Notícies Actualitat
12.05.2020.
Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei concursal
El dia 7 de maig de 2020 s'ha publicat en el BOE aquest Reial decret legislatiu que, tal com s'assenyala en l'exposició de motius, "ha de ser el resultat de la regularització, l'aclariment i l'harmonització d'unes normes legals que, com les que són objecte de refosa, han nascut en moments diferents i han estat generades des de concepcions no sempre coincidents". En aquest sentit, es recorda que "la doctrina del Consell d'Estat ha assenyalat que regularitzar, aclarir i harmonitzar textos legals suposa, en primer lloc, la possibilitat d'alterar la sistemàtica de la llei i, en segon lloc, la possibilitat d'alterar la literalitat dels textos per depurar-los en la mesura necessària per eliminar els dubtes interpretatius que poguessin plantejar" i que, per tant, "el text refós no pot incloure modificacions de fons del marc legal refós, així com tampoc introduir nous mandats jurídics inexistents anteriorment o excloure mandats jurídics vigents".
Pel que fa a la contractació pública, el text refós conté diverses previsions que tenen incidència en aquesta matèria i que ja es trobaven en les normes refoses. Així, es recull que els efectes de la declaració de concurs sobre els contractes de caràcter administratiu celebrats pel concursat amb administracions públiques es regiran per l'establert en la seva legislació especial (article 190), mentre que en defecte de legislació específica, els efectes de la declaració de concurs sobre els contractes de caràcter privat celebrats pel concursat amb les administracions públiques i altres entitats del sector públic es regiran per l'establert en aquesta Llei concursal (article 191).
D'altra banda, es disposa que en cas de transmissió d'una o diverses unitats productives, l'adquirent quedarà subrogat en els contractes afectes a la continuïtat de l'activitat professional o empresarial que es desenvolupi en la unitat o unitats productives objecte de transmissió, sense necessitat de consentiment de l'altra part, si bé per excepció a aquesta previsió, s'assenyala que la cessió de contractes administratius es produirà de conformitat amb l'establert en la legislació sobre contractes del sector públic (article 222).
Així mateix, s'indica que "en els concursos d'entitats de crèdit o entitats legalment assimilades a elles, empreses de serveis d'inversió i entitats asseguradores, així com d'entitats membres de mercats oficials de valors i entitats participants en els sistemes de compensació i liquidació de valors, s'aplicaran les especialitats que per al concurs de creditors es trobin establertes en la seva legislació específica", i en aquest sentit, es matisa que es considera legislació especial la continguda en el capítol II del títol I del Real decret llei 5/2005, d'11 de març, de reformes urgents per a l'impuls a la productivitat i per a la millora de la contractació pública, entre altres normes (article 578).
També, s'estableixen una sèrie d'especialitats del concurs d'empreses concessionàries d'obres i serveis públics o contractistes de les administracions públiques. Així, es preveu que en els concursos d'aquestes empreses concessionàries d'obres i serveis públics o contractistes de les administracions públiques, s'aplicaran les especialitats establertes en la legislació de contractes del sector públic i en la legislació específica reguladora de cada tipus de contracte administratiu (article 579); i que, a més dels legitimats amb caràcter general per presentar proposta de conveni, podran presentar-la les administracions públiques, inclosos els organismes, entitats i societats mercantils vinculades o dependents d'elles, encara que no siguin creditors, en les mateixes condicions de temps, forma i contingut establertes en aquesta llei (article 580). A més, s'assenyala que "quan en els concursos de dos o més empreses concessionàries d'obres i serveis públics o contractistes de les administracions públiques es presentin propostes de conveni que afectin a totes elles, procedirà l'acumulació dels procediments en tramitació, qualsevol que sigui la fase en què es trobin, encara que l'eficàcia dels respectius convenis no estigui condicionada a l'eficàcia dels altres"; i que l'acumulació procedirà encara que els concursos hagin estat declarats per diferents jutjats, cas en el qual la competència per a la tramitació dels concursos acumulats correspondrà al jutge que estigués coneixent del concurs de la concessionària o de la contractista amb més passiu en el moment de la presentació de la sol•licitud de concurs (article 581).
