Notícies Actualitat
18.05.2022.
La Generalitat ha publicat 31 convocatòries i licitacions per un import de 418,9 milions d'euros provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència
Des de l’arribada dels Next Generation i fins el 30 d’abril d’aquest any, el Govern català ha publicat un total de 31 convocatòries i licitacions provinent de fons Next Generation, que mobilitzaran 418,9 milions d’euros. Aquestes actuacions provenen dels fons europeus del Mecanismes de Recuperació i Resiliència (MRR) i representen un 27,1% dels 1.545,3 milions ingressats.
Concretament, es tracte de 21 convocatòries i 10 licitacions impulsades per diferents departaments de la Generalitat: Educació, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Justícia, Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Drets Socials, igualtat i Feminismes i Empresa i Treball, que es destinaran a cofinançar projectes en àmbits com la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica d’edificis, la millora d ela sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia o la transformació de flotes de transport de viatgers i mercaderies, entres d’altres.
Des de mitjans de 2021 i durant els primers mesos de 2022 s’han assignat a Catalunya 2.509,3 milions d’euros dels fons MRR, provinents de convocatòries fetes pel Govern espanyol, assignacions directes o convocatòries gestionades per Catalunya. Aquest import correspon al 5,1% del total que rebrà l’Estat espanyol.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha donat aquestes dades des de la seu de la delegació de Girona, en el marc de l’acte “Fons Next Generation: reptes i oportunitats”, en el qual ha encoratjat a entitats locals i empresarials a “generar projectes i presentar-los a les convocatòries”. En el cas de la vegueria de Girona, ha rebut fins un total de 47 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,7 milions d’euros el 2022. Per la via de les concessions directes, s’han destinat 3,6 milions en subvencions a la Universitat de Girona, en el marc del programa per a la requalificació, digitalització i modernització del sistema universitari públic i 44,8 milions d’euros a centres de recerca, empreses, consells comarcals i entitats locals a través de convocatòries públiques.
Entre els projectes destaquen els ajuts per a l’adquisició d’equipament científic de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica (0,9 milions d’euros), els ajuts per a missions en matèria de ciència i innovació com d’Hipra Scientific (2,05 milions d’euros) o per a l’impuls de plans de sostenibilitat turística d’alguns ajuntaments com el de Roses (3 milions d’euros), Girona (3,5 milions), Lloret de Mar (6 milions) o Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres.
16.05.2022.
Taules d'accés i avaluació documental
Taules d'accés i avaluació documental
El dia 13 de maig de 2022 s'ha publicat en el DOGC l'Ordre CLT/105/2022, de 10 de maig, per la qual s'aproven, es modifiquen i es deroguen taules d'accés i avaluació documental, mitjançant l'annex 1 de la qual s'aproven, entre altres, les taules amb els codis 1034, 1035 i 1036, relatives a expedients de classificació d'empreses per a contractació pública, al Registre electrònic d'empreses licitadores i classificades i al Registre públic de contractes, respectivament, i que resulten aplicables a la Junta Consultiva de Contractació Pública.
Les taules estableixen, pel que fa als expedients de classificació d'empreses, l'eliminació total, i en aquest sentit, assenyalen un termini cinc anys des de la comunicació per part de l'Administració del desistiment o baixa a l'empresa. Pel que fa al Registre electrònic d'empreses licitadores i classificades i al Registre públic de contractes, s'estableix la conservació permanent.
D'altra banda, en els tres casos, es preveu un règim d'accés lliure llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler. No obstant això, en relació amb els expedients de classificació d'empreses, s'assenyala que "conté" dades personals merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració, que ocasionalment "pot contenir" altres dades personals que no són de categories especials, i que la vigència de la restricció és fins que s'elimini l'expedient. En relació amb al Registre electrònic d'empreses licitadores i classificades, s'assenyala que "poden contenir" dades personals merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració, i que és sense restriccions llevat que concorri algun límit, el qual quedaria sense efecte un cop passats 30 anys des de la producció del document. En relació amb el Registre públic de contractes, s'assenyala que "poden contenir" dades personals merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració, que l'accés a la informació pot causar un perjudici a les matèries limitades o restringides següents: per propietat intel·lectual, seguretat pública, interessos econòmics i comercials, protecció del medi ambient, i que aquesta restricció queda sense efecte un cop passats 30 anys des de la producció del document.
09.05.2022.
La licitació d'habitatge públic augmenta un 22% el primer trimestre
La licitació d'habitatge públic augmenta un 22% el primer trimestre
https://www.ejeprime.com/mercado/la-licitacion-de-vivienda-publica-aumenta-un-22-en-el-primer-trimestre.html
#licitacions #contractaciopublica #concursos
07.04.2022.
