Notícies Actualitat
27.01.2021.
El DOCG publica avui la convocatòria d’aquests d’ajuts, i a partir de demà a les 9 hores s’obre el tràmit per sol·licitar-los a través del Canal Empresa
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/394622/empresa-coneixement-obre-dema-linia-dajuts-15-milions-deuros-als-comercos-obligats-tancar-covid-19
25.01.2021.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb els assumptes acumulats C-721/19 i C-722/19, sobre la compatibilitat amb el Dret de la Unió d'una legislació nacional que ordena la renovació d'una concessió sense obertura de licitació
El dia 21 de gener de 2021 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si és compatible amb el dret a la lliure prestació de serveis i amb la llibertat d'establiment (articles 49 TFUE i 56 TFUE), així com amb la Directiva 2014/23/UE, una normativa nacional que ordena la continuïtat d'una relació concessional existent de loteria nacional instantània, sense obrir un nou procediment de licitació. A més, es planteja si operadors del sector que no s'haguessin presentat a la licitació originària es poden oposar a la renovació, reclamant l'obertura d'un nou procediment de licitació.
L'Advocat General suggereix respondre al Consiglio di Stato (Consell d'Estat, Itàlia) que els articles 49 TFUE i 56 TFUE, així com els articles 3 i 43 de la Directiva 2014/23/UE -que regulen els principis d'igualtat de tracte, no discriminació i transparència, i la modificació de les concessions durant el seu període de vigència, respectivament-, s'han d'interpretar en el sentit que:
"1) Quan el títol originari d'una concessió per a l'explotació de la gestió de les loteries nacionals instantànies preveu la continuïtat de la relació concessional per un segon període de nou anys, a favor del mateix concessionari, aquells articles no s'oposen a què aquesta mesura s'acordi mitjançant una norma amb força de llei, després que l'Administració concedent hagués confirmat que la continuïtat de la relació era d'acord amb l'interès públic i s'atenia al títol originari.
2) A reserva de la verificació que competeix a l'òrgan jurisdiccional remitent, no tenen caràcter substancial, en el sentit de l'article 43 de la Directiva 2014/23, unes modificacions de les condicions concessionals que, conservant el mateix títol, el mateix objecte jurídic, el mateix import de la contraprestació i el seu pagament en dos trams, es limiten a variar les quantitats parcials que el concessionari ha d'ingressar en cadascun d'aquests trams.
3) Els operadors interessats en obtenir l'explotació de la concessió estan legitimats per impugnar la continuïtat de la relació concessional a favor del concessionari, basant-se en què les condicions a les quals aquesta continuïtat se subjecta representen una modificació substancial de la concessió originària. A aquests efectes, és irrellevant que aquests operadors no haguessin participat en la licitació inicial".
FONT: CONTRACTACIO GENCAT
link_ https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==aluBzZ+mQCPys1MAmPcsfTi1NXcGTWUeglj7xAKsIQa6SH/qp+giSsGt8yYCw+2Js+pZu8a9BbsnIFxDUJvkRDznQRT5eD5yBFcZ5rz/GYCYDKBHFNIVxEl2rPhbz5ddiMGemV6Jg7IGVjzERUYjCw==
22.01.2021.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
https://contractacio.gencat.cat/ca/contacte/tccsp/resolucions-tccsp/2021/
21.01.2021.
Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació
El dia 31 de desembre de 2020 es va publicar en el DOGC aquesta Llei, que té per objecte garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i eradicar qualsevol actuació o comportament que puguin atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament i la lliure expressió, sense cap mena de discriminació, de la pròpia personalitat i de les capacitats personals. A aquests efectes, la Llei regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d'actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en l'àmbit privat (article 1); i s'aplica a totes les persones físiques i jurídiques, tant del sector públic com de l'àmbit privat, situades o que actuïn en el territori de Catalunya, en tots els àmbits d'actuació i amb independència que operin de manera personal, presencial i directa, en l'entorn de les xarxes socials o per mitjans telemàtics amb origen o destí a l'àmbit territorial de Catalunya (article 2).
