Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-6/20, sobre la possibilitat d'exigir a les empreses licitadores, com a criteri de selecció qualitativa, l'aportació, juntament amb la seva oferta, del registre o autorització d'activitat expedida per una autoritat nacional de l'estat d'execució del contracte
El dia 20 de maig de 2021 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació dels articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18/CE -relatius als principis d'adjudicació de contractes i a l'habilitació per exercir l'activitat professional, respectivament-, i del principi de protecció de la confiança legítima. En concret, es planteja, en el marc de dues licitacions obertes de contractes públics relatius a l'adquisició d'ajuda alimentària per a les persones més necessitades, si és possible que un poder adjudicador imposi, com a criteri de selecció qualitativa de les empreses licitadores, l'aportació, en el moment de presentació de l'oferta, d'un certificat de registre o d'una autorització en l'Estat membre d'execució del contracte públic.
El TJUE declara que els articles 2 i 46 de la Directiva 2004/18/CE esmentats s'han d'interpretar en el sentit que "s'oposen a una normativa nacional en virtut de la qual el poder adjudicador ha d'exigir, en un anunci de licitació i com a criteri de selecció qualitativa, que els licitadors aportin la prova, des del moment de la presentació de la seva oferta, que estan registrats o disposen d'una autorització tal com exigeix la normativa aplicable a l'activitat objecte del contracte públic de què es tracti i expedida per l'autoritat competent de l'Estat membre d'execució d'aquest contracte, encara que estiguin ja registrats o disposin d'una autorització similar en l'estat membre en què estan establerts".
Així mateix, assenyala que el principi de protecció de la confiança legítima s'ha d'interpretar en el sentit que "no pot ser invocat per un poder adjudicador que, per atenir-se a la normativa nacional sobre productes alimentaris, ha exigit als licitadors, en el marc d'un procediment d'adjudicació d'un contracte públic, que, des del moment de la presentació de la seva oferta, estiguin registrats o disposin d'una autorització expedida per l'autoritat competent de l'estat membre d'execució del contracte".
El Consell de Ministres ha aprovat el sisè tram de la Línia d'Avals per a la Inversió i la Liquiditat, per import de 15.000 milions d'euros, per impulsar l'activitat d'autònoms i empreses en la fase de recuperació, després de la crisi provocada per la covid-19.
Dels 15.000 milions activats en el nou tram, 10.000 es posaran a disposició d'autònoms i pimes.
Les característiques, cobertura d'aval i manera de tramitació es mantindran respecte a les convocatòries anteriors, mentre que es milloraran els terminis d'amortització de les operacions avalades, fins a un període de 10 anys.
Les sol·licituds podran fer-se fins a l'1 de desembre d'aquest any, sempre que les empreses o autònoms no es trobessin en situació de morositat prèvia a l'arribada de la pandèmia, és a dir, abans del 31 de desembre de 2019.
La partida destinada a la licitació d'immobles residencials al març va ser de 68,6 milions d'euros, davant els 55,8 milions d'euros destinats el mes anterior.
licitació d'habitatge repunta. Al març, el conjunt d'administracions públiques va invertir 68.600.000 d'euros en habitatge, fet que suposa un augment de l'22,9% respecte a el mes anterior, quan es van invertir 55,8 milions d'euros, segons dades publicades aquest divendres per Seopan , l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures. En termes interanuals, la inversió es més que triplicar. Al març de 2020, quan es va decretar l'estat d'alarma amb l'esclat de la pandèmia a Espanya, es van licitar 16,5 milions d'euros a habitatges. En els tres primers mesos de l'any, les administracions van invertir 192,7 milions d'euros en habitatge, 89,1% més que en el mateix període de l'any anterior, parcialment afectat pel coronavirus. En els tres primers mesos de 2020 es van licitar 101.900.000 d'euros per habitatge públic. De la inversió total realitzada entre gener i març, el 89,2% el capital, 171.900.000 d'euros, es van destinar a obra nova, mentre que el 10,8% restant, 20.766.000 d'euros, es va invertir en rehabilitació i manteniment d'habitatges.
