Notícies Actualitat
17.02.2015.
Contractació pública. Les noves directives i l'accés de les PIMES a la contractació pública. Com contractar per lots: debat a l'FMC
Contractació pública. Les noves directives i l'accés de les PIMES a la contractació pública. Com contractar per lots: debat a l'FMC
NovetatsActualitat Jurídiques Recull de Premsa Publicacions Comissions Formació Altres actes Govern Local
El proper dijous 26 de febrer l’FMC organitza amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, la Comissió Europea i PIMEC una jornada amb el títol “Els governs locals en l’Estratègia UE-20/20. L’accés de les Pimes en la contractació pública
30/01/2015
La Directiva 2014/24 UE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa planteja que les formes cada vegada més diverses de l’acció pública han originat la necessitat de definir amb major claredat el propi concepte de contractació.
Les normes de la Unió Europea sobre contractació pública no tenen per objectiu regular totes les formes de desemborsament de fons públics, sinó únicament aquelles destinades a l’adquisició d’obres, subministraments o serveis prestats mitjançant un contracte públic. En aquest sentit, és important aclarir que els conceptes d’ adquisició d’obres, subministraments o serveis han d’estar subjectes a la present directiva tant si es realitza mitjançant adquisició, arrendament o qualsevol altra forma contractual.
Un dels objectius d’aquesta Jornada és apropar els continguts de l’esmentada normativa europea a les administracions locals que hagin de desenvolupar la seva acció contractual. Així com també, aquesta directiva proposa la participació de les petites i mitjanes empreses en les polítiques de contractació pública.
La jornada tindrà lloc a l’Espai Francesca Bonnemaison (carrer de Sant Pere més Baix, 7 Barcelona).
03.02.2015.
Els contractistes d'obra veuen el 2014 com l'últim any de crisi de la construcció
La CCOC augura un canvi de cicle en el sector si el 2015 l'economia catalana compleix les seves previsions de creixement
El diagnòstic és similar a l'efectuat pel Col•legi d'Arquitectes de Catalunya i l'Associació de Promotors de Barcelona la setmana passada
La Cambra Oficial de Contractistes d'Obra de Catalunya (CCOC) ha valorat aquest dilluns el 2014 com “l'últim” any de la crisi de la construcció, i ha augurat que el 2015 el sector iniciarà un canvi de cicle condicionat, això no obstant, al fet que l'economia catalana compleixi amb les seves previsions de creixement.
Els contractistes fonamenten aquesta “millora incipient” del sector de la construcció a Catalunya en diferents dades, com per exemple l'augment del 2 % al nombre d'afiliats a la Seguretat Social el 2014 respecte a l'any anterior, pujada que arriba al 2,7 % si es prenen com a referència els empleats del sector segons l'Enquesta de Població Activa (EPA).
També el nombre d'habitatges iniciats l'any passat fins a l'octubre va augmentar un 10,7 %, mentre que la licitació oficial d'obres ho va fer un 60,6 % i la compravenda d'habitatges fins al novembre va créixer un 2,3 %.
Les dades que constaten una tímida recuperació del sector durant l'any passat permeten, al mateix temps, observar la caiguda que ha patit el sector a Catalunya des del punt àlgid de la bombolla immobiliària el 2007.
Els afiliats a la Seguretat Social han caigut un 56,5 % des de 2007, mentre que la licitació oficial ha descendit un 75,7 % i la població ocupada en el sector construcció, segons l'EPA, ha baixat un 57,2 %.
La compravenda d'habitatges ha acumulat un descens del 58,4 % des del 2007, i la caiguda al nombre d'habitatges iniciats ha estat del 89,4 %.
El diagnòstic que han expressat avui els contractistes és similar a l'efectuat pel Col•legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i l'Associació de Promotors de Barcelona la setmana passada.
Els arquitectes van valorar com un “punt d'inflexió” l'augment del 7,5 % de la superfície visada el 2014 respecte a l'any anterior, encara que la van considerar insuficient, i van demanar un pla de xoc per fer davant la “insostenible” situació del sector.