De conformitat amb la disposició derogatòria única, es deroguen els articles 1 a 242 bis, així com les disposicions addicionals segona, segona bis, segona ter, quarta, cinquena, sisena, setena i vuitena i les disposicions finals cinquena i sisena de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, si bé es matisa que la derogació d'aquestes disposicions addicionals i finals no afectarà als continguts de les lleis modificades per les mateixes, que es mantenen en els seus termes actualment vigents, tal com, entre d'altres, la disposició final tretzena, relativa a la reforma de la Llei de contractes de les administracions públiques. Així mateix, queden també derogades les disposicions que d'igual o inferior rang s'oposin al disposat en aquest reial decret legislatiu i en el text refós que aprova i, en particular, la disposició addicional tercera del Reial decret llei 5/2005, d'11 de març, de reformes urgents per a l'impuls a la productivitat i per a la millora de la contractació pública, entre d'altres.
El text refós de la Llei concursal entrarà en vigor, d'acord amb la disposició final segona d'aquest Reial decret legislatiu, l'1 de setembre de 2020.
09.05.2020.
Sentència del Tribunal General de la Unió Europea en relació amb l'assumpte T - 640/18, sobre l'obligació de l'òrgan de contractació d'exposar els motius de la negativa a revelar el preu de les ofertes dels licitadors més ben classificats
El dia 29 d'abril de 2020 el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha emès aquesta Sentència, en la qual es pronuncia sobre l'abast de l'obligació prevista en l'article 113 del Reglament (UE, Euratom) núm. 966/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2012, sobre les normes financeres aplicables al pressupost general de la Unió i pel qual es deroga el Reglament (CE, Euratom) núm. 1605/2002 del Consell (d'ara endavant, Reglament núm. 966/2012) -relativa al deure de l'òrgan de contractació d'informar els candidats o licitadors no seleccionats dels motius pels quals s'hagués desestimat la seva candidatura o oferta, així com als licitadors que compleixin els criteris de selecció i exclusió, sempre i quan aquests ho sol•licitin per escrit, de les característiques i avantatges de l'oferta seleccionada i del nom de l'adjudicatari, podent ometre's la comunicació de determinades dades en aquells casos en què pogués obstaculitzar l'aplicació de les lleis, ser contrària a l'interès públic, causar perjudici als interessos comercials legítims d'empreses públiques o privades o anar en detriment d'una competència lleial entre aquestes. En concret, l'empresa demandant invoca, en el marc d'un procediment de licitació "en cascada", la falta de motivació de l'òrgan de contractació davant de la negativa a revelar-li el preu de les ofertes presentades pels licitadors classificats en millor posició en la licitació.
Respecte d'aquesta qüestió, el TGUE declara que en el present cas, en absència de qualsevol informació relacionada amb el preu de les ofertes dels licitadors amb una qualificació més alta que la del sol•licitant, quan aquest preu era un dels factors determinants per classificar les empreses licitadores, el sol•licitant no va poder entendre completament les raons per les quals la seva oferta s'havia col•locat en una posició menys favorable que la dels altres licitadors, especialment des que l'oferta d'alguns d'ells havia obtingut, per als criteris qualitatius, menys punts que la del sol•licitant, i tampoc verificar la conformitat d'aquesta classificació amb les condicions previstes en la licitació i les especificacions, així com amb els principis de transparència, proporcionalitat, igualtat de tracte i no discriminació. En aquest sentit, conclou que l'òrgan de contractació tenia l'obligació de comunicar al sol•licitant el preu de les ofertes dels adjudicataris, de conformitat amb l'article 113 del Reglament núm. 966/2012 esmentat.
Si bé l'òrgan de contractació argumenta que la divulgació dels preus era susceptible de comprometre els interessos legítims dels licitadors o interferir en la competència lleial entre ells, el TGUE recorda que li corresponia demostrar de manera concreta i precisa que la comunicació del preu de les ofertes danyaria els interessos comercials legítims dels licitadors o perjudicaria la competència lleial entre ells, no sent suficient en cap cas per justificar l'aplicació d'aquesta excepció fer algunes afirmacions generals i abstractes sense suport. Per això, el Tribunal assenyala que es dedueix que l'òrgan de contractació va fer cas omís respecte l'abast de l'obligació de motivació de l'article 113 del Reglament núm. 966/2012 esmentat.
