Notícies Actualitat
04.02.2021.
Darreres modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. Especificitats en la tramitació dels contractes i acords marc finançats amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Darreres modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic
La disposició final 40 de la Llei 11/2020, de 30 desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021, i la disposició final cinquena del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, introdueixen algunes modificacions en la LCSP, entre les quals cal destacar les següents:
1. S’incrementen els llindars dels procediments oberts simplificats respecte dels contractes de serveis i subministraments:
S’incrementa el llindar del valor estimat dels contractes de subministraments i serveis tramitats pel procediment obert simplificat, que passa de 100.000 euros a 139.000 euros.
S’incrementa el llindar del valor estimat dels contractes de subministraments i serveis tramitats pel procediment obert simplificat abreujat, que passa de 35.000 euros a 60.000 euros.
2. S’eliminen determinats requeriments de verificació dels requisits dels mitjans propis personificats:
Pel que fa als encàrrecs a mitjans propis d’una única entitat del sector públic (art. 32.2.b de la LCSP) o de dos o més poders adjudicadors (art. 32.4.b de la LCSP) o els encàrrecs a mitjans propis personificats per part d’entitats pertanyents al sector públic que no tinguin la consideració de poder adjudicador (art. 33 de la LCSP), bàsicament la modificació introduïda consisteix a suprimir:
L’obligació de reflectir en la memòria integrant dels comptes anuals de l’ens destinatari de l’encàrrec el compliment dels requisits per ser considerat mitjà propi.
L’obligació de l’auditor de comptes de verificar-ho en la realització de l'auditoria dels comptes anuals.
Aquestes modificacions no afecten els requeriments que la LCSP exigeix a les entitats del sector públic per poder tenir la condició de mitjà propi, sinó únicament determinats aspectes de la verificació del compliment d’aquests requisits.
3. S’elimina un dels conceptes indemnitzables per raó de la suspensió dels contractes:
Respecte dels conceptes indemnitzables relatius a la suspensió dels contractes que disposa l’article 208 de la LCSP, se suprimeix amb caràcter general com a concepte indemnitzable el 3% del preu de les prestacions que hagi d’haver executat el contractista durant el període de suspensió.
4. S’exclou de la LCSP la contractació entre dues societats públiques que no siguin poder adjudicador:
A aquest efecte, la Llei general de pressupostos afegeix un nou apartat 6 a l’article 321 de la LCSP, per tal d’excloure de l’àmbit d’aplicació de la LCSP els contractes entre dues societats mercantils pertanyents al sector públic que no tinguin caràcter de poder adjudicador, sempre que es compleixin les condicions següents:
La societat mercantil contractant ha de posseir de manera directa o indirecta la totalitat del capital social de la contractista o viceversa, o una tercera societat també del sector públic, que tampoc no tingui el caràcter de poder adjudicador, ha de ser titular del 100% del capital social de les dues primeres.
Els contractes han de tenir per objecte l’adquisició de béns o la prestació de serveis que siguin necessaris per dur a terme l’activitat mercantil pròpia de l’objecte social de l’entitat contractant.
Els contractes no han de distorsionar la lliure competència en el mercat. A aquest efecte, és necessari sol·licitar a l’autoritat de la competència corresponent un informe previ que analitzi els contractes concrets o categories generals de contractes de característiques similars que la societat tingui previst subscriure; aquest informe s’ha d’emetre en un termini màxim de 20 dies hàbils.
Especificitats de la tramitació dels contractes i acords marc finançats amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Les mesures adoptades pels estats membres de la Unió Europea per intentar mitigar la propagació de la covid-19, han tingut un dràstic impacte econòmic i social, que ha fet necessària una reacció ràpida i l’adopció de mesures urgents i contundents per contrarestar les conseqüències d’aquesta crisi sense precedents i impulsar la ràpida recuperació econòmica. A aquests efectes, la Unió Europea ha posat en marxa un instrument europeu de recuperació (el pla Next Generation EU).
El BOE núm. 341, de 31 de desembre de 2020, va publicar el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Els articles 49-58 del capítol III del títol IV del Reial decret llei estan dedicats a les especialitats en matèria de contractació pública. Aquestes són les mesures principals que estableix aquest Reial decret llei, que afecten la contractació per part del sector públic de Catalunya pel que fa als contractes i acords marc finançats amb fons procedents de la UE:
1. Tramitació per urgència i preferència en la seva tramitació:
La norma estableix l’obligació que els òrgans de contractació, primer de tot, valorin si cal o no la tramitació urgent de l’expedient i, en cas afirmatiu, cal que ho justifiquin a l’expedient. Si es tracta de contractes de serveis, subministraments o obres subjectes a regulació harmonitzada, l’expedient ha d’incorporar la declaració d’urgència i motivar la urgència en l’anunci de licitació.
Aquests contractes i acords marc gaudeixen de preferència en la seva tramitació i els terminis per emetre els informes respectius queden reduïts a 5 dies naturals, sense possibilitat de pròrroga.