De la seva banda, els promotors van explicar que Catalunya va iniciar entre 4.300 i 4.500 habitatges l'any passat, amb la qual cosa va trencar set anys de caigudes al nombre de pisos iniciats, i va valorar que, a poc a poc, el mercat es va normalitzant, ja que “la correcció de preus ja està feta”.
15.01.2015.
AJUTS LICITACIONS INTERNACIONALS
A qui s'adreça
Petites i mitjanes empreses, i empreses no Pimes que demostrin una capacitat d'arrossegament respecte d'altres empreses per estar adscrites al programa ICEX-Integra o a altres programes ICEX que promoguin l'efecte d'arrossegament en els projectes internacionals. S'admetran a estudi aquelles sol·licituds presentades per no Pimes que lideren un Consorci amb altres Pimes espanyoles.
Descripció breu
Concessió d'ajuts a través del programa de participació en licitacions internacionals
Descripció
Objectiu
Donar suport a la participació de petites i mitjanes empreses espanyoles en projectes a l'exterior d'enginyeria i consultoria i contractistes de projectes industrials i civils amb finançament per a les despeses de preparació, presentació i seguiment d'ofertes tècniques en concursos o licitacions internacionals.
Característiques
Aquest Programa està limitat a licitacions relatives als següents sectors:
Infraestructures del transport, especialment sector ferroviari, portuari i aeroportuari.
Energies
Medi ambient
Tecnologies de la Informació i Comunicacions
Infraestructures científiques, física de partícules, astrofísica, biotecnologia, nanotecnologia, fusió nuclear, etc.
Excepcionalment s'admetran projectes d'altres sectors.
El programa és aplicable al següent tipus de ofertes:
Projectes clau en mà
Subministrament de béns d'equip a mida
Assistències tècniques lligades a projectes d'inversió concrets .
Hauran de ser concursos o licitacions oficialment convocats, tant públics com privats. No contempla la fase de prequalificació ni els estudis de viabilitat
Sol·licitar
ICEX - España Exportación e Inversiones
División de Infraestructuras, Medio ambiente, Energía y TICs
Telèfon. 91 349 1911/6347
Email: participacion.licitaciones@icex.es
20.10.2014.
Autodiagnosi financera on-line
Vols avaluar la situació econòmica i financera de la teva pime? Compara-la amb empreses del mateix sector i dimensió semblant.
ACCIÓ posa a l'abast de les pimes catalanes una eina d'autodiagnosi que permet avaluar la vostra situació econòmica i financera, tot comparant-la amb les últimes dades disponibles d'empreses del mateix sector i de dimensió semblant.
Com funciona?
Necessiteu tenir a mà els comptes anuals segons el model normal o abreujat del registre mercantil.
Els camps del formulari s'identifiquen amb un codi numèric que apareix al model de comptes del registre mercantil.
Temps estimat per introduir les dades: de 5 a 10 minuts.
Què n'obtindreu?
La vostra posició en comparació a altres empreses del vostre sector i d'una dimensió semblant tenint en compte rendibilitat, productivitat i solvència. Aquesta comparació es realitza mitjançant les dades i interpretació de l'Observatori de la PIMEC, amb qui ACCIÓ ha col·laborat per realitzar aquesta eina.
http://accio.gencat.cat/cat/estrategia-empresarial/micro-i-petites-empreses/autodiagnosi-financera/index.jsp?utm_campaign=acc10informa&utm_source=num144&utm_medium=noticia_link1
26.09.2014.
Catàleg de finançament alternatiu
El catàleg de finançament alternatiu recull un seguit d'eines no bancàries per ajudar a les empreses a créixer i a ser més competitives. En l'entorn en el que ens trobem, amb un sistema bancari que ha reduït els crèdits atorgats, aquests canals alternatius esdevenen una opció a considerar per part de les empreses.
Per primer cop, ACCIÓ posa a disposició de les empreses catalanes una bateria d'instruments financers no tradicionals amb l'objectiu de facilitar la recerca de recursos.
Estructurat en 2 parts: capital i deute, es posen en valor 9 canals que aglutinen a 54 proveïdors de finançament. Aquests representen els actors més importants i alhora més útils per poder trobar palanques financeres d'una manera pràctica i àgil.