A més, el TGUE indica que no pot remeiar-se mitjançant la publicació posterior en el Diari Oficial, en l'anunci de resultat, dels preus màxims i mínims per a cada un dels lots en la licitació i del valor estimat total del contracte, ja que, d'una banda, aquesta informació no proporciona informació sobre els preus de les ofertes de les empreses classificades en millor posició que la demandant, i, per tant, no permet comprendre l'avaluació realitzada per l'òrgan de contractació de les ofertes seleccionades; i de l'altra, aquesta publicació normalment té lloc només molt després que els licitadors hagin estat informats del resultat de la licitació, la qual cosa comporta el risc, en absència d'una comunicació oportuna del preu de les ofertes seleccionades, d'infringir els drets de defensa del licitador classificat en una posició menys favorable i, en última instància, el seu dret a un recurs judicial efectiu. Per això, recorda que el motiu del rebuig d'una oferta s'ha de comunicar als licitadors interessats, al seu degut temps, perquè els licitadors exclosos tinguin la possibilitat d'interposar efectivament recurs.
08.05.2020.
Decret llei 16/2020, de 5 de maig, de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la COVID-19
El dia 7 de maig de 2020 s'ha publicat en el DOGC aquest Decret llei, mitjançant el qual, d'una banda, s'adopten mesures complementàries de transparència de l'abonament de subministraments i altres per fer front al context generat per la COVID-19. En aquest sentit, en l'article 1, relatiu al seguiment dels pagaments per avançat, es disposa que tenen la consideració de despesa a justificar -en virtut de l'article 16 del Reial decret llei 7/2020, de 12 de març, pel qual s'adopten mesures urgents per respondre a l'impacte econòmic de la COVID-19- les despeses vinculades a contractes d'emergència o altres despeses que tinguin com a finalitat fer front al context generat per la COVID-19, i necessitin o hagin necessitat l'abonament d'una bestreta amb caràcter previ a la seva realització, assenyalant que la Tresoreria de la Generalitat de Catalunya ha d'abonar a l'adjudicatari els lliuraments de fons necessaris per fer front a les despeses (apartat 1). Així mateix, s'estableix que l'acreditació formal de la realització d'aquestes despeses serà objecte de verificació per part de la Intervenció General en el termini de tres mesos a partir de la data d'aixecament de l'estat d'alarma; que les actuacions inclouran la comprovació de la justificació de l'emergència mitjançant la resolució de l'òrgan corresponent, l'encàrrec de l'actuació a dur a terme, l'existència de l'albarà d'entrega en el cas de subministraments, la factura, així com la recepció de la prestació efectuada; i que el resultat del control es publicarà al web del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda (apartat 2). A més, s'assenyala que "aquestes disposicions també són d'aplicació quan la contractació per a l'atenció d'aquestes necessitats s'hagi de produir a l'estranger i en el cas dels convenis de règim especial previstos en la disposició addicional tercera del Decret llei 8/2020, de 24 de març, de modificació parcial del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, i d'adopció d'altres mesures complementàries" (apartat 3).
