Notícies Actualitat
05.01.2021.
La contractació pública de les PIME en perspectiva europea
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/difusio/publicacions/infografies/26-pime.pdf
04.01.2021.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública i modificació de la Llei de contractes del sector públic
El dia 31 de desembre s'han publicat en el BOE les disposicions següents:
- Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2021
Mitjançant la disposició final quarantena d'aquesta Llei, es modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP).
Així, en relació amb els mitjans propis, es dona nova redacció als apartats 2 i 4 de l'article 32, relatiu als encàrrecs dels poders adjudicadors a mitjans propis personificats, i a l'apartat 2 de l'article 33, relatiu als encàrrecs d'entitats pertanyents al sector públic que no tinguin la consideració de poder adjudicador a mitjans propis personificats, per suprimir fonamentalment l'obligació que el compliment dels requisits establerts en aquests preceptes quedin reflectits en la memòria integrant dels comptes anuals de l'ens destinatari de l'encàrrec, i, en conseqüència, l'obligació que siguin objecte de verificació per l'auditor de comptes en la realització de l'auditoria dels comptes anuals esmentats de conformitat amb la normativa reguladora de l'activitat d'auditoria de comptes. A més, se suprimeix l'apartat 5 de l'article 32 de la LCSP, que disposa que l'incompliment sobrevingut de qualsevol dels requisits que estableixen els apartats 2 o 4 de l'article 32 de la LCSP esmentat, segons correspongui en cada cas, "comporta la pèrdua de la condició de mitjà propi personificat i, en conseqüència, la impossibilitat de continuar efectuant encàrrecs a la persona jurídica afectada; sense perjudici de la conclusió dels encàrrecs que estiguin en fase d'execució".
D'altra banda, es dona nova redacció la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 159 de la LCSP, així com al primer paràgraf de l'apartat 6 d'aquest mateix article 159 de la LCSP, per ampliar, en el cas de contractes de subministrament i de serveis, els llindars d'aplicació tant del procediment obert simplificat com del procediment obert simplificat de tramitació sumària. En concret, es preveu la possibilitat de seguir el procediment obert simplificat en els contractes de subministrament i de serveis que tinguin un valor estimat igual o inferior al previst per als contractes subjectes a regulació harmonitzada adjudicats per l'Administració General de l'Estat, els seus organismes autònoms, o les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social -és a dir, 135.000 euros-, i el procediment obert simplificat de tramitació sumària en els contractes de subministraments i de serveis que tinguin un valor estimat inferior a 60.000 euros.
També, s'afegeix un nou apartat a l'article 321 de la LCSP, relatiu a l'adjudicació de contractes de les entitats del sector públic que no tinguin el caràcter de poders adjudicadors, per preveure l'exclusió de l'aplicació de la LCSP esmentada als contractes entre dues societats mercantils pertanyents al sector públic que no ostentin el caràcter de poder adjudicador, sempre que es compleixin totes i cada una de les condicions que aquest precepte estableix.
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final quaranta-sisena, entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el BOE.
- Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Aquest Reial decret llei té per objecte establir les disposicions generals precises per facilitar la programació, pressupostació, gestió i execució de les actuacions finançables amb fons europeus, en especial els provinents de l'Instrument Europeu de Recuperació, amb la finalitat d'impulsar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, recuperar i reparar els danys de la crisi ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2, i promoure un procés de transformació estructural mitjançant l'impuls de la inversió pública i privada i el suport al teixit productiu, l'acceleració de la doble transició ecològica i digital, i el reforç i augment de la resiliència i de la cohesió econòmica, social i territorial en el marc del mercat únic europeu. Així mateix, estableix una sèrie de mesures per a la implementació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que afecten, entre altres àmbits, la contractació pública.
En concret, entre altres especialitats, s'exceptua, per als contractes i acords marc que es vagin a finançar amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el requisit de l'autorització per contractar prevista a l'article 324 de la LCSP (article 49), i es disposa que en licitar aquests contractes i acords marc, serà d'aplicació la tramitació d'urgència, amb la consegüent reducció de terminis i agilització del procediment, en aquells casos en els quals els òrgans de contractació ho justifiquin (article 50).
Així mateix, s'eleven els llindars econòmics per recórrer tant al procediment obert simplificat com al procediment obert simplificat de tramitació sumària, de manera que en els contractes que es vagin a finançar amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, els podrà ser d'aplicació el procediment obert simplificat abreujat en els contractes d'obres de valor estimat inferior a 200.000 euros i en els contractes de subministraments i serveis de valor estimat inferior a 100.000 € (article 51), i el procediment obert simplificat ordinari en els contractes d'obres, subministrament i serveis amb valor estimat inferior al llindar establert per la Comissió Europea per als contractes subjectes a regulació harmonitzada (article 52).
