Notícies Actualitat
04.02.2022.
Pla de mesures antifrau en l'execució d'actuacions finançades pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a la Generalitat de Catalunya
El dia 3 de febrer de 2022 s'ha publicat en el DOGC l'Acord GOV/19/2022, d'1 de febrer, pel qual s'aprova el Pla de mesures antifrau en l'execució d'actuacions finançades pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual el Govern, entre altres aspectes, acorda, d'una banda, aprovar la declaració institucional, al més alt nivell, per la qual s'assumeix el compromís del Govern de la Generalitat de lluita contra el frau que s'incorpora com a annex 1 a l'Acord, i d'altra banda, aprovar, per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les entitats del seu sector públic, i també per als consorcis i les fundacions adscrites a la Generalitat de Catalunya d'acord amb la legislació bàsica sobre règim jurídic del sector públic, el Pla de mesures antifrau en l'execució d'actuacions finançades pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que s'adjunta com a annex 2 a l'Acord - si bé les entitats esmentades poden fer servir els sistemes propis de control del frau sempre que compleixin l'article 6 de l'Ordre HFP/1030/2021 i, en tot cas, el Pla de mesures antifrau per a la gestió dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència aprovat per la Generalitat de Catalunya serà supletori.
Així, el Pla inclou la declaració institucional per la qual s'assumeix el compromís del Govern de la Generalitat de lluita contra el frau, i tal com s'assenyala, "defineix les principals accions que cal adoptar per evitar el mal ús o el frau en els recursos financers del PRTR i, d'aquesta forma, prevenir, detectar i establir mesures correctores perquè els recursos financers procedents de la Unió Europea no es malgastin i compleixin amb les finalitats per a les quals estan assignats".
A més, s'indica que el Pla "es configura com un instrument de planificació viu i flexible, en tant que es podrà anar modificant en la mesura que es puguin dictar instruccions, normativa o guies per a l'elaboració d'aquests plans de mesures antifrau, i es pretén que estigui en revisió contínua en relació amb cadascuna de les actuacions plantejades en la lluita contra el frau per perfeccionar-les"; que l'estructura de les seves mesures "és la que determina l'article 6 de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, al voltant de les quatre àrees clau del denominat cicle antifrau -prevenció, detecció, correcció i persecució- i el Pla serà aplicable, exclusivament, a les actuacions que dugui a terme la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic per a l'execució dels fons del MRR, dins de les obligacions establertes en el PRTR"; i que el Pla "aprofita i recull les normatives i els recursos dels quals ja disposa la Generalitat de Catalunya aplicables a efectes d'aquest Pla antifrau, ja que és una administració conscient d'aquesta cultura, i posa en marxa altres mesures eficaces i proporcionades de lluita contra el frau, adoptant una política de tolerància zero amb el frau".
En aquest sentit, i pel que fa a la contractació pública, en l'annex 2 del Pla, es fa referència als aspectes següents, entre altres:
- Es disposa de la Instrucció 1/2019 sobre la clàusula ètica en la contractació pública -la qual s'ha d'aplicar a totes les contractacions dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic- i, també, del Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública supervisat per la Comissió d'Ètica en la Contractació Pública.
- S'estableixen mesures per a la detecció dels conflictes d'interès, entre les quals s'inclou la signatura de la declaració d'absència de conflicte d'interès (DACI) de totes les persones que intervinguin en els procediments. Amb caràcter general, aquesta declaració l'han d'emplenar les persones que intervenen en la gestió de cada projecte del departament/organisme/ens de la Generalitat o del seu sector públic, com ara el responsable de l'òrgan de contractació, les persones que redactin els documents de licitació, bases o convocatòries corresponents, els tècnics i tècniques que valorin les ofertes, sol·licituds o propostes presentades, així com els membres de les meses de contractació. Amb caràcter específic, l'empresa contractista i, si escau, els subcontractistes hauran de presentar la declaració esmentada en el moment de la formalització del contracte o posteriorment.
- Es descriuen dos mecanismes de detecció que un sistema d'integritat bàsic ha de tenir:
1. Les banderes vermelles, que són un sistema d'indicadors emprat principalment en la gestió dels fons europeus i, per tant, se centren molt en l'àmbit de la contractació pública. Així, s'esmenten banderes vermelles de situacions compatibles amb frau en els casos següents, entre altres: contractació pública, plecs esbiaixats a favor d'un licitador, licitacions col·lusòries, conflicte d'interessos i manipulació de les ofertes presentades. També, s'assenyala que a banda que aquests indicadors permetin aixecar una alerta en el moment en què es detecta la manifestació, és convenient realitzar una revisió anual, o cada dos anys, dels indicadors. A més, es pot realitzar un control addicional que consisteixi en la verificació d'alguns processos i expedients de contractació seleccionats per l'òrgan o unitat encarregada de revisar les banderes vermelles per la seva importància o recurrència, de manera exhaustiva o bé per mostreig.
