Notícies Actualitat
18.12.2020.
Publicat l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat relatiu als principals resultats de control en matèria de contractació pública
Aquest informe es publica d'acord amb l'art. 332.11 LCSP.
L'article 332.11 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic (LCSP) estableix que: "la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, i els òrgans equivalents a nivell autonòmic i local, remetran anualment a la oficina Independent de Regulació i supervisió de la contractació (OIRESCON) un informe global, que es farà públic dins del mes següent a la seva recepció, amb els resultats més significatius de la seva activitat de control en la contractació pública ".
L'informe s'ha estructurat en 4 parts:
Part I: actuació de control horitzontal en matèria d'encàrrecs a mitjans propis realitzada per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat i la Intervenció General de la Defensa.
Part II: actuacions realitzades per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Part III: actuacions realitzades per la Intervenció General de la Defensa.
Part IV: actuacions realitzades per la Intervenció General de la Seguretat Social.
En relació amb cadascuna d'aquestes parts s'estableixen recomanacions d'interès.
http://www.obcp.es/sites/default/files/2020-12/Informe_OIRESCON_PCFP19.pdf
16.12.2020.
El govern obre una bústia ètica per denunciar frau i corrupció a l'administració
Anònima i confidencial, permet avisar sobre males pràctiques tant d'alts càrrecs com de funcionaris o en temes de contractació
Des d'aquest dimarts, si es vol alertar sobre possibles casos de frau o corrupció a la Generalitat, es pot fer a través del que es coneix com a bústia ètica. D'una manera totalment anònima i confidencial, permet avisar sobre males pràctiques en l'administració pública, tant dels alts càrrecs com dels funcionaris o també en temes de contractació.
Es tracta d'un nou canal electrònic que depèn de la Conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, de Bernat Solé, que es va anunciar aquest dilluns, durant el debat monogràfic sobre corrupció al Parlament.
"Un govern que vol anomenar-se plenament democràtic i basat en valors republicans ha de ser exemplar en transparència."
La seva activació és una de les 25 actuacions previstes en l'estratègia de lluita contra la corrupció i d'enfortiment de la integritat pública, que es va aprovar al Parlament el gener passat.
Anònim i confidencial
El conseller Bernat Solé ha destacat que el llançament d'aquesta bústia és una mesura "eficaç" per protegir les persones alertadores. La Generalitat garanteix la confidencialitat a les persones que decideixin facilitar la seva identitat, que no serà revelada en cap moment, tot i que també permet l'opció de trametre una alerta de manera anònima.
Es pot accedir al canal mitjançant Tor, un navegador que reforça la privacitat i seguretat al fer passar la comunicació a través de túnels xifrats que impossibiliten el rastreig de la font d'informació.
Tres òrgans es faran càrrec de les alertes que es rebin segons la temàtica i naturalesa: el Comitè Assessor d'Ètica Pública, la Comissió d'Ètica en la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya i la Inspecció General de Serveis de Personal.
Tots ells actuen amb independència funcional i no estan sotmesos a ordres jeràrquiques que en condicionin l'actuació, sobretot pel que fa al manteniment de la confidencialitat de les dades personals.
Quan una persona crea una alerta, rep un codi numèric de 16 dígits amb el qual pot accedir al canal i comunicar-se amb els òrgans gestors, veure les notificacions o aportar nova documentació. L'eina no envia mai cap comunicació a la persona, sinó que aquesta ha de fer el seguiment a través del codi.
Com funciona la bústia ètica?
La persona que vulgui alertar d'un cas concret ha de seleccionar l'àmbit corresponent a la denúncia, ja sigui referent a alts càrrecs i personal directiu, sobre contractació pública o de personal de la funció pública. El missatge s'admetrà a tràmit un cop comprovades les dades d'admissió del cas i la seva versemblança. A partir d'aquest moment l'òrgan gestor comprovarà els fets, i durà a terme les tasques d'investigació necessàries per acreditar-ne la veracitat.
