Notícies Actualitat
26.02.2021.
Decret llei 5/2021, 2 de febrer, pel qual s'aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector
El Decret llei 5/2021, de 2 de febrer, té per objectiu adaptar la normativa per preparar i capacitar l’administració catalana i les entitats del seu sector públic, inclòs l’àmbit universitari, i dotar-la dels mitjans, recursos i procediments necessaris per garantir una gestió eficient i transparent dels fons europeus Next Generation de la Unió Europea. En aquest sentit, es vol facilitar, simplificar i agilitar la tramitació administrativa per aconseguir que el màxim nombre de projectes es puguin beneficiar del finançament europeu a través d’aquests fons. D’acord amb el text del Decret llei, la clau per poder accedir a aquests recursos és, d’una banda, l’existència d’una tramitació administrativa dels procediments que sigui àgil, eficient, rigorosa i transparent; i, de l’altra, la capacitat d’articular aliances entre els sectors públic i privat amb l’objectiu de sumar esforços i consensos entre els diferents actors.
Al marge de les previsions del Reial Decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de la Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Decret llei estableix mesures addicionals de simplificació i agilitació dels procediments administratius en quatre àmbits:
contractació pública;
gestió pressupostària;
subvencions i ajuts;
i convenis i consorcis.
En l’àmbit de la contractació pública, les mesures que recull el Decret llei 5/2021, de 2 de febrer, s’han de tenir en compte per a la tramitació per part de l’administració de la Generalitat, el sector públic d’adscripció, i les universitats públiques, de qualsevol contracte finançat amb fons provinents de mecanismes de recuperació i resiliència i del Fons React-EU. Aquestes mesures també podran ser d’aplicació per part de la resta del sector públic de Catalunya, incloses les entitats locals.
El Decret llei aposta per la incorporació transversal i preceptiva en els procediments de contractació de criteris socials, mediambientals, d’innovació i digitalització, de responsabilitat social corporativa. Així mateix, pretén ser una bona eina per tal de facilitar l’accés de les pimes, les empreses d’economia socials i les empreses emergents (star-ups) i, a aquests efectes, s’estableixen diverses mesures:
La divisió en lots dels contractes, incorporant la limitació de licitació o adjudicació en quant el nombre de lots a adjudicar.
S’eliminen barreres d’accés per a les empreses de nova creació, pel que fa als requeriments de capacitat i solvència.
Es preveu la incorporació de criteris favorables a la contractació amb pimes i empreses d’economia social en el models de plecs a elaborar.
S’estableixen controls a la sub-contractació.
Es matisa el pes del preu en el procediment obert simplificat i en el simplificat abreujat.
La norma també incorpora un seguit de mesures en matèria de simplificació i agilització dels procediments de contractació, així:
S’estableix com a ordinària la tramitació per urgència prevista a l’article 119 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Es promouen les consultes preliminars de mercat per tal de facilitar la concurrència i la participació de petites i mitjanes empreses, i afavorir la presentació de solucions innovadores per part de les start-ups, establint un termini màxim de durada d’un mes.
Excepcionalment, s’habilita la tramitació pel procediment negociat sense publicitat per imperiosa urgència, que encara permet una tramitació més àgil en determinats supòsits.
Es preveu l’aprovació de models de plec, per homogeneïtzar i agilitar els processos de contractació i eliminar tràmits, com l’informe dels serveis jurídics.
En els contractes que hagin de ser autoritzats pel Govern es substitueix “l’informe econòmic preceptiu” per una certificació on s’especifiqui que el contracte està finançat amb aquests fons.
El Decret llei incorpora també important mesures de seguiment, assessorament i control de la contractació pública pel que fa als contractes finançats amb aquests fons. Així, d’una banda, es crea una Comissió mixta de Seguiment que tindrà com a funcions el seguiment de l’execució d’aquest tipus de contractes i que, amb caràcter consultiu, farà recomanacions i informes en relació al seguiment dels contractes, que es publicaran al Portal de Contractació pública de la Generalitat. Així mateix, es reforçar la figura del responsable del contracte, que informarà amb una periodicitat bimensual a la Comissió mixta de Seguiment, sobre l’execució d’aquests contractes. En darrer lloc, s’atribueixen a la Direcció General de Contractació Pública les funcions de coordinació, assessorament i supervisió dels contractes finançats amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-UE.
25.02.2021.
Sobre la possibilitat de regularitzar el cànon anticipat d'un contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, un cop es coneix el volum real de cada exercici
Informe 14/2020, de 27 de novembre, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent).
En resposta a una sol·licitud d'informe realitzada per l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya es pronuncia sobre la possibilitat de regularitzar el cànon anticipat d'un contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per al subministrament d'aigua potable i clavegueram, una vegada que es coneix el volum real de metres cúbics facturats en cada exercici.
El plec de clàusules que regula la concessió estableix un cànon variable en funció de l'volum d'aigua abastada i sobre la base de l'cànon unitari ofert, que ha de ser abonat a l'Administració a l'inici de l'explotació de l'servei basant-se en l'estimació de volums futurs . El que planteja l'esmentat Ajuntament, doncs, és si la normativa sobre contractació pública permet la regularització de l'esmentat cànon a posteriori a la vista el volum real que s'acabi produint en cada exercici, tant a favor de l'Ajuntament com de l'empresa concessionària, o si aquesta possibilitat opera només a favor de l'Ajuntament com es preveu en els plecs.
Tal com estava previst en el plec, l'empresa concessionària va abonar per avançat la totalitat de l'cànon corresponent a tots els anys de concessió a l'inici de l'contracte. Juntament amb el contracte de concessió de l'explotació de l'servei municipal, es va signar també un contracte administratiu d'avançament de cànon, en el qual s'establia l'obligació de regularització anual per part de la concessionària, mitjançant un cànon complementari, quan les desviacions de volum de metres cúbics facturats siguin superiors a el volum que es va oferir. No obstant això, no es va incloure cap previsió per al cas que les desviacions anessin a la baixa.
La determinació sobre si és procedent o no aquesta regularització correspon a l'òrgan de contractació en exercici de la prerrogativa d'interpretació de l'contracte. Per a això, ha de prendre en consideració tant les clàusules dels plecs com les pròpies de l'contracte, incloent en aquest cas les de l'contracte administratiu d'avançament de l'cànon, sense que sigui possible realitzar una interpretació d'estipulacions contractuals no previstes.