Pel que fa a la contractació pública en l'article 31, relatiu a subvencions públiques i contractació, s'assenyala que "les administracions públiques, en l'àmbit de llurs competències, per mitjà dels òrgans de contractació respectius i amb relació a l'execució dels contractes que subscriguin, han d'establir condicions especials amb la finalitat de promoure la inclusió, la cohesió, la igualtat de tracte i la no-discriminació, d'acord amb el que estableix la legislació de contractes del sector públic". En concret, es disposa que han d'incloure clàusules socials i igualitàries que tinguin en compte tant els col·lectius que requereixen una especial protecció com les persones en risc d'exclusió social. A més, s'indica que les administracions públiques no poden establir cap tipus de contracte que no respecti les condicions d'aquesta Llei, ni contractar amb entitats que promoguin desigualtats per algun dels motius a què fa referència l'article 1 de la Llei -com són, entre molts altres, l'origen territorial o nacional i xenofòbia, l'edat, i la llengua o identitat cultural.
D'altra banda, en el Títol V de la Llei, s'estableix un règim d'infraccions i sancions, i en aquest sentit, en l'article 45, es disposa que l'òrgan que resolgui l'expedient sancionador pot imposar, a més de la multa corresponent, una o més d'una de les sancions accessòries que aquest precepte assenyala, entre les quals es troba la prohibició de contractar amb l'Administració de la Generalitat i amb els organismes i ens públics que en depenen, "per un període de com a màxim un any", per la comissió d'infraccions greus, i "per un període d'entre un any i un dia i tres anys", per a comissió d'infraccions molt greus.
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final tercera, entra en vigor en el termini d'un mes a comptar de la data de publicació en el DOGC.
18.01.2021.
Les ofertes gratuïtes o a preus irrisoris en prestacions accessòries: baixa anormal i alteració de la proporcionalitat en el càlcul de puntuació
M’ha semblat important analitzar una resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, concretament la Resolució núm. 348/2020, de 29 d’octubre de 2020, per veure què s'ha de tenir en compte i com podem procedir quan ens trobem davant de la presentació d’ofertes per a alguna de les prestacions accessòries del contracte amb un preu irrisori o de zero euros.
Aquesta Resolució planteja quines conseqüències pot tenir la presentació per part dels licitadors d’ofertes de 0,01 euros i 0,0001 euros per a alguns dels preus unitaris demanats; si aquests preus poden ser considerats com valors anormals o desproporcionats i si es poden admetre si el seu valor és gairebé zero.
El recurs presentat es planteja en una licitació en la qual els preus de referència són unitaris i no un preu alçat. Aquest recurs es fonamenta, en primer lloc, en l'admissió improcedent de l’oferta de l’empresa adjudicatària pel fet de considerar que una gran part dels preus unitaris oferts incorrien en valors anormals o desproporcionats i, tot i així, l’òrgan de contractació no va obrir la peça separada de justificació, en contra del que disposa el mateix plec i l’article 149 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. A aquest respecte, la part recurrent al·lega que diversos preus unitaris oferts per l’empresa adjudicatària per un import de 0,0001 euros superaven el llindar de baixa establert en els plecs per remissió a l’article 85.2 del RGLCAP —això és, ser inferior en més d’un 20% a l’única altra oferta presentada a la licitació, de 0,01 euros. L’empresa adjudicatària ha defensat que la seva oferta, considerada en conjunt en els termes expressats en els plecs, no incorre en valors anormals o desproporcionats, i que també la part recurrent, en altres preus unitaris, ofereix valors inferiors més enllà del llindar de l’article 85 del RGLCAP. També raona la viabilitat econòmica de la seva oferta.
En segon lloc, i de forma subsidiària a l’al·legació anterior, la part recurrent al·lega també que l’empresa adjudicatària n'hauria de ser exclosa pel fet de presentar tarifes de preus unitaris per uns imports de 0,0001 euros i, per tant, en unes magnituds inexistents, no susceptibles d’una representació monetària real, sense possibilitat d’arrodoniment ni ser el resultat d’operacions matemàtiques que exigeixen la utilització de més de dos decimals, i descomponen de manera irreal la unitat monetària legalment vigent, injustificadament, amb contravenció dels principis de concurrència, transparència i igualtat en la licitació.