Les especificitats dels procediments i de la tramitació per urgència d’aquests contractes respecte del procediment d’urgència regulat en l’article 119 de la LCSP són les següents:
Respecte del procediment obert, s'estableix la reducció a la meitat dels tràmits del procediment, i el termini de presentació d’ofertes no pot ser inferior a 15 dies naturals des de l’enviament de l’anunci de licitació, en els mateixos termes que la LCSP.
Pel que fa al procediment obert simplificat, la tramitació per urgència no comporta la reducció dels terminis de tramitació, com ja estableix amb caràcter general la LCSP, si bé s’introdueixen algunes novetats a tenir en compte:
Com a principal novetat destaquem la modificació dels llindars, que passen a ser de 5.350.000 euros per a les obres (2.000.000 euros en la LCSP) i de 214.000 euros per a serveis i subministraments (139.000 euros en la LCSP).
Si bé es manté en 15 dies naturals com a mínim el termini de presentació d’ofertes en els contractes de serveis i subministraments, es rebaixa també a 15 dies naturals per als contractes d’obres (20 dies d’acord amb la LCSP).
Si s’han establert criteris d’adjudicació subjectes a judici de valor, s’estableix com a novetat que la valoració l'han de fer els tècnics de l’òrgan de contractació en un termini màxim de 4 dies naturals.
En el procediment obert simplificat abreujat també s’estableixen algunes novetats:
També s’augmenten els llindars, que passen a 100.000 euros per a serveis i subministraments (60.000 euros en la LCSP) i a 200.0000 euros per a les obres (80.000 euros en la LCSP).
Es redueixen els terminis de presentació de les proposicions a 8 dies naturals, en lloc dels 10 dies hàbils que la LCSP disposa amb caràcter general; també es redueix a 5 dies naturals el termini establert per a les compres corrents, que en la LCSP és de 5 dies hàbils.
En els procediments restringits i de licitació amb negociació, la tramitació per urgència establerta en aquest Reial decret llei no introdueix cap novetat a destacar.
En darrer lloc, pel que fa a la concessió d’obres i la concessió de serveis subjectes a regulació harmonitzada, s’estableix, en els mateixos termes establerts en la LCSP, que els terminis no són susceptibles de reducció.
2. Ampliació de la durada dels contractes de subministraments i serveis de caràcter energètic
Si bé la LCSP ja establia amb caràcter excepcional que la durada dels contractes es pogués ampliar en determinats supòsits (art. 29.4 de la LCSP), el Reial decret llei ho estableix de manera expressa pel que fa als contractes de subministrament i serveis de caràcter energètic (amb durada màxima de 10 anys).
3. Elaboració de plecs tipus
S'estableix la necessitat de promoure l'elaboració de plecs tipus de clàusules tècniques i administratives, per tal d’homogeneïtzar i agilitar els processos de contractació. Aquests plecs han d'incorporar criteris verds, digitals, d'innovació, de foment de pimes i de responsabilitat social.
4. Reducció dels terminis del recurs especial en matèria de contractació
Per als procediments de contractació finançats amb el fons de la UE i tramitats electrònicament, el termini per formalitzar el contracte és de 10 dies naturals a partir del dia següent al que s’hagi remès l’adjudicació per mitjans electrònics -l’article 153.3 de la LCSP estableix amb caràcter general un termini de 15 dies hàbils des de la remissió de la notificació de l’adjudicació.
El termini per interposar recurs és de 10 dies naturals (l’article 50 de la LCSP estableix amb caràcter general un termini de 15 dies hàbils).
També s’estableix que els òrgans de resolució de recursos en matèria de contractació pública s’han de pronunciar en el termini de 5 dies hàbils sobre l’admissibilitat i el manteniment de les mesures cautelars adoptades, incloent-hi els casos de suspensió automàtica.
Hem destacat les principals novetats introduïdes per aquestes dues normes amb una afectació pel que fa al sector públic de Catalunya, si bé cal tenir en compte que, en el moment d'enviar a publicar aquest article, el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, estava pendent de convalidació pel Congrés dels Diputats. D'altra banda, el Govern de la Generalitat està treballant en un projecte de decret llei per tal d’adoptar mesures urgents per implementar i gestionar els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-UE per al sector públic de Catalunya, que també inclourà especialitats en la tramitació dels contractes i acords marc que es financin amb aquests fons.
FONT: GENCAT.CAT
02.02.2021.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-6/20, sobre la possibilitat d'exigir als licitadors, com a requisit de qualificació, que aportin, juntament amb la seva oferta, l'autorització d'activitat o la inscripció en el cor
El dia 28 de gener de 2021 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si els articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18 -relatius als principis d'adjudicació de contractes i a l'habilitació per exercir l'activitat professional, respectivament- s'oposen a unes normes nacionals d'acord amb les quals, en dos contractes públics destinats a la compra i a la distribució d'ajuda alimentària en favor de les persones menys afavorides, el poder adjudicador imposa als licitadors, per apreciar la seva qualificació, que acreditin, amb la presentació de les seves ofertes, que havien obtingut de l'autoritat competent d'Estònia les autoritzacions d'activitat o que figuraven en els corresponents registres nacionals.