En el primer trimestre del 2021 s'han licitat 192,7 milions d'euros en habitatge Durant el primer trimestre del l'any, l'habitatge ha copat un 4,8% de les licitacions, que en total han pujat a 3.974 milions d'euros, un 18 , 9% més que en el mateix període de l'any anterior. D'ells, 1.403 milions d'euros es van destinar a l'total de l'edificació, incorporant equipaments, docents, sanitaris, industrials o socials, entre d'altres. El volum d'habitatge públic licitat l'any passat va ascendir a 696.400.000 d'euros, el 37,7% més que un any abans, quan es van destinar 506 milions d'euros a l'segment residencial, i la xifra més elevada des de 2010. Així i , el sector va registrar un retrocés en la licitació i el nombre d'habitatges visats. La licitació pública d'obres d'edificació va registrar un descens de l'18%. En total, es van visar 87.000 habitatges, un 18% menys que el 2019 i es van acabar 85.000, un 9% més que l'any passat. Per a aquest any, l'associació preveu un augment de l'activitat de l'2,7% en el total de la construcció i d'un 1% en l'edificació residencial d'obra nova i de l'1,5% en els treballs de rehabilitació en l'edificació residencial a causa de l ' "limitat impacte dels programes d'inversió directa en infraestructures amb els fons Next Generation de la Unió Europea, juntament amb els terminis d'autorització de la Comissió Europea per als plans nacionals de reformes".
El passat 16 d’abril de 2021 es va publicar al portal web de contractació pública una actualització de les 'Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars' dels contractes d’obres, serveis i subministraments adjudicats per procediment obert, i dels contractes de serveis adjudicats per procediment obert simplificat, elaborades per la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa.
Entre altres actualitzacions i precisions o millores, incorporades totes elles en color blau per a la seva ràpida identificació, les principals novetats són les relatives a protecció de dades. Així, per completar les previsions en aquesta matèria, s’ha incorporat el recordatori que en determinats casos s’ha de comptar amb el consentiment informat previ de les persones afectades; s’ha introduït un annex relatiu a la informació bàsica sobre protecció de dades de caràcter personal dels licitadors, així com un altre annex sobre el deure de confidencialitat; i s’han simplificat les clàusules contractuals –ja existents anteriorment– per a encàrrecs de tractament de dades personals. En aquest sentit, cal destacar, tal com s’assenyala en les mateixes Guies, que la redacció, tant d’aquestes clàusules com dels models d’encàrrec afectats per l’actualització, han estat validats pels responsables de protecció de dades dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, així com pels delegats i delegades de protecció de dades de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic.
Addicionalment, a més de precisions en relació amb normativa aprovada recentment –com la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, el Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital i el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública–, s’han inclòs precisions en l’ús del Sobre digital, per recordar que en el moment de l’enviament de les ofertes, el xifrat de la documentació el duu a terme l’eina de Sobre Digital –de manera que les empreses licitadores NO han de xifrar prèviament els arxius mitjançant una altra eina–; així com per recordar determinats aspectes en la introducció de la paraula clau –en concret, que és l’eina de Sobre Digital qui demana automàticament a les empreses que han presentat oferta la seva introducció i es matisa en quins moments ho fa, i també que s’ha d’introduir abans de la finalització de l’acte d’obertura del primer sobre xifrat. Així mateix, s’ha matisat que el plec pot preveure que en cas de fallida tècnica que impossibiliti l’ús de l’eina de Sobre Digital el darrer dia de presentació de les proposicions, l’empresa licitadora pugui completar la tramitació corresponent per a la presentació de l’oferta en el moment en què això resulti possible, sense que es requereixi en tot cas que l’òrgan de contractació, si s’escau, adopti una decisió prèvia expressa respecte d’una possible ampliació del termini pel temps que es consideri imprescindible.
