Notícies Actualitat
15.11.2021.
Llindars d'aplicació en matèria de procediments d'adjudicació de contractes aplicables a partir de l'1 de gener de 2022
El dia 11 de novembre de 2021 s'han publicat en el DOUE els Reglaments delegats (UE) 2021/1950, 2021/1951, 2021/1952 i 2021/1953, que modifiquen les Directives 2009/81/CE, 2014/23/UE, 2014/24/UE i 2014/25/UE del Parlament Europeu i del Consell, respectivament, pel que fa als llindars d'aplicació en els procediments d'adjudicació de contractes públics, l'aplicabilitat dels quals es produirà a partir de l'1 de gener de 2022, data en la qual seran directament aplicables en cada estat membre.
Així, a partir de l'1 de gener estaran subjectes a regulació harmonitzada a raó del seu import:
- Els contractes d'obres, de concessió d'obres i de concessió de serveis el valor estimat dels quals sigui igual o superior a 5.382.000 euros;
- Els contractes de subministrament i els contractes de serveis el valor estimat dels quals:
· sigui igual o superior a 215.000 euros, en els casos en els quals l'òrgan de contractació no pertanyi a l'Administració General de l'Estat, els seus organismes autònoms o les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social,
· sigui igual o superior a 140.000 euros, en els casos de pertànyer a les administracions esmentades.
Respecte de la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, de l'energia, dels transports i dels serveis postals, així com respecte dels contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i de la seguretat, a partir de la data indicada, el Reial decret llei i la Llei, respectivament, relatiu als mateixos s'aplicarà a:
- Els contractes d'obres el valor estimat dels quals sigui igual o superior a 5.382.000 euros;
- Els contractes de subministrament i de serveis el valor estimat dels quals sigui igual o superior a 431.000 euros.
04.11.2021.
Transposició de diverses directives europees amb incidència en matèria de contractació pública i modificació de la LCSP
El dia 3 de novembre de 2021 s'ha publicat en el BOE el Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de bons garantits, distribució transfronterera d'organismes d'inversió col·lectiva, dades obertes i reutilització de la informació del sector públic, exercici de drets d'autor i drets afins aplicables a determinades transmissions en línia i a les retransmissions de programes de ràdio i televisió, exempcions temporals a determinades importacions i subministraments, de persones consumidores i per a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i energèticament eficients.
Pel que fa a la contractació pública, el Llibre tercer modifica la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic (article 64). Entre altres preceptes, es modifica l'article 2 per incloure en el seu àmbit subjectiu d'aplicació a les societats mercantils pertanyents al sector públic institucional que, entre altres circumstàncies, duguin a terme la seva activitat en els àmbits definits en la Directiva 2014/25/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relativa a la contractació per entitats que operen als sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals; i actuïn com a operadors de servei públic d'acord amb l'article 2 del Reglament (CE) núm. 1370/2007 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, sobre els serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril i carretera. A més, es modifica l'article 3, relatiu a l'àmbit objectiu d'aplicació, per ampliar el concepte de reutilització de la informació a les societats mercantils públiques esmentades, amb finalitats comercials o no comercials diferents del propòsit inicial que tenien aquests documents de prestar serveis d'interès general per al qual es van produir, excepte per a l'intercanvi de documents entre aquestes societats mercantils públiques i la resta de subjectes previstos a l'article 2 que es realitzi exclusivament en el desenvolupament de les activitats de servei públic d'aquests últims; i per excloure de l'àmbit d'aplicació de la Llei als documents produïts o conservats per aquestes societats mercantils públiques, fora de l'àmbit de la prestació de serveis d'interès general o relatius a activitats sotmeses directament a la competència i no subjectes a la normativa de contractació d'entitats que operen als sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals.
D'altra banda, el Llibre setè, relatiu a la transposició de la Directiva (UE) 2019/1161, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, per la qual es modifica la Directiva 2009/33/CE relativa a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i energèticament eficients, té per objecte garantir que els poders adjudicadors i les entitats contractants corresponents -definits en l'article 88-, tinguin en compte, en la contractació pública relativa als vehicles de transport per carretera inclosos en el seu àmbit d'aplicació, els impactes energètic i mediambiental d'aquests durant la seva vida útil, inclosos el consum d'energia i les emissions de CO2 i de determinats contaminants, amb la finalitat de promoure i estimular el mercat de vehicles nets i energèticament eficients i millorar la contribució del sector del transport a les polítiques en matèria de medi ambient, clima i energia nacionals i de la Unió Europea (article 86). Amb aquesta finalitat, es defineixen les contractacions públiques a les quals serà d'aplicació aquest Llibre setè del Reial decret llei 24/2021, i s'explicita l'àmbit d'aplicació temporalment, sent aplicable només per a aquells contractes respecte dels quals s'hagi enviat una convocatòria de licitació després del 2 d'agost de 2021, o, en els casos que no s'hagi previst una convocatòria de licitació, quan el poder adjudicador o entitat contractant hagi iniciat el procediment d'adjudicació del contracte després d'aquesta data (article 87), es preveu, entre altres definicions, què s'entén per "poders adjudicadors", "entitats contractants", "contractació pública", "contracte de subministrament", "contracte de servei públic" i "contracte de serveis" (article 88), i s'estableixen els objectius mínims de contractació pública i distribució dels mateixos (article 90), així com obligacions de cooperació i informació (article 91).
A més, la disposició final cinquena d'aquest Reial decret llei 24/2021 modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), per afegir a l'article 328.4 que la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat elaborarà i remetrà a la Comissió Europea cada tres anys un informe referit a tots els poders adjudicadors estatals, autonòmics i locals que, respecte de la licitació pública i execució dels contractes d'obres, subministraments, serveis, concessió d'obres i concessió de serveis que estiguin subjectes a regulació harmonitzada, comprengui, entre altres qüestions, si procedeix, "f) Informació requerida per altres normes comunitàries que s'hagi d'incloure en aquests informes". Aquesta mateixa previsió també s'afegeix com a lletra e) en l'article 126.1 del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, mitjançant el qual es va transposar parcialment la Directiva 2014/25/UE i la Directiva 2014/23/UE, de 26 de febrer de 2014, relativa a l'adjudicació de contractes de concessió. També, es modifica la lletra a) de l'article 331, relatiu a l'aportació d'informació per les comunitats autònomes i de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, per incloure a l'informe comprensiu de totes aquelles qüestions esmentades en diferents lletres de l'article 328.4 que han de remetre les comunitats autònomes en format electrònic al Comitè de Cooperació, a través dels seus òrgans competents i respecte dels seus respectius àmbits territorials, amb una periodicitat de -almenys- cada tres anys, la informació prevista en aquesta lletra f) que ha estat afegida.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final desena, entrarà en vigor, excepte determinades previsions, l'endemà al de la seva publicació en el BOE.
14.10.2021.
Mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
Llei 14/2021, d'11 d'octubre, per la qual es modifica el Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s'aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
El dia 12 d'octubre de 2021 s'ha publicat en el BOE aquesta Llei que, segons indica en el seu preàmbul, procedeix del Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, que va ser sotmès a debat i votació de totalitat pel Congrés dels Diputats en la seva sessió del dia 20 de maig de 2020, en la qual es va acordar la seva convalidació, així com la seva tramitació com a projecte de llei; que atesos el temps transcorregut i el contingut i finalitat del real decret-llei esmentat, una bona part de les seves previsions han fet efecte o han estat prorrogades o completades per successives reformes posteriors del mateix; que igualment, l'aprovació d'una nova Llei de pressupostos generals de l'Estat ha afectat les partides pressupostàries, modificacions pressupostàries i crèdits extraordinaris a què es refereix el real decret llei; i que per això, la present llei, amb la qual es dona execució a la tramitació d'aquell per les Corts Generals com a projecte de llei, conté tan sols les modificacions que s'introdueixen en el mateix, deixant en vigor, en els seus termes, els restants preceptes del real decret llei no alterats per la present llei.
Així, l'article onzè de la Llei 14/2021 addiciona al Reial decret llei 17/2020 la disposició final tretzena, relativa a la modificació de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, per afegir en aquesta Llei 16/1985 una nova disposició addicional onzena, relativa a l'adquisició per les entitats del sector públic de béns mobles integrants del Patrimoni Històric Espanyol. Així, es preveu que amb independència dels procediments per a l'exercici dels drets d'adquisició preferent previstos als articles 33 i 38 de la Llei 16/1985 esmentada, l'adquisició per part de les entitats del sector públic de béns mobles integrants del Patrimoni Històric Espanyol tindrà naturalesa de contracte privat; i la seva preparació i adjudicació es regiran pel disposat a l'article 26 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Així mateix, s'estableix que quant als seus efectes i extinció, amb caràcter general els seran aplicables les normes de dret privat; i que no obstant això, quan el contracte mereixi la consideració de contracte subjecte a regulació harmonitzada d'acord amb el previst en la LCSP, li serà aplicable, si s'escau, el que disposa en el paràgraf segon de l'article 26.2 o en el paràgraf segon de l'article 26.3 d'aquesta Llei, tret de les normes relatives a la racionalització tècnica de la contractació (apartat 1).
A més, es disposa que a les adquisicions d'aquests béns se'ls podrà aplicar el procediment negociat sense publicitat corresponent a aquells supòsits en els quals l'execució només pot encomanar-se a un empresari determinat, previst a l'article 168.a) 2n de la LCSP, amb les especialitats següents respecte de l'establert en la LCSP: que en aquests contractes, el plec de clàusules administratives particulars serà substituït per les mateixes clàusules del contracte; que podrà ajornar-se el pagament del preu convingut en diversos exercicis econòmics si així recorda amb l'interessat; i que l'acreditació de la titularitat dels béns, així com dels requisits de capacitat del venedor, es realitzarà conforme a les normes de dret privat aplicables, no sent necessari acreditar la seva solvència, excepte quan es tracti de contractes subjectes a regulació harmonitzada d'acord amb l'establert en la LCSP (apartat 2).
