com a regla general, sempre que la naturalesa o l’objecte del contracte ho permeti, la realització independent de cadascuna de les parts mitjançant la divisió en lots, excepte que en l’expedient se'n justifiqui la impossibilitat per algun dels motius vàlids que menciona l’apartat 3 de l’article 99 de la LCSP.
Les qüestions a les quals dona resposta la Junta Consultiva en aquest Informe són les següents:
1. Un contracte adjudicat per lots es tracta d’un únic contracte amb diversos proveïdors o, al contrari, cada lot donarà lloc a un contracte?
L’article 99.7 de la LCSP indica clarament que la regla general és que cada lot constitueix un contracte diferent i que excepcionalment ens podem trobar davant de dos supòsits en què els diferents lots es poden considerar un únic contracte, que són:
Quan l’òrgan de contractació ho consideri oportú, en exercici de la facultat legalment conferida, pot establir expressament en el plec de clàusules que s'ha de constituir un únic contracte per a tots els lots adjudicats a un mateix licitador.
Quan s’adjudiqui el contracte a una oferta integradora que compleixi els requisits de l’article 99.5 de la LCSP.
2. Exigència de la solvència i de la garantia definitiva en funció del valor de cadascun dels lots.
En l’aspecte procedimental s’estableix com una garantia específica per evitar el fraccionament il·lícit del contracte i que es puguin veure vulnerades les normes adjectives i els llindars aplicables que, quan s'efectuï la divisió en lots, les normes procedimentals i de publicitat que s'han d’aplicar en l'adjudicació de cada lot o prestació diferenciada s'han de determinar en funció del valor acumulat del conjunt, calculat segons el que estableix l’article 101, excepte que es doni alguna de les excepcions a què es refereixen els articles 20.2, 21.2 i 22.2 (art. 99.6 de la LCSP). Per tant, la determinació del procediment aplicable a la selecció del contractista i als llindars aplicables han de respondre al valor acumulat del conjunt de les prestacions o dels lots en què es divideix el contracte.
No diu el mateix la norma respecte d'altres aspectes concrets, com ara la solvència i les garanties, i trobem en la LCSP altres articles que tracten la qüestió:
L'article 74.2, que indica que els requisits mínims de solvència que ha de complir l'empresari o empresària i la documentació requerida per acreditar-los han d’estar vinculats i ser proporcionals al seu objecte. Aquesta proporcionalitat necessària determinaria que, si hi ha diferents contractes per a cada lot adjudicat, com sol ser la regla general, cadascun ha d’exigir unes condicions de solvència vinculades a la prestació concreta que constitueix l'objecte. Per contra, si es tracta d'un sol contracte, bé perquè ho exigeixen els plecs o bé per raó de l'existència d'ofertes integradores, la proporció adequada de les condicions de solvència s'ha d'aconseguir amb el conjunt de les prestacions a què es refereix l'únic contracte existent i les ofertes integradores presentades.
Aquest mateix criteri es pot deduir del paràgraf final de l'article 87.a de la LCSP, en què s'ordena que el criteri del volum anual de negocis o el del volum anual de negocis en l'àmbit al qual es refereixi el contracte s'apliqui en relació amb cadascun dels lots en què estigui dividit el contracte. En cas contrari, quan només hi hagi un contracte, la resposta ha de ser també la contrària, com hem vist, de manera que les condicions de solvència s'han de referir, com diu la llei, al "valor acumulat del conjunt."
Pel que fa a les garanties, cal destacar que, d'acord amb l'article 106.2 de la LCSP, en el cas de divisió en lots la garantia provisional es fixa atenent exclusivament a l'import dels lots per als quals el licitador hagi de presentar oferta i no en funció de l'import del pressupost total del contracte. Per tant, també en aquest cas si hi ha tants contractes com lots per a cadascun s'ha d'exigir una garantia apropiada i proporcionada al valor de cada lot separat. Per contra, quan només hi hagi un contracte, perquè ho exigeixen els plecs o perquè hi ha ofertes integradores, s'ha de fixar la garantia en funció del valor conjunt dels lots adjudicats.
