Notícies Actualitat
16.07.2021.
Ordre HAC/742/2021, de 2 de juny, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per al tercer trimestre de 2020 i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/butlleti-jcca/cercador-butlletins-jcca-es/#/detail?id=21275
06.07.2021.
La contractació social es consolida en l’any de pandèmia
El 2020 s’ha caracteritzat per un descens del nombre de contractes i de l’import adjudicat a través de procediments ordinaris. El motiu d’aquesta baixada en l’activitat contractual respecte la de l’any anterior es deu, principalment, a què una part significativa de la contractació ha hagut de ser tramitada d’emergència per fer front a la pandèmia de la COVID-19 amb la màxima celeritat possible.
En aquest context advers, però, la contractació social ha pogut consolidar-se i créixer, tal i com mostren alguns dels seus principals indicadors publicats recentment en l’informe d’anàlisi elaborat per la Direcció General de Contractació Pública.
Les principals conclusions que presenta aquest informe són:
Dues de cada tres licitacions incorporen clàusules socials en els seus plecs.
Els contractes amb clàusules socials representen més del 76% de l’import adjudicat per la Generalitat i el seu sector públic en procediments ordinaris.
Les xifres, indiquen una millora respecte els valors assolits l’any anterior. En el cas del nombre de contractes amb clàusules socials, aquest increment és de 3,4 punts percentuals; mentre que en el cas de l’import ho és d’1,7 punts percentuals.
Un 44,6% dels contractes amb clàusules socials incorpora més d’una d’aquestes clàusules. Això fa que de mitjana troben en aquests contractes 1,82 clàusules socials diferents. Entre les més incorporades lideren les mesures d’igualtat de gènere, presents en el 63% dels contractes, seguides de les clàusules sobre estabilitat i inserció laboral.
En aquest informe també s’analitza l’import reservat a centres de treball d’iniciativa social o a empreses d’inserció, el qual té com a finalitat el foment d’objectius socials. Veiem com per al 2021 s’ha assolit 23 milions de reserva social, el que representa un 5% més de la reserva prevista per acord de Govern.
Per a conèixer millor el contingut d’aquest informe i dels publicats anteriorment, podeu accedir a tots els informes que analitzen els indicadors des de diferents temàtiques, així com altres visualitzacions de l'activitat contractual, al portal web de contractació pública.
21.06.2021.
Informe Anual de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública - Mòdul I: la inseguretat jurídica en la contractació pública. L'activitat consultiva
El mes de maig de 2021 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública (OIReSCON) ha publicat aquest document, amb el qual es dona inici a la difusió dels Mòduls que integraran l'Informe Anual de Supervisió (IAS) 2021. Així, tal com s'assenyala en la presentació del document, "com a novetat i amb l'objectiu d'aconseguir una major visibilitat, accessibilitat i comprensió de les actuacions de supervisió de la contractació que el propi Informe porta amb si, s'ha optat per la publicació dels resultats d'aquest treball fent servir un nou format ordenat per Mòduls que van donant resposta als requeriments quant al contingut que la pròpia LCSP estableix. Tot això, sense perjudici de la publicació del conjunt el mes de desembre en un únic document agregat, en el qual addicionalment s'incorporaran les conclusions i recomanacions de caràcter general que es dedueixin".
A més, s'indica que "en tot cas i amb caràcter general, l'OIReScon pretén consolidar en aquest nou Informe tant la informació i indicadors de supervisió de la contractació pública ja traslladats en els anteriors IAS, com la posada en comú de les conclusions dels òrgans de supervisió, consultius i de control extern i intern en matèria de contractació pública. Amb això s'avançarà en l'anàlisi i disseny del mapa de riscos en la contractació pública, coadjuvant a l'enfortiment d'aquesta com a eina útil i qualificada tant per a la satisfacció de les necessitats que els poders adjudicadors puguin tenir, com per al disseny i execució de polítiques públiques".
El contingut mínim de l'IAS ve determinat a l'article 332.8 de la LCSP, en el qual s'estableix que s'ha d'incloure "informació sobre les fonts més freqüents d'aplicació incorrecta de la legislació de contractació pública o d'inseguretat jurídica", entre altres aspectes. Així, en relació amb les fonts o aspectes en els quals més inseguretat jurídica pogués existir en matèria de contractació pública, segons s'indica en el present Mòdul dedicat a aquesta qüestió, "sembla oportú acudir a les consultes realitzades als òrgans de naturalesa consultiva existents en el conjunt del sector públic, l'activitat dels quals és el millor indicador."
En aquest sentit, després de realitzar l'anàlisi de l'activitat consultiva, es conclou que "en l'exercici 2020 es conté l'activitat consultiva, superior a l'any precedent, però sense arribar a la producció del 2018". En aquest sentit, s'assenyala que "després de la publicació i entrada en vigor de la LCSP en els anys 2017 i 2018, sembla haver-se superat aquest període inicial, assentant-se diversos criteris interpretatius sorgint nous dubtes més enfocats a l'execució del contracte i el seu compliment".