D’altra banda, s’ha incorporat la recomanació d’accedir al RELI per comprovar les dades registrals de les empreses que declaren estar inscrites, sent necessària aquesta consulta quan es consideri que hi ha dubtes raonables sobre la vigència o fiabilitat del DEUC o de la declaració responsable que faci l’empresa, i quan ja s’ha designat l’empresa proposada com a adjudicatària –en aquest darrer cas, per confirmar que, efectivament, compleix les condicions de capacitat i solvència establertes als plecs i declarades per l’empresa–, de manera que, si s’escau, s’haurà de requerir a l’empresa que hagi presentat la millor oferta l’aportació de tota la documentació que no consti inscrita en aquests registres o no hi consti vigent o actualitzada. A més, pel que fa a les prohibicions de contractar, s’ha concretat que atès que el llistat que apareix al RELI consten les prohibicions de contractar declarades en l’àmbit de Catalunya que els òrgans de contractació han notificat a aquest Registre per a la seva inscripció, en tot cas, per tal de confirmar l’absència de prohibició de contractar d’una empresa en l’àmbit del territori català, cal també consultar el ROLECE per comprovar que no hi consti inscrita cap prohibició declarada en l’àmbit estatal per al conjunt de tot el sector públic.
Divisió SIGO, SL arriba a un acord amb l’ACELLEC ( @Acellec ) per informar als seus associats de la informació de licitacions públiques (Concursos)com també, fer tots els tràmits per optar a treballar amb les administracions. https://acellec.cat/serveis.php #licitacions #contractaciopublica #concursos
La contractació menor és una eina que facilita l'assoliment d'un elevat grau d'eficiència en l'actuació de les Administracions Públiques, atès que evita la tramitació d'expedients costosos en termes de recursos i temps invertits per a contractes públics de poc valor econòmic, tot adjudicant directament l'objecte de la contractació a un determinat operador econòmic. Ara bé, malgrat trobar-se previst legalment, es tracta d'un instrument que comporta un sacrifici important dels principis de concurrència i lliure competència, vertebradors del nostre sistema de contractació pública i que, per aquest motiu, el seu ús ha de trobar-se convenientment justificat en termes de necessitat i proporcionalitat. Aquest sacrifici és major quan les Administracions Públiques utilitzen aquesta eina de manera irregular o, en alguns casos, fraudulenta (fraccionaments de contractes, imports al límit del llindar establert per la normativa o, directament, contractes tramitats com a contractació menor malgrat superar aquest llindar).
Si voleu continuar llegint podeu descarregar-vos el document d'observacions així com la infografia explicativa annexos. http://acco.gencat.cat/web/.content/80_acco/documents/arxius/actuacions/20210421_ob_56_2021_contractacio_menor_cat.pdf
El dia 20 d'abril de 2021 s'ha publicat en el BOE la correcció d'errades de la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2021 -de la qual es va fer la notícia corresponent en aquest butlletí de la Junta Consultiva de Contractació. Entre altres correccions, s'indica que els òrgans de contractació podran acordar la utilització d'un procediment obert simplificat als contractes de subministrament i de serveis que tinguin un valor estimat inferior, en lloc "d'igual o inferior" com establia la redacció que es corregeix, al previst per als contractes subjectes a regulació harmonitzada adjudicats per l'Administració General de l'Estat, els seus organismes autònoms, o les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social -és a dir, inferior a 139.000 euros.
A més, respecte l'article 86 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, relatiu al mitjà propi i servei tècnic, s'assenyala que s'ha de modificar la referència al compliment de les condicions i requisits establerts en el text refós de la Llei de contractes del sector públic, per la referència en compliment de les condicions i requisits establerts en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
A partir del dia 16 d'abril de 2021 estan disponibles al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya les Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes d'obres, serveis i subministraments adjudicats per procediment obert, i dels contractes de serveis adjudicats per procediment obert simplificat, actualitzades a abril de 2021. Entre altres actualitzacions i precisions o millores, incorporades amb lletra en color blau per a la seva ràpida identificació, s'han inclòs en totes elles precisions en matèria de protecció de dades -per completar les previsions en aquesta matèria amb la introducció d'un annex relatiu a la informació bàsica sobre protecció de dades de caràcter personal dels licitadors i un altre annex sobre el deure de confidencialitat, així com per simplificar les clàusules contractuals per a encàrrecs de tractament de dades personals-; precisions en l'ús del Sobre digital; i la recomanació de consultar el RELI per comprovar les dades registrals de les empreses que declaren estar inscrites, així com les prohibicions de contractar, havent de consultar, en aquest darrer cas, també el ROLECE. https://contractacio.gencat.cat/ca/gestionar-contractacio/eines/guies-plecs/
El dia 26 de març de 2021 s'ha publicat en el DOUE, entre altres, la Resolució del Parlament Europeu següent:
- Resolució del Parlament Europeu, de 26 de març de 2019, sobre delictes financers i evasió i elusió fiscals (2021/C 108/02)
El Parlament Europeu efectua una sèrie d'observacions en les quals, després d'afirmar que les normes fiscals vigents sovint no són capaces de seguir el ritme de la creixent velocitat de l'economia i que existeix una necessitat urgent i contínua de reformar les normes, a fi que els règims fiscals internacional, de la Unió i nacionals estiguin preparats per als nous desafiaments econòmics, socials i tecnològics del segle XX, destaca que el Parlament Europeu ha realitzat una contribució substancial a la lluita contra els delictes financers i l'evasió i l'elusió fiscals, com els casos revelats, entre altres, per LuxLeaks, els papers de Panamà, els papers del paradís, les filtracions de Football Leaks, les filtracions de les Bahames i els escàndols de CumEx.
En concret, pel que fa a la contractació pública, el Parlament Europeu, "demana a les institucions de la Unió i als estats membres que s'assegurin que els contractes públics no facilitin l'elusió fiscal per part dels proveïdors"; i en aquest sentit, assenyala que els estats membres han de controlar i garantir que les empreses o altres entitats jurídiques participants en licitacions i contractes públics no participin en frau fiscal, evasió fiscal i PFA (planificació fiscal abusiva).
D'altra banda, demana a la Comissió que aclareixi les pràctiques de contractació vigents en el marc de la Directiva sobre contractació pública de la Unió i que, en cas necessari, proposi una actualització de la directiva que no prohibeixi l'aplicació de consideracions relacionades amb els impostos com a criteris d'exclusió o fins i tot de selecció en el marc de la contractació pública.
A més, "demana a la Comissió que publiqui una proposta que obligui als estats membres a garantir que els operadors econòmics que participin en procediments de contractació pública compleixin un nivell mínim de transparència en matèria fiscal, en particular la publicació d'informes per país i l'existència d'estructures de propietat transparents".
Així mateix, demana als estats membres que adoptin un conjunt únic de contramesures enèrgiques, incloses retencions fiscals, l'exclusió de procediments de contractació pública, més requisits d'auditoria i l'aplicació de les normes automàtiques sobre SEC a les empreses presents en jurisdiccions no cooperadores incloses en la llista, llevat que els contribuents al·leguin que desenvolupen activitats econòmiques reals.
També, demana a la Comissió i als estats membres que reconeguin i abordin el risc de conflicte d'interessos que es deriva de la prestació de serveis d'assessoria jurídica, assessoria fiscal i auditoria quan s'assessora tant a clients empresarials com a autoritats públiques, per la qual cosa assenyala que un conflicte d'interessos pot adoptar diverses formes, com per exemple contractes públics que requereixen la prestació d'assessorament remunerat per aquests serveis, la prestació d'assessorament informal o no remunerat, grups oficials d'assessors i experts, o portes giratòries.
Així mateix, es pot destacar que aquest mes de març la Comissió Europea ha emès l'Informe següent:
- Informe de la Comissió sobre les negociacions relatives a l'accés de les empreses de la Unió als mercats de tercers països en àmbits regulats per la Directiva 2014/25/UE
En aquest Informe, que es presenta al Consell d'acord amb el que disposen els articles 85.1 i 86.2 de la Directiva 2014/25/UE, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals -sobre ofertes que continguin productes originaris de tercers països i relacions amb tercers països en relació amb contractes d'obres, subministrament i serveis, respectivament-, la Comissió presenta els principals avenços des de 2009 pel que fa a l'accés de les empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països en àmbits regulats per la Directiva de serveis públics, així com pel que fa a les oportunitats de contractes de serveis en tercers països.
Més en particular, l'Informe "fa balanç dels avenços en l'obertura de l'accés d'empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països des de l'adhesió de nous membres a l'Acord sobre Contractació Pública (ACP), de caràcter plurilateral, de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)". Així mateix, l'informe "proporciona informació sobre els resultats de les negociacions comercials bilaterals o regionals en matèria d'accés de les empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països en els sectors de serveis públics", oferint la Comissió una descripció detallada de l'estat d'aplicació dels acords de lliure comerç (ALC) en els seus informes anuals al respecte.
Així, l'Informe conclou que la Unió Europea "promou des de fa molts anys l'obertura dels mercats de contractació mitjançant l'eliminació de barreres"; i en aquest sentit, "continua donant suport a l'adhesió de nous membres a l'ACP, que continua sent l'instrument fonamental per obrir els mercats internacionals de contractació en el si de l'OMC". Paral·lelament, la Unió Europea continua negociant i aplicant ambiciosos acords comercials bilaterals i regionals, ja que aquests esforços a nivell multilateral i bilateral permetran a les empreses de la Unió beneficiar-se de més oportunitats, fins i tot en els sectors dels serveis públics, sobre la base de la transparència, el tractament nacional i la no-discriminació.
Què passa quan un licitador s’equivoca en la presentació de l’oferta? Què passa quan la proposició presentada té una errada? Es poden demanar aclariments? El licitador la pot esmenar?
El nostre ordenament jurídic, la jurisprudència i la doctrina han diferenciat entre la rectificació de defectes o errors en la documentació administrativa i la rectificació de defectes i errors que afecten les proposicions ja presentades. Mentre que en el primer cas s’han mostrat flexibles, i han admès una absoluta possibilitat d’esmenar, en el segon supòsit han estat sempre molt restrictius, i han exigit més rigor en la determinació i la concreció de quan es pot admetre una rectificació d’errors en les ofertes presentades.
Fins i tot el Tribunal Suprem ha estat molt caut a l’hora de pronunciar-se sobre l’esmena d’errors i omissions en l’oferta, i ha admès la possibilitat d’esmenar sempre que els errors siguin purament formals i de fàcil correcció, com pot ser la manca o l’error en alguna signatura o la falta d’acreditació documental d’algun criteri d’adjudicació invocat, i ha rebutjat postures extremadament formalistes que comportin excloure els licitadors per defectes formalistes fàcilment esmenables, perquè entén que es contravindria el principi de lliure concurrència (STS 4703/2004, de 2 de juliol).
En la mateixa línia, la jurisprudència comunitària es mostra a favor d’admetre aquesta rectificació d’errors en la fase d’admissió d’una manera molt àmplia, però és contrària a la possibilitat de correcció quan els defectes afecten les ofertes, i considera que només s’han d’admetre aclariments o correccions d’errors materials manifestos, sempre respectant el límit que aquests no suposin una nova oferta.
La Sentència del TSJUE d’11 de maig de 2017, en l’assumpte C 131/16, estableix que l’oferta inicial només es pot corregir excepcionalment per esmenar errors materials manifestos, a condició que aquesta modificació no equivalgui a proposar en realitat una nova oferta, i incideix en el respecte al principi d'igualtat:
"El principio de igualdad de trato […] debe interpretarse en el sentido de que se opone a que, en el marco de un procedimiento de adjudicación de un contrato público, la entidad adjudicadora requiera a un licitador para que aporte los documentos y declaraciones cuya presentación exigiese el pliego de condiciones y que no hayan sido remitidos en el plazo fijado para presentar las ofertas. En cambio, el referido artículo no se opone a que la entidad adjudicadora requiera a un licitador para que aclare una oferta o para que subsane un error material manifiesto del que adolezca dicha oferta, a condición, no obstante, de que dicho requerimiento se envíe a todos los licitadores que se encuentren en la misma situación, de que todos los licitadores sean tratados del mismo modo y con lealtad y de que esa aclaración o subsanación no equivalga a la presentación de una nueva oferta, extremo que corresponde verificar al órgano jurisdiccional remitente."
Per tant, podrem demanar aclariments en relació amb les ofertes tant econòmiques com tècniques sempre que aquest aclariment no comporti un tractament de favor per al licitador en detriment de la resta, en el sentit que aquesta possibilitat que es dona al licitador per aclarir/esmenar no pugui donar lloc que, després de conèixer la resta d’ofertes, el licitador pugui alterar la proposta formulada inicialment.
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), en la recent Resolució 11/2021, de 14 de gener, deixa clar que la possibilitat d’esmenar la proposició presentada per part dels licitadors no és un dret d’absolut de les empreses licitadores, sinó una potestat excepcional de l’òrgan de contractació que mai no pot comportar modificar, completar o canviar l’oferta presentada amb posterioritat a la data d’acabament de la presentació, sinó simplement corregir errors materials manifestos o aclarir dubtes que es desprenguin de la documentació inclosa en la proposició que es puguin dissipar fàcilment.
Així doncs, no podem acceptar rectificacions de les ofertes que vagin més enllà d’errors que afectin defectes o omissions de caràcter fàctic o merament formals, ja que en aquest cas estaríem acceptant de manera implícita la possibilitat de modificar substancialment les ofertes un cop ja han estat presentades, i això trenca els principis fonamentals de la contractació pública com són la no discriminació, la igualtat de tracte i la transparència.
La possibilitat de sol·licitar aclariments en les proposicions presentades té com a límit que l’aclariment no suposi una modificació de l’oferta, entenent modificada una oferta quan se'n varia el sentit inicial o s’hi incorporen termes inicialment no previstos, així doncs, només s’ha de circumscriure als supòsits en què l’error que presenta la proposició del licitador es pot saber amb la lectura de l'oferta o amb la documentació que l’acompanya, i que la correcció no admet més d’una possibilitat.
En aquest sentit es manifesta el TACRC en la Resolució 393/2017, de 28 d’abril, i apunta que quan hi ha errors en les proposicions presentades ens trobem davant d’una qüestió eminentment casuística que exigeix examinar les circumstàncies concretes de cada cas, fet que comporta determinar la naturalesa i l’abast de l’error, les determinacions dels plecs i, sobretot, els efectes que produirà sobre l’oferta l’esmena o la modificació que en cada cas seria necessària per salvar l’error.
En conclusió, per a cada cas concret haurem de veure si la correcció de l’oferta pretesa entra en els límits d’esmena i no comporta un canvi d’oferta, i per ser així s'haurà de tractar d’una errada que pugui ser esmenada mitjançant un mer examen de l’oferta amb una única solució possible quant a la correcció, ja que en cas contrari estaríem, en realitat, davant d’una modificació inadmissible de l’oferta presentada.
Article: Èlia Vilaseca Arquès