Notícies Actualitat
07.12.2020.
Riscos en l'àmbit de les subvencions de les administracions locals
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/subvencions/riscos-en-lambit-de-les-subvencions-de-les-administracions-locals.html
04.12.2020.
La licitació d'habitatge públic creix un 43% a l'octubre
En l'últim mes, les administracions van destinar 58,2 milions d'euros a l'habitatge públic, de manera que sumen 507.400.000 d'euros en el que va d'any.
La inversió en habitatge públic continua el seu augment. Les administracions espanyoles han destinat 58,2 milions d'euros a construcció d'habitatge, un 43% més que en el mateix període de 2019, quan es van destinar 40,7 milions d'euros, segons dades publicades per l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionaris de infraestructures (Seopan).
En total, les administracions han destinat 507.500.000 d'euros a habitatge públic en el que va d'any, un 18,8% més que en el mateix període de 2019, quan es van invertir 427 milions d'euros.
Les licitacions van registrar una forta caiguda durant els mesos de la primera onada de la pandèmia. El major descens es va produir a l'abril, quan, amb una inversió de 18,9 milions d'euros, la licitació va caure un 80,7%. Encara que des que es va recuperar al maig la inversió segueix registrant creixements interanuals.
En el tercer trimestre del l'any, les administracions públiques van destinar a la construcció d'habitatges 211.600.000 d'euros, un 68,2% més que l'any anterior, quan van invertir 125.800.000 d'euros.
03.12.2020.
Informe sobre l'activitat associada al recurs especial en matèria de contractació pública en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i de l'Administració local
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/difusio/publicacions/memories/tccsp/Memoria-TCCSP-2019.pdf
02.12.2020.
Modificació dels plecs de clàusules durant el procediment de licitació
Partint de la immutabilitat dels plecs, un cop aquests han estat aprovats com a garantia dels principis de contractació pública d’igualtat, lliure concurrència, seguretat jurídica i transparència, la Llei 8/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), introdueix en els articles 122.1, 124 i 136.2 una nova regulació sobre la modificació dels plecs de clàusules per part de l’òrgan de contractació un cop iniciat el procediment de licitació.
Els articles 122.1 i 124 de la LCSP estableixen que els plecs de clàusules administratives particulars i els plecs de clàusules tècniques, un cop aprovats i un cop iniciada la licitació, només poden ser modificats per error material, de fet o aritmètic; en qualsevol altre cas, la modificació dels plecs comporta la retroacció d’actuacions.
L’article 136.2 de la LCSP, quan parla dels terminis de presentació de les sol·licituds de participació o de les proposicions, estableix que en cas que s’introdueixin modificacions significatives en els plecs de clàusules, l’òrgan de contractació, sens perjudici del que disposen els articles 122.1 i 124, ha d’ampliar el termini inicial de presentació de les ofertes o de les sol·licituds de participació.
La lectura conjunta dels articles 122.1, 124 i 136.2 de la LCSP ha permès concloure als òrgans administratius de resolució de recursos especials que, un cop publicat l’anunci de licitació amb els plecs de clàusules, aquests únicament poden ser modificats per l’òrgan de contractació en cas d’errors materials, de fet o aritmètics, ja que, si no és així, el que la LCSP disposa és la retroacció de les actuacions (Resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic –TCCSP- 389/2019, de 19 de desembre, entre d’altres).
La contradicció aparent entre l’article 136.2 de la LCSP i els articles 122 i 124, ha estat resolta en el sentit d’entendre que aquests articles es complementen; així, l’òrgan de contractació ha d’ampliar el termini de presentació de proposicions en cas que s’introdueixin modificacions significatives en els plecs que regeixen la contractació, i que aquestes obeeixin a un error material, de fet o aritmètic. En qualsevol altre supòsit, cal retrotraure les actuacions, per l'aplicació dels articles 122.1 i 124 de la LCSP (Acord 118/2018, de 30 de novembre, del Tribunal Administratiu de Contractes Públics d’Aragó).
Per tant, la regulació de la modificació dels plecs establerta en els articles 122, 124 i 136 de la LCSP el que estableix, d’entrada, és una limitació de la possibilitat d’esmena dels plecs als casos d’error material o de fet o aritmètic, ja que en la resta de casos el que la LCSP disposa és la retroacció de les actuacions.