A dir de la Junta Consultiva:
"Així, una interpretació literal d'aquesta previsió de l'contracte d'avançament de l'cànon porta a considerar que la manca de previsió de la regularització anual de l'cànon quan el volum de metres cúbics facturats és inferior a les previsions inicials que es van incloure en l'oferta, la cosa comporta que no correspongui cap retorn a concessionari de la quantitat anticipada, erigeix aquest cànon avançat en el pagament mínim que assumeix a contractista en aplicació del principi de risc i ventura. Dit en altres paraules, amb el cànon que va oferir i va abonar la concessionària a l'inici de la concessió, que va ser estimat amb dades de volum d'anys posteriors encara no produïts, va assumir el risc que es derivés de l'contracte una major onerositat. Aquesta interpretació, de fet, és més conforme amb la figura contractual concessional sobre la qual versa ".
Conclou, doncs, que l'existència d'el contracte administratiu d'avançament de cànon no permet efectuar una interpretació dels termes de la concessió a l'marge d'ell mateix, de manera que l'avançament de l'cànon s'erigeix com un pagament mínim assumit per l'empresa concessionària.
Més informació https://contractacio.gencat.cat/ca/gestionar-contractacio/cercador-informes-jcca-es/#/detail?id=19455
24.02.2021.
Prohibicions de contractar: La prova de mesures de correcció per part dels licitadors
Per Teresa Medina Arnáiz
2021.02.04
STJUE de 14 de gener de 2021 (Ecli: EU: C: 2021: 13).
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquesta sentència respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Consell d'Estat belga (Raad van State) sobre la interpretació de l'article 57, apartat 4, lletres c) ig) de la Directiva 2014/24 / UE.
La petició de la qüestió prejudicial versa sobre si s'ha d'esperar d'un licitador que ha estat exclòs d'un procediment d'adjudicació per una falta professional greu que indiqui motu proprio seus possibles faltes professionals i les mesures de correcció que ha adoptat referent a això -via el document Europeu Únic de Contractació-, o bé si el poder adjudicador ha de preveure un procediment contradictori, una vegada que s'ha comprovat que, en la seva opinió, es dóna una falta greu que pot donar lloc a l'exclusió i abans que es pugui decidir de manera efectiva sobre aquesta prohibició de contractar.
Les Directives sobre contractació pública preveuen la possibilitat d'excepcionar l'aplicació de les prohibicions de contractar obligatòries a través de les anomenades mesures autocorrectores o de «self-cleaning» a l'preveure que tot operador econòmic pugui presentar proves de les mesures que ha adoptat per tal de demostrar la seva fiabilitat, tot i que estigui incurs en un supòsit de prohibició de contractar. Ara bé, en aquestes directives no es precisa de quina manera ni en quina fase de procediment de contractació pot aportar-se la prova de les mesures correctores.
Aquesta sentència de l'TJUE aclareix que la possibilitat que es deixa als operadors econòmics d'aportar la prova de les mesures correctores adoptades es pot exercir tant per iniciativa pròpia com a instàncies de poder adjudicador i tant en el moment de presentar la sol·licitud de participació o l'oferta com en una fase posterior de l'procediment, ja que "l'essencial és que l'operador econòmic tingui la possibilitat de fer valer i de sol·licitar que s'examinin les mesures que, segons ell, permeten esmenar un motiu d'exclusió que l'afecti". En tot cas, el moment per a l'exercici d'aquest dret pot ser precisat en la normativa nacional aplicable o en la documentació de l'contracte.
Podeu consultar la sentència punxant http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=C-387%252F19&docid=231209&pageIndex=0&doclang=es&mode=req&dir=&occ=first&part=1&cid=3025385#ctx1
23.02.2021.
El dia 18 de febrer de 2021 s'han publicat en el DOUE els Reglaments següents:
Reglament (UE) 2021/240 del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de febrer de 2021, pel qual s'estableix un instrument de suport tècnic
Aquest Reglament estableix un instrument de suport tècnic, així com el seu objectiu general i els objectius específics, el pressupost per al període comprès entre l'1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2027, les formes de finançament de la Unió i les normes per a la concessió de finançament (article 1).
L'Instrument tindrà els objectius específics d'ajudar les autoritats nacionals a millorar la seva capacitat per dissenyar, desenvolupar i emprendre reformes; i preparar, modificar, aplicar i revisar els plans de recuperació i resiliència en virtut del Reglament (UE) 2021/241, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (article 4); els quals es perseguiran en àmbits d'actuació relacionats amb la cohesió, la competitivitat, l'educació, la productivitat, la investigació i la innovació, el creixement intel·ligent, equitatiu, sostenible i integrador, l'ocupació i la inversió, posant especial èmfasi en les mesures que fomentin la transició digital i la transició ecològica justa, i se centraran en particular en un o diversos dels àmbits que estableix, entre els quals es troba, d'una banda, "els mercats de productes i serveis, la inversió pública i privada, també en infraestructures físiques i virtuals, els promotors i vivers de projectes, la participació pública en les empreses, els processos de privatització, el comerç i la inversió estrangera directa, la competència, la contractació pública eficient i transparent, el desenvolupament sectorial sostenible i el suport a la investigació, la innovació i la digitalització" i, de l'altra, "les polítiques per a la mitigació del canvi climàtic, la transició ecològica justa i la transició digital, les solucions d'administració digital, la contractació pública electrònica, la connectivitat, l'accés a les dades i la governança, les solucions en matèria de protecció de dades, l'aprenentatge en línia, l'ús de solucions basades en la intel·ligència artificial, el pilar mediambiental del desenvolupament sostenible i la protecció del medi ambient, l'acció pel clima, el transport i la mobilitat, el foment de l'economia circular, l'eficiència energètica i de recursos i les fonts d'energia renovables, la consecució de la diversificació energètica, la lluita contra la pobresa energètica i la garantia de seguretat energètica", entre altres (article 5).
A més, es preveu que les mesures d'execució de l'Instrument podran ser executades directament per la Comissió o indirectament per persones o entitats i en particular, el suport de la Unió a les accions previstes a l'article 8 d'aquest Reglament -com la posada a disposició d'experts, fins i tot residents, a curt o llarg termini, per exercir tasques en àmbits específics o realitzar tasques operatives, i la creació de capacitats institucionals, administratives o sectorials i accions que les fomentin en tots els nivells de governança, entre altres tipus- adoptarà la forma de contractes públics, entre altres.
Aquest Reglament, d'acord amb el seu article 20, va entrar en vigor l'endemà al de la seva publicació en el DOUE.
- Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència
Aquest Reglament estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, així com els seus objectius, el seu finançament, les modalitats del finançament de la Unió en el marc del Mecanisme i les normes per a la concessió d'aquest finançament (article 1).