Així mateix, respecte a l'activitat pròpiament consultiva, es conclou una evolució del focus de la inseguretat jurídica plantejada pels òrgans de contractació, traslladant-se des de la "contractació menor" en 2018 i el "tipus de contracte" el 2019, per centrar-se en el 2020 en l'"Execució i compliment dels contractes". En aquest punt, es recorda que "l'IAS 2020, va identificar precisament aquesta fase com el "repte pendent" pel que fa a publicitat a les plataformes de contractació del conjunt del sector públic i transparència, i com la fase en què més objeccions s'havien produït d'acord a la informació traslladada pels òrgans de control intern econòmic financer d'àmbit local i autonòmic".
D'una altra part, s'ha observat, com no podia ser de cap altra manera, un cert impacte de la pandèmia provocada per la COVID-19 en l'activitat consultiva, destacant els informes relatius a la indemnització al contractista en el cas de suspensió d'un contracte en execució a causa d'aquesta i les notes informatives que respecte als contractes d'emergència s'han hagut d'emetre donat l'augment de contractació d'aquest procediment excepcional.
Finalment, com a recomanació, s'assenyala que "tal com s'indicava en els anteriors IAS podria ser convenient l'establiment d'una via de coordinació de criteris interpretatius que tindria el seu possible marc a la Secció de regulació del Comitè de cooperació en matèria de contractació, a efectes d'impulsar la millora del sistema de contractació mitjançant l'existència de criteris interpretatius uniformes i únics per a tot el territori nacional".
10.06.2021.
Guia bàsica de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació relativa al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
El dia 1 de juny de 2021 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta Guia bàsica, la qual, segons s'indica en la pàgina web de la pròpia OIReSCON, té com a objectiu "donar suport als operadors implicats en l'execució de les mesures en l'àmbit de la contractació pública del Pla esmentat". La Guia, que serà objecte d'actualització en la mesura que siguin aprovades normes de desenvolupament o informació rellevant sobre aquesta matèria, estableix, en primer lloc, la cronologia, en la qual s'assenyala que "el marc temporal que cal considerar per a la absorció dels Fons europeus i per a l'execució dels projectes susceptibles finançament, parteix del dia 1 de febrer de 2020, data en la qual és possible l'inici de projectes adequats per a la seva consideració en el Pla de recuperació". En segon lloc, fa referència al Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència, detallant els aspectes més rellevants d'aquesta regulació amb ànim de facilitar la seva comprensió -en concret, l'objecte i àmbit d'aplicació, les mesures d'àmbit general, les mesures en matèria de contractació, el nou Instrument de col·laboració público-privada: els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, altres mesures, i recomanacions de l'OIReScon en matèria de contractació vinculada a l'execució de Fons europeus. En tercer lloc, inclou la normativa aprovada per les comunitats autònomes, amb vinculació directa o indirecta en aquesta matèria.
https://www.hacienda.gob.es/es-ES/RSC/Paginas/OIReScon/guias.aspx
07.06.2021.
Guia bàsica de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació relativa al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
El dia 1 de juny de 2021 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta Guia bàsica, la qual, segons s'indica en la pàgina web de la pròpia OIReSCON, té com a objectiu "donar suport als operadors implicats en l'execució de les mesures en l'àmbit de la contractació pública del Pla esmentat". La Guia, que serà objecte d'actualització en la mesura que siguin aprovades normes de desenvolupament o informació rellevant sobre aquesta matèria, estableix, en primer lloc, la cronologia, en la qual s'assenyala que "el marc temporal que cal considerar per a la absorció dels Fons europeus i per a l'execució dels projectes susceptibles finançament, parteix del dia 1 de febrer de 2020, data en la qual és possible l'inici de projectes adequats per a la seva consideració en el Pla de recuperació". En segon lloc, fa referència al Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència, detallant els aspectes més rellevants d'aquesta regulació amb ànim de facilitar la seva comprensió -en concret, l'objecte i àmbit d'aplicació, les mesures d'àmbit general, les mesures en matèria de contractació, el nou Instrument de col·laboració público-privada: els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica, altres mesures, i recomanacions de l'OIReScon en matèria de contractació vinculada a l'execució de Fons europeus. En tercer lloc, inclou la normativa aprovada per les comunitats autònomes, amb vinculació directa o indirecta en aquesta matèria.
https://www.hacienda.gob.es/es-ES/RSC/Paginas/OIReScon/guias.aspx
31.05.2021.
