Notícies Actualitat
22.12.2020.
Temeritat i/o mala fe en la interposició del recurs especial
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), així com la Directiva 89/665/CEE, modificada per la Directiva 2007/66/UE, d’11 de febrer, i la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, juntament amb la Directiva 92/13/CEE, pel que fa a la millora de l'eficàcia dels procediments de recurs en matèria d'adjudicació de contractes públics, conceben el recurs especial en matèria de contractació com un recurs que ha de permetre una resolució ràpida i eficaç. No obstant, la interposició en determinats supòsits del recurs especial el que fa és obstaculitzar els procediments de contractació pública, amb el clar efecte reflex d’afectar el funcionament normal dels serveis públics implicats.
La protecció constitucional del dret a la defensa empara el dret al recurs especial en matèria de contractació, si bé aquesta protecció s’ha d’entendre que només es refereix als casos en els quals sigui legalment procedent i no en altres en què s’acciona de manera abusiva. La temeritat i la mala fe en la interposició del recurs especial en matèria de contractació s’ha de relacionar amb la condemna que fa l’article 7 del Codi civil a l’abús del dret i a l’exercici antisocial d’aquest.
D’acord amb l’article 58.2 de la LCSP, correspon a l’òrgan de resolució del recurs especial en matèria de contractació apreciar la temeritat o la mala fe en la interposició del recurs i acordar la imposició d’una multa al responsable. Pel que fa a la quantia de la multa, l’article 58.2 de la LCSP estableix que oscil·la entre els 1.000 i els 30.000 euros, en funció de:
La mala fe apreciada.
El perjudici ocasionat tant a l’òrgan de contractació com a la resta de licitadors.
El càlcul dels beneficis obtinguts per la part recurrent.
Pel que fa al concepte de temeritat, a manca de precisió legal, han estat els tribunals els que l’han definida en el sentit d’entendre que aquesta es produeix quan les pretensions objecte del recurs no tenen consistència, és a dir, quan el recurs que s’interposa no té contingut o és clara la falta de fonament en la qüestió que se suscita. Així doncs, la temeritat equival a una determinada conducta processal objectiva que no té fonament defensable en dret.
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), en la Resolució núm. 191/2020, de 20 de maig, va apreciar, efectivament, temeritat en la interposició d’un recurs, que efectua plantejaments histriònics a partir d’errors o irregularitats no invalidants en el procediment de licitació per intentar aconseguir canviar allò que no satisfà la part actora, això és, el resultat de l’adjudicació.
No obstant això, pel que fa a la temeritat, cal recordar que el TCCSP s’ha pronunciat en reiterades ocasions en el sentit d’entendre que la simple debilitat dels arguments i la desestimació del recurs no ens pot dur automàticament a concloure que l’empresa recurrent ha actuat temeràriament (entre d’altres, les resolucions 2/2019, de 23 de gener i 170/2020, de 6 de maig).
Contràriament, la mala fe té una projecció eminentment subjectiva. S’entén com un concepte referit a les relacions substantives que donen lloc a la causa del litigi i s’aprecia quan el demandat eludeix de manera clara, mantinguda i conscient el compliment de les obligacions o quan el demandant ha buscat materialment sense cap raó el compliment d’un dèbit del contrari, posicions que usualment duen a l’inici d’un plet, amb les conseqüències que se'n deriven (molèsties, despeses i costes, etc.). La mala fe de l’obligat acostuma a quedar palesa per requeriments previs infructuosos o per altres dades que n'evidencien la posició remisa o que n'obstaculitza el normal compliment. La mala fe és aplicable a aquell que és conscient de la seva manca de raó processal i també es consideren contràries a la bona fe conductes com la de fer afirmacions contràries a la veritat.
En relació amb la distinció entre temeritat i mala fe, es va pronunciar el Tribunal Administratiu de Contractes Públics d’Aragó (entre d’altres, en l’Acord 89/2015, de 9 de setembre), en el sentit d’entendre que: “[…] actua amb temeritat qui interposa un recurs sense cap tipus de suport argumental, i actua de mala fe qui té la clara voluntat d’enganyar l’òrgan competent en la resolució del recurs”.
En definitiva, la temeritat equival a una determinada conducta processal objectiva que no té fonament defensable en dret, mentre que la mala fe té una projecció eminentment subjectiva i, en conseqüència, és aplicable a qui és conscient de la seva manca de raó processal.
