Notícies Actualitat
14.07.2022.
Contractació Pública Sostenible: L'Ajuntament de Barcelona impulsa la contractació pública sostenible
https://ajuntament.barcelona.cat/contractaciopublica/ca/documents
04.07.2022.
Adjuntem enllaç per descarregar-te els 2 RDL en matèria de revisió de preus en els contractes públics
DL en matèria de revisió de preus en els contractes públics:
- RDL 3/2022, 1 de març, on es fixen mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres
- RDL 6/2022, 29 de març, que modifica l’anterior
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20220407-revisio-preus
28.06.2022.
Desplegament del Gestor Electrònic d’Expedients de Contractació (GEEC) a les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya
El Sistema corporatiu de contractació pública electrònica de la Generalitat de Catalunya inclou actualment dues eines per a la gestió dels expedients de contractació pública dels departaments i de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya:
D’una banda, el GEEC, eina web que permet tramitar tots els contractes i disposar de la informació contractual de manera unificada, que s'adreça a totes les persones que participen en la tramitació d’un expedient de contractació (unitats promotores, unitats de contractació, assessories jurídiques i òrgans de contractació), que està integrada amb els sistemes econòmics financers corporatius i que va ser implementada inicialment a tots els departaments i algunes entitats del sector públic de la Generalitat amb un volum elevat de contractació.
D’altra banda, el TEEC, eina també web, però més senzilla d’utilitzar i amb menor nombre de funcionalitats que el GEEC, adreçada en un primer moment a la resta d’entitats del sector públic de la Generalitat. Tanmateix, un cop realitzada la transformació tecnològica de l’eina GEEC perquè fos més usable i flexible, i amb la finalitat d’homogeneïtzar la tramitació dels expedients de contractació pública de la Generalitat amb una única eina corporativa que guia a les persones usuàries a través d’un flux de treball, el Comitè Director d’e-Contractació va acordar la implantació del GEEC a totes les entitats del sector públic de la Generalitat que utilitzen el TEEC.
En aquest sentit, durant els anys 2021, 2022 i 2023, des de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública, conjuntament amb l’Àrea Tic del Departament d’Economia i Hisenda, es realitzen diferents desplegaments del GEEC a les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Així, l’any 2021 es va desplegar el GEEC a totes les entitats del sector públic de la Generalitat que utilitzen com a sistema econòmic financer el GECAT, atès que la integració entre ambdues eines ja estava finalitzada completament; durant el primer semestre de 2022 s’ha fet el desplegament a entitats del sector públic que utilitzaven el TEEC com a gestor de contractació i que no utilitzen els sistemes econòmics financers corporatius, de manera que faran ús del GEEC sense integració comptable; i el segon semestre de 2022 i durant tot l’any 2023, un cop s’han finalitzat les tasques d’integració entre el GEEC i el sistema econòmic financer PANGEA, es farà el desplegament del GEEC a tota la resta d’entitats del sector públic que empraven el TEEC com a gestor de contractació i que tenen PANGEA com a sistema econòmic financer. Aquests desplegaments inclouen la realització de sessions de formació en l’eina, sessions de recollida d’informació de les entitats per poder parametritzar-les correctament i un exercici final d’homologació. Una vegada ja es troben en producció i amb expedients reals, les entitats disposen de diverses sessions de suport per resoldre dubtes.
Actualment ja utilitzen el GEEC com a gestor dels expedients de contractació pública, un total de 82 organismes i entitats, inclosos tots els departaments de l’Administració de la Generalitat, i està previst que en finalitzar l’any 2023 s’hagi desplegat a totes les entitats que encara utilitzen el TEEC, arribant a un total de 130 entitats usuàries de GEEC.