Possibilitat d'exigir a les empreses licitadores, com a criteri de selecció qualitativa
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-6/20, sobre la possibilitat d'exigir a les empreses licitadores, com a criteri de selecció qualitativa, l'aportació, juntament amb la seva oferta, del registre o autorització d'activitat expedida per una autoritat nacional de l'estat d'execució del contracte
El dia 20 de maig de 2021 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació dels articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18/CE -relatius als principis d'adjudicació de contractes i a l'habilitació per exercir l'activitat professional, respectivament-, i del principi de protecció de la confiança legítima. En concret, es planteja, en el marc de dues licitacions obertes de contractes públics relatius a l'adquisició d'ajuda alimentària per a les persones més necessitades, si és possible que un poder adjudicador imposi, com a criteri de selecció qualitativa de les empreses licitadores, l'aportació, en el moment de presentació de l'oferta, d'un certificat de registre o d'una autorització en l'Estat membre d'execució del contracte públic.
El TJUE declara que els articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18/CE esmentats s'han d'interpretar en el sentit que "s'oposen a una normativa nacional en virtut de la qual el poder adjudicador ha d'exigir, en un anunci de licitació i com a criteri de selecció qualitativa, que els licitadors aportin la prova, des del moment de la presentació de la seva oferta, que estan registrats o disposen d'una autorització tal com exigeix la normativa aplicable a l'activitat objecte del contracte públic de què es tracti i expedida per l'autoritat competent de l'Estat membre d'execució d'aquest contracte, encara que estiguin ja registrats o disposin d'una autorització similar en l'estat membre en què estan establerts".
Així mateix, assenyala que el principi de protecció de la confiança legítima s'ha d'interpretar en el sentit que "no pot ser invocat per un poder adjudicador que, per atenir-se a la normativa nacional sobre productes alimentaris, ha exigit als licitadors, en el marc d'un procediment d'adjudicació d'un contracte públic, que, des del moment de la presentació de la seva oferta, estiguin registrats o disposin d'una autorització expedida per l'autoritat competent de l'estat membre d'execució del contracte".
26.05.2021.
10.000 milions d'euros en avals per a persones treballadores autònomes i pimes
El Consell de Ministres ha aprovat el sisè tram de la Línia d'Avals per a la Inversió i la Liquiditat, per import de 15.000 milions d'euros, per impulsar l'activitat d'autònoms i empreses en la fase de recuperació, després de la crisi provocada per la covid-19.
Dels 15.000 milions activats en el nou tram, 10.000 es posaran a disposició d'autònoms i pimes.
Les característiques, cobertura d'aval i manera de tramitació es mantindran respecte a les convocatòries anteriors, mentre que es milloraran els terminis d'amortització de les operacions avalades, fins a un període de 10 anys.
Les sol·licituds podran fer-se fins a l'1 de desembre d'aquest any, sempre que les empreses o autònoms no es trobessin en situació de morositat prèvia a l'arribada de la pandèmia, és a dir, abans del 31 de desembre de 2019.
11.05.2021.
La licitació d'habitatge repunta un 22,9% al març
La partida destinada a la licitació d'immobles residencials al març va ser de 68,6 milions d'euros, davant els 55,8 milions d'euros destinats el mes anterior.
licitació d'habitatge repunta. Al març, el conjunt d'administracions públiques va invertir 68.600.000 d'euros en habitatge, fet que suposa un augment de l'22,9% respecte a el mes anterior, quan es van invertir 55,8 milions d'euros, segons dades publicades aquest divendres per Seopan , l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures. En termes interanuals, la inversió es més que triplicar. Al març de 2020, quan es va decretar l'estat d'alarma amb l'esclat de la pandèmia a Espanya, es van licitar 16,5 milions d'euros a habitatges. En els tres primers mesos de l'any, les administracions van invertir 192,7 milions d'euros en habitatge, 89,1% més que en el mateix període de l'any anterior, parcialment afectat pel coronavirus. En els tres primers mesos de 2020 es van licitar 101.900.000 d'euros per habitatge públic. De la inversió total realitzada entre gener i març, el 89,2% el capital, 171.900.000 d'euros, es van destinar a obra nova, mentre que el 10,8% restant, 20.766.000 d'euros, es va invertir en rehabilitació i manteniment d'habitatges.