El catàleg ofereix la informació detallada de cada font, especificant les dades més rellevants de cadascuna com el nombre de projectes gestionats, el nombre d'operacions tancades i la inversió mobilitzada. Addicionalment, s'ha elaborat una descripció de cada entitat financera per posar de relleu la informació bàsica i així detectar el proveïdor més adient per cada projecte. Les dades de contacte estan incloses en cada fitxa.
El proper 25 de setembre es presenta el catàleg de finançament alternatiu a ACCIÓ. Inscriu-t'hi!
Aquestes són les eines que recull el catàleg:
CAPITAL
Micromecenatge de capital
Inversors privats
Capital de risc i similars
Capital d’inversió i similars
Mercat alternatiu borsari (MAB)
DEUTE
Micromecenatge de deute
Descompte de factures
Préstecs participatius i similars
Mercat alternatiu de renda fixa (MARF)
21.02.2014.
La licitación de infraestructuras en España crece un 22,9% , hasta los 9.141 millones de euros
El sector de la construcción cerró 2013 con unos resultados agridulces. Pese a que la licitación de obra pública creció un 22,9% respecto al año anterior, según los últimos datos de Seopan, la caída de la adjudicación deslució un ejercicio aparentemente más positivo. A falta de conocer los datos de diciembre, los resultados del ministerio de Fomento, principal organismo inversor de la Administración central, muestran un significativo desfase entre los importes licitados y adjudicados durante el último año.
Así, de los 1.518 millones de euros promovidos hasta noviembre, finalmente se contrataron obras por valor de 832 millones, lo que representa una diferencia de 687 millones. Por el contrario, en 2012 se adjudicaron 355 millones más de los inicialmente licitados. Una situación que, para el director general del Foro para la Ingeniería de Excelencia (Fidex), Fernando Argüello, tiene una doble justificación. Por una parte, asegura que las firmas se ven obligadas a hacer ofertas cada vez más agresivas . “Al ser el precio la única variable que se valora en las adjudicaciones, las empresas ofertan bajas realmente temerarias con el objetivo de contratar para sobrevivir, aunque esa supervivencia sea efímera, ya que contratar con precios tan bajos provoca pérdidas acumuladas en las empresas que son insostenibles a medio plazo”, detalla Argüello.
Por otra parte, el experto destaca como factor distorsionador, la costumbre extendida en las administraciones de sacar a concurso los contratos a cierre de ejercicio, “de manera que las cifras de licitación de ese año se vean incrementadas de cara a las estadísticas, pero las adjudicaciones y los contratos se realicen el siguiente ejercicio”. En cualquier caso, los últimos datos de licitación de Seopan confirman que las inversiones en obra pública se concentran en el último trimestre del año, especialmente en diciembre, cuando se licitaron 685 millones más respecto al mes anterior. En concreto, las distintas administraciones sacaron a concurso 9.141 millones en 2013, anotando así su primer incremento anual desde 2006. “Es una buena noticia por lo que supone de cambio de tendencia, pero aún estamos en cifras del orden del 15%” respecto a 2008, comenta Argüello, que asegura que para recuperar los niveles precrisis, “necesitaríamos crecer durante tres años al ritmo del 55% anual o durante dos años, al 95%”.
Por sectores, las obras de carreteras impulsaron el conjunto de los transportes en 2013, gracias a un aumento del 71,2%, hasta los 1.729 millones. Asimismo, se observa una evolución positiva en los puertos, donde se licitó un 4% más que en el ejercicio anterior, a diferencia del ferrocarril, cuya partida se redujo un 11,7%. A este respecto, el director general de la Asociación Española de la Carretera, (AEC) Jacobo Díaz, comenta que este incremento en la carretera se corresponde con un descenso “escalofriante” de más del 50% en 2012. “La cifra sería buena si indicara un cambio de tendencia, cambio que acogeríamos con satisfacción. Sin embargo, en nuestro balance final, siguen pesando más las reservas que la satisfacción”, añade.