La concurrència de temeritat o mala fe requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes de cada cas. Així, a títol d’exemple, el TCCSP, en la (Resolució núm. 373/2020, de 4 de novembre), va declarar que s’apreciava la concurrència de temeritat en la interposició del recurs i va imposar a la recurrent la sanció establerta en l’article 58.2 de la LCSP, d'una quantia de 2.100 euros. En el cas examinat en aquesta Resolució, el TCCSP considera que “[…] es tracta d’un recurs mancat absolutament de fonamentació i basat en un motiu, la consignació d’uns costos de personal per sota dels de l’estudi municipal de costos econòmics del contracte, que considera inamovibles i d’obligat compliment sense indicar el perquè i que la mateixa recurrent també ha incorregut en la seva oferta, la qual cosa denota un ús abusiu de la via del recurs amb clar reflex en la demora de la formalització del contracte d’aquest servei públic […]”. En el cas examinat, el TCCSP considera que totes les circumstàncies del cas porten a apreciar que la via del recurs especial en matèria de contractació s’ha utilitzat de forma abusiva i amb un especial perjudici per a l’interès públic perseguit amb el contracte, atesa també la seva suspensió ex lege pel sol fet de la interposició del recurs, que ha permès a l’empresa recurrent paralitzar la formalització del contracte amb la nova empresa adjudicatària i continuar prestant el servei. El Tribunal aprecia clarament en aquest cas una temeritat en la interposició del recurs que llinda la mala fe, pel fet d'intentar aconseguir canviar allò que no satisfà a la part actora, això és, el resultat de l’adjudicació, per un motiu que, tal com ha assenyalat l’adjudicatària, tampoc no podria reportar a la recurrent l’adjudicació a què aspirava.
També resulta interessant la Resolució núm. 74/2020, de 19 de febrer, en la qual el TCCSP assenyala que: “Dit això, de l'anàlisi de tots els motius del recurs i la seva conclusió, aquest Tribunal aprecia que la intenció de l’empresa recurrent amb la impugnació dels plecs d’aquesta licitació no ha estat pròpiament la defensa de la legalitat que considerava vulnerada, dins de l’esfera jurídica del seu títol legitimador. Tal com s’ha posat de manifest en cada fonament jurídic que els ha tractat, el recurs s’aprecia bàsicament innecessari i notablement forçat en els seus arguments, sense haver al·legat ni demostrat en cap moment que els motius pels quals s’impugnen l’anunci de licitació i els plecs hagin impedit l’empresa recurrent concórrer a la licitació formulant una oferta adequada a les necessitats de la contractació. Davant això, cal dir que la protecció constitucional del dret a la defensa aixopluga, certament, el dret al recurs, però aquesta protecció només està referida als casos en els quals sigui legalment procedent i no en d'altres on s’accioni, com s’aprecia en aquest cas, amb un ús abusiu del recurs especial.”
És l’òrgan de resolució del recurs especial en matèria de contractació a qui correspon apreciar la temeritat o la mala fe en la interposició del recurs i acordar la imposició o no de la multa. No obstant això, és l’òrgan de contractació el que ha de quantificar i acreditar tots els danys i perjudicis derivats de la interposició d’un recurs de manera temerària o amb mala fe, perquè l’òrgan de resolució del recurs pugui quantificar adequadament l’import de la multa, de manera que aquesta cobreixi tot el cost públic derivat de la interposició del recurs.
Rosa Maldonado Camats
Responsable jurídica de processos i d’organització de la Direcció General de Contractació Pública
19.12.2020.
CPP i CPI: la contractació pública que ve
FRANCISCO JOSÉ FERNÁNDEZ ROMERO CREMADES & CALVO-SOTELO
La Col·laboració Publicoprivada (CPP) i la Compra Pública d'Innovació (CPI) són les dues fórmules de contractació pública que vol promoure el Parlament i la Comissió Europea en tot l'àmbit de la Unió. A continuació analitzem les raons.