També, a fi d'homogeneïtzar i agilitzar els processos de contractació per part dels diferents centres gestors, es promourà l'elaboració de plecs-tipus de clàusules tècniques i administratives, corresponents als contractes a celebrar per a la gestió dels fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que incorporin, tots els criteris verds, digitals, d'innovació, de potenciació de pimes i de responsabilitat social que es considerin necessaris i estiguin emparats per la norma legal corresponent (article 54).
De la mateixa forma, per a l'aplicació dels fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, es recull la possibilitat dels poders adjudicadors i les entitats contractants d'organitzar-se executant de manera directa prestacions pròpies dels contractes d'obres, subministraments, serveis, concessió d'obra i concessió de serveis, a canvi d'una compensació tarifària, valent-se d'un mitjà propi, previ encàrrec a aquest, no sent exigible en aquests casos l'autorització del Consell de Ministres prèvia a la subscripció d'un encàrrec prevista a l'article 32.6.c) de la LCSP (article 55).
A més, en els contractes esmentats que es vagin a finançar amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència susceptibles de recurs especial en matèria de contractació conforme al previst a l'article 44 de la LCSP i sempre que els procediments de selecció del contractista s'hagin tramitat efectivament de forma electrònica: d'una banda, l'òrgan de contractació no podrà procedir a la formalització del contracte fins que hagin transcorregut deu dies naturals a partir de l'endemà a la notificació, la resolució d'adjudicació del contracte, sent en aquest mateix supòsit, el termini d'interposició del recurs especial en matèria de contractació, quan procedeixi, de deu dies naturals i es computarà en la forma establerta a l'article 50.1 de la LCSP; i d'altra banda, l'òrgan competent per resoldre el recurs haurà de pronunciar-se expressament, en el termini de cinc dies hàbils des de la interposició del recurs, sobre la concurrència d'alguna de les causes d'inadmissibilitat establertes en la LCSP i sobre el manteniment de les mesures cautelars adoptades, inclosos els supòsits de suspensió automàtica (article 58).
D'altra banda, la disposició addicional tercera estableix que les especialitats previstes en matèria de contractes seran aplicables, en tot allò que resulti compatible amb la seva naturalesa i règim jurídic, als contractes inclosos en l'àmbit d'aplicació del Llibre Primer del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, de mesures urgents pel qual s'incorporen a l'ordenament jurídic espanyol diverses directives de la Unió Europea en l'àmbit de la contractació pública en determinats sectors; d'assegurances privades; de plans i fons de pensions; de l'àmbit tributari i de litigis fiscals, que es vagin a finançar amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Finalment, mitjançant la disposició final cinquena d'aquest Reial decret llei 36/2020, es modifica la LCSP. Així, es modifica el paràgraf tercer de la lletra b) de l'apartat 7 de l'article 32 de la LCSP, per afegir que el límit del 50% de l'import de les prestacions parcials que el mitjà propi pugui contractar amb tercers tampoc serà aplicable als contractes que "subscriguin els mitjans propis les funcions dels quals siguin el foment de les telecomunicacions, el desenvolupament de la societat de la informació i societat digital".
A més, es modifica l'apartat 1 de l'article 45 de la LCSP per ampliar el nombre mínim de vocals del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals, de manera que, en comptes d'estar compost per un President i un mínim de dos vocals, estarà compost per un President i un mínim de cinc vocals, si bé es matisa que "quan el volum d'assumptes sotmesos al seu coneixement ho requereixi, el nombre de vocals s'incrementarà mitjançant Reial decret". De la mateixa manera, s'afegeix que "el Tribunal estarà dividit en un mínim de dues Seccions, que estaran presidides pel mateix President del Tribunal, qui podrà delegar l'exercici de la funció en un dels vocals que integrin la Secció, i formades per un o més vocals i el Secretari General", i que "el President fixarà mitjançant acord el repartiment d'atribucions entre les Seccions i el Ple, així com la distribució d'assumptes entre les Seccions".
També, se suprimeix el punt 5è de la lletra a) de l'apartat 2 de l'article 208 de la LCSP, que disposa que un cop acordada la suspensió, l'Administració ha d'abonar al contractista els danys i perjudicis efectivament soferts per aquest amb subjecció a les regles establertes en aquest precepte, entre les quals s'inclou que llevat que el plec que regeixi el contracte estableixi una altra cosa, l'abonament esmentat només ha de comprendre, sempre que s'acrediti fefaentment la seva realitat, efectivitat i import, "5è Un 3 per 100 del preu de les prestacions que hauria d'haver executat el contractista durant el període de suspensió, de conformitat amb el que preveuen el programa de treball o el mateix contracte", entre altres conceptes.