En el primer trimestre del 2021 s'han licitat 192,7 milions d'euros en habitatge Durant el primer trimestre del l'any, l'habitatge ha copat un 4,8% de les licitacions, que en total han pujat a 3.974 milions d'euros, un 18 , 9% més que en el mateix període de l'any anterior. D'ells, 1.403 milions d'euros es van destinar a l'total de l'edificació, incorporant equipaments, docents, sanitaris, industrials o socials, entre d'altres. El volum d'habitatge públic licitat l'any passat va ascendir a 696.400.000 d'euros, el 37,7% més que un any abans, quan es van destinar 506 milions d'euros a l'segment residencial, i la xifra més elevada des de 2010. Així i , el sector va registrar un retrocés en la licitació i el nombre d'habitatges visats. La licitació pública d'obres d'edificació va registrar un descens de l'18%. En total, es van visar 87.000 habitatges, un 18% menys que el 2019 i es van acabar 85.000, un 9% més que l'any passat. Per a aquest any, l'associació preveu un augment de l'activitat de l'2,7% en el total de la construcció i d'un 1% en l'edificació residencial d'obra nova i de l'1,5% en els treballs de rehabilitació en l'edificació residencial a causa de l ' "limitat impacte dels programes d'inversió directa en infraestructures amb els fons Next Generation de la Unió Europea, juntament amb els terminis d'autorització de la Comissió Europea per als plans nacionals de reformes".
03.05.2021.
Nova actualització de les 'Guies per a la redacció dels plecs'
El passat 16 d’abril de 2021 es va publicar al portal web de contractació pública una actualització de les 'Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars' dels contractes d’obres, serveis i subministraments adjudicats per procediment obert, i dels contractes de serveis adjudicats per procediment obert simplificat, elaborades per la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa.
Entre altres actualitzacions i precisions o millores, incorporades totes elles en color blau per a la seva ràpida identificació, les principals novetats són les relatives a protecció de dades. Així, per completar les previsions en aquesta matèria, s’ha incorporat el recordatori que en determinats casos s’ha de comptar amb el consentiment informat previ de les persones afectades; s’ha introduït un annex relatiu a la informació bàsica sobre protecció de dades de caràcter personal dels licitadors, així com un altre annex sobre el deure de confidencialitat; i s’han simplificat les clàusules contractuals –ja existents anteriorment– per a encàrrecs de tractament de dades personals. En aquest sentit, cal destacar, tal com s’assenyala en les mateixes Guies, que la redacció, tant d’aquestes clàusules com dels models d’encàrrec afectats per l’actualització, han estat validats pels responsables de protecció de dades dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, així com pels delegats i delegades de protecció de dades de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.
Addicionalment, a més de precisions en relació amb normativa aprovada recentment –com la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, el Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital i el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública–, s’han inclòs precisions en l’ús del Sobre digital, per recordar que en el moment de l’enviament de les ofertes, el xifrat de la documentació el duu a terme l’eina de Sobre Digital –de manera que les empreses licitadores NO han de xifrar prèviament els arxius mitjançant una altra eina–; així com per recordar determinats aspectes en la introducció de la paraula clau –en concret, que és l’eina de Sobre Digital qui demana automàticament a les empreses que han presentat oferta la seva introducció i es matisa en quins moments ho fa, i també que s’ha d’introduir abans de la finalització de l’acte d’obertura del primer sobre xifrat. Així mateix, s’ha matisat que el plec pot preveure que en cas de fallida tècnica que impossibiliti l’ús de l’eina de Sobre Digital el darrer dia de presentació de les proposicions, l’empresa licitadora pugui completar la tramitació corresponent per a la presentació de l’oferta en el moment en què això resulti possible, sense que es requereixi en tot cas que l’òrgan de contractació, si s’escau, adopti una decisió prèvia expressa respecte d’una possible ampliació del termini pel temps que es consideri imprescindible.
D’altra banda, s’ha incorporat la recomanació d’accedir al RELI per comprovar les dades registrals de les empreses que declaren estar inscrites, sent necessària aquesta consulta quan es consideri que hi ha dubtes raonables sobre la vigència o fiabilitat del DEUC o de la declaració responsable que faci l’empresa, i quan ja s’ha designat l’empresa proposada com a adjudicatària –en aquest darrer cas, per confirmar que, efectivament, compleix les condicions de capacitat i solvència establertes als plecs i declarades per l’empresa–, de manera que, si s’escau, s’haurà de requerir a l’empresa que hagi presentat la millor oferta l’aportació de tota la documentació que no consti inscrita en aquests registres o no hi consti vigent o actualitzada. A més, pel que fa a les prohibicions de contractar, s’ha concretat que atès que el llistat que apareix al RELI consten les prohibicions de contractar declarades en l’àmbit de Catalunya que els òrgans de contractació han notificat a aquest Registre per a la seva inscripció, en tot cas, per tal de confirmar l’absència de prohibició de contractar d’una empresa en l’àmbit del territori català, cal també consultar el ROLECE per comprovar que no hi consti inscrita cap prohibició declarada en l’àmbit estatal per al conjunt de tot el sector públic.
29.04.2021.
Divisió SIGO, SL arriba a un acord amb l’ACELLEC
Divisió SIGO, SL arriba a un acord amb l’ACELLEC ( @Acellec ) per informar als seus associats de la informació de licitacions públiques (Concursos)com també, fer tots els tràmits per optar a treballar amb les administracions. https://acellec.cat/serveis.php #licitacions #contractaciopublica #concursos