Si conclou que hi ha hagut una conducta o actuació inadequada, elaborarà un informe amb les mesures de millora per evitar futures males pràctiques. També pot proposar que s'iniciïn expedients administratius, que s'adoptin mesures sancionadores o disciplinàries o, si escau, comunicar a la Fiscalia les conductes que puguin ser constitutives de delicte.
En cas contrari, l'informe recollirà el cessament de les comprovacions i l'arxiu de l'expedient.
La persona que ha presentat l'alerta obtindrà el resum de les actuacions fetes, les conclusions sobre la vulneració de normes, regles o principis ètics i de bona pràctica i, si correspon, el resum de les recomanacions i actuacions proposades per corregir els fets.
Altres bústies ètiques
Aquesta bústia s'implementarà durant dos anys per impulsar la integritat pública i millorar la qualitat institucional. La iniciativa s'ha fet en col·laboració del govern amb l'Ajuntament de Barcelona i Xnet, que han cedit la tecnologia, i s'ha creat amb la interfície Globaleaks, de programari lliure.
L'Ajuntament de Barcelona ja compta amb la Bústia ètica i de bon govern que des del 2017 es poden fer denúncies de forma anònima. Altres ajuntaments com el de Lleida o Girona també tenen eines similars.
15.12.2020.
Propers reptes en contractació administrativa
Al gener, des de l'any 2010 se celebra el clàssic Congrés Internacional sobre Contractació Pública, organitzat per la Universitat de Castella-la Manxa i l'Observatori de la Contractació Pública. Aquesta desena edició (els dies 20 i 21 de gener de 2021) que segueix comptant amb el patrocini de Wolters Kluwer serà en format online i arriba en un moment en què la contractació pública ha de jugar un paper fonamental davant els diversos reptes de la societat . Les anteriors congressos van comptar amb 400 assistents i 30 ponents el que atribueix una alta reputació a tots els protagonistes. El preu és el millor: 50 euros, que es queden a la meitat (25 €) per als que hagin participat en alguna de les anteriors edicions.
La conferència inaugural anirà a càrrec de l'catedràtic aragonès José María Gimeno Feliu, sempre tan actiu i generós, sobre Els pilars de Next Generation EU i la contractació pública, un tema que canvia cada dia i per a llavors ja estarà en vigor la nova normativa que preveu.
A l'observatori, també assenyala les fronteres de l'contracte públic: el cas de l'adquisició de medicaments. Entén que contemplar l'adquisició de medicaments pel SNS com un model de compra de subministrament ordinari "és clarament una visió errònia, que s'allunya dels principis reguladors de el dret de salut i que implica desconèixer la realitat singular de l'mercat dels medicaments". Apunta l'experiència d'altres països europeus sobre aquesta qüestió, on no s'aplica la contractació pública, donat s'aplica un sistema de preus públics, perquè "el dret europeu no obliga, de cap manera, a considerar l'adquisició de medicaments com un contracte públic ".
A Itàlia, posa d'exemple, el Ministeri de Salut aprova "llista de medicaments reemborsables pel servei nacional de salut" i es preveu la possibilitat que els establiments públics adquireixin aquests medicaments directament a les empreses farmacèutiques a preus rebaixats de al menys el 50 %, i els distribueixin a través de farmàcies afiliades.
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) ja havia obert un important debat tècnic-jurídic, després de la publicació de l'informe "Spending Review" de juny de 2019, sobre les provisions de medicaments de el Sistema Nacional de Salut, les característiques ens va deixar aquí el propi Gimeno Feliu. La AIREF proposava algunes mesures que impactaven sobre els principis de la contractació pública en aquest àmbit.
Gimeno Feliu és coautor, juntament amb Gerardo García Álvarez, de el llibre "Compra pública de medicaments i serveis d'innovació i tecnologia sanitària: eficiència i creació de valor". La compra pública de medicaments en el marc de el Sistema Nacional de Salut ha de permetre preservar les notes de sostenibilitat financera com l'equitat de el model, la qual cosa exigeix una visió transversal del "mercat públic de medicaments" que s'allunyi de propostes desproporcionadament subordinades a una errònia idea d'estalvi econòmic a ultrança, la qual cosa podria arribar a posar en risc notes essencials d'un model sanitari públic com l'espanyol, caracteritzat per la universalitat i qualitat assistencial. L'estalvi en la compra de medicaments ha de contribuir a mantenir i fins i tot a ampliar la cobertura, no a erosionar la seva qualitat i sostenibilitat.
