Notícies Actualitat
04.11.2020.
La licitació d'habitatges no té por de l'Covid-19: creix un 20% fins a setembre
En els primers nou mesos de l'any les administracions públiques han destinat 467.400.000 d'euros a habitatge, enfront dels 467.400.000 invertits en el mateix període del 2019.
La inversió pública en habitatge creix tot i el Covid-19. Les administracions públiques han destinat 467.400.000 d'euros a la construcció d'habitatge, un 20,3% més que en el mateix període de l'any anterior, segons dades publicades per Associació d'Empreses Constructores i Concessionaris d'Infraestructures (Seopan). L'import destinat a obres públiques va caure durant els primers mesos de la pandèmia. Al març, quan es va decretar l'estat d'alarma, el valor de les licitacions ha baixat un 47,9%, fins als 16,5 milions d'euros, davant els 31,7 milions d'euros licitats en el mateix mes de 2019. La baixada es va agreujar a l'abril, amb un descens de l'80,7%. En el quart mes de l'any es van licitar 18,9 milions d'euros davant els 98.100.000 que les institucions públiques van destinar en el mateix període de 2019.
Amb la desescalada, les licitacions públiques d'habitatges van iniciar la recuperació i van marcar quatre mesos de pujades. Maig va registrar un creixement de l'57,7%, mentre que al juny l'import públic destinat a l'habitatge es va multiplicar per deu respecte a el mateix mes del 2019. Després d'un semestre convuls, les licitacions van sumar 255.800.000 d'euros en la primera meitat de l'any, el que va suposar una caiguda de l'2,6% respecte a el mateix període del l'any anterior, quan van arribar 255.800.000 d'euros.
A l'estiu, va continuar l'engreix de la licitació d'habitatge i al juliol i agost es van duplicar les partides. Així i tot, el tercer trimestre s'ha vist llastrat per una caiguda de l'pressupost de les administracions públiques al setembre, que ha baixat un 50,6%, fins a 26,3 milions d'euros. En total, al tercer trimestre del l'any, les administracions públiques van destinar a la construcció d'habitatges 211.600.000 d'euros, un 68,2% més que en el mateix període de l'any anterior, quan es van invertir 125.800.000 d'euros .
03.11.2020.
EN MARXA LA TERCERA MODIFICACIÓ-EN CONCURRÈNCIA AMB ALTRES DOS- DE LA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC: AVANTPROJECTE
EN MARXA LA TERCERA MODIFICACIÓ-EN CONCURRÈNCIA AMB ALTRES DOS- DE LA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC: AVANTPROJECTE (última hora⇒ PROJECTE) DE LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT 2021. En el nostre apartat notícies, hem adonat en reiterades ocasions, de la tramitació que s'està duent a terme a la Corts Generals per a la modificació de la Llei 9/2017 de Contractes de Sector Públic (Veure aquí, entrades 1092 i 1091-) Igualment hem assenyalat en aquest mateix apartat de notícies (Veure referències 1109 i 1108), com des del Govern s'apunta a una immediata modificació de la Llei de Contractes de Sector Públic amb la finalitat de gestionar de manera més àgil els fons de recuperació europea (els anomenats fons Next Generation -veure aquí informació sobre els mateixos-) que rebrà Espanya.
Doncs bé, presentat el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021, s'observa en la disposició addicional trenta-sis les següents noves provisions de modificació de la LCSP:
⇒ Apartats 2 i 4 de l'article 32 relatiu als encàrrecs dels poders adjudicadors a mitjans propis personificats i apartat 3 de l'article 33 relatiu als Encàrrecs d'entitats pertanyents a el sector públic que no tinguin la consideració de poder adjudicador als mitjans propis personificats. En els tres apartats (32.2; 32.4 i 33.3) se suprimeix el text existent avui dia (igual en tots ells): "El compliment efectiu de el requisit establert en la present lletra haurà de quedar reflectit en la Memòria integrant dels Comptes Anuals de l' ens destinatari de l'encàrrec i, en conseqüència, ser objecte de verificació per l'auditor de comptes en la realització de l'auditoria d'aquests comptes anuals de conformitat amb la normativa reguladora de l'activitat d'auditoria de comptes. "
⇒ Se suprimeix l'apartat 5 de l'article 32, el qual a dia d'avui disposa: «5. L'incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits que estableixen els apartats 2 o 4, segons correspongui en cada cas, comportarà la pèrdua de la condició de mitjà propi personificat i, en conseqüència, la impossibilitat de seguir efectuant encàrrecs a la persona jurídica afectada; sense perjudici de la conclusió dels encàrrecs que estiguessin en fase d'execució. "
⇒ Lletra a) de l'apartat 1 de l'article 159, relatiu a procediment obert simplificat, elevant de <100.000 € a les quanties igual o inferiors assenyalades per als llindars dels contractes de serveis i subministraments subjectes a regulació harmonitzada [Nota: No s'eleva el valor estimat dels contractes de serveis o subministraments enfront dels que cap recurs especial en matèria de contractació (article 44.1.a LCSP) per la qual cosa, amb la redacció actual de la modificació prevista seria possible l'existència de contractes licitats mitjançant procediment obert simplificat enfront dels que sí que es pot interposar recurs especial en matèria de contractació.]