També, s'assenyala que quan les adquisicions de béns del Patrimoni Històric es destinin a museus, arxius o biblioteques de titularitat estatal o autonòmica, només podran realitzar-se si compten, respectivament, amb informe previ favorable emès per la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol o de l'organisme equivalent reconegut a l'efecte de la Comunitat Autònoma titular de l'arxiu, biblioteca o museu destinatari del bé; i que els aquests informes hauran de fer referència al preu de compra, a la pertinença del bé al patrimoni històric espanyol, i a la unicitat del bé, als efectes previstos a l'article 168.a) 2.° de la LCSP, com a requisit inexcusable per a l'aplicació del procediment previst en aquesta disposició (apartat 3).
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final segona, entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació en el BOE.
Text de la Llei
https://butlletins.gencat.cat/pres_push/AppJava/TRD?trd_sec=NTXXxBtH3Yo58GbPWWf6s5kmwsteAD3BegyJJ4NWsc8=rMopq9Hxb+M0hDbAlsVBfg==/Mc7Ccc0ABlYDvfkhk6GNKR757lrIh4h0EYk6P63xCE===o1z1mghuqGyA7FQ863uwGA==bf7wVFSqmHFypW3XEFJj3yWA53tGFP87UZb0ONAfS0q6SH/qp+giSsGt8yYCw+2Js+pZu8a9BbsnIFxDUJvkRDznQRT5eD5yBFcZ5rz/GYDpmwlIppPmkGvXLVnED7xdx+3YS1EdhUAURREx9vZtAg==
06.10.2021.
Novetats normatives Fons Next Generation
El dia 30 de setembre de 2021 s'han publicat en el BOE aquestes dues Ordres:
- Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Aquesta Ordre, que és d'aplicació a les entitats que integren el sector públic d'acord amb el que disposa l'article 2.1 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic -que comprèn, entre altres, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l'Administració local, i el sector públic institucional- configura i desenvolupa un Sistema de Gestió orientat a definir, planificar, executar, seguir i controlar els projectes i subprojectes en els quals es descomponen les mesures (reformes/inversions) previstes en els components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR); així mateix, l'Ordre és d'aplicació als components, estructurats en les reformes i inversions, fites i objectius que integren el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, aprovat en la Decisió d'Execució del Consell (CID) (article 1).
A més, cal destacar que són principis o criteris específics, d'obligatòria consideració en la planificació i execució dels components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, i per tant transversals en el conjunt del Pla, entre altres, la "identificació del perceptor final dels fons, sigui com a beneficiari dels ajuts, o adjudicatari d'un contracte o subcontractista" (article 2).
En relació amb aquesta identificació del perceptor final de fons: beneficiaris dels ajuts, contractistes i subcontractistes, les entitats decisores i executores dels components inclouran en els procediments de licitació que s'enquadrin en el desenvolupament de les actuacions previstes en el PRTR les obligacions en relació amb la identificació dels contractistes i subcontractistes següents: NIF del contractista o subcontractistes; nom o raó social; domicili fiscal del contractista i, si escau, subcontractistes; acceptació de la cessió de dades entre les administracions públiques implicades per donar compliment al que preveu la normativa europea que és d'aplicació i de conformitat amb la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals; declaració responsable relativa al compromís de compliment dels principis transversals establerts en el PRTR i que poguessin afectar a l'àmbit objecte de gestió; i els contractistes acreditaran la inscripció en el Cens d'empresaris, professionals i retenidors de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària o en el Cens equivalent de l'Administració Tributària Foral, que ha de reflectir l'activitat, efectivament desenvolupada en la data de participació en el procediment de licitació (article 8).
D'altra banda, pel que fa al sistema d'informació de gestió i seguiment, s'assenyala que amb la finalitat d'assegurar el compliment dels requeriments del PRTR, l'Autoritat Responsable tindrà accés a la informació residenciada en altres sistemes, en particular la Base de Dades Nacional de Subvencions, la Plataforma de Contractació del Sector Públic i el Registre de Titularitats Reals, estant facultada per incorporar al sistema la documentació que estimi oportú atenent l'àmbit de competència (article 11).
Aquesta Ordre va entrar en vigor el dia següent al de la seva publicació en el BOE (disposició final tercera).
- Ordre HFP/1031/2021, de 29 de setembre, per la qual s'estableix el procediment i format de la informació a proporcionar per les Entitats del Sector Públic Estatal, Autonòmic i Local per al seguiment del compliment de fites i objectius i d'execució pressupostària i comptable de les mesures dels components del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Aquesta Ordre, sobre la base del règim de gestió directa establert a l'article 8 del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, pel qual s'estableix el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i prenent en consideració la condició de beneficiari del Regne d'Espanya en el marc del Mecanisme conforme a l'article 22 del Reglament (UE) 2021/241, de 12 de febrer, esmentat, així com el que disposen els apartats 2 i 6 de l'article 46 del Real Decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública, regula el procediment, format i periodicitat de la informació de seguiment de l'assoliment de les fites i objectius i de l'execució comptable de les despeses incorregudes en el desenvolupament dels projectes, subprojectes o les línies d'acció de les mesures que conformen els components finançables amb fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, a remetre per les entitats públiques responsables d'aquesta execució (article 1).