De cara a 2014, las previsiones de de los expertos también siguen un ritmo de lenta recuperación. Por ello, el presidente del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de España, Juan Santamera, solicita fórmulas como la colaboración público-privada, para “recuperar una actividad con un gran efecto multiplicador”.
06.02.2014.
Ajuts europeus per a pimes
El passat 16 de gener va tenir lloc una nova edició de la Jornada Connect-EU, organitzada per ACCIÓ i AGAUR i amb el suport de l'Enterprise Europe Network (EEN). La Jornada va ser l'escenari de la presentació de les primeres convocatòries del nou programa marc europeu per a la Recerca i la Innovació: l'Horizon 2020.
El nou programa marc, que comprèn el període 2014-2020 i que compta amb 78.600 M€ de pressupost, arrenca amb força posant un focus molt especial en les pimes basades en la innovació i la recerca. Del total del pressupost, 8.650 M€ es destinaran a les pimes. Per primera vegada les pimes podran optar a aquests ajuts europeus sense necessitat de formar consorcis i, a més, s'han simplificat tant els detalls de les convocatòries com els tràmits per a la presentació de propostes.
Com s'hi pot accedir?
En primer lloc, per estar al dia del llançament i dels terminis de les convocatòries de l'Horizon 2020 et recomanem que et subscriguis al butlletí R+D Internacional.
A més, ACCIÓ, com a membre de l'EEN, és un dels punts d'assessorament sobre l'Horizon 2020. L'EEN et pot donar informació de les oportunitats i convocatòries del programa marc europeu i resoldre tots els teus dubtes.
Pel que fa a la presentació de propostes i l'accés als ajuts, ACCIÓ també disposa d'un Servei d'Assessorament individual, a través del qual experts en els diferents àmbits temàtics et poden ajudar a preparar les propostes i maximitzar les teves probabilitats d'èxit en l'obtenció dels ajuts. Pots sol·licitar el servei a través d'aquest formulari.
Més del 20% dels projectes catalans que han participat en les darreres convocatòries del programa marc europeu han aconseguit finançament, així que t'encoratgem a participar-hi!
05.02.2014.
La Ley de Contratos del Sector Público, prevé fórmulas de adjudicación de contratos en las que no precisa la publicidad previa
La Ley de Contratos del Sector Público, prevé fórmulas de adjudicación de contratos en las que no precisa la publicidad previa.
En primer lugar, no se requiere publicidad previa para la adjudicación de contratos menores, los cuales se podrán adjudicar directamente a cualquier empresario con capacidad de obrar y que cuente con la habilitación profesional necesaria para realizar la prestación de que se trate.
Tampoco será necesaria la publicidad del contrato cuando la Administración acuda al procedimiento negociado sin publicidad, en el cual el órgano contratante deberá invitar a presentar ofertas a empresas (normalmente a un mínimo de tres) que se encuentren capacitadas para realizar el objeto en que consista el contrato.
Sin embargo, el Sector Público sólo podrá adjudicar contratos mediante estos procedimientos en los supuestos en que el importe del contrato no exceda de determinadas cantidades que se detallan en el siguiente cuadro:
Excepcionalmente, es posible utilizar el procedimiento negociado sin publicidad en circunstancias tales como las que se dan en el supuesto de que en los procedimientos de adjudicación anteriores (abierto o restringido) no se hubiesen presentado ofertas aceptables. Incluso se puede adjudicar un contrato por procedimiento negociado sin publicidad invitando a un solo empresario, cuando por la especialidad del contrato sólo hubiese una empresa cualificada para realizar la prestación de que se trate. En estos dos casos, el procedimiento negociado sin publicidad puede aplicarse, cualquiera que sea el importe del contrato.
Durante el 2012 según el JCCA de Madrid se convoco un 3,33% de concursos negociados sin publicidad lo que representa 30,65 millones de €. Aunque se trata de datos relativos a la Comunidad de Madrid, sin duda pueden extrapolarse a otras Comunidades Autónomas y ofrecer algunas conclusiones sobre el alcance cuantitativo de este procedimiento de adjudicación.