L’empresa adjudicatària, pel que fa a aquesta segona qüestió, s’oposa a l’exclusió sol·licitada, i assenyala que en cap cas es desprèn dels plecs l’obligatorietat de fixar un nombre màxim de decimals. Així mateix, explica que el baix valor assignat a aquestes prestacions queda compensat amb els preus oferts en altres apartats, entre aquests el relatiu a la prestació principal del contracte, que cobririen els costos de personal i de desplaçaments necessaris per realitzar els serveis indicats.
Davant d’aquestes al·legacions, el Tribunal manifesta el següent:
I. En relació amb la primera, constata que es dona la circumstància que tant l’empresa adjudicatària com la part recurrent han ofert preus irrisoris en una sèrie de serveis “complementaris”, amb la particularitat que si bé l’empresa yyy ofereix 0,01 euros per cadascun d’aquests serveis, l'empresa xxx n’ofereix 0,0001, i aquesta darrera se situa, per tant, a una diferència superior a les 20 unitats percentuals fixades per l’article 85 del RGLCAP.
Ara bé, a la qüestió sobre si aquesta diferència entre els preus unitaris de 0,01 i 0,0001 euros oferts per les licitadores en aquests serveis concrets comporta que l’oferta de l’empresa xxx contingui valors anormals o desproporcionats en aplicació dels paràmetres fixats en els plecs, la resposta d’aquest Tribunal és negativa. Ho fonamenta en el fet que en el contracte de referència se segueix un sistema de preus unitaris de tal manera que l’oferta de cada licitador no està integrada per un valor global, que determina el preu pel qual ofereix subministrar els productes i prestar els serveis objecte del contracte, en conjunt, sinó per un valor per cadascuna de les unitats en què es descompon aquest contracte mixt de subministrament i serveis.
Així, el preu que finalment arribi a percebre el contractista seleccionat dependrà del nombre d’unitats que se li encarregui durant la vigència del contracte. En aquests casos, cal tenir en compte el conjunt d’actuacions que integren l’objecte del contracte, i no és congruent amb la finalitat de la figura de les ofertes amb valors anormals o desproporcionats la seva fixació per referència a cadascun dels articles o serveis en els quals el contracte es descompon, individualment considerats, i sense tenir-ne en compte el conjunt. Així, es permet als licitadors que puguin fer una oferta més baixa en una de les prestacions o serveis a contractar, que es compensi amb una altra més ajustada al pressupost de licitació.
Doncs bé, malgrat la diferència de preus unitaris esmentats, el Tribunal considera que això no desvirtua l’oferta considerada en conjunt. I a més fa referència a la ponderació que té la valoració d’aquests preus, ja que es tracta de serveis amb una ponderació de 30 punts sobre els 90 punts assignats al global de l’oferta econòmica, que són de caràcter clarament accessori. En altres paraules, l’eventual temeritat al·legada en el recurs quedaria circumscrita a unes prestacions del contracte amb un valor econòmic no superior a l’1% del pressupost base de la licitació, de 100.000 euros més IVA.
II. Sobre la segona qüestió plantejada en el recurs, és a dir, si aquests preus oferts per l’adjudicatària de 0,0001 euros resulten admissibles, el Tribunal destaca que, d’una banda, els plecs de la licitació no imposen cap limitació al nombre màxim de decimals dels preus unitaris a incloure en el model de proposició i, en tractar-se d’oferta de preus unitaris, el preu que finalment acabarà percebent dependrà de les unitats encarregades finalment durant la vigència del contracte; si agafem el volum previst per l’òrgan de contractació, que s’estableix en 100 unitats, aquest nombre per l’import de 0,0001 euros donaria com a resultat un preu total de 0,01 euros i, per tant, igual a la mínima unitat monetària possible.
És interessant que en els fonaments jurídics el Tribunal recalqui que cal admetre la possibilitat que un licitador ofereixi una prestació o una unitat o partida de la prestació de forma gratuïta, sobretot si es tracta de partides que es corresponen amb obligacions accessòries de les principals, sempre que s’ofereixi un preu positiu del conjunt de les prestacions, en el benentès que necessàriament no desvirtua la necessària onerositat del contracte, cosa que, en el cas examinat, és evident, atès el valor relatiu d’aquests serveis accessoris sobre el conjunt del contracte (vegeu també l’article d’aquest espai Principi de caràcter onerós del contracte enfront de la presentació d'ofertes a preu zero). Però remarca que aquesta admissibilitat de preus a zero, o a valors propers a zero, se subordina al fet que la fórmula de càlcul de puntuació no quedi desvirtuada i doni lloc a resultats que no permetin una ordenació proporcional de les ofertes, que no ens pugui conduir al resultat final que suposi atorgar una puntuació més elevada en el criteri preu a qui, en conjunt, ha realitzat una oferta més cara. En aquests casos, la doctrina ha considerat que l’oferta es realitza en frau de llei (resolucions 513/2020, 407/2020, 176/2020 i 1044/2018 del TACRC).