⇒ Apartat 6 d'aquell mateix article 159, elevant de <35.000 € a <60.000 € els contractes de subministraments i serveis que poden ser licitats per procediment simplificat sumari.
⇒ S'afegeix un nou apartat 6 a l'article 321 relatiu a l'adjudicació de contractes de les entitats de sector públic que no tinguin el caràcter de poders adjudicadors, el qual exclou de l'aplicació de la LCSP els contractes entre dues societats mercantils pertanyents a el sector públic que no tinguin el caràcter de poder adjudicador, quan concorrin les circumstàncies al enumerades.
02.11.2020.
SERVEI D'INFORMACIÓ DE LICITACIONS - ADJUDICACIONS - AJUTS I/O SUBVENCIONS
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' ( https://www.divisiosigo.cat/cat/concursos/ ), per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
29.10.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-537/19, sobre la subjecció a la Directiva 2004/18/CE d'un contracte celebrat entre una entitat pública i una empresa privada que té per objecte l'arrendament d'un edifici encara no
El dia 22 d'octubre de 2020 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre el recurs per incompliment que va interposar la Comissió instant al Tribunal de Justícia a declarar que la República d'Àustria ha incomplert la Directiva 2004/18/CE, perquè, el 25 de maig de 2012, una entitat pública vinculada a l'Ajuntament de Viena [Stadt Wien-Wiener Wohnen] va celebrar amb una empresa privada, sense atenir-se als preceptes d'aquesta Directiva, un contracte públic d'obres, que els seus signataris van qualificar d'arrendament, per aixecar en terrenys propietat d'aquesta empresa un edifici d'oficines.
En aquest sentit, la Comissió es basa en una sèrie d'elements que, segons la seva opinió, posarien de manifest com Wiener Wohnen (la naturalesa de poder adjudicador del qual no es discuteix) va tenir una influència decisiva en el disseny i en l'execució de l'immoble. D'aquesta premissa infereix que, encara que les parts ho pactessin com a arrendament d'immoble, es tractaria, en realitat, d'un contracte públic d'obres, l'import de les quals supera el llindar mínim fixat en la Directiva 2004/18. Per la seva part, la República d'Àustria rebutja la tesi de la Comissió, perquè entén aplicable l'article 16, lletra a), de la Directiva 2004/18, que exceptua als contractes públics d'arrendament d'edificis de sotmetre's als procediments d'adjudicació previstos en ella.
L'Advocat General assenyala que "en aplicar, en aquest assumpte, la jurisprudència del Tribunal de Justícia (en particular, la doctrina de la sentència Impresa Pizzarotti), s'ha de dilucidar, mitjançant l'anàlisi de les al·legacions i les proves aportades, si, juntament amb l'arrendament d'un edifici encara no construït, es trobava un contracte públic d'obres que constituïa, realment, l'objecte principal del contracte". A més, indica que "per aconseguir aquesta qualificació haurà de comprovar-se si, en el projecte d'obres definitivament aprovat i en la ulterior execució de l'edifici, Wiener Wohnen va tenir una «influència determinant» i si aquest immoble es va construir en resposta «a les necessitats especificades per l'entitat adjudicadora»". Així, destaca que l'examen conjunt de les al·legacions de les parts i de les proves aportades el condueix a la convicció que l'objecte principal del contracte era la construcció de l'edifici, en el projecte del qual i en l'execució del qual l'entitat pública va intervenir de forma determinant, per ajustar-lo a les seves necessitats." Així mateix, recalca que en aquesta tessitura, en vista de la jurisprudència del Tribunal de Justícia que interpreta l'article 16, lletra a), de la Directiva 2004/18, l'actuació de Wiener Wohnen es va haver de subjectar, d'acord amb els articles 2 -relatiu als principis d'adjudicació dels contractes-, 28 -relatiu a la utilització dels procediments oberts, restringits i negociats, així com del diàleg competitiu- i 35.2 -relatiu als anuncis de licitació-, d'aquesta Directiva, al procediment d'adjudicació regulat per als contractes públics d'obres.
Per tot això, l'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia que, estimant el recurs de la Comissió, declari que la República d'Àustria ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut dels articles 2, 28 i 35.2 esmentats, de la Directiva 2004/18/CE, en la mesura que Stadt Wien-Wiener Wohnen va adjudicar directament el contracte de 25 de maig de 2012, sense anunciar-ho ni sotmetre'l a un procediment de licitació pública; i que a més, condemni a costes la República d'Àustria.
28.10.2020.
Contractes amb preus unitaris: modificació per increment d'unitats
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/contractes-amb-preus-unitaris-modificacio-per-increment-dunitats.html
27.10.2020.
Electronics Watch: compra pública responsable. Drets laborals a la indústria de l'electrònica
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/electronics-watch-compra-publica-responsable-drets-laborals-a-la-industria-de-lelectronica.html
26.10.2020.