Així mateix, es pot destacar que totes les entitats del sector públic estatal, incloses les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, autonòmic i local, que gestionin o executin projectes, subprojectes o línies d'acció d'aquest Pla estaran obligades a la remissió d'informació sobre el seguiment del grau d'avanç de les fites i objectius i l'execució comptable de les despeses imputades a projectes o línies d'acció del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (article 2.1); i que la informació d'execució comptable de les despeses imputades a projectes o línies d'acció de l'Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió i els Territoris d'Europa (REACT-EU) s'entendrà aportada a través del fons o fons europeus a través dels quals es canalitzi aquesta ajuda, per la qual cosa la informació corresponent a aquest àmbit es remetrà mitjançant el procediment seguit fins al moment, diferent del regulat en aquesta ordre (article 2.2).
A més, el contingut a remetre sobre el seguiment de l'execució comptable dels recursos imputats als projectes, subprojectes i actuacions que conformen les diferents mesures de l'àmbit indicat en l'apartat 1 de l'article 2 comprendrà: per a les entitats amb pressupost limitador, totes les operacions comptables de l'exercici corrent i d'exercicis posteriors que s'hagin registrat en el sistema d'informació comptable que afectin a aquests projectes, subprojectes i actuacions, a partir de l'exercici 2020, des d'1 de febrer; i per a les entitats amb pressupost estimatiu, totes les operacions meritades registrades en comptabilitat i els compromisos per a exercicis posteriors que afectin aquests projectes, subprojectes i actuacions, a partir de l'exercici 2020, des d'1 de febrer. En ambdós casos amb el detall que s'estableix, sota les especificacions que s'indiquen en referir-se al format de la informació a remetre: entre altres aspectes, per als projectes i subprojectes finançats en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, identificació de la convocatòria de la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS) o del contracte a la Plataforma de Contractació del Sector Públic (PLACSP), en els termes indicats a l'annex d'aquesta ordre (article 5).
Finalment, totes les entitats de l'Administració Estatal, Autonómica i Local, en la seva condició d'entitats executores del PRTR, segons procedeixi, hauran d'aportar la informació sobre la identificació del perceptor dels fons: nom del destinatari dels fons, si escau data de naixement, en concepte d'ajuts o per la condició de contractista i subcontractista, tal com es defineix el titular real en el punt 6 de l'article 3 de la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell, en els termes en els quals es determini pel Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, amb la finalitat de donar compliment a l'exigència de l'article 22.d) del Reglament (UE) 2021/241 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021 (article 10).
Aquesta Ordre va entrar en vigor al dia següent de la seva publicació en el BOE (disposició final tercera).
29.09.2021.
El Ministeri d’Educació i Formació Professional duu a terme transferències de crèdit a les CCAA amb càrrec als fons ‘Next Generation EU’
En el marc del repartiment dels fons provinents del Next Generation EU, la Conferència Sectorial d’Educació, en la seva reunió del 21 de juliol de 2021, va aprovar els Acords pels quals s’aprova la proposta de distribució territorial i els criteris de repartiment dels crèdits gestionats per les comunitats autònomes destinats als programes educatius que es detallen a continuació. Cadascun dels programes va associat a un Component del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol (PRTR).
Programa d’unitats d’acompanyament i orientació personal i familiar de l’alumat educativament vulnerable, en els serveis educatius o psicopedagògics situats a zones/sectors escolars i centres rurals agrupats
Associat al Component 21 Modernització i digitalització del sistema educatiu, inclosa l’educació primerenca de 0-3 anys, Inversió 3 Creació d’Unitats d’Acompanyament i Orientació Personal i Familiar de l’alumnat educativament vulnerable.
L’objectiu del programa és acompanyar la trajectòria educativa de l’alumnat més vulnerable d’una zona o sector – des d’educació Primària fins a finals d’ESO i Batxillerat – per prevenir fracassos i promoure l’aprenentatge i l’èxit escolar, en col·laboració amb altres professionals, encara que a les CCAA existeixen recursos d’orientació per a l’atenció a la diversitat, prevenció de l’endarreriment curricular, orientació personal, acadèmica i professional, i avaluació i assessorament psicopedagògic.
El destinatari és l’alumnat més vulnerable de centres finançat amb fons públics d’Educació Primària i Secundària, en risc de repetir i abandonar el sistema educatiu, que seran acompanyats i orientats per unitats creades per aquesta finalitat. Aquestes Unitats d’Orientació se situaran en zones o sectors escolars, considerant l’organització territorial dels equips d’orientació educativa i psicopedagògica de les Administracions Educatives i tenint en compte la singularitat de l’alumnat a zones rurals.
El termini d’execució del Programa per 2021 serà des de l’1 de setembre de 2021 fins el 31 d’agost de 2022; per 2022 des de l’1 de setembre de 2022 fins el 31 d’agost de 2023; per 2023 des de l’1 de setembre de 2023 fins el 31 d’agost de 2024.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE, fent així constar la impossibilitat del doble finançament de la UE.