Aquest Reial Decret-llei, d'acord amb la seva disposició final tretzena, entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el BOE.
- Resolució de 30 de desembre de 2020, de la Secretaria General del Tresor i Finançament Internacional, per la qual es publica el tipus legal d'interès de demora aplicable a les operacions comercials durant el primer semestre natural de l'any 2021
En aquesta Resolució, s'estableix que, durant el primer semestre natural de 2021, el tipus legal d'interès de demora a aplicar és el 8,00 per 100.
31.12.2020.
MODIFICADA LA LLEI 9/2017 DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC AMB L'APROVACIÓ DE LA LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT 2021.
Després de la seva tramitació al Congrés i al Senat (veure aquí), el Butlletí Oficial de les Corts Generals (Senat), ha publicat dilluns passat 28 de desembre (veure aquí) l'aprovació de el Projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2021, sense introduir variacions en el text remès pel Congrés dels Diputats, que apareix publicat en el BOCG_S, nombre 119, de data 9 de desembre de al 2020 (Veure aquí). En conseqüència, el text publicat en aquest Boletín nº 119, té caràcter definitiu i pròximament serà publicat al BOE.
La nova Llei de PGE, s'introdueix a través de la seva disposició final quarantena -pàgina 286- modificacions de diversos articles de la Llei 9/2017, de contractes de l'Sector Públic, concretament dels seus articles 32, 33, 159, i 321. En aquest document d'elaboració pròpia pots veure l'abast de les modificacions introduïdes. Les modificacions de la LCSP entraran en vigor al mateix temps que la nova LGPE 2021, és a dir, a l'endemà de la seva publicació al BOE.
28.12.2020.
Nou Pla d’Objectius de Contractació Pública Sostenible 2020-2021
Contractació pública. El Pla s’ha aprovat en el nou marc general del compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible proclamats per Nacions Unides en l’Agenda 2030
El Pla d’objectius de Contractació Pública Sostenible 2020-21, que s’ha elaborat amb la participació de la Comissió de Contractació Pública Sostenible i també de les entitats de la Taula de Contractació Pública, incorpora i actualitza mesures relatives al foment de la contractació femenina, la formació en gènere, la retribució per objectius de les persones que executen el contracte, la recollida de dades per sexe/gènere, al Compliance penal i a les obligacions en matèria d’integritat i conflicte d’interès.
També incorpora altres novetats, com són l’actualització del protocol d’aplicació i seguiment de la mesura de Conciliació, i un estudi per copsar la traçabilitat del subministrament de materials provinents d’explotacions mineres, especialment coltan, cassiterita, wolfram, or i derivats.
El Pla inclou consideracions respecte de la necessitat, un cop s’hagi reprès la normalitat de l’activitat contractual, es redobli l’esforç en l’aplicació de mesures de contractació sostenible, per contribuir a una sortida de la crisi actual, causada per la pandèmia de la Covid-19, amb les màximes garanties de respecte dels drets socials, laborals, d’igualtat entres homes i dones, o ambientals.
Els principals objectius del pla són:
Creació d’una Comissió municipal que vetlli pel manteniment de la cultura de sostenibilitat en el context de la pandèmia Covid-19.
Promoció de la simplificació administrativa dels procediments i requeriments dels procediments d’adjudicació seguint els principis de l’Small Bussiness Act, per tal de facilitar la participació de las PIME en la contractació pública així com l’àgil i adequada gestió dels fons i ajudes europees pels efectes de la Covid-19.
Desenvolupar i implantar un mòdul per al seguiment de l’execució del contracte en el Gestor electrònic d’expedients de contractació SICE.
Assolir un 100% de contractes licitats amb mesures de contractació pública sostenible, ja siguin de caire social, ambiental o d’innovació.
Creació d’un Grup de Treball Tècnic per al seguiment i promoció de l’aplicació de les mesures de contractació pública sostenible.
23.12.2020.