La LCSP no defineix què cal entendre per "error material, de fet o aritmètic". La jurisprudència ha establert un criteri restrictiu per apreciar la possibilitat de rectificació d’errors materials, de fet o aritmètics, i la limita als supòsits en què la rectificació no implica un judici valoratiu, ni exigeix operacions de qualificació jurídica, pel fet que l’error s’evidencia directament, ja que s’aprecia amb plena certesa, sense necessitat d’hipòtesis o deduccions, o bé pel fet de tractar-se de simples equivocacions elementals, que s’aprecien de forma clara, patent, manifesta i ostensible, evidents en si mateixes, sense que calgui acudir a raonaments ulteriors, ni a operacions valoratives o aclaridores sobre normes jurídiques.
El Tribunal Suprem (Sentència 1679/2019, de 5 de desembre de 2019) sobre l’àmbit de l’error material va assenyalar que: “[…] quan mitjançant la fórmula de la rectificació d’error materials es pretén donar viabilitat a l’exercici de potestats anul·latives, modificatives o revocatòries de l’acte, s’està fent un ús invàlid de la figura. En resum, només es fa un ús adequat de la rectificació d’errors quan, sense alterar el sentit ni el contingut de l’acte administratiu, s’eliminen els errors evidents i palmaris presents en l’acte administratiu que resultin aliens a qualsevol valoració, opinió o criteri d’aplicació. I en cap cas estan inclosos els errors de dret, els que requereixin interpretació jurídica, per molt evidents o elementals que resultin.”
Per tant, en primer lloc, d’acord amb els articles 122.1 i 124 de la LCSP, l’òrgan de contractació pot esmenar, sense haver ni d’ampliar el termini de presentació de sol·licituds de participació o proposicions, ni de retrotraure les actuacions, els errors materials, de fet o aritmètics que no introdueixen modificacions significatives en els plecs. Sobre aquests mers errors materials, de fet o aritmètics, es va pronunciar el TCCSP (Resolució 329/2019, de 30 d'octubre) en els termes següents: “En aquest cas, és evident que la modificació de la plantilla del DEUC-cat i DEUC electrònic per esmenar errors consistents només en la identificació de l’expedient és una modificació d’un error material que no afecta les condicions contractuals de la licitació, ni la preparació de les ofertes, per tant, en virtut del que disposa l’article 122.1 in fine no comporta la retroacció d’actuacions i, en conseqüència, tampoc l’ampliació del termini per a la presentació de propostes.”
En segon lloc, d’acord amb l’article 136.2 de la LCSP, durant el termini de presentació de les sol·licituds de participació o de les proposicions, l’òrgan de contractació pot esmenar dels plecs els errors materials, de fet o aritmètics que comportin introduir modificacions significatives en els plecs. L'article 136.2 de la LCSP estableix els supòsits en els quals una modificació dels plecs s’ha de considerar significativa i disposa que ho és, en tot cas, quan afecti la classificació requerida, l’import i el termini del contracte, les obligacions de l’adjudicatari i/o el canvi o la variació de l’objecte del contracte. En qualsevol cas, en aquests supòsits de modificació dels plecs, l’òrgan de contractació ha d’acordar sempre una ampliació proporcional del termini inicial de presentació de les proposicions o sol·licituds de participació.
En darrer lloc, d’acord amb els articles 122.1 i 124 de la LCSP, qualsevol modificació dels plecs que no obeeixin a errors materials, de fet o aritmètics comporta necessàriament la retroacció d’actuacions, sense excepcions.
L’obligació de transparència implica que totes les condicions de la licitació estiguin clarament definides des de l’inici del procediment de contractació de forma clara, precisa i inequívoca en el plec de condicions o en l’anunci de licitació. A títol merament enunciatiu, les modificacions que consisteixen en l’agreujament dels requisits de solvència (Resolució 1180/2019, de 21 d’octubre, del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals); o en la modificació de tres dels cinc paràmetres que defineixen l’objecte del bé a subministrar (Resolució 45/2020, de 3 de març, del Tribunal Administratiu de Contractació Pública de Galícia), o dels criteris d’adjudicació i/o aspectes tècnics o econòmics (Resolució TCCSP 389/2019, de 19 de desembre, ja esmentada), no es poden considerar esmenes d’errors materials i, per tant, en aquests supòsits cal retrotraure les actuacions.
30.11.2020.
La subcontractació en els contractes reservats
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/la-subcontractacio-en-els-contractes-reservats.html
27.11.2020.
Contractes públics d'obra i aplicació de la Directiva sobre lluita contra la morositat en les operacions comercials
Por Isabel Gallego Córcoles
19/11/2020
STJUE 18 de noviembre de 2020 (ECLI:EU:C:2020:937).
