Notícies Actualitat
29.10.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-537/19, sobre la subjecció a la Directiva 2004/18/CE d'un contracte celebrat entre una entitat pública i una empresa privada que té per objecte l'arrendament d'un edifici encara no
El dia 22 d'octubre de 2020 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre el recurs per incompliment que va interposar la Comissió instant al Tribunal de Justícia a declarar que la República d'Àustria ha incomplert la Directiva 2004/18/CE, perquè, el 25 de maig de 2012, una entitat pública vinculada a l'Ajuntament de Viena [Stadt Wien-Wiener Wohnen] va celebrar amb una empresa privada, sense atenir-se als preceptes d'aquesta Directiva, un contracte públic d'obres, que els seus signataris van qualificar d'arrendament, per aixecar en terrenys propietat d'aquesta empresa un edifici d'oficines.
En aquest sentit, la Comissió es basa en una sèrie d'elements que, segons la seva opinió, posarien de manifest com Wiener Wohnen (la naturalesa de poder adjudicador del qual no es discuteix) va tenir una influència decisiva en el disseny i en l'execució de l'immoble. D'aquesta premissa infereix que, encara que les parts ho pactessin com a arrendament d'immoble, es tractaria, en realitat, d'un contracte públic d'obres, l'import de les quals supera el llindar mínim fixat en la Directiva 2004/18. Per la seva part, la República d'Àustria rebutja la tesi de la Comissió, perquè entén aplicable l'article 16, lletra a), de la Directiva 2004/18, que exceptua als contractes públics d'arrendament d'edificis de sotmetre's als procediments d'adjudicació previstos en ella.
L'Advocat General assenyala que "en aplicar, en aquest assumpte, la jurisprudència del Tribunal de Justícia (en particular, la doctrina de la sentència Impresa Pizzarotti), s'ha de dilucidar, mitjançant l'anàlisi de les al·legacions i les proves aportades, si, juntament amb l'arrendament d'un edifici encara no construït, es trobava un contracte públic d'obres que constituïa, realment, l'objecte principal del contracte". A més, indica que "per aconseguir aquesta qualificació haurà de comprovar-se si, en el projecte d'obres definitivament aprovat i en la ulterior execució de l'edifici, Wiener Wohnen va tenir una «influència determinant» i si aquest immoble es va construir en resposta «a les necessitats especificades per l'entitat adjudicadora»". Així, destaca que l'examen conjunt de les al·legacions de les parts i de les proves aportades el condueix a la convicció que l'objecte principal del contracte era la construcció de l'edifici, en el projecte del qual i en l'execució del qual l'entitat pública va intervenir de forma determinant, per ajustar-lo a les seves necessitats." Així mateix, recalca que en aquesta tessitura, en vista de la jurisprudència del Tribunal de Justícia que interpreta l'article 16, lletra a), de la Directiva 2004/18, l'actuació de Wiener Wohnen es va haver de subjectar, d'acord amb els articles 2 -relatiu als principis d'adjudicació dels contractes-, 28 -relatiu a la utilització dels procediments oberts, restringits i negociats, així com del diàleg competitiu- i 35.2 -relatiu als anuncis de licitació-, d'aquesta Directiva, al procediment d'adjudicació regulat per als contractes públics d'obres.
Per tot això, l'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia que, estimant el recurs de la Comissió, declari que la República d'Àustria ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut dels articles 2, 28 i 35.2 esmentats, de la Directiva 2004/18/CE, en la mesura que Stadt Wien-Wiener Wohnen va adjudicar directament el contracte de 25 de maig de 2012, sense anunciar-ho ni sotmetre'l a un procediment de licitació pública; i que a més, condemni a costes la República d'Àustria.
28.10.2020.
Contractes amb preus unitaris: modificació per increment d'unitats
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/contractes-amb-preus-unitaris-modificacio-per-increment-dunitats.html
27.10.2020.
Electronics Watch: compra pública responsable. Drets laborals a la indústria de l'electrònica
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/espaistematics/contractacio/electronics-watch-compra-publica-responsable-drets-laborals-a-la-industria-de-lelectronica.html
26.10.2020.
