https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/contingutsdelscursos/cmcp/inici.html
cálculos y fórmulas en materia de contratación pública en el espacio de formación abierta , que profundizan en los aspectos de cálculo de la contratación pública más comunes entre los profesionales que deben decidir el método de cálculo más idóneo para sus expedientes.
La Ley 9/2017, de contratos del sector público, no contiene ninguna fórmula para poder efectuar los múltiples cálculos que requiere la tramitación de un expediente de contratación, sino que se limita a definir genéricamente algunas de las características que deben tener las fórmulas . Por tanto, la ley deja un margen amplio de maniobra a los órganos de contratación. Esta falta de precisión ha generado constantes dudas interpretativas y ha propiciado la aparición de múltiples métodos de cálculo con diferentes grados de ajuste normativo, lo que ha añadido complejidad a la cuestión.
En este sentido, los contenidos ofrecen fórmulas y sistemas de cálculo empleados en la contratación pública. Se tratan aspectos como el cálculo de la puntuación del criterio económico, los sistemas de cálculo de los criterios con juicios de valor, el cálculo de la oferta anormalmente baja, o la introducción en el cálculo del presupuesto de licitación.
Estos contenidos constituyen el material de consulta del curso online nuevo del catálogo de formación de la Escuela que ha preparado el experto Albert Olives, responsable de evaluación económica y seguimiento de contratación de la Dirección General de Contratación Pública. Esta actividad formativa se dirige a personal de la Administración de la Generalidad de Cataluña y de su sector público que trabaja habitualmente en la tramitación y gestión de la contratación pública o también como unidades promotoras. Se analizan casos prácticos ilustrativos de licitaciones reales, con especial énfasis en la justificación y el ajuste a las tendencias de interpretación actuales de los diversos agentes implicados. El curso tiene el objetivo de capacitar a los participantes para seleccionar, entre los diferentes métodos existentes, el sistema de cálculo más adecuado para cada licitación, y para utilizar las herramientas para realizar los cálculos de forma autónoma.
Los contenidos de este curso complementan las publicaciones Contratos del sector público y Recurso especial en materia de contratación pública del espacio de formación abierta de la Escola.
El proper dia 26-02-2024 DIVISIO SIGO,S.L. commemora els seus 25anys d’existencia continuada al servei dels seus clients. Volem agrair profundament a tots els nostres clients la seva fidelitat i el acompanyament durant tota aquesta llarga i profitosa etapa de treball en comú.
- La col·lusió en la contractació pública genera efectes negatius, com els sobrecostos en l’aprovisionament públic, i perjudica, així, l’Administració, els seus pressupostos públics i, en general, la ciutadania.
- La Guia s’adreça a tota entitat pública que, per a l’acompliment de les seves finalitats, convoca licitacions públiques.
- La contractació pública, que és un àmbit d’indubtable importància econòmica, ha de promoure l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, alhora, esperonar la competitivitat de les empreses i l’economia del país.
L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha elaborat la Guia per a la detecció de la col·lusió en la contractació pública amb la finalitat de millorar la detecció de les conductes col·lusòries en els processos de compres i contractacions de béns i serveis públics. Aquesta Guia facilitarà un conjunt d’eines per a la detecció i prevenció de possibles conductes contràries a la normativa de defensa de competència, realitzades pels òrgans de contractació en els processos de licitacions públiques.
La Guia està dirigida a tots els ens, organismes i entitats del sector públic que, per a l’acompliment de les
seves finalitats, hagin de recórrer a les empreses del sector privat, fent ús de licitacions públiques. Tanmateix,
també pot ser d’utilitat per a tots aquells operadors del mercat que es puguin veure afectats per pràctiques
anticompetitives en l’àmbit de la contractació pública.
En el marc de la contractació pública, la competència promou l'eficiència, fomenta la productivitat i el creixement econòmic, i ajuda, així, a garantir que els béns i serveis oferts a les entitats públiques s'ajustin al màxim a les seves preferències, amb la qual cosa genera avantatges competitius, com preus més baixos, millor qualitat, increment en la innovació, major productivitat i, en línies generals, una bona relació qualitatpreu dels productes i serveis comprats, en benefici dels consumidors finals, els usuaris de serveis públics i els contribuents.