https://contractacio.gencat.cat/ca/contractacio-electronica/index.html
20.06.2022.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-376/21, sobre la inaplicabilitat dels Reglaments (UE, Euratom) 2018/1046 i núm. 966/2012 als contractes públics celebrats per estats membres i finançats mitjançant recursos
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb l'assumpte C-376/21, sobre la inaplicabilitat dels Reglaments (UE, Euratom) 2018/1046 i núm. 966/2012 als contractes públics celebrats per estats membres i finançats mitjançant recursos procedents dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus, i sobre la facultat dels òrgans de contractació de convidar un únic operador econòmic a participar en un procediment negociat sense publicitat després de constatar el caràcter infructuós d'un procediment obert anterior
El dia 16 de juny de 2022 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha emès aquesta sentència, que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació de l'article 102 del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió -relatiu als principis aplicables als contractes públics-, i de l'article 160 del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juliol de 2018, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió -relatiu als principis aplicables als contractes i àmbit d'aplicació. En concret, es planteja si els preceptes esmentats també són aplicables als òrgans de contractació dels estats membres de la Unió Europea quan els contractes públics adjudicats es financen mitjançant recursos dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus. D'altra banda, es planteja si en cas d'anul·lació d'un procediment d'adjudicació d'un contracte públic a causa de la falta d'adequació de l'única oferta presentada, l'òrgan de contractació també pot convidar un sol operador econòmic a participar en un procediment negociat sense publicació prèvia.
El Tribunal de Justícia declara que l'article 160, apartats 1 i 2, del Reglament (UE, Euratom) 2018/1046, i l'article 102, apartats 1 i 2, del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012, s'han d'interpretar en el sentit que "no s'apliquen als procediments de celebració de contractes públics organitzats pels òrgans de contractació dels estats membres encara que aquests contractes es financin amb recursos procedents dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus".
Així mateix, assenyala que l'article 32.2.a) de la Directiva 2014/24/UE -relatiu a l'ús del procediment negociat sense publicació prèvia-, en relació amb l'article 18.1 de la mateixa Directiva -relatiu als principis de la contractació-, s'ha d'interpretar en el sentit que "un òrgan de contractació es pot dirigir, en el marc d'un procediment negociat sense publicació prèvia, a un únic operador econòmic quan aquest procediment recull, sense modificacions substancials, les condicions inicials del contracte esmentades en un procediment obert anterior al qual es va posar fi a causa que l'única oferta presentada era inadequada, malgrat que l'objecte del contracte controvertit no presenti objectivament cap particularitat que justifiqui confiar la seva execució exclusivament a aquest operador".
13.06.2022.
Aprovació del Projecte de llei de qualitat de l'arquitectura, que modificarà la LCSP
El Projecte de llei de qualitat de l'arquitectura ha quedat definitivament aprovat després que no s'hagi introduït cap modificació per part del Senat sobre el text remès pel Congrés. Aquest Projecte de llei té per objecte protegir, fomentar i difondre la qualitat de l'arquitectura com a bé d'interès general (article 1), i persegueix, entre altres finalitats, impulsar en l'àmbit de la contractació pública l'aplicació del principi de qualitat, emprant el Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura com a eina pedagògica fonamental (article 2). Així mateix, el Consell sobre la Qualitat de l'Arquitectura es constitueix com un òrgan col·legiat, amb un caràcter assessor i consultiu de l'Administració General de l'Estat, que entre les seves funcions dirigides a la protecció, foment i difusió de la qualitat de l'arquitectura i la millora de la governança, es troba la de facilitar, en coordinació amb la Comissió Interministerial per a la incorporació de la metodologia BIM (Building Information Modelling) a la contractació pública, la digitalització del procés constructiu, així com la incorporació progressiva de models d'informació integrada al patrimoni públic amb la finalitat de facilitar, optimitzar i fer més sostenible la seva explotació i manteniment; i a més, se li atribueixen una sèrie de funcions en matèria de contractació -com, per exemple, assessorar als òrgans de contractació que ho sol·licitin sobre criteris de valoració relacionats amb la qualitat i, en particular, els que depenguin de judicis de valor, així com sobre criteris de solvència específics, no dependents necessàriament de l'ús específic de les construccions o edificacions; i establir criteris d'orientació sobre els terminis que resultin d'aplicació en matèria de contractació i que tinguin incidència en la qualitat final de les actuacions (article 6). També, es preveu establir l'elaboració d'una Estratègia Nacional d'Arquitectura, com a eina de governança que serveixi per implementar les previsions que es contenen (disposició addicional única); i que les especificitats en matèria de contractació pública que s'estableixen no seran d'aplicació als expedients de contractació que s'haguessin iniciat amb anterioritat a la data de la seva entrada en vigor, entenent-se, a aquests efectes, que s'estarà al que disposa la disposició transitòria primera de la LCSP, per determinar si un expedient de contractació ha estat iniciat (disposició transitòria primera).