Control públic amb recursos privats. La col·laboració publicoprivada dóna resposta a la necessitat de les administracions públiques de no desentendre de determinats serveis públics i de garantir que aquests es presten atenent l'interès general i preservant la seva vocació social. Per així dir-ho, ve a trencar el vell esquema mental que el servei públic només es garanteix a través de la titularitat pública. La col·laboració públic privada evita el creixement desmesurat de el sector públic, però tampoc representa una fórmula tradicional de privatització. És el just mig entre les dues fórmules. De fet, no suposa canvi de titularitat del públic al privat (ni viceversa, ja que pot donar-se una col·laboració publicoprivada amb infraestructures de titularitat privada). La supervisió, el control i l'última presa de decisions se les queda l'administració pública. No obstant això, els equips, la tecnologia, els professionals i l'experiència (i de vegades la infraestructura) les aporta el sector privat.
La diferència entre que es faci i no es faci. Per això mateix, la CPP representa la diferència entre que un projecte sigui viable o no ho sigui, entre que es pugui fer o no pugui fer-se. Durant la pandèmia, per exemple, s'han ofert, sota aquesta fórmula, solucions de medicalització d'hotels que no s'haguessin pogut posar en marxa amb esquemes clàssics.
Mobilització d'inversions. La UE ho té clar: només amb aquest esquema es poden mobilitzar les inversions que els seus Estats membres necessiten per desenvolupar projectes clau relacionats amb l'agenda verda, la mobilitat sostenible, la innovació, les infraestructures crítiques i la sanitat. I és que, en la CPP, administració i empresa, licitador i contractistes són coinversors, de manera que ni el risc ni el benefici descansa únicament en una sola part.
Aprofitar la millor expertise. El vell esquema de licitació tanca una certa supèrbia pública, en el sentit que pressuposa que l'administració reuneix l'expertise necessari per dissenyar els projectes que necessita, cosa que no és certa, sobretot en projectes innovadors. La CPP fallida també aquest esquema, ja que en aquesta fórmula de contractació tampoc tot el disseny correspon a una part i l'execució a una altra, sinó que la iniciativa privada codiseña amb l'administració, sense que això vagi en detriment de la concurrència competitiva, i després l'administració assumeix un paper molt més actiu en la supervisió i control.
Sota retorn dels incentius. El retorn dels incentius, com a mecanisme principal de foment de l'R + D + I, s'ha demostrat baix. I no obstant això, l'administració pública no pot desentendre de la innovació, ja que la competitivitat dels Estats depèn substancialment d'això. La via d'escapament a aquest aparent carreró sense sortida és la Compra Pública Innovadora (CPI).
Fort pes de les licitacions en la despesa pública. A Espanya, per exemple, la licitació pública representa el 11% de l'PIB i aproximadament el 23% de la despesa pública, de manera que el seu impacte econòmic està fora de tot dubte. ¿Si els incentius tenen un retorn baix i l'administració gasta tant en contractar, per què no aprofitar aquesta inversió en licitació per incentivar la innovació tecnològica? La CPI és exactament això: utilitzar la contractació com a mecanisme d'estímul de la innovació, al mateix temps que de millora dels serveis públics. La seva diferència amb la contractació convencional, és que no demana un servei que ja ofereix el mercat, sinó que demana una tecnologia nova o millorada que encara no existeix.
La CPI salva una gran bretxa de mercat. La CPI afegeix a més un altre avantatge fonamental, que és la de compensar una bretxa de mercat característica dels sectors d'alta tecnologia, permetent que les empreses facin la seva aposta tecnològica sabent que compten amb un client que va a assegurar les seves vendes. Dit d'una altra manera, la CPI no només aporta diners, ofereix oxigen financer a la innovació. També li aporta un client, un mercat potencial i una experiència o aval clau per al desenvolupament de negoci.
Un mecanisme flexible. La característica fonamental, doncs, de la CPI és que demanda serveis que responen a necessitats no cobertes encara pel mercat. Dins de l'ampli ventall d'opcions possibles, hi ha dues modalitats fonamentals de compra pública innovadora: la compra pública precomercial (CPP) i la compra pública de tecnologia innovadora (CPTI). A la primera el producte que es demana és un projecte en major o menor grau de desenvolupament, però encara en fase d'I + D. La segona contracta solucions ja desenvolupades a nivell de prototip o amb una producció molt limitada.
18.12.2020.
Publicat l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat relatiu als principals resultats de control en matèria de contractació pública
Aquest informe es publica d'acord amb l'art. 332.11 LCSP.