L’ACCO és un organisme de la Generalitat de Catalunya de caràcter independent, regulat per la Llei 1/2009,
de 12 de febrer. La seva principal funció és garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència en els mercats.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20240110-guia-collusio
Any 2024
La publicació de la previsió de contractació anual es regula a la LCSP i té com a objectiu impulsar la màxima transparència en la contractació pública i promoure la concurrència. Aquesta previsió:
Exclou la contractació menor
No implica l’obligació legal de dur a terme les licitacions incorporades.
No implica cap obligació en relació amb els imports, els terminis, ni cap altra dada.
S'obrirà excel amb la informació:
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/principis/transparencia-bones-practiques/transparencia/contractacio-programada/Contractacio-programada-web.xlsx
L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha publicat aquest document per tal de facilitar i fomentar la comunicació a l’autoritat de competència d’indicis de col·lusió en procediments de contractació pública, qüestió especialment rellevant atesa la modificació de l’article 150.1 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), a través de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023 (vigent des de l’1 de gener), per tal de desenvolupar el procediment a seguir en cas que s’apreciïn indicis fundats de conductes col·lusòries en el procediment de contractació.
Així, defineix què s’entén per col·lusió, fent especial esment a les pràctiques col·lusòries en l’àmbit de la contractació pública, i explica els dos procediments previstos en la LCSP per comunicar indicis de col·lusió en la contractació pública. A més, s’hi indica que els òrgans i meses de contractació, els tribunals de recursos de contractació i les juntes consultives de contractació, són les unitats més ben posicionades per detectar possibles infraccions de competència en licitacions públiques i és imperativa, per tant, la seva especial implicació i diligència. Per això, es recorda que la inobservança d’aquests deures podria ser causa d’una infracció disciplinària del personal implicat, d’acord amb allò previst a la disposició addicional vint-i-vuitena de la LCSP. En conclusió, s’assenyala que la LCSP remarca la col·laboració dels òrgans i meses de contractació a l’hora d’identificar indicis de col·lusió en procediments de contractació i la necessitat que aquests indicis siguin notificats a l’autoritat de competència és essencial, per tal de vetllar pel compliment del principi de lliure competència en tota licitació pública.
Així mateix, efectua les consideracions rellevants següents:
- L’ACCO com a autoritat competent a qui informar: l’ACCO, generalment, serà l’autoritat competent per investigar i/o informar sobre els indicis de col·lusió que afectin els procediments de contractació d’un òrgan de contractació de Catalunya, bé es tracti de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic o bé d’un ens local.
- Possible consulta prèvia a l’ACCO: atesa la dificultat que pot suposar la detecció de possibles indicis de col·lusió, amb caràcter previ a efectuar la preceptiva comunicació via articles 150.1 o 132.3 de la LCSP, es pot efectuar una consulta a l’ACCO per tal d’aclarir possibles dubtes que puguin existir.
- No publicitat ni notificació ni de les sospites de col·lusió, ni de la comunicació a l’autoritat de competència, ni de la suspensió de la licitació: es considera necessari remarcar la importància que l’òrgan de contractació no notifiqui ni faci pública la suspensió del procediment de licitació, ni porti a terme cap tipus d’actuació o comunicació, formal o informal, que pugui alertar els licitadors de l’obertura d’aquest procediment sumaríssim per tal d’esclarir si hi ha indicis fundats de col·lusió.
- Abast de l’informe de l’autoritat de competència de l’article 150.1 LCSP: la marcada brevetat del termini (només 20 dies) i la informació limitada (únicament les explicacions de l’òrgan de contractació i l’expedient corresponent), de la qual disposa l’autoritat per pronunciar-se, obliguen a que l’informe previst en aquest precepte se circumscrigui només a pronunciar-se sobre els indicis identificats per l’òrgan de contractació; en qualsevol cas, correspon a l’òrgan de contractació la decisió d’excloure o no als licitadors, en el cas que l’informe de l’ACCO apreciï el caràcter fundat dels indicis comunicats; aquest informe en cap cas és assimilable a una resolució sancionadora de l’autoritat de competència, de manera que no compromet ni prejutja el resultat d’un eventual expedient sancionador; i el fet que l’informe del procés sumaríssim conclogui que no hi ha indicis fundats de col·lusió, no impedeix que posteriorment l’autoritat de competència pugui obrir diligències d’instrucció o un expedient sancionador per tal d’obtenir més informació de la possible col·lusió (que podria abastar també més licitacions que la inicialment identificada).
El dia 8 de juny de 2023 el TJUE ha emès aquesta sentència que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació principalment del Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, d’11 de juliol de 2006, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió i es deroga el Reglament (CE) núm. 1260/1999. En concret, es planteja si aquest Reglament s’ha d’interpretar en el sentit que els comportaments que a priori poden afavorir un operador econòmic en un procediment d’adjudicació estan compresos en qualsevol cas en el concepte “d’irregularitat”; i es pregunta sobre els criteris aplicables a les correccions financeres efectuades pels estats membres en cas d’irregularitat.
El Tribunal de Justícia declara que l’article 2, punt 7, del Reglament (CE) núm. 1083/2006 s’ha d’interpretar en el sentit que el concepte «d’irregularitat», en el sentit d’aquesta disposició, comprèn els comportaments que es puguin qualificar «d’actes de corrupció» duts a terme en el context d’un procediment d’adjudicació d’un contracte públic que tingui per objecte la realització d’obres cofinançades per un fons estructural de la Unió i respecte dels quals s’hagi incoat un procediment administratiu o judicial, fins i tot quan no s’hagi demostrat que tals comportaments tinguessin una incidència real en el procediment de selecció del licitador i no s’hagi constatat cap perjudici efectiu en el pressupost de la Unió.
Així mateix, assenyala que l’article 98, apartats 1 i 2, del Reglament núm. 1083/2006 esmentat s’ha d’interpretar en el sentit que en cas «d’irregularitat», tal com es defineix a l’article 2, punt 7, de l’esmentat Reglament, obliga als estats membres, per determinar la correcció financera aplicable, a realitzar una apreciació cas per cas, respectant el principi de proporcionalitat i tenint en compte, en particular, la naturalesa i la gravetat de les irregularitats constatades i la seva incidència financera en el fons que es tracti.
Data de publicació26-06-2023
Adjunts
Text de la Sentència
Categories
Sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
Les licitacions d’obra pública a Catalunya van augmentar un 34% el 2022 respecte a l’any anterior. La proximitat de les eleccions municipals i els fons europeus van disparar tant l’edificació (un 27% més) com, sobretot, l’obra civil (un 39% més), segons ha explicat aquest dimecres la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya (CCOC). No obstant, el sector es continua queixant que el cost de les matèries primeres i la pujada dels tipus d’interès posen en un compromís les empreses, que acusen moltes dissolucions, a més que les licitacions continuen sumant processos deserts.
El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat
MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC
El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat
Però el quart trimestre de l’any passat, com passa habitualment, ha donat bones notícies als contractistes. En total, s’han licitat 3.964,5 milions d’euros i 1.661 d’aquests corresponen al període comprès entre l’octubre i el desembre. Les dues obres que han provocat aquest augment han sigut el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixa per part de l’Estat (a càrrec d’Adif) i la licitació dels treballs per connectar les dues línies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a través de l’L-8, entre Plaça Espanya i Gràcia, que depèn de la Generalitat. La primera suma 513 milions d’euros, i la segona, 320.
L’Administració local, al capdavant
Per administracions, segons han detallat els contractistes al balanç anual, la local és la que més licita (un total de 1.704,3 milions dels 3.964,5), cosa que respon a la proximitat de les municipals, han advertit. En segon lloc hi ha la Generalitat, que copa el 32% del volum amb 1.267 milions d’euros, xifra que representa un augment del 67% respecte al 2021.
I, finalment, hi ha l’Administració General de l’Estat, que, malgrat haver incrementat un 49% el seu volum de licitacions sobre el període anterior, es queda en 993,2 milions (dels quals la meitat corresponen a la històrica obra de Montcada).
Si es posa el focus sobre l’òrgan licitador, Infraestructures.cat, l’empresa pública de la Generalitat, és la que suma un pressupost superior, amb 775,3 milions, seguida per l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) amb 697,8 milions. En aquest cas, la majoria dels projectes de l’empresa estatal s’han concentrat al tercer trimestre. En tercer lloc, per licitadors, hi ha l’empresa municipal de Barcelona responsable de l’obra pública, Bimsa, amb 240 milions.