Pel que fa a la contractació pública, cal destacar que l'article 22, relatiu a la protecció dels interessos financers de la Unió, disposa que els acords als quals s'al·ludeix a l'article 15.2, i a l'article 23.1 -que preveuen un acord de préstec i un compromís de la contribució financera, respectivament-, disposaran les obligacions dels estats membres, entre altres, d'obtenir, a efectes d'auditoria i control de l'ús de fons en relació amb les mesures destinades a l'execució de reformes i projectes d'inversió en el marc del pla de recuperació i resiliència, en un format electrònic que permeti realitzar recerques i en una base de dades única, les categories harmonitzades de dades següents: el nom del perceptor final dels fons; el nom del contractista i del subcontractista, quan el perceptor final dels fons sigui un poder adjudicador de conformitat amb el Dret de la Unió o nacional en matèria de contractació pública; els noms, cognoms i dates de naixement dels titulars reals del perceptor dels fons o del contractista; i una llista de mesures per a l'execució de reformes i projectes d'inversió en el marc del pla de recuperació i resiliència, juntament amb l'import total del finançament públic d'aquestes mesures i que indiqui la quantia dels fons desemborsats en el marc del Mecanisme i d'altres fons de la Unió.
Aquest Reglament, d'acord amb el seu article 36, va entrar en vigor l'endemà al de la seva publicació en el DOUE.
18.02.2021.
Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública
El dia 11 de febrer de 2021 s'ha publicat en el DOGC aquest Decret, que té per objecte el desenvolupament parcial de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern -concretament, els seus títols I i II, i els capítols I, II i III del títol III, referents a les disposicions generals, les disposicions sobre transparència i les disposicions sobre dret d'accés a la informació pública.
Pel que fa a la contractació pública, cal fer referència, en primer terme, a l'article 8 en el qual es preveuen com a persones obligades a subministrar informació a les administracions públiques responsables, entre altres, les persones físiques i jurídiques que "prestin serveis públics, titularitat de les administracions públiques, prestats mitjançant formes contractuals"; i a l'article 10, de conformitat amb el qual les entitats privades responsables del compliment de les obligacions de transparència activa han de publicar, entre altra informació, "l'òrgan responsable de l'entitat en matèria de contractació, amb indicació de la denominació exacta, el telèfon professional i les adreces postal i electrònica, així com la relació dels contractes subscrits els darrers cinc anys amb les administracions públiques que inclogui la determinació de l'objecte del contracte i l'import de licitació i adjudicació, el procediment utilitzat per a la seva celebració, la durada, les modificacions i les pròrrogues, i, si escau, les instruccions aprovades en matèria de contractació".
D'altra banda, cal destacar l'article 43, relatiu a la contractació pública, que conté les previsions següents:
· La publicació de la informació sobre l'activitat contractual es fa efectiva mitjançant el perfil del contractant allotjat a la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya i al Registre públic de contractes de Catalunya, i inclou, com a mínim, les dades que exigeix la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i la normativa de contractes del sector públic.
· Als efectes de la lletra c) de l'article 13.1 de la Llei 19/2014 -que disposa que la informació pública relativa als contractes ha d'incloure la informació sobre els contractes programats-, i del que preveu la normativa en matèria de contractació del sector públic, els òrgans de contractació de les administracions públiques han de publicar anualment, preferentment dins el darrer trimestre, la relació de contractes que preveuen licitar durant el proper any a través del seu perfil del contractant allotjat a la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya.
· Als efectes de la lletra d) de l'article 13.1 de la Llei 19/2014 -que preveu que la informació pública relativa als contractes ha d'incloure els contractes subscrits, amb la indicació de l'objecte, l'import de la licitació i d'adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l'adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d'adjudicació, el quadre comparatiu d'ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació, i que aquesta informació ha d'estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys-, la informació a publicar relativa als contractes subscrits s'ha de facilitar a través d'un enllaç a la Plataforma de serveis de contractació pública i al Registre públic de contractes, segons correspongui. Així mateix, de conformitat amb aquest precepte, "s'entén per informes tècnics del procés de contractació aquells informes justificatius de l'adjudicació".
· Als efectes de la lletra e) de l'article 13.1 de la Llei 19/2014 -que estableix que la informació pública relativa als contractes ha d'incloure les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades i les resolucions anticipades-, les dades relatives a modificacions contractuals, pròrrogues i resolucions anticipades dels contractes són consultables a través d'un enllaç al Registre públic de contractes de Catalunya, i les relatives a les licitacions anul·lades, a través de la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya.
· L'òrgan competent en matèria de supervisió i avaluació de la contractació pública de l'Administració de la Generalitat és el responsable de publicar i mantenir actualitzada semestralment la informació relativa a criteris interpretatius, respostes vinculants i les consultes i respostes més freqüents en matèria de contractació, a què es refereixen les lletres g) i h) de l'article 13.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre.
· Als efectes de la lletra i) de l'article 13.1 de la Llei 19/2014 -que preveu que la informació pública relativa als contractes ha d'incloure les resolucions dels recursos especials, de les qüestions de nul·litat i de les resolucions judicials definitives en matèria de contractació, i també els actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes-, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic elabora i manté actualitzada amb periodicitat mensual el text íntegre de les seves resolucions i "els òrgans de contractació són els responsables de donar publicitat amb periodicitat mensual de les resolucions judicials fermes dictades en matèria de contractació i, en general, de la suspensió eventual dels contractes amb motiu de la interposició de recursos". Així mateix, s'ha de fer pública, amb periodicitat mensual, una relació dels actes de desistiment i renúncia a través d'un enllaç a la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya i les dades relatives a la resolució dels contractes es facilita a través d'un enllaç al Registre públic de contractes de Catalunya.
· Les dades estadístiques a què fa referència l'article 13.3 de la Llei 19/2014 -que estableix que l'Administració pública ha de donar publicitat d'una manera constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d'acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic, així com al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys- s'han de publicar actualitzades per l'òrgan competent en matèria de supervisió i avaluació de la contractació pública de l'Administració de la Generalitat amb una periodicitat mínima anual.
· Als efectes de l'article 13.4 de la Llei 19/2014 -que disposa que en els contractes de gestió de serveis públics i de concessió d'obres públiques, s'han de fer públiques determinades dades-, les dades relatives a les concessions d'obres i de serveis s'han de publicar a través de la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya.