Pressupost: 29.616.800 € (2021); previsió de 38.521.000€ (2022) i de 55.039.400€ (2023)
Pressupost assignat a Catalunya: 4.845.334€ (2021); 6.313.775€ (2022); 9.021.220€ (2023)
Programa per la millora de la competència digital educativa #CompDigEdu
Associat al Component 19 Pla Nacional de Capacitats Digitals, Inversió 2 Transformació Digital de l’Educació.
L’objectiu del programa és millorar el desenvolupament de la competència digital de l’alumnat i l’ús de les tecnologies digitals en l’aprenentatge a través del desenvolupament de la competència digital del professorat – individual i col·legiada- i de la transformació dels centres en organitzacions educatives digitalment competents.
Els destinataris són els docents d’ensenyament i els centres educatius finançats amb fons públics.
El termini d’execució del Programa serà des de l’1 de gener de 2021 fins el 31 de març de 2024.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE.
Pressupost: 11.947.200€; previsió de 284.741.600€ (2022)
Pressupost assignat a Catalunya: 1.916.531€ (2021); 45.677.319€ (2022)
Programa per a la digitalització del sistema educatiu
Associat al Component 19 Pla Nacional de Capacitats Digitals, Inversió 2 Transformació Digital de l’Educació.
L’objectiu del programa és posar en marxa els mecanismes i processos necessaris per generalitzar i facilitar al professorat i l’alumnat dels centres educatius l’accés a mitjans digitals adequats pel desenvolupament de l’activitat educativa, proporcionant també al professorat la capacitació pertinent pel seu ús a les aules.
Els destinataris són els centres finançats amb fons públics que imparteixin formació regulada per la Llei Orgànica 3/2006 d’Educació, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE). Dins d’aquest col·lectiu, s’especificaran els destinataris finals de cadascuna de les actuacions concretes del programa.
El pressupost del programa per actuació es distribueix de la següent manera:
Actuació 1. Dotació de dispositius portàtils per la reducció de l’escletxa digital d’accés per part de l’alumnat: 149.238.000€
Pressupost assignat Catalunya: 20.989.937€
Actuació 2. Instal·lació, actualització i manteniment de sistemes digitals interactius (SDI) a les aules de centres educatius: 821.000.000€
Pressupost assignat Catalunya: 126.062.658€
Actuació 3. Capacitació tècnica del professorat en el funcionament de les dotacions que rebin els centres educatius: 18.947.000€
Pressupost assignat Catalunya: 2.909.268€
El termini d’execució del Programa serà des de l’1 de gener de 2021 fins el 31 de març de 2025.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE.
Pressupost: 989.185.000 €
Programa de cooperació territorial per l’orientació, avenç i enriquiment educatiu a centres d’especial complexitat educativa (programa PROA+)
Associat al Component 21 Modernització i digitalització del sistema educatiu, inclosa l’educació primerenca de 0-3 anys, Inversió 2 Programa d’Orientació, Avenç i Enriquiment Educatiu a centres d’especial complexitat educativa (Programa #PROA+).
L’objectiu del programa és posar en marxa un mecanisme d’ajut per enfortir els centres finançats amb fons públics que afronten una major complexitat educativa, a través de les Administracions educatives competents, per donar suport a les actuacions d’aquests centres durant el període 2021-2024. Aquestes actuacions han de servir per a canviar la cultura del centre a través de la generació d’expectatives positives per tot l’alumnat, processos d’ensenyament/aprenentatge que generin satisfacció en tots els actors implicats, i la potenciació d’un clima inclusiu en el centre, tot de forma progressiva i sostenible, per encaminar-ho a l’èxit escolar de tot l’alumnat.
Els destinataris són els Centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària finançats amb fons públics, que comptin amb, almenys, un 30% d’alumnat educativament vulnerable en un sentit global, això com centres rurals i/o insulars, ubicats en zones deprimides o amb gran dispersió de població.
El termini d’execució del Programa per 2021 serà des de l’1 de setembre de 2021 fins el 31 d’agost de 2022; per 2022 des de l’1 de setembre de 2022 fins el 31 d’agost de 2023; per 2023 des de l’1 de setembre de 2023 fins el 31 d’agost de 2024.
El finançament aportat per aquests ajuts no és compatible amb el cofinançament per altres fons estructurals de la UE, fent així constar la impossibilitat del doble finançament de la UE.
Pressupost: 78.184.140€ (2021); previsió de 118.184.140€ (2022) i de 118.184.140€ (2023)
Pressupost assignat a Catalunya: 9.619.331€ (2021); 14.556.901€ (2022); 14.556.901€ (2023).
13.09.2021.