14.12.2020.
SERVEI D'INFORMACIÓ DE LICITACIONS - ADJUDICACIONS - AJUTS I/O SUBVENCIONS
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' (https://www.divisiosigo.cat/cat/contactar/), per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
10.12.2020.
#LicitaCambra
#LicitaCambra és el nou servei de la #CambraBCN que et permet rebre cada dia al teu correu electrònic convocatòries de concursos públics i licitacions.
Troba noves oportunitats de negoci adaptades a la teva activitat i zona geogràfica!
Contacta https://ja.cat/LicitaCambra
09.12.2020.
Conclusions del Consell - Inversió pública a través de la contractació pública: recuperació sostenible i reactivació d'una economia de la UE resilient (2020/C 412 I/01)
El dia 30 de novembre de 2020 s'han publicat en el DOUE aquestes Conclusions, en les quals el Consell de la Unió, entre altres aspectes, demana a la Comissió i als estats membres que col·laborin estretament amb el Parlament Europeu, els ens regionals i locals, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions en la consecució d'aquests objectius comuns a través d'estructures de governança eficaces i una bona coordinació a escala nacional, en particular per a:
- Millorar l'eficiència de la contractació pública per impulsar la recuperació i fer front a futures crisis. En aquest sentit, entre altres aspectes, "demana als estats membres que sensibilitzin els responsables de la presa de decisions sobre el bon funcionament de les estructures de compradors públics, inverteixin més en la qualificació i en la professionalització dels compradors públics, per exemple, de les centrals de compres, i reforcin la capacitat dels compradors públics per abordar prioritats estratègiques, en particular la creació d'ocupació, la reparació dels danys socioeconòmics causats per la crisi de la COVID-19, el suport a les pimes i les prioritats ecològiques i digitals". A més, els demana que "accelerin la transformació digital de la contractació pública, també per mitjà de la cooperació entre entitats públiques", així com que "cooperin en la contractació pública de solucions digitals per facilitar el tractament de dades, garantint alhora la interoperabilitat;" i els insta a què "vigilin l'eficàcia dels seus propis sistemes de recurs".
- Establir incentius adequats per a la inversió i el creixement sostenibles i innovadors a la UE a través de la contractació pública. Així, entre altres extrems, "considera essencial saber com aconseguir una contractació sostenible i innovadora a fi d'aprofitar els avantatges del poder adquisitiu públic i, per tant, demana als estats membres i a les altres institucions de la Unió Europea que maximitzin el poder transformador de la contractació pública mitjançant el foment de capacitats i competències crucials per fer front als reptes actuals, i, a la Comissió, que doni suport als estats membres en la creació d'una xarxa europea de centres d'assessorament sobre millors pràctiques per al desenvolupament d'una contractació pública sostenible i innovadora".
- Contribuir a una economia de la UE més resilient a través de la contractació pública. En aquest sentit, entre altres aspectes, "demana als estats membres que encoratgin i fomentin la contractació pública innovadora". Així mateix, "demana a la Comissió i als estats membres que cooperin en l'elaboració de directrius i criteris per mitjà d'una metodologia comuna per ajudar al sector públic a aprovisionar-se a través de cadenes de subministrament transparents, fiables, flexibles i diversificades amb l'objectiu de reforçar l'economia europea i reduir la dependència estratègica de tercers països, especialment en determinats sectors de l'economia europea que són fonamentals per al funcionament dels serveis públics i l'atenció sanitària pública, com els medicaments i els productes sanitaris".
07.12.2020.
Riscos en l'àmbit de les subvencions de les administracions locals
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/subvencions/riscos-en-lambit-de-les-subvencions-de-les-administracions-locals.html
04.12.2020.
La licitació d'habitatge públic creix un 43% a l'octubre
En l'últim mes, les administracions van destinar 58,2 milions d'euros a l'habitatge públic, de manera que sumen 507.400.000 d'euros en el que va d'any.