· Als efectes de la lletra h) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014 -que preveu la informació relativa a l'organització institucional i l'estructura administrativa que l'Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d'incloure la relació dels llocs ocupats per personal adscrit pels adjudicataris de contractes signats amb l'Administració que, en virtut del contracte, dugui a terme una activitat, un servei o una obra amb caràcter permanent en una dependència o un establiment públic, i també el règim de dedicació i el règim retributiu d'aquest personal i les tasques que duu a terme-, les persones adjudicatàries de contractes de serveis que s'han de prestar en les dependències de l'entitat contractant, han de facilitar a l'òrgan de contractació, d'acord amb el format que aquest estableixi, una llista anonimitzada dels llocs de treball ocupats i de la classificació professional del personal que la persona adjudicatària adscriu a l'execució del contracte. En tot cas, es matisa que "aquest personal no té en cap cas la consideració de personal al servei de l'entitat contractant ni pot ocupar llocs de treball d'aquesta, per la qual cosa mantenen el vincle laboral amb la persona adjudicatària o, si escau, amb l'entitat subcontractada".
Així mateix, cal tenir en compte que l'article 50 del Decret estableix l'obligació de les administracions públiques de publicar la informació relativa als informes i estudis que s'hagin contractat; defineix què s'entén per informes i estudis als efectes d'aquesta obligació -tota prestació de fer amb contingut intel·lectual que analitza i exposa una qüestió determinada i que ha estat contractada per una administració pública de conformitat amb la normativa de contractes del sector públic sota la modalitat de contracte de servei, el resultat de la qual consisteixi en el lliurament d'un document escrit, incloent-t'hi, entre d'altres, els informes d'auditoria de comptes i de fiscalització emesos per òrgans de control extern-; i disposa que dita obligació "s'entén acomplerta amb la publicació íntegra del text dels estudis o informes, acompanyat d'una referència a la identificació de l'expedient de contractació i als informes de valoració de l'informe o estudi, en cas que siguin preceptius".
Aquest Decret, d'acord amb la seva disposició final tercera, entra en vigor una vegada hagin transcorregut vint dies des del dia en què es publiqui íntegrament en el DOGC.
16.02.2021.
Especialitats en matèria de contractació pública per a la gestió dels fons europeus Next Generation EU a Catalunya establertes pel Decret llei 5/2021
ARTICLE PUBLICAT GENCAT:
El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 5/2021, de 2 de febrer, pel qual s’aproven mesures urgents per a la implementació i la gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic. L’objecte principal d’aquest Decret llei és l’establiment de mesures urgents de desenvolupament de la legislació bàsica i l'establiment de les especialitats organitzatives i de procediment necessàries per simplificar i agilitar la gestió pressupostària i econòmica, els procediments subvencionals i d'ajuts i la contractació pública que correspongui realitzar en les operacions finançades amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU en què la Generalitat de Catalunya sigui la responsable de la gestió i el control.
Encara que aquesta norma estableix noves mesures de simplificació i agilitació de procediments administratius en els àmbits de contractació pública, de gestió pressupostària, de subvencions i ajuts, i de convenis i consorcis, bàsicament només resumirem les mesures referents a la contractació pública que conté el títol 4 del Decret llei. Podeu veure un resum de la resta d’àmbits en la nota publicada per la Direcció General de Contractació Pública.
Aquestes mesures les podem agrupar en 10 punts, que són els següents:
1. Àmbit d’aplicació de les mesures en matèria de contractació pública (art. 12)
Les mesures relatives als contractes públics són d’aplicació obligatòria als contractes públics subscrits per les administracions públiques catalanes i per les entitats del seu sector públic, incloent-hi l'àmbit universitari, finançats amb fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-UE, incloent-hi els contractes subvencionats, que estableix la normativa bàsica sobre contractes del sector públic; sens perjudici que el que es disposa en aquest títol també es pot aplicar als contractes públics subscrits per qualsevol entitat del sector públic de Catalunya no inclosa en l'apartat anterior finançats amb fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU.
2. Objectius dels contractes (art. 13)
El Decret llei estableix els objectius següents:
La incorporació de manera transversal i preceptiva de criteris socials i mediambientals, de digitalització i d'innovació i de responsabilitat social corporativa.
Facilitar-hi l'accés a les pimes i a les empreses d'economia social, així com a les empreses emergents.
Tenir en consideració el valor que puguin aportar les empreses en coneixement.
3. Règim jurídic (art. 14)
En la tramitació d’aquests contractes i acords marcs s’aplica el règim jurídic establert en la LCSP, les especialitats en matèria de contractació aprovades per normativa bàsica que resultin aplicables, i les especificitats del títol 4, capítol 2, d’aquest Decret llei, que seguidament passem a comentar.
4. Aprovació de models de plecs (art. 16)
La direcció general competent en matèria de contractació pública, en aquests moments la Direcció General de Contractació Pública, ha d'aprovar models de plecs de clàusules administratives i models o formularis de prescripcions tècniques, d'ús preferent, per tal d'agilitar i homogeneïtzar aquests processos de contractació.
Aquests models hauran de tenir en compte els requisits següents:
Lots: Per a les licitacions que continguin lots, cal procurar establir una limitació de licitació o d'adjudicació pel que fa al nombre de lots, amb la finalitat d'afavorir l'accés de les pimes.
Solvència econòmica i financera, tècnica i professional: Les empreses han d'acreditar solvència econòmica i financera i tècnica o professional suficient que no sigui superior a l'establerta com a mínima per la legislació bàsica.
S'ha de tenir en compte l'existència de reciprocitat per a les empreses estrangeres no comunitàries.
En els procediments no subjectes a regulació harmonitzada cal establir requeriments que no limitin l'accés a les empreses de nova creació.
Criteris de valoració: S'han de prioritzar els criteris de valoració avaluables mitjançant fórmules, i com a màxim el 35% ha de correspondre al preu per als contractes que es tramitin per procediment obert simplificat o simplificat abreujat, i el 50% per als que es tramitin per procediment obert o restringit.
Han d’incorporar algun dels criteris d'adjudicació i les següents condicions especials d'execució: millores salarials o de les condicions laborals; estabilitat laboral; incorporació de persones en risc d'exclusió (incloent-hi les persones en atur de llarga durada); subcontractació amb algun centre especial de treball o empresa d'inserció; càlcul del cicle de vida; comerç just; productes de proximitat; criteris ambientals; criteris de digitalització, innovació i coneixement, i criteris de foment de les pimes i les entitats del tercer sector, o igualtat de gènere.
Els models de plecs han d'incorporar la fórmula de valoració aprovada per la direcció general competent en matèria de contractació pública.
Plecs tècnics: Els models de plecs tècnics s'han de determinar preferentment per funcionalitats, i el contingut ha de ser el derivat del projecte aprovat.