L'article 332.11 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic (LCSP) estableix que: "la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, i els òrgans equivalents a nivell autonòmic i local, remetran anualment a la oficina Independent de Regulació i supervisió de la contractació (OIRESCON) un informe global, que es farà públic dins del mes següent a la seva recepció, amb els resultats més significatius de la seva activitat de control en la contractació pública ".
L'informe s'ha estructurat en 4 parts:
Part I: actuació de control horitzontal en matèria d'encàrrecs a mitjans propis realitzada per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat i la Intervenció General de la Defensa.
Part II: actuacions realitzades per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Part III: actuacions realitzades per la Intervenció General de la Defensa.
Part IV: actuacions realitzades per la Intervenció General de la Seguretat Social.
En relació amb cadascuna d'aquestes parts s'estableixen recomanacions d'interès.
http://www.obcp.es/sites/default/files/2020-12/Informe_OIRESCON_PCFP19.pdf
16.12.2020.
El govern obre una bústia ètica per denunciar frau i corrupció a l'administració
Anònima i confidencial, permet avisar sobre males pràctiques tant d'alts càrrecs com de funcionaris o en temes de contractació
Des d'aquest dimarts, si es vol alertar sobre possibles casos de frau o corrupció a la Generalitat, es pot fer a través del que es coneix com a bústia ètica. D'una manera totalment anònima i confidencial, permet avisar sobre males pràctiques en l'administració pública, tant dels alts càrrecs com dels funcionaris o també en temes de contractació.
Es tracta d'un nou canal electrònic que depèn de la Conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, de Bernat Solé, que es va anunciar aquest dilluns, durant el debat monogràfic sobre corrupció al Parlament.
"Un govern que vol anomenar-se plenament democràtic i basat en valors republicans ha de ser exemplar en transparència."
La seva activació és una de les 25 actuacions previstes en l'estratègia de lluita contra la corrupció i d'enfortiment de la integritat pública, que es va aprovar al Parlament el gener passat.
Anònim i confidencial
El conseller Bernat Solé ha destacat que el llançament d'aquesta bústia és una mesura "eficaç" per protegir les persones alertadores. La Generalitat garanteix la confidencialitat a les persones que decideixin facilitar la seva identitat, que no serà revelada en cap moment, tot i que també permet l'opció de trametre una alerta de manera anònima.
Es pot accedir al canal mitjançant Tor, un navegador que reforça la privacitat i seguretat al fer passar la comunicació a través de túnels xifrats que impossibiliten el rastreig de la font d'informació.
Tres òrgans es faran càrrec de les alertes que es rebin segons la temàtica i naturalesa: el Comitè Assessor d'Ètica Pública, la Comissió d'Ètica en la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya i la Inspecció General de Serveis de Personal.
Tots ells actuen amb independència funcional i no estan sotmesos a ordres jeràrquiques que en condicionin l'actuació, sobretot pel que fa al manteniment de la confidencialitat de les dades personals.
Quan una persona crea una alerta, rep un codi numèric de 16 dígits amb el qual pot accedir al canal i comunicar-se amb els òrgans gestors, veure les notificacions o aportar nova documentació. L'eina no envia mai cap comunicació a la persona, sinó que aquesta ha de fer el seguiment a través del codi.
Com funciona la bústia ètica?
La persona que vulgui alertar d'un cas concret ha de seleccionar l'àmbit corresponent a la denúncia, ja sigui referent a alts càrrecs i personal directiu, sobre contractació pública o de personal de la funció pública. El missatge s'admetrà a tràmit un cop comprovades les dades d'admissió del cas i la seva versemblança. A partir d'aquest moment l'òrgan gestor comprovarà els fets, i durà a terme les tasques d'investigació necessàries per acreditar-ne la veracitat.
Si conclou que hi ha hagut una conducta o actuació inadequada, elaborarà un informe amb les mesures de millora per evitar futures males pràctiques. També pot proposar que s'iniciïn expedients administratius, que s'adoptin mesures sancionadores o disciplinàries o, si escau, comunicar a la Fiscalia les conductes que puguin ser constitutives de delicte.
En cas contrari, l'informe recollirà el cessament de les comprovacions i l'arxiu de l'expedient.
La persona que ha presentat l'alerta obtindrà el resum de les actuacions fetes, les conclusions sobre la vulneració de normes, regles o principis ètics i de bona pràctica i, si correspon, el resum de les recomanacions i actuacions proposades per corregir els fets.