Resolucions de l'Assemblea Parlamentària Euronest i del Parlament Europeu
Resolucions de l'Assemblea Parlamentària Euronest i del Parlament Europeu
El dia 8 de setembre de 2021 s'ha publicat en el DOUE la Resolució de l'Assemblea Parlamentària Euronest següent:
- Resolució sobre «Cap a l'eficiència energètica, la diversificació i la independència; abordar les necessitats de capacitat per reforçar la política energètica europea i contrarestar les amenaces a la seguretat energètica en l'Associació Oriental» (2021/C 361/03)
L'Assemblea Parlamentària Euronest "assenyala la importància de les polítiques nacionals de renovació d'edificis i de la introducció, manteniment i l'aplicació de marcs normatius i institucionals que defineixin normes mínimes d'eficiència energètica per als edificis, proporcionin incentius per a la renovació dels edificis i per a l'eficiència energètica en les indústries i les pimes, promoguin l'optimització de les infraestructures energètiques, fins i tot mitjançant criteris mínims d'eficiència energètica per a la contractació pública quan sigui pertinent, i garanteixin una informació adequada als consumidors, inclòs el mesurament precís del consum d'energia".
Així mateix, s'han publicat les Resolucions del Parlament Europeu següents:
- Resolució del Parlament Europeu, de 18 de juny de 2020, sobre l'Estratègia Europea sobre Discapacitat posterior a 2020 (2021/C 362/03)
El Parlament Europeu, considerant que la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) és el primer tractat internacional de drets humans ratificat per la Unió i tots els seus estats membres, i que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea reforça el fet que la CDPD és vinculant per a la Unió i els seus estats membres a l'hora d'adoptar i aplicar la legislació de la Unió, ja que és un instrument del Dret derivat, reconeix els avenços realitzats en l'aplicació de la CDPD esmentada gràcies a l'Estratègia Europea sobre Discapacitat 2010-2020; i demana a la Comissió que prengui com a base els èxits obtinguts millorant el seu compromís amb els drets de les persones amb discapacitat a través d'una ambiciosa Estratègia Europea sobre Discapacitat posterior a 2020.
En concret, pel que fa a la contractació pública, "expressa la seva preocupació pel fet que la condició ex ante de comprar de forma accessible abans de l'adjudicació d'un contracte públic no s'apliqui prou a nivell nacional"; i "recomana per a això que s'estableixi un portal, de forma similar a la contractació pública ecològica, que contingui totes les directrius relatives a l'accessibilitat".
- Resolució del Parlament Europeu, de 18 de juny de 2020, sobre la política de competència: informe anual de 2019 (2021/C 362/04)
El Parlament Europeu, considerant que la cooperació global en matèria d'aplicació de les normes de competència contribueix a evitar incoherències en les solucions i en els resultats de les mesures d'execució i ajuda a les empreses a reduir els seus costos de compliment, assenyala que en un món globalitzat, la cooperació internacional és fonamental per garantir l'aplicació efectiva de la normativa de competència.
Concretament, en relació amb la contractació pública, "demana a la Comissió que garanteixi la reciprocitat amb els tercers països en matèria de contractació pública, ajuts estatals i política d'inversió, també pel que fa a tenir en compte el dúmping social i mediambiental". Així mateix, "recorda la necessitat d'obrir els mercats de contractació pública de tercers països als quals encara no hi ha accés"; i "insta a la Comissió que treballi a favor de l'adhesió de tercers països clau, com la Xina, a l'Acord sobre Contractació Pública de l'OMC amb una oferta inicial acceptable." A més, "destaca que tots els instrument destinats a millorar l'obertura internacional dels mercats, com l'Instrument de Contractació Pública Internacional de la Unió, la finalització del qual està prevista per a 2021, han d'evitar els tràmits burocràtics addicionals i noves distorsions del mercat amb efectes adversos per a les empreses de la Unió".
D'altra banda, el Parlament Europeu, després de recordar que la Comissió ha d'aplicar el control dels ajuts estatals per igual als operadors europeus i de tercers països a fi d'evitar asimetries amb els competidors estrangers, i prestar més atenció al paper de les empreses públiques amb seu a l'estranger recolzades i subvencionades pels seus Governs d'acord amb modalitats prohibides per les normes del mercat únic de la Unió per a les empreses europea, "insta a la Comissió que prengui en consideració la recent proposta del Govern neerlandès i estudiï la possibilitat d'afegir un pilar a les normes de competència de la Unió que doti a la Comissió dels instruments d'investigació oportuns en els casos en què es consideri que una empresa ha adoptat un comportament «distorsionador» com a conseqüència de subvencions públiques o ha obtingut uns beneficis excessius gràcies a una posició dominant al mercat al seu país d'origen (per exemple, introduint en les normes de contractació pública de la Unió un control relatiu als ajuts estatals per a les empreses de tercers països)".
Finalment, "demana a la Comissió que analitzi i examini adequadament els mercats de contractació pública de tercers països amb els quals mantingui un acord de lliure comerç o estigui negociant-lo, a fi de convenir les millors condicions d'accés per a les empreses europees."
- Resolució del Parlament Europeu, de 19 de juny de 2020, sobre la reobertura de la instrucció contra el primer ministre de la República Txeca per ús indegut de fons de la Unió i possibles conflictes d'interessos (2021/C 362/05)
El Parlament Europeu condemna qualsevol situació potencial de conflictes d'interessos que pugui posar en perill l'execució del pressupost de la Unió i soscavar la confiança dels seus ciutadans en la gestió correcta dels diners dels contribuents de la Unió. En aquest sentit, demana a la Comissió: com a guardiana dels Tractats, que lluiti contra totes les formes de conflictes d'interessos i que avaluï les mesures preventives adoptades pels estats membres per evitar-los; que estableixi un mecanisme de control per abordar la qüestió dels conflictes d'interessos en els estats membres i que posi en marxa una prevenció activa dels conflictes d'interessos, també mitjançant la identificació dels beneficiaris finals de les subvencions de la Unió, com una de les seves prioritats; així com que vetlli per una política de tolerància zero davant els conflictes d'interessos i que garanteixi una ràpida recuperació de les subvencions pagades potencialment de forma irregular, respectant al mateix temps l'Estat de Dret i els requisits de procediment, i que intervingui amb decisió, especialment quan les autoritats nacionals no actuïn per evitar conflictes d'interessos dels seus màxims representants.
En particular, quant a la contractació pública, "demana a tots els estats membres que intensifiquin els seus esforços per millorar la transparència pressupostària, garantint que les dades pertinents relatives als procediments de contractació pública i l'adjudicació de contractes finançats amb fons públics estiguin disponibles per al públic de manera fàcil i gratuïta".
01.09.2021.
La Comissió Europea proposa estendre el comerç d'emissions als sectors de la construcció i el transport per carretera amb el nou Fons Social per al Clima
Com a part de la revisió del sistema de comerç d’emissions de la UE (EU ETS) en virtut del paquet legislatiu Fit for 55, la Comissió Europea proposa estendre el comerç d’emissions als sectors de la construcció i el transport per carretera.
Les emissions d'aquests sectors no estaran cobertes per l'ETS existent de la UE, sinó per un nou sistema de comerç d'emissions separat.
Per fer front a qualsevol impacte social derivat d’aquest nou sistema, la Comissió proposa introduir el Fons Social per al Clima.
Els objectius del nou fons serien:
Finançar ajuts temporals d’ingressos directes per a llars vulnerables;
Donar suport a mesures i inversions que redueixin les emissions en els sectors del transport per carretera i els edificis i, en conseqüència, redueixin els costos per a les llars vulnerables, les microempreses i els usuaris del transport.
El nou Fons Social per al Clima es finançarà amb el pressupost de la UE, fent servir un import equivalent al 25 % dels ingressos previstos del comerç de drets d’emissió per als combustibles de la construcció i els transport per carretera. Aportarà 72.200 milions d’euros en concepte de finançament als estats membres per al període 2025–2032, a partir d’una modificació específica del marc financer plurianual. Amb una proposta per aprofitar el finançament corresponent dels estats membres, el fons mobilitzarà 144.400 milions d’euros per a una transició socialment justa.
D’acord amb la proposta inicial de la Comissió, a Espanya li correspondria un 10,53% del total del Fons, equivalent a 7.599.982.898€ per al període 2025-2032.
Les propostes legislatives es transmetran al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions per a la seva posterior consideració segons el procediment legislatiu ordinari.
El Pacte Verd que la Comissió va presentar l’11 de desembre del 2019, estableix l’objectiu de fer que Europa esdevingui el primer continent climàticament neutre d'aquí al 2050. La Llei europea del clima consagra en una legislació vinculant el compromís de la UE amb la neutralitat climàtica i l’objectiu intermedi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 % d'aquí al 2030, respecte dels nivells de 1990. El compromís de la UE de reduir les seves emissions netes de gasos d’efecte hivernacle com a mínim un 55 % d'aquí al 2030 es va comunicar a la CMNUCC (Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) el desembre de 2020 com a contribució de la UE a la consecució dels objectius de l’Acord de París.
16.07.2021.
Ordre HAC/742/2021, de 2 de juny, sobre els índexs de preus de la mà d'obra i materials per al tercer trimestre de 2020 i sobre els índexs de preus dels materials específics de subministraments de fabricació d'armament i equipament per al mateix període
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/butlleti-jcca/cercador-butlletins-jcca-es/#/detail?id=21275
06.07.2021.
La contractació social es consolida en l’any de pandèmia
El 2020 s’ha caracteritzat per un descens del nombre de contractes i de l’import adjudicat a través de procediments ordinaris. El motiu d’aquesta baixada en l’activitat contractual respecte la de l’any anterior es deu, principalment, a què una part significativa de la contractació ha hagut de ser tramitada d’emergència per fer front a la pandèmia de la COVID-19 amb la màxima celeritat possible.
En aquest context advers, però, la contractació social ha pogut consolidar-se i créixer, tal i com mostren alguns dels seus principals indicadors publicats recentment en l’informe d’anàlisi elaborat per la Direcció General de Contractació Pública.
Les principals conclusions que presenta aquest informe són:
Dues de cada tres licitacions incorporen clàusules socials en els seus plecs.
Els contractes amb clàusules socials representen més del 76% de l’import adjudicat per la Generalitat i el seu sector públic en procediments ordinaris.
Les xifres, indiquen una millora respecte els valors assolits l’any anterior. En el cas del nombre de contractes amb clàusules socials, aquest increment és de 3,4 punts percentuals; mentre que en el cas de l’import ho és d’1,7 punts percentuals.