Extractes de la Comissió d'Ètica
https://contractacio.gencat.cat/ca/principis/transparencia-bones-practiques/bones-practiques/comissio-etica/extractes/
22.10.2020.
Es publica la Guia per la quantificació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en els contractes públics
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/n-guia-geh
21.10.2020.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-447/19 P, sobre l'abast de l'obligació dels poders adjudicadors d'informar als candidats o licitadors no seleccionats
El dia 14 d'octubre de 2020 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès aquesta Sentència en la qual es pronuncia, en essència, sobre l'abast de l'obligació de motivació imposada als poders adjudicadors en virtut de l'article 296 del TFUE i de l'article 113.2 del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió, així com de l'article 161, apartats 2 i 3, del Reglament Delegat (UE) núm. 1268/2012 de la Comissió, de 29 d'octubre de 2012, sobre les normes de desenvolupament del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012. En concret, les demandants al·leguen que l'abast d'aquesta obligació de motivació no es refereix únicament als criteris d'adjudicació del contracte en qüestió, sinó també a l'avaluació de criteris de selecció de licitadors.
El TJUE, tenint en compte que l'article 113.2 del Reglament núm. 966/2012 esmentat estableix que el poder adjudicador comunicarà a qualsevol licitador que compleixi els criteris d'exclusió i selecció, sempre que aquests ho sol·licitin per escrit, de "les característiques i avantatges de l'oferta seleccionada i del nom de l'adjudicatari", assenyala que el tenor literal d'aquesta disposició es refereix a les característiques de l'oferta i no a les del licitador que la va presentar.
Referent a això, recorda que de la jurisprudència del Tribunal de Justícia es desprèn que no es pot exigir al poder adjudicador que enviï a un licitador l'oferta del qual no ha estat acceptada, d'una banda, a més dels motius del rebuig, un acurat resum de com s'ha tingut en compte cada detall de la seva oferta en l'avaluació d'aquest última i, de l'altra, en el context de la comunicació de característiques i avantatges de l'oferta guanyadora, una anàlisi comparatiu acurat d'aquesta última i l'oferta del licitador no seleccionat.
Per això, declara que l'obligació de motivació que ha de complir el poder adjudicador, en virtut d'aquest article 113.2 del Reglament núm. 966/2012, no exigeix que aquest últim expliqui les raons per les quals va considerar que l'adjudicatari ha complert els criteris de selecció, ja que l'obligació de motivació que ha de complir el poder adjudicador té per objecte que els licitadors no seleccionats coneguin les justificacions de la decisió d'adjudicació del contracte en qüestió, però no de controlar, a mode d'òrgan de control administratiu o judicial, la legalitat del procediment d'adopció d'aquesta decisió i la mateixa decisió.
20.10.2020.
L'economia social demana pas en la contractació pública
CEPES Aragó organitza una jornada virtual, dimarts que ve, per fomentar la participació de les entitats de l'economia social a les licitacions de contractes de les administracions públiques
Elperiodicodearagon.com 23.09.20
Després de poc més de mig de pandèmia, sobre l'horitzó planen núvols negres que anuncien una crisi econòmica, social i laboral sense precedents. El negoci de molts centres especials d'ocupació, empreses d'inserció, cooperatives, associacions i fundacions està en l'aire, i amb ell els fins socials que persegueixen aquestes entitats sense ànim de lucre.
Tractar d'accedir a les licitacions de el sector públic pot ser la salvació per a les organitzacions de l'economia social, que generen 23.000 llocs de treball directes a Aragó (el 4% de la força laboral) i el 6,5% de PIB. Per això, l'Associació d'Economia Social d'Aragó (Cepes Aragó) organitza el proper dimarts, 29 de setembre, a través d'Zoom, una trobada virtual titulat Com facilitar l'accés a la contractació pública de les entitats de l'economia social.