Altres bústies ètiques
Aquesta bústia s'implementarà durant dos anys per impulsar la integritat pública i millorar la qualitat institucional. La iniciativa s'ha fet en col·laboració del govern amb l'Ajuntament de Barcelona i Xnet, que han cedit la tecnologia, i s'ha creat amb la interfície Globaleaks, de programari lliure.
L'Ajuntament de Barcelona ja compta amb la Bústia ètica i de bon govern que des del 2017 es poden fer denúncies de forma anònima. Altres ajuntaments com el de Lleida o Girona també tenen eines similars.
15.12.2020.
Propers reptes en contractació administrativa
Al gener, des de l'any 2010 se celebra el clàssic Congrés Internacional sobre Contractació Pública, organitzat per la Universitat de Castella-la Manxa i l'Observatori de la Contractació Pública. Aquesta desena edició (els dies 20 i 21 de gener de 2021) que segueix comptant amb el patrocini de Wolters Kluwer serà en format online i arriba en un moment en què la contractació pública ha de jugar un paper fonamental davant els diversos reptes de la societat . Les anteriors congressos van comptar amb 400 assistents i 30 ponents el que atribueix una alta reputació a tots els protagonistes. El preu és el millor: 50 euros, que es queden a la meitat (25 €) per als que hagin participat en alguna de les anteriors edicions.
La conferència inaugural anirà a càrrec de l'catedràtic aragonès José María Gimeno Feliu, sempre tan actiu i generós, sobre Els pilars de Next Generation EU i la contractació pública, un tema que canvia cada dia i per a llavors ja estarà en vigor la nova normativa que preveu.
A l'observatori, també assenyala les fronteres de l'contracte públic: el cas de l'adquisició de medicaments. Entén que contemplar l'adquisició de medicaments pel SNS com un model de compra de subministrament ordinari "és clarament una visió errònia, que s'allunya dels principis reguladors de el dret de salut i que implica desconèixer la realitat singular de l'mercat dels medicaments". Apunta l'experiència d'altres països europeus sobre aquesta qüestió, on no s'aplica la contractació pública, donat s'aplica un sistema de preus públics, perquè "el dret europeu no obliga, de cap manera, a considerar l'adquisició de medicaments com un contracte públic ".
A Itàlia, posa d'exemple, el Ministeri de Salut aprova "llista de medicaments reemborsables pel servei nacional de salut" i es preveu la possibilitat que els establiments públics adquireixin aquests medicaments directament a les empreses farmacèutiques a preus rebaixats de al menys el 50 %, i els distribueixin a través de farmàcies afiliades.
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) ja havia obert un important debat tècnic-jurídic, després de la publicació de l'informe "Spending Review" de juny de 2019, sobre les provisions de medicaments de el Sistema Nacional de Salut, les característiques ens va deixar aquí el propi Gimeno Feliu. La AIREF proposava algunes mesures que impactaven sobre els principis de la contractació pública en aquest àmbit.
Gimeno Feliu és coautor, juntament amb Gerardo García Álvarez, de el llibre "Compra pública de medicaments i serveis d'innovació i tecnologia sanitària: eficiència i creació de valor". La compra pública de medicaments en el marc de el Sistema Nacional de Salut ha de permetre preservar les notes de sostenibilitat financera com l'equitat de el model, la qual cosa exigeix una visió transversal del "mercat públic de medicaments" que s'allunyi de propostes desproporcionadament subordinades a una errònia idea d'estalvi econòmic a ultrança, la qual cosa podria arribar a posar en risc notes essencials d'un model sanitari públic com l'espanyol, caracteritzat per la universalitat i qualitat assistencial. L'estalvi en la compra de medicaments ha de contribuir a mantenir i fins i tot a ampliar la cobertura, no a erosionar la seva qualitat i sostenibilitat.
14.12.2020.
SERVEI D'INFORMACIÓ DE LICITACIONS - ADJUDICACIONS - AJUTS I/O SUBVENCIONS
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' (https://www.divisiosigo.cat/cat/contactar/), per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
10.12.2020.
#LicitaCambra
#LicitaCambra és el nou servei de la #CambraBCN que et permet rebre cada dia al teu correu electrònic convocatòries de concursos públics i licitacions.
Troba noves oportunitats de negoci adaptades a la teva activitat i zona geogràfica!
Contacta https://ja.cat/LicitaCambra
09.12.2020.