Subcontractació: En cap cas s'admet la subcontractació de la prestació principal, atès el caràcter finalista i vinculat a la recuperació econòmica derivada de la pandèmia dels crèdits que financen aquests contractes. En el model de plec s'han de determinar els elements que es poden subcontractar, i s’ha d'obligar que el contractista indiqui amb quines empreses i en quines condicions se subcontractaran els elements accessoris. Així mateix, s'ha de fer constar la forma en què els subcontractistes poden exigir el pagament directe.
Penalitats: Els models de plecs de clàusules administratives particulars han d'incorporar penalitats contractuals vinculades al compliment de les obligacions o fites de resultats per un import que pot arribar al 10% del preu del contracte.
Garantia definitiva: La garantia definitiva ha de ser retornada al contractista quan l'òrgan competent de fiscalització de la Unió Europea accepti la sol·licitud de certificació presentada.
Particularitat per a quan s’utilitzi el model de plec: No cal emetre l'informe jurídic preceptiu, excepte que se'n variï el contingut de forma substancial.
5. Especificats en el procediment de contractació (art. 15 i 17)
Els procediments de contractació pública per a aquests contractes objecte del Decret llei s'han de regir pels principis de prioritat, preferència i celeritat en la tramitació.
Consultes preliminars de mercat: En cas que per aquests tipus de contractacions es facin consultes preliminars de mercat, la tramitació de la consulta preliminar no pot tenir una durada superior a un mes des de la publicació de l'anunci a la Plataforma de serveis de contractació pública.
Identificació dels crèdits pressupostaris i de la despesa: En l'anunci de licitació publicat a la Plataforma de serveis de contractació pública s'ha d'identificar el projecte o la iniciativa a la qual correspon el contracte, d'acord amb el que estableix l'article 4 d'aquest Decret llei per als contractes que inicien la tramitació a partir del 2021.
Tipus de tramitació de l’expedient urgent: Tant als contractes com als acords marc s'aplica la tramitació urgent establerta en la LCSP, que permet aplicar-los la reducció de terminis establerta en la LCSP, i gaudeixen de preferència en la tramitació.
Si el contracte està subjecte a regulació harmonitzada, cal incorporar a l'expedient la declaració d'urgència i fer-ne constar la justificació en l'anunci de licitació.
Els terminis per emetre els informes respectius i dur a terme els tràmits corresponents es redueixen a 5 dies naturals, amb excepció dels informes corresponents a la intervenció, sense possibilitat de pròrroga d'aquest termini, en els termes establerts en la normativa bàsica estatal.
Contractes que requereixen autorització del Govern: Els contractes i acords marc que, pel fet de superar la quantia establerta en l'article 45.3.a de la Llei 16/2008, de 23 de desembre, de mesures fiscals i financeres, requereixen autorització del Govern, queden exceptuats del requisit de l'autorització per contractar. La certificació que el contracte està finançat amb els fons procedents del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU eximeix del corresponent informe econòmic. En aquests supòsits, la tramitació i l'aprovació del Govern té caràcter urgent i preferent.
Procediment negociat sense publicitat per imperiosa urgència: Excepcionalment, i només si es justifica adequadament la impossibilitat de cobrir les necessitats perseguides amb els contractes i acords marc mitjançant la tramitació urgent establerta en la normativa bàsica, l'expedient es pot tramitar pel procediment negociat sense publicitat per imperiosa urgència establert en la LCSP. Sempre que sigui possible, s'han de sol·licitar tres ofertes, dividir el contracte en lots i incorporar criteris de contractació socialment responsable.
Procediment restringit: En els contractes tramitats pel procediment restringit cal incorporar criteris de selecció que valorin la responsabilitat social dels licitadors.
Publicació de la formalització: La formalització d'aquests contractes s'ha de publicar a la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya en el termini màxim de 15 dies des de la formalització.
6. Comissió mixta de seguiment (art. 18)
Per a la fase d’execució d’aquests contractes, el Decret llei disposa la creació d’una comissió mixta de seguiment.
Funcionament:
Té caràcter consultiu.
Fa recomanacions i informes en relació amb el seguiment dels contractes.
Les recomanacions de caràcter general es publiquen a la Plataforma de contractació pública de la Generalitat.
Emet un informe no vinculant en relació amb les propostes de modificació, penalitats o resolució del contracte, que ha de comunicar al responsable del contracte i a l'òrgan de contractació.
Les recomanacions i propostes no tenen caràcter vinculant i es fan públiques a l'efecte de facilitar-ne el coneixement a totes les entitats del sector públic de Catalunya.
Membres:
La Comissió és formada per representants de la direcció general competent en matèria de contractació pública i de les entitats representatives dels ens locals, si s'escau, així com de les entitats empresarials i organitzacions sindicals més representatives, que són nomenats per la persona titular de la direcció general de contractació pública i designats per les entitats i els organismes representats. Els òrgans de contractació poden participar en la Comissió en relació amb el seguiment dels contractes en què intervinguin.
La persona responsable del contracte pot assistir a les reunions de la Comissió mixta de seguiment i control amb veu i sense vot.
Tots els membres de la Comissió mixta de seguiment han de subscriure el Codi de principis i conductes recomanables a la contractació pública i les declaracions de béns i interessos que s'estableixin mitjançant el plec.
7. Responsable del contracte (art. 19)
Es defineixen funcions específiques de la persona responsable d’aquests contractes, que se sumen a les que ja disposa la LCSP per a aquesta figura, com són:
Autoritzar l'alteració dels mitjans humans i materials que es va obligar a adscriure a l'execució del contracte.
Trametre a la Comissió mixta de seguiment els fulls de seguiment i les propostes de modificació, penalitats o les mesures que consideri necessàries per assegurar la correcta execució del contracte, o la resolució que corresponguin. Amb una periodicitat com a mínim bimensual, ha d'informar la Comissió del funcionament del contracte i l’òrgan de contractació, mitjançant la tramesa del full de seguiment, que s'ha d’ajustar al model que aprovi la dita Comissió.
En cas de modificació en la designació de la persona responsable del contracte, s'ha de comunicar per escrit i de manera immediata al contractista.
La persona responsable del contracte pot ser auxiliat per una unitat encarregada del seguiment i execució o una entitat contractada a aquest efecte.
Els responsables del contracte, igual que els membres de la Comissió mixta, han de subscriure el Codi de principis i conductes recomanables a la contractació pública i les declaracions de béns i interessos que s'estableixin mitjançant el plec.
Obligacions de l'adjudicatari:
En el mateix article que s’estableixen aquestes funcions de la persona responsable del contracte, també compten com a obligacions de l’adjudicatari les següents:
L'adjudicatari assumeix les responsabilitats inherents a la direcció immediata dels treballs que executi.