"Organitzem aquesta jornada, principalment, amb dos objectius. D'una banda, perquè volem que el sector públic dissenyi licitacions que donin cabuda i afavoreixin a les entitats de l'economia social en la contractació pública. I, d'altra banda, per animar a aquestes organitzacions a que participin en la mateixa ", informa el president de Cepes Aragó, Adrián Serrano.
En aquesta associació veuen la contractació pública "com una oportunitat, un instrument per promoure oportunitats d'ocupació, d'accessibilitat, de treball digne, d'inclusió social i de comerç just, entre d'altres, encara que per això cal que hi hagi voluntat política", apunta .
I és que, encara que les entitats de l'economia social tenen garantit per llei un tracte diferent a les empreses ordinàries a l'hora de fer negoci amb les administracions públiques, que poden configurar les licitacions de manera que afavoreixin la participació d'entitats sense ànim de lucre en la contractació pública, com es veurà en el seminari, la realitat és ben diferent.
"Esperem que aquesta jornada marqui l'inici de trobades periòdiques entre les dues parts, que serveixin per assolir objectius comuns i dissenyar eines que facilitin l'accés de les entitats de l'economia social a la contractació pública", desitja Serrano.
19.10.2020.
Les clàusules socials en la contractació pública: L'incompliment de l'conveni col·lectiu sectorial com a causa de resolució culpable d'un contracte públic
El passat 4 de juny el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar Sentència per la qual s'inadmet i desestima el recurs contenciós administratiu interposat per l'empresa PROTECCIÓ DE PATRIMONIS, SA, contra la Resolució de 21 de juny de 2016 l'òrgan col·legiat de contractació centralitzada de l'Administració catalana, la "Comissió Central de Subministraments de la Generalitat de Catalunya" (CCS en endavant), per la qual s'acorda resoldre l'Acord Marc de vigilància i seguretat subscrit amb aquesta empresa el 17 de setembre de a 2014 per incompliment culpable de les condicions de el contracte, amb imposició de costes a la recurrent.
El plec de l'Acord Marc de seguretat i vigilància de la CCS (exp. 2013/1) és anterior a la vigent LCSP i es basa en el Text refós de la Llei de Contractes de Sector Públic, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2011 , de 14 de novembre. Recordem que la vigent LCSP ha reforçat la valoració de les condicions socials i laborals en la puntuació de les ofertes (article 145); l'aplicació de les condicions salarials previstes en els convenis col·lectius en l'execució contractual (article 201) o les condicions socials i laborals com a condicions especials d'execució (article 202).
L'Acord Marc analitzat per la Sentència, tot i ser anterior a la LCSP, destaca per contenir nombroses clàusules socials tant en la fase de selecció de contractista com en la fase d'execució de l'contracte però, sobretot, per la creació d'un òrgan mixt de seguiment, el Comitè de seguiment Mixt, integrat per representants de l'Administració catalana, de les organitzacions empresarials i de les sindicals representatives en el sector i per regular un mecanisme per assegurar el compliment d'aquestes clàusules: les auditories de seguiment.
Aquesta Sentència és de gran importància ja que reconeix expressament que l'incompliment de les condicions laborals establertes en un conveni col·lectiu sectorial en l'execució d'un contracte pot suposar també una vulneració greu i essencial de la relació jurídica contractual derivada de l'contracte públic, avalant així, una important clàusula social per protegir i garantir els drets dels treballadors.
El Comitè de Seguiment Mixt es reuneix periòdicament per fer el seguiment de l'contracte i resoldre dubtes, incidències, etc. A més, al febrer de 2016, va aprovar un Codi de Bones Pràctiques, a manera de catàleg de principis, exemples de bones pràctiques, orientacions i pautes a seguir en la contractació dels serveis de vigilància i seguretat, que s'inspira en gran mesura en les clàusules socials contingudes en el plec de l'Acord Marc, i que ha servit per a la redacció de l'Acord Marc vigent en l'actualitat (exp. 2017- 4).
Algunes de les clàusules socials que es puntuen en la fase de selecció de les ofertes, per exemple, són les mesures de promoció de la igualtat de tracte entre dones i homes, les mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i les mesures en matèria de seguretat i salut laboral i la formació. Pel que fa a la fase d'execució, i entre les obligacions que ha de complir el contractista, es regula des del compliment de tota la normativa sobre prevenció de riscos laborals, integració de persones amb discapacitat, obligacions fiscals, ambientals, de protecció de l'ocupació, etc. . fins l'obligació de prevenir, controlar i eradicar l'assetjament sexual o per raó de sexe.
Entre les obligacions de compliment obligatori s'inclou de forma expressa la de garantir les condicions laborals establertes en el conveni col·lectiu sectorial vigent a les persones adscrites a l'execució de l'contracte durant tota la seva vigència. Aquesta obligació té el caràcter de condició essencial de el contracte d'acord amb la clàusula 21.1 d'el plec model per a la contractació derivada i, per això, es realitza un seguiment del seu compliment mitjançant auditories.
L'òrgan encarregat de realitzar les auditories va ser, en el cas objecte de la Sentència, la Subdirecció General de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya. L'informe d'auditoria ha subratllat, en el cas de l'empresa condemnada, l'existència de treballadors a temps parcial que realitzaven hores extraordinàries o l'incompliment de l'nombre d'hores extraordinàries permeses pel Reial Decret legislatiu 2/2015, que aprova el Text refós de l'Estatut dels Treballadors, de manera que l'informe va concloure assenyalant que s'havia vulnerat el conveni col·lectiu sectorial. En la mesura que aquest incompliment constituïa l'incompliment d'una condició essencial de l'contracte, tal com s'ha dit, la CCS va acordar resoldre el contracte amb l'empresa afectada, per incompliment contractual culpable. La resolució no només afecta el contracte derivat sinó a el mateix Acord Marc, el que impedeix la pròrroga d'altres contractes existents o bé que l'empresa pugui presentar-se a altres licitacions de contractes derivats de la mateixa Acord Marc.
Entre les obligacions de compliment obligatori s'inclou de forma expressa la de garantir les condicions laborals establertes en el conveni col·lectiu sectorial vigent a les persones adscrites a l'execució de l'contracte durant tota la seva vigència. Aquesta obligació té el caràcter de condició essencial de el contracte d'acord amb la clàusula 21.1 d'el plec model per a la contractació derivada i, per això, es realitza un seguiment del seu compliment mitjançant auditories.
L'empresa va recórrer contra aquesta resolució sol·licitant, d'una banda, una indemnització per danys i perjudicis, i de l'altra, la nul·litat de l'Acord Marc. Entre els arguments esgrimits, l'empresa al·lega que no hi ha vulneració dels drets reconeguts dels treballadors en el conveni col·lectiu d'aplicació, que les irregularitats detectades van ser induïdes per l'entitat contractant sense que estiguin configurades com a causa de resolució, que no suposen un incompliment d'obligacions essencials, que es vulnera el principi de proporcionalitat i, finalment, que no es van alterar les condicions en què es desenvolupa la concurrència d'altres empreses de el sector que han subscrit l'Acord Marc.
La Sentència desestima cadascuna de les al·legacions i considera provades les irregularitats detectades per l'informe d'auditoria. Tal com ha assenyalat la jurisprudència i destaca la Sentència, perquè hi hagi una causa de resolució l'incompliment de l'contracte ha de tenir caràcter substancial, sent insuficient qualsevol acció o omissió de l'contracte. En el cas analitzat, el Tribunal assenyala que el plec subratlla de forma expressa l'obligació de donar compliment a les condicions laborals de l'conveni col·lectiu sectorial aplicable, (clàusula 21.1), pel que, d'acord amb l'article 223.f) de Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Contractes de Sector Públic, que estableix com a causa de resolució de l'contracte l'incompliment de les obligacions contractuals essencials, qualificades com a tals en els plecs o en el contracte, s'ha de concloure que s'ha produït un incompliment substancial.
La Sentència destaca la gravetat de l'incompliment detectat assenyalant el caràcter personal de la prestació de servei de seguretat i vigilància i per això conclou que: "l'incompliment d'obligacions de caràcter laboral suposa una vulneració greu i essencial en el context de la relació jurídica entaulada entre les parts. "
Així mateix, es desestima l'argument de la manca de proporcionalitat, per entendre que "és totalment adequat imposar en els plecs i considerar com incompliments essencials el realitzat per l'empresa recurrent." Per tot això, a més de no admetre la petició d'indemnització i desestimar la sol·licitud de nul·litat de l'Acord Marc, imposa les costes a l'empresa recurrent.
Amb aquesta Sentència es consolida el valor de l'contracte públic com a instrument per aplicar i garantir els drets laborals dels treballadors previstos en la legislació i en els convenis col·lectius però, a el mateix temps, també cal destacar no només la importància de les clàusules socials en la contractació pública com a factor de qualitat sinó especialment del seu seguiment i control mitjançant mecanismes efectius, clau per a una correcta execució contractual.
15.10.2020.
SERVEI D'INFORMACIÓ DE LICITACIONS - ADJUDICACIONS - AJUTS I/O SUBVENCIONS
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' (https://www.divisiosigo.cat/cat/contactar/), per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
14.10.2020.
Qüestions referents als contractes dividits en lots
L’informe 12/20 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, aprovat el 29 de juliol de 2020, analitza i dona resposta a alguns dubtes i qüestions dels contractes l’objecte dels quals es divideix en lots.
Recordem que la LCSP (art. 99) disposa com a regla general, sempre que la naturalesa o l’objecte del contracte ho permeti, la realització independent de cadascuna de les parts mitjançant la divisió en lots, excepte que en l’expedient se'n justifiqui la impossibilitat per algun dels motius vàlids que menciona l’apartat 3 de l’article 99 de la LCSP.
Les qüestions a les quals dona resposta la Junta Consultiva en aquest Informe són les següents:
1. Un contracte adjudicat per lots es tracta d’un únic contracte amb diversos proveïdors o, al contrari, cada lot donarà lloc a un contracte?
L’article 99.7 de la LCSP indica clarament que la regla general és que cada lot constitueix un contracte diferent i que excepcionalment ens podem trobar davant de dos supòsits en què els diferents lots es poden considerar un únic contracte, que són:
Quan l’òrgan de contractació ho consideri oportú, en exercici de la facultat legalment conferida, pot establir expressament en el plec de clàusules que s'ha de constituir un únic contracte per a tots els lots adjudicats a un mateix licitador.
Quan s’adjudiqui el contracte a una oferta integradora que compleixi els requisits de l’article 99.5 de la LCSP.
2. Exigència de la solvència i de la garantia definitiva en funció del valor de cadascun dels lots.
En l’aspecte procedimental s’estableix com una garantia específica per evitar el fraccionament il·lícit del contracte i que es puguin veure vulnerades les normes adjectives i els llindars aplicables que, quan s'efectuï la divisió en lots, les normes procedimentals i de publicitat que s'han d’aplicar en l'adjudicació de cada lot o prestació diferenciada s'han de determinar en funció del valor acumulat del conjunt, calculat segons el que estableix l’article 101, excepte que es doni alguna de les excepcions a què es refereixen els articles 20.2, 21.2 i 22.2 (art. 99.6 de la LCSP). Per tant, la determinació del procediment aplicable a la selecció del contractista i als llindars aplicables han de respondre al valor acumulat del conjunt de les prestacions o dels lots en què es divideix el contracte.
No diu el mateix la norma respecte d'altres aspectes concrets, com ara la solvència i les garanties, i trobem en la LCSP altres articles que tracten la qüestió:
L'article 74.2, que indica que els requisits mínims de solvència que ha de complir l'empresari o empresària i la documentació requerida per acreditar-los han d’estar vinculats i ser proporcionals al seu objecte. Aquesta proporcionalitat necessària determinaria que, si hi ha diferents contractes per a cada lot adjudicat, com sol ser la regla general, cadascun ha d’exigir unes condicions de solvència vinculades a la prestació concreta que constitueix l'objecte. Per contra, si es tracta d'un sol contracte, bé perquè ho exigeixen els plecs o bé per raó de l'existència d'ofertes integradores, la proporció adequada de les condicions de solvència s'ha d'aconseguir amb el conjunt de les prestacions a què es refereix l'únic contracte existent i les ofertes integradores presentades.