Fuente: La Junta Consultiva de Contratación Administrativa de la Comunidad de Madrid
El procedimiento negociado sin publicidad comienza con la invitación que formula el órgano de contratación a las empresas que aquél estime convenientes, siendo necesario que formule, al menos, tres invitaciones, siempre que ello sea posible.
La invitación para presentar ofertas constituye la pieza clave en este procedimiento de adjudicación, de modo que es el órgano de contratación el que determina previamente quiénes son los potenciales adjudicatarios. Sin embargo, en el supuesto de que un empresario que no hubiese sido invitado, solicite participar en el procedimiento negociado sin publicidad, o presente una oferta en el plazo indicado para ello, la entidad deberá formular invitación, en el primer caso, y aceptar la oferta en el segundo. En este sentido se ha expresado la Junta Consultiva de Contratación en su Informe 33/09, de 1 de febrero de 2010, que limita el poder de disposición del órgano de contratación para dar primacía a sus principios de transparencia y concurrencia.
La invitaciones formuladas por el órgano de contratación no restringen el número de participantes en el procedimiento, siendo admisible la presentación de ofertas por empresas no invitadas
Fuente: Aquí
La utilización del procedimiento negociado sin publicidad no exime al órgano de contratación de la obligación de aprobar un pliego de cláusulas en el que se establezcan las condiciones económicas y técnicas y los criterios de adjudicación del contrato.
La ley prevé la existencia de un proceso negociador con los empresarios que hayan presentado ofertas, pero la realidad es que en este procedimiento el único criterio a tener en cuenta, frecuentemente, es el del precio ofertado, de modo que resulta innecesaria la negociación y el órgano de contratación se puede limitar a elegir la oferta con menor precio.
Las cifras contenidas en el cuadro anterior son de obligado cumplimiento para los órganos de contratación de las Administraciones Públicas: Departamentos Ministeriales, Consejerías de las Comunidades Autónomas y Ayuntamientos, entre otros. Para otros organismos públicos como las entidades públicas empresariales o las sociedades mercantiles de capital público rige un principio que intenta conciliar una mayor flexibilidad en la contratación con la observancia de los principios de concurrencia y publicidad.
Es por ello que la ley rebaja los requisitos de publicidad a los llamados poderes adjudicadores que no sean Administraciones Públicas, los cuales no tienen la obligación de dar publicidad a la licitación de los contratos inferiores a 50.000 €. Por otra parte, se entiende publicada la licitación con la mera inclusión de la misma en el perfil del contratante que figura en la página web del poder adjudicador que licita.
En el supuesto de las sociedades mercantiles de capital público que no tengan la condición de poderes adjudicadores (sociedades que se financian con el producto de la venta de sus bienes y servicios en el mercado), la ley ni siquiera establece límite alguno, sino que se conforma con exigirles que se atengan a los principios ya mencionados de concurrencia y publicidad.
En todo caso, todas esas entidades deben aprobar unas instrucciones de contratación propias, en las que, dentro de los márgenes ya señalados, determinan en qué casos se aplican los procedimientos de contratación sin publicidad. En la práctica, ello supone que las instrucciones de contratación señalan límites para la licitación de contratos mediante procedimiento negociado sin publicidad muy similares a los que se aplican a las Administraciones Públicas.
El modo más seguro de cerciorarse sobre esos aspectos consiste en visitar la página web de la entidad y comprobar esos límites en su perfil de contratante, en el que deben hallarse también las instrucciones de contratación.
El artículo 169 del Texto Refundido de la Ley de Contratos del Sector Público (TRLCSP), en relación a los procedimientos negociados establece lo siguiente:
“1. En el procedimiento negociado la adjudicación recaerá en el licitador justificadamente elegido por el órgano de contratación, tras efectuar consultas con diversos candidatos y negociar las condiciones del contrato con uno o varios de ellos.
2. El procedimiento negociado será objeto de publicidad previa en los casos previstos en el artículo 177, en los que será posible la presentación de ofertas en concurrencia por cualquier empresario interesado. En los restantes supuestos, no será necesario dar publicidad al procedimiento, asegurándose la concurrencia mediante el cumplimiento de lo previsto en el artículo 178.1.”