Conclusions del Consell - Inversió pública a través de la contractació pública: recuperació sostenible i reactivació d'una economia de la UE resilient (2020/C 412 I/01)
El dia 30 de novembre de 2020 s'han publicat en el DOUE aquestes Conclusions, en les quals el Consell de la Unió, entre altres aspectes, demana a la Comissió i als estats membres que col·laborin estretament amb el Parlament Europeu, els ens regionals i locals, el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions en la consecució d'aquests objectius comuns a través d'estructures de governança eficaces i una bona coordinació a escala nacional, en particular per a:
- Millorar l'eficiència de la contractació pública per impulsar la recuperació i fer front a futures crisis. En aquest sentit, entre altres aspectes, "demana als estats membres que sensibilitzin els responsables de la presa de decisions sobre el bon funcionament de les estructures de compradors públics, inverteixin més en la qualificació i en la professionalització dels compradors públics, per exemple, de les centrals de compres, i reforcin la capacitat dels compradors públics per abordar prioritats estratègiques, en particular la creació d'ocupació, la reparació dels danys socioeconòmics causats per la crisi de la COVID-19, el suport a les pimes i les prioritats ecològiques i digitals". A més, els demana que "accelerin la transformació digital de la contractació pública, també per mitjà de la cooperació entre entitats públiques", així com que "cooperin en la contractació pública de solucions digitals per facilitar el tractament de dades, garantint alhora la interoperabilitat;" i els insta a què "vigilin l'eficàcia dels seus propis sistemes de recurs".
- Establir incentius adequats per a la inversió i el creixement sostenibles i innovadors a la UE a través de la contractació pública. Així, entre altres extrems, "considera essencial saber com aconseguir una contractació sostenible i innovadora a fi d'aprofitar els avantatges del poder adquisitiu públic i, per tant, demana als estats membres i a les altres institucions de la Unió Europea que maximitzin el poder transformador de la contractació pública mitjançant el foment de capacitats i competències crucials per fer front als reptes actuals, i, a la Comissió, que doni suport als estats membres en la creació d'una xarxa europea de centres d'assessorament sobre millors pràctiques per al desenvolupament d'una contractació pública sostenible i innovadora".
- Contribuir a una economia de la UE més resilient a través de la contractació pública. En aquest sentit, entre altres aspectes, "demana als estats membres que encoratgin i fomentin la contractació pública innovadora". Així mateix, "demana a la Comissió i als estats membres que cooperin en l'elaboració de directrius i criteris per mitjà d'una metodologia comuna per ajudar al sector públic a aprovisionar-se a través de cadenes de subministrament transparents, fiables, flexibles i diversificades amb l'objectiu de reforçar l'economia europea i reduir la dependència estratègica de tercers països, especialment en determinats sectors de l'economia europea que són fonamentals per al funcionament dels serveis públics i l'atenció sanitària pública, com els medicaments i els productes sanitaris".
07.12.2020.
Riscos en l'àmbit de les subvencions de les administracions locals
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/subvencions/riscos-en-lambit-de-les-subvencions-de-les-administracions-locals.html
04.12.2020.
La licitació d'habitatge públic creix un 43% a l'octubre
En l'últim mes, les administracions van destinar 58,2 milions d'euros a l'habitatge públic, de manera que sumen 507.400.000 d'euros en el que va d'any.
La inversió en habitatge públic continua el seu augment. Les administracions espanyoles han destinat 58,2 milions d'euros a construcció d'habitatge, un 43% més que en el mateix període de 2019, quan es van destinar 40,7 milions d'euros, segons dades publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionaris de infraestructures (Seopan).
En total, les administracions han destinat 507.500.000 d'euros a habitatge públic en el que va d'any, un 18,8% més que en el mateix període de 2019, quan es van invertir 427 milions d'euros.
Les licitacions van registrar una forta caiguda durant els mesos de la primera onada de la pandèmia. El major descens es va produir a l'abril, quan, amb una inversió de 18,9 milions d'euros, la licitació va caure un 80,7%. Encara que des que es va recuperar al maig la inversió segueix registrant creixements interanuals.
En el tercer trimestre del l'any, les administracions públiques van destinar a la construcció d'habitatges 211.600.000 d'euros, un 68,2% més que l'any anterior, quan van invertir 125.800.000 d'euros.