Extractes de la Comissió d'Ètica
https://contractacio.gencat.cat/ca/principis/transparencia-bones-practiques/bones-practiques/comissio-etica/extractes/
22.10.2020.
Es publica la Guia per la quantificació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en els contractes públics
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-guia-geh
21.10.2020.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-447/19 P, sobre l'abast de l'obligació dels poders adjudicadors d'informar als candidats o licitadors no seleccionats
El dia 14 d'octubre de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència en la qual es pronuncia, en essència, sobre l'abast de l'obligació de motivació imposada als poders adjudicadors en virtut de l'article 296 del TFUE i de l'article 113.2 del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió, així com de l'article 161, apartats 2 i 3, del Reglament Delegat (UE) núm. 1268/2012 de la Comissió, de 29 d'octubre de 2012, sobre les normes de desenvolupament del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012. En concret, les demandants al·leguen que l'abast d'aquesta obligació de motivació no es refereix únicament als criteris d'adjudicació del contracte en qüestió, sinó també a l'avaluació de criteris de selecció de licitadors.
El TJUE, tenint en compte que l'article 113.2 del Reglament núm. 966/2012 esmentat estableix que el poder adjudicador comunicarà a qualsevol licitador que compleixi els criteris d'exclusió i selecció, sempre que aquests ho sol·licitin per escrit, de "les característiques i avantatges de l'oferta seleccionada i del nom de l'adjudicatari", assenyala que el tenor literal d'aquesta disposició es refereix a les característiques de l'oferta i no a les del licitador que la va presentar.
Referent a això, recorda que de la jurisprudència del Tribunal de Justícia es desprèn que no es pot exigir al poder adjudicador que enviï a un licitador l'oferta del qual no ha estat acceptada, d'una banda, a més dels motius del rebuig, un acurat resum de com s'ha tingut en compte cada detall de la seva oferta en l'avaluació d'aquest última i, de l'altra, en el context de la comunicació de característiques i avantatges de l'oferta guanyadora, una anàlisi comparatiu acurat d'aquesta última i l'oferta del licitador no seleccionat.
Per això, declara que l'obligació de motivació que ha de complir el poder adjudicador, en virtut d'aquest article 113.2 del Reglament núm. 966/2012, no exigeix que aquest últim expliqui les raons per les quals va considerar que l'adjudicatari ha complert els criteris de selecció, ja que l'obligació de motivació que ha de complir el poder adjudicador té per objecte que els licitadors no seleccionats coneguin les justificacions de la decisió d'adjudicació del contracte en qüestió, però no de controlar, a mode d'òrgan de control administratiu o judicial, la legalitat del procediment d'adopció d'aquesta decisió i la mateixa decisió.
20.10.2020.
L'economia social demana pas en la contractació pública
CEPES Aragó organitza una jornada virtual, dimarts que ve, per fomentar la participació de les entitats de l'economia social a les licitacions de contractes de les administracions públiques
Elperiodicodearagon.com 23.09.20
Després de poc més de mig de pandèmia, sobre l'horitzó planen núvols negres que anuncien una crisi econòmica, social i laboral sense precedents. El negoci de molts centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, cooperatives, associacions i fundacions està en l'aire, i amb ell els fins socials que persegueixen aquestes entitats sense ànim de lucre.
Tractar d'accedir a les licitacions de el sector públic pot ser la salvació per a les organitzacions de l'economia social, que generen 23.000 llocs de treball directes a Aragó (el 4% de la força laboral) i el 6,5% de PIB. Per això, l'Associació d'Economia Social d'Aragó (Cepes Aragó) organitza el proper dimarts, 29 de setembre, a través d'Zoom, una trobada virtual titulat Com facilitar l'accés a la contractació pública de les entitats de l'economia social.
"Organitzem aquesta jornada, principalment, amb dos objectius. D'una banda, perquè volem que el sector públic dissenyi licitacions que donin cabuda i afavoreixin a les entitats de l'economia social en la contractació pública. I, d'altra banda, per animar a aquestes organitzacions a que participin en la mateixa ", informa el president de Cepes Aragó, Adrián Serrano.
En aquesta associació veuen la contractació pública "com una oportunitat, un instrument per promoure oportunitats d'ocupació, d'accessibilitat, de treball digne, d'inclusió social i de comerç just, entre d'altres, encara que per això cal que hi hagi voluntat política", apunta .
I és que, encara que les entitats de l'economia social tenen garantit per llei un tracte diferent a les empreses ordinàries a l'hora de fer negoci amb les administracions públiques, que poden configurar les licitacions de manera que afavoreixin la participació d'entitats sense ànim de lucre en la contractació pública, com es veurà en el seminari, la realitat és ben diferent.
"Esperem que aquesta jornada marqui l'inici de trobades periòdiques entre les dues parts, que serveixin per assolir objectius comuns i dissenyar eines que facilitin l'accés de les entitats de l'economia social a la contractació pública", desitja Serrano.