La sentència respon a una qüestió prejudicial elevada per un jutge italià. La normativa italiana excloïa als contractes públics d'obra de l'concepte d ' "operacions comercials" a efectes de l'aplicació de la normativa de transposició de Directiva 2000/35 / per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comerciales1. La norma europea defineix "operacions comercials" com "les realitzades entre empreses o entre empreses i poders públics que donin lloc al lliurament de béns oa la prestació de serveis a canvi d'una contraprestació".
======================================
1 En aquesta matèria, està ara vigent Directiva 2011/7 / UE d'Parlament Europeu i de Consell, de 16 de febrer de 2011, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.
-- font: Observatorio de Contratación Pública (ObCP)
25.11.2020.
El Govern relaxarà els controls en contractació pública i subvencions
Les empreses adjudicatàries de contractes de menys de 200.000 euros no hauran d'acreditar la seva solvència econòmica ni financera.
L'Executiu aprovarà imminentment per reial decret la relaxació dels controls en matèria de contractació pública i concessió de subvencions, amb l'objectiu d'agilitar la tramitació dels fons europeus. Una laxitud que afectarà especialment als contractes de menys de 200.000 euros en què no serà requisit que l'empresa beneficiària demostri la seva solvència.
Segons l'esborrany de l'reial decret llei de reformes administratives lligades a el pla de recuperació, el contingut ha avançat la Cadena SER i a què ha tingut accés Vozpópuli, tots els contractes i acords que es vagin a finançar amb càrrec als 140.000 milions d'Fons de Recuperació i Resiliència de la Unió Europea es podran tramitar de forma urgent, el que suposa una reducció generalitzada de tots els terminis de procediment.
Per als contractes d'obres de menys de 200.000 euros i els contractes de subministraments i serveis de menys de 100.000, les empreses no hauran de demostrar la seva solvència. "Les podrà ser d'aplicació la tramitació prevista a l'apartat 6 de l'article 159 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic", diu el decret.
Aquest apartat 6 recull que "el termini per a la presentació de proposicions no pot ser inferior a deu dies hàbils a comptar de l'endemà de la publicació de l'anunci de licitació en el perfil de l'contractes" i que "es eximirà els licitadors de la acreditació de la solvència econòmica i financera i tècnica o professional ".
Els contractes d'obres de menys de 5,3 milions d'euros i els de subministraments i serveis inferiors a 138.999 s'han de tramitar amb un procediment obert simplificat ordinari.
Laxitud també en les subvencions
El decret també aprovaria mesures en matèria de gestió de subvencions. D'una banda, es podran tramitar per procediment d'urgència i s'eliminen requisits d'informes i autoritzacions preceptives i, d'altra, el Govern es guarda la possibilitat de concedir subvencions sense concurs.
"Es preveu la possibilitat d'atorgar subvencions de concurrència no competitiva, a càrrec de el Fons de Recuperació, per a aquelles subvencions l'objectiu sigui finançar actuacions o situacions concretes que no requereixin de valoració comparativa amb altres propostes", admeten. Aquestes es concediran per ordre d'arribada, apunten.
Fins a la data, segons l'article 75 de Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, en el qual es va aprovar el Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, les empreses que rebessin subvencions de més de 60.000 euros havien de presentar un compte justificatiu en què detallaran que complien amb les condicions imposades en la subvenció, indicaran les activitats realitzades i els resultats obtinguts.
Havien incloure a més, informació sobre les despeses i inversions de l'activitat, amb identificacióndel creditor i de el document, el seu import, data d'emissió i, si escau, data de pagament, etc., que després serien revisades per l'òrgan concedent.
No obstant això, amb aquest nou decret, s'eleva aquest llindar de 60.000 a 100.000 euros, fet que suposa que totes les subvencions per menys d'aquesta quantia no hauran de presentar aquest compte.
Presentació de factures i deutes
L'article 67 de l'esborrany de l'decret relaxa també les condicions que han de complir les empreses beneficiàries de les subvencions. Per exemple, "les bases reguladores (de la subvenció de torn) podran eximir de l'obligació de presentar aquelles factures que tinguin un import inferior a 3.000 euros".
A més, tot i que fins a la data per a subvencions de més de 3.000 euros les empreses havien de demostrar estar a l'corrent de pagaments a Hisenda ia la Seguretat Social, ara aquest llindar s'ha elevat fins als 10.000 euros. "S'eleva fins a 10.000 euros el límit de 3.000 euros per haver d'acreditar compliment d'obligacions tributàries i amb Seguretat Social", recull l'esborrany, i també es relaxen els requisits de les memòries econòmiques.
