Notícies Actualitat
01.10.2020.
Informe d'estudis i dictamens : Al web de contractació pública ja podeu consultar l'informe del 1r semestre de 2020
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/indicadors/informes/estudis-dictamens/
30.09.2020.
SERVEI D'INFORMACIÓ DE LICITACIONS - ADJUDICACIONS - AJUTS I/O SUBVENCIONS
Proveu durant 15 dies el nostre servei d'informació de licitacions - adjudicacions - - AJUTS I/O SUBVENCIONS - aprovacions de projectes sense cap compromís.
Per donar-se d'alta aneu a l'apartat de la nostra web 'CONTACTAR' - https://www.divisiosigo.cat/cat/contactar/ - , per correu electrònic marcel@divisiosigo.cat o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
29.09.2020.
Aprovació d'una nova versió de l'aplicació del Gestor electrònic d'expedients de contractació (GEEC)
El dia 28 de setembre de 2020 s'ha publicat en el DOGC l'Ordre VEH/159/2020, de 21 de setembre, per la qual s'aprova una nova versió de l'aplicació del Gestor electrònic d'expedients de contractació (GEEC). Aquesta Ordre té per objecte aprovar l'aplicació del GEEC per a la tramitació electrònica dels procediments de contractació de l'Administració de la Generalitat i dels ens del sector públic que en depenen, i dels organismes independents i estatutaris de Catalunya, la qual ha estat desenvolupada d'acord amb els estàndards de programació de la Generalitat de Catalunya i resideix en les instal·lacions del proveïdor de serveis d'aquesta.
L'Ordre estableix l'obligació dels departaments de l'Administració de la Generalitat i els ens del sector públic que en depenen o s'hi vinculen, de tramitar la totalitat de la seva contractació pública mitjançant el GEEC, amb independència de la tipologia d'expedients i dels procediments, formes i instruments utilitzats per a la seva adjudicació, restant excloses d'aquesta obligació les despeses que, per raó de la seva naturalesa i quantia i prèviament autoritzades pels òrgans competents, es tramiten en concepte de manament de pagament a justificar, d'acord amb la normativa que els és d'aplicació; i d'altra banda, es preveu la possibilitat dels organismes independents i estatutaris que ho sol·licitin de fer ús d'aquesta eina com a tramitadors dels seus expedients de contractació. Així mateix, s'assenyala que l'aplicació del GEEC preveu la integració amb els sistemes econòmics i financers corporatius de la Generalitat de Catalunya, i que utilitzarà la Plataforma d'interoperabilitat i col·laboració administrativa (PICA) per a la integració amb la resta de sistemes d'informació sempre que sigui possible i a mesura que la PICA vagi publicant els serveis.
Per la seva banda, els articles 3, 4 i 5 estableixen, respectivament, l'accés i el contingut de l'aplicació, les integracions amb altres sistemes d'informació, i la signatura electrònica i les mesures de seguretat.
Aquesta Ordre, d'acord amb la seva disposició final, entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al DOGC.
LinK: https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=882481&language=ca_ES
28.09.2020.
Què és una licitació pública i quins errors has d'evitar
Què és una licitació pública i quins errors has d'evitar
La participació en procediments de licitació pública constitueix una bona oportunitat de negoci tant per a autònoms i pimes com per a grans empreses. Tant és així que fins i tot determinats sectors econòmics, com pot ser el de les infraestructures i obra civil, es nodreixen, fonamentalment, de les licitacions públiques. Arribats a aquest punt caldria preguntar-se, ¿què és una licitació pública i com puc participar?
Què és una licitació pública
Una licitació pública és un procediment administratiu en virtut d'el qual una administració pública o entitat de el sector públic obre un procés per contractar amb empreses privades l'execució d'una obra, la prestació d'un servei o la provisió d'un subministrament.
Per complir amb els principis de transparència, publicitat, igualtat i lliure concurrència que han de presidir les actuacions dels poders públics, s'estableixen uns plecs de contractació en els que s'assenyalen les condicions econòmiques i tècniques que es requereixen per al contracte que es va a licitar i els requisits que han de complir els participants.
Procés de licitació pública a Espanya
En l'actualitat el procediment de licitació pública a Espanya es regula en la Llei 9/2018, de 8 de novembre, de Contractes de Sector Públic, a la qual col·loquialment ens referim com a Llei de Contractes o LCSP, en el qual cal distingir les següents fases:
anunci
Es publica abans de la convocatòria, i en ell es fa una descripció general i resumida dels principals aspectes de l'contracte, el pressupost base i les dates en què es publicaran els plecs de condicions.
Plecs de condicions i convocatòria
En la data indicada en l'anunci es publicarà la corresponent convocatòria i es posen a disposició dels licitadors els plecs de condicions, i s'indica el pressupost base de la licitació i la data límit per a la presentació d'ofertes.
En el nostre ordenament distingim dues plecs diferents: el plec de condicions administratives particulars, en els quals es detalla la forma i termini en què s'han de presentar les ofertes, quins seran els criteris d'adjudicació, quines garanties es requeriran i altres aspectes relacionats amb la formalització , execució i finalització de l'contracte.
D'altra banda, en el plec de prescripcions tècniques es detallen les especificacions tècniques de l'contracte.
És possible la impugnació dels Plecs, en cas que detectis qüestions amb les que no estiguis conforme i creguis que poden estar incomplint la normativa vigent.
Presentació de propostes
A l'hora de presentar una oferta a un procés de licitació és fonamental verificar el compliment de tots els requisits exigits en els plecs en el termini indicat a la convocatòria.
Revisió de sol·licituds, valoració d'ofertes i adjudicació
Finalitzat el termini de presentació d'ofertes, es reuneix una Mesa de Contractació que s'encarregarà, en una o diverses sessions, de revisar les sol·licituds presentades per comprovar el compliment dels requisits i, en cas afirmatiu, de valorar les propostes presentades i puntuar-aplicant els criteris d'adjudicació establerts en els plecs.
L'oferta que obtingui la millor valoració resultarà adjudicatària de la licitació, sent l'empresa que la va presentar aquella amb la qual es formalitzarà el corresponent contracte.
Errors comuns a evitar si desitges participar en una licitació pública
Si bé es tracta d'un procés de concurrència competitiva en el qual les regles de joc estan prou definides, existeixen determinats aspectes que has de tenir en compte a l'hora de participar en una licitació pública per no caure en els errors més comuns que et puguin deixar fora de l'procés.
Així, convé calcular molt bé el preu de manera que aconsegueixis oferir el menor cost possible perquè el contracte resulti viable i reporti beneficis. En aquest sentit, és possible incórrer en el que es coneix com a baixa temerària i fa que l'Administració, posteriorment, demani explicacions sobre el preu ofert
A més, és molt important estudiar detingudament la convocatòria i els plecs, verificar el compliment de tots els requisits de solvència econòmica i tècnica, presentar tota la documentació en la correcta forma i dins del termini establert.
23.09.2020.
Modificació de la Llei de contractes del sector públic i de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa
El dia 19 de setembre de 2020 s'ha publicat en el BOE la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia, en l'article del qual 2, relatiu a la tramitació preferent de determinats procediments, s'estableix que fins el 31 de desembre de 2020 inclòs es tramitaran amb preferència, entre altres expedients i procediments, "en l'ordre jurisdiccional contenciós-administratiu, els recursos que s'interposin contra els actes i resolucions de les administracions públiques pels quals es denegui l'aplicació d'ajuts i mesures previstes legalment per pal·liar els efectes econòmics de la crisi sanitària produïda per la COVID-19".
Així mateix, la disposició addicional setena, relativa al canvi extraordinari de les circumstàncies contractuals, disposa que "el Govern presentarà a les Comissions de Justícia del Congrés dels Diputats i del Senat, en un termini no superior a tres mesos, una anàlisi i estudi sobre les possibilitats i opcions legals, incloses les existents en dret comparat, d'incorporar en el règim jurídic d'obligacions i contractes la regla rebus sic stantibus", i que "l'estudi inclourà les dades disponibles més significatives sobre l'impacte de la crisi derivada de la COVID-19 als contractes privats".
A més, es modifiquen la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), entre altres lleis.