L'adjudicatari ha de designar obligatòriament, en el moment de la perfecció del contracte, una persona representant responsable de la direcció dels treballs, que ha de ser un tècnic o tècnica competent en les matèries que en són objecte. Aquesta persona responsable és l'encarregada de dirigir i coordinar els treballs i de transmetre les instruccions precises al personal adscrit a l'execució del servei, per garantir-ne l'execució correcta.
8. Assessorament i supervisió (art. 20)
La coordinació, l'assessorament i la supervisió dels contractes públics finançats amb aquests fons correspon a la Direcció General de Contractació Pública (DGCP), així com l'establiment de criteris interpretatius de la normativa aplicable.
A la DGCP li correspon:
Publicar les dades relatives als contractes i als acords marc finançats a càrrec de fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU mitjançant el Portal de contractació pública.
Fer un informe de supervisió anual específic sobre els contractes objecte d'aquest Decret llei.
Fer un informe final un cop finalitzada l'execució de tots els contractes finançats i adjudicats per la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic, les universitats públiques i els ens que en depenen.
Creació del grup de treball:
El Decret llei estableix la possibilitat que per exercir les funcions d’assessorament i coordinació esmentades la DGCP pugui crear un grup de treball en el si de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, per elaborar models de plecs de clàusules administratives particulars i de plecs de prescripcions tècniques, així com impulsar l'aprovació d'instruccions i recomanacions adreçades a tot el sector públic de Catalunya.
Aquest grup de treball ha d'estar format com a mínim per representants de la direcció general competent en matèria de contractació pública, dels serveis jurídics de la Generalitat i de les associacions representatives de les entitats locals de Catalunya, designats per la persona titular de la direcció general de contractació pública a proposta dels òrgans respectius. També en poden formar part representants de les entitats empresarials i organitzacions sindicals més representatives i representants dels departaments de la Generalitat.
Danys i perjudicis del contractista:
És important destacar la determinació que fa el Decret llei en establir que, en el supòsit que alguns imports certificats a la Comissió Europea no siguin acceptats per causes imputables al contractista i s'hagi d'efectuar la descertificació d'una determinada quantitat, s'han d'iniciar les accions de rescabalament necessàries en compensació dels danys i perjudicis que s'hagin produït.
9. Determinacions per als ens locals de Catalunya
El Decret llei disposa que se'n pugui fer extensiva l'aplicació als contractes que siguin licitats pels ens locals, i dona la possibilitat que les entitats locals puguin promoure models de plecs amb els criteris establerts als efectes de facilitar, agilitar i simplificar la tramitació dels expedients de contractació pública.
També es disposa que formin part de la Comissió mixta de seguiment les entitats representatives dels ens locals.
En relació amb la figura de la persona responsable del contracte, el Decret llei disposa que, en el marc de les funcions d'assistència i cooperació amb els ens locals, i d'acord amb el que estableixi la legislació vigent, els òrgans supramunicipals i el departament competent en matèria d'Administració local han d'assistir els municipis que ho requereixin en les funcions de la persona responsable del contracte.
10. Mitjans personals
Destaquem la importància del mandat que fa el Decret llei, en la disposició addicional cinquena, que obliga a dotar els òrgans de gestió, seguiment, control i supervisió dels ajuts i subvencions, contractes, convenis i altres mecanismes finançats amb fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU dels mitjans personals i materials necessaris per poder exercir les seves funcions segons els mecanismes establerts en aquest Decret llei, especialment el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic pel que fa a les funcions que té establertes.
15.02.2021.
01.02.2021 - AVÍS DE SUPLANTACIÓ DE PERSONALITAT:
Us informem que en altres plataformes de contractació s'han detectat intents de suplantació de la identitat dels òrgans de contractació. Les empreses adjudicatàries reben correus fraudulents amb l'objecte de sol·licitar la constitució de la garantia definitiva i el seu ingrés en un compte corrent. Davant de qualsevol dubte, poseu-vos en contacte amb l'òrgan de contractació.
10.02.2021.
Barcelona obre el termini per presentar projectes d'habitatge social
L'Ajuntament de la capital catalana ha obert el termini perquè fundacions i cooperatives exposin els seus projectes que es desenvoluparan en divuit solars i edificis municipals.
Barcelona impulsa l'habitatge social. L'Ajuntament de la capital catalana ha obert el termini perquè fundacions i cooperatives presentin projectes d'habitatge social que es desenvoluparan en divuit solars i edificis municipals. Les entitats podran enviar les seves propostes fins al 28 de febrer. Aquest procés s'emmarca en l'acord signat entre el consistori i diverses cooperatives i fundacions per ampliar el parc públic d'habitatges en mil pisos, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. En la primera fase, l'Ajuntament de Barcelona ha posat a disposició de les entitats participants quinze solars per construir habitatges i tres edificis per rehabilitar-los. Amb això, el consistori estima sumar 497 habitatges a parc públic. Es preveu que les obres arrenquin en el segon semestre de 2022 i estiguin finalitzades en 2024. Barcelona preveu finalitzar les obres de us divuit projectes en 2024 Dins de la seva estratègia per ampliar el parc d'habitatge públic, l'Ajuntament de Barcelona ha demanat un préstec a l' Banc Europeu d'Inversions (BEI) de 65 milions d'euros per a promoció d'habitatge social. El Consistori estima destinar els fons a la construcció de 490 pisos. En el mandat passat, Ada Colau va aconseguir un préstec de 125 milions d'euros per a la construcció de 2.198 habitatges públics de lloguer. La ciutat compta amb un parc públic d'habitatge de 10.000 pisos i actualment té 2.000 habitatges en construcció.
08.02.2021.
Les ofertes gratuïtes o a preus irrisoris en prestacions accessòries: baixa anormal i alteració de la proporcionalitat en el càlcul de puntuació
M’ha semblat important analitzar una resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, concretament la Resolució núm. 348/2020, de 29 d’octubre de 2020, per veure què s'ha de tenir en compte i com podem procedir quan ens trobem davant de la presentació d’ofertes per a alguna de les prestacions accessòries del contracte amb un preu irrisori o de zero euros.
Aquesta Resolució planteja quines conseqüències pot tenir la presentació per part dels licitadors d’ofertes de 0,01 euros i 0,0001 euros per a alguns dels preus unitaris demanats; si aquests preus poden ser considerats com valors anormals o desproporcionats i si es poden admetre si el seu valor és gairebé zero.
El recurs presentat es planteja en una licitació en la qual els preus de referència són unitaris i no un preu alçat. Aquest recurs es fonamenta, en primer lloc, en l'admissió improcedent de l’oferta de l’empresa adjudicatària pel fet de considerar que una gran part dels preus unitaris oferts incorrien en valors anormals o desproporcionats i, tot i així, l’òrgan de contractació no va obrir la peça separada de justificació, en contra del que disposa el mateix plec i l’article 149 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. A aquest respecte, la part recurrent al·lega que diversos preus unitaris oferts per l’empresa adjudicatària per un import de 0,0001 euros superaven el llindar de baixa establert en els plecs per remissió a l’article 85.2 del RGLCAP —això és, ser inferior en més d’un 20% a l’única altra oferta presentada a la licitació, de 0,01 euros. L’empresa adjudicatària ha defensat que la seva oferta, considerada en conjunt en els termes expressats en els plecs, no incorre en valors anormals o desproporcionats, i que també la part recurrent, en altres preus unitaris, ofereix valors inferiors més enllà del llindar de l’article 85 del RGLCAP. També raona la viabilitat econòmica de la seva oferta.
En segon lloc, i de forma subsidiària a l’al·legació anterior, la part recurrent al·lega també que l’empresa adjudicatària n'hauria de ser exclosa pel fet de presentar tarifes de preus unitaris per uns imports de 0,0001 euros i, per tant, en unes magnituds inexistents, no susceptibles d’una representació monetària real, sense possibilitat d’arrodoniment ni ser el resultat d’operacions matemàtiques que exigeixen la utilització de més de dos decimals, i descomponen de manera irreal la unitat monetària legalment vigent, injustificadament, amb contravenció dels principis de concurrència, transparència i igualtat en la licitació.
L’empresa adjudicatària, pel que fa a aquesta segona qüestió, s’oposa a l’exclusió sol·licitada, i assenyala que en cap cas es desprèn dels plecs l’obligatorietat de fixar un nombre màxim de decimals. Així mateix, explica que el baix valor assignat a aquestes prestacions queda compensat amb els preus oferts en altres apartats, entre aquests el relatiu a la prestació principal del contracte, que cobririen els costos de personal i de desplaçaments necessaris per realitzar els serveis indicats.
Davant d’aquestes al·legacions, el Tribunal manifesta el següent:
I. En relació amb la primera, constata que es dona la circumstància que tant l’empresa adjudicatària com la part recurrent han ofert preus irrisoris en una sèrie de serveis “complementaris”, amb la particularitat que si bé l’empresa yyy ofereix 0,01 euros per cadascun d’aquests serveis, l'empresa xxx n’ofereix 0,0001, i aquesta darrera se situa, per tant, a una diferència superior a les 20 unitats percentuals fixades per l’article 85 del RGLCAP.
Ara bé, a la qüestió sobre si aquesta diferència entre els preus unitaris de 0,01 i 0,0001 euros oferts per les licitadores en aquests serveis concrets comporta que l’oferta de l’empresa xxx contingui valors anormals o desproporcionats en aplicació dels paràmetres fixats en els plecs, la resposta d’aquest Tribunal és negativa. Ho fonamenta en el fet que en el contracte de referència se segueix un sistema de preus unitaris de tal manera que l’oferta de cada licitador no està integrada per un valor global, que determina el preu pel qual ofereix subministrar els productes i prestar els serveis objecte del contracte, en conjunt, sinó per un valor per cadascuna de les unitats en què es descompon aquest contracte mixt de subministrament i serveis.
Així, el preu que finalment arribi a percebre el contractista seleccionat dependrà del nombre d’unitats que se li encarregui durant la vigència del contracte. En aquests casos, cal tenir en compte el conjunt d’actuacions que integren l’objecte del contracte, i no és congruent amb la finalitat de la figura de les ofertes amb valors anormals o desproporcionats la seva fixació per referència a cadascun dels articles o serveis en els quals el contracte es descompon, individualment considerats, i sense tenir-ne en compte el conjunt. Així, es permet als licitadors que puguin fer una oferta més baixa en una de les prestacions o serveis a contractar, que es compensi amb una altra més ajustada al pressupost de licitació.
Doncs bé, malgrat la diferència de preus unitaris esmentats, el Tribunal considera que això no desvirtua l’oferta considerada en conjunt. I a més fa referència a la ponderació que té la valoració d’aquests preus, ja que es tracta de serveis amb una ponderació de 30 punts sobre els 90 punts assignats al global de l’oferta econòmica, que són de caràcter clarament accessori. En altres paraules, l’eventual temeritat al·legada en el recurs quedaria circumscrita a unes prestacions del contracte amb un valor econòmic no superior a l’1% del pressupost base de la licitació, de 100.000 euros més IVA.
II. Sobre la segona qüestió plantejada en el recurs, és a dir, si aquests preus oferts per l’adjudicatària de 0,0001 euros resulten admissibles, el Tribunal destaca que, d’una banda, els plecs de la licitació no imposen cap limitació al nombre màxim de decimals dels preus unitaris a incloure en el model de proposició i, en tractar-se d’oferta de preus unitaris, el preu que finalment acabarà percebent dependrà de les unitats encarregades finalment durant la vigència del contracte; si agafem el volum previst per l’òrgan de contractació, que s’estableix en 100 unitats, aquest nombre per l’import de 0,0001 euros donaria com a resultat un preu total de 0,01 euros i, per tant, igual a la mínima unitat monetària possible.
És interessant que en els fonaments jurídics el Tribunal recalqui que cal admetre la possibilitat que un licitador ofereixi una prestació o una unitat o partida de la prestació de forma gratuïta, sobretot si es tracta de partides que es corresponen amb obligacions accessòries de les principals, sempre que s’ofereixi un preu positiu del conjunt de les prestacions, en el benentès que necessàriament no desvirtua la necessària onerositat del contracte, cosa que, en el cas examinat, és evident, atès el valor relatiu d’aquests serveis accessoris sobre el conjunt del contracte (vegeu també l’article d’aquest espai Principi de caràcter onerós del contracte enfront de la presentació d'ofertes a preu zero). Però remarca que aquesta admissibilitat de preus a zero, o a valors propers a zero, se subordina al fet que la fórmula de càlcul de puntuació no quedi desvirtuada i doni lloc a resultats que no permetin una ordenació proporcional de les ofertes, que no ens pugui conduir al resultat final que suposi atorgar una puntuació més elevada en el criteri preu a qui, en conjunt, ha realitzat una oferta més cara. En aquests casos, la doctrina ha considerat que l’oferta es realitza en frau de llei (resolucions 513/2020, 407/2020, 176/2020 i 1044/2018 del TACRC).
