Notícies Actualitat
06.11.2020.
UNA OPORTUNITAT LABORAL PER ALS AUTÒNOMS Més de 61.000 concursos de licitació pública per a treballar amb Administració
https://www.autonomosyemprendedor.es/articulo/tu-negocio/mas-61000-concursos-licitacion-publica-trabajar-administracion/20201027163541023252.html
05.11.2020.
La figura del desistimiento en la contratación pública
El concepte jurídic de l'desistiment contractual entès com el dret o potestat de la qual disposa una o ambdues parts en un contracte per rescindir-lo o deixar-lo sense efecte de manera unilateral, adquireix diferents connotacions i especials particularitats dins de l'esfera de la contractació pública. Quins són? Anem a veure-les.
En primer lloc, esdevé necessari realitzar una recerca de la figura de l'desistiment dins de l'actual Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes de sector públic, per la qual es transposen la ordenament jurídic espanyol les directives de Parlament Europeu i de Consell 2014/23 / UE i 2014/24 / UE, de 26 de febrer de 2014 (en endavant, LCSP). El primer a tenir en compte és que en els contractes administratius - aquells subscrits per aquells ens que en virtut de l'article 3 de la LCSP tinguin la consideració d'Administració pública - s'extingeixen bé pel seu compliment o bé per resolució (article 109 LCSP). S'entén per compliment la realització satisfactòria per part de contractista de les obligacions adquirides, i a aquest efecte la Llei exigeix un acte formal de recepció a partir de el qual s'inicia el termini de què disposa l'Administració per a abonar el preu a l'contractista. D'altra banda, entenem la resolució contractual com una de les prerrogatives de les que gaudeix l'Administració en la seva qualitat de tutora de l'interès públic que fonamenta els seus contractes; ja que es tracta de la possibilitat de rescindir de forma unilateral el contracte per una de les causes establertes en la Llei. Aquestes causes de resolució estan contingudes de manera taxada en l'article 211 LCSP, i per a l'aplicació de cadascuna d'elles cal seguir el procediment establert per reglament.
El primer que crida l'atenció és que la figura de l'desistiment no es troba específicament prevista dins de les causes taxades de l'article 211 com a causes generals de resolució dels contractes administratius, com ho serien, per exemple: la impossibilitat d'executar la prestació per part de contractista en els termes inicialment pactats en el contracte, el mutu acord entre l'Administració i el contractista, l'incompliment de l'obligació principal de l'contracte, la mort o incapacitat sobrevinguda de l'contractista, etc. Per tant, com la pròpia lletra h) de el mateix article ens indica, caldrà atendre a les causes específiques de resolució que la LCSP estableix per a cada tipologia contractual. És important matisar el fet que, en la resolució contractual, ja que sempre és legitimada per una de les causes taxades per la llei, caldria atendre cadascuna d'aquestes causes per poder apreciar en quins supòsits seria procedent una indemnització i en quins casos no. Per exemple, en algun cas serà el contractista qui haurà d'indemnitzar a l'Administració - si fos el cas en què el contractista incompleix les obligacions de l'contracte - i en altres, seria a l'inrevés - per exemple, si s'ha produït un incompliment per part de l'Administració de les obligacions de l'contracte, haurà d'abonar a l'contractista, amb caràcter general, el pagament dels danys i perjudicis que corresponguin -.