D'altra banda, es preveuen uns ajuts destinats al finançament per a l'elaboració i l'execució dels plans de reactivació socioeconòmica COVID-19 en l'àmbit d'ocupació, adreçats als ajuntaments i els consells comarcals que consten en l'annex d'aquest Decret llei. Així, en l'article 5 es regulen, entre d'altres, ajudes destinades a la contractació d'un servei de consultoria i assistència tècnica com a suport a l'elaboració d'aquest pla de reactivació socioeconòmica COVID-19, assenyalant que la contractació d'aquests serveis de consultoria i assistència per realitzar les actuacions previstes en aquesta mesura s'ha de dur a terme d'acord amb el que estableix la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
A més, en l'article 37, es proposa afegir una disposició addicional quarta al Decret llei 7/2020, de 17 de març, per regular el procediment per al reequilibri econòmic en relació amb els instruments no contractuals de gestió dels serveis de menjadors escolars de titularitat del Departament d'Educació. En aquest sentit, d'una banda, "s'estableix un ajut, en forma de prestació econòmica única, per compensar les associacions de mares i pares d'alumnes que prestin directament els serveis de menjador dels centres educatius de titularitat de la Generalitat pel perjudici econòmic que hagin suportat efectivament com a conseqüència del tancament dels centres educatius iniciat el 13 de març de 2020 d'acord amb la Resolució SLT/719/2020, de 12 de març, per la qual s'adopten mesures addicionals per a la prevenció i el control de la infecció pel SARS-CoV-2"; i de l'altra, es preveu que aquests ajuts, en el cas que les associacions de mares i pares d'alumnes prestin indirectament el servei de menjador escolar a través d'una empresa o entitat, els podrà sol•licitar l'empresa o entitat que presti el servei, si bé es matisa que "en cap cas es podran atorgar ajuts a una associació de pares i mares d'alumnes i a una empresa o entitat en relació amb la prestació d'un mateix servei de menjador escolar". Així mateix, s'assenyala que aquests ajuts s'atorgaran pel procediment de concurrència no competitiva, i que el seu import es determinarà d'acord amb el sistema que el conseller o consellera d'Educació hagi establert per determinar l'equilibri econòmic en relació amb els contractes de menjador escolar. Finalment, s'indica que mitjançant resolució del conseller o consellera d'Educació es dictaran les instruccions administratives oportunes per fer efectius els ajuts, les quals podran incloure la previsió de la intervenció dels consells comarcals com a entitats col•laboradores.
Aquest Decret llei, d'acord amb la seva disposició final segona, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
07.05.2020.
Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s'aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
El dia 6 de maig de 2020 s'han publicat en el BOE i en el DOGC, respectivament, les següents disposicions:
- Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s'aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-2019
Aquest Reial decret llei regula una sèrie de mesures de suport a les arts escèniques i de la música, permet la continuació i inici dels procediments de contractació celebrats per entitats del Sector Públic durant la vigència de l'estat d'alarma, i modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), així com el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19 (RDL 8/2020).
Així, en relació amb les mesures de suport a les arts escèniques i de la música, l'article 4 habilita a l'òrgan de contractació per acordar, en els contractes d'interpretació artística i d'espectacles de quantia no superior a 50.000 euros, que com conseqüència de la COVID-19 o de les mesures sanitàries o de contenció adoptades al respecte, hagin quedat suspesos, l'abonament al contractista de fins un 30% del preu del contracte, com a bestreta a compte d'aquest preu, o en cas de resolució, una indemnització al seu favor que no podrà ser inferior al 3, ni superior al 6% del preu del contracte, no sent d'aplicació en aquest últim cas el previst a l'article 213.4 de la LCSP.
D'altra banda, en la disposició addicional vuitena s'estableix l'aixecament, des de l'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei 17/2020, de la suspensió i interrupció dels terminis dels procediments de contractació promoguts per entitats pertanyents al Sector Públic -produïda d'acord amb el previst en la disposició addicional tercera del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19-, sempre que la seva tramitació es realitzi per mitjans electrònics, així com l'inici de nous procediments de contractació la tramitació dels quals es dugui a terme també per mitjans electrònics, estenent-se aquesta mesura a més als recursos especials que procedeixin en ambdós casos.
Així mateix, mitjançant la disposició final vuitena es modifica l'article 33 de la LCSP per aclarir que el requisit del control exigit per a la consideració d'un mitjà propi personificat respecte d'una entitat pertanyent al sector públic que no tingui la consideració de poder adjudicador es remet al previst per als poders adjudicadors; i per precisar el règim aplicable als encàrrecs horitzontals, és a dir, els casos en què una entitat del sector públic estatal realitzi un encàrrec a una altra del mateix sector, sempre que l'entitat que realitza l'encàrrec i la que el rebi estiguin controlades, directament o indirectament, per la mateixa entitat d'aquest sector, així com el règim de la compensació a percebre en aquests casos per l'entitat que rebi l'encàrrec -que haurà de ser aprovada per l'entitat pública que controla a l'entitat que realitza l'encàrrec i a la qual el rep, havent-se d'adequar aquesta compensació i les altres condicions de l'encàrrec a les generals del mercat de manera que no es distorsioni la lliure competència.