D'altra banda, la disposició final primera del Projecte recull una sèrie de modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) -adjuntant-se un quadre comparatiu, a efectes de facilitar la visualització dels canvis. Així, en relació amb el termini de durada dels contractes i d'execució de la prestació, es preveu donar una nova redacció a l'article 29.7, per suprimir que la iniciació del contracte de serveis complementari d'un altre contracte d'obres o de subministrament queda en suspens, llevat de causa justificada derivada del seu objecte i contingut, fins que comenci l'execució del contracte principal corresponent; i per afegir que els contractes de serveis complementaris d'un contracte menor d'obres es podran tramitar també com contractes menors, encara que la seva durada excedeixi de l'any, sempre que compleixin els requisits previstos a l'article 118 de la LCSP, que la seva durada no excedeixi de 30 mesos i que l'excés sobre l'any de durada vingui justificat exclusivament per la durada del període de garantia establert al contracte d'obres principal i els treballs relacionats amb la liquidació d'aquest contracte principal.
Així mateix, pel que fa als concursos de projectes, es preveu modificar l'article 183.3, per concretar, a efectes d'estimar l'especial complexitat d'un projecte arquitectònic, d'enginyeria i urbanisme, que l'òrgan de contractació podrà prendre en consideració l'existència de condicionants tècnics, mediambientals, paisatgístics, funcionals, urbanístics o d'una altra índole que necessitin d'una especial resposta, innovació o originalitat per obtenir prestacions de gran qualitat. També, es preveu donar una nova redacció a l'article 187.2, per afegir que la selecció del jurat respectarà els principis de professionalitat, especialització en relació amb l'objecte del contracte, imparcialitat, absència d'incompatibilitat i independència.
A més, quant als contractes de serveis, es preveu introduir un nou apartat a l'article 308, per establir la possibilitat de contractar-se de forma conjunta la redacció de projectes i la direcció d'obra quan la contractació separada comportés una minva en la qualitat de les prestacions objecte del contracte, dificultant la coordinació i continuïtat entre la fase de redacció del projecte i la seva execució en obra, havent l'òrgan de contractació de motivar degudament a l'expedient que concorren aquestes circumstàncies.
Finalment, la disposició final segona del Projecte preveu modificar el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de recuperació, transformació i resiliència, per introduir un nou article 52.bis, a fi de permetre amb caràcter excepcional, i a més dels supòsits previstos a l'article 234.1 de la LCSP, la contractació conjunta de l'elaboració del projecte i l'execució de les obres quan el contracte es vagi a finançar amb fons procedents del Pla de recuperació, transformació i resiliència, llevat que es tracti d'obres la correcta execució de les quals exigeixi el compliment d'uns requisits de solvència o, si escau, classificació, que no sigui possible determinar abans d'obtenir el projecte corresponent. També, es preveu establir, en tot cas, l'obligació de l'òrgan de contractació d'indicar a l'expedient els motius que, amb independència de la forma de finançament de l'actuació, justifiquen dur a terme una contractació conjunta; i l'obligació de garantir que les actuacions compleixen amb els principis horitzontals i mecanismes de control del Pla.
07.06.2022.
Acord de Govern de 31 de maig de 2022, de mesures en relació amb els contractes públics de subministrament de productes alimentaris, de concessió de serveis que incorporin prestació de serveis alimentaris, i de serveis de menjadors col·lectius
El dia 3 de juny de 2022 s'ha publicat en el DOGC la Resolució EMT/1710/2022, de 2 de juny, per la qual es dona publicitat a aquest Acord de Govern, mitjançant el qual s'acorda que els departaments de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic han d'incorporar en els contractes públics de subministrament de productes alimentaris, de concessió de serveis que incorporin prestació de serveis alimentaris, i de serveis de menjadors col·lectius, clàusules que incorporin criteris d'adjudicació i condicions especials d'execució que, entre altres aspectes, garanteixin una alimentació saludable i de qualitat, amb l'objectiu de fomentar els hàbits saludables mitjançant una dieta mediterrània; fomentin l'adquisició de productes de temporada, frescos i de qualitat diferenciada, així com productes de venda de proximitat, per tal de reduir els nivells d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, el manteniment i la millora dels recursos agraris i la reducció de residus; i afavoreixin l'adquisició de productes a granel o amb envàs reutilitzable; la reducció dels residus no reutilitzables (com plàstic o envàs d'un sol ús), la recollida, reciclatge i utilització dels residus; i l'ús de productes de neteja ecològics.