Això és el que considera el Tribunal que succeeix en aquest cas concret, atès que, a conseqüència de l’aplicació dels valors oferts per les dues licitadores en la fórmula matemàtica fixada en el plec per al càlcul de la puntuació dels criteris, els preus de 0,0001 euros de l’adjudicatària han comportat l’obtenció de la màxima puntuació en aquest punt, mentre que els preus de 0,01 euros de la part recurrent li han comportat l’obtenció de 0,3 punts.
Tot i que les dues empreses licitadores ofereixen preus igual d’irrisoris amb la voluntat d’oferir el mínim preu possible per aquestes prestacions, l’adjudicatària ofereix un preu amb un nombre més elevat de decimals i aquest fet li permet obtenir la màxima puntuació en els criteris vinculats a aquestes prestacions —que representen un 30% de la puntuació global econòmica– i, al mateix temps, com a conseqüència de l’aplicació de la fórmula prevista, la recurrent obté una puntuació de quasi zero punts, tot i oferir un import que és igual d’irrisori i no té cap efecte econòmic significatiu per a l’òrgan de contractació. Per tant, l'empresa xxx, tot i obtenir menys punts en la resta de criteris econòmics, pel fet de fer una oferta més cara en les prestacions principals, obtingui una millor puntuació econòmica global.
El Tribunal estima el recurs presentat i retrotrau les actuacions al moment de la valoració dels criteris d’adjudicació, a fi que l’òrgan de contractació doni un tractament igualitari a la valoració de les dues ofertes en tots els criteris, on l’adjudicatària ha ofert 0,0001 euros i la recurrent 0,01 euros, tot considerant que, en aquests casos, a l'efecte de l’aplicació de la fórmula prevista, les dues ofereixen el mateix import de 0,01 euros, en el benentès que la voluntat compartida i posada de manifest per les dues licitadores no és cap altra que prestar aquests serveis a gratuïtat i amb imputació del seu cost a altres partides.
En resum, el que estableix el Tribunal en aquesta Resolució és el següent:
En els contractes que tenen per objecte diferents prestacions i els licitadors han d’ofert diversos preus unitaris, per determinar si l’oferta pot contenir valors anormalment baixos cal tenir en compte el conjunt de l’oferta.
L'oferta de preu zero o quasi zero en alguna partida del contracte pot ser admesa i no afecta el principi d'onerositat si l'oferta en conjunt és positiva.
L’admissibilitat d’aquests preus propers a zero no pot propiciar que la fórmula del càlcul de puntuació quedi desvirtuada i que es pugui arribar a atorgar una puntuació més gran en el criteri preu a l'oferta més cara, ja que estaríem davant d’un frau de llei.
14.01.2021.
Novetats en matèria d’extinció de contractes d’obra i servei
El passat 29 de desembre de 2020 es va dictar per part del ple de la Sala Social del Tribunal Suprem sentència en unificació de doctrina que resol un recurs en matèria d’extinció de contractes d’obra i servei determinats, i que modifica el criteri jurisprudencial seguit fins a la data.
Per la transcendència del pronunciament judicial, a continuació procedim a contraposar el criteri seguit fins ara amb el de la resolució del Tribunal Suprem, el qual marca jurisprudència per a eventuals pronunciaments judicials futurs.
Fins a la data, el criteri seguit per la jurisprudència del Tribunal Suprem admetia la formalització de contractes d’obra o servei determinats quan l’objecte d’aquests era prestar serveis com a adjudicataris d’una contracta perquè, efectivament, es produïa una necessitat de treball temporalment limitada per l’empresa i objectivament definida, circumstància que les dues parts coneixien al moment de formalitzar al contracte.