Un 44,6% dels contractes amb clàusules socials incorpora més d’una d’aquestes clàusules. Això fa que de mitjana troben en aquests contractes 1,82 clàusules socials diferents. Entre les més incorporades lideren les mesures d’igualtat de gènere, presents en el 63% dels contractes, seguides de les clàusules sobre estabilitat i inserció laboral.
En aquest informe també s’analitza l’import reservat a centres de treball d’iniciativa social o a empreses d’inserció, el qual té com a finalitat el foment d’objectius socials. Veiem com per al 2021 s’ha assolit 23 milions de reserva social, el que representa un 5% més de la reserva prevista per acord de Govern.
Per a conèixer millor el contingut d’aquest informe i dels publicats anteriorment, podeu accedir a tots els informes que analitzen els indicadors des de diferents temàtiques, així com altres visualitzacions de l'activitat contractual, al portal web de contractació pública.
21.06.2021.
Informe Anual de Supervisió de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública - Mòdul I: la inseguretat jurídica en la contractació pública. L'activitat consultiva
El mes de maig de 2021 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació Pública (OIReSCON) ha publicat aquest document, amb el qual es dona inici a la difusió dels Mòduls que integraran l'Informe Anual de Supervisió (IAS) 2021. Així, tal com s'assenyala en la presentació del document, "com a novetat i amb l'objectiu d'aconseguir una major visibilitat, accessibilitat i comprensió de les actuacions de supervisió de la contractació que el propi Informe porta amb si, s'ha optat per la publicació dels resultats d'aquest treball fent servir un nou format ordenat per Mòduls que van donant resposta als requeriments quant al contingut que la pròpia LCSP estableix. Tot això, sense perjudici de la publicació del conjunt el mes de desembre en un únic document agregat, en el qual addicionalment s'incorporaran les conclusions i recomanacions de caràcter general que es dedueixin".
A més, s'indica que "en tot cas i amb caràcter general, l'OIReScon pretén consolidar en aquest nou Informe tant la informació i indicadors de supervisió de la contractació pública ja traslladats en els anteriors IAS, com la posada en comú de les conclusions dels òrgans de supervisió, consultius i de control extern i intern en matèria de contractació pública. Amb això s'avançarà en l'anàlisi i disseny del mapa de riscos en la contractació pública, coadjuvant a l'enfortiment d'aquesta com a eina útil i qualificada tant per a la satisfacció de les necessitats que els poders adjudicadors puguin tenir, com per al disseny i execució de polítiques públiques".
El contingut mínim de l'IAS ve determinat a l'article 332.8 de la LCSP, en el qual s'estableix que s'ha d'incloure "informació sobre les fonts més freqüents d'aplicació incorrecta de la legislació de contractació pública o d'inseguretat jurídica", entre altres aspectes. Així, en relació amb les fonts o aspectes en els quals més inseguretat jurídica pogués existir en matèria de contractació pública, segons s'indica en el present Mòdul dedicat a aquesta qüestió, "sembla oportú acudir a les consultes realitzades als òrgans de naturalesa consultiva existents en el conjunt del sector públic, l'activitat dels quals és el millor indicador."
En aquest sentit, després de realitzar l'anàlisi de l'activitat consultiva, es conclou que "en l'exercici 2020 es conté l'activitat consultiva, superior a l'any precedent, però sense arribar a la producció del 2018". En aquest sentit, s'assenyala que "després de la publicació i entrada en vigor de la LCSP en els anys 2017 i 2018, sembla haver-se superat aquest període inicial, assentant-se diversos criteris interpretatius sorgint nous dubtes més enfocats a l'execució del contracte i el seu compliment".
Així mateix, respecte a l'activitat pròpiament consultiva, es conclou una evolució del focus de la inseguretat jurídica plantejada pels òrgans de contractació, traslladant-se des de la "contractació menor" en 2018 i el "tipus de contracte" el 2019, per centrar-se en el 2020 en l'"Execució i compliment dels contractes". En aquest punt, es recorda que "l'IAS 2020, va identificar precisament aquesta fase com el "repte pendent" pel que fa a publicitat a les plataformes de contractació del conjunt del sector públic i transparència, i com la fase en què més objeccions s'havien produït d'acord a la informació traslladada pels òrgans de control intern econòmic financer d'àmbit local i autonòmic".
D'una altra part, s'ha observat, com no podia ser de cap altra manera, un cert impacte de la pandèmia provocada per la COVID-19 en l'activitat consultiva, destacant els informes relatius a la indemnització al contractista en el cas de suspensió d'un contracte en execució a causa d'aquesta i les notes informatives que respecte als contractes d'emergència s'han hagut d'emetre donat l'augment de contractació d'aquest procediment excepcional.
Finalment, com a recomanació, s'assenyala que "tal com s'indicava en els anteriors IAS podria ser convenient l'establiment d'una via de coordinació de criteris interpretatius que tindria el seu possible marc a la Secció de regulació del Comitè de cooperació en matèria de contractació, a efectes d'impulsar la millora del sistema de contractació mitjançant l'existència de criteris interpretatius uniformes i únics per a tot el territori nacional".