D'altra banda, s'estableix que el preu no pot ser el factor determinant de l'adjudicació del contracte, per la qual cosa s'han d'incorporar en el plec clàusules que prevegin, o bé el preu fix en els casos en què el contracte ho faci possible, o bé clàusules que assegurin que el preu no sigui el factor determinant en l'adjudicació dels contractes, de manera que la valoració del preu no pot suposar mai un percentatge superior al 20% del valor total de l'oferta, assegurant que el preu no vagi en detriment d'altres criteris necessaris per assegurar una alimentació saludable i una prestació de serveis que proporcionin frescos, de temporada, de venda de proximitat, de producció agrària ecològica, de producció integrada i de qualitat diferenciada.
Així mateix, s'encomana a la direcció general competent en matèria de contractació pública, en el marc de les seves competències, i amb la col·laboració dels departaments de l'Administració de la Generalitat promotors d'aquest Acord, l'elaboració de models de clàusules alimentàries de conformitat amb els objectius recollits en aquest Acord i en el Pla de contractació pública alimentària de Catalunya -el contingut del punt 4 del qual, relatiu a clàusules a incloure en els contractes del sector públic que incorporin productes agroalimentaris, s'entén actualitzat pel previst en aquest Acord, a fi que puguin incorporar-se en els plecs dels contractes dels departaments de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic; i, així mateix, es preveu que aquestes clàusules s'incorporaran en el Codi per a una contractació pública socialment responsable.
També, s'acorda que la direcció general competent en matèria d'empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia de l'Administració de la Generalitat col·laborarà amb la direcció general competent en matèria de contractació pública, així com amb el departament responsable del servei de menjador de què es tracti, en el seguiment d'aquests contractes, a fi de comprovar el grau de compliment de les condicions establertes i de garantir el control de la seva correcta execució; i es disposa que els departaments de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic han de tenir en compte, en les licitacions a què es refereix aquest Acord, la Guia d'ambientalització de menjadors col·lectius de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, es preveu que els centres CERCA del sector públic de l'Administració de la Generalitat i la Fundació ICREA, les universitats públiques del sistema universitari de Catalunya i les entitats que conformen l'administració local es poden adherir a les previsions del present Acord.
30.05.2022.
Execució i subcontractació de l’activitat subvencionada - Marta Mas Valentí
L’article 14 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (en endavant, LGS), regula, entre d'altres, les següents obligacions dels beneficiaris de subvencions:
“a) Complir l'objectiu, executar el projecte, dur a terme l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta la concessió de les subvencions.
b) Justificar davant l'òrgan concedent o l'entitat col·laboradora, si s'escau, el compliment dels requisits i les condicions, així com la realització de l'activitat i el compliment de la finalitat que determinin la concessió o gaudi de la subvenció."
D'altra banda, el Reial decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la LGS (en endavant, RLGS), en l'article 68 estableix el següent:
“1. La realització de l'activitat subvencionada és obligació personal del beneficiari sense altres excepcions que les establertes a les bases reguladores, dins dels límits fixats en l'article 29 de la Llei general de subvencions i en aquest Reglament.”
Així doncs, el compliment de l’objecte, l’execució del projecte, la realització de l’activitat o l’adopció del comportament singular, són obligacions del beneficiari de caràcter personalíssim. No obstant això, l’instrument regulador de la subvenció pot permetre la subcontractació de les activitats subvencionades dins els límits establerts en l’article 29 de la LGS. Aquest article defineix el concepte de "subcontractació" en l'apartat primer: “1. Als efectes d’aquesta Llei, s'entén que un beneficiari subcontracta quan concerta amb tercers l'execució total o parcial de l'activitat que constitueix l'objecte de la subvenció. Queda fora d'aquest concepte la contractació de les despeses en què hagi d'incórrer el beneficiari per dur a terme per si mateix l'activitat subvencionada.”
Per tant, podem concloure que el concepte de "contractació" inclou la contractació de tots els serveis que el beneficiari no pot dur a terme amb els seus propis mitjans humans i materials, i en canvi la subcontractació abasta la contractació de serveis que, en condicions normals, podria dur a terme el beneficiari amb els seus propis mitjans humans i materials.
No obstant això, hi ha uns límits en la utilització de la subcontractació, regulats en l'article 29 esmentat:
Es pot subcontractar amb tercers l'execució total o parcial de l'activitat quan l’instrument regulador de la subvenció així ho hagi establert, i en la manera que ho estableixi.