Tanmateix, el president de la CCOC, Lluís Moreno, ha advertit que els contractistes han patit retards en l’adjudicació de certes licitacions, cosa que, en el cas dels projectes vinculats a ajudes europees, podria perjudicar els processos. Quant als concursos deserts, entre el 2021 i el 2022 n’hi va haver 573 d’afectats per un import de 166,3 milions. A l’últim balanç que havia fet la mateixa CCOC, ja es va alertar que les licitacions estaven quedant desertes
Preus actualitzats
Moreno també ha agraït que les administracions hagin fet un esforç en l’actualització de preus, que, per exemple, en el cas del soterrament de Montcada, ha provocat que el projecte s’acabi licitant per 300 milions d’euros més del que es va preveure inicialment.
De fet, els costos de la construcció han variat gairebé un 20%, ha lamentat, i ha assenyalat el preu de l’acer com un dels que no ha parat de pujar.
La informació oferta pels contractistes ratifica les bones dades que dies enrere van fer públiques els arquitectes, que van revelar que l’edificació a Catalunya (tant pública com privada, en aquest cas) havia augmentat un 4%. Justament Moreno ha volgut destacar la licitació de l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
Nou règim de classificació empresarial, derivat de la modificació de la LCSP per la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2023
La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per l'any 2023, ha modificat entre altres l'article 80 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), per incorporar la impossibilitat que una empresa disposi simultàniament de la classificació com a contractista d'obres o com a contractista de serveis atorgada per diferents Comissions de classificació empresarial, estatal o autonòmiques.
En aquest sentit, s'introdueix la disposició transitòria sisena preveient que les empreses que es trobin classificades per dues Comissions han d'optar per una d'elles expressament davant la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta LPGE 2023 -això és, fins el 31 de març del 2023-, seguint les instruccions que es detallen en la web del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. L'opció per una classificació empresarial comporta la renúncia a la resta de classificacions que l'empresa tingui i, en cas que una empresa no opti per una classificació en el termini de tres mesos assenyalat, s'entén que opta per la darrera classificació que se li hagi atorgat i que renuncia a la resta.
En tot cas, les classificacions empresarials que es trobin vigents tenen eficàcia general davant de tots els òrgans de contractació del sector públic de l'Estat.
A Catalunya, la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya inscriurà d'ofici al Registre Electrònic d'Empreses Licitadores les modificacions en les inscripcions registrals que resultin procedents com a conseqüència de l'aplicació d'aquest nou règim, pel que fa a les classificacions atorgades per la Comissió de Classificació Empresarial de dita Junta.
Tota la informació relativa a la classificació empresarial i al règim transitori esmentat consta disponible en aquest apartat del portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.
La Direcció General de Contractació Pública ha publicat l'informe de l'anàlisi dels indicadors de clàusules socials de l'any 2021, així com les dades dels mateixos -que es poden consultar, juntament amb els informes publicats els anys anteriors, en aquest apartat del portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.
Tal com s'assenyala, aquest informe analitza l'evolució dels indicadors de clàusules socials en les adjudicacions de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la promoció de la compra pública socialment responsable, d'acord als principis de la UE. En aquest sentit, s'analitzen les dades de l'any 2021 segons les diverses variables disponibles, entre elles: el nombre i l'import de les adjudicacions, la distribució per departaments i ens del sector públic, el tipus de contracte, el procediment d'adjudicació i la tipologia de clàusules socials. A més, es comparen els resultats, tant en nombre com en import, del període 2017-2021.
En aquest sentit, s'assenyala que el 67,2% del total d'adjudicacions han incorporat clàusules socials, que representen un 78,9% de l'import total adjudicat; i que en valors absoluts, el nombre d'adjudicacions que han incorporat clàusules socials és de 8.207, del total de 12.221 adjudicacions de l'any 2021, per un import de 2.202 M€, dels 2.792 M€ assolits amb el total d'adjudicacions.
D'altra banda, es destaca que el nombre total de clàusules socials incorporades és de 15.896, xifra superior a les 8.207 adjudicacions que han incorporat alguna clàusula social -diferència que es deu al fet que una única adjudicació pot incorporar més d'una tipologia de clàusula social. Concretament, es veu com les adjudicacions amb clàusules socials han inclòs, de mitjana, 1,94 clàusules de diferents tipologies. Així mateix, s'indica que la tipologia de clàusules socials més incorporada ha estat la d'igualtat de gènere, que ha estat inclosa en 5.881 contractes -en termes relatius, les mesures d'igualtat de gènere han estat incloses en el 71,7% dels 8.207 contractes amb clàusules socials-; seguidament, trobem les clàusules sobre mesures d'estabilitat laboral, incorporades en 2.729 contractes, que suposen que estiguin presents en el 33,3% dels contractes que incorporen clàusules socials; i en tercer lloc, trobem les clàusules d'inserció laboral, informades en 2.156 contractes i presents en el 26,3% dels contractes amb clàusules socials.