2. El canal de denúncies que permeti la recepció de comunicacions de possibles irregularitats o incompliments. D'aquesta manera, es recorda que la Generalitat de Catalunya, com a entitat executora, disposa de la Bústia ètica, que es tracta d'un canal electrònic que permet a qualsevol persona, de forma anònima i amb garantia de confidencialitat, fer alertes o comunicar conductes que, per acció o omissió, puguin ser presumptament reprovables per ser contràries al dret o als principis i valors ètics i a les conductes exigibles, és a dir, sobre males pràctiques o conductes irregulars a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, en tres àmbits concrets: actuacions públiques dels alts càrrecs i personal directiu, actuacions relacionades amb la contractació pública, actuacions públiques del personal de la funció pública, i s'habilitarà, dins de la bústia ètica, un nou canal referent a alertes que corresponen a actuacions de pràctiques relacionades amb la gestió dels fons provinents del MRR, sobre qualsevol matèria.
- En relació amb els mecanismes de correcció i persecució, en cas que es detecti un possible frau o la seva sospita fundada, el grup transversal d'experts podrà instar l'òrgan de contractació a suspendre immediatament el procediment, notificant aquesta circumstància en el termini més breu possible a les autoritats interessades i als organismes implicats en la realització de les actuacions, i revisar tots els projectes, subprojectes o línies d'acció que hi hagin pogut estar exposats.
01.02.2022.
La licitación de vivienda pública en España se dispara un 26,2% en 2021
Las administraciones públicas encargaron 840,1 millones de euros en proyectos residenciales en 2021. El 81% de esta cantidad fue para obra nueva y el 19% restante para rehabilitaciones.
La licitación de vivienda pública por parte de las administraciones creció con fuerza en 2021. En el conjunto del ejercicio del año se licitó vivienda pública por 840,1 millones de euros, un 26,2% más que un año antes, según los datos hechos públicos por la Asociación de Empresas Constructoras y Concesionarias de Infraestructuras (Seopan). El incremento respecto a 2019, antes del estallido de la pandemia del Covid-19, fue del 64%. Del total de licitaciones, 680,8 millones de euros corresponde a obra nueva, el 81% del total, y 159,2 millones son rehabilitaciones y mantenimiento, el 19% del total. En el caso de la obra nueva, el incremento respecto al año pasado es del 22,2%, mientras que en el de la rehabilitación el alza es del 47%. Con 113,6 millones licitados, diciembre ha sido el segundo mes con un mayor volumen de adjudicaciones, después de un noviembre también muy fuerte con licitaciones por 73 millones de euros. El mes con un mayor volumen de licitaciones fue abril con 139,7 millones de euros. Con 113 millones licitados, diciembre fue el mes con mayor actividad, solo superado por abril, con 139 millones La licitación en el conjunto de la edificación por parte de las administraciones se elevó a 8.441 millones de euros en el conjunto de 2021, un 53,2% más que el mismo periodo del año pasado. En relación al 2019 pre-Covid, el alza es del 21%. Además de vivienda, el conjunto de edificación incluye instalaciones docentes, sanitarias y deportivas, además de equipamientos sociales de tipo administrativo, industrial y terminal. Igualmente, la licitación de obra civil ascendió en el periodo enero a octubre a 15.206 millones de euros, un 77,5% más que en 2020 y un 34,9% superior a la realizada en 2019. Finalmente, el total de la licitación pública en este periodo (incluye edificación y obra civil) ha sido de 23.648,3 millones de euros, un 68% más que el año pasado.
24.01.2022.
Les licitacions públiques, a l'expectativa de les millors xifres de la dècada
Les xifres de licitacions d'obra per part de les administracions públiques relatives al novembre passat obriran la ronda estadística de la setmana. Segons les darreres dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a l'octubre les licitacions per part de l'administració es van disparar per sobre dels dos milions, i l'acumulat de l'any ja superava els quinze milions. Si es manté aquest bon ritme, no es descarta que al tancament del 2021 la xifra de licitacions presenti els seus millors números de l'última dècada, només darrere del 2010.