En cas que l’instrument regulador de la subvenció no hagi fixat cap percentatge màxim de subcontractació, el beneficiari pot subcontractar fins a un 50% de l'activitat subvencionada.
En els casos en què el percentatge superi el 20% i la quantia superi els 60.000 €, s’han de complir els requisits següents: que el contracte se celebri per escrit i que hi hagi l'autorització prèvia de l'entitat concedent.
No es pot fraccionar un contracte amb l'objecte de disminuir-ne la quantia i eludir el compliment dels requisits exigits.
Cal remarcar que els beneficiaris són responsables que, en l'execució de l'activitat subvencionada concertada amb tercers, es respectin els límits que s'estableixin en la normativa reguladora de la subvenció, pel que fa a la naturalesa i la quantia de les despeses subvencionables. A més, els contractistes estan subjectes al deure de col·laboració establert en l'article 46 de la LGS per permetre l'adequada verificació del compliment d'aquests límits.
L’article 29.7 de la LGS regula la prohibició de concertar l’execució total o parcial de les activitats subvencionades, entre d’altres, amb entitats vinculades al beneficiari, llevat que:
S'obtingui l'autorització expressa prèvia de l'òrgan concedent de la subvenció.
Que l'import corresponent no superi el cost incorregut per l'entitat vinculada. En aquests casos, l'acreditació d’aquests costos s’ha de dur a terme en la justificació en els mateixos termes establerts per acreditar les despeses del beneficiari.
Respecte a les qüestions indicades, el Tribunal Suprem, en la Sentència 3088/2020, va establir com a doctrina el següent: “Quan l'activitat subvencionada s'executa mitjançant subcontractació amb una entitat vinculada, el control sobre el beneficiari es pot estendre a l'acreditació i la justificació dels costos reals en què ha incorregut l'entitat subcontractada i no només que els costos responguin a preus normals de mercat.”
L’article 68.2 del RLGS detalla els casos en què s'ha de considerar que hi ha vinculació amb el beneficiari:
Persones físiques unides per relació conjugal o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat, parentiu de consanguinitat fins al quart grau o d'afinitat fins al segon.
Les persones físiques i jurídiques que tinguin una relació laboral retribuïda mitjançant pagaments periòdics.
Ser membres associats del beneficiari a què fa referència l'apartat 2 i membres o partícips de les entitats sense personalitat jurídica a què fa referència l'apartat 3 de l'article 11 de la LGS.
Una societat i els seus socis majoritaris o els seus consellers o administradors, així com cònjuges o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat i familiars fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat fins al segon.
Les societats que, d'acord amb l'article 4 de la Llei 24/1988, de 28 de juliol, reguladora del mercat de valors, reuneixin les circumstàncies requerides per formar part del mateix grup.
Les persones jurídiques o agrupacions sense personalitat i els seus representants legals, patrons o els qui exerceixin la seva administració, així com els cònjuges o persones lligades amb anàloga relació d'afectivitat i familiars fins al quart grau de consanguinitat o d'afinitat fins al segon.
Les persones jurídiques o agrupacions sense personalitat i les persones físiques, jurídiques o agrupacions sense personalitat que, conformement a normes legals, estatutàries o acords contractuals, tinguin dret a participar en més d'un 50% en el benefici de les primeres.
Per acabar, cal esmentar que l’Oficina Antifrau de Catalunya ha recomanat, en diverses al·legacions fetes a ordenances generals de subvencions d’ajuntaments durant el 2020, que s’haurien d’adoptar mesures per impedir que la persona beneficiària sigui una mera entitat interposada amb l’única finalitat de complir els requisits formals, i que posteriorment transfereixi el diner públic i la responsabilitat material del compliment de les exigències de l'interès general a una tercera persona.
24.05.2022.
Es poden valorar certificats de qualitat com a criteri d’adjudicació? Èlia Vilaseca Arquès
Si les característiques i les circumstàncies de qualitat en els processos de producció de les empreses constitueixen o poden constituir un criteri d'adjudicació dels contractes públics, o si, al contrari, només poden ser considerades a l'hora d'avaluar la solvència tècnica dels licitadors, ha estat objecte de nombroses opinions i pronunciaments.