A més, el Govern de la Generalitat estableix anualment la quantia reservada per a la contractació amb finalitats d'integració i reinserció social, d'acord amb el que estableix la legislació vigent sobre contractes del sector públic. En concret, aquesta reserva implica que la possibilitat de participar en certes licitacions queda reservada a entitats que tenen com a objectiu l'assoliment de determinats objectius socials com poden ser la integració sociolaboral de persones discapacitades o de persones en situació de risc greu d'exclusió social, podent ser aquestes entitats centres de treball d'iniciativa social o empreses d'inserció. Per a l'any 2021, aquesta reserva social ha estat de més de 21 milions d'€, volum similar a la de l'any anterior.
Finalment, es destaca que els resultats observats l'any 2021 pel que fa a la incorporació de clàusules socials mostren que en el darrer any hi ha hagut un lleuger creixement pel que fa a la proporció del nombre i d'import adjudicat en contractes amb clàusules socials, que consolida els valors assolits l'any 2020.
Com a continuació de les aportacions que s'han dut a terme en aquest espai temàtic, aquest article tractarà una qüestió que pot ser d’interès i que ha plantejat discrepàncies a l'hora d'interpretar-lo: el còmput del termini de dos mesos per interposar el recurs contenciós administratiu, segons el que disposa l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), sobre les disposicions o resolucions administratives notificades a l’interessat el mes d’agost.
Als efectes expositius, la problemàtica que comporta interpretar el còmput del termini es planteja a partir de la no-admissió, per part del Jutjat Contenciós Administratiu de Màlaga, del recurs contenciós administratiu interposat per l'Asociación Nerja Patin Club contra la resolució dictada per l’Ajuntament de Nerja el 31 de juliol de 2017, que confirma la Resolució de 29 de maig de 2017, en la qual es va acordar el reintegrament de la subvenció concedida a l'associació esmentada per extemporània o per la caducitat del termini per interposar el recurs contenciós administratiu.
La sala d’instància fonamenta la seva decisió de desestimar el recurs partint de les consideracions jurídiques següents:
"El plazo para recurrir contra tal acto expreso es de dos meses (art. 46.1 LJCA). Que se ha de computar de fecha a fecha (art. 5.1 del Código Civil). Lo cual significa que aun comenzando a correr el día siguiente al de la notificación, termina el mismo día equivalente al de aquella en el mes correspondiente (a no ser que fuese inhábil), simplemente porque en otro caso ese día de inicio se contaría dos veces (entre otras muchas que declaran o aplican esa inteligencia –constante y pacífica–, la STS-3ª de 2 de abril de 2008, Rec. 323/2004, F.D.3º).
El juez a quo computa desde el 1-09-2017 (por la inhabilidad judicial del mes de agosto, art. 128.2 de la LJCA; interpretación que por cierto ha remachado la reciente STS-3ª de 2 de julio de 2020, Rec. 3780/2019, declarando que '[…] el mes de agosto debe descontarse en el plazo de interposición del recurso contencioso-administrativo y, por tanto, cuando la notificación de la actuación administrativa se produce en agosto, el plazo bimensual para la interposición del recurso contencioso administrativo debe empezar a computarse el 1 de septiembre […]', y considera como día final el 31-10-2017, que fue hábil (martes no festivo).
A partir de ahí, aplica el llamado "plazo de gracia" del art. 135 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (presentación hasta las quince horas del día hábil siguiente al del vencimiento del plazo). De manera que, como el 1-11-2017 fue inhábil (festivo nacional), el escrito de interposición se podía haber presentado hasta las 15 horas del 2-11-2017 (que sí fue hábil, jueves no festivo). Pero, aunque se presentó en ese día, fue después de las 15 h., concretamente a las 19:08 h., y de ahí la inadmisibilidad que se apreció.
De todo ello, lo único que discute la parte apelante es que, si el plazo debía comenzar a correr a partir del 1 de septiembre, no concluía el 31 de octubre sino el 1 de noviembre, por lo que siendo este inhábil, se prorrogaba hasta el siguiente día hábil, el 2 de noviembre, con lo que, sin necesidad siquiera de acudir al art. 135 LECiv, el recurso fue presentado tempestivamente.