NOTICIES INTERESSANTS CADA DIA A:
(( NOTA DIVISIÓ SIGO, SL )) - RECOMANEM LA VISITA A LES NOSTRES XARXES SOCIALS, JA QUE AFEGIM NOTÍCIES QUE PODEN SER DEL SEU INTERÈS. ELS ENLLAÇOS SON ELS SEGÜENTS:
TWITER:
LINKEDIN: https://lnkd.in/d7pAWg2
NOTICIES WEB: https://lnkd.in/d5KM6Pv https://lnkd.in/dSpFPZE
03.03.2022.
Mesures excepcionals en matèria de revisió de preus als contractes públics d'obres derivada de l'increment del cost de determinats materials
El dia 2 de març de 2022 s'ha publicat en el BOE el Reial decret llei 3/2022, d'1 de març, de mesures per a la millora de la sostenibilitat del transport de mercaderies per carretera i del funcionament de la cadena logística, i pel qual es transposa la Directiva (UE) 2020/1057, de 15 de juliol de 2020, per la qual es fixen normes específiques respecte a la Directiva 96/71/CE i la Directiva 2014/67/UE per al desplaçament dels conductors al sector del transport per carretera, i de mesures excepcionals en matèria de revisió de preus als contractes públics d'obres.
Aquest Reial decret llei estableix, al seu Títol II, una sèrie de mesures urgents i de caràcter excepcional que s'han de prendre per permetre una revisió excepcional dels preus dels contractes d'obres del sector públic. En aquest sentit, a l'article 6, es preveu que excepcionalment, als contractes públics d'obres, ja siguin administratius o privats, adjudicats per qualsevol de les entitats que formin part del sector públic estatal que es trobin en execució a l'entrada en vigor d'aquest real decret llei, es reconeixerà al contractista la possibilitat d'una revisió excepcional de preus, i que aquesta possibilitat serà igualment aplicable, en les mateixes condicions, als contractes públics d'obres que se sotmetin al que disposa la normativa dels denominats sectors exclosos -Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer-, així com en l'àmbit de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla que així ho acordin.
Per la seva part, a l'article 7 es disposa que la revisió excepcional de preus es reconeixerà quan l'increment del cost dels materials emprats per a l'obra adjudicada hagi tingut un impacte directe i rellevant en l'economia del contracte durant l'exercici 2021, considerant-se a aquests efectes que existeix tal impacte quan l'increment del cost de materials siderúrgics, materials bituminosos, alumini o coure, calculat aplicant als imports del contracte certificats a l'exercici 2021 la seva fórmula de revisió de preus si la tingués, i, en el seu defecte, aplicant la que per la naturalesa de les obres li correspongui d'entre les fixades al Reial decret 1359/2011, de 7 d'octubre, excedeixi del 5% de l'import certificat del contracte en l'exercici 2021. Així mateix, aquest precepte estableix que la quantia de la revisió excepcional no podrà ser superior al 20% del preu d'adjudicació del contracte, i que aquesta quantia no es prendrà en consideració als efectes del límit del 50% previst a l'article 205.2 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, i a l'article 111.2 del Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer -ambdós relatius a les modificacions no previstes al plec; ni als efectes d'altres límits sobre modificacions previstos en la normativa anterior que sigui d'aplicació al contracte.
Addicionalment, a l'article 8 es recullen els criteris de càlcul de la revisió excepcional de preus i a l'article 9 es regula el procediment a seguir per a aquesta revisió excepcional de preus. En aquest últim precepte, entre altres previsions, s'inclou la relativa a què la revisió excepcional de preus s'aprovarà, si escau, per l'òrgan de contractació prèvia sol·licitud del contractista, que l'haurà de presentar en el termini de dos mesos a comptar, bé des de l'entrada en vigor d'aquest real decret llei, o bé des de la publicació dels índexs mensuals dels preus dels components bàsics de costos, relatius a l'últim trimestre de l'any 2021, si aquesta publicació fos posterior; i que la sol·licitud anirà acompanyada de la documentació necessària per acreditar la concurrència de la circumstància d'excepcionalitat establerta en aquest real decret llei, havent l'òrgan de contractació apreciar el compliment de la circumstància esmentada.