El problema que sorgeix d’aquesta interpretació és que, d’acord amb el criteri del Tribunal Suprem, desvirtua el que es consigna a l’article 15.1.a) de l’Estatut dels Treballadors, ja que no és poc habitual que hi hagi empreses l’objecte de les quals sigui precisament el de prestar serveis que altres empreses externalitzen i, a més, també és habitual que aquest tipus de contractes mercantils d’externalització de serveis es prestin sense solució de continuïtat, és a dir, que la seva finalització, si bé està determinada, es torna remota.
Sobre la base d’aquesta consideració, la sentència del Tribunal Suprem entén que no és lícit recórrer a aquest tipus de contractació temporal quan l’activitat de l’empresa no és altra que la de prestar serveis per a tercers, i que en atenció al que regula l’article 15.1.a) de l’Estatut dels Treballadors, el qual posa l’accent en l’autonomia i substantivitat dins de l’activitat de l’empresa, en aquest tipus de supòsits no és possible seguir admetent la contractació temporal perquè l’objecte d’aquests contractes no té ni autonomia ni substantivitat pròpia dins de l’activitat, ja que l’objecte de la contracta és, precisament, l’activitat ordinària, regular i bàsica de l’empresa.
Per tant, la temporalitat de la duració del contracte mercantil amb el client no pot seguir sent justificació de la temporalitat en la contractació, sinó que la duració determinada d’un contracte es justificarà en la particularitat de l’obra o servei, en la mesura que aquesta pugui ser considerada aliena a l’activitat habitual de l’empresa, i, per tant, no permanent.
Per a una informació ampliada de la sentència:
Antecedents:
Aquesta sentència en unificació de doctrina resol el recurs plantejat contra la Sentència del TSJ de Castella-La Manxa núm. 87/2017, la qual resol, al seu torn, el recurs de suplicació interposat contra la Sentència del Jutjat social núm. 2-bis de Ciudad Real.
Al Jutjat Social se li va plantejar la següent controvèrsia:
Un treballador va ser contractat en virtut de contracte d’obra o servei determinat en data 01/03/2000, consignant al contracte de treball en el moment de la seva formalització l’objecte pel qual se’l contractava, que consistia a prestar serveis de manteniment a una tercera empresa.
Després d’una subrogació per canvi en l’empresa adjudicatària i d’una modificació de l’objecte del contracte per ampliació del servei a prestar, finalment el contracte d’obra o servei del treballador és extingit en data 31/08/2015 per finalització dels serveis pels quals havia estat contractat.
Davant d’aquesta extinció, el treballador va demandar l’empresa sol·licitant que es reconegués la nul·litat de l’acomiadament, i subsidiàriament la seva improcedència.
Analitzats els antecedents, el Jutjat Social va estimar parcialment la demanda interposada pel treballador, entenent que l’acomiadament efectuat era procedent i que la relació laboral no podia ser considerada com a indefinida, però que la indemnització que havia d’abonar l’empresa era superior, per una particularitat del conveni col·lectiu d’aplicació.
El treballador va interposar llavors recurs de suplicació contra el referit pronunciament, i el TSJ va revocar la sentència d’instància i va entendre que la relació laboral sí que s’havia de considerar com a indefinida, per la qual cosa el cessament contractual s’havia de considerar com un acomiadament improcedent, condemnant l’empresa a pagar la indemnització corresponent o a readmetre el treballador en les mateixes condicions laborals prèvies a l’extinció.
L’empresa interposa el recurs de cassació en unificació de doctrina en entendre que el contracte d’obra o servei no pot ser considerat en frau de llei, i per tant indefinit, perquè aquest sempre ha estat vinculat al contracte mercantil mitjançant el qual es prestaven serveis de manteniment a una empresa tercera, per la qual cosa l’objecte temporal existeix.
Criteri del Tribunal Suprem:
En primer lloc, cal destacar que en el present supòsit no és aplicable el que disposa l’article 15.1.a) de l’Estatut dels Treballadors, que limita la duració d’aquest tipus de contractes a tres anys, ja que en virtut de la Disp. Trans. 1a de la Llei 35/2010 els contractes temporals concertats amb anterioritat a la promulgació d’aquesta norma se segueixen regint per la normativa vigent en la data de formalització del contracte, pel que en el present supòsit, com que el contracte és de l’any 2000, no s’aplica la limitació temporal de l’Estatut.