Por tanto, existen procedimientos negociados en los que se requiere publicidad y en otros no. En los casos en los que haya publicidad se puede presentar cualquier interesado. En los supuestos en los que no se requiera publicidad el art. 178.1 TRLCSP establece lo siguiente:
“En el procedimiento negociado será necesario solicitar ofertas, al menos, a tres empresas capacitadas para la realización del objeto del contrato, siempre que ello sea posible.”
Para ser invitado a los procedimientos negociados sin publicidad, será necesario que la empresa que pretenda participar en los mismos lleve a cabo una labor comercial previa frente a la Administración, de forma que la empresa sea conocida para ésta y pueda ser tenida en cuenta a la hora de solicitar las ofertas.
En todo caso, deberán cumplir con los requisitos señalados en el artículo 54 TRLCSP relativos a la capacidad de obrar, solvencia económica, financiera y técnica y contar, en su caso, con una determinada habilitación empresarial o profesional.
14.11.2013.
Al Gremi pots sol•licitar la classificació empresarial d’obres i serveis
La contractació pública és una alternativa de negoci per les pimes. Per accedir-hi cal tenir en compte varis aspectes, com la classificació empresarial, en quins contractes públics es necessita i els requisits per obtenir-la.
Una empresa classificada augmenta la seva visibilitat i competitivitat en el mercat i obre oportunitats de negoci en el sector públic català
La classificació ve determinada per l’experiència de l’empresa, els seus mitjans materials i immaterials, els econòmics i els tècnics. D’altra banda, la classificació s’atorga per un temps indefinit, tot i que s’ha de renovar la solvència econòmica i, cada tres anys, la tècnica. Per les administracions que contracten, és important saber els darrers projectes que ha desenvolupat una empresa que opta a una licitació pública.
Des del Gremi, us recordem que dins del marc de col.laboració amb l’empresa DIVISIÓ SIGO, oferim un servei d’assessorament, així com de tots els tràmits administratius necessaris per tal de que l’empresa pugui aconseguir les seves millors acreditacions empresarials (classificacions i altres) que atorguen els diferents organismes oficials competents (Junta Consultiva de Contractació Administrativa, sigui la de Catalunya del Departament d’Economia de la
Generalitat de Catalunya, sigui la de l’Estat, del Ministerio de Economía y Hacienda) així com acreditacions més específiques com ADIF, RENFE, etc. També oferim assessorament adient i de tots els tràmits administratius perquè les empreses puguin aconseguir la seva inscripció en els corresponents registres licitadors i/o de proveïdors (per exemple en el Registre de Licitadors de la Generalitat de Catalunya i/o altres organismes).
També perquè pugui obtenir els corresponents certificats d’inscripció i assessorament a l’hora de confeccionar la documentació per a la preparació de les ofertes per a les licitacions.
Si està interessat en ampliar aquesta informació o sol•licitar un estudi previ de les possibilitats de classificació que té la seva empresa, pot posar-se en contacte amb oronich@divisiosigo.cat o bé per telèfon al 932 171 550.
30.10.2013.
Inversions Empresarials d’Alt Impacte
Descripció breu
Ajut per a les empreses que volen invertir a Catalunya i crear llocs de treball.
Objectiu
Ajuts per a projectes d’inversió realitzats a Catalunya i que es considerin d’alt impacte.
Seran considerats projectes d’alt impacte, el projectes tant d’empreses ja establertes a Catalunya com d’empreses no establertes, amb projectes d’inversió d’actius fixes i/o projectes de creació d’ocupació a Catalunya.
Característiques
TIPOLOGIA DELS PROJECTES
Projectes d’inversió vinculats als següents tipus de projectes:
a) Projectes d’inversió empresarial en actius fixes.
b) Projectes de creació d’ocupació dels següents tipus:
• Centres de Serveis, especialment aquells d’àmbit internacional, entesos com aquells centres que concentrin serveis i processos interns per a les empreses o centres de treball d’un mateix grup empresarial, o bé centres amb activitats de serveis.