04.01.2022.
Novetats amb incidència en matèria de contractació pública en la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2022
TítolNovetats amb incidència en matèria de contractació pública en la Llei d’acompanyament als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2022
CosEl dia 31 de desembre de 2021 s’han publicat en el DOGC la Llei 1/2021, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, així com la Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic.
Aquesta segona Llei inclou el títol V, sobre mesures en matèria de contractació pública, en l’article 44 del qual s’estableix que l’adjudicació i, si s’escau, formalització dels contractes tramitats per emergència per l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, i també per les universitats públiques i les entitats que en depenen, juntament amb la memòria justificativa i la comunicació efectuada al Govern, s’han de publicar en el perfil de l’òrgan de contractació allotjat a la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya, en el termini de trenta dies naturals a comptar de l’adjudicació o de la formalització, i que les dades relatives a aquests contractes s’han de comunicar al Registre públic de contractes de la Generalitat.
D’altra banda, entre altres previsions en matèria de contractació pública, la disposició addicional desena, modifica el Decret 221/2013, de 3 de setembre, pel qual es regula el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i s’aprova la seva organització i el seu funcionament, modificant el seu article 5.3 per incorporar la possibilitat que el president/a sigui nomenat –mitjançant convocatòria pública i pel procediment de lliure designació– entre candidats funcionaris de l’Administració local de Catalunya, no només entre candidats funcionaris de l’Administració de la Generalitat, com anteriorment es preveia. A més, s’afegeix un nou apartat, el 3 bis, a l’article 5 del Decret 221/2013, per incloure, en termes similars a l’anterior article 5.3, que una de les persones vocals sigui nomenada mitjançant convocatòria pública i pel procediment de lliure designació, entre candidats funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, aquesta disposició addicional preveu que en els procediments de contractació pública duts a terme pels òrgans de contractació de Catalunya, el termini per a instruir i resoldre els expedients de resolució contractual és de vuit mesos com a màxim.
Finalment, la disposició derogatòria primera deroga els articles 4 i 8 del Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, relatius a la documentació acreditativa del compliment de requisits de capacitat i solvència, i a la tramitació dels procediments amb mesures de gestió eficient, respectivament.
Aquesta Llei, d’acord amb la seva disposició final tercera, entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sens perjudici de les dates específiques d’entrada en vigor que fixen determinats preceptes de l’articulat amb relació a algunes modificacions legislatives que conté.
Data de publicació31-12-2021
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/butlleti-jcca/cercador-butlletins-jcca/#/detail?id=22836
24.12.2021.
Vols saber quina és la contractació programada per a l'any 2022
Vols saber quina és la contractació programada per a l'any 2022?
https://lnkd.in/d7qfx9jh
#licitacions #contractaciopublica #concursos
15.11.2021.
Llindars d'aplicació en matèria de procediments d'adjudicació de contractes aplicables a partir de l'1 de gener de 2022
El dia 11 de novembre de 2021 s'han publicat en el DOUE els Reglaments delegats (UE) 2021/1950, 2021/1951, 2021/1952 i 2021/1953, que modifiquen les Directives 2009/81/CE, 2014/23/UE, 2014/24/UE i 2014/25/UE del Parlament Europeu i del Consell, respectivament, pel que fa als llindars d'aplicació en els procediments d'adjudicació de contractes públics, l'aplicabilitat dels quals es produirà a partir de l'1 de gener de 2022, data en la qual seran directament aplicables en cada estat membre.
Així, a partir de l'1 de gener estaran subjectes a regulació harmonitzada a raó del seu import:
- Els contractes d'obres, de concessió d'obres i de concessió de serveis el valor estimat dels quals sigui igual o superior a 5.382.000 euros;
- Els contractes de subministrament i els contractes de serveis el valor estimat dels quals:
· sigui igual o superior a 215.000 euros, en els casos en els quals l'òrgan de contractació no pertanyi a l'Administració General de l'Estat, els seus organismes autònoms o les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social,
· sigui igual o superior a 140.000 euros, en els casos de pertànyer a les administracions esmentades.
Respecte de la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, de l'energia, dels transports i dels serveis postals, així com respecte dels contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i de la seguretat, a partir de la data indicada, el Reial decret llei i la Llei, respectivament, relatiu als mateixos s'aplicarà a:
- Els contractes d'obres el valor estimat dels quals sigui igual o superior a 5.382.000 euros;
- Els contractes de subministrament i de serveis el valor estimat dels quals sigui igual o superior a 431.000 euros.
