Notícies Actualitat
22.06.2020.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-328/19, sobre les transferències de competències entre entitats del sector públic
El dia 18 de juny 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 1.2, lletra a), de la Directiva 2004/18/CE -que preveu que "són 'contractes públics' els contractes onerosos i celebrats per escrit entre un o diversos operadors econòmics i un o diversos poders adjudicadors, l'objecte dels quals sigui l'execució d'obres, el subministrament de productes o la prestació de serveis en el sentit de la present Directiva". En concret, es planteja si un conveni de col·laboració en matèria de serveis sanitaris pot no estar sotmès, per la seva naturalesa, a l'àmbit d'aplicació de la Directiva 2004/18/CE, pel fet que materialitza una transferència de competències o una col·laboració entre entitats pertanyents al sector públic.
El TJUE declara que l'article 1.2, lletra a), de la Directiva 2004/18/CE s'ha d'interpretar en el sentit que un conveni d'acord amb el qual els municipis part en ell confien a un d'ells la responsabilitat de l'organització de serveis en favor d'aquests municipis està exclòs de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Directiva pel fet que constitueix una transferència de competències, a efectes de l'article 4.2 TUE, tal com ha estat interpretat en la sentència de 21 de desembre de 2016, Remondis (C-51/15); i afegeix que aquest precepte també "s'ha d'interpretar en el sentit que un conveni de col·laboració d'acord amb el qual els municipis part en ell transfereixen a un d'ells la responsabilitat de l'organització de serveis en favor d'aquests municipis permet considerar, en ocasió d'adjudicacions posteriors a aquesta transferència, que aquest municipi és el poder adjudicador i el faculta per confiar, sense licitació prèvia, a una entitat «in house» la prestació de serveis que no només satisfan les seves pròpies necessitats, sinó també les dels altres municipis part en aquest conveni, encara que, sense aquesta transferència de competències, els municipis esmentats haguessin hagut de satisfer ells mateixos les seves pròpies necessitats".
18.06.2020.
Fer que la contractació pública socialment responsable funcioni: 71 casos de bones pràctiques
El passat mes de maig la Comissió Europea va publicar aquesta guia de bones pràctiques en contractació pública socialment responsable que, tal com assenyala, té com a objectiu millorar la consciència i comprensió del potencial de la contractació pública socialment responsable esmentada i conté 71 exemples de bones pràctiques de com els compradors públics han aconseguit beneficis socials a la pràctica. Aquest estudi -que va ser desenvolupat entre setembre de 2019 i març de 2020- es basa en anteriors i actuals activitats relacionades amb la contractació pública socialment responsable a nivell europeu, nacional i de govern local i està ordenat segons sectors, entre els quals s'inclouen: serveis de neteja, construcció, menjar i càtering, serveis de jardineria, cura de la salut, tecnologia de la informació i la comunicació, transport, mobilitat i residus.
Entre els diferents casos de bones pràctiques que s'assenyalen, es pot destacar que s'inclou l'acord marc socialment responsable de la Comissió Central de Subministraments de la Generalitat de Catalunya per a serveis de neteja ecològics dels edificis administratius a sis territoris (Barcelona ciutat, província de Barcelona, així com les províncies de Girona, Lleida, Tarragona i les oficines del govern de Catalunya amb seu a la ciutat de Madrid), del qual s'assenyala a més que un lot estava reservat per a centres especials de treball i empreses de reinserció.
Així mateix, també s'inclouen com a bones pràctiques l'acord marc d'impressió i multifunció de l'Associació Catalana de Municipis -que enforteix els drets dels treballadors a les cadenes de subministrament de productes electrònics-; i el protocol per a la contractació responsable de l'Ajuntament de Girona -que té per objecte la incorporació de clàusules socials en els contractes públics, així com la reserva de certs contractes a centres especials de treball, empreses d'inserció i entitats sense ànim de lucre, que tinguin per finalitat la inclusió laboral o social de persones en risc d'exclusió social o especialment
16.06.2020.