D'altra banda, si ens desplacem al llarg dels diferents preceptes de la LCSP on es fan constar les diverses causes específiques de resolució de cada tipus de contracte, veurem que l'únic contracte en el qual es preveu el desistiment com a causa concreta de resolució és el contracte d'obres (punt d de l'article 245 LCSP). Per tant, el desistiment seria una de les causes susceptibles de causar la resolució de el contracte d'obres per part de l'Administració. A aquest efecte, en l'article 246 de la LCSP s'especifica que en cas de desistiment un cop iniciada l'execució de les obres, el contractista té dret, per tots els conceptes, a l'abonament de el 6% de l'preu d'adjudicació de les obres deixades de realitzar en concepte de benefici industrial, IVA exclòs. Per tant, l'Administració podria optar per desistir de l'contracte d'obres abans o després de l'inici de les obres - per això, de manera posterior a l'adjudicació i formalització de l'contracte -, però sempre compensant econòmicament el contractista pels guanys que deixaria de percebre arran d'aquesta decisió unilateral d'l'òrgan de contractació. Ara bé, perquè el desistiment de l'Administració resulti ajustat a dret, ha de ser justificat mitjançant raons d'interès públic que aconsellen la resolució de el contracte. En aquest sentit, el Dictamen 1208/2008, de 16 d'octubre, de el Consell d'Estat va expressar que "l'interès públic que justifica el desistiment unilateral de l'Administració s'ha vingut apreciant en aquelles relacions contractuals que, per una alteració sobrevenid de les circumstàncies , han perdut el seu objecte ".
De tota manera, hi ha un altre tipus de desistiment referit a la totalitat dels contractes administratius, entès com la possibilitat que té l'òrgan de contractació de desistir de l'procediment abans de la formalització de l'contracte (article 152 LCSP). Perquè sigui procedent aquest desistiment cal que, en primer lloc, l'acord es produeixi amb anterioritat a la formalització de l'contracte; en segon lloc, que s'acrediti que s'ha produït una infracció de caràcter no esmenable de les normes de preparació de l'contracte o reguladores de l'procediment de contractació, i finalment, que es compensi econòmicament els candidats aptes per a participar en la licitació o als licitadors per les despeses en què hagin incorregut 1. Arribats a aquest punt, resulta d'especial importància indicar que en l'article 152 LCSP es regulen dues figures: la decisió de no adjudicar o celebrar el contracte (antiga renúncia) i el desistiment de procediment de adjudicació (que acabem de veure). Respecte de la primera, si l'Administració decideix no adjudicar o signar el contracte, haurà d'haver raons d'interès públic degudament justificades en l'expedient, i no serà possible promoure una nova licitació amb idèntic objecte contractual mentre subsisteixin les raons al·legades (apartat 3 de l' article 152 LCSP). En canvi, i en relació a la segona, si l'Administració acorda desistir de el contracte, aquesta decisió deurà fundar-se, tal com hem indicat, en una infracció no esmenable de les normes de preparació de l'contracte o de les reguladores de l'procediment d'adjudicació , també degudament justificades en l'expedient i es podrà iniciar de forma immediata un nou procediment de licitació que recaigui sobre el mateix objecte (apartat 4 de el mateix article). Així doncs, un cop vistes les diferències, els efectes que es poden produir en cas de no adjudicar o celebrar (antiga renúncia) o en cas de desistiment, són clars.