La inversió en habitatge públic continua el seu augment. Les administracions espanyoles han destinat 58,2 milions d'euros a construcció d'habitatge, un 43% més que en el mateix període de 2019, quan es van destinar 40,7 milions d'euros, segons dades publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionaris de infraestructures (Seopan).
En total, les administracions han destinat 507.500.000 d'euros a habitatge públic en el que va d'any, un 18,8% més que en el mateix període de 2019, quan es van invertir 427 milions d'euros.
Les licitacions van registrar una forta caiguda durant els mesos de la primera onada de la pandèmia. El major descens es va produir a l'abril, quan, amb una inversió de 18,9 milions d'euros, la licitació va caure un 80,7%. Encara que des que es va recuperar al maig la inversió segueix registrant creixements interanuals.
En el tercer trimestre del l'any, les administracions públiques van destinar a la construcció d'habitatges 211.600.000 d'euros, un 68,2% més que l'any anterior, quan van invertir 125.800.000 d'euros.
03.12.2020.
Informe sobre l'activitat associada al recurs especial en matèria de contractació pública en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i de l'Administració local
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/difusio/publicacions/memories/tccsp/Memoria-TCCSP-2019.pdf
02.12.2020.
Modificació dels plecs de clàusules durant el procediment de licitació
Partint de la immutabilitat dels plecs, un cop aquests han estat aprovats com a garantia dels principis de contractació pública d’igualtat, lliure concurrència, seguretat jurídica i transparència, la Llei 8/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), introdueix en els articles 122.1, 124 i 136.2 una nova regulació sobre la modificació dels plecs de clàusules per part de l’òrgan de contractació un cop iniciat el procediment de licitació.
Els articles 122.1 i 124 de la LCSP estableixen que els plecs de clàusules administratives particulars i els plecs de clàusules tècniques, un cop aprovats i un cop iniciada la licitació, només poden ser modificats per error material, de fet o aritmètic; en qualsevol altre cas, la modificació dels plecs comporta la retroacció d’actuacions.
L’article 136.2 de la LCSP, quan parla dels terminis de presentació de les sol·licituds de participació o de les proposicions, estableix que en cas que s’introdueixin modificacions significatives en els plecs de clàusules, l’òrgan de contractació, sens perjudici del que disposen els articles 122.1 i 124, ha d’ampliar el termini inicial de presentació de les ofertes o de les sol·licituds de participació.
La lectura conjunta dels articles 122.1, 124 i 136.2 de la LCSP ha permès concloure als òrgans administratius de resolució de recursos especials que, un cop publicat l’anunci de licitació amb els plecs de clàusules, aquests únicament poden ser modificats per l’òrgan de contractació en cas d’errors materials, de fet o aritmètics, ja que, si no és així, el que la LCSP disposa és la retroacció de les actuacions (Resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic –TCCSP- 389/2019, de 19 de desembre, entre d’altres).
La contradicció aparent entre l’article 136.2 de la LCSP i els articles 122 i 124, ha estat resolta en el sentit d’entendre que aquests articles es complementen; així, l’òrgan de contractació ha d’ampliar el termini de presentació de proposicions en cas que s’introdueixin modificacions significatives en els plecs que regeixen la contractació, i que aquestes obeeixin a un error material, de fet o aritmètic. En qualsevol altre supòsit, cal retrotraure les actuacions, per l'aplicació dels articles 122.1 i 124 de la LCSP (Acord 118/2018, de 30 de novembre, del Tribunal Administratiu de Contractes Públics d’Aragó).
Per tant, la regulació de la modificació dels plecs establerta en els articles 122, 124 i 136 de la LCSP el que estableix, d’entrada, és una limitació de la possibilitat d’esmena dels plecs als casos d’error material o de fet o aritmètic, ja que en la resta de casos el que la LCSP disposa és la retroacció de les actuacions.