Guia de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació per a la reactivació de la contractació pública després de l'aixecament de la suspensió dels terminis administratius
El dia 11 de juny de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquesta Guia, a fi que pugui servir "tant per als òrgans de contractació, com per als contractistes i operadors econòmics en general, les activitats dels quals tinguin relació directa o indirecta amb la contractació pública en la seva represa i reactivació". Per això, aquest document "s'ha estructurat segons l'estat dels procediments de contractació en el moment de declarar-se l'estat d'alarma i com els afecta una vegada aixecada la suspensió".
En concret, en primer lloc, s'estableixen una sèrie de consideracions generals, en les quals es recorda que l'aixecament definitiu dels terminis en tots els procediments de contractació afectats per la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, es produeix a partir de l'1 de juny, i que l'efecte d'aquest aixecament respecte a la manera de computar els terminis suspesos ha estat objecte de diversos Informes de l'Advocacia de l'Estat -concretament, els informes de 26 de març i de 28 de maig.
En segon lloc, s'aborda l'aixecament de la suspensió dels procediments de contractació, analitzant tant la programació i planificació dels procediments esmentats, com la tramitació dels que es reprenen després de l'aixecament de la seva suspensió -distingint els que es troben en fase de preparació, en fase de licitació, en fase d'avaluació de les ofertes, en fase d'adjudicació i els que estan adjudicats en espera de formalització.
A més, s'examinen la tramitació del recurs especial en matèria de contractació -fent referència tant al marc normatiu com a l'aixecament de la suspensió dels terminis d'aquest recurs especial en matèria de contractació-, i els efectes sobre els contractes en fase d'execució suspesos per la situació provocada per la COVID-19. Finalment, la Guia conté un Annex amb orientacions relatives al contingut dels acords d'aixecament de la suspensió de contractes.
10.06.2020.
Actualització de l'Informe Especial de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat del COVID-19
El dia 4 de juny de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat una nova actualització de l'Informe Especial de Supervisió, que recull els resultats de la supervisió del principi de publicitat en els contractes tramitats per via d'emergència, en el període del 14 de març al 3 de juny. En aquesta actualització, es conclou, entre altres aspectes, que:
- Des del tancament del primer Informe Especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 3 de juny continua incrementant-se de manera notable el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant. Així, es destaca que l'objecte d'aquesta actualització són 7.145 contractes tramitats per via d'emergència a dia 3 de juny davant els 618 contractes publicats el 27 d'abril a les plataformes de contractació del sector públic.
- S'ha identificat que dels 3.180 contractes tramitats per via d'emergència vinculada a la causa COVID-19 publicats a les Plataformes de Contractació Autonòmiques, 988 contractes no consten entre els contractes publicats per PLACSP en les seves dades obertes", recordant novament l'obligació de l'article 347 de la LCSP en tant que els resultats de totes les licitacions han d'estar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, i assenyalant, no obstant això, que "s'ha de tenir en compte les dificultats tècniques i la falta d'adequació de les plataformes de contractació, circumstància que continuarà sent objecte de seguiment". En aquest sentit, es ressalta que "el percentatge de 33,38% de contractes tramitats per via d'emergència publicats en plataformes autonòmiques i la publicació dels quals no constava en PLACSP, s'ha vist reduïda en aquesta actualització al 31 %", i afegeix que "no tenint en compte els contractes en què no s'ha optat per cap procediment a efectes de la seva publicació, el percentatge es veuria més reduït encara (27%), fet que reflecteix la necessitat d'adequació i entesa entre les Plataformes de Contractació amb l'objecte de millorar la qualitat de la informació dels contractes publicats".