Això és el que considera el Tribunal que succeeix en aquest cas concret, atès que, a conseqüència de l’aplicació dels valors oferts per les dues licitadores en la fórmula matemàtica fixada en el plec per al càlcul de la puntuació dels criteris, els preus de 0,0001 euros de l’adjudicatària han comportat l’obtenció de la màxima puntuació en aquest punt, mentre que els preus de 0,01 euros de la part recurrent li han comportat l’obtenció de 0,3 punts.
Tot i que les dues empreses licitadores ofereixen preus igual d’irrisoris amb la voluntat d’oferir el mínim preu possible per aquestes prestacions, l’adjudicatària ofereix un preu amb un nombre més elevat de decimals i aquest fet li permet obtenir la màxima puntuació en els criteris vinculats a aquestes prestacions —que representen un 30% de la puntuació global econòmica– i, al mateix temps, com a conseqüència de l’aplicació de la fórmula prevista, la recurrent obté una puntuació de quasi zero punts, tot i oferir un import que és igual d’irrisori i no té cap efecte econòmic significatiu per a l’òrgan de contractació. Per tant, l'empresa xxx, tot i obtenir menys punts en la resta de criteris econòmics, pel fet de fer una oferta més cara en les prestacions principals, obtingui una millor puntuació econòmica global.
El Tribunal estima el recurs presentat i retrotrau les actuacions al moment de la valoració dels criteris d’adjudicació, a fi que l’òrgan de contractació doni un tractament igualitari a la valoració de les dues ofertes en tots els criteris, on l’adjudicatària ha ofert 0,0001 euros i la recurrent 0,01 euros, tot considerant que, en aquests casos, a l'efecte de l’aplicació de la fórmula prevista, les dues ofereixen el mateix import de 0,01 euros, en el benentès que la voluntat compartida i posada de manifest per les dues licitadores no és cap altra que prestar aquests serveis a gratuïtat i amb imputació del seu cost a altres partides.
En resum, el que estableix el Tribunal en aquesta Resolució és el següent:
En els contractes que tenen per objecte diferents prestacions i els licitadors han d’ofert diversos preus unitaris, per determinar si l’oferta pot contenir valors anormalment baixos cal tenir en compte el conjunt de l’oferta.
L'oferta de preu zero o quasi zero en alguna partida del contracte pot ser admesa i no afecta el principi d'onerositat si l'oferta en conjunt és positiva.
L’admissibilitat d’aquests preus propers a zero no pot propiciar que la fórmula del càlcul de puntuació quedi desvirtuada i que es pugui arribar a atorgar una puntuació més gran en el criteri preu a l'oferta més cara, ja que estaríem davant d’un frau de llei.
Article de Èlia Vilaseca Arquès publicat a contractaciogencat.
05.02.2021.
Resolució del Comitè Europeu de les Regions sobre el programa de treball de la Comissió Europea per a 2021 (2021/C 37/01)
El Comitè Europeu de les Regions, vist el programa de treball de la Comissió Europea per a 2021, "demana que s'estableixin objectius concrets en l'aplicació del nou Pla d'Acció per a l'Economia Circular tenint en compte les diferències regionals, especialment respecte a la prevenció de residus i la contractació pública, així com a les associacions públic-privades, ja que aquestes estimularien les tecnologies de la innovació i la seva incorporació al mercat, i que es reconegui l'important paper dels ens locals i regionals en una societat més circular".
D'altra banda, "acull amb satisfacció l'èmfasi de la Comissió en la necessitat de protegir les empreses de la UE i al mercat únic de les pràctiques comercials i de competència deslleials, especialment a través de les anunciades iniciatives legislatives sobre les condicions de competència equitatives, la contractació pública i la governança empresarial sostenible". En aquest sentit, el Comitè "demana al Parlament Europeu i al Consell que avancin en les negociacions relatives al Reglament sobre el compliment, la proposta sobre les exportacions de productes de doble ús i l'instrument relatiu a la contractació pública internacional en relació amb l'Acord multilateral sobre Contractació Pública (ACP) de l'OMC".
Així mateix, s'han publicat, entre altres, els dictàmens següents:
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - Del productor al consumidor (de la granja a la taula): la dimensió local i regional (2021/C 37/04)
El Comitè, entre altres recomanacions polítiques, "acull amb gran beneplàcit l'Estratègia «Del productor al consumidor» (...) que, juntament amb l'«Estratègia de la Unió Europea sobre la biodiversitat d'aquí a 2030», constitueix el nucli del Pacte Verd Europeu i és imprescindible perquè Europa es converteixi en el primer continent climàticament neutre per a 2050". En concret, respecte de la contractació pública, "demana que es presti més atenció al paper que exerceix la contractació pública ecològica com a mitjà per donar suport a unes dietes saludables i sostenibles i enfortir i promoure l'agricultura local basada en les especificitats regionals, assegurant quotes de mercat per als productors locals i regionals".
A més, "considera que s'han d'establir criteris més flexibles per a la introducció de productes locals i regionals en la contractació pública, en particular adoptant el principi de proximitat quilòmetre zero en els menjadors escolars," i "advoca, així mateix, perquè s'adopti un sistema d'assessorament eficaç o s'elabori una guia europea simplificada a fi d'oferir a les autoritats públiques una orientació clara sobre la manera d'introduir criteris més sostenibles". També, destaca que "la contractació pública constitueix un poderós instrument mitjançant el qual els ens locals i regionals poden establir normes i orientar el mercat cap a productes i serveis locals més sostenibles".
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions - L'impacte del canvi climàtic a les regions: avaluació del Pacte Verd Europeu (2021/C 37/07)
El Comitè, entre altres recomanacions polítiques, "encoratja que s'ampliïn i reprodueixin les iniciatives de «finestreta única» que poden proporcionar avaluacions tècniques, suport en els procediments de licitació i informació sobre les opcions de finançament dels ens locals i regionals." Així mateix, "destaca la importància de les pràctiques de contractació pública ecològica en la incorporació de la innovació, les tecnologies i els serveis sostenibles".
- Dictamen del Comitè Europeu de les Regions sobre els desafiaments del transport públic a les ciutats i àrees metropolitanes (2021/C 37/09)
El Comitè efectua una sèrie de recomanacions polítiques en les quals "assenyala la necessitat de reduir els costos externs del transport, a fi de fomentar la descarbonització de la mobilitat", i "destaca la necessitat de canviar cap a mitjans de transport sostenibles per garantir una elevada qualitat de vida a les ciutats i fer-les més accessibles, netes i competitives". Concretament, respecte de la contractació pública, "proposa una contractació pública conjunta a escala de la UE també per als minibusos nets, utilitzats especialment per al transport de persones d'edat avançada, persones amb discapacitat i escolars, que necessiten solucions més adaptades".