No se acepta el planteamiento, que se vale de la particularidad de que el día inicial del cómputo del plazo deba ser el 1 de septiembre cuando la notificación administrativa se haya llevado a cabo en el mes de agosto (inhábil en el ámbito jurisdiccional pero hábil en el procedimiento administrativo, art. 30 de la Ley 39/2015).
Que el día siguiente al de la notificación, cuando esta ha tenido lugar en agosto, deba ser el 1 de septiembre, no significa que el día final, del plazo por meses, sea el correlativo en el mes correspondiente (el 1 de noviembre), sino que necesariamente, para estos supuestos, debe ser el 31 de octubre, porque de otro modo se estaría computando un día adicional a dicho cómputo mensual."
Resum dates clau
Termini per interposar recurs acte exprés 2 mesos + de data a data Art. 46.1 LJCA i art. 5.1 CC
Mes d’agost no s’ha de descomptar Inhàbil Art. 128.2 LJCA
Inici còmput 01/09/2017 Inhàbil el mes d’agost Art. 128.2 LCSP Termini bimensual per interposar recurs JCAA
Data final 31/10/2017 Dimarts no festiu
Període de gràcia 01/11/2017 (inhàbil) passa al 02/11/2017 (1r dia hàbil) Art. 135 LCCA (15.00 h dia hàbil següent a la finalització del termini)
Presenta recurs entitat 02/11/2017 a les 19.08 h Extemporània
Motiu extemporaneïtat L'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en relació amb el que disposa l’article 24 de la Constitució i l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, s'ha d'interpretar en el sentit següent: quan l'acte exprés que posi fi a la via administrativa que es recorre es notifica el mes d’agost, el còmput del termini de dos mesos per interposar el recurs contenciós administratiu s'inicia l'1 de setembre, per la qual cosa aquest termini de dos mesos venç l'1 de novembre, i com és un dia inhàbil, s'entén que es prorroga al dia següent. Per això se'n dedueix que el mes d’agost s’ha de descomptar o no s'ha de tenir en compte, ja que si el termini finalitzés el mes correlatiu al mes d’agost, al setembre, s’estaria computant un dia addicional al corresponent al còmput mensual.
Contra la Sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, amb seu a Màlaga, de 26 de novembre de 2020, es presenta un recurs de cassació, sobre la base dels punts següents:
El recurs de cassació es fonamenta en la infracció de l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, per la qual cosa la sentència impugnada >s'ha apartat de la doctrina jurisprudencial fixada per aquesta Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem en les sentències de 22 de febrer de 2016, 25 d'octubre de 2016 i 21 de març de 2017, que entenen que si el termini estigués fixat per mesos, si bé el còmput s'inicia l'endemà de la notificació el mes que correspongui, però acaba el dia correlatiu al de la notificació, que en aquest supòsit és l'1 de novembre de 2017, i sent inhàbil l'esmentat dia, per haver estat declarat festa nacional, s'hauria d'haver considerat com a últim dia el 2 de novembre (data en què es va presentar el recurs contenciós administratiu), per la qual cosa es va haver d'admetre el recurs contenciós administratiu.
I per què pot ser interessant?
El 10 de maig de 2022, el Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, Recurs 1874/2021 i Resolució 552/2022, fixa jurisprudència harmonitzada i uniforme sobre el còmput del termini dels dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiu segons el que disposa l'article 46 de la LJCA, tenint en compte quin és el moment final del termini per presentar l'escrit d'interposició i específicament amb la impugnació de les resolucions administratives notificades a l'interessat durant el mes d’agost, en el qual es pot considerar com a dies quo l'1 de setembre (Roj: STS 1931/2022 - ECLI:ES:TS:2022:1931- Id Cendoj: 28079130032022100104).
La Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va dictar interlocutòria el 9 de juny de 2021 i en la part dispositiva diu literalment:
"2.º) Declarar que la cuestión planteada en el recurso que presenta interés casacional objetivo para la formación de la jurisprudencia consiste en completar la jurisprudencia sentada, entre otras, en la STS de 20 de julio de 2020 (RCA 3780/2019) y en las SSTS de 25 de octubre de 2016 (recurso de casación n.º 1512/2015) y de 21 de marzo de 2017 (recurso de casación n.º 1553/2016) a fin de precisar cuál es el día final del plazo de dos meses para la interposición del recurso contencioso-administrativo en los casos en que, al haber sido notificada la resolución administrativa en el mes de agosto, el día inicial del cómputo se traslada al 1 de septiembre, y el plazo de dos meses vencería el 1 de noviembre, que es festivo.