La LCSP no defineix què cal entendre per "error material, de fet o aritmètic". La jurisprudència ha establert un criteri restrictiu per apreciar la possibilitat de rectificació d’errors materials, de fet o aritmètics, i la limita als supòsits en què la rectificació no implica un judici valoratiu, ni exigeix operacions de qualificació jurídica, pel fet que l’error s’evidencia directament, ja que s’aprecia amb plena certesa, sense necessitat d’hipòtesis o deduccions, o bé pel fet de tractar-se de simples equivocacions elementals, que s’aprecien de forma clara, patent, manifesta i ostensible, evidents en si mateixes, sense que calgui acudir a raonaments ulteriors, ni a operacions valoratives o aclaridores sobre normes jurídiques.
El Tribunal Suprem (Sentència 1679/2019, de 5 de desembre de 2019) sobre l’àmbit de l’error material va assenyalar que: “[…] quan mitjançant la fórmula de la rectificació d’error materials es pretén donar viabilitat a l’exercici de potestats anul·latives, modificatives o revocatòries de l’acte, s’està fent un ús invàlid de la figura. En resum, només es fa un ús adequat de la rectificació d’errors quan, sense alterar el sentit ni el contingut de l’acte administratiu, s’eliminen els errors evidents i palmaris presents en l’acte administratiu que resultin aliens a qualsevol valoració, opinió o criteri d’aplicació. I en cap cas estan inclosos els errors de dret, els que requereixin interpretació jurídica, per molt evidents o elementals que resultin.”
Per tant, en primer lloc, d’acord amb els articles 122.1 i 124 de la LCSP, l’òrgan de contractació pot esmenar, sense haver ni d’ampliar el termini de presentació de sol·licituds de participació o proposicions, ni de retrotraure les actuacions, els errors materials, de fet o aritmètics que no introdueixen modificacions significatives en els plecs. Sobre aquests mers errors materials, de fet o aritmètics, es va pronunciar el TCCSP (Resolució 329/2019, de 30 d'octubre) en els termes següents: “En aquest cas, és evident que la modificació de la plantilla del DEUC-cat i DEUC electrònic per esmenar errors consistents només en la identificació de l’expedient és una modificació d’un error material que no afecta les condicions contractuals de la licitació, ni la preparació de les ofertes, per tant, en virtut del que disposa l’article 122.1 in fine no comporta la retroacció d’actuacions i, en conseqüència, tampoc l’ampliació del termini per a la presentació de propostes.”
En segon lloc, d’acord amb l’article 136.2 de la LCSP, durant el termini de presentació de les sol·licituds de participació o de les proposicions, l’òrgan de contractació pot esmenar dels plecs els errors materials, de fet o aritmètics que comportin introduir modificacions significatives en els plecs. L'article 136.2 de la LCSP estableix els supòsits en els quals una modificació dels plecs s’ha de considerar significativa i disposa que ho és, en tot cas, quan afecti la classificació requerida, l’import i el termini del contracte, les obligacions de l’adjudicatari i/o el canvi o la variació de l’objecte del contracte. En qualsevol cas, en aquests supòsits de modificació dels plecs, l’òrgan de contractació ha d’acordar sempre una ampliació proporcional del termini inicial de presentació de les proposicions o sol·licituds de participació.
En darrer lloc, d’acord amb els articles 122.1 i 124 de la LCSP, qualsevol modificació dels plecs que no obeeixin a errors materials, de fet o aritmètics comporta necessàriament la retroacció d’actuacions, sense excepcions.
L’obligació de transparència implica que totes les condicions de la licitació estiguin clarament definides des de l’inici del procediment de contractació de forma clara, precisa i inequívoca en el plec de condicions o en l’anunci de licitació. A títol merament enunciatiu, les modificacions que consisteixen en l’agreujament dels requisits de solvència (Resolució 1180/2019, de 21 d’octubre, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals); o en la modificació de tres dels cinc paràmetres que defineixen l’objecte del bé a subministrar (Resolució 45/2020, de 3 de març, del Tribunal Administratiu de Contractació Pública de Galícia), o dels criteris d’adjudicació i/o aspectes tècnics o econòmics (Resolució TCCSP 389/2019, de 19 de desembre, ja esmentada), no es poden considerar esmenes d’errors materials i, per tant, en aquests supòsits cal retrotraure les actuacions.