- S'han identificat una sèrie de publicacions amb anomalies o confusió de conceptes que no permeten identificar de forma adequada la publicació individualitzada de cada contracte, i, en conseqüència, la informació que ha de constar en l'anunci corresponent. En aquest sentit, i atès el creixent i exorbitant volum de contractació per via d'emergència com a causa de la crisi COVID-19, es recomana "una especial cura i detall en la informació de les publicacions d'aquests contractes", ja que d'aquesta informació depèn la verificació posterior de la justificació i adequació a la norma d'aquests contractes, així com els drets que davant aquestes adjudicacions puguin tenir els ciutadans, tals com la interposició del recurs contenciós administratiu". En aquest sentit, assenyala que l'Agència Catalana de Competència al seu informe "Riscos per a la competència en la contractació pública en temps del COVID-19, identifica com un dels riscos a la competència dels contractes tramitats per via d'emergència que es vegi afectat el nivell de transparència i publicitat, recomanant "potenciar al màxim la publicitat, transparència i retiment de comptes", i assenyalant que "l'ombra de potencials influències indegudes en les decisions públiques pot esvair-se amb una adequada motivació i transparència de dades objectives o dels precedents documentats que han dut a seleccionar determinades opcions. De manera que cal prendre les precaucions escaients a fi de facilitar la fiscalització dels contractes subscrits en condicions tan precàries en termes de garanties procedimentals i legals".
- "Partint del compliment en general de l'obligació de donar compte als diferents Consells per part de les Administracions, de les dades comparatives derivades del nombre d'acords adoptats pels Consells de Govern i el nombre d'anuncis de contractació d'emergència publicats, es podria deduir que algunes Administracions no estan complint adequadament l'obligació de publicació o hi ha certs retards en les mateixes".
08.06.2020.
Actualització de l'Informe Especial de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre la publicitat dels contractes tramitats per emergència durant l'estat d'alarma derivat de la COVID-19
El dia 29 de maig de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat una nova actualització de l'Informe Especial de Supervisió, que recull els resultats de la supervisió del principi de publicitat en els contractes tramitats per via d'emergència, en el període del 14 de març al 27 de maig, i indica que en aquesta ocasió no s'han pogut incloure totes les publicacions dels contractes d'emergència de la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLACSP) ja que "en els dies 25, 26, 27 i 28 de maig no hi ha hagut publicació de les dades en format obert i reutilitzable dels perfils integrats en la mateixa, no sent possible la seva extracció manual a causa del volum de contractes tramitats i publicats diàriament en PLACSP". En aquesta actualització, es conclou, entre altres aspectes, que:
- Des del tancament del primer Informe Especial de Supervisió de data de 27 d'abril fins al 27 de maig, "continua incrementant-se de manera notable el nombre de publicacions de tals contractes en els perfils del contractant, si bé en aquesta actualització el ritme de creixement constatat ha disminuït a causa de la no publicació de dades obertes dels perfils agregats en PLACSP en aquesta setmana, i no haver pogut ser incorporats". Així, es destaca que "l'objecte d'aquesta actualització són 5.251 contractes tramitats per via d'emergència a dia 27 de maig davant els 618 contractes publicats el 27 d'abril a les plataformes de contractació del sector públic".
- S'ha identificat que dels 2.543 contractes tramitats per via d'emergència vinculada a la causa COVID-19 publicats a les Plataformes de Contractació Autonòmiques, 849 contractes no consten entre els contractes publicats per PLACSP en les seves dades obertes, recordant novament l'obligació de l'article 347 de la LCSP en tant que els resultats de totes les licitacions han d'estar a la Plataforma de Contractació del Sector Públic, i assenyalant, no obstant això, que "s'han de tenir en compte les dificultats tècniques i de procediment de les quals ha tingut coneixement l'Oficina per plataformes autonòmiques, circumstància que continuarà sent objecte de seguiment". En aquest sentit, es ressalta que "del 65,93% dels contractes d'emergència publicats en Plataformes de Contractació Autonòmiques la publicació de les quals no constava en PLACSP (1.297 de 2.543 contracte) tal i com es reflectia en l'anterior actualització d'aquest Informe Especial de Supervisió de data 22 de maig, aquest percentatge s'ha vist reduït a un 33,38% per la qual cosa la tendència del compliment de la publicació d'aquests contractes d'emergència a l'empara de l'article 347 de la LCSP ha millorat en aquesta actualització".