3.º) La norma que, en principio, será objeto de interpretación es el artículo 46.1 de la Ley de esta Jurisdicción; sin perjuicio de que la sentencia haya de extenderse a otras si así lo exigiere el debate finalmente trabado en el recurso, ex artículo 90.4 LJCA."
El marc normatiu aplicable als efectes de l’enjudiciament del present recurs de cassació es detalla en el FJ 2 i es completa als efectes expositius:
Article 183 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (LOPJ):
"Són inhàbils els dies del mes d’agost per a totes les actuacions judicials, excepte les que es declarin urgents per les lleis processals. Això no obstant, el Consell General del Poder Judicial, mitjançant un reglament, els pot habilitar a efectes d’altres actuacions."
Article 185 de la LOPJ:
"1. Els terminis processals es computen d’acord amb el que disposa el Codi civil. En els assenyalats per dies queden exclosos els que són inhàbils.
2. Si l’últim dia de termini és inhàbil, s’entén prorrogat fins al primer dia hàbil següent."
Article 46 de la LJCAP:
"1. El termini per interposar el recurs contenciós administratiu és de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació de la disposició impugnada o de la notificació o publicació de l'acte que posa fi a la via administrativa, si és exprés. Si no ho és, el termini és de sis mesos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir de l'endemà del dia en què, d'acord amb la seva normativa especifica, es produeixi l'acte presumpte.
2. En els supòsits que disposa l'article 29, els dos mesos es compten a partir de l'endemà del venciment dels terminis assenyalats en l'article esmentat.
3. Si el recurs contenciós administratiu es dirigeix contra una actuació en via de fet, el termini per interposar el recurs és de deu dies a comptar de l'endemà de l'acabament del termini que estableix l'article 30. Si no hi ha requeriment, el termini és de vint dies des del dia en què s'inicia l'actuació administrativa en via de fet.
4. El termini per interposar el recurs contenciós administratiu es compta des de l'endemà del dia en què es notifica la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició o en què aquest s'hagi d'entendre desestimat presumptament.
5. El termini per interposar recurs de lesivitat és de dos mesos a comptar de l'endemà de la data de la declaració de lesivitat.
6. En els litigis entre administracions, el termini per interposar recurs contenciós administratiu és de dos mesos, llevat que per Llei s'estableixi altrament. Quan hagi precedit el requeriment que regulen els tres primers apartats de l'article 44, el termini es compta des de l'endemà d'aquell en què es rep la comunicació de l'acord exprés o s'entén rebutjat presumptament."
Article 69 de la LJCAP:
"La sentència ha de declarar la inadmissibilitat del recurs o d'alguna de les pretensions en els casos següents: […] e) Que s'hagi presentat l'escrit inicial del recurs fora del termini establert."
Article 128.2 de la LJCAP:
"2. Durant el mes d'agost no corre el termini per interposar el recurs contenciós administratiu ni cap altre termini dels que disposa aquesta Llei excepte per al procediment per a la protecció dels drets fonamentals, en què el mes d'agost té caràcter d'hàbil."
La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa i el tipus de procediment del recurs de cassació que resulta rellevant del present recurs de cassació es detalla en el FJ 2:
Sentència del TS de 2 de juliol de 2020 (RCA 3780/2019)
Roj: STS 2356/2020 - ECLI:ES:TS:2020:2356
Id Cendoj: 28079130052020100163
Data: 02/07/2020
Número de recurs: 3780/2019
Número de resolució: 910/2020
Sentència del TS de 25 d’octubre de 2016 (RCA 1512/2015)
Roj: STS 4686/2016 - ECLI:ES:TS:2016:4686
Id Cendoj: 28079130022016100423
Data: 25/10/2016
Número de recurs: 1512/2015
Número de resolució: 2283/2016
Sentència del TS de 21 de març de 2017 (RCA 1553/2016)
Roj: STS 1107:2017- ECLI: ES:TS:2017:1107
Id Cendoj: 28079130052017100115
Data: 21/03/2017
Número de recurs: 1553/2016
Número de resolució: 476/2017
També podríem citar les sentències següents entre la prolífica jurisprudència:
Sentència del TS de 25 de juny de 2020 (RCA 5041/2019)
Roj: STS 2395/2020 - ECLI:ES:TS:2020:2395
Id Cendoj: 28079130052020100171
Data: 135/06/2020
Número de recurs: 5041/2019
Número de resolució: 880/2020
Sentència del TS de 21 de març de 2017 (RCA 1553/2016)
Roj: STS 1003/2021 - ECLI:ES:TS:2021:1003
Id Cendoj: 28079130042021100095
Data: 18/03/2021
Número de recurs: 3684/2019
Número de resolució: 386/2021
Explícitament es reprodueix el que disposa la Sentència del TS de 2 de juliol de 2020 (RCA 3780/2019) com a doctrina del TS, ja que permet clarificar el punt de discrepància interpretativa:
"El art. 128.2 LJCA debe interpretarse en el sentido de que, dejando a salvo el procedimiento para la protección de los derechos fundamentales, el mes de agosto debe descontarse en el plazo de interposición del recurso contencioso administrativo y, por tanto, cuando la notificación de la actuación administrativa se produce en agosto, el plazo bimensual para la interposición del recurso contencioso administrativo debe empezar a computarse el 1 de septiembre."