Ja que en aquest article em refereixo especialment a la figura del desistiment, aprofundiré en un aspecte de la mateixa respecte de què els tribunals administratius de recursos contractuals, doctrina i tribunals de justícia detenen criteris diferents. Es tracta de si la infracció no subsanable de les normes de preparació de l'contracte o de les reguladores de l'procediment d'adjudicació ha de venir referida a un vici d'anul·labilitat (susceptibles de convalidació per part de l'Administració - arts. 48 i 52 de la Llei 39 / 2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, en endavant, LPACAP) o de nul·litat de ple dret (no susceptibles de convalidació per part de l'Administració - art. 47 LPACAP). D'una banda, tant el Tribunal Administratiu de Contractes Públics d'Aragó (Acord núm 11/2014) com el d'Andalusia (Resolució núm 59/2015) han entès que no es pot admetre el desistiment si aquest no es refereix a vicis de nul·litat de ple dret, ja que només aquests són insubsanables. Aquesta mateixa postura defensa el Tribunal Català de Contractes de Sector Públic (en endavant, TCCSP) en la recent Resolució nº 214/2020, de 17 de juny, on s'exposa que "la doctrina sosté que no és suficient qualsevol il·legalitat o defecte de tramitació , sinó que les irregularitats deuen ser constitutives d'un vici de nul·litat de ple dret, que impedeixin continuar el procediment o que comportin una valoració de les ofertes contrària als principis rectors de la contractació pública, i que constin degudament motivades (entre moltes altres , les resolucions 108/2017, 70/2017 i 142/2015 d'aquest tribunal, les resolucions de l'TACRC nº 118/2020, 451/2018, 427/2017; 27/2017 i 1004/2015, les resolucions de l'Òrgan Administratiu de Recursos contractuals d'Euskadi 168/2019 i 65/2018, les resolucions de Tribunal Administratiu de Contractació Pública de la Comunitat de Madrid - TACPM - 1/2018, 181/2017, 243/2016, 241/2016, 117/2015 i els acords de l' Tribunal ADMINI strativo de Contractes Públics d'Aragó 24/2017 i 23/2017) ". D'altra banda, el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (en endavant, TACRC), en la seva Resolució núm 263/2012 va adoptar una postura menys contundent, on considerava que el desistiment "és una alternativa de revisió de l'actuació administrativa específica, en relació amb els mitjans generals que preveu la Llei per a la revisió dels actes administratius com la declaració de lesivitat que preveu l'article 103 de la Llei 30/1992, de 16 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú " . Per aquest motiu, el TACRC s'inclina la seva postura a admetre també el desistiment quan la infracció de les normes de preparació de l'contracte o de les reguladores de l'procediment d'adjudicació no sigui reconduïble als supòsits de nul·litat de ple dret i es tracti de vicis d'anul·labilitat , sempre que, per la seva naturalesa, no admetin esmena dins el curs de l'expedient de licitació. Resulta cal citar, en la mateixa línia, la Resolució de la mateixa TACRC núm 664/2017, de 14 de juliol, la Sentència de l'TSJ d'Astúries de 31 de gener de 2014 (Roj STSJ AS 147/2014), l'Informe 15/2009 , de la Comissió Consultiva de Contractació Administrativa de la Junta d'Andalusia i el Dictamen de l'Advocacia de l'Estat de 18 de febrer del 2016.
Així doncs, tot sembla indicar que no hi ha un criteri unànime a l'respecte i de moment tot indica que així seguirà, ja que el Tribunal Suprem encara no s'ha pronunciat a l'respecte. Sota el meu punt de vista i d'acord amb la tendència adoptada pel TCCSP, m'inclino a considerar que la figura de l'desistiment contractual hauria d'utilitzar de manera restrictiva i reservar-se per aquells supòsits en què hagi existit una infracció constitutiva de nul·litat de ple dret - supòsits taxats en l'article 47 de la LPACAP -, ja que si no, l'Administració podria emparar la seva justificació de desistir de l'contracte en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, creant als licitadors una situació d'inseguretat jurídica considerable.
Finalment, i en la línia de la meva opinió, cal recordar que és doctrina de l'TCCSP que el desistiment, com a potestat discrecional de l'Administració, ha de complir amb les finalitats que li són pròpies a el servei de el bé comú i de l'ordenament jurídic i sempre es s'ha de basar en els principis de racionalitat i proporcionalitat (entre d'altres, les sentències de Tribunal Suprem de 16 d'abril 1999 - RJ 1999/4362 i de 21 de setembre de 2006 - RJ 2006/6437 -) i, en tot cas, deu ser apreciat de manera restrictiva (Resolució de l'TCCSP nº 214/2020, de 17 de juny).