Aquest mateix criteri es pot deduir del paràgraf final de l'article 87.a de la LCSP, en què s'ordena que el criteri del volum anual de negocis o el del volum anual de negocis en l'àmbit al qual es refereixi el contracte s'apliqui en relació amb cadascun dels lots en què estigui dividit el contracte. En cas contrari, quan només hi hagi un contracte, la resposta ha de ser també la contrària, com hem vist, de manera que les condicions de solvència s'han de referir, com diu la llei, al "valor acumulat del conjunt."
Pel que fa a les garanties, cal destacar que, d'acord amb l'article 106.2 de la LCSP, en el cas de divisió en lots la garantia provisional es fixa atenent exclusivament a l'import dels lots per als quals el licitador hagi de presentar oferta i no en funció de l'import del pressupost total del contracte. Per tant, també en aquest cas si hi ha tants contractes com lots per a cadascun s'ha d'exigir una garantia apropiada i proporcionada al valor de cada lot separat. Per contra, quan només hi hagi un contracte, perquè ho exigeixen els plecs o perquè hi ha ofertes integradores, s'ha de fixar la garantia en funció del valor conjunt dels lots adjudicats.
3. Com s'hauria d'aplicar el límit del 20% en les modificacions contractuals (art. 204 de la LCSP) per necessitats reals superiors a les estimades inicialment? I, en la mateixa línia, com s'ha d'aplicar el límit del 10% per diferències reals de mesurament durant l'execució del contracte (art. 302 i 309 de la LCSP)?
El límit del percentatge de les modificacions contractuals es pot fixar considerant el preu total del contracte o per contra s’ha d’aplicar segons el pressupost de cada lot? Si en condicions normals cada lot constitueix un contracte, les qüestions relatives als efectes i al compliment del contracte s'han de resoldre tenint en compte aquesta característica. D'aquesta manera cal respondre a les qüestions plantejades que, tant el límit del 20% que disposa l'article 204.1 de la LCSP per les modificacions establertes en els plecs, com el límit del 10% de variació en les unitats d'execució establert en els articles 301 i 309 de la LCSP, s'han de referir al preu de cadascun dels contractes en què consisteixi cada lot. Només en els casos esmentats com a excepció, és a dir, que s'estableixi expressament en els plecs o que hi hagi una oferta integradora, cal referir els percentatges exposats al preu del conjunt.
L’Informe la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat conclou el següent:
La regla general aplicable als contractes dividits en lots és que cada lot ha de constituir un contracte diferent; amb dues excepcions en què els diferents lots adjudicats es poden considerar com un únic contracte: si l'òrgan de contractació disposa expressament en el plec que constituirà un sol contracte per a tots els lots adjudicats a un mateix licitador, o en el cas que s'adjudiqui a una oferta integradora que compleixi els requisits de l'article 99.5 de la LCSP.
En els supòsits en què s'apliqui la regla general que hi ha tants contractes com lots, les condicions de solvència i de garantia ha d'anar referides al valor de cada lot. Només en els casos en què es consideri que hi ha un únic contracte perquè així ho disposin els plecs o perquè es tracta de l'adjudicació d'una oferta integradora, cal establir la solvència i fixar la garantia en funció del valor conjunt dels lots adjudicats de manera integrada.
Excepte en els casos en què s'hagi de considerar que es tracta d'un únic contracte, d'acord amb les conclusions anteriors, en l'execució dels contractes adjudicats per lots, tant el límit del 20% que estableix l'article 204.1 de la LCSP per les modificacions establertes en els plecs, com el límit del 10% de variació en les unitats d'execució establert en els articles 301 i 309 de la LCSP, s'han de referir al preu de cadascun dels contractes en què consisteix cada lot.