Així, mitjançant la disposició final setena d'aquesta Llei 3/2020, tal com s'assenyala en el preàmbul, "s'introdueix una millora tècnica en la modificació de l'article 159.4, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, aprovada pel Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l'economia i l'ocupació".
En concret, es reiteren les modificacions introduïdes tant pel Reial decret llei 15/2020, així com pel Reial decret llei 16/2020, de 28 d'abril, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia -dels quals es va donar notícia per aquesta Junta Consultiva (Reial decret llei 15/2020 i Reial decret llei 16/2020).
Així mateix, es canvia "5" per "cinc" -en el cas del termini màxim perquè el licitador que hagi obtingut millor puntuació justifiqui la seva oferta si es presumeix que és anormalment baixa, així com en el cas del termini per adjudicar el contracte a favor del licitador proposat com a adjudicatari - i "7" per "set" -per al supòsit que l'empresari hagi de presentar qualsevol altra documentació que no estigui inscrita en el Registre de Licitadors.
D'altra banda, mitjançant la disposició final segona d'aquesta Llei 3/2020 es modifica la LJCA. Entre altres modificacions, s'introdueix un nou apartat 8 a l'article 10 de la LJCA, relatiu a les competències de les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia, per afegir que "coneixeran de l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades d'acord amb la legislació sanitària que les autoritats sanitàries d'àmbit diferent a l'estatal considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la limitació o restricció de drets fonamentals quan els seus destinataris no estiguin identificats individualment".
També, s'addiciona un nou subapartat i) a l'article 11.1 de la LJCA, establint que la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Nacional coneixerà en única instància "de l'autorització o ratificació judicial de les mesures adoptades d'acord amb la legislació sanitària que l'autoritat sanitària estatal consideri urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la limitació o restricció de drets fonamentals, quan els seus destinataris no estiguin identificats individualment."
De la mateixa manera, s'afegeix un nou article 122 quater a la LJCA, en el qual es disposa, entre altres aspectes, que la tramitació de les autoritzacions o ratificacions judicials de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin limitació o restricció de drets fonamentals "tindrà sempre caràcter preferent i haurà de resoldre's en un termini màxim de tres dies naturals".
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final tercera, entrarà en vigor als cinc mesos de la seva publicació en el BOE, sense perjudici de l'establert en la disposició addicional cinquena, relativa a la modificació del text refós de la Llei de procediment laboral.
21.09.2020.
Conclusions de l'Advocat General de la UE en relació amb l'assumpte C-387/19, sobre la possibilitat de permetre als operadors econòmics incursos en prohibició de contractar provar, per iniciativa pròpia, l'adopció de mesures d'autocorrecció
El dia 17 de setembre de 2020 l'Advocat General de la UE ha emès aquestes conclusions, en les quals es pronuncia sobre la interpretació de l'article 57, apartat 4, lletres c) i g) -que estableixen la possibilitat dels poders adjudicadors d'excloure un operador econòmic de la participació en un procediment de contractació quan hagi comès una falta professional greu, així com quan hagi mostrat deficiències en l'execució de contractes previs-, en relació amb els apartats 6 i 7 de la Directiva 2014/24/UE -que, respectivament, preveuen la possibilitat que un operador econòmic incurs en un motiu d'exclusió presenti proves que les mesures adoptades per ell són suficients per demostrar la seva fiabilitat, i que mitjançant disposicions legals, reglamentàries o administratives i tenint en compte el dret de la Unió, els Estats membres precisaran les condicions d'aplicació d'aquest precepte.
En concret, es planteja si aquest precepte, d'una banda, permet excloure un licitador, sense donar-li l'oportunitat de presentar proves de fiabilitat, quan, segons el poder adjudicador, hagi comès una falta professional greu i no hagi indicat per pròpia iniciativa les mesures correctores adoptades; i de l'altra, si té efecte directe, en la hipòtesi que s'oposés a exigir al licitador que aportés les proves per la seva pròpia iniciativa.