L'Advocat General suggereix respondre que els articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18/CE "s'han d'interpretar en el sentit que el poder adjudicador no podrà exigir, com a requisit de qualificació i sota pena d'exclusió, que els licitadors o els candidats aportin, juntament amb la seva oferta, les autoritzacions d'activitat o les inscripcions en els registres, expedides per les autoritats de l'estat membre del lloc del contracte, quan aquells licitadors o candidats comptin amb l'habilitació professional reconeguda en el seu propi estat membre".
Així mateix, assenyala que aquests preceptes de la Directiva 2004/18/CE "no s'oposen, però, a què, si a l'anunci del contracte o al plec de condicions es requereix, justificadament, que l'adjudicatari disposi d'un establiment a l'estat membre del poder adjudicador, els licitadors estiguin obligats a acreditar, en la fase d'execució del contracte i en relació amb aquest establiment, que posseeixen les pertinents autoritzacions o inscripcions en els registres, expedides per les autoritats competents per al control sobre les operacions de producció, transformació i distribució d'aliments en aquest estat membre, d'acord amb l'article 6 del Reglament (CE) núm. 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris" -que preveu, entre altres pressupostos, que els operadors de productes alimentaris han de posseir un establiment en el territori de l'Estat en el qual l'autoritat competent exerceixi les seves funcions públiques.
29.01.2021.
Els Fons Next Generation com a oportunitat per capgirar la crisi i construir futur
Article de Mercè Corretja, directora general de Contractació Pública
Arrel de la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la pandèmia de la Covid-19, la Unió Europea ha posat en marxa un programa d’ajudes als estats membres molt ambiciós. Es tracta dels anomenats genèricament Fons Next Generation, un paquet econòmic aprovat pel Consell Europeu de 21 de juliol de 2020, que comprèn dos tipus de mesures: un pressupost europeu a llarg termini reforçat per al període 2021-2027, i el Fons Next Generation-UE, amb un import econòmic total de 750.000 milions d’euros. Els Fons Next Generation comprenen subvencions i préstecs i es fonamenten en tres pilars:
a) Instruments de suport als estats per recuperar-se, reparar els danys i sortir reforçats de la crisi.
b) Mesures per impulsar la inversió privada i donar suport a les empreses amb dificultats per rellançar l’economia.
c) Aprendre de l’experiència de la crisi i reforçar els programes clau de la UE, reforçar el mercat únic i fer-lo més resilient i accelerar la doble transició ecològica i digital.
Els instruments més rellevants són el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, dotat amb 672.500 milions d’euros, i els Fons REACT-UE, dotats amb 47.500 milions d’euros. Aquests diners es posaran a disposició dels estats membres per endegar processos de transformació i de reforma i per recuperar les economies malmeses per la crisi de la Covid-19.
Ens trobem, doncs, davant d’una oportunitat única de transformació de les estructures i dels models econòmics i socials per capgirar la situació de crisi en què ens trobem.
L’Estat ha elaborat un Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, les línies mestres del qual es van presentar el mes d’octubre de 2020, i ha aprovat el Reial Decret Llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’administració pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. El Reial Decret Llei, tot i el seu ambiciós títol, regula bàsicament el model de governança del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb una marcada tendència centralitzadora, així com mesures de simplificació i agilitació de la gestió dels fons, en especial pel que fa als procediments administratius, de gestió pressupostària, d’atorgament de subvencions i ajuts, contractuals, de convenis i de constitució de consorcis. Les grans novetats del Reial Decret Llei són la configuració d’una nova forma de col·laboració públic privada, els anomenats “Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica” (PERTE), i la recuperació de les societats d’economia mixta com a possibilitat per a executar concessions d’obres i de serveis que superin els llindars dels contractes harmonitzats. Recordem que la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, dóna a aquestes societats un caràcter totalment residual i exigeix que tinguin una majoria de capital públic.
Des de l’acadèmia i també des de diferents think tank, entitats i empreses, s’han fet moltes propostes per poder canalitzar i aprofitar adequadament aquests Fons. Propostes que abasten des del procés de selecció, posant l’accent en la necessitat de garantir la transparència del procés i el control per evitar conflictes d’interès, fins a la regulació d’un procediment específic per a la tramitació de grans contractes, amb una fiscalització simplificada i una tramitació àgil i ràpida, que concentri les facultats de control en el seguiment i l’execució del contracte i en la realització d’auditories d’impacte, o bé la necessitat de fomentar aliances entre el sector públic i el privat a través de fórmules àgils i flexibles, tenint en compte també mesures específiques per a les PIME i per a les empreses de nova creació. Tanmateix, però, aquestes opcions no han quedat recollides pel Reial Decret Llei 36/2020. Així, per exemple, en l’àmbit de la contractació pública s’ha optat per mesures de curt abast, com són la possibilitat de reduir terminis aplicant el procediment d’urgència previst a l’article 119 LCSP o l’ampliació de les possibilitats d’aplicar els procediments obert simplificat i simplificat abreujat incrementant els llindars.
Tot i la incertesa en el marc normatiu i les competències bàsiques de l’Estat, que poden condicionar el desenvolupament de la Generalitat, cal tenir en compte que el calendari europeu és molt exigent i obliga a tenir tota la despesa compromesa entre el 2022 i el 2023, i una part executada el 2023, la resta fins al 2026. Per tant, no hi ha gaire marge. Per això, ja amb el Pla aprovat per la CORECO el juliol del 2020 i a través de la Comissió d’Experts anomenada CONEXT, el Govern de la Generalitat ha iniciat un procés de recollida i selecció de projectes i iniciatives. Però ara també ens cal preparar i capacitar l’administració pública catalana per poder gestionar aquestes ajudes i poder-les canalitzar cap a les empreses i la ciutadania. Per això cal impulsar les adaptacions normatives necessàries per garantir eficàcia i rapidesa en la gestió però també transparència, control i bona administració. Cal, doncs, adoptar mesures per a simplificar i agilitar la gestió i els procediments d’atorgament d’ajuts i contractes, facilitar els mecanismes per articular aliances entre el sector públic i el privat i, sobretot, establir les mesures organitzatives i sobre recursos humans necessàries per poder fer front al repte dels Fons Next Generation-UE.
FONT: CONTRACTACIO GENCAT
27.01.2021.
El DOCG publica avui la convocatòria d’aquests d’ajuts, i a partir de demà a les 9 hores s’obre el tràmit per sol·licitar-los a través del Canal Empresa
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/394622/empresa-coneixement-obre-dema-linia-dajuts-15-milions-deuros-als-comercos-obligats-tancar-covid-19
25.01.2021.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb els assumptes acumulats C-721/19 i C-722/19, sobre la compatibilitat amb el Dret de la Unió d'una legislació nacional que ordena la renovació d'una concessió sense obertura de licitació
El dia 21 de gener de 2021 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre si és compatible amb el dret a la lliure prestació de serveis i amb la llibertat d'establiment (articles 49 TFUE i 56 TFUE), així com amb la Directiva 2014/23/UE, una normativa nacional que ordena la continuïtat d'una relació concessional existent de loteria nacional instantània, sense obrir un nou procediment de licitació. A més, es planteja si operadors del sector que no s'haguessin presentat a la licitació originària es poden oposar a la renovació, reclamant l'obertura d'un nou procediment de licitació.
L'Advocat General suggereix respondre al Consiglio di Stato (Consell d'Estat, Itàlia) que els articles 49 TFUE i 56 TFUE, així com els articles 3 i 43 de la Directiva 2014/23/UE -que regulen els principis d'igualtat de tracte, no discriminació i transparència, i la modificació de les concessions durant el seu període de vigència, respectivament-, s'han d'interpretar en el sentit que:
"1) Quan el títol originari d'una concessió per a l'explotació de la gestió de les loteries nacionals instantànies preveu la continuïtat de la relació concessional per un segon període de nou anys, a favor del mateix concessionari, aquells articles no s'oposen a què aquesta mesura s'acordi mitjançant una norma amb força de llei, després que l'Administració concedent hagués confirmat que la continuïtat de la relació era d'acord amb l'interès públic i s'atenia al títol originari.
2) A reserva de la verificació que competeix a l'òrgan jurisdiccional remitent, no tenen caràcter substancial, en el sentit de l'article 43 de la Directiva 2014/23, unes modificacions de les condicions concessionals que, conservant el mateix títol, el mateix objecte jurídic, el mateix import de la contraprestació i el seu pagament en dos trams, es limiten a variar les quantitats parcials que el concessionari ha d'ingressar en cadascun d'aquests trams.
3) Els operadors interessats en obtenir l'explotació de la concessió estan legitimats per impugnar la continuïtat de la relació concessional a favor del concessionari, basant-se en què les condicions a les quals aquesta continuïtat se subjecta representen una modificació substancial de la concessió originària. A aquests efectes, és irrellevant que aquests operadors no haguessin participat en la licitació inicial".
FONT: CONTRACTACIO GENCAT
link_ https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==aluBzZ+mQCPys1MAmPcsfTi1NXcGTWUeglj7xAKsIQa6SH/qp+giSsGt8yYCw+2Js+pZu8a9BbsnIFxDUJvkRDznQRT5eD5yBFcZ5rz/GYCYDKBHFNIVxEl2rPhbz5ddiMGemV6Jg7IGVjzERUYjCw==
22.01.2021.
Resolucions del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic
https://contractacio.gencat.cat/ca/contacte/tccsp/resolucions-tccsp/2021/
21.01.2021.
Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació
El dia 31 de desembre de 2020 es va publicar en el DOGC aquesta Llei, que té per objecte garantir el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació i eradicar qualsevol actuació o comportament que puguin atemptar contra la dignitat de les persones i contra el lliure desenvolupament i la lliure expressió, sense cap mena de discriminació, de la pròpia personalitat i de les capacitats personals. A aquests efectes, la Llei regula els drets i les obligacions de les persones físiques i de les persones jurídiques, tant públiques com privades, i estableix els principis d'actuació que han de regir les mesures dels poders públics destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, tant en el sector públic com en l'àmbit privat (article 1); i s'aplica a totes les persones físiques i jurídiques, tant del sector públic com de l'àmbit privat, situades o que actuïn en el territori de Catalunya, en tots els àmbits d'actuació i amb independència que operin de manera personal, presencial i directa, en l'entorn de les xarxes socials o per mitjans telemàtics amb origen o destí a l'àmbit territorial de Catalunya (article 2).
Pel que fa a la contractació pública en l'article 31, relatiu a subvencions públiques i contractació, s'assenyala que "les administracions públiques, en l'àmbit de llurs competències, per mitjà dels òrgans de contractació respectius i amb relació a l'execució dels contractes que subscriguin, han d'establir condicions especials amb la finalitat de promoure la inclusió, la cohesió, la igualtat de tracte i la no-discriminació, d'acord amb el que estableix la legislació de contractes del sector públic". En concret, es disposa que han d'incloure clàusules socials i igualitàries que tinguin en compte tant els col·lectius que requereixen una especial protecció com les persones en risc d'exclusió social. A més, s'indica que les administracions públiques no poden establir cap tipus de contracte que no respecti les condicions d'aquesta Llei, ni contractar amb entitats que promoguin desigualtats per algun dels motius a què fa referència l'article 1 de la Llei -com són, entre molts altres, l'origen territorial o nacional i xenofòbia, l'edat, i la llengua o identitat cultural.
D'altra banda, en el Títol V de la Llei, s'estableix un règim d'infraccions i sancions, i en aquest sentit, en l'article 45, es disposa que l'òrgan que resolgui l'expedient sancionador pot imposar, a més de la multa corresponent, una o més d'una de les sancions accessòries que aquest precepte assenyala, entre les quals es troba la prohibició de contractar amb l'Administració de la Generalitat i amb els organismes i ens públics que en depenen, "per un període de com a màxim un any", per la comissió d'infraccions greus, i "per un període d'entre un any i un dia i tres anys", per a comissió d'infraccions molt greus.
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final tercera, entra en vigor en el termini d'un mes a comptar de la data de publicació en el DOGC.
18.01.2021.
Les ofertes gratuïtes o a preus irrisoris en prestacions accessòries: baixa anormal i alteració de la proporcionalitat en el càlcul de puntuació
M’ha semblat important analitzar una resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, concretament la Resolució núm. 348/2020, de 29 d’octubre de 2020, per veure què s'ha de tenir en compte i com podem procedir quan ens trobem davant de la presentació d’ofertes per a alguna de les prestacions accessòries del contracte amb un preu irrisori o de zero euros.
Aquesta Resolució planteja quines conseqüències pot tenir la presentació per part dels licitadors d’ofertes de 0,01 euros i 0,0001 euros per a alguns dels preus unitaris demanats; si aquests preus poden ser considerats com valors anormals o desproporcionats i si es poden admetre si el seu valor és gairebé zero.
El recurs presentat es planteja en una licitació en la qual els preus de referència són unitaris i no un preu alçat. Aquest recurs es fonamenta, en primer lloc, en l'admissió improcedent de l’oferta de l’empresa adjudicatària pel fet de considerar que una gran part dels preus unitaris oferts incorrien en valors anormals o desproporcionats i, tot i així, l’òrgan de contractació no va obrir la peça separada de justificació, en contra del que disposa el mateix plec i l’article 149 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. A aquest respecte, la part recurrent al·lega que diversos preus unitaris oferts per l’empresa adjudicatària per un import de 0,0001 euros superaven el llindar de baixa establert en els plecs per remissió a l’article 85.2 del RGLCAP —això és, ser inferior en més d’un 20% a l’única altra oferta presentada a la licitació, de 0,01 euros. L’empresa adjudicatària ha defensat que la seva oferta, considerada en conjunt en els termes expressats en els plecs, no incorre en valors anormals o desproporcionats, i que també la part recurrent, en altres preus unitaris, ofereix valors inferiors més enllà del llindar de l’article 85 del RGLCAP. També raona la viabilitat econòmica de la seva oferta.
En segon lloc, i de forma subsidiària a l’al·legació anterior, la part recurrent al·lega també que l’empresa adjudicatària n'hauria de ser exclosa pel fet de presentar tarifes de preus unitaris per uns imports de 0,0001 euros i, per tant, en unes magnituds inexistents, no susceptibles d’una representació monetària real, sense possibilitat d’arrodoniment ni ser el resultat d’operacions matemàtiques que exigeixen la utilització de més de dos decimals, i descomponen de manera irreal la unitat monetària legalment vigent, injustificadament, amb contravenció dels principis de concurrència, transparència i igualtat en la licitació.
L’empresa adjudicatària, pel que fa a aquesta segona qüestió, s’oposa a l’exclusió sol·licitada, i assenyala que en cap cas es desprèn dels plecs l’obligatorietat de fixar un nombre màxim de decimals. Així mateix, explica que el baix valor assignat a aquestes prestacions queda compensat amb els preus oferts en altres apartats, entre aquests el relatiu a la prestació principal del contracte, que cobririen els costos de personal i de desplaçaments necessaris per realitzar els serveis indicats.
Davant d’aquestes al·legacions, el Tribunal manifesta el següent:
I. En relació amb la primera, constata que es dona la circumstància que tant l’empresa adjudicatària com la part recurrent han ofert preus irrisoris en una sèrie de serveis “complementaris”, amb la particularitat que si bé l’empresa yyy ofereix 0,01 euros per cadascun d’aquests serveis, l'empresa xxx n’ofereix 0,0001, i aquesta darrera se situa, per tant, a una diferència superior a les 20 unitats percentuals fixades per l’article 85 del RGLCAP.
Ara bé, a la qüestió sobre si aquesta diferència entre els preus unitaris de 0,01 i 0,0001 euros oferts per les licitadores en aquests serveis concrets comporta que l’oferta de l’empresa xxx contingui valors anormals o desproporcionats en aplicació dels paràmetres fixats en els plecs, la resposta d’aquest Tribunal és negativa. Ho fonamenta en el fet que en el contracte de referència se segueix un sistema de preus unitaris de tal manera que l’oferta de cada licitador no està integrada per un valor global, que determina el preu pel qual ofereix subministrar els productes i prestar els serveis objecte del contracte, en conjunt, sinó per un valor per cadascuna de les unitats en què es descompon aquest contracte mixt de subministrament i serveis.
Així, el preu que finalment arribi a percebre el contractista seleccionat dependrà del nombre d’unitats que se li encarregui durant la vigència del contracte. En aquests casos, cal tenir en compte el conjunt d’actuacions que integren l’objecte del contracte, i no és congruent amb la finalitat de la figura de les ofertes amb valors anormals o desproporcionats la seva fixació per referència a cadascun dels articles o serveis en els quals el contracte es descompon, individualment considerats, i sense tenir-ne en compte el conjunt. Així, es permet als licitadors que puguin fer una oferta més baixa en una de les prestacions o serveis a contractar, que es compensi amb una altra més ajustada al pressupost de licitació.
Doncs bé, malgrat la diferència de preus unitaris esmentats, el Tribunal considera que això no desvirtua l’oferta considerada en conjunt. I a més fa referència a la ponderació que té la valoració d’aquests preus, ja que es tracta de serveis amb una ponderació de 30 punts sobre els 90 punts assignats al global de l’oferta econòmica, que són de caràcter clarament accessori. En altres paraules, l’eventual temeritat al·legada en el recurs quedaria circumscrita a unes prestacions del contracte amb un valor econòmic no superior a l’1% del pressupost base de la licitació, de 100.000 euros més IVA.
II. Sobre la segona qüestió plantejada en el recurs, és a dir, si aquests preus oferts per l’adjudicatària de 0,0001 euros resulten admissibles, el Tribunal destaca que, d’una banda, els plecs de la licitació no imposen cap limitació al nombre màxim de decimals dels preus unitaris a incloure en el model de proposició i, en tractar-se d’oferta de preus unitaris, el preu que finalment acabarà percebent dependrà de les unitats encarregades finalment durant la vigència del contracte; si agafem el volum previst per l’òrgan de contractació, que s’estableix en 100 unitats, aquest nombre per l’import de 0,0001 euros donaria com a resultat un preu total de 0,01 euros i, per tant, igual a la mínima unitat monetària possible.
És interessant que en els fonaments jurídics el Tribunal recalqui que cal admetre la possibilitat que un licitador ofereixi una prestació o una unitat o partida de la prestació de forma gratuïta, sobretot si es tracta de partides que es corresponen amb obligacions accessòries de les principals, sempre que s’ofereixi un preu positiu del conjunt de les prestacions, en el benentès que necessàriament no desvirtua la necessària onerositat del contracte, cosa que, en el cas examinat, és evident, atès el valor relatiu d’aquests serveis accessoris sobre el conjunt del contracte (vegeu també l’article d’aquest espai Principi de caràcter onerós del contracte enfront de la presentació d'ofertes a preu zero). Però remarca que aquesta admissibilitat de preus a zero, o a valors propers a zero, se subordina al fet que la fórmula de càlcul de puntuació no quedi desvirtuada i doni lloc a resultats que no permetin una ordenació proporcional de les ofertes, que no ens pugui conduir al resultat final que suposi atorgar una puntuació més elevada en el criteri preu a qui, en conjunt, ha realitzat una oferta més cara. En aquests casos, la doctrina ha considerat que l’oferta es realitza en frau de llei (resolucions 513/2020, 407/2020, 176/2020 i 1044/2018 del TACRC).