Tradicionalment la doctrina i els tribunals especials en matèria de contractació han considerat impossible utilitzar els certificats de qualitat i de gestió ambiental com a criteri d’adjudicació, entenent que aquests només es podien exigir com a requisit de solvència en ser una mostra de qualitat de l’empresa, mentre que els criteris d’adjudicació han d’operar exclusivament sobre l’oferta presentada.
L’opinió que defensaven era que aquesta qualitat, reconeguda per als procediments habituals de comportament d'una empresa, difícilment es pot garantir en un producte final que encara s'ha de fer o en una prestació que ens hauran d’executar i, per això, és més factible demanar tenir un certificat de qualitat com un element de solvència (ja que s’ha obtingut per allò que han fet les empreses i per com ho fan), que no pas valorar-lo com un element d'adjudicació.
Per això, en la fase de selecció de les empreses que han de participar en la licitació és quan s'ha d'exigir el certificat de qualitat; l'Administració contractant el pot exigir als qui vulgui contractar per accedir a licitar i després atorgarà el contracte a qui faci la millor oferta.
Aquesta posició, defensada durant molts anys per la doctrina i pels tribunals, va fer un gir amb la Resolució 786/2019 del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC), en la qual el Tribunal fa un canvi interpretatiu i accepta que aquests certificats es puguin valorar com a criteri d’adjudicació, i assenyala que l’evolució de l’ordenament de la Unió Europea en matèria de contractació pública i, en especial, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), determina la necessitat de matisar la doctrina d’aquest Tribunal sobre la qüestió controvertida, en concret sobre la possibilitat de configurar la disponibilitat d’un certificat ISO no només com a criteri de solvència empresarial sinó també com a criteri d’adjudicació.
Ara bé, perquè es pugui admetre l’exigència d’aquests certificats com a criteri d’adjudicació, el Tribunal deixa clar que és necessari que estiguin clarament vinculats amb l’objecte del contracte, i interpreta la concurrència d’aquesta vinculació: quan es refereixi o s’integri en la prestació contractada, en qualsevol dels seus aspectes i en qualsevol etapa del seu cicle de vida.
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) segueix la mateixa línia. Concretament en la Resolució 10/2019, de 30 de gener, en el recurs presentat, el recurrent al·lega que fixar com a criteri qualitatiu de valoració l’aportació de determinats certificats i/o etiquetes ISO o equivalents de compliment de normes de garantia, de qualitat i de gestió ambiental, no es pot admetre ja que s'entén que es tracta de mitjans per acreditar únicament la solvència dels licitadors i, per tant, no són criteris adequats per valorar-ne les ofertes. El Tribunal posa de manifest que cal diferenciar la naturalesa i la finalitat dels criteris de solvència, que es refereixen a requisits subjectius d’aptitud per executar la prestació del contracte, de la naturalesa i la finalitat dels criteris de valoració de les ofertes, que responen a un règim jurídic diferent i han de ser objectius i vinculats a l’objecte del contracte per imperatiu de l’article 145 de la LCSP, és a dir, no s'han de referir a les qualitats subjectives de l’empresa prestadora del servei sinó al valor afegit que aportarà la seva proposta en l’execució.
A més a més, afegeix que per poder valorar si és possible que aquests certificats es demanin com a criteris d’adjudicació, cal examinar quins són els diferents certificats establerts a fi de determinar si es refereixen a productes vinculats a l’objecte del subministrament licitat, ja que, si no, es tractaria de requisits de solvència no vinculats a l’objecte contractual i, per tant, nuls pel fet de resultar contraris al principi de lliure concurrència.
S’han de diferenciar, doncs, les certificacions exigides que fan referència a aspectes organitzatius preexistents a l’empresa licitadora, de manera que, en aquest cas, si l’òrgan de contractació realment entén que l’execució del contracte es veurà beneficiada si l’empresa adjudicatària disposa d’aquestes certificacions ho pot establir en els plecs de la licitació com a criteri de solvència tècnica. Diferent és el cas de les certificacions que es refereixen a qualitats pròpies d’un producte objecte del contracte o components dels productes, que els distingeix d’altres de no etiquetats o certificats per la normativa, i, per tant, aporten un valor afegit a l’oferta.