L'Advocat General suggereix al Tribunal de Justícia respondre que la Directiva 2014/24/UE no és aplicable, ratione temporis, als fets del litigi principal. En aquest sentit, recorda que "segons jurisprudència reiterada del Tribunal de Justícia, «la directiva aplicable en l'àmbit dels procediments d'adjudicació de contractes públics és, en principi, aquella que està en vigor en el moment en què el poder adjudicador elegeix el tipus de procediment que seguirà. En canvi, són inaplicables les disposicions d'una directiva el termini de transposició de les quals ha expirat després d'aquell moment»". Així, assenyala que en aquest cas, com l'anunci de licitació va ser "necessàriament posterio[r] al moment en què el poder adjudicador va elegir el tipus de procediment que anava a seguir i va decidir amb caràcter definitiu si tenia o no l'obligació de procedir a una convocatòria de licitació abans d'adjudicar el contracte públic en qüestió", la qual cosa va succeir abans del 18 d'abril de 2016 -data en què va expirar el termini de transposició de la Directiva 2014/24/UE-, era aplicable ratione temporis la Directiva 2004/18.
Tanmateix, subsidiàriament, només per al cas que, per raons inherents al seu dret intern, s'estimi que s'ha d'aplicar, malgrat tot, la Directiva 2014/24/UE, l'Advocat General assenyala que l'article 57, apartat 4, lletres c) i g), en relació amb els apartats 6 i 7, de la Directiva 2014/24/UE "no s'oposa a què un operador econòmic hagi d'al·legar i, en el seu cas, provar, per iniciativa pròpia, que les mesures d'autocorrecció per ell adoptades són suficients per demostrar la seva fiabilitat, malgrat l'existència d'un motiu d'exclusió en què hagi incorregut." A més, indica que els operadors econòmics que estiguin en prohibició de contractar perquè es trobin en alguna de les situacions contemplades en els apartats 1 i 4 de l'article 57 de la Directiva 2014/24/UE poden invocar directament davant dels tribunals nacionals el dret que els reconeix l'apartat 6 d'aquest mateix article a presentar proves que ha adoptat mesures suficients per demostrar la seva fiabilitat.
18.09.2020.
Informe de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell sobre el 31è informe anual sobre la protecció dels interessos financers de la Unió Europea i la lluita contra el frau (2019)
El dia 3 de setembre de 2020 la Comissió ha emès aquest Informe, en el qual comparteix la tasca de protecció dels interessos financers de la UE amb els Estats membres.
Pel que fa a la contractació pública, en el resum introductori s'assenyala que "a escala nacional, els Estats membres van adoptar un ampli ventall de mesures orientades a millorar la seva capacitat per prevenir i detectar el frau" i, en aquest sentit, s'indica que "la majoria de les mesures notificades se centren en la gestió i el control dels fons de la UE, i que, així mateix, es van notificar mesures transversals relacionades amb "la millora de la transparència, la lluita contra la corrupció i la prevenció dels conflictes d'interessos en la contractació pública", entre altres matèries. A més, atès que en els propers anys la crisi de la COVID-19 requerirà més fons, en particular per al sector de la sanitat, l'informe inclou una anàlisi de les irregularitats en l'àmbit de la «inversió en infraestructures sanitàries», en el qual s'assenyala que "les infraestructures sanitàries es veuen especialment afectades per les violacions de les normes de contractació pública".
Entrant en el contingut de l'informe, d'una banda, s'ofereix un resum de les mesures adoptades a nivell de la UE i dels Estats membres per lluitar contra el frau i, de l'altra, s'inclou una anàlisi dels principals èxits de les instàncies nacionals i europees en la detecció dels fraus i les irregularitats relatives a les despeses i ingressos de la UE, basada en particular en les irregularitats detectades i en els fraus notificats pels Estats membres d'acord amb la normativa sectorial.
Així, entre els actes legislatius adoptats per les institucions de la UE, s'assenyala que "es van completar les convocatòries de contractació pública per als treballs de reforma de la seu de la Fiscalia Europea a Luxemburg". També, es recorda que "l'objecte de la Directiva (UE) 2019/1937 (la «Directiva sobre la denúncia d'infraccions») és millorar el compliment del Dret i de les polítiques de la Unió en àmbits específics garantint un alt nivell de protecció a les persones que denuncien infraccions en àmbits en els quals poden causar danys greus a l'interès públic i en els quals la millor o única manera de revelar aquestes infraccions és a través d'informació privilegiada", i que entre aquests àmbits, s'inclouen les infraccions del Dret de la Unió en matèria de contractació pública.