A continuació, l’Alt Tribunal entén que “perquè un contracte sigui veritablement temporal, no n’hi ha prou amb l’expressió en el text del mateix de tal caràcter temporal o de duració concreta que se li assigna, sinó que ha de complir inexorablement amb tots els requisits i exigències que la llei imposa”. Aquests requisits consisteixen en:
L’obra o servei que constitueix l’objecte del contracte ha de tenir autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat laboral de l’empresa, és a dir, no es pot fer ús d’aquest tipus de contracte quan l’activitat a realitzar és la pròpia de l’empresa.
La seva execució, encara que limitada en el temps, ha de ser de duració incerta.
Al contracte s’ha d’especificar amb precisió l’obra o servei objecte.
En el desenvolupament de la relació laboral, el treballador ha d’estar ocupat en l’execució d’aquestes tasques i no en funcions diferents.
Tenint en compte que, en el present supòsit, l’objecte del contracte temporal és precisament l’activitat ordinària de l’empresa, no es pot acceptar que es donin tots els requisits anteriorment referenciats, de manera que no es pot justificar una contractació temporal pel simple fet que la prestació de serveis per part de l’empresa a tercers està limitada en el temps, atès que existeixen altres mecanismes legals per adaptar la plantilla a les necessitats de l’empresa.
12.01.2021.
Ordre HAC/1313/2020, de 20 de novembre, sobre els índex de preus de la mà d'obra i materials per al tercer i quart trimestre de 2019 i el primer i el segon trimestre de 2020
Ordre HAC/1313/2020, de 20 de novembre, sobre els índex de preus de la mà d'obra i materials per al tercer i quart trimestre de 2019 i el primer i el segon trimestre de 2020, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període
El dia 8 de gener de 2021 s'ha publicat en el BOE aquesta Ordre a través de la qual es dona publicitat als índexs de preus de la mà d'obra i materials per al tercer i quart trimestre de 2019 i el primer i el segon trimestre de 2020, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques; així com als índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període, aprovats per la Ministra d'Hisenda previ informe del Comitè Superior de Preus de Contractes de l'Estat.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/butlleti-jcca/cercador-butlletins-jcca-es/#/detail?id=19835
11.01.2021.
(( NOTA DIVISIÓ SIGO, SL )) -
(( NOTA DIVISIÓ SIGO, SL )) - RECOMANEM LA VISITA A LES NOSTRES XARXES SOCIALS, JA QUE AFEGIM NOTÍCIES QUE PODEN SER DEL SEU INTERÈS. ELS ENLLAÇOS SON ELS SEGÜENTS:
TWITER: https://twitter.com/DivisioG
LINKEDIN: https://jm.linkedin.com/company/divisi-s-i-g-o-
NOTICIES WEB: https://www.divisiosigo.cat/cat/noticies/1/
08.01.2021.
Codi electrònic contractació actualitzat a 5 de gener de 2021
https://boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=31¬a=1&tab=2
07.01.2021.
Novetats en matèria de contractes de sector públic
2021.01.04
La nova Llei de pressupostos generals de l'Estat (Llei 11/2020 de 30 de desembre), publicada al BOE de 31 de desembre de 2020 ha inclòs mitjançant disposició final quarantena, certes modificacions a la Llei 9/2017 de Contractes de Sector Públic.
Des d'una perspectiva tecnicoformal sorprèn la utilització de la Llei de Pressupostos per a la modificació de la LCSP doncs la necessària vinculació a la matèria pressupostària o de política econòmica que ha exigit el nostre Tribunal Constitucional no resulta, de cap manera, evident (aquesta doctrina es conté, entre altres, en les següents sentències: SSTC 3/2003, de 16 de gener, FJ 4; 202/2003, de 17 de novembre, FJ 9; 34/2005, de 17 de febrer, FJ 4; 238/2007 , de 21 de novembre, FJ 4; 248/2007, de 13 de desembre, FJ 4; 9/2013, de 28 de gener, FJ 3 i 4; 86/2013, de 11 d'abril, FJ 4 i 5; 206 / 2013, de 5 de desembre, FJ 2 b); 217/2013, de 19 de desembre, FJ 5; 152/2014, de 25 de setembre, FJ 4 a), i 123/2016, de 23 de juny, FJ 3).
En tot cas, la reforma es limita a modificar els següents aspectes:
a) Règim dels encàrrecs a mitjans propis. Se suprimeix, tant en l'article 32 com en el 33, el tràmit de justificar a la Memòria integrant dels Comptes Anuals de l'mitjà propi la justificació de l'acompliment de el requisit d'activitat a favor de l'ens de control de l'80 per cent de la seva activitat. Òbviament, el requisit, per exigència, es manté, i s'ha de justificar anualment el seu compliment.
Així mateix, se suprimeix l'apartat 5 de l'article 32, que establia que «5. L'incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits que estableixen els apartats 2 o 4, segons correspongui en cada cas, comportarà la pèrdua de la condició de mitjà propi personificat i, en conseqüència, la impossibilitat de seguir efectuant encàrrecs a la persona jurídica afectada; sense perjudici de la conclusió dels encàrrecs que estiguessin en fase d'execució ". Aquesta supressió planteja un interrogant pràctic doncs, d'acord amb les exigències de el dret europeu, si no es compleixen els requisits quan es formula l'encàrrec, l'ens no podrà tenir la consideració de mitjà propi. I si no es compleixen aquests requisits l'encàrrec tindrà la consideració d'adjudicació directa il·legal (STJUE de 11 de gener de 2005, Stadt Halle).
b) En relació a l'procediment obert simplificat (art. 159 LCSP) s'eleva el llindar de la seva utilització en els contractes de subministraments i serveis als imports no harmonitzats, atenent així als ajustos que es produeixen dels mateixos cada dos anys. En els contractes d'obres es manté el llindar dels dos milions d'euros. En els supòsits de l'obert simplificat "abreujat" de l'article 159.6 LCSP s'eleven els imports de la seva utilització als 60 mil euros. Aquesta decisió sembla correcta si bé hauria convingut aclarir i simplificar més aquest règim, eliminant, per exemple, l'exigència d'inscripció en el ROLECE i determinat el contingut mínim de plecs en els supòsits de l'article 159.6 LCSP per facilitar la seva aprovació de forma automàtica.
c) Es modifica l'article 321 LCSP relatiu a la contractació dels ens de el sector públic aclarint, de manera correcta, que estan excloses les relacions jurídiques internes entre societats de el mateix grup que no siguin poder adjudicador sempre que es compleixin totes i cadascuna de les següents condicions: a) que la societat contractant ostenti de manera directa o indirecta la totalitat de l'capital social de l'contractista o viceversa, o que una tercera societat, també de el sector públic, que tampoc tingui el caràcter de poder adjudicador tingui de manera directament o indirecta la titularitat de l'100 per 100 de l'capital social de les dues primeres. b) Que els contractes tinguin per objecte l'adquisició de béns o la prestació de serveis que siguin necessaris per a la realització de l'activitat mercantil pròpia de l'objecte social de l'entitat contractant. c) Que els contractes no distorsionin la lliure competència en el mercat.
D'altra banda, el Reial Decret Llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, publicat també al BOE de 31 de desembre de 2020, regulador dels fons europeus conté, per a la gestió dels referits fons certes especialitats en matèria de contractació pública. Una primera, la consideració d'urgència en la tramitació de tots els expedients (art. 48), per al seu impuls preferent, i reducció de terminis a la meitat (amb excepció de procediment obert simplificat) excepcionando per a l'Estat el tràmit d'autorització de l'article 324.1 c) LCSP (art. 49). Els terminis fixats per a la tramitació de procediment restringit i de procediment de licitació amb negociació (amb excepció de les concessions d'import harmonitzat) es reduiran a la meitat per excés; excepte el termini de presentació de sol·licituds, que serà de quinze dies naturals, i el de presentació de les proposicions que serà de deu dies naturals (art. 50).
Com a especialitat de procediment obert simplificat (encara que no sembla que aquest hagi de ser el procediment "ordinari" en l'elecció de projectes transformadors de primer ordre, com sembla exigir la normativa europea) s'estableix com a regla que la ponderació dels criteris d'adjudicació avaluables mitjançant judici de valor que preveu el plec no superi el 35% de l'total (art. 52). L'article 51 assenyala que als contractes d'obres de valor estimat inferior a 200.000 euros i als contractes de subministraments i serveis de valor estimat inferior a 100.000 € que es vagin a finançar amb fons procedents de el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, excepte els que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, els podrà ser d'aplicació la tramitació de procediment obert simplificat abreujat regulat en l'article 159.6 LCSP.
Així mateix, aquest Reial decret llei (art. 69) es decanta per l'ús de la tècnica de societat d'economia mixta per a l'adjudicació dels pertan, advertint que, en tot cas, en la selecció dels socis privats d'aquesta societat s'han d'aplicar les exigències de la Disposició Addicional 29 LCSP.
L'article 58 determina que el termini de el recurs especial es redueix a 10 dies (opció compatible amb la Directiva europea "recursos") amb a l'obligació de resoldre per part dels òrgans de recursos contractuals en un termini màxim de 5 dies. Això implica que en la seva tramitació ha preferència per la seva resolució, el que obligarà als òrgans de recursos contractuals a impulsar amb celeritat aquestes reclamacions.
En relació als mitjans propis s'estableixen dues excepcions a el règim general (art. 55): No és exigible en aquests casos l'autorització de Consell de Ministres prèvia a la subscripció d'un encàrrec que preveu l'article 32.6.c) LCSP. En tot cas cal recordar que aquesta flexibilització no exonera de l'aplicació de les regles de la LCSP en tant el mitjà propi és poder adjudicador.
L'article 53 admet, excepcionalment, en els contractes de subministrament i de serveis de caràcter energètic es podrà establir un termini de durada superior a l'establert en l'article 29.4 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, amb un màxim de deu anys , quan ho exigeixi el període de recuperació de les inversions directament relacionades amb el contracte i aquestes no siguin susceptibles d'utilitzar-se en la resta de l'activitat productiva de l'contractista o la seva utilització fora antieconòmica, sempre que l'amortització d'aquestes inversions sigui un cost rellevant en la prestació de l'subministrament o servei, circumstàncies que hauran de ser justificades en l'expedient de contractació amb indicació de les inversions a les quals es refereixi i del seu període de recuperació.
En relació a les concessions que derivin de la gestió d'aquests fons l'article 56 estableix que el període de recuperació de la inversió a què es refereix l'article 29 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, serà calculat d'acord amb el preveu l'article esmentat així com amb el que estableix el Reial Decret 55/2017, de 3 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2015, de 30 de març, de desindexación de l'economia espanyola, mitjançant el descompte dels fluxos de caixa esperats pel concessionari, si bé la taxa de descompte a aplicar en aquests casos serà el rendiment mitjà en el mercat secundari del deute de l'estat a trenta anys incrementat en un diferencial de fins a 300 punts bàsics.
Com a qüestions organitzatives cal ressenyar que l'article 57 assenyala que correspondrà a la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat resoldre els dubtes que es puguin plantejar sobre la interpretació de les normes sobre contractació pública d'aquest Reial decret llei, alhora que habilita a la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat per dictar les Instruccions que resultin necessàries per coordinar l'aplicació de les disposicions anteriors a fi de la correcta tramitació dels contractes finançats amb fons europeus. L'article 54, a fi d'homogeneïtzar i agilitar els processos de contractació per part dels diferents centres gestors, proposa la l'elaboració de plecs-tipus de clàusules tècniques i administratives.
Res diu aquesta norma sobre qüestions d'execució i control de la gestió dels fons europeus, el que habilita marge competencial per al seu desenvolupament per les comunitats autònomes. Així mateix, cal recordar que la finalitat d'aquests fons europeus és transformar el model productiu a Espanya, el que aconsella tenir en compte limitacions a la participació d'empreses estrangeres, tal com recomana la Comissió Europea en la seva Comunicació sobre directrius sobre la participació de licitadors i béns de tercers països en el mercat de contractació pública de la UE -Brussel·les, de 24 de juliol de 2019. C (2019) 5494 final-, desenvolupament dels principis continguts en la Comunicació de la Comissió europea Aconseguir que la contractació pública funcioni a Europa i per a Europa. Estrasburg, 3 de novembre de 2017 COM (2017) 572 final.