Així doncs, la conclusió que s'ha d'extreure de tot el que s'ha exposat és que el desistiment com a causa de resolució pròpiament dita es troba prevista a la LCSP únicament i exclusivament per als contractes d'obres, que haurà de tenir lloc abans o després de l'inici de les mateixes, caldrà que s'al·legui l'existència d'una causa justa i més correspondrà l'abonament de la procedent compensació econòmica a contractista. En canvi, en el desistiment entès com la decisió de l'òrgan de contractació de finalitzar el contracte abans de la seva formalització, cal que s'hagi produït una infracció no esmenable de les normes de preparació de l'contracte o de les reguladores de l'procediment d'adjudicació. En conseqüència, la diferència substancial d'ambdós tipus de desistiment és que: en el primer ha de tenir lloc una vegada el contracte ja s'ha adjudicat i formalitzat (abans o després de l'inici de les obres) i en el segon cal que succeeixi abans de seva formalització. En suma, cada un està previst per moments procedimentals diferents. En relació a les característiques comunes, trobem, en primer lloc, que en ambdós desistiments no és possible que l'Administració resolgui el contracte sense invocar cap causa a aquest efecte, sinó que ha d'adoptar el desistiment per raons d'interès públic (en el contracte d'obres) o per raó de l'existència d'una infracció no esmenable de les normes de preparació de l'contracte o reguladores de l'procediment d'adjudicació (en el desistiment genèric); i en segon lloc, que els efectes en tots dos seran idèntics, ja que el contractista ja no estarà obligat a seguir amb l'execució de l'contracte i es veurà compensat econòmicament per l'Administració pels perjudicis causats a aquest efecte.
04.11.2020.
La licitació d'habitatges no té por de l'Covid-19: creix un 20% fins a setembre
En els primers nou mesos de l'any les administracions públiques han destinat 467.400.000 d'euros a habitatge, enfront dels 467.400.000 invertits en el mateix període del 2019.
La inversió pública en habitatge creix tot i el Covid-19. Les administracions públiques han destinat 467.400.000 d'euros a la construcció d'habitatge, un 20,3% més que en el mateix període de l'any anterior, segons dades publicades per Associació d'Empreses Constructores i Concessionaris d'Infraestructures (Seopan). L'import destinat a obres públiques va caure durant els primers mesos de la pandèmia. Al març, quan es va decretar l'estat d'alarma, el valor de les licitacions ha baixat un 47,9%, fins als 16,5 milions d'euros, davant els 31,7 milions d'euros licitats en el mateix mes de 2019. La baixada es va agreujar a l'abril, amb un descens de l'80,7%. En el quart mes de l'any es van licitar 18,9 milions d'euros davant els 98.100.000 que les institucions públiques van destinar en el mateix període de 2019.
Amb la desescalada, les licitacions públiques d'habitatges van iniciar la recuperació i van marcar quatre mesos de pujades. Maig va registrar un creixement de l'57,7%, mentre que al juny l'import públic destinat a l'habitatge es va multiplicar per deu respecte a el mateix mes del 2019. Després d'un semestre convuls, les licitacions van sumar 255.800.000 d'euros en la primera meitat de l'any, el que va suposar una caiguda de l'2,6% respecte a el mateix període del l'any anterior, quan van arribar 255.800.000 d'euros.
A l'estiu, va continuar l'engreix de la licitació d'habitatge i al juliol i agost es van duplicar les partides. Així i tot, el tercer trimestre s'ha vist llastrat per una caiguda de l'pressupost de les administracions públiques al setembre, que ha baixat un 50,6%, fins a 26,3 milions d'euros. En total, al tercer trimestre del l'any, les administracions públiques van destinar a la construcció d'habitatges 211.600.000 d'euros, un 68,2% més que en el mateix període de l'any anterior, quan es van invertir 125.800.000 d'euros .
03.11.2020.
EN MARXA LA TERCERA MODIFICACIÓ-EN CONCURRÈNCIA AMB ALTRES DOS- DE LA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC: AVANTPROJECTE
EN MARXA LA TERCERA MODIFICACIÓ-EN CONCURRÈNCIA AMB ALTRES DOS- DE LA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC: AVANTPROJECTE (última hora⇒ PROJECTE) DE LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT 2021. En el nostre apartat notícies, hem adonat en reiterades ocasions, de la tramitació que s'està duent a terme a la Corts Generals per a la modificació de la Llei 9/2017 de Contractes de Sector Públic (Veure aquí, entrades 1092 i 1091-) Igualment hem assenyalat en aquest mateix apartat de notícies (Veure referències 1109 i 1108), com des del Govern s'apunta a una immediata modificació de la Llei de Contractes de Sector Públic amb la finalitat de gestionar de manera més àgil els fons de recuperació europea (els anomenats fons Next Generation -veure aquí informació sobre els mateixos-) que rebrà Espanya.
Doncs bé, presentat el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021, s'observa en la disposició addicional trenta-sis les següents noves provisions de modificació de la LCSP:
⇒ Apartats 2 i 4 de l'article 32 relatiu als encàrrecs dels poders adjudicadors a mitjans propis personificats i apartat 3 de l'article 33 relatiu als Encàrrecs d'entitats pertanyents a el sector públic que no tinguin la consideració de poder adjudicador als mitjans propis personificats. En els tres apartats (32.2; 32.4 i 33.3) se suprimeix el text existent avui dia (igual en tots ells): "El compliment efectiu de el requisit establert en la present lletra haurà de quedar reflectit en la Memòria integrant dels Comptes Anuals de l' ens destinatari de l'encàrrec i, en conseqüència, ser objecte de verificació per l'auditor de comptes en la realització de l'auditoria d'aquests comptes anuals de conformitat amb la normativa reguladora de l'activitat d'auditoria de comptes. "
⇒ Se suprimeix l'apartat 5 de l'article 32, el qual a dia d'avui disposa: «5. L'incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits que estableixen els apartats 2 o 4, segons correspongui en cada cas, comportarà la pèrdua de la condició de mitjà propi personificat i, en conseqüència, la impossibilitat de seguir efectuant encàrrecs a la persona jurídica afectada; sense perjudici de la conclusió dels encàrrecs que estiguessin en fase d'execució. "
⇒ Lletra a) de l'apartat 1 de l'article 159, relatiu a procediment obert simplificat, elevant de <100.000 € a les quanties igual o inferiors assenyalades per als llindars dels contractes de serveis i subministraments subjectes a regulació harmonitzada [Nota: No s'eleva el valor estimat dels contractes de serveis o subministraments enfront dels que cap recurs especial en matèria de contractació (article 44.1.a LCSP) per la qual cosa, amb la redacció actual de la modificació prevista seria possible l'existència de contractes licitats mitjançant procediment obert simplificat enfront dels que sí que es pot interposar recurs especial en matèria de contractació.]
⇒ Apartat 6 d'aquell mateix article 159, elevant de <35.000 € a <60.000 € els contractes de subministraments i serveis que poden ser licitats per procediment simplificat sumari.
⇒ S'afegeix un nou apartat 6 a l'article 321 relatiu a l'adjudicació de contractes de les entitats de sector públic que no tinguin el caràcter de poders adjudicadors, el qual exclou de l'aplicació de la LCSP els contractes entre dues societats mercantils pertanyents a el sector públic que no tinguin el caràcter de poder adjudicador, quan concorrin les circumstàncies al enumerades.
02.11.2020.
SERVEI D'INFORMACIÓ DE LICITACIONS - ADJUDICACIONS - AJUTS I/O SUBVENCIONS
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' ( https://www.divisiosigo.cat/cat/concursos/ ), per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
29.10.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-537/19, sobre la subjecció a la Directiva 2004/18/CE d'un contracte celebrat entre una entitat pública i una empresa privada que té per objecte l'arrendament d'un edifici encara no
El dia 22 d'octubre de 2020 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre el recurs per incompliment que va interposar la Comissió instant al Tribunal de Justícia a declarar que la República d'Àustria ha incomplert la Directiva 2004/18/CE, perquè, el 25 de maig de 2012, una entitat pública vinculada a l'Ajuntament de Viena [Stadt Wien-Wiener Wohnen] va celebrar amb una empresa privada, sense atenir-se als preceptes d'aquesta Directiva, un contracte públic d'obres, que els seus signataris van qualificar d'arrendament, per aixecar en terrenys propietat d'aquesta empresa un edifici d'oficines.