Models i procediment de comunicació derivats dels compromisos assumits per l'adhesió de la Generalitat a l'Electronics Watch
Instrucció 5/2020 sobre els models i els procediment de comunicació derivats dels compromisos assumits per l’adhesió de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic a l’Electronics Watch
En el marc de la visió estratègica de la contractació pública derivada de les Directives comunitàries en matèria de contractació pública i de la Llei de contractes del sector públic (Llei 9/2017, de 8 de novembre), un dels objectius de la Direcció General de Contractació Pública ha estat l’impuls d’una contractació pública socialment més responsable, que integri aspectes socials, ètics i ambientals, mitjançant actuacions com l’elaboració del “Codi de contractació pública socialment responsable”, o promovent l’adhesió de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic a Electrònics Watch.
Aquesta adhesió comporta el compromís per part dels òrgans de contractació de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic d’incorporar les condicions contractuals establertes per Electronics Watch, o clàusules equivalents, en els contractes i els acords marc en l’àmbit de la tecnologia de la informació i de la comunicació (TIC), les quals estableixen l’obligació dels adjudicataris d’aquests contractes d’actuar amb la deguda diligència i acreditar, si s’escau, esforços raonables i proporcionats, per tal que a les fàbriques de producció dels béns electrònics objecte dels contractes públics es compleixi l’establert al Codi bàsic de normes laborals en la producció de béns electrònics.
A efectes de facilitar la incorporació en els plecs de les condicions d’Electronics Watch, la Direcció General de Contractació Pública ha aprovat la Instrucció 5/2020, amb un model uniforme de clàusula a incorporar als plecs de clàusules administratives particulars dels acords marc i dels contractes de serveis i subministraments de productes electrònics, i que defineix els protocols de comunicació i tramesa d’informació en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.
Més informació: https://contractacio.gencat.cat/ca/gestionar-contractacio/regulacio-supervisio/instruccions-directrius/
22.12.2020.
Temeritat i/o mala fe en la interposició del recurs especial
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), així com la Directiva 89/665/CEE, modificada per la Directiva 2007/66/UE, d’11 de febrer, i la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer, juntament amb la Directiva 92/13/CEE, pel que fa a la millora de l'eficàcia dels procediments de recurs en matèria d'adjudicació de contractes públics, conceben el recurs especial en matèria de contractació com un recurs que ha de permetre una resolució ràpida i eficaç. No obstant, la interposició en determinats supòsits del recurs especial el que fa és obstaculitzar els procediments de contractació pública, amb el clar efecte reflex d’afectar el funcionament normal dels serveis públics implicats.
La protecció constitucional del dret a la defensa empara el dret al recurs especial en matèria de contractació, si bé aquesta protecció s’ha d’entendre que només es refereix als casos en els quals sigui legalment procedent i no en altres en què s’acciona de manera abusiva. La temeritat i la mala fe en la interposició del recurs especial en matèria de contractació s’ha de relacionar amb la condemna que fa l’article 7 del Codi civil a l’abús del dret i a l’exercici antisocial d’aquest.
D’acord amb l’article 58.2 de la LCSP, correspon a l’òrgan de resolució del recurs especial en matèria de contractació apreciar la temeritat o la mala fe en la interposició del recurs i acordar la imposició d’una multa al responsable. Pel que fa a la quantia de la multa, l’article 58.2 de la LCSP estableix que oscil·la entre els 1.000 i els 30.000 euros, en funció de:
La mala fe apreciada.
El perjudici ocasionat tant a l’òrgan de contractació com a la resta de licitadors.
El càlcul dels beneficis obtinguts per la part recurrent.
Pel que fa al concepte de temeritat, a manca de precisió legal, han estat els tribunals els que l’han definida en el sentit d’entendre que aquesta es produeix quan les pretensions objecte del recurs no tenen consistència, és a dir, quan el recurs que s’interposa no té contingut o és clara la falta de fonament en la qüestió que se suscita. Així doncs, la temeritat equival a una determinada conducta processal objectiva que no té fonament defensable en dret.
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), en la Resolució núm. 191/2020, de 20 de maig, va apreciar, efectivament, temeritat en la interposició d’un recurs, que efectua plantejaments histriònics a partir d’errors o irregularitats no invalidants en el procediment de licitació per intentar aconseguir canviar allò que no satisfà la part actora, això és, el resultat de l’adjudicació.
No obstant això, pel que fa a la temeritat, cal recordar que el TCCSP s’ha pronunciat en reiterades ocasions en el sentit d’entendre que la simple debilitat dels arguments i la desestimació del recurs no ens pot dur automàticament a concloure que l’empresa recurrent ha actuat temeràriament (entre d’altres, les resolucions 2/2019, de 23 de gener i 170/2020, de 6 de maig).