3. Com s'hauria d'aplicar el límit del 20% en les modificacions contractuals (art. 204 de la LCSP) per necessitats reals superiors a les estimades inicialment? I, en la mateixa línia, com s'ha d'aplicar el límit del 10% per diferències reals de mesurament durant l'execució del contracte (art. 302 i 309 de la LCSP)?
El límit del percentatge de les modificacions contractuals es pot fixar considerant el preu total del contracte o per contra s’ha d’aplicar segons el pressupost de cada lot? Si en condicions normals cada lot constitueix un contracte, les qüestions relatives als efectes i al compliment del contracte s'han de resoldre tenint en compte aquesta característica. D'aquesta manera cal respondre a les qüestions plantejades que, tant el límit del 20% que disposa l'article 204.1 de la LCSP per les modificacions establertes en els plecs, com el límit del 10% de variació en les unitats d'execució establert en els articles 301 i 309 de la LCSP, s'han de referir al preu de cadascun dels contractes en què consisteixi cada lot. Només en els casos esmentats com a excepció, és a dir, que s'estableixi expressament en els plecs o que hi hagi una oferta integradora, cal referir els percentatges exposats al preu del conjunt.
L’Informe la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat conclou el següent:
La regla general aplicable als contractes dividits en lots és que cada lot ha de constituir un contracte diferent; amb dues excepcions en què els diferents lots adjudicats es poden considerar com un únic contracte: si l'òrgan de contractació disposa expressament en el plec que constituirà un sol contracte per a tots els lots adjudicats a un mateix licitador, o en el cas que s'adjudiqui a una oferta integradora que compleixi els requisits de l'article 99.5 de la LCSP.
En els supòsits en què s'apliqui la regla general que hi ha tants contractes com lots, les condicions de solvència i de garantia ha d'anar referides al valor de cada lot. Només en els casos en què es consideri que hi ha un únic contracte perquè així ho disposin els plecs o perquè es tracta de l'adjudicació d'una oferta integradora, cal establir la solvència i fixar la garantia en funció del valor conjunt dels lots adjudicats de manera integrada.
Excepte en els casos en què s'hagi de considerar que es tracta d'un únic contracte, d'acord amb les conclusions anteriors, en l'execució dels contractes adjudicats per lots, tant el límit del 20% que estableix l'article 204.1 de la LCSP per les modificacions establertes en els plecs, com el límit del 10% de variació en les unitats d'execució establert en els articles 301 i 309 de la LCSP, s'han de referir al preu de cadascun dels contractes en què consisteix cada lot.
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/difusio/publicacions/articles/20200800-formules.pdf
https://contractacio.gencat.cat/ca/principis/transparencia-bones-practiques/bones-practiques/comissio-etica/extractes/
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' (https://www.divisiosigo.cat/cat/contactar/), per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/indicadors/informes/estudis-dictamens/
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' - https://www.divisiosigo.cat/cat/contactar/ - , per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
El dia 28 de setembre de 2020 s'ha publicat en el DOGC l'Ordre VEH/159/2020, de 21 de setembre, per la qual s'aprova una nova versió de l'aplicació del Gestor electrònic d'expedients de contractació (GEEC). Aquesta Ordre té per objecte aprovar l'aplicació del GEEC per a la tramitació electrònica dels procediments de contractació de l'Administració de la Generalitat i dels ens del sector públic que en depenen, i dels organismes independents i estatutaris de Catalunya, la qual ha estat desenvolupada d'acord amb els estàndards de programació de la Generalitat de Catalunya i resideix en les instal·lacions del proveïdor de serveis d'aquesta.