Així mateix, en relació amb la lluita contra la corrupció a la UE, s'indica que "en el context del Semestre Europeu sobre governança econòmica, els desafiaments en la lluita contra la corrupció s'avaluen prestant especial atenció als àmbits de risc, com la contractació pública, l'administració pública, l'entorn empresarial i l'assistència sanitària", i que "en el marc del programa d'intercanvi d'experiències de lluita contra la corrupció de la UE, la Comissió va organitzar tallers sobre prevenció de la corrupció en les empreses públiques, que abordaven els riscos de corrupció en l'àmbit de la contractació pública i la corrupció com una amenaça per a la seguretat, al maig, juny i octubre de 2019, respectivament."
Quant a les mesures adoptades pels Estats membres, es destaca que, en l'àmbit de la millora de la transparència, lluita contra la corrupció i prevenció dels conflictes d'interessos en la contractació pública, els Estats membres han comunicat vuit mesures de naturalesa bastant diversa, entre les quals s'inclouen "mesures legislatives destinades a millorar l'eficiència i el funcionament de l'administració, i reforçar la gestió financera en l'àmbit de la contractació pública, mesures organitzatives, com un taller sobre les col·lusions en procediments de licitació, formació i sensibilització sobre la lluita contra el frau i mesures administratives, com les orientacions metodològiques, el control financer i les auditories".
Respecte dels Fons Estructurals i d'Inversió Europeus (Fons ESI) i la crisi de la COVID-19, s'adverteix que "en els propers anys i a causa de la crisi de la COVID-19, es podria requerir més finançament, en particular per als sectors sanitaris", i que "per això, al document de treball dels serveis de la Comissió que acompanya al present informe s'inclou una anàlisi específica sobre la prioritat relativa a la inversió en infraestructures sanitàries". Tanmateix, s'assenyala que "les accions relacionades amb les infraestructures sanitàries es veuen molt afectades per les violacions de les normes de contractació pública", i que "entre les irregularitats fraudulentes, els problemes més comuns detectats es referien als documents justificatius".
D'altra banda, es recalca que la Comissió Europea gestiona el sistema de detecció precoç i exclusió -previst als articles 135 a 145 del Reglament Financer aplicable al pressupost de la UE-, el qual "abasta una àmplia gamma de pràctiques prohibides, com el frau, la corrupció i la falta professional greu, així com l'escàs rendiment (p. ex., les deficiències significatives en l'execució de contractes)".
Finalment, es recomana que "la contractació d'emergència ha d'utilitzar-se sobre la base d'una avaluació individual". A més, s'indica que la situació actual brinda "l'oportunitat adequada perquè aquells estats membres que encara no ho hagin fet completin la transició als processos de contractació pública electrònica"; i que "els Estats membres han de considerar la possibilitat de reforçar encara més la transparència en la utilització dels fons de la UE, en particular, en relació amb la contractació d'emergència".
16.09.2020.
pràctic treball (amb infografia) de @ClaudiaCartaya i @jcarlosmelian sobre el procediment negociat sense publicitat
https://elconsultor.laley.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAAAAAEAMtMSbF1CTEAAmNDIzNDS7Wy1KLizPw8WyMDIwMDMyMTkEBmWqVLfnJIZUGqbVpiTnEqAArr1Rc1AAAAWKE
15.09.2020.
sentència
@EUCourtPress
Assumpte C-367/19, sobre el concepte de "contracte onerós" i l'aplicació de l'procediment previst per a les ofertes anormalment baixes davant d'una oferta per import de zero euros
https://aplicacions.economia.gencat.cat/ecodif/AppJava/public/butlleti.xhtml?id=18535&lang=Es
14.09.2020.
TS. Sentència núm 2645/2020. Contracte de serveis. Divisió en lots: quantia de el recurs de cassació - ICCP
https://www.crisisycontratacionpublica.org/archives/14275