Contràriament, la mala fe té una projecció eminentment subjectiva. S’entén com un concepte referit a les relacions substantives que donen lloc a la causa del litigi i s’aprecia quan el demandat eludeix de manera clara, mantinguda i conscient el compliment de les obligacions o quan el demandant ha buscat materialment sense cap raó el compliment d’un dèbit del contrari, posicions que usualment duen a l’inici d’un plet, amb les conseqüències que se'n deriven (molèsties, despeses i costes, etc.). La mala fe de l’obligat acostuma a quedar palesa per requeriments previs infructuosos o per altres dades que n'evidencien la posició remisa o que n'obstaculitza el normal compliment. La mala fe és aplicable a aquell que és conscient de la seva manca de raó processal i també es consideren contràries a la bona fe conductes com la de fer afirmacions contràries a la veritat.
En relació amb la distinció entre temeritat i mala fe, es va pronunciar el Tribunal Administratiu de Contractes Públics d’Aragó (entre d’altres, en l’Acord 89/2015, de 9 de setembre), en el sentit d’entendre que: “[…] actua amb temeritat qui interposa un recurs sense cap tipus de suport argumental, i actua de mala fe qui té la clara voluntat d’enganyar l’òrgan competent en la resolució del recurs”.
En definitiva, la temeritat equival a una determinada conducta processal objectiva que no té fonament defensable en dret, mentre que la mala fe té una projecció eminentment subjectiva i, en conseqüència, és aplicable a qui és conscient de la seva manca de raó processal.
La concurrència de temeritat o mala fe requereix una anàlisi de les circumstàncies concretes de cada cas. Així, a títol d’exemple, el TCCSP, en la (Resolució núm. 373/2020, de 4 de novembre), va declarar que s’apreciava la concurrència de temeritat en la interposició del recurs i va imposar a la recurrent la sanció establerta en l’article 58.2 de la LCSP, d'una quantia de 2.100 euros. En el cas examinat en aquesta Resolució, el TCCSP considera que “[…] es tracta d’un recurs mancat absolutament de fonamentació i basat en un motiu, la consignació d’uns costos de personal per sota dels de l’estudi municipal de costos econòmics del contracte, que considera inamovibles i d’obligat compliment sense indicar el perquè i que la mateixa recurrent també ha incorregut en la seva oferta, la qual cosa denota un ús abusiu de la via del recurs amb clar reflex en la demora de la formalització del contracte d’aquest servei públic […]”. En el cas examinat, el TCCSP considera que totes les circumstàncies del cas porten a apreciar que la via del recurs especial en matèria de contractació s’ha utilitzat de forma abusiva i amb un especial perjudici per a l’interès públic perseguit amb el contracte, atesa també la seva suspensió ex lege pel sol fet de la interposició del recurs, que ha permès a l’empresa recurrent paralitzar la formalització del contracte amb la nova empresa adjudicatària i continuar prestant el servei. El Tribunal aprecia clarament en aquest cas una temeritat en la interposició del recurs que llinda la mala fe, pel fet d'intentar aconseguir canviar allò que no satisfà a la part actora, això és, el resultat de l’adjudicació, per un motiu que, tal com ha assenyalat l’adjudicatària, tampoc no podria reportar a la recurrent l’adjudicació a què aspirava.
També resulta interessant la Resolució núm. 74/2020, de 19 de febrer, en la qual el TCCSP assenyala que: “Dit això, de l'anàlisi de tots els motius del recurs i la seva conclusió, aquest Tribunal aprecia que la intenció de l’empresa recurrent amb la impugnació dels plecs d’aquesta licitació no ha estat pròpiament la defensa de la legalitat que considerava vulnerada, dins de l’esfera jurídica del seu títol legitimador. Tal com s’ha posat de manifest en cada fonament jurídic que els ha tractat, el recurs s’aprecia bàsicament innecessari i notablement forçat en els seus arguments, sense haver al·legat ni demostrat en cap moment que els motius pels quals s’impugnen l’anunci de licitació i els plecs hagin impedit l’empresa recurrent concórrer a la licitació formulant una oferta adequada a les necessitats de la contractació. Davant això, cal dir que la protecció constitucional del dret a la defensa aixopluga, certament, el dret al recurs, però aquesta protecció només està referida als casos en els quals sigui legalment procedent i no en d'altres on s’accioni, com s’aprecia en aquest cas, amb un ús abusiu del recurs especial.”