L'Ordre estableix l'obligació dels departaments de l'Administració de la Generalitat i els ens del sector públic que en depenen o s'hi vinculen, de tramitar la totalitat de la seva contractació pública mitjançant el GEEC, amb independència de la tipologia d'expedients i dels procediments, formes i instruments utilitzats per a la seva adjudicació, restant excloses d'aquesta obligació les despeses que, per raó de la seva naturalesa i quantia i prèviament autoritzades pels òrgans competents, es tramiten en concepte de manament de pagament a justificar, d'acord amb la normativa que els és d'aplicació; i d'altra banda, es preveu la possibilitat dels organismes independents i estatutaris que ho sol·licitin de fer ús d'aquesta eina com a tramitadors dels seus expedients de contractació. Així mateix, s'assenyala que l'aplicació del GEEC preveu la integració amb els sistemes econòmics i financers corporatius de la Generalitat de Catalunya, i que utilitzarà la Plataforma d'interoperabilitat i col·laboració administrativa (PICA) per a la integració amb la resta de sistemes d'informació sempre que sigui possible i a mesura que la PICA vagi publicant els serveis.
Per la seva banda, els articles 3, 4 i 5 estableixen, respectivament, l'accés i el contingut de l'aplicació, les integracions amb altres sistemes d'informació, i la signatura electrònica i les mesures de seguretat.
Aquesta Ordre, d'acord amb la seva disposició final, entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al DOGC.
LinK: https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=882481&language=ca_ES
Què és una licitació pública i quins errors has d'evitar
La participació en procediments de licitació pública constitueix una bona oportunitat de negoci tant per a autònoms i pimes com per a grans empreses. Tant és així que fins i tot determinats sectors econòmics, com pot ser el de les infraestructures i obra civil, es nodreixen, fonamentalment, de les licitacions públiques. Arribats a aquest punt caldria preguntar-se, ¿què és una licitació pública i com puc participar?
Què és una licitació pública
Una licitació pública és un procediment administratiu en virtut d'el qual una administració pública o entitat de el sector públic obre un procés per contractar amb empreses privades l'execució d'una obra, la prestació d'un servei o la provisió d'un subministrament.
Per complir amb els principis de transparència, publicitat, igualtat i lliure concurrència que han de presidir les actuacions dels poders públics, s'estableixen uns plecs de contractació en els que s'assenyalen les condicions econòmiques i tècniques que es requereixen per al contracte que es va a licitar i els requisits que han de complir els participants.
Procés de licitació pública a Espanya
En l'actualitat el procediment de licitació pública a Espanya es regula en la Llei 9/2018, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic, a la qual col·loquialment ens referim com a Llei de Contractes o LCSP, en el qual cal distingir les següents fases:
anunci
Es publica abans de la convocatòria, i en ell es fa una descripció general i resumida dels principals aspectes de l'contracte, el pressupost base i les dates en què es publicaran els plecs de condicions.
Plecs de condicions i convocatòria
En la data indicada en l'anunci es publicarà la corresponent convocatòria i es posen a disposició dels licitadors els plecs de condicions, i s'indica el pressupost base de la licitació i la data límit per a la presentació d'ofertes.
En el nostre ordenament distingim dues plecs diferents: el plec de condicions administratives particulars, en els quals es detalla la forma i termini en què s'han de presentar les ofertes, quins seran els criteris d'adjudicació, quines garanties es requeriran i altres aspectes relacionats amb la formalització , execució i finalització de l'contracte.
D'altra banda, en el plec de prescripcions tècniques es detallen les especificacions tècniques de l'contracte.
És possible la impugnació dels Plecs, en cas que detectis qüestions amb les que no estiguis conforme i creguis que poden estar incomplint la normativa vigent.
Presentació de propostes
A l'hora de presentar una oferta a un procés de licitació és fonamental verificar el compliment de tots els requisits exigits en els plecs en el termini indicat a la convocatòria.
Revisió de sol·licituds, valoració d'ofertes i adjudicació
Finalitzat el termini de presentació d'ofertes, es reuneix una Mesa de Contractació que s'encarregarà, en una o diverses sessions, de revisar les sol·licituds presentades per comprovar el compliment dels requisits i, en cas afirmatiu, de valorar les propostes presentades i puntuar-aplicant els criteris d'adjudicació establerts en els plecs.