A més, la disposició final novena modifica l'article 34 del RDL 8/2020, d'una banda, per precisar, en els contractes de serveis i de subministraments de prestació successiva que hagin quedat suspesos conforme al previst en l'apartat 1 d'aquest article, la possibilitat que l'òrgan de contractació pugui concedir a instància del contractista una bestreta a compte de l'import estimat de la indemnització que correspongui al contractista, podent-se realitzar l'abonament d'aquesta bestreta en un sol pagament o mitjançant pagaments periòdics, i, posteriorment, descomptar l'import anticipat de la liquidació del contracte. En aquest sentit, assenyala que l'òrgan de contractació podrà exigir per efectuar la bestreta que la mateixa s'asseguri mitjançant qualsevol de les formes de garantia previstes en la LCSP. D'altra banda, en matèria de concessions, especifica determinats aspectes del règim de restabliment de l'equilibri econòmic del contracte. Així mateix, aclareix l'àmbit d'aplicació d'aquest article 34 del RDL 8/2020, incloent els contractes d'obres, els contractes de serveis o consultories i assistències que siguin complementaris a un contracte d'obres principal i necessaris per a la correcta realització de la prestació, així com els contractes de concessió, ja siguin d'obres o de serveis, inclosos els contractes de gestió de serveis públics, celebrats per les entitats pertanyents al sector públic en el sentit de l'article 3 de la LCSP, sempre que estiguin vigents a l'entrada en vigor d'aquest Reial decret llei 17/2020, i qualsevol que sigui la normativa de contractació pública a la qual estiguin subjectes d'acord amb el plec.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final tretzena, entra en vigor el dia següent de la seva publicació en el BOE.
- Acord GOV/65/2020, de 5 de maig, que complementa l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març, i s'acorden els criteris per reprendre l'execució de determinats contractes de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que havien estat suspesos amb l'objectiu de reduir riscos de propagació de la COVID-19
El Govern de la Generalitat acorda "aixecar la suspensió de l'execució de les obres de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic decretada per l'Acord GOV/54/2020, de 27 de març, sempre que es garanteixin les mesures de seguretat i salut pública" en els termes que preveu l'Acord (apartat 1) -amb efectes automàtics en les diverses dates establertes per fases-, sent suficient una comunicació per correu electrònic de l'Administració o entitat contractant al contractista (apartat 4.a); o, en el cas dels contractes que es van suspendre a petició del contractista, amb la declaració de l'Administració o entitat contractant de l'aixecament de la suspensió sense que sigui necessària petició del contractista, i sempre tenint en compte els termes i calendaris de les fases que preveu l'Acord (apartat 4.b). En aquest sentit, el Govern també acorda ampliar el termini de forma automàtica per un període equivalent al termini en què l'obra hagi quedat suspesa dels contractes de serveis i assistències tècniques vinculats a aquestes obres suspeses, que hagin mantingut la continuïtat (apartat 2).
A més, pel que fa als serveis de manteniment dels immobles de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic que actualment estan suspesos totalment o parcial d'acord amb l'article 1 del Decret llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria tributària i econòmica, modificat pel Decret llei 8/2020, de 24 de març, s'acorda que s'ha d'anar restablint d'acord amb criteris de proporcionalitat respecte dels usos dels immobles i garantint, en tot cas, la seva funcionalitat, d'acord amb els criteris que estableix l'Acord (apartat 3) -en alguns casos, amb efectes automàtics des de la comunicació per correu electrònic de l'Administració o entitat contractant al contractista, i en altres, amb acord de l'Administració o entitat contractant de la represa del servei ordinari en el moment que l'immoble estigui en funcionament o, en el cas dels centres de l'àmbit sanitari i sociosanitari, quan el Departament de Salut així ho determini, podent formalitzar-se d'ofici, en tots els supòsits, acta d'aixecament de la suspensió dels contractes (apartat 4.c).
Finalment, s'estableix que el calendari de represa previst en aquest Acord GOV/65/2020 restarà condicionat i podrà modificar-se, en funció de les decisions que acordi el PROCICAT, en atenció a l'evolució de la pandèmia (apartat 5).
07.05.2020.
EFECTES DE EL REAL DECRET 17/2020 A LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA
El passat 5 de maig es va aprovar el Reial Decret 17/2020, pel qual s'aproven mesures de suport a el sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l'impacte econòmic i social del COVID-2019.