És l’òrgan de resolució del recurs especial en matèria de contractació a qui correspon apreciar la temeritat o la mala fe en la interposició del recurs i acordar la imposició o no de la multa. No obstant això, és l’òrgan de contractació el que ha de quantificar i acreditar tots els danys i perjudicis derivats de la interposició d’un recurs de manera temerària o amb mala fe, perquè l’òrgan de resolució del recurs pugui quantificar adequadament l’import de la multa, de manera que aquesta cobreixi tot el cost públic derivat de la interposició del recurs.
Rosa Maldonado Camats
Responsable jurídica de processos i d’organització de la Direcció General de Contractació Pública
19.12.2020.
CPP i CPI: la contractació pública que ve
FRANCISCO JOSÉ FERNÁNDEZ ROMERO CREMADES & CALVO-SOTELO
La Col·laboració Publicoprivada (CPP) i la Compra Pública d'Innovació (CPI) són les dues fórmules de contractació pública que vol promoure el Parlament i la Comissió Europea en tot l'àmbit de la Unió. A continuació analitzem les raons.
Control públic amb recursos privats. La col·laboració publicoprivada dóna resposta a la necessitat de les administracions públiques de no desentendre de determinats serveis públics i de garantir que aquests es presten atenent l'interès general i preservant la seva vocació social. Per així dir-ho, ve a trencar el vell esquema mental que el servei públic només es garanteix a través de la titularitat pública. La col·laboració públic privada evita el creixement desmesurat de el sector públic, però tampoc representa una fórmula tradicional de privatització. És el just mig entre les dues fórmules. De fet, no suposa canvi de titularitat del públic al privat (ni viceversa, ja que pot donar-se una col·laboració publicoprivada amb infraestructures de titularitat privada). La supervisió, el control i l'última presa de decisions se les queda l'administració pública. No obstant això, els equips, la tecnologia, els professionals i l'experiència (i de vegades la infraestructura) les aporta el sector privat.
La diferència entre que es faci i no es faci. Per això mateix, la CPP representa la diferència entre que un projecte sigui viable o no ho sigui, entre que es pugui fer o no pugui fer-se. Durant la pandèmia, per exemple, s'han ofert, sota aquesta fórmula, solucions de medicalització d'hotels que no s'haguessin pogut posar en marxa amb esquemes clàssics.
Mobilització d'inversions. La UE ho té clar: només amb aquest esquema es poden mobilitzar les inversions que els seus Estats membres necessiten per desenvolupar projectes clau relacionats amb l'agenda verda, la mobilitat sostenible, la innovació, les infraestructures crítiques i la sanitat. I és que, en la CPP, administració i empresa, licitador i contractistes són coinversors, de manera que ni el risc ni el benefici descansa únicament en una sola part.
Aprofitar la millor expertise. El vell esquema de licitació tanca una certa supèrbia pública, en el sentit que pressuposa que l'administració reuneix l'expertise necessari per dissenyar els projectes que necessita, cosa que no és certa, sobretot en projectes innovadors. La CPP fallida també aquest esquema, ja que en aquesta fórmula de contractació tampoc tot el disseny correspon a una part i l'execució a una altra, sinó que la iniciativa privada codiseña amb l'administració, sense que això vagi en detriment de la concurrència competitiva, i després l'administració assumeix un paper molt més actiu en la supervisió i control.
Sota retorn dels incentius. El retorn dels incentius, com a mecanisme principal de foment de l'R + D + I, s'ha demostrat baix. I no obstant això, l'administració pública no pot desentendre de la innovació, ja que la competitivitat dels Estats depèn substancialment d'això. La via d'escapament a aquest aparent carreró sense sortida és la Compra Pública Innovadora (CPI).
Fort pes de les licitacions en la despesa pública. A Espanya, per exemple, la licitació pública representa el 11% de l'PIB i aproximadament el 23% de la despesa pública, de manera que el seu impacte econòmic està fora de tot dubte. ¿Si els incentius tenen un retorn baix i l'administració gasta tant en contractar, per què no aprofitar aquesta inversió en licitació per incentivar la innovació tecnològica? La CPI és exactament això: utilitzar la contractació com a mecanisme d'estímul de la innovació, al mateix temps que de millora dels serveis públics. La seva diferència amb la contractació convencional, és que no demana un servei que ja ofereix el mercat, sinó que demana una tecnologia nova o millorada que encara no existeix.
La CPI salva una gran bretxa de mercat. La CPI afegeix a més un altre avantatge fonamental, que és la de compensar una bretxa de mercat característica dels sectors d'alta tecnologia, permetent que les empreses facin la seva aposta tecnològica sabent que compten amb un client que va a assegurar les seves vendes. Dit d'una altra manera, la CPI no només aporta diners, ofereix oxigen financer a la innovació. També li aporta un client, un mercat potencial i una experiència o aval clau per al desenvolupament de negoci.
Un mecanisme flexible. La característica fonamental, doncs, de la CPI és que demanda serveis que responen a necessitats no cobertes encara pel mercat. Dins de l'ampli ventall d'opcions possibles, hi ha dues modalitats fonamentals de compra pública innovadora: la compra pública precomercial (CPP) i la compra pública de tecnologia innovadora (CPTI). A la primera el producte que es demana és un projecte en major o menor grau de desenvolupament, però encara en fase d'I + D. La segona contracta solucions ja desenvolupades a nivell de prototip o amb una producció molt limitada.
18.12.2020.
Publicat l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat relatiu als principals resultats de control en matèria de contractació pública
Aquest informe es publica d'acord amb l'art. 332.11 LCSP.
L'article 332.11 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic (LCSP) estableix que: "la Intervenció General de l'Administració de l'Estat, i els òrgans equivalents a nivell autonòmic i local, remetran anualment a la oficina Independent de Regulació i supervisió de la contractació (OIRESCON) un informe global, que es farà públic dins del mes següent a la seva recepció, amb els resultats més significatius de la seva activitat de control en la contractació pública ".
L'informe s'ha estructurat en 4 parts:
Part I: actuació de control horitzontal en matèria d'encàrrecs a mitjans propis realitzada per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat i la Intervenció General de la Defensa.
Part II: actuacions realitzades per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
Part III: actuacions realitzades per la Intervenció General de la Defensa.
Part IV: actuacions realitzades per la Intervenció General de la Seguretat Social.
En relació amb cadascuna d'aquestes parts s'estableixen recomanacions d'interès.
http://www.obcp.es/sites/default/files/2020-12/Informe_OIRESCON_PCFP19.pdf
16.12.2020.
El govern obre una bústia ètica per denunciar frau i corrupció a l'administració
Anònima i confidencial, permet avisar sobre males pràctiques tant d'alts càrrecs com de funcionaris o en temes de contractació
Des d'aquest dimarts, si es vol alertar sobre possibles casos de frau o corrupció a la Generalitat, es pot fer a través del que es coneix com a bústia ètica. D'una manera totalment anònima i confidencial, permet avisar sobre males pràctiques en l'administració pública, tant dels alts càrrecs com dels funcionaris o també en temes de contractació.
Es tracta d'un nou canal electrònic que depèn de la Conselleria d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, de Bernat Solé, que es va anunciar aquest dilluns, durant el debat monogràfic sobre corrupció al Parlament.
"Un govern que vol anomenar-se plenament democràtic i basat en valors republicans ha de ser exemplar en transparència."
La seva activació és una de les 25 actuacions previstes en l'estratègia de lluita contra la corrupció i d'enfortiment de la integritat pública, que es va aprovar al Parlament el gener passat.
Anònim i confidencial
El conseller Bernat Solé ha destacat que el llançament d'aquesta bústia és una mesura "eficaç" per protegir les persones alertadores. La Generalitat garanteix la confidencialitat a les persones que decideixin facilitar la seva identitat, que no serà revelada en cap moment, tot i que també permet l'opció de trametre una alerta de manera anònima.
Es pot accedir al canal mitjançant Tor, un navegador que reforça la privacitat i seguretat al fer passar la comunicació a través de túnels xifrats que impossibiliten el rastreig de la font d'informació.
Tres òrgans es faran càrrec de les alertes que es rebin segons la temàtica i naturalesa: el Comitè Assessor d'Ètica Pública, la Comissió d'Ètica en la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya i la Inspecció General de Serveis de Personal.
Tots ells actuen amb independència funcional i no estan sotmesos a ordres jeràrquiques que en condicionin l'actuació, sobretot pel que fa al manteniment de la confidencialitat de les dades personals.
Quan una persona crea una alerta, rep un codi numèric de 16 dígits amb el qual pot accedir al canal i comunicar-se amb els òrgans gestors, veure les notificacions o aportar nova documentació. L'eina no envia mai cap comunicació a la persona, sinó que aquesta ha de fer el seguiment a través del codi.
Com funciona la bústia ètica?
La persona que vulgui alertar d'un cas concret ha de seleccionar l'àmbit corresponent a la denúncia, ja sigui referent a alts càrrecs i personal directiu, sobre contractació pública o de personal de la funció pública. El missatge s'admetrà a tràmit un cop comprovades les dades d'admissió del cas i la seva versemblança. A partir d'aquest moment l'òrgan gestor comprovarà els fets, i durà a terme les tasques d'investigació necessàries per acreditar-ne la veracitat.