L'oferta que obtingui la millor valoració resultarà adjudicatària de la licitació, sent l'empresa que la va presentar aquella amb la qual es formalitzarà el corresponent contracte.
Errors comuns a evitar si desitges participar en una licitació pública
Si bé es tracta d'un procés de concurrència competitiva en el qual les regles de joc estan prou definides, existeixen determinats aspectes que has de tenir en compte a l'hora de participar en una licitació pública per no caure en els errors més comuns que et puguin deixar fora de l'procés.
Així, convé calcular molt bé el preu de manera que aconsegueixis oferir el menor cost possible perquè el contracte resulti viable i reporti beneficis. En aquest sentit, és possible incórrer en el que es coneix com a baixa temerària i fa que l'Administració, posteriorment, demani explicacions sobre el preu ofert
A més, és molt important estudiar detingudament la convocatòria i els plecs, verificar el compliment de tots els requisits de solvència econòmica i tècnica, presentar tota la documentació en la correcta forma i dins del termini establert.
El dia 19 de setembre de 2020 s'ha publicat en el BOE la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia, en l'article del qual 2, relatiu a la tramitació preferent de determinats procediments, s'estableix que fins el 31 de desembre de 2020 inclòs es tramitaran amb preferència, entre altres expedients i procediments, "en l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu, els recursos que s'interposin contra els actes i resolucions de les administracions públiques pels quals es denegui l'aplicació d'ajuts i mesures previstes legalment per pal·liar els efectes econòmics de la crisi sanitària produïda per la COVID-19".
Així mateix, la disposició addicional setena, relativa al canvi extraordinari de les circumstàncies contractuals, disposa que "el Govern presentarà a les Comissions de Justícia del Congrés dels Diputats i del Senat, en un termini no superior a tres mesos, una anàlisi i estudi sobre les possibilitats i opcions legals, incloses les existents en dret comparat, d'incorporar en el règim jurídic d'obligacions i contractes la regla rebus sic stantibus", i que "l'estudi inclourà les dades disponibles més significatives sobre l'impacte de la crisi derivada de la COVID-19 als contractes privats".
A més, es modifiquen la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), entre altres lleis.
Així, mitjançant la disposició final setena d'aquesta Llei 3/2020, tal com s'assenyala en el preàmbul, "s'introdueix una millora tècnica en la modificació de l'article 159.4, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, aprovada pel Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i l'ocupació".
En concret, es reiteren les modificacions introduïdes tant pel Reial decret llei 15/2020, així com pel Reial decret llei 16/2020, de 28 d'abril, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia -dels quals es va donar notícia per aquesta Junta Consultiva (Reial decret llei 15/2020 i Reial decret llei 16/2020).
Així mateix, es canvia "5" per "cinc" -en el cas del termini màxim perquè el licitador que hagi obtingut millor puntuació justifiqui la seva oferta si es presumeix que és anormalment baixa, així com en el cas del termini per adjudicar el contracte a favor del licitador proposat com a adjudicatari - i "7" per "set" -per al supòsit que l'empresari hagi de presentar qualsevol altra documentació que no estigui inscrita en el Registre de Licitadors.
D'altra banda, mitjançant la disposició final segona d'aquesta Llei 3/2020 es modifica la LJCA. Entre altres modificacions, s'introdueix un nou apartat 8 a l'article 10 de la LJCA, relatiu a les competències de les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia, per afegir que "coneixeran de l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades d'acord amb la legislació sanitària que les autoritats sanitàries d'àmbit diferent a l'estatal considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la limitació o restricció de drets fonamentals quan els seus destinataris no estiguin identificats individualment".
També, s'addiciona un nou subapartat i) a l'article 11.1 de la LJCA, establint que la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional coneixerà en única instància "de l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades d'acord amb la legislació sanitària que l'autoritat sanitària estatal consideri urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la limitació o restricció de drets fonamentals, quan els seus destinataris no estiguin identificats individualment."