Finalment, a l'article 10 es regula el pagament de la quantia resultant de la revisió excepcional de preus. Entre altres aspectes, s'estableix que la quantia resultant d'aquesta revisió excepcional s'aplicarà a la certificació final de l'obra com a partida addicional amb ple respecte a la legislació pressupostària, estant l'òrgan de contractació facultat, sempre que compleixi amb els requisits exigits en la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, per realitzar pagaments a compte per l'import de la revisió calculada a la data de pagament de cada certificació d'obra. Així mateix, el contractista que percebi la quantia resultant d'aquesta revisió excepcional haurà de repercutir al subcontractista la part de la mateixa que correspongui a la porció de l'obra subcontractada. En aquest sentit, el subcontractista tindrà acció contra el contractista per reclamar-li aquesta part, però els subcontractistes no tindran acció directa davant l'Administració contractant per les obligacions contretes amb ells pel contractista com a conseqüència de l'execució del contracte principal i dels subcontractes. A més, en els casos en què s'hagi reconegut el contractista el dret a la revisió excepcional de preus, l'òrgan de contractació, prèvia audiència del contractista, haurà d'aprovar un nou programa de treball adaptat a les circumstàncies actuals de l'obra, i que el contractista estarà obligat a complir el programa esmentat.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final vuitena, entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el BOE.
23.02.2022.
En l’àmbit de Catalunya i de tot el territori nacional, i davant de qualsevol òrgan de contractació de l’Administració i del sector públic de Catalunya i de l’Estat espanyol, són vàlides les certificacions de classificació emeses tant per la Comissió de C
1.º Declarar inconstitucionales y nulos, los siguientes preceptos de la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de contratos del sector público: el párrafo segundo del art. 46.4; el inciso «que serán eficaces, únicamente, a efectos de contratar con la comunidad autónoma que las haya adoptado, con las entidades locales incluidas en su ámbito territorial, y con los entes, organismos y entidades del sector público dependientes de una y otras» del art. 80.2 y el inciso «de forma exclusiva y excluyente» del párrafo 5 del art. 347.3. La parte subsistente de ambos preceptos ha de interpretarse conforme a lo expresado, respectivamente, en el fundamento jurídico 6 G) f) y en el fundamento jurídico 8 D).
Artículo 80. Acuerdos o decisiones de clasificación: competencia, eficacia, recurso y clasificaciones divergentes.
1. Los acuerdos relativos a la clasificación de las empresas se adoptarán, con eficacia general frente a todos los órganos de contratación, por las Comisiones Clasificadoras de la Junta Consultiva de Contratación Pública del Estado. Estos acuerdos podrán ser objeto de recurso de alzada ante el Ministro de Hacienda y Función Pública.
2. Los órganos competentes de las Comunidades Autónomas podrán adoptar decisiones sobre clasificación de las empresas que serán eficaces, únicamente, a efectos de contratar con la Comunidad Autónoma que las haya adoptado, con las Entidades locales incluidas en su ámbito territorial, y con los entes, organismos y entidades del sector público dependientes de una y otras. En la adopción de estos acuerdos, deberán respetarse, en todo caso, las reglas y criterios establecidos en esta Ley y en sus disposiciones de desarrollo.
No obstante, una empresa no podrá disponer simultáneamente de clasificación en un determinado grupo o subgrupo otorgada por las Comisiones Clasificadoras de la Junta Consultiva de Contratación Pública del Estado y por una o más Comunidades Autónomas, o por dos o más Comunidades Autónomas, con distintas categorías de clasificación. A tal efecto, las empresas indicarán en sus solicitudes de clasificación o de revisión de clasificación las clasificaciones que tienen vigentes y que hayan sido otorgadas por otras Administraciones distintas de aquella a la que dirigen su solicitud, no pudiendo otorgarse a la empresa solicitante una categoría superior en subgrupo alguno a aquella de la que ya disponga, otorgada por cualquier otra Administración, en dicho subgrupo.
Reglamentariamente se articularán los mecanismos necesarios para evitar la coexistencia sobrevenida de clasificaciones en vigor contradictorias para una misma empresa en un mismo grupo o subgrupo de clasificación.
Se declara inconstitucional y nulo el inciso destacado del apartado 2 por la Sentencia del TC 68/2021, de 18 de marzo. Ref. BOE-A-2021-6614
Téngase en cuenta que la parte subsistente de este precepto ha de interpretarse conforme a lo expresado en el fundamento jurídico 6 G) f).
Adjunto la Sentència BOE-A-2021-6614: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2021-6614
21.02.2022.
Ara també oferim informació de licitacions de FRANÇA:
(EXEMPLE):
Référence Avis : 22MSPORTAO06
Acheteur : Mairie de Perpignan
CP : 66931 - Ville : PERPIGNAN CEDEX
Objet : Accord-cadre à bons de commandes relatif au traçage des terrains sportifs de la Ville de Perpignan
Date limite : 25/03/2022 à 12h00
http://www.marches-publics.info/Annonces/AAPC_1066146.htm
04.02.2022.
Pla de mesures antifrau en l'execució d'actuacions finançades pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a la Generalitat de Catalunya
El dia 3 de febrer de 2022 s'ha publicat en el DOGC l'Acord GOV/19/2022, d'1 de febrer, pel qual s'aprova el Pla de mesures antifrau en l'execució d'actuacions finançades pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual el Govern, entre altres aspectes, acorda, d'una banda, aprovar la declaració institucional, al més alt nivell, per la qual s'assumeix el compromís del Govern de la Generalitat de lluita contra el frau que s'incorpora com a annex 1 a l'Acord, i d'altra banda, aprovar, per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les entitats del seu sector públic, i també per als consorcis i les fundacions adscrites a la Generalitat de Catalunya d'acord amb la legislació bàsica sobre règim jurídic del sector públic, el Pla de mesures antifrau en l'execució d'actuacions finançades pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que s'adjunta com a annex 2 a l'Acord - si bé les entitats esmentades poden fer servir els sistemes propis de control del frau sempre que compleixin l'article 6 de l'Ordre HFP/1030/2021 i, en tot cas, el Pla de mesures antifrau per a la gestió dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència aprovat per la Generalitat de Catalunya serà supletori.
Així, el Pla inclou la declaració institucional per la qual s'assumeix el compromís del Govern de la Generalitat de lluita contra el frau, i tal com s'assenyala, "defineix les principals accions que cal adoptar per evitar el mal ús o el frau en els recursos financers del PRTR i, d'aquesta forma, prevenir, detectar i establir mesures correctores perquè els recursos financers procedents de la Unió Europea no es malgastin i compleixin amb les finalitats per a les quals estan assignats".
A més, s'indica que el Pla "es configura com un instrument de planificació viu i flexible, en tant que es podrà anar modificant en la mesura que es puguin dictar instruccions, normativa o guies per a l'elaboració d'aquests plans de mesures antifrau, i es pretén que estigui en revisió contínua en relació amb cadascuna de les actuacions plantejades en la lluita contra el frau per perfeccionar-les"; que l'estructura de les seves mesures "és la que determina l'article 6 de l'Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, al voltant de les quatre àrees clau del denominat cicle antifrau -prevenció, detecció, correcció i persecució- i el Pla serà aplicable, exclusivament, a les actuacions que dugui a terme la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic per a l'execució dels fons del MRR, dins de les obligacions establertes en el PRTR"; i que el Pla "aprofita i recull les normatives i els recursos dels quals ja disposa la Generalitat de Catalunya aplicables a efectes d'aquest Pla antifrau, ja que és una administració conscient d'aquesta cultura, i posa en marxa altres mesures eficaces i proporcionades de lluita contra el frau, adoptant una política de tolerància zero amb el frau".
En aquest sentit, i pel que fa a la contractació pública, en l'annex 2 del Pla, es fa referència als aspectes següents, entre altres:
- Es disposa de la Instrucció 1/2019 sobre la clàusula ètica en la contractació pública -la qual s'ha d'aplicar a totes les contractacions dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic- i, també, del Codi de principis i conductes recomanables en la contractació pública supervisat per la Comissió d'Ètica en la Contractació Pública.
- S'estableixen mesures per a la detecció dels conflictes d'interès, entre les quals s'inclou la signatura de la declaració d'absència de conflicte d'interès (DACI) de totes les persones que intervinguin en els procediments. Amb caràcter general, aquesta declaració l'han d'emplenar les persones que intervenen en la gestió de cada projecte del departament/organisme/ens de la Generalitat o del seu sector públic, com ara el responsable de l'òrgan de contractació, les persones que redactin els documents de licitació, bases o convocatòries corresponents, els tècnics i tècniques que valorin les ofertes, sol·licituds o propostes presentades, així com els membres de les meses de contractació. Amb caràcter específic, l'empresa contractista i, si escau, els subcontractistes hauran de presentar la declaració esmentada en el moment de la formalització del contracte o posteriorment.
- Es descriuen dos mecanismes de detecció que un sistema d'integritat bàsic ha de tenir:
1. Les banderes vermelles, que són un sistema d'indicadors emprat principalment en la gestió dels fons europeus i, per tant, se centren molt en l'àmbit de la contractació pública. Així, s'esmenten banderes vermelles de situacions compatibles amb frau en els casos següents, entre altres: contractació pública, plecs esbiaixats a favor d'un licitador, licitacions col·lusòries, conflicte d'interessos i manipulació de les ofertes presentades. També, s'assenyala que a banda que aquests indicadors permetin aixecar una alerta en el moment en què es detecta la manifestació, és convenient realitzar una revisió anual, o cada dos anys, dels indicadors. A més, es pot realitzar un control addicional que consisteixi en la verificació d'alguns processos i expedients de contractació seleccionats per l'òrgan o unitat encarregada de revisar les banderes vermelles per la seva importància o recurrència, de manera exhaustiva o bé per mostreig.
2. El canal de denúncies que permeti la recepció de comunicacions de possibles irregularitats o incompliments. D'aquesta manera, es recorda que la Generalitat de Catalunya, com a entitat executora, disposa de la Bústia ètica, que es tracta d'un canal electrònic que permet a qualsevol persona, de forma anònima i amb garantia de confidencialitat, fer alertes o comunicar conductes que, per acció o omissió, puguin ser presumptament reprovables per ser contràries al dret o als principis i valors ètics i a les conductes exigibles, és a dir, sobre males pràctiques o conductes irregulars a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic, en tres àmbits concrets: actuacions públiques dels alts càrrecs i personal directiu, actuacions relacionades amb la contractació pública, actuacions públiques del personal de la funció pública, i s'habilitarà, dins de la bústia ètica, un nou canal referent a alertes que corresponen a actuacions de pràctiques relacionades amb la gestió dels fons provinents del MRR, sobre qualsevol matèria.
- En relació amb els mecanismes de correcció i persecució, en cas que es detecti un possible frau o la seva sospita fundada, el grup transversal d'experts podrà instar l'òrgan de contractació a suspendre immediatament el procediment, notificant aquesta circumstància en el termini més breu possible a les autoritats interessades i als organismes implicats en la realització de les actuacions, i revisar tots els projectes, subprojectes o línies d'acció que hi hagin pogut estar exposats.
01.02.2022.
La licitación de vivienda pública en España se dispara un 26,2% en 2021
Las administraciones públicas encargaron 840,1 millones de euros en proyectos residenciales en 2021. El 81% de esta cantidad fue para obra nueva y el 19% restante para rehabilitaciones.
La licitación de vivienda pública por parte de las administraciones creció con fuerza en 2021. En el conjunto del ejercicio del año se licitó vivienda pública por 840,1 millones de euros, un 26,2% más que un año antes, según los datos hechos públicos por la Asociación de Empresas Constructoras y Concesionarias de Infraestructuras (Seopan). El incremento respecto a 2019, antes del estallido de la pandemia del Covid-19, fue del 64%. Del total de licitaciones, 680,8 millones de euros corresponde a obra nueva, el 81% del total, y 159,2 millones son rehabilitaciones y mantenimiento, el 19% del total. En el caso de la obra nueva, el incremento respecto al año pasado es del 22,2%, mientras que en el de la rehabilitación el alza es del 47%. Con 113,6 millones licitados, diciembre ha sido el segundo mes con un mayor volumen de adjudicaciones, después de un noviembre también muy fuerte con licitaciones por 73 millones de euros. El mes con un mayor volumen de licitaciones fue abril con 139,7 millones de euros. Con 113 millones licitados, diciembre fue el mes con mayor actividad, solo superado por abril, con 139 millones La licitación en el conjunto de la edificación por parte de las administraciones se elevó a 8.441 millones de euros en el conjunto de 2021, un 53,2% más que el mismo periodo del año pasado. En relación al 2019 pre-Covid, el alza es del 21%. Además de vivienda, el conjunto de edificación incluye instalaciones docentes, sanitarias y deportivas, además de equipamientos sociales de tipo administrativo, industrial y terminal. Igualmente, la licitación de obra civil ascendió en el periodo enero a octubre a 15.206 millones de euros, un 77,5% más que en 2020 y un 34,9% superior a la realizada en 2019. Finalmente, el total de la licitación pública en este periodo (incluye edificación y obra civil) ha sido de 23.648,3 millones de euros, un 68% más que el año pasado.
24.01.2022.
Les licitacions públiques, a l'expectativa de les millors xifres de la dècada
Les xifres de licitacions d'obra per part de les administracions públiques relatives al novembre passat obriran la ronda estadística de la setmana. Segons les darreres dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, a l'octubre les licitacions per part de l'administració es van disparar per sobre dels dos milions, i l'acumulat de l'any ja superava els quinze milions. Si es manté aquest bon ritme, no es descarta que al tancament del 2021 la xifra de licitacions presenti els seus millors números de l'última dècada, només darrere del 2010.