04.11.2021.
Transposició de diverses directives europees amb incidència en matèria de contractació pública i modificació de la LCSP
El dia 3 de novembre de 2021 s'ha publicat en el BOE el Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de bons garantits, distribució transfronterera d'organismes d'inversió col·lectiva, dades obertes i reutilització de la informació del sector públic, exercici de drets d'autor i drets afins aplicables a determinades transmissions en línia i a les retransmissions de programes de ràdio i televisió, exempcions temporals a determinades importacions i subministraments, de persones consumidores i per a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i energèticament eficients.
Pel que fa a la contractació pública, el Llibre tercer modifica la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic (article 64). Entre altres preceptes, es modifica l'article 2 per incloure en el seu àmbit subjectiu d'aplicació a les societats mercantils pertanyents al sector públic institucional que, entre altres circumstàncies, duguin a terme la seva activitat en els àmbits definits en la Directiva 2014/25/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relativa a la contractació per entitats que operen als sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals; i actuïn com a operadors de servei públic d'acord amb l'article 2 del Reglament (CE) núm. 1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, sobre els serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril i carretera. A més, es modifica l'article 3, relatiu a l'àmbit objectiu d'aplicació, per ampliar el concepte de reutilització de la informació a les societats mercantils públiques esmentades, amb finalitats comercials o no comercials diferents del propòsit inicial que tenien aquests documents de prestar serveis d'interès general per al qual es van produir, excepte per a l'intercanvi de documents entre aquestes societats mercantils públiques i la resta de subjectes previstos a l'article 2 que es realitzi exclusivament en el desenvolupament de les activitats de servei públic d'aquests últims; i per excloure de l'àmbit d'aplicació de la Llei als documents produïts o conservats per aquestes societats mercantils públiques, fora de l'àmbit de la prestació de serveis d'interès general o relatius a activitats sotmeses directament a la competència i no subjectes a la normativa de contractació d'entitats que operen als sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals.
D'altra banda, el Llibre setè, relatiu a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1161, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, per la qual es modifica la Directiva 2009/33/CE relativa a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i energèticament eficients, té per objecte garantir que els poders adjudicadors i les entitats contractants corresponents -definits en l'article 88-, tinguin en compte, en la contractació pública relativa als vehicles de transport per carretera inclosos en el seu àmbit d'aplicació, els impactes energètic i mediambiental d'aquests durant la seva vida útil, inclosos el consum d'energia i les emissions de CO2 i de determinats contaminants, amb la finalitat de promoure i estimular el mercat de vehicles nets i energèticament eficients i millorar la contribució del sector del transport a les polítiques en matèria de medi ambient, clima i energia nacionals i de la Unió Europea (article 86). Amb aquesta finalitat, es defineixen les contractacions públiques a les quals serà d'aplicació aquest Llibre setè del Reial decret llei 24/2021, i s'explicita l'àmbit d'aplicació temporalment, sent aplicable només per a aquells contractes respecte dels quals s'hagi enviat una convocatòria de licitació després del 2 d'agost de 2021, o, en els casos que no s'hagi previst una convocatòria de licitació, quan el poder adjudicador o entitat contractant hagi iniciat el procediment d'adjudicació del contracte després d'aquesta data (article 87), es preveu, entre altres definicions, què s'entén per "poders adjudicadors", "entitats contractants", "contractació pública", "contracte de subministrament", "contracte de servei públic" i "contracte de serveis" (article 88), i s'estableixen els objectius mínims de contractació pública i distribució dels mateixos (article 90), així com obligacions de cooperació i informació (article 91).
A més, la disposició final cinquena d'aquest Reial decret llei 24/2021 modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), per afegir a l'article 328.4 que la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat elaborarà i remetrà a la Comissió Europea cada tres anys un informe referit a tots els poders adjudicadors estatals, autonòmics i locals que, respecte de la licitació pública i execució dels contractes d'obres, subministraments, serveis, concessió d'obres i concessió de serveis que estiguin subjectes a regulació harmonitzada, comprengui, entre altres qüestions, si procedeix, "f) Informació requerida per altres normes comunitàries que s'hagi d'incloure en aquests informes". Aquesta mateixa previsió també s'afegeix com a lletra e) en l'article 126.1 del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, mitjançant el qual es va transposar parcialment la Directiva 2014/25/UE i la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a l'adjudicació de contractes de concessió. També, es modifica la lletra a) de l'article 331, relatiu a l'aportació d'informació per les comunitats autònomes i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, per incloure a l'informe comprensiu de totes aquelles qüestions esmentades en diferents lletres de l'article 328.4 que han de remetre les comunitats autònomes en format electrònic al Comitè de Cooperació, a través dels seus òrgans competents i respecte dels seus respectius àmbits territorials, amb una periodicitat de -almenys- cada tres anys, la informació prevista en aquesta lletra f) que ha estat afegida.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final desena, entrarà en vigor, excepte determinades previsions, l'endemà al de la seva publicació en el BOE.