Això és el que considera el Tribunal que succeeix en aquest cas concret, atès que, a conseqüència de l’aplicació dels valors oferts per les dues licitadores en la fórmula matemàtica fixada en el plec per al càlcul de la puntuació dels criteris, els preus de 0,0001 euros de l’adjudicatària han comportat l’obtenció de la màxima puntuació en aquest punt, mentre que els preus de 0,01 euros de la part recurrent li han comportat l’obtenció de 0,3 punts.
Tot i que les dues empreses licitadores ofereixen preus igual d’irrisoris amb la voluntat d’oferir el mínim preu possible per aquestes prestacions, l’adjudicatària ofereix un preu amb un nombre més elevat de decimals i aquest fet li permet obtenir la màxima puntuació en els criteris vinculats a aquestes prestacions —que representen un 30% de la puntuació global econòmica– i, al mateix temps, com a conseqüència de l’aplicació de la fórmula prevista, la recurrent obté una puntuació de quasi zero punts, tot i oferir un import que és igual d’irrisori i no té cap efecte econòmic significatiu per a l’òrgan de contractació. Per tant, l'empresa xxx, tot i obtenir menys punts en la resta de criteris econòmics, pel fet de fer una oferta més cara en les prestacions principals, obtingui una millor puntuació econòmica global.
El Tribunal estima el recurs presentat i retrotrau les actuacions al moment de la valoració dels criteris d’adjudicació, a fi que l’òrgan de contractació doni un tractament igualitari a la valoració de les dues ofertes en tots els criteris, on l’adjudicatària ha ofert 0,0001 euros i la recurrent 0,01 euros, tot considerant que, en aquests casos, a l'efecte de l’aplicació de la fórmula prevista, les dues ofereixen el mateix import de 0,01 euros, en el benentès que la voluntat compartida i posada de manifest per les dues licitadores no és cap altra que prestar aquests serveis a gratuïtat i amb imputació del seu cost a altres partides.
En resum, el que estableix el Tribunal en aquesta Resolució és el següent:
En els contractes que tenen per objecte diferents prestacions i els licitadors han d’ofert diversos preus unitaris, per determinar si l’oferta pot contenir valors anormalment baixos cal tenir en compte el conjunt de l’oferta.
L'oferta de preu zero o quasi zero en alguna partida del contracte pot ser admesa i no afecta el principi d'onerositat si l'oferta en conjunt és positiva.
L’admissibilitat d’aquests preus propers a zero no pot propiciar que la fórmula del càlcul de puntuació quedi desvirtuada i que es pugui arribar a atorgar una puntuació més gran en el criteri preu a l'oferta més cara, ja que estaríem davant d’un frau de llei.
14.01.2021.
Novetats en matèria d’extinció de contractes d’obra i servei
El passat 29 de desembre de 2020 es va dictar per part del ple de la Sala Social del Tribunal Suprem sentència en unificació de doctrina que resol un recurs en matèria d’extinció de contractes d’obra i servei determinats, i que modifica el criteri jurisprudencial seguit fins a la data.
Per la transcendència del pronunciament judicial, a continuació procedim a contraposar el criteri seguit fins ara amb el de la resolució del Tribunal Suprem, el qual marca jurisprudència per a eventuals pronunciaments judicials futurs.
Fins a la data, el criteri seguit per la jurisprudència del Tribunal Suprem admetia la formalització de contractes d’obra o servei determinats quan l’objecte d’aquests era prestar serveis com a adjudicataris d’una contracta perquè, efectivament, es produïa una necessitat de treball temporalment limitada per l’empresa i objectivament definida, circumstància que les dues parts coneixien al moment de formalitzar al contracte.
El problema que sorgeix d’aquesta interpretació és que, d’acord amb el criteri del Tribunal Suprem, desvirtua el que es consigna a l’article 15.1.a) de l’Estatut dels Treballadors, ja que no és poc habitual que hi hagi empreses l’objecte de les quals sigui precisament el de prestar serveis que altres empreses externalitzen i, a més, també és habitual que aquest tipus de contractes mercantils d’externalització de serveis es prestin sense solució de continuïtat, és a dir, que la seva finalització, si bé està determinada, es torna remota.
Sobre la base d’aquesta consideració, la sentència del Tribunal Suprem entén que no és lícit recórrer a aquest tipus de contractació temporal quan l’activitat de l’empresa no és altra que la de prestar serveis per a tercers, i que en atenció al que regula l’article 15.1.a) de l’Estatut dels Treballadors, el qual posa l’accent en l’autonomia i substantivitat dins de l’activitat de l’empresa, en aquest tipus de supòsits no és possible seguir admetent la contractació temporal perquè l’objecte d’aquests contractes no té ni autonomia ni substantivitat pròpia dins de l’activitat, ja que l’objecte de la contracta és, precisament, l’activitat ordinària, regular i bàsica de l’empresa.
Per tant, la temporalitat de la duració del contracte mercantil amb el client no pot seguir sent justificació de la temporalitat en la contractació, sinó que la duració determinada d’un contracte es justificarà en la particularitat de l’obra o servei, en la mesura que aquesta pugui ser considerada aliena a l’activitat habitual de l’empresa, i, per tant, no permanent.