- S'han identificat una sèrie de publicacions amb anomalies o confusió de conceptes que no permeten identificar de forma adequada la publicació individualitzada de cada contracte, i, en conseqüència, la informació que ha de constar en l'anunci corresponent. En aquest sentit, i atès el creixent i exorbitant volum de contractació per via d'emergència com a causa de la crisi COVID-19, es recomana "una especial cura i detall en la informació de les publicacions d'aquests contractes", ja que d'aquesta informació depèn la verificació posterior de la justificació i adequació a la norma d'aquests contractes, així com els drets que davant aquestes adjudicacions puguin tenir els ciutadans, tals com la interposició del recurs contenciós administratiu.
- "Partint del compliment en general de l'obligació de donar compte als diferents Consells per part de les Administracions, de les dades comparatives derivades del nombre d'acords adoptats pels Consells de Govern i el nombre d'anuncis de contractació d'emergència publicats, es podria deduir que algunes Administracions no estan complint adequadament l'obligació de publicació o hi ha certs retards en les mateixes".
03.06.2020.
Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital
El dia 1 de juny de 2020 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret llei, que té per objecte la creació i regulació de l'ingrés mínim vital com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per mancar de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques (article 1).
Pel que fa a la contractació pública, cal destacar la disposició addicional primera, relativa a la col•laboració de les empreses al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital a la participació activa en la societat, que preveu la regulació mitjançant reglament del Segell d'Inclusió Social, amb el que es distingirà a aquelles empreses i entitats que contribueixin al trànsit dels beneficiaris de l'ingrés mínim vital des d'una situació de risc de pobresa i exclusió a la participació activa en la societat. En particular, es preveu que els ocupadors de beneficiaris de l'ingrés mínim vital seran reconeguts amb la condició de titulars del Segell d'Inclusió Social i que "la condició de figurar com a beneficiari de l'ingrés mínim vital en el moment de la seva contractació servirà als efectes de còmput del percentatge a què es refereix l'article 147.2 a) de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic" -article que preveu els criteris socials a aplicar en cas d'empat en defecte de la previsió en els plecs de criteris d'específics per al desempat, i específicament en la lletra a) el de "percentatge superior de treballadors amb discapacitat o en situació d'exclusió social en la plantilla de cadascuna de les empreses; en cas d'igualtat ha de prevaldre el nombre més alt de treballadors fixos amb discapacitat en plantilla, o el nombre més alt de persones treballadores en inclusió en la plantilla".
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final onzena, va entrar en vigor el mateix dia de la seva publicació en el BOE.
01.06.2020.
Sentència del TJUE (assumpte C-796/18) i Conclusions de l'Advocat General de la UE (assumpte C-367/19)
- Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-796/18, sobre el concepte de "contracte onerós" i la cooperació entre poders adjudicadors
Aquesta sentència té per objecte una petició de decisió prejudicial sobre la interpretació de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, relatiu a la definició de "contractes públics", així com de l'article 12.4 de la mateixa Directiva, relatiu als contractes celebrats exclusivament entre dos o més poders adjudicadors. En concret, s'analitza, en primer lloc, si el concepte de «contracte públic», en el sentit de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, difereix del concepte de «contracte», contemplat a l'article 12.4 de la mateixa Directiva; en segon lloc, l'objecte de la cooperació entre els poders adjudicadors, prevista a l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE; i en tercer lloc, si existeix en relació amb l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE esmentat una prohibició no escrita de tracte de favor.
El TJUE declara que la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que un acord que, d'una banda, estableix que un poder adjudicador cedeix gratuïtament un software a un altre poder adjudicador i, d'altra banda, es vincula amb un acord de cooperació en virtut del qual cadascuna de les parts s'obliga a cedir gratuïtament a l'altra els futurs desenvolupaments del software que pogués implementar constitueix un «contracte públic», en el sentit de l'article 2.1, punt 5), d'aquesta Directiva, quan tant dels termes dels referits acords com de la normativa nacional aplicable resulti que aquest software serà, en principi, objecte d'adaptacions.