14.10.2021.
Mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
Llei 14/2021, d'11 d'octubre, per la qual es modifica el Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s'aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
El dia 12 d'octubre de 2021 s'ha publicat en el BOE aquesta Llei que, segons indica en el seu preàmbul, procedeix del Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, que va ser sotmès a debat i votació de totalitat pel Congrés dels Diputats en la seva sessió del dia 20 de maig de 2020, en la qual es va acordar la seva convalidació, així com la seva tramitació com a projecte de llei; que atesos el temps transcorregut i el contingut i finalitat del real decret-llei esmentat, una bona part de les seves previsions han fet efecte o han estat prorrogades o completades per successives reformes posteriors del mateix; que igualment, l'aprovació d'una nova Llei de pressupostos generals de l'Estat ha afectat les partides pressupostàries, modificacions pressupostàries i crèdits extraordinaris a què es refereix el real decret llei; i que per això, la present llei, amb la qual es dona execució a la tramitació d'aquell per les Corts Generals com a projecte de llei, conté tan sols les modificacions que s'introdueixen en el mateix, deixant en vigor, en els seus termes, els restants preceptes del real decret llei no alterats per la present llei.
Així, l'article onzè de la Llei 14/2021 addiciona al Reial decret llei 17/2020 la disposició final tretzena, relativa a la modificació de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, per afegir en aquesta Llei 16/1985 una nova disposició addicional onzena, relativa a l'adquisició per les entitats del sector públic de béns mobles integrants del Patrimoni Històric Espanyol. Així, es preveu que amb independència dels procediments per a l'exercici dels drets d'adquisició preferent previstos als articles 33 i 38 de la Llei 16/1985 esmentada, l'adquisició per part de les entitats del sector públic de béns mobles integrants del Patrimoni Històric Espanyol tindrà naturalesa de contracte privat; i la seva preparació i adjudicació es regiran pel disposat a l'article 26 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Així mateix, s'estableix que quant als seus efectes i extinció, amb caràcter general els seran aplicables les normes de dret privat; i que no obstant això, quan el contracte mereixi la consideració de contracte subjecte a regulació harmonitzada d'acord amb el previst en la LCSP, li serà aplicable, si s'escau, el que disposa en el paràgraf segon de l'article 26.2 o en el paràgraf segon de l'article 26.3 d'aquesta Llei, tret de les normes relatives a la racionalització tècnica de la contractació (apartat 1).
A més, es disposa que a les adquisicions d'aquests béns se'ls podrà aplicar el procediment negociat sense publicitat corresponent a aquells supòsits en els quals l'execució només pot encomanar-se a un empresari determinat, previst a l'article 168.a) 2n de la LCSP, amb les especialitats següents respecte de l'establert en la LCSP: que en aquests contractes, el plec de clàusules administratives particulars serà substituït per les mateixes clàusules del contracte; que podrà ajornar-se el pagament del preu convingut en diversos exercicis econòmics si així recorda amb l'interessat; i que l'acreditació de la titularitat dels béns, així com dels requisits de capacitat del venedor, es realitzarà conforme a les normes de dret privat aplicables, no sent necessari acreditar la seva solvència, excepte quan es tracti de contractes subjectes a regulació harmonitzada d'acord amb l'establert en la LCSP (apartat 2).
També, s'assenyala que quan les adquisicions de béns del Patrimoni Històric es destinin a museus, arxius o biblioteques de titularitat estatal o autonòmica, només podran realitzar-se si compten, respectivament, amb informe previ favorable emès per la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol o de l'organisme equivalent reconegut a l'efecte de la Comunitat Autònoma titular de l'arxiu, biblioteca o museu destinatari del bé; i que els aquests informes hauran de fer referència al preu de compra, a la pertinença del bé al patrimoni històric espanyol, i a la unicitat del bé, als efectes previstos a l'article 168.a) 2.° de la LCSP, com a requisit inexcusable per a l'aplicació del procediment previst en aquesta disposició (apartat 3).
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final segona, entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació en el BOE.