Per a una informació ampliada de la sentència:
Antecedents:
Aquesta sentència en unificació de doctrina resol el recurs plantejat contra la Sentència del TSJ de Castella-La Manxa núm. 87/2017, la qual resol, al seu torn, el recurs de suplicació interposat contra la Sentència del Jutjat social núm. 2-bis de Ciudad Real.
Al Jutjat Social se li va plantejar la següent controvèrsia:
Un treballador va ser contractat en virtut de contracte d’obra o servei determinat en data 01/03/2000, consignant al contracte de treball en el moment de la seva formalització l’objecte pel qual se’l contractava, que consistia a prestar serveis de manteniment a una tercera empresa.
Després d’una subrogació per canvi en l’empresa adjudicatària i d’una modificació de l’objecte del contracte per ampliació del servei a prestar, finalment el contracte d’obra o servei del treballador és extingit en data 31/08/2015 per finalització dels serveis pels quals havia estat contractat.
Davant d’aquesta extinció, el treballador va demandar l’empresa sol·licitant que es reconegués la nul·litat de l’acomiadament, i subsidiàriament la seva improcedència.
Analitzats els antecedents, el Jutjat Social va estimar parcialment la demanda interposada pel treballador, entenent que l’acomiadament efectuat era procedent i que la relació laboral no podia ser considerada com a indefinida, però que la indemnització que havia d’abonar l’empresa era superior, per una particularitat del conveni col·lectiu d’aplicació.
El treballador va interposar llavors recurs de suplicació contra el referit pronunciament, i el TSJ va revocar la sentència d’instància i va entendre que la relació laboral sí que s’havia de considerar com a indefinida, per la qual cosa el cessament contractual s’havia de considerar com un acomiadament improcedent, condemnant l’empresa a pagar la indemnització corresponent o a readmetre el treballador en les mateixes condicions laborals prèvies a l’extinció.
L’empresa interposa el recurs de cassació en unificació de doctrina en entendre que el contracte d’obra o servei no pot ser considerat en frau de llei, i per tant indefinit, perquè aquest sempre ha estat vinculat al contracte mercantil mitjançant el qual es prestaven serveis de manteniment a una empresa tercera, per la qual cosa l’objecte temporal existeix.
Criteri del Tribunal Suprem:
En primer lloc, cal destacar que en el present supòsit no és aplicable el que disposa l’article 15.1.a) de l’Estatut dels Treballadors, que limita la duració d’aquest tipus de contractes a tres anys, ja que en virtut de la Disp. Trans. 1a de la Llei 35/2010 els contractes temporals concertats amb anterioritat a la promulgació d’aquesta norma se segueixen regint per la normativa vigent en la data de formalització del contracte, pel que en el present supòsit, com que el contracte és de l’any 2000, no s’aplica la limitació temporal de l’Estatut.
A continuació, l’Alt Tribunal entén que “perquè un contracte sigui veritablement temporal, no n’hi ha prou amb l’expressió en el text del mateix de tal caràcter temporal o de duració concreta que se li assigna, sinó que ha de complir inexorablement amb tots els requisits i exigències que la llei imposa”. Aquests requisits consisteixen en:
L’obra o servei que constitueix l’objecte del contracte ha de tenir autonomia i substantivitat pròpia dins de l’activitat laboral de l’empresa, és a dir, no es pot fer ús d’aquest tipus de contracte quan l’activitat a realitzar és la pròpia de l’empresa.
La seva execució, encara que limitada en el temps, ha de ser de duració incerta.
Al contracte s’ha d’especificar amb precisió l’obra o servei objecte.
En el desenvolupament de la relació laboral, el treballador ha d’estar ocupat en l’execució d’aquestes tasques i no en funcions diferents.
Tenint en compte que, en el present supòsit, l’objecte del contracte temporal és precisament l’activitat ordinària de l’empresa, no es pot acceptar que es donin tots els requisits anteriorment referenciats, de manera que no es pot justificar una contractació temporal pel simple fet que la prestació de serveis per part de l’empresa a tercers està limitada en el temps, atès que existeixen altres mecanismes legals per adaptar la plantilla a les necessitats de l’empresa.
12.01.2021.
Ordre HAC/1313/2020, de 20 de novembre, sobre els índex de preus de la mà d'obra i materials per al tercer i quart trimestre de 2019 i el primer i el segon trimestre de 2020
Ordre HAC/1313/2020, de 20 de novembre, sobre els índex de preus de la mà d'obra i materials per al tercer i quart trimestre de 2019 i el primer i el segon trimestre de 2020, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període
El dia 8 de gener de 2021 s'ha publicat en el BOE aquesta Ordre a través de la qual es dona publicitat als índexs de preus de la mà d'obra i materials per al tercer i quart trimestre de 2019 i el primer i el segon trimestre de 2020, aplicables a la revisió de preus de contractes de les administracions públiques; així com als índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període, aprovats per la Ministra d'Hisenda previ informe del Comitè Superior de Preus de Contractes de l'Estat.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/butlleti-jcca/cercador-butlletins-jcca-es/#/detail?id=19835