A més, assenyala que l'article 12.4 de la Directiva 2014/24/UE s'ha d'interpretar en el sentit que "una cooperació entre poders adjudicadors pot quedar exclosa de l'àmbit d'aplicació de les normes de contractació pública previstes en aquesta Directiva quan tal cooperació recaigui sobre activitats de suport als serveis públics que han de prestar, fins i tot de forma individual, cadascun dels socis d'aquesta cooperació, sempre i quan tals activitats de suport contribueixin a la realització efectiva dels referits serveis públics"; i que aquest precepte, en relació amb el considerant 33 -relatiu a la possibilitat dels poders adjudicadors de poder optar per prestar de manera conjunta els seus serveis públics mitjançant cooperació- i l'article 18.1 -relatiu als principis de la contractació- de la mateixa Directiva, s'ha d'interpretar en el sentit que "una cooperació entre poders adjudicadors no ha de tenir l'efecte, de conformitat amb el principi d'igualtat de tracte, d'afavorir una empresa privada respecte als seus competidors".
- Conclusions de l'Advocat General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-367/19, sobre el concepte de "contracte onerós" i la qualificació com a oferta anormalment baixa d'una oferta per import de zero euros
L'Advocat General es pronuncia, d'una banda, sobre l'abast del concepte de "contracte onerós" a què al•ludeix la definició de «contractes públics» que figura a l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE, i especialment, sobre el concepte connex de "contrapartida" i, de l'altra, sobre si una oferta per un preu de zero euros pot en tot cas qualificar-se "d'oferta anormalment baixa" de manera que pot ser examinada i, en el seu cas, rebutjada a la llum del disposat a l'article 69 de la Directiva esmentada, relatiu a les ofertes anormalment baixes.
L'Advocat General proposa al Tribunal de Justícia que respongui que el concepte de "contracte onerós" a què es refereix l'article 2.1, punt 5), de la Directiva 2014/24/UE "s'ha d'interpretar en el sentit que no permet qualificar de 'contracte públic de serveis' una operació per la qual el licitador presenta al poder adjudicador la proposta de prestar el servei per un preu de zero euros, en la mesura que les parts del contracte no pactin una contrapartida de valor econòmic a càrrec del poder adjudicador".
D'altra banda, indica que una oferta per un preu de zero euros s'ha d'examinar de conformitat amb el disposat a l'article 69 de la Directiva 2014/24/UE, si escau, "una vegada s'hagin obtingut del licitador explicacions addicionals quant a la naturalesa exacta de la contrapartida de valor econòmic a càrrec del poder adjudicador"; i afegeix que tal oferta s'ha de rebutjar en el supòsit que no permeti donar lloc, en el marc específic d'un procediment de licitació pública, a la celebració d'un "contracte onerós" en el sentit de l'article 2.1, punt 5), de la Directiva esmentada.
29.05.2020.
Integritat i contractació pública: una nova Guia de l'Oficina Antifrau de Catalunya
La integritat i la transparència són dos principis fonamentals per recuperar la confiança en les institucions públiques. En l’àmbit de la contractació pública l’aplicació d’aquests principis és un repte i, alhora, una oportunitat per canviar i millorar els models i la gestió. La identificació de riscos, l’anàlisi i la introducció de les correccions necessàries per evitar o eliminar aquests riscos, són eines que ens han d’ajudar a millorar la compra pública. En aquesta línia, l’Oficina Antifrau de Catalunya ha elaborat una nova Guia per a la integritat en la contractació pública.
La finalitat de la Guia és facilitar a les institucions públiques de Catalunya l’anàlisi dels propis riscos, així com les eines i recursos necessaris per a dur a terme una tasca preventiva en aquest àmbit concret de la gestió pública. En la Guia hi trobareu dos blocs de continguts:
La identificació de les 12 àrees de risc de la contractació pública i l'anàlisi dels factors de risc més habituals o més greus, resultat de la diagnosi duta a terme per l'Oficina Antifrau.