Aquesta mesura, que entra en vigor el 7 de maig, afecta la contractació pública.
A continuació, expliquem els efectes de la mesura, recollits en les disposicions addicionals 8 i 9:
S'aixeca la suspensió i interrupció dels terminis dels contractes públics i es permet iniciar nous procediments de contractació, sempre que tota tramitació es realitzi per via electrònica. I! quest aixecament, estableix el Decret, s'estendrà als recursos especials que siguin procedents en els dos casos.
La interrupció de terminis administratius per a la tramitació dels procediments de les entitats de sector públic va començar el passat 14 de març, amb la declaració de l'Estat d'alarma. Els contractes en vigor en aquell moment es podran seguir executant en els mateixos termes, sempre que no s'hagi acordat prèviament la no suspensió entre l'òrgan de contractació i els licitadors.
A més, es modifiquen algunes mesures urgents extraordinàries aprovades el 17 de març (DA9):
En els contractes de serveis i subministraments successius que hagin quedat suspesos, es permet concedir una bestreta a compte de l'import estimat de la indemnització que correspongui. L'abonament es pot fer en un sol pagament o en pagaments periòdics, i l'import anticipat es descomptarà de la liquidació del contracte.
L'aplicació d'aquesta mesura només serà possible quan l'òrgan de contractació, a instància del contractista, hagi vist impossibilitada l'execució del contracte com a conseqüència de la situació, i només s'aplicarà a la part de el contracte que s'hagi vist afectada per aquesta impossibilitat. Això modifica la mesura establerta a mitjans de març perquè les empreses tinguessin similars ingressos malgrat la paralització, bé augmentant el preu o el temps de la concessió fins a un 15%, aplicant només a la part del contracte afectada i no a tot el contracte , i sempre després de l'aprovació de l'Administració.
Finalment, s'estima que tindran consideració de "contractes públics" els contractes d'obres, serveis o consultoria i assistències que siguin complementaris a un contracte d'obres principal, i que siguin necessaris per a la correcta realització de la prestació, així com els contractes de concessió inclosos en els contractes de gestió de serveis públics, sempre que estiguin vigents a l'entrada en vigor de Reial Decret llei.
No obstant això, en aquests contractes no s'aplicaran les disposicions anteriors respecte a indemnitzacions per suspensions, ni aquelles indemnitzacions per suspensió previstes en els plecs de contractes en l'àmbit de la normativa de contractació pública en els sectors d'aigua, energia, transports i serveis postals .
06.05.2020.
Informe de l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació sobre el principi de publicitat en els contractes tramitats per emergència durant la vigència de la declaració de l'estat d'alarma com a conseqüència del COVID-19
El dia 30 d'abril de 2020 l'Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquest Informe Especial de Supervisió, en el qual s'aborda la supervisió del compliment dels requisits del principi de publicitat, com a principi vertebrador de la LCSP, respecte dels contractes adjudicats per tramitació d'emergència durant l'estat d'alarma declarat com a conseqüència de la crisi sanitària del COVID19 i l'objecte del qual estigui relacionat amb les actuacions directament relacionades amb aquesta crisi. Així, aquest Informe, si bé s'anirà actualitzant setmanalment amb la corresponent incorporació de les dades relatives a les publicacions que es vagin realitzant cada setmana sobre això, comprèn els contractes publicats des del 14 de març -data en la qual es va declarar l'estat d'alarma- fins al 27 d'abril.
Específicament, l'OIReSCON analitza quins són les exigències de publicitat en els contractes de tramitació d'emergència establertes en la LCSP i supervisa, d'una banda, el compliment dels requisits de l'article 120 de la LCSP -en concret, l'obligació formal de donar compte al Consell de Ministre o Consells de Govern autonòmics, dels contractes celebrats- i, de l'altra, el compliment de la publicació dels anuncis de formalització dels contractes tramitats per via d'emergència en les Plataformes de contractació estatal i autonòmiques dels articles 151 i 154 de la LCSP -relatius a la resolució i notificació de l'adjudicació, i a l'anunci de formalització dels contractes, respectivament-, ja que no exclouen explícitament als contractes que s'adjudiquin per aquesta via de tal publicació. En aquest sentit, l'Informe inclou els resultats de l'anàlisi d'aquesta actuació de supervisió.