Text de la Llei
https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==bf7wVFSqmHFypW3XEFJj3yWA53tGFP87UZb0ONAfS0q6SH/qp+giSsGt8yYCw+2Js+pZu8a9BbsnIFxDUJvkRDznQRT5eD5yBFcZ5rz/GYDpmwlIppPmkGvXLVnED7xdx+3YS1EdhUAURREx9vZtAg==
06.10.2021.
Novetats normatives Fons Next Generation
El dia 30 de setembre de 2021 s'han publicat en el BOE aquestes dues Ordres:
- Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Aquesta Ordre, que és d'aplicació a les entitats que integren el sector públic d'acord amb el que disposa l'article 2.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic -que comprèn, entre altres, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l'Administració local, i el sector públic institucional- configura i desenvolupa un Sistema de Gestió orientat a definir, planificar, executar, seguir i controlar els projectes i subprojectes en els quals es descomponen les mesures (reformes/inversions) previstes en els components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR); així mateix, l'Ordre és d'aplicació als components, estructurats en les reformes i inversions, fites i objectius que integren el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, aprovat en la Decisió d'Execució del Consell (CID) (article 1).
A més, cal destacar que són principis o criteris específics, d'obligatòria consideració en la planificació i execució dels components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i per tant transversals en el conjunt del Pla, entre altres, la "identificació del perceptor final dels fons, sigui com a beneficiari dels ajuts, o adjudicatari d'un contracte o subcontractista" (article 2).
En relació amb aquesta identificació del perceptor final de fons: beneficiaris dels ajuts, contractistes i subcontractistes, les entitats decisores i executores dels components inclouran en els procediments de licitació que s'enquadrin en el desenvolupament de les actuacions previstes en el PRTR les obligacions en relació amb la identificació dels contractistes i subcontractistes següents: NIF del contractista o subcontractistes; nom o raó social; domicili fiscal del contractista i, si escau, subcontractistes; acceptació de la cessió de dades entre les administracions públiques implicades per donar compliment al que preveu la normativa europea que és d'aplicació i de conformitat amb la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals; declaració responsable relativa al compromís de compliment dels principis transversals establerts en el PRTR i que poguessin afectar a l'àmbit objecte de gestió; i els contractistes acreditaran la inscripció en el Cens d'empresaris, professionals i retenidors de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària o en el Cens equivalent de l'Administració Tributària Foral, que ha de reflectir l'activitat, efectivament desenvolupada en la data de participació en el procediment de licitació (article 8).
D'altra banda, pel que fa al sistema d'informació de gestió i seguiment, s'assenyala que amb la finalitat d'assegurar el compliment dels requeriments del PRTR, l'Autoritat Responsable tindrà accés a la informació residenciada en altres sistemes, en particular la Base de Dades Nacional de Subvencions, la Plataforma de Contractació del Sector Públic i el Registre de Titularitats Reals, estant facultada per incorporar al sistema la documentació que estimi oportú atenent l'àmbit de competència (article 11).
Aquesta Ordre va entrar en vigor el dia següent al de la seva publicació en el BOE (disposició final tercera).
- Ordre HFP/1031/2021, de 29 de setembre, per la qual s'estableix el procediment i format de la informació a proporcionar per les Entitats del Sector Públic Estatal, Autonòmic i Local per al seguiment del compliment de fites i objectius i d'execució pressupostària i comptable de les mesures dels components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Aquesta Ordre, sobre la base del règim de gestió directa establert a l'article 8 del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i prenent en consideració la condició de beneficiari del Regne d'Espanya en el marc del Mecanisme conforme a l'article 22 del Reglament (UE) 2021/241, de 12 de febrer, esmentat, així com el que disposen els apartats 2 i 6 de l'article 46 del Real Decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública, regula el procediment, format i periodicitat de la informació de seguiment de l'assoliment de les fites i objectius i de l'execució comptable de les despeses incorregudes en el desenvolupament dels projectes, subprojectes o les línies d'acció de les mesures que conformen els components finançables amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, a remetre per les entitats públiques responsables d'aquesta execució (article 1).
Així mateix, es pot destacar que totes les entitats del sector públic estatal, incloses les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, autonòmic i local, que gestionin o executin projectes, subprojectes o línies d'acció d'aquest Pla estaran obligades a la remissió d'informació sobre el seguiment del grau d'avanç de les fites i objectius i l'execució comptable de les despeses imputades a projectes o línies d'acció del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (article 2.1); i que la informació d'execució comptable de les despeses imputades a projectes o línies d'acció de l'Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d'Europa (REACT-EU) s'entendrà aportada a través del fons o fons europeus a través dels quals es canalitzi aquesta ajuda, per la qual cosa la informació corresponent a aquest àmbit es remetrà mitjançant el procediment seguit fins al moment, diferent del regulat en aquesta ordre (article 2.2).
A més, el contingut a remetre sobre el seguiment de l'execució comptable dels recursos imputats als projectes, subprojectes i actuacions que conformen les diferents mesures de l'àmbit indicat en l'apartat 1 de l'article 2 comprendrà: per a les entitats amb pressupost limitador, totes les operacions comptables de l'exercici corrent i d'exercicis posteriors que s'hagin registrat en el sistema d'informació comptable que afectin a aquests projectes, subprojectes i actuacions, a partir de l'exercici 2020, des d'1 de febrer; i per a les entitats amb pressupost estimatiu, totes les operacions meritades registrades en comptabilitat i els compromisos per a exercicis posteriors que afectin aquests projectes, subprojectes i actuacions, a partir de l'exercici 2020, des d'1 de febrer. En ambdós casos amb el detall que s'estableix, sota les especificacions que s'indiquen en referir-se al format de la informació a remetre: entre altres aspectes, per als projectes i subprojectes finançats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, identificació de la convocatòria de la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS) o del contracte a la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLACSP), en els termes indicats a l'annex d'aquesta ordre (article 5).
Finalment, totes les entitats de l'Administració Estatal, Autonómica i Local, en la seva condició d'entitats executores del PRTR, segons procedeixi, hauran d'aportar la informació sobre la identificació del perceptor dels fons: nom del destinatari dels fons, si escau data de naixement, en concepte d'ajuts o per la condició de contractista i subcontractista, tal com es defineix el titular real en el punt 6 de l'article 3 de la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell, en els termes en els quals es determini pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, amb la finalitat de donar compliment a l'exigència de l'article 22.d) del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021 (article 10).
Aquesta Ordre va entrar en vigor al dia següent de la seva publicació en el BOE (disposició final tercera).
29.09.2021.
El Ministeri d’Educació i Formació Professional duu a terme transferències de crèdit a les CCAA amb càrrec als fons ‘Next Generation EU’
En el marc del repartiment dels fons provinents del Next Generation EU, la Conferència Sectorial d’Educació, en la seva reunió del 21 de juliol de 2021, va aprovar els Acords pels quals s’aprova la proposta de distribució territorial i els criteris de repartiment dels crèdits gestionats per les comunitats autònomes destinats als programes educatius que es detallen a continuació. Cadascun dels programes va associat a un Component del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol (PRTR).
Programa d’unitats d’acompanyament i orientació personal i familiar de l’alumat educativament vulnerable, en els serveis educatius o psicopedagògics situats a zones/sectors escolars i centres rurals agrupats
Associat al Component 21 Modernització i digitalització del sistema educatiu, inclosa l’educació primerenca de 0-3 anys, Inversió 3 Creació d’Unitats d’Acompanyament i Orientació Personal i Familiar de l’alumnat educativament vulnerable.
L’objectiu del programa és acompanyar la trajectòria educativa de l’alumnat més vulnerable d’una zona o sector – des d’educació Primària fins a finals d’ESO i Batxillerat – per prevenir fracassos i promoure l’aprenentatge i l’èxit escolar, en col·laboració amb altres professionals, encara que a les CCAA existeixen recursos d’orientació per a l’atenció a la diversitat, prevenció de l’endarreriment curricular, orientació personal, acadèmica i professional, i avaluació i assessorament psicopedagògic.
El destinatari és l’alumnat més vulnerable de centres finançat amb fons públics d’Educació Primària i Secundària, en risc de repetir i abandonar el sistema educatiu, que seran acompanyats i orientats per unitats creades per aquesta finalitat. Aquestes Unitats d’Orientació se situaran en zones o sectors escolars, considerant l’organització territorial dels equips d’orientació educativa i psicopedagògica de les Administracions Educatives i tenint en compte la singularitat de l’alumnat a zones rurals.
El termini d’execució del Programa per 2021 serà des de l’1 de setembre de 2021 fins el 31 d’agost de 2022; per 2022 des de l’1 de setembre de 2022 fins el 31 d’agost de 2023; per 2023 des de l’1 de setembre de 2023 fins el 31 d’agost de 2024.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE, fent així constar la impossibilitat del doble finançament de la UE.
Pressupost: 29.616.800 € (2021); previsió de 38.521.000€ (2022) i de 55.039.400€ (2023)
Pressupost assignat a Catalunya: 4.845.334€ (2021); 6.313.775€ (2022); 9.021.220€ (2023)
Programa per la millora de la competència digital educativa #CompDigEdu
Associat al Component 19 Pla Nacional de Capacitats Digitals, Inversió 2 Transformació Digital de l’Educació.
L’objectiu del programa és millorar el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat i l’ús de les tecnologies digitals en l’aprenentatge a través del desenvolupament de la competència digital del professorat – individual i col·legiada- i de la transformació dels centres en organitzacions educatives digitalment competents.
Els destinataris són els docents d’ensenyament i els centres educatius finançats amb fons públics.
El termini d’execució del Programa serà des de l’1 de gener de 2021 fins el 31 de març de 2024.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE.
Pressupost: 11.947.200€; previsió de 284.741.600€ (2022)
Pressupost assignat a Catalunya: 1.916.531€ (2021); 45.677.319€ (2022)
Programa per a la digitalització del sistema educatiu
Associat al Component 19 Pla Nacional de Capacitats Digitals, Inversió 2 Transformació Digital de l’Educació.
L’objectiu del programa és posar en marxa els mecanismes i processos necessaris per generalitzar i facilitar al professorat i l’alumnat dels centres educatius l’accés a mitjans digitals adequats pel desenvolupament de l’activitat educativa, proporcionant també al professorat la capacitació pertinent pel seu ús a les aules.
Els destinataris són els centres finançats amb fons públics que imparteixin formació regulada per la Llei Orgànica 3/2006 d’Educació, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE). Dins d’aquest col·lectiu, s’especificaran els destinataris finals de cadascuna de les actuacions concretes del programa.
El pressupost del programa per actuació es distribueix de la següent manera:
Actuació 1. Dotació de dispositius portàtils per la reducció de l’escletxa digital d’accés per part de l’alumnat: 149.238.000€
Pressupost assignat Catalunya: 20.989.937€
Actuació 2. Instal·lació, actualització i manteniment de sistemes digitals interactius (SDI) a les aules de centres educatius: 821.000.000€
Pressupost assignat Catalunya: 126.062.658€
Actuació 3. Capacitació tècnica del professorat en el funcionament de les dotacions que rebin els centres educatius: 18.947.000€
Pressupost assignat Catalunya: 2.909.268€
El termini d’execució del Programa serà des de l’1 de gener de 2021 fins el 31 de març de 2025.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE.
Pressupost: 989.185.000 €
Programa de cooperació territorial per l’orientació, avenç i enriquiment educatiu a centres d’especial complexitat educativa (programa PROA+)
Associat al Component 21 Modernització i digitalització del sistema educatiu, inclosa l’educació primerenca de 0-3 anys, Inversió 2 Programa d’Orientació, Avenç i Enriquiment Educatiu a centres d’especial complexitat educativa (Programa #PROA+).
L’objectiu del programa és posar en marxa un mecanisme d’ajut per enfortir els centres finançats amb fons públics que afronten una major complexitat educativa, a través de les Administracions educatives competents, per donar suport a les actuacions d’aquests centres durant el període 2021-2024. Aquestes actuacions han de servir per a canviar la cultura del centre a través de la generació d’expectatives positives per tot l’alumnat, processos d’ensenyament/aprenentatge que generin satisfacció en tots els actors implicats, i la potenciació d’un clima inclusiu en el centre, tot de forma progressiva i sostenible, per encaminar-ho a l’èxit escolar de tot l’alumnat.
Els destinataris són els Centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària finançats amb fons públics, que comptin amb, almenys, un 30% d’alumnat educativament vulnerable en un sentit global, això com centres rurals i/o insulars, ubicats en zones deprimides o amb gran dispersió de població.
El termini d’execució del Programa per 2021 serà des de l’1 de setembre de 2021 fins el 31 d’agost de 2022; per 2022 des de l’1 de setembre de 2022 fins el 31 d’agost de 2023; per 2023 des de l’1 de setembre de 2023 fins el 31 d’agost de 2024.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE, fent així constar la impossibilitat del doble finançament de la UE.
Pressupost: 78.184.140€ (2021); previsió de 118.184.140€ (2022) i de 118.184.140€ (2023)
Pressupost assignat a Catalunya: 9.619.331€ (2021); 14.556.901€ (2022); 14.556.901€ (2023).