Els passos a seguir per endegar un procés de gestió de riscos en aquest àmbit.
27.05.2020.
Vols saber quins contractes públics ha tramitat d'emergència la Generalitat de Catalunya durant la pandèmia de la COVID-19?
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-but-03
26.05.2020.
Darreres mesures normatives d'afectació en matèria de contractació pública
L’estat d’alarma declarat pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, a més de portar a la suspensió dels contractes públics en execució, també va tenir com a conseqüència la suspensió de tots els termes i terminis dels procediments administratius, incloent-hi els dels procediments de contractació pública.
Si bé ja es comença a parlar de l’aixecament amb efectes l’1 de juny de la suspensió de tots els termes i terminis administratius, després de dos mesos de paralització de l’activitat contractual ordinària del sector públic, el cert és que calia que el sector públic pogués reprendre la seva activitat contractual per poder garantir la continuïtat de la prestació dels serveis públics ordinaris. Aquesta necessitat, junt amb la importància que la contractació pública pot tenir com a motor per reactivar l'economia en aquests moments, han portat a l’aixecament ja en aquest àmbit de la suspensió dels termes i terminis.
Així, i amb efectes del dia 7 de maig, el Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-2019, ha aixecat la suspensió acordada per la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, dels termes i terminis dels procediments electrònics de contractació del sector públic, així com la suspensió pel que fa a l’inici de nous procediments de contractació, sempre que la tramitació es dugui a terme per mitjans electrònics. La mesura d’aixecament de la suspensió dels terminis s’estén als recursos especials en matèria de contractació pública relatius a aquests procediments, en relació amb els quals s’aixeca la suspensió.
Per tant, els òrgans de contractació poden reprendre la tramitació dels procediments de licitació que van quedar suspesos per la declaració de l’estat d’alarma, així com iniciar nous procediments de contractació, sempre i quan la seva tramitació sigui per mitjans electrònics.
D’altra banda, el DOGC núm. 8727, de 6 de maig, publica l'Acord GOV/65/2020, de 5 de maig, que complementa l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març, i s'acorden els criteris per reprendre l'execució de determinats contractes de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que havien estat suspesos amb l'objectiu de reduir riscos de propagació de la COVID-19.
En aquest Acord del Govern s’adopten diverses mesures en relació amb la suspensió de l’execució dels contractes d’obres, dels de serveis vinculats a les obres i dels de manteniment de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic.
L’Acord del Govern estableix una calendari per a l’aixecament esglaonat de la suspensió dels contractes d’obres a fi de preservar les mesures de seguretat i salut pública decretades, prioritzant les que no comportin interacció amb usuaris o persones alienes a l’obra. L’aixecament de la suspensió serà automàtica des de la comunicació al contractista en el cas dels contractes d’obres l’execució dels quals es va suspendre per l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març; quan la suspensió del contracte es produís a instància del contractista, l’entitat contractant podrà declarar l'aixecament de la suspensió sense que sigui necessària la petició del contractista, i sempre tenint en compte els termes i el calendari d’aixecament progressiu establerts en el propi Acord del Govern.
Respecte dels contractes de serveis i assistències tècniques vinculats a obres suspeses, però que hagin mantingut la continuïtat, s'estableix una ampliació automàtica del termini d’execució per a un període de temps equivalent al de la suspensió del contracte d’obres al qual està vinculat.
Pel que fa a l’aixecament de la suspensió dels contractes de manteniment, l’Acord del Govern preveu els efectes automàtics de l’aixecament de la suspensió d’aquests contractes des de la comunicació al contractista per correu electrònic; no obstant, respecte dels que afecten a centres de l'àmbit sanitari i assistencial, es preveu que sigui el Departament de Salut el que en funció de les necessitats determini quan es produeix l’aixecament de la suspensió.