"Per als supòsits en què les sol·licituds hagin de venir acompanyades de memòries econòmiques, es flexibilitzaran els compromisos plasmats en les mateixes, en el sentit que es permetin compensacions entre els conceptes pressupostats, sempre que es dirigeixin a assolir la finalitat de la subvenció", afegeixen.
23.11.2020.
La contractació pública com a instrument per superar la crisi econòmica post-Covid
Cal extremar les mesures per facilitar la participació de les pimes en els contractes públics.
La gran crisi econòmica que està deixant la sanitària generada per la Covid-19, exigeix un esforç especial d'aportació de fons públics i d'eficiència en el maneig dels mateixos. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya preveu una inversió de 72.000 milions entre els anys 2021 i 2023, provinents de Fons per a la Reconstrucció de la Unió Europea. Una bona part d'aquests diners es gestionarà mitjançant contractes públics. El sector públic gestiona mitjançant contractes al voltant de l'15% de l'PIB nacional, percentatge que s'incrementarà considerablement en aquests anys. Una adequada articulació d'aquest mecanisme de col·laboració entre el sector públic i privat que suposa tot contracte, permetrà un major impacte global en l'economia, directe i indirecte.
La normativa comunitària (directives de 2014) i espanyola (Llei de Contractes de el Sector Públic 9/2017, LCSP; i RDL 3/2020, de contractació en determinats sectors) imposen una utilització estratègica i íntegra de la contractació pública. Això suposa desterrar la corrupció i orientar els contractes que se celebrin per coadjuvar a les polítiques comunitàries en matèria social, mediambiental, d'innovació i de foment de les pimes. Es tracta no de gastar més, sinó de gastar millor.
No obstant això, com han posat de manifest informes de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), la OIReScon (Oficina Independent de Regulació i supervisió de la contractació) i memòries de tribunals de recursos contractuals, la utilització estratègica de la contractació pública està poc estesa i segueixen apareixent denúncies per corrupció i pactes col·lusoris lligats a contractes públics. Resulta per tant imprescindible que tots els poders adjudicadors redoblin els seus esforços per fer efectiva la màxima rendibilitat social dels contractes públics. Sense descuidar els aspectes socials i mediambientals en els contractes, potser la millor política social sigui l'ocupació de qualitat que generen les pimes innovadores.
Per potenciar la innovació empresarial a través dels contractes públics, cal ampliar els mecanismes de finançament i incentivar, també a les entitats locals, la "compra pública d'innovació" (compra de tecnologia i serveis innovadors) i de la "compra pública pre -comercial "(amb la participació en els propis processos d'R + d + I); a més, s'ha de promoure la innovació en totes les fases de procediment de contractació: en la definició de l'objecte de el contracte, en la valoració de les ofertes tècniques i amb la imposició de condicions especials d'execució.
L'objectiu de promoure una major participació de les empreses petites i mitjanes en la contractació pública, deriva de el pes que tenen en l'economia europea, són la seva "espina dorsal" (Comissió Europea 2014). És el sector més ampli i que més ocupació i valor afegit genera en l'UE (en el nostre país (71,9% l'ocupació empresarial i el 61,3% el valor afegit brut). No obstant això, tot just reben el 35% dels contractes públics i un percentatge econòmic inferior. les pimes són també el sector més vulnerable a les crisis i l'actual està resultant especialment letal per a aquestes empreses. cal extremar les mesures per facilitar la participació de les pimes en els contractes públics, especialment generalitzant la licitació dels contractes en lots, com imposa la legislació comunitària i espanyola, sobretot en les obres, on al nostre país és excepcional en veure lots (a diferència, per exemple, del que passa a França). Reduir les càrregues administratives i econòmiques (en garanties i temps de pagament especialment) i simplificar els criteris d'adjudicació, ajudaran també a incrementar la presència de pimes en les licitacions públiques, el que es traduirà en una major co ncurrencia competitiva i una major especialització en els adjudicataris.
Finalment, han de redoblar-els esforços per minimitzar la corrupció, que detreu entre un 10 a un 25% dels recursos públics que maneja contractació pública (47.5000 milions d'euros a Espanya segons la CNMC, 2015). Per això cal reforçar els mecanismes que garanteixen la transparència material en totes les fases de la contractació, especialment en les "zones fosques" (OCDE, 2007). Per això, a més d'objectivar a l'màxim l'adjudicació, és imprescindible garantir unes especificacions tècniques que no restringeixin la concurrència i controlar que s'executa el contractat en les condicions de temps, preu i qualitat pactades.
Aconseguir aquesta major rendibilitat social dels contractes públics, millorar la seva eficiència, és una feina que requereix la implicació de tots els intervinents en el procediment de la contractació, amb un decidit impuls polític i un reforç de professionalització de tots els intervinents en els processos de contractació, tant de la banda públic com de l'empresarial.