Quan aquests certificats es refereixen a l’empresa en el seu conjunt i els manca una relació directa amb la prestació objecte del contracte, i a més al·ludeixen de manera genèrica a processos productius de l’empresa, és a dir, a una característica pròpia de l’empresa però no a una característica de la prestació en si mateixa que permeti efectuar una avaluació comparativa del grau de rendiment de cada oferta respecte de l’objecte del contracte, no poden ser valorats com a criteri d’adjudicació.
Així mateix, els aspectes ambientals incorporats com a criteri d’adjudicació han de repercutir en el resultat de la prestació objecte del contracte, de manera que permeti una avaluació comparativa de la qualitat de les ofertes, fet que no passa quan es configuren com a criteris d’adjudicació característiques generals de la política ambiental de l’empresa.
També el TCCSP admet la possibilitat de demanar aquests certificats com a condicions d’execució, com es pot veure en la Resolució 128/2019, de 9 de maig. En aquesta Resolució, en la licitació objecte de recurs l’òrgan de contractació no requereix les ISO com a criteri de solvència tècnica de les empreses, de manera que sigui determinant per ser admeses a la licitació ni tampoc el configura com un criteri de valoració de les ofertes, sinó que s’exigeix en el plec de prescripcions tècniques (PPT) en l’àmbit de les obligacions d’execució del contracte –no condicions especials d’execució–, de manera que determina una qualitat concreta dels béns a fabricar que conformen l’objecte del subministrament.
Per tant, aquestes ISO, tal com manifesten els plecs rectors d’aquesta licitació, esdevenen obligacions d’execució, el compliment i el control de les quals s’ha de produir en la fase d’execució del contracte.
El Tribunal estableix que encara que en la majoria dels casos examinats per la doctrina s’ha conclòs que els certificats esmentats no podien ser configurats com a criteris d’adjudicació del contracte en tant que es referien pròpiament a la solvència de les empreses, aquest fet no pot portar a la conclusió que sempre i en tot cas s’han de tractar com a criteris de solvència tècnica determinants de l’admissió de l’empresa a la licitació, sinó que cal delimitar si els certificats en qüestió es refereixen a aspectes organitzatius preexistents en l’empresa licitadora, o bé a productes vinculats a l’objecte del subministrament licitat, exigibles, en aquest darrer cas, per tant, en fase d’execució del contracte.
En el cas examinat, s’observa que els certificats a què fa referència el PPT s'atribueixen als sistemes de gestió que s’adoptin en la fabricació dels productes, concretament, en les activitats del disseny i la producció dels béns que s’han de subministrar. Així doncs, no se circumscriuen a l’àmbit de l’acreditació de la solvència tècnica en el moment previ de concórrer a la licitació, sinó a l’àmbit de les obligacions contractuals a acreditar als efectes de la fase d’execució del contracte, en tant que determinen una qualitat concreta i determinada dels productes a fabricar per aquest contracte de subministrament i el seu compliment i control s’ha de produir necessàriament en la fase d’execució del contracte.
De manera que l’apreciació dels certificats com a criteri d’adjudicació o, fins i tot, com a condició per a l’execució del contracte, han de fer referència sempre a la prestació contractada, no poden ser certificats que es refereixin a una característica pròpia de l’empresa sinó que s’han de referir a una característica de la prestació en si mateixa, i han d’estar vinculats a l’objecte del contracte i complir el que estableix l'article 145 de la LCSP.
Només quan es compleixin aquests requisits es poden valorar els certificats de qualitat o gestió ambiental com a criteris d’adjudicació o es poden exigir com a condició d’execució, ans al contrari, si aquests es refereixen a característiques del licitador i no a la prestació, s’hauran de demanar com a solvència tècnica.
Podríem dir que és més adequat demanar els certificats de qualitat en la fase de selecció del contractista que no en les fases d’adjudicació o d’execució del contracte, però ni la doctrina ni els tribunals exclouen aquesta possibilitat.
Així doncs, d'acord amb les línies indicades, els certificats de qualitat poden ser emprats com a mitjans d'acreditació de solvència tècnica de les empreses, com a criteris d'adjudicació i com a condicions per a l’execució del contracte, sempre que facin referència a característiques pròpies del subministrament o prestació objecte del contracte i, evidentment, pel que fa als criteris d’adjudicació, han de complir els requisits de l'article 145.5 de la LCSP.
18.05.2022.