En aquest sentit, la Comissió es basa en una sèrie d'elements que, segons la seva opinió, posarien de manifest com Wiener Wohnen (la naturalesa de poder adjudicador del qual no es discuteix) va tenir una influència decisiva en el disseny i en l'execució de l'immoble. D'aquesta premissa infereix que, encara que les parts ho pactessin com a arrendament d'immoble, es tractaria, en realitat, d'un contracte públic d'obres, l'import de les quals supera el llindar mínim fixat en la Directiva 2004/18. Per la seva part, la República d'Àustria rebutja la tesi de la Comissió, perquè entén aplicable l'article 16, lletra a), de la Directiva 2004/18, que exceptua als contractes públics d'arrendament d'edificis de sotmetre's als procediments d'adjudicació previstos en ella.
L'Advocat General assenyala que "en aplicar, en aquest assumpte, la jurisprudència del Tribunal de Justícia (en particular, la doctrina de la sentència Impresa Pizzarotti), s'ha de dilucidar, mitjançant l'anàlisi de les al·legacions i les proves aportades, si, juntament amb l'arrendament d'un edifici encara no construït, es trobava un contracte públic d'obres que constituïa, realment, l'objecte principal del contracte". A més, indica que "per aconseguir aquesta qualificació haurà de comprovar-se si, en el projecte d'obres definitivament aprovat i en la ulterior execució de l'edifici, Wiener Wohnen va tenir una «influència determinant» i si aquest immoble es va construir en resposta «a les necessitats especificades per l'entitat adjudicadora»". Així, destaca que l'examen conjunt de les al·legacions de les parts i de les proves aportades el condueix a la convicció que l'objecte principal del contracte era la construcció de l'edifici, en el projecte del qual i en l'execució del qual l'entitat pública va intervenir de forma determinant, per ajustar-lo a les seves necessitats." Així mateix, recalca que en aquesta tessitura, en vista de la jurisprudència del Tribunal de Justícia que interpreta l'article 16, lletra a), de la Directiva 2004/18, l'actuació de Wiener Wohnen es va haver de subjectar, d'acord amb els articles 2 -relatiu als principis d'adjudicació dels contractes-, 28 -relatiu a la utilització dels procediments oberts, restringits i negociats, així com del diàleg competitiu- i 35.2 -relatiu als anuncis de licitació-, d'aquesta Directiva, al procediment d'adjudicació regulat per als contractes públics d'obres.
Per tot això, l'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia que, estimant el recurs de la Comissió, declari que la República d'Àustria ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut dels articles 2, 28 i 35.2 esmentats, de la Directiva 2004/18/CE, en la mesura que Stadt Wien-Wiener Wohnen va adjudicar directament el contracte de 25 de maig de 2012, sense anunciar-ho ni sotmetre'l a un procediment de licitació pública; i que a més, condemni a costes la República d'Àustria.
28.10.2020.
Contractes amb preus unitaris: modificació per increment d'unitats
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/contractes-amb-preus-unitaris-modificacio-per-increment-dunitats.html
27.10.2020.
Electronics Watch: compra pública responsable. Drets laborals a la indústria de l'electrònica
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/electronics-watch-compra-publica-responsable-drets-laborals-a-la-industria-de-lelectronica.html
26.10.2020.
Extractes de la Comissió d'Ètica
https://contractacio.gencat.cat/ca/principis/transparencia-bones-practiques/bones-practiques/comissio-etica/extractes/
22.10.2020.
Es publica la Guia per la quantificació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en els contractes públics
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-guia-geh