• Centres de decisió d’àmbit supraregional, entesos, en aquest cas, com a centres que necessàriament hauran d’anar lligats a una seu social establerta a Catalunya que tingui capacitat decisòria sobre les funcions i estratègia de l’empresa o grup d’empreses a nivell supraregional.
• Projectes Industrials, entesos com a projectes amb activitats productives incloses a la secció C, indústries manufactureres, de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE 2009).
• Centres Logístics, entesos com a centres amb activitats de distribució. També aquells centres que addicionalment puguin desenvolupar tasques de manipulació i les fases finals d’acabament de producte.
• Centres de R+D+i, que desenvolupin activitats de Recerca, Desenvolupament o Innovació.
L’Empresa sol•licitant ha de contribuir almenys en un 25% en el finançament del projectes.
Per projectes d’actius fixes s’hauran d’incloure a l’actiu de l’empresa i romandre en l’establiment almenys durant 3 anys i per projectes de creació d’ocupació s’ha de mantenir durant un mínim de 3 anys l’ocupació neta creada.
REQUISITS
Els projectes elegibles hauran de complir algun o els dos requisits següents:
1) Pels projectes d’inversió empresarial en actius fixos, 1 milió d’euros de despesa mínima acceptada, en actius fixes materials i immaterials.
2) Pels projectes de creació d’ocupació, en funció de la tipologia del projecte la creació mínima de:
• 50 nous llocs de treball en projectes de Centres de Serveis.
• 15 nous llocs de treball en projectes de Centres de Decisió d’àmbit supraregional.
• 15 nous llocs de treball en projectes Industrials.
• 25 nous llocs de treball en projectes de Centres Logístics.
• 8 nous llocs de treball en projectes de Centres de R+D+i.
DESPESES SUBVENCIONABLES
Per projectes d’inversió d’actius fixes:
a) Actius materials: maquinària i instal•lacions de nova adquisició i inversions que incorporin processos amb alt contingut tecnològic als equips ja existents.
b) Actius immaterials: Inversió en transferència de tecnologia mitjançant l’adquisició de drets de patents, llicències, know-how o coneixements tècnics no patentats.
Per projectes de creació d’ocupació:
a) El cost salarial d’un any dels llocs de treball de nova creació. El cost salarial inclou el salari brut i les cotitzacions socials obligatòries de la Seguretat Social a càrrec de l’empresa.
INTENSITAT DEL AJUT
Tipologia de projecte Intensitat
Projectes d’inversió en actius fixos 10%
Projectes de creació d’ocupació Treballadors desafavorits Altres treballadors
Centres de Serveis
Centres de decisió 20% del cost subvencionable 10% del cost subvencionable
Projectes Industrials
Centres logístics
Centres d'R+D+i 25% del cost subvencionable
Nota: Si el projecte suposa la contractació de menys del 50% de treballadors desafavorits, s’aplicaran, a la totalitat de treballadors, les condicions que l’ajut estableix per treballadors no desafavorits tant pel que fa a intensitat d’ajut, quantia màxima, i normativa.
QUANTIA MÀXIMA D’AJUT:
- Projectes d’inversió en actius fixos, 200.000 euros (segons la normativa de mínimis)
- Projectes de creació d’ocupació: 1 milió d’euros, tenint en compte que l’ajut atorgat per a la contractació de treballadors no desafavorits no podrà superar els 200.000 euros (segons la normativa de mínimes).
En cap cas l’ajut màxim podrà superar el 1 milió d’euros.
Nota: La normativa de mínimis estableix que la suma de tots els ajuts atorgats sota aquesta normativa a una mateixa empresa no poden superar els 200.000 euros durant un període de 3 anys.
Observacions
El programa d’ajuts es regirà pel règim de mínimis i pel Reglament núm. 800/2008 de la Comissió, de 6 d’agost de 2008 (Reglament general d’exempció per categories).
Sol•licitar
ACCIÓ – Agència per a la Competitivitat de l’Empresa
Correu electrònic: info.accio@gencat.cat
Més informació
Referència Legal
RESOLUCIÓ EMO/2232/2013, de 21 d’octubre (DOGC Núm. 6490)