De la mateixa manera, s'afegeix un nou article 122 quater a la LJCA, en el qual es disposa, entre altres aspectes, que la tramitació de les autoritzacions o ratificacions judicials de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin limitació o restricció de drets fonamentals "tindrà sempre caràcter preferent i haurà de resoldre's en un termini màxim de tres dies naturals".
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final tercera, entrarà en vigor als cinc mesos de la seva publicació en el BOE, sense perjudici de l'establert en la disposició addicional cinquena, relativa a la modificació del text refós de la Llei de procediment laboral.
El dia 17 de setembre de 2020 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre la interpretació de l'article 57, apartat 4, lletres c) i g) -que estableixen la possibilitat dels poders adjudicadors d'excloure un operador econòmic de la participació en un procediment de contractació quan hagi comès una falta professional greu, així com quan hagi mostrat deficiències en l'execució de contractes previs-, en relació amb els apartats 6 i 7 de la Directiva 2014/24/UE -que, respectivament, preveuen la possibilitat que un operador econòmic incurs en un motiu d'exclusió presenti proves que les mesures adoptades per ell són suficients per demostrar la seva fiabilitat, i que mitjançant disposicions legals, reglamentàries o administratives i tenint en compte el dret de la Unió, els Estats membres precisaran les condicions d'aplicació d'aquest precepte.
En concret, es planteja si aquest precepte, d'una banda, permet excloure un licitador, sense donar-li l'oportunitat de presentar proves de fiabilitat, quan, segons el poder adjudicador, hagi comès una falta professional greu i no hagi indicat per pròpia iniciativa les mesures correctores adoptades; i de l'altra, si té efecte directe, en la hipòtesi que s'oposés a exigir al licitador que aportés les proves per la seva pròpia iniciativa.
L'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia respondre que la Directiva 2014/24/UE no és aplicable, ratione temporis, als fets del litigi principal. En aquest sentit, recorda que "segons jurisprudència reiterada del Tribunal de Justícia, «la directiva aplicable en l'àmbit dels procediments d'adjudicació de contractes públics és, en principi, aquella que està en vigor en el moment en què el poder adjudicador elegeix el tipus de procediment que seguirà. En canvi, són inaplicables les disposicions d'una directiva el termini de transposició de les quals ha expirat després d'aquell moment»". Així, assenyala que en aquest cas, com l'anunci de licitació va ser "necessàriament posterio[r] al moment en què el poder adjudicador va elegir el tipus de procediment que anava a seguir i va decidir amb caràcter definitiu si tenia o no l'obligació de procedir a una convocatòria de licitació abans d'adjudicar el contracte públic en qüestió", la qual cosa va succeir abans del 18 d'abril de 2016 -data en què va expirar el termini de transposició de la Directiva 2014/24/UE-, era aplicable ratione temporis la Directiva 2004/18.
Tanmateix, subsidiàriament, només per al cas que, per raons inherents al seu dret intern, s'estimi que s'ha d'aplicar, malgrat tot, la Directiva 2014/24/UE, l'Advocat General assenyala que l'article 57, apartat 4, lletres c) i g), en relació amb els apartats 6 i 7, de la Directiva 2014/24/UE "no s'oposa a què un operador econòmic hagi d'al·legar i, en el seu cas, provar, per iniciativa pròpia, que les mesures d'autocorrecció per ell adoptades són suficients per demostrar la seva fiabilitat, malgrat l'existència d'un motiu d'exclusió en què hagi incorregut." A més, indica que els operadors econòmics que estiguin en prohibició de contractar perquè es trobin en alguna de les situacions contemplades en els apartats 1 i 4 de l'article 57 de la Directiva 2014/24/UE poden invocar directament davant dels tribunals nacionals el dret que els reconeix l'apartat 6 d'aquest mateix article a presentar proves que ha adoptat mesures suficients per demostrar la seva fiabilitat.