La Generalitat ha publicat 31 convocatòries i licitacions per un import de 418,9 milions d'euros provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència
Des de l’arribada dels Next Generation i fins el 30 d’abril d’aquest any, el Govern català ha publicat un total de 31 convocatòries i licitacions provinent de fons Next Generation, que mobilitzaran 418,9 milions d’euros. Aquestes actuacions provenen dels fons europeus del Mecanismes de Recuperació i Resiliència (MRR) i representen un 27,1% dels 1.545,3 milions ingressats.
Concretament, es tracte de 21 convocatòries i 10 licitacions impulsades per diferents departaments de la Generalitat: Educació, Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Justícia, Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Drets Socials, igualtat i Feminismes i Empresa i Treball, que es destinaran a cofinançar projectes en àmbits com la mobilitat elèctrica, la rehabilitació energètica d’edificis, la millora d ela sostenibilitat i competitivitat de l’agricultura i la ramaderia o la transformació de flotes de transport de viatgers i mercaderies, entres d’altres.
Des de mitjans de 2021 i durant els primers mesos de 2022 s’han assignat a Catalunya 2.509,3 milions d’euros dels fons MRR, provinents de convocatòries fetes pel Govern espanyol, assignacions directes o convocatòries gestionades per Catalunya. Aquest import correspon al 5,1% del total que rebrà l’Estat espanyol.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha donat aquestes dades des de la seu de la delegació de Girona, en el marc de l’acte “Fons Next Generation: reptes i oportunitats”, en el qual ha encoratjat a entitats locals i empresarials a “generar projectes i presentar-los a les convocatòries”. En el cas de la vegueria de Girona, ha rebut fins un total de 47 milions d’euros per a projectes impulsats l’any 2021 i 2,7 milions d’euros el 2022. Per la via de les concessions directes, s’han destinat 3,6 milions en subvencions a la Universitat de Girona, en el marc del programa per a la requalificació, digitalització i modernització del sistema universitari públic i 44,8 milions d’euros a centres de recerca, empreses, consells comarcals i entitats locals a través de convocatòries públiques.
Entre els projectes destaquen els ajuts per a l’adquisició d’equipament científic de l’Institut de Recerca en Visió per Computador i Robòtica (0,9 milions d’euros), els ajuts per a missions en matèria de ciència i innovació com d’Hipra Scientific (2,05 milions d’euros) o per a l’impuls de plans de sostenibilitat turística d’alguns ajuntaments com el de Roses (3 milions d’euros), Girona (3,5 milions), Lloret de Mar (6 milions) o Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres.
16.05.2022.
Taules d'accés i avaluació documental
Taules d'accés i avaluació documental
El dia 13 de maig de 2022 s'ha publicat en el DOGC l'Ordre CLT/105/2022, de 10 de maig, per la qual s'aproven, es modifiquen i es deroguen taules d'accés i avaluació documental, mitjançant l'annex 1 de la qual s'aproven, entre altres, les taules amb els codis 1034, 1035 i 1036, relatives a expedients de classificació d'empreses per a contractació pública, al Registre electrònic d'empreses licitadores i classificades i al Registre públic de contractes, respectivament, i que resulten aplicables a la Junta Consultiva de Contractació Pública.
Les taules estableixen, pel que fa als expedients de classificació d'empreses, l'eliminació total, i en aquest sentit, assenyalen un termini cinc anys des de la comunicació per part de l'Administració del desistiment o baixa a l'empresa. Pel que fa al Registre electrònic d'empreses licitadores i classificades i al Registre públic de contractes, s'estableix la conservació permanent.
D'altra banda, en els tres casos, es preveu un règim d'accés lliure llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler. No obstant això, en relació amb els expedients de classificació d'empreses, s'assenyala que "conté" dades personals merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració, que ocasionalment "pot contenir" altres dades personals que no són de categories especials, i que la vigència de la restricció és fins que s'elimini l'expedient. En relació amb al Registre electrònic d'empreses licitadores i classificades, s'assenyala que "poden contenir" dades personals merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració, i que és sense restriccions llevat que concorri algun límit, el qual quedaria sense efecte un cop passats 30 anys des de la producció del document. En relació amb el Registre públic de contractes, s'assenyala que "poden contenir" dades personals merament identificatives relacionades amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració, que l'accés a la informació pot causar un perjudici a les matèries limitades o restringides següents: per propietat intel·lectual, seguretat pública, interessos econòmics i comercials, protecció del medi ambient, i que aquesta restricció queda sense efecte un cop passats 30 anys des de la producció del document.