Si conclou que hi ha hagut una conducta o actuació inadequada, elaborarà un informe amb les mesures de millora per evitar futures males pràctiques. També pot proposar que s'iniciïn expedients administratius, que s'adoptin mesures sancionadores o disciplinàries o, si escau, comunicar a la Fiscalia les conductes que puguin ser constitutives de delicte.
En cas contrari, l'informe recollirà el cessament de les comprovacions i l'arxiu de l'expedient.
La persona que ha presentat l'alerta obtindrà el resum de les actuacions fetes, les conclusions sobre la vulneració de normes, regles o principis ètics i de bona pràctica i, si correspon, el resum de les recomanacions i actuacions proposades per corregir els fets.
Altres bústies ètiques
Aquesta bústia s'implementarà durant dos anys per impulsar la integritat pública i millorar la qualitat institucional. La iniciativa s'ha fet en col·laboració del govern amb l'Ajuntament de Barcelona i Xnet, que han cedit la tecnologia, i s'ha creat amb la interfície Globaleaks, de programari lliure.
L'Ajuntament de Barcelona ja compta amb la Bústia ètica i de bon govern que des del 2017 es poden fer denúncies de forma anònima. Altres ajuntaments com el de Lleida o Girona també tenen eines similars.
15.12.2020.
Propers reptes en contractació administrativa
Al gener, des de l'any 2010 se celebra el clàssic Congrés Internacional sobre Contractació Pública, organitzat per la Universitat de Castella-la Manxa i l'Observatori de la Contractació Pública. Aquesta desena edició (els dies 20 i 21 de gener de 2021) que segueix comptant amb el patrocini de Wolters Kluwer serà en format online i arriba en un moment en què la contractació pública ha de jugar un paper fonamental davant els diversos reptes de la societat . Les anteriors congressos van comptar amb 400 assistents i 30 ponents el que atribueix una alta reputació a tots els protagonistes. El preu és el millor: 50 euros, que es queden a la meitat (25 €) per als que hagin participat en alguna de les anteriors edicions.
La conferència inaugural anirà a càrrec de l'catedràtic aragonès José María Gimeno Feliu, sempre tan actiu i generós, sobre Els pilars de Next Generation EU i la contractació pública, un tema que canvia cada dia i per a llavors ja estarà en vigor la nova normativa que preveu.
A l'observatori, també assenyala les fronteres de l'contracte públic: el cas de l'adquisició de medicaments. Entén que contemplar l'adquisició de medicaments pel SNS com un model de compra de subministrament ordinari "és clarament una visió errònia, que s'allunya dels principis reguladors de el dret de salut i que implica desconèixer la realitat singular de l'mercat dels medicaments". Apunta l'experiència d'altres països europeus sobre aquesta qüestió, on no s'aplica la contractació pública, donat s'aplica un sistema de preus públics, perquè "el dret europeu no obliga, de cap manera, a considerar l'adquisició de medicaments com un contracte públic ".
A Itàlia, posa d'exemple, el Ministeri de Salut aprova "llista de medicaments reemborsables pel servei nacional de salut" i es preveu la possibilitat que els establiments públics adquireixin aquests medicaments directament a les empreses farmacèutiques a preus rebaixats de al menys el 50 %, i els distribueixin a través de farmàcies afiliades.
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) ja havia obert un important debat tècnic-jurídic, després de la publicació de l'informe "Spending Review" de juny de 2019, sobre les provisions de medicaments de el Sistema Nacional de Salut, les característiques ens va deixar aquí el propi Gimeno Feliu. La AIREF proposava algunes mesures que impactaven sobre els principis de la contractació pública en aquest àmbit.
Gimeno Feliu és coautor, juntament amb Gerardo García Álvarez, de el llibre "Compra pública de medicaments i serveis d'innovació i tecnologia sanitària: eficiència i creació de valor". La compra pública de medicaments en el marc de el Sistema Nacional de Salut ha de permetre preservar les notes de sostenibilitat financera com l'equitat de el model, la qual cosa exigeix una visió transversal del "mercat públic de medicaments" que s'allunyi de propostes desproporcionadament subordinades a una errònia idea d'estalvi econòmic a ultrança, la qual cosa podria arribar a posar en risc notes essencials d'un model sanitari públic com l'espanyol, caracteritzat per la universalitat i qualitat assistencial. L'estalvi en la compra de medicaments ha de contribuir a mantenir i fins i tot a ampliar la cobertura, no a erosionar la seva qualitat i sostenibilitat.