José Manuel Martínez Fernández, doctor en Dret, és vicesecretari general Ajuntament de Valladolid i director de l'Observatori de Contractació Pública Local de COSITAL.
20.11.2020.
Les constructores proposen obres per 17.000 milions per al fons de la UE
Anci trasllada a Govern un document amb 168 projectes a punt per licitar-
Són obres que majoritàriament necessiten una inversió menor de 100 milions
El sector de la construcció aspira a erigir-se en el principal receptor de les ajudes directes i el finançament que Espanya disposarà a través del Fons de Reconstrucció de la Unió Europea, dotat amb un volum entre les dues partides pròxim als 140.000 milions d'euros. Per això, les organitzacions empresarials s'estan mobilitzant i han començat a traslladar propostes concretes a Govern i a les diferents administracions públiques perquè les incloguin en les sol·licituds a la Comissió Europea.
L'Associació Nacional de Constructors Independents (Anci) ja ha remès a el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i a el Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, així com a altres organitzacions empresarials i entitats territorials un exhaustiu document que de moment inclou 168 projectes concrets que suposen una inversió total de 16.983.000 d'euros. Aquest llistat està viu i l'organització que presideix Jaime Lamo de Espinosa "vol comptar amb tot al sector, amb tot aquell interessat a sumar i en aquesta línia s'està treballant".
La majoria de les actuacions són de fins a 100 milions d'euros d'inversió que es troben en una fase madura
Es tracta de projectes incardinats en alguna de les deu polítiques palanca previstes pel Govern, així com referenciada la seva aportació a l'acompliment de l'Agenda 2030 (Objectius de Desenvolupament Sostenible -ODS- en els que impacta). La majoria de les actuacions són de fins a 100 milions d'euros d'inversió que es troben en una fase madura, llestos per a licitar, una condició que el sector considera "crucial per a l'aprofitament i l'execució en temps i forma dels fons europeus". "El dèficit inversor acumulat des de fa més d'una dècada permet identificar actuacions necessàries postergades", assenyalen des de l'organització que aglutina les constructores no cotitzades.
Un escenari que, a més, l'pandèmia està agravando.Como mostra d'aquest dèficit, n'hi ha prou observar l'evolució de les licitacions en infraestructures. El 2009, el conjunt de les Administracions Públiques va treure concursos per gairebé 40.000 milions d'euros i en 2019 la xifra es va limitar a menys de 19.000 milions. Un volum que encara serà inferior a 2020. Les dades demanades per Seopan fins al setembre constaten una caiguda de l'licitació pública de l'33,6% respecte a el mateix període del l'any passat. I en termes de contractació, l'evolució ha estat similar en l'última dècada i en el present exercici, en els nou primers mesos, la caiguda arriba al 41,9%.
Totes les obres encaixarien en les condicions que exigeixen el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i el React EU
Totes les obres encaixarien en les condicions que exigeixen el Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i el React EU. Dels projectes, 142 corresponen a actuacions per part de l'Administració General d'Estat, amb una inversió total de 13.796.000 d'euros. A el Ministeri de Transports, encapçalat per José Luis Ábalos, li corresponen 110, amb 12.317.000, amb el focus en xarxes interurbanes de transport, accessibilitat i mobilitat urbana i mercaderies i logística.
Mentrestant, el de Transició Ecològica abastaria 32 iniciatives amb un pressupost de 1.479 milions d'euros encaminats fonamentalment a accions en matèria d'aigua (abastament, depuració, regadius i regulació d'avingudes i inundacions) i medi ambient.
Per a algunes d'aquestes àrees d'actuació i en l'àmbit de la salut, Anci proposa per ara 21 projectes a les comunitats autònomes, amb 2.787 milions d'inversió, i cinc a les administracions locals, amb 400 milions.
Carreteres i AVE, al capdavant
Per tipus d'infraestructures, les carreteres representen la major partida, amb 7.184.000 d'euros, seguides de l'AVE, amb 2.668.000; la mobilitat urbana (metro), amb 1.930 milions; el ferrocarril convencional, 1.898 milions; les hidràuliques, 1.758 milions; ports, 600 milions; logístiques, 460 milions; hospitalàries, 295 milions; autobús, 140 milions, i aparcaments, 50 milions.
19.11.2020.
Defensa subhasta 18 actius immobiliaris per 4,9 milions d'euros
https://www.ejeprime.com/empresa/defensa-subasta-18-activos-inmobiliarios-por-49-millones-de-euros.html