L'OIReSCON conclou, entre altres aspectes, que amb caràcter general s'està complint, tant en l'Administració General de l'Estat com en les Comunitats Autònomes, l'obligació formal esmentada establerta a l'article 120 de la LCSP de donar compte al Consell de Ministre o Consells de Govern autonòmics, dels contractes celebrats mitjançant tramitació d'emergència pels òrgans de contractació, si bé ressalta que les publicacions de presa de raó per part del Consell de Ministres i Consells de Govern autonòmics respecte a contractes tramitats per via d'emergència no coincideix amb el nombre de contractes adjudicats per aquesta via, en la mesura que algunes d'aquestes publicacions comprenen diversos contractes. A més, assenyala que "el pressupost base de licitació (que indica la despesa pública que pot arribar a executar-se) no està directament relacionat amb el volum de contractes tramitats per via d'emergència"; i que, des d'un punt del procediment, s'identifica la pluralitat d'opcions dels òrgans de contractació, destacant el procediment negociat sense publicitat. Finalment, indica que, en general, s'estan complint les obligacions de publicació, sense perjudici de realitzar una anàlisi amb més detalls en documents pròxims amb relació al compliment de terminis, remissions de publicació al Diari de la Unió Europea i altres extrems.
04.05.2020.
Control d'execució en els contractes públics: eines per mantenir la qualitat de la prestació (part 1)
L’objectiu de la contractació pública amb l’entrada en vigor de la nova normativa contractual va deixar de ser únicament la mera adquisició de béns, serveis o obres per abastar altres objectius horitzontals, com ara el compliment de finalitats socials, ambientals, ètiques i laborals, entre d’altres. Amb aquest canvi també s’ha passat d’adquirir al preu més baix a adquirir a la millor qualitat-preu.
Sembla que tot això, a poc a poc, es va assimilant, i els poders públics cada vegada més encaminen la seva compra pública a assolir altres objectius estratègics i obtenir millores socials, i també hi ha més plecs que inclouen clàusules socials, ambientals i ètiques i que exigeixen comportaments immaculats a licitadors i adjudicataris.
Tot això és positiu, però s’ha de tenir present que de res ens servirà aquest canvi si només focalitzem els esforços en el procediment d’adjudicació, en redactar uns plecs que incorporin múltiples obligacions i clàusules socials i en identificar quina és la millor oferta en la relació qualitat-preu si després, un cop tenim adjudicat el contracte, ens despreocupem d'una correcta execució, ja que això conduirà a tenir contractes que no compliran els termes en els quals es van adjudicar i no podrem arribar a assolir el resultat d’haver obtingut la millor oferta en l’adjudicació. Conseqüentment, no només la prestació obtinguda no serà la que s'ha ofert i pretès, sinó que la compra realitzada deixarà de ser estratègica.
Dit això, potser hauríem de començar a repartir els esforços entre les diverses fases de la licitació sense deixar oblidada la fase d’execució del contracte.
Malgrat que la LCSP ens ofereix eines suficients per garantir aquest control i que de la fase d’execució del contracte depèn el compliment correcte i la satisfacció o no de la necessitat pública, què fa que deixem l’execució del contracte oblidada i sense control? Doncs, segurament, la falta de mitjans personals per fer aquest control, la manca de professionalització d’aquests pocs mitjans i tot això sumat a la inexistència de cultura de controlar la fase d’execució vigilant i reaccionant. Aquest control en l'execució, l'hauria de fer obligatòriament l'entitat pública contractant i també l'han de poder fer els interessats administrats.
Transparència durant l’execució del contracte
Una pràctica que ja es podria dur a terme sense necessitat de grans mitjans ni coneixements específics és la transparència de la fase d’execució.
Per a les primeres fases del procediment fins que té lloc l’adjudicació, tenim l’obligació de donar transparència a les actuacions, la qual cosa està força interioritzat, però la transparència en la contractació pública hauria de ser també transparència en l’execució de la prestació, ja que aquesta és crucial tant pel fet de veure limitada la possible discrecionalitat dels òrgans de contractació en l’execució, com perquè les persones interessades tinguin la possibilitat de verificar que realment el que s'ha pactat en l’adjudicació del contracte s’ha complert i, si no és així, poder-ne exigir el compliment.
Per tant, una manera de mantenir la integritat del contracte i evitar modificacions de legalitat dubtosa, incompliments sense penalitats, pròrrogues per retards imputables al contractista, o fins i tot subcontractacions contràries a la Llei, seria sotmetre tota la fase d’execució a les exigències de publicitat i transparència. De la mateixa manera que s’ha de donar publicitat al que es modifica i a les pròrrogues, s’haurien de publicar les revisions de preus, els acords de cessió, la cadena de subcontractacions, les penalitats imposades i les resolucions.
Ampliant les exigències de transparència en la fase d’execució, la vida del contracte estaria a l’abast de tothom i així s'augmentaria la capacitat de controlar-lo, es posarien traves que es produís una alteració de l’oferta i s'asseguraria una execució efectiva de la prestació en termini, qualitat i preu.
Recurs especial en matèria de contractació
Una altra qüestió que no ajuda a poder efectuar aquest control en l’execució és la configuració del recurs especial en matèria de contractació amb caràcter precontractual (només amb algunes excepcions taxades, com són les modificacions de contractes en determinats supòsits i quan el recurs es fonamenta en una causa de nul·litat). Les actuacions posteriors al moment en el qual acaba el procediment d’adjudicació no poden ser objecte de recurs especial i això disminueix la possibilitat de control de la fase d’execució.
Qui pot exercir un control de l’execució del contracte?
Segons la LCSP, tenen potestats per controlar l’execució del contracte:
La unitat encarregada del seguiment i l'execució ordinària
L’òrgan de contractació
El responsable del contracte.
1. La unitat encarregada del seguiment i l'execució ordinària
Aquesta unitat és una figura de control d’execució que, tot i no quedar clar quin és el paper que ha de tenir, la LCSP menciona en l’article 62, quan estableix l’obligació de designar un responsable del contracte, i ja no torna a aparèixer en cap altre article del text legal, per això és difícil concretar quines funcions hauria de dur a terme i qui ha de formar aquesta unitat.
El que sí que és clar en relació amb aquesta unitat de seguiment i control és el següent:
L’obligació que aquesta unitat figuri als plecs de clàusules.
La seva diferenciació clara de la figura del responsable del contracte, sense que hi hagi cap impediment perquè el responsable del contracte, tot i ser una figura independent, en el cas que sigui una persona física es pugui integrar dins d’aquesta unitat de seguiment.
Així ho va establir la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat en l’Informe 28/2018: “A més de la unitat encarregada del seguiment de l'execució del contracte, és menester designar-ne expressament un responsable. […] la llei permet que la persona designada estigui vinculada a l'entitat contractant i no prohibeix que estigui adscrita a la unitat que supervisa l'execució del contracte en termes generals.”
Atesa la poca regulació d’aquesta figura, hi ha un marge ampli per configurar-lo i poder-lo adaptar a les necessitats que en cada cas es vulgui assolir segons el contracte. Fins i tot una part de la doctrina ha considerat que aquesta unitat s’hauria de crear com una unitat administrativa especialitzada, amb personal format en matèria de contractació per poder ajudar el responsable del contracte a assegurar-ne una execució correcta.
A la pràctica, aquesta figura coincideix amb la unitat o l'àrea impulsora del contracte, i encara trobem molts plecs de clàusules que ni tan sols fan constar qui serà aquesta unitat de seguiment.
2. L’òrgan de contractació
L’òrgan de contractació és, sens dubte, qui assumeix la màxima responsabilitat en l’execució del contracte, ateses les àmplies potestats que li atribueix la LCSP, ja que té l’obligació de designar el responsable del contracte i definir quines facultats atribueix tant al responsable del contracte com a la unitat de seguiment. A més, té el deure de vigilància que li imposa la LCSP per controlar les obligacions ambientals, socials i laborals establertes (art. 201).
3. Responsable del contracte
Després d’aparèixer com una figura potestativa en la Llei 30/2007, de contractes del sector públic, i en el TRLCSP del 2011, la LCSP imposa l’obligació als òrgans de contractació de designar un responsable del contracte (art. 62).
Aquesta obligació és un gran encert de la nova legislació, