Notícies Actualitat
13.09.2021.
Resolucions de l'Assemblea Parlamentària Euronest i del Parlament Europeu
Resolucions de l'Assemblea Parlamentària Euronest i del Parlament Europeu
El dia 8 de setembre de 2021 s'ha publicat en el DOUE la Resolució de l'Assemblea Parlamentària Euronest següent:
- Resolució sobre «Cap a l'eficiència energètica, la diversificació i la independència; abordar les necessitats de capacitat per reforçar la política energètica europea i contrarestar les amenaces a la seguretat energètica en l'Associació Oriental» (2021/C 361/03)
L'Assemblea Parlamentària Euronest "assenyala la importància de les polítiques nacionals de renovació d'edificis i de la introducció, manteniment i l'aplicació de marcs normatius i institucionals que defineixin normes mínimes d'eficiència energètica per als edificis, proporcionin incentius per a la renovació dels edificis i per a l'eficiència energètica en les indústries i les pimes, promoguin l'optimització de les infraestructures energètiques, fins i tot mitjançant criteris mínims d'eficiència energètica per a la contractació pública quan sigui pertinent, i garanteixin una informació adequada als consumidors, inclòs el mesurament precís del consum d'energia".
Així mateix, s'han publicat les Resolucions del Parlament Europeu següents:
- Resolució del Parlament Europeu, de 18 de juny de 2020, sobre l'Estratègia Europea sobre Discapacitat posterior a 2020 (2021/C 362/03)
El Parlament Europeu, considerant que la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) és el primer tractat internacional de drets humans ratificat per la Unió i tots els seus estats membres, i que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea reforça el fet que la CDPD és vinculant per a la Unió i els seus estats membres a l'hora d'adoptar i aplicar la legislació de la Unió, ja que és un instrument del Dret derivat, reconeix els avenços realitzats en l'aplicació de la CDPD esmentada gràcies a l'Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020; i demana a la Comissió que prengui com a base els èxits obtinguts millorant el seu compromís amb els drets de les persones amb discapacitat a través d'una ambiciosa Estratègia Europea sobre Discapacitat posterior a 2020.
En concret, pel que fa a la contractació pública, "expressa la seva preocupació pel fet que la condició ex ante de comprar de forma accessible abans de l'adjudicació d'un contracte públic no s'apliqui prou a nivell nacional"; i "recomana per a això que s'estableixi un portal, de forma similar a la contractació pública ecològica, que contingui totes les directrius relatives a l'accessibilitat".
- Resolució del Parlament Europeu, de 18 de juny de 2020, sobre la política de competència: informe anual de 2019 (2021/C 362/04)
El Parlament Europeu, considerant que la cooperació global en matèria d'aplicació de les normes de competència contribueix a evitar incoherències en les solucions i en els resultats de les mesures d'execució i ajuda a les empreses a reduir els seus costos de compliment, assenyala que en un món globalitzat, la cooperació internacional és fonamental per garantir l'aplicació efectiva de la normativa de competència.
Concretament, en relació amb la contractació pública, "demana a la Comissió que garanteixi la reciprocitat amb els tercers països en matèria de contractació pública, ajuts estatals i política d'inversió, també pel que fa a tenir en compte el dúmping social i mediambiental". Així mateix, "recorda la necessitat d'obrir els mercats de contractació pública de tercers països als quals encara no hi ha accés"; i "insta a la Comissió que treballi a favor de l'adhesió de tercers països clau, com la Xina, a l'Acord sobre Contractació Pública de l'OMC amb una oferta inicial acceptable." A més, "destaca que tots els instrument destinats a millorar l'obertura internacional dels mercats, com l'Instrument de Contractació Pública Internacional de la Unió, la finalització del qual està prevista per a 2021, han d'evitar els tràmits burocràtics addicionals i noves distorsions del mercat amb efectes adversos per a les empreses de la Unió".
D'altra banda, el Parlament Europeu, després de recordar que la Comissió ha d'aplicar el control dels ajuts estatals per igual als operadors europeus i de tercers països a fi d'evitar asimetries amb els competidors estrangers, i prestar més atenció al paper de les empreses públiques amb seu a l'estranger recolzades i subvencionades pels seus Governs d'acord amb modalitats prohibides per les normes del mercat únic de la Unió per a les empreses europea, "insta a la Comissió que prengui en consideració la recent proposta del Govern neerlandès i estudiï la possibilitat d'afegir un pilar a les normes de competència de la Unió que doti a la Comissió dels instruments d'investigació oportuns en els casos en què es consideri que una empresa ha adoptat un comportament «distorsionador» com a conseqüència de subvencions públiques o ha obtingut uns beneficis excessius gràcies a una posició dominant al mercat al seu país d'origen (per exemple, introduint en les normes de contractació pública de la Unió un control relatiu als ajuts estatals per a les empreses de tercers països)".
Finalment, "demana a la Comissió que analitzi i examini adequadament els mercats de contractació pública de tercers països amb els quals mantingui un acord de lliure comerç o estigui negociant-lo, a fi de convenir les millors condicions d'accés per a les empreses europees."
- Resolució del Parlament Europeu, de 19 de juny de 2020, sobre la reobertura de la instrucció contra el primer ministre de la República Txeca per ús indegut de fons de la Unió i possibles conflictes d'interessos (2021/C 362/05)
El Parlament Europeu condemna qualsevol situació potencial de conflictes d'interessos que pugui posar en perill l'execució del pressupost de la Unió i soscavar la confiança dels seus ciutadans en la gestió correcta dels diners dels contribuents de la Unió. En aquest sentit, demana a la Comissió: com a guardiana dels Tractats, que lluiti contra totes les formes de conflictes d'interessos i que avaluï les mesures preventives adoptades pels estats membres per evitar-los; que estableixi un mecanisme de control per abordar la qüestió dels conflictes d'interessos en els estats membres i que posi en marxa una prevenció activa dels conflictes d'interessos, també mitjançant la identificació dels beneficiaris finals de les subvencions de la Unió, com una de les seves prioritats; així com que vetlli per una política de tolerància zero davant els conflictes d'interessos i que garanteixi una ràpida recuperació de les subvencions pagades potencialment de forma irregular, respectant al mateix temps l'Estat de Dret i els requisits de procediment, i que intervingui amb decisió, especialment quan les autoritats nacionals no actuïn per evitar conflictes d'interessos dels seus màxims representants.
En particular, quant a la contractació pública, "demana a tots els estats membres que intensifiquin els seus esforços per millorar la transparència pressupostària, garantint que les dades pertinents relatives als procediments de contractació pública i l'adjudicació de contractes finançats amb fons públics estiguin disponibles per al públic de manera fàcil i gratuïta".
01.09.2021.
La Comissió Europea proposa estendre el comerç d'emissions als sectors de la construcció i el transport per carretera amb el nou Fons Social per al Clima
Com a part de la revisió del sistema de comerç d’emissions de la UE (EU ETS) en virtut del paquet legislatiu Fit for 55, la Comissió Europea proposa estendre el comerç d’emissions als sectors de la construcció i el transport per carretera.
Les emissions d'aquests sectors no estaran cobertes per l'ETS existent de la UE, sinó per un nou sistema de comerç d'emissions separat.
Per fer front a qualsevol impacte social derivat d’aquest nou sistema, la Comissió proposa introduir el Fons Social per al Clima.
Els objectius del nou fons serien:
Finançar ajuts temporals d’ingressos directes per a llars vulnerables;
Donar suport a mesures i inversions que redueixin les emissions en els sectors del transport per carretera i els edificis i, en conseqüència, redueixin els costos per a les llars vulnerables, les microempreses i els usuaris del transport.
El nou Fons Social per al Clima es finançarà amb el pressupost de la UE, fent servir un import equivalent al 25 % dels ingressos previstos del comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i els transport per carretera. Aportarà 72.200 milions d’euros en concepte de finançament als estats membres per al període 2025–2032, a partir d’una modificació específica del marc financer plurianual. Amb una proposta per aprofitar el finançament corresponent dels estats membres, el fons mobilitzarà 144.400 milions d’euros per a una transició socialment justa.
D’acord amb la proposta inicial de la Comissió, a Espanya li correspondria un 10,53% del total del Fons, equivalent a 7.599.982.898€ per al període 2025-2032.
Les propostes legislatives es transmetran al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions per a la seva posterior consideració segons el procediment legislatiu ordinari.
El Pacte Verd que la Comissió va presentar l’11 de desembre del 2019, estableix l’objectiu de fer que Europa esdevingui el primer continent climàticament neutre d'aquí al 2050. La Llei europea del clima consagra en una legislació vinculant el compromís de la UE amb la neutralitat climàtica i l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 % d'aquí al 2030, respecte dels nivells de 1990. El compromís de la UE de reduir les seves emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 % d'aquí al 2030 es va comunicar a la CMNUCC (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) el desembre de 2020 com a contribució de la UE a la consecució dels objectius de l’Acord de París.
16.07.2021.
Ordre HAC/742/2021, de 2 de juny, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per al tercer trimestre de 2020 i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/butlleti-jcca/cercador-butlletins-jcca-es/#/detail?id=21275
06.07.2021.
La contractació social es consolida en l’any de pandèmia
El 2020 s’ha caracteritzat per un descens del nombre de contractes i de l’import adjudicat a través de procediments ordinaris. El motiu d’aquesta baixada en l’activitat contractual respecte la de l’any anterior es deu, principalment, a què una part significativa de la contractació ha hagut de ser tramitada d’emergència per fer front a la pandèmia de la COVID-19 amb la màxima celeritat possible.
En aquest context advers, però, la contractació social ha pogut consolidar-se i créixer, tal i com mostren alguns dels seus principals indicadors publicats recentment en l’informe d’anàlisi elaborat per la Direcció General de Contractació Pública.
Les principals conclusions que presenta aquest informe són:
Dues de cada tres licitacions incorporen clàusules socials en els seus plecs.
Els contractes amb clàusules socials representen més del 76% de l’import adjudicat per la Generalitat i el seu sector públic en procediments ordinaris.
Les xifres, indiquen una millora respecte els valors assolits l’any anterior. En el cas del nombre de contractes amb clàusules socials, aquest increment és de 3,4 punts percentuals; mentre que en el cas de l’import ho és d’1,7 punts percentuals.
Un 44,6% dels contractes amb clàusules socials incorpora més d’una d’aquestes clàusules. Això fa que de mitjana troben en aquests contractes 1,82 clàusules socials diferents. Entre les més incorporades lideren les mesures d’igualtat de gènere, presents en el 63% dels contractes, seguides de les clàusules sobre estabilitat i inserció laboral.
En aquest informe també s’analitza l’import reservat a centres de treball d’iniciativa social o a empreses d’inserció, el qual té com a finalitat el foment d’objectius socials. Veiem com per al 2021 s’ha assolit 23 milions de reserva social, el que representa un 5% més de la reserva prevista per acord de Govern.
Per a conèixer millor el contingut d’aquest informe i dels publicats anteriorment, podeu accedir a tots els informes que analitzen els indicadors des de diferents temàtiques, així com altres visualitzacions de l'activitat contractual, al portal web de contractació pública.
21.06.2021.
Informe Anual de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública - Mòdul I: la inseguretat jurídica en la contractació pública. L'activitat consultiva
El mes de maig de 2021 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública (OIReSCON) ha publicat aquest document, amb el qual es dona inici a la difusió dels Mòduls que integraran l'Informe Anual de Supervisió (IAS) 2021. Així, tal com s'assenyala en la presentació del document, "com a novetat i amb l'objectiu d'aconseguir una major visibilitat, accessibilitat i comprensió de les actuacions de supervisió de la contractació que el propi Informe porta amb si, s'ha optat per la publicació dels resultats d'aquest treball fent servir un nou format ordenat per Mòduls que van donant resposta als requeriments quant al contingut que la pròpia LCSP estableix. Tot això, sense perjudici de la publicació del conjunt el mes de desembre en un únic document agregat, en el qual addicionalment s'incorporaran les conclusions i recomanacions de caràcter general que es dedueixin".
A més, s'indica que "en tot cas i amb caràcter general, l'OIReScon pretén consolidar en aquest nou Informe tant la informació i indicadors de supervisió de la contractació pública ja traslladats en els anteriors IAS, com la posada en comú de les conclusions dels òrgans de supervisió, consultius i de control extern i intern en matèria de contractació pública. Amb això s'avançarà en l'anàlisi i disseny del mapa de riscos en la contractació pública, coadjuvant a l'enfortiment d'aquesta com a eina útil i qualificada tant per a la satisfacció de les necessitats que els poders adjudicadors puguin tenir, com per al disseny i execució de polítiques públiques".
El contingut mínim de l'IAS ve determinat a l'article 332.8 de la LCSP, en el qual s'estableix que s'ha d'incloure "informació sobre les fonts més freqüents d'aplicació incorrecta de la legislació de contractació pública o d'inseguretat jurídica", entre altres aspectes. Així, en relació amb les fonts o aspectes en els quals més inseguretat jurídica pogués existir en matèria de contractació pública, segons s'indica en el present Mòdul dedicat a aquesta qüestió, "sembla oportú acudir a les consultes realitzades als òrgans de naturalesa consultiva existents en el conjunt del sector públic, l'activitat dels quals és el millor indicador."
En aquest sentit, després de realitzar l'anàlisi de l'activitat consultiva, es conclou que "en l'exercici 2020 es conté l'activitat consultiva, superior a l'any precedent, però sense arribar a la producció del 2018". En aquest sentit, s'assenyala que "després de la publicació i entrada en vigor de la LCSP en els anys 2017 i 2018, sembla haver-se superat aquest període inicial, assentant-se diversos criteris interpretatius sorgint nous dubtes més enfocats a l'execució del contracte i el seu compliment".
Així mateix, respecte a l'activitat pròpiament consultiva, es conclou una evolució del focus de la inseguretat jurídica plantejada pels òrgans de contractació, traslladant-se des de la "contractació menor" en 2018 i el "tipus de contracte" el 2019, per centrar-se en el 2020 en l'"Execució i compliment dels contractes". En aquest punt, es recorda que "l'IAS 2020, va identificar precisament aquesta fase com el "repte pendent" pel que fa a publicitat a les plataformes de contractació del conjunt del sector públic i transparència, i com la fase en què més objeccions s'havien produït d'acord a la informació traslladada pels òrgans de control intern econòmic financer d'àmbit local i autonòmic".
D'una altra part, s'ha observat, com no podia ser de cap altra manera, un cert impacte de la pandèmia provocada per la COVID-19 en l'activitat consultiva, destacant els informes relatius a la indemnització al contractista en el cas de suspensió d'un contracte en execució a causa d'aquesta i les notes informatives que respecte als contractes d'emergència s'han hagut d'emetre donat l'augment de contractació d'aquest procediment excepcional.
Finalment, com a recomanació, s'assenyala que "tal com s'indicava en els anteriors IAS podria ser convenient l'establiment d'una via de coordinació de criteris interpretatius que tindria el seu possible marc a la Secció de regulació del Comitè de cooperació en matèria de contractació, a efectes d'impulsar la millora del sistema de contractació mitjançant l'existència de criteris interpretatius uniformes i únics per a tot el territori nacional".
10.06.2021.
Guia bàsica de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació relativa al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
El dia 1 de juny de 2021 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta Guia bàsica, la qual, segons s'indica en la pàgina web de la pròpia OIReSCON, té com a objectiu "donar suport als operadors implicats en l'execució de les mesures en l'àmbit de la contractació pública del Pla esmentat". La Guia, que serà objecte d'actualització en la mesura que siguin aprovades normes de desenvolupament o informació rellevant sobre aquesta matèria, estableix, en primer lloc, la cronologia, en la qual s'assenyala que "el marc temporal que cal considerar per a la absorció dels Fons europeus i per a l'execució dels projectes susceptibles finançament, parteix del dia 1 de febrer de 2020, data en la qual és possible l'inici de projectes adequats per a la seva consideració en el Pla de recuperació". En segon lloc, fa referència al Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència, detallant els aspectes més rellevants d'aquesta regulació amb ànim de facilitar la seva comprensió -en concret, l'objecte i àmbit d'aplicació, les mesures d'àmbit general, les mesures en matèria de contractació, el nou Instrument de col·laboració público-privada: els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, altres mesures, i recomanacions de l'OIReScon en matèria de contractació vinculada a l'execució de Fons europeus. En tercer lloc, inclou la normativa aprovada per les comunitats autònomes, amb vinculació directa o indirecta en aquesta matèria.
https://www.hacienda.gob.es/es-ES/RSC/Paginas/OIReScon/guias.aspx
07.06.2021.
Guia bàsica de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació relativa al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
El dia 1 de juny de 2021 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta Guia bàsica, la qual, segons s'indica en la pàgina web de la pròpia OIReSCON, té com a objectiu "donar suport als operadors implicats en l'execució de les mesures en l'àmbit de la contractació pública del Pla esmentat". La Guia, que serà objecte d'actualització en la mesura que siguin aprovades normes de desenvolupament o informació rellevant sobre aquesta matèria, estableix, en primer lloc, la cronologia, en la qual s'assenyala que "el marc temporal que cal considerar per a la absorció dels Fons europeus i per a l'execució dels projectes susceptibles finançament, parteix del dia 1 de febrer de 2020, data en la qual és possible l'inici de projectes adequats per a la seva consideració en el Pla de recuperació". En segon lloc, fa referència al Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència, detallant els aspectes més rellevants d'aquesta regulació amb ànim de facilitar la seva comprensió -en concret, l'objecte i àmbit d'aplicació, les mesures d'àmbit general, les mesures en matèria de contractació, el nou Instrument de col·laboració público-privada: els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, altres mesures, i recomanacions de l'OIReScon en matèria de contractació vinculada a l'execució de Fons europeus. En tercer lloc, inclou la normativa aprovada per les comunitats autònomes, amb vinculació directa o indirecta en aquesta matèria.
https://www.hacienda.gob.es/es-ES/RSC/Paginas/OIReScon/guias.aspx
31.05.2021.
Possibilitat d'exigir a les empreses licitadores, com a criteri de selecció qualitativa
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-6/20, sobre la possibilitat d'exigir a les empreses licitadores, com a criteri de selecció qualitativa, l'aportació, juntament amb la seva oferta, del registre o autorització d'activitat expedida per una autoritat nacional de l'estat d'execució del contracte
El dia 20 de maig de 2021 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació dels articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18/CE -relatius als principis d'adjudicació de contractes i a l'habilitació per exercir l'activitat professional, respectivament-, i del principi de protecció de la confiança legítima. En concret, es planteja, en el marc de dues licitacions obertes de contractes públics relatius a l'adquisició d'ajuda alimentària per a les persones més necessitades, si és possible que un poder adjudicador imposi, com a criteri de selecció qualitativa de les empreses licitadores, l'aportació, en el moment de presentació de l'oferta, d'un certificat de registre o d'una autorització en l'Estat membre d'execució del contracte públic.
El TJUE declara que els articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18/CE esmentats s'han d'interpretar en el sentit que "s'oposen a una normativa nacional en virtut de la qual el poder adjudicador ha d'exigir, en un anunci de licitació i com a criteri de selecció qualitativa, que els licitadors aportin la prova, des del moment de la presentació de la seva oferta, que estan registrats o disposen d'una autorització tal com exigeix la normativa aplicable a l'activitat objecte del contracte públic de què es tracti i expedida per l'autoritat competent de l'Estat membre d'execució d'aquest contracte, encara que estiguin ja registrats o disposin d'una autorització similar en l'estat membre en què estan establerts".
Així mateix, assenyala que el principi de protecció de la confiança legítima s'ha d'interpretar en el sentit que "no pot ser invocat per un poder adjudicador que, per atenir-se a la normativa nacional sobre productes alimentaris, ha exigit als licitadors, en el marc d'un procediment d'adjudicació d'un contracte públic, que, des del moment de la presentació de la seva oferta, estiguin registrats o disposin d'una autorització expedida per l'autoritat competent de l'estat membre d'execució del contracte".
26.05.2021.
10.000 milions d'euros en avals per a persones treballadores autònomes i pimes
El Consell de Ministres ha aprovat el sisè tram de la Línia d'Avals per a la Inversió i la Liquiditat, per import de 15.000 milions d'euros, per impulsar l'activitat d'autònoms i empreses en la fase de recuperació, després de la crisi provocada per la covid-19.
Dels 15.000 milions activats en el nou tram, 10.000 es posaran a disposició d'autònoms i pimes.
Les característiques, cobertura d'aval i manera de tramitació es mantindran respecte a les convocatòries anteriors, mentre que es milloraran els terminis d'amortització de les operacions avalades, fins a un període de 10 anys.
Les sol·licituds podran fer-se fins a l'1 de desembre d'aquest any, sempre que les empreses o autònoms no es trobessin en situació de morositat prèvia a l'arribada de la pandèmia, és a dir, abans del 31 de desembre de 2019.
11.05.2021.
La licitació d'habitatge repunta un 22,9% al març
La partida destinada a la licitació d'immobles residencials al març va ser de 68,6 milions d'euros, davant els 55,8 milions d'euros destinats el mes anterior.
licitació d'habitatge repunta. Al març, el conjunt d'administracions públiques va invertir 68.600.000 d'euros en habitatge, fet que suposa un augment de l'22,9% respecte a el mes anterior, quan es van invertir 55,8 milions d'euros, segons dades publicades aquest divendres per Seopan , l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures. En termes interanuals, la inversió es més que triplicar. Al març de 2020, quan es va decretar l'estat d'alarma amb l'esclat de la pandèmia a Espanya, es van licitar 16,5 milions d'euros a habitatges. En els tres primers mesos de l'any, les administracions van invertir 192,7 milions d'euros en habitatge, 89,1% més que en el mateix període de l'any anterior, parcialment afectat pel coronavirus. En els tres primers mesos de 2020 es van licitar 101.900.000 d'euros per habitatge públic. De la inversió total realitzada entre gener i març, el 89,2% el capital, 171.900.000 d'euros, es van destinar a obra nova, mentre que el 10,8% restant, 20.766.000 d'euros, es va invertir en rehabilitació i manteniment d'habitatges.
En el primer trimestre del 2021 s'han licitat 192,7 milions d'euros en habitatge Durant el primer trimestre del l'any, l'habitatge ha copat un 4,8% de les licitacions, que en total han pujat a 3.974 milions d'euros, un 18 , 9% més que en el mateix període de l'any anterior. D'ells, 1.403 milions d'euros es van destinar a l'total de l'edificació, incorporant equipaments, docents, sanitaris, industrials o socials, entre d'altres. El volum d'habitatge públic licitat l'any passat va ascendir a 696.400.000 d'euros, el 37,7% més que un any abans, quan es van destinar 506 milions d'euros a l'segment residencial, i la xifra més elevada des de 2010. Així i , el sector va registrar un retrocés en la licitació i el nombre d'habitatges visats. La licitació pública d'obres d'edificació va registrar un descens de l'18%. En total, es van visar 87.000 habitatges, un 18% menys que el 2019 i es van acabar 85.000, un 9% més que l'any passat. Per a aquest any, l'associació preveu un augment de l'activitat de l'2,7% en el total de la construcció i d'un 1% en l'edificació residencial d'obra nova i de l'1,5% en els treballs de rehabilitació en l'edificació residencial a causa de l ' "limitat impacte dels programes d'inversió directa en infraestructures amb els fons Next Generation de la Unió Europea, juntament amb els terminis d'autorització de la Comissió Europea per als plans nacionals de reformes".