La doctrina jurisprudencial completa els raonaments jurídics on s’explicita la possibilitat de fer vàlidament una notificació administrativa el mes d’agost i refusa la interpretació pel que fa al còmput del termini dels dos mesos, data a data, a comptar del dia de la notificació sobre la base de les consideracions jurídiques següents:
"[…] Pero como acertadamente advierte el recurrente, con ello se incumpliría el mandato contenido en el art. 128.2 LJCA, ley especial, que no se limita a declarar inhábil el mes de agosto para la interposición del recurso contencioso administrativo, sino que impone que durante el mes de agosto "no corra" el plazo para la interposición del recurso.
Por ello, la interpretación armonizada del cómputo de fecha a fecha que establece para los plazos señalados por meses el art. 5 del Código Civil con la exigencia contenida en el art. 128.2 LJCA, ley especial y posterior, de que durante el mes de agosto no corra el plazo para la interposición del recurso contencioso administrativo no puede ser otra que la de que, en aquellos supuestos en los que la notificación del acto recurrido se produzca en agosto, el día inicial del cómputo debe trasladarse al 1 de septiembre y, a partir de ahí, computar los dos meses de fecha a fecha, pues es la única forma de respetar el mandato expreso e inequívoco del legislador contenido en el art. 128.2 LJCA y que no corra el plazo durante el mes de agosto."
Per acabar, la STS de 10 de maig de 2022, després de citar la doctrina constitucional sobre el dret de tutela judicial efectiva i el principi pro actione, disposa el següent:
“"[…] cabe recordar que la doctrina jurisprudencial de esta Sala de lo Contencioso-Administrativo, expuesta en la sentencia de 2 de julio de 2020 (RC 3780/2019), mantiene que el plazo bimensual para la interposición del recurso contencioso-administrativo debe empezar a computarse el 1 de septiembre, por lo que no parece lógico computar el plazo de dos meses a que alude el artículo 46 de la Ley reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa como si el acto administrativo se hubiere notificado el 31 de agosto, y por tanto entender que el día final sería el correlativo 31 de octubre, como erróneamente sostiene el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 6 de Málaga y la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía, con sede en Málaga, ya que, conforme a lo dispuesto en el artículo 5 del Código Civil, el cómputo debe realizarse de fecha a fecha, de donde se desprende que el plazo de interposición vencía el 1 de noviembre, y por ser inhábil, en este caso, finalizaba el 2 de noviembre. Por ello, concluimos que no procedía declarar la inadmisibilidad del recurso Contencioso-Administrativo […] de una interpretación sistemática de los artículos 46 y 128 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa, en relación con lo dispuesto en el artículo 24 de la Constitución española y el artículo 6 del Convenio Europeo de Derechos Humanos."
Una qüestió que podria semblar que no hauria de representar cap problema interpretatiu però, en vista del que s'ha exposat, no és així. L'única peculiaritat que presenten les notificacions de l'acte administratiu el mes d'agost és que s'entenen notificades el dia 1 de setembre i que s'han de computar de data a data, fins i tot encara que s'entengui que el termini s'iniciï l'endemà al de la notificació, i acaba el dia correlatiu al de la notificació del mes que correspongui: dia 1 de setembre, dia 1 de novembre i, en ser festiu, finalitzaria el 2 de novembre.
Per tant, el mes d'agost no s'ha de descomptar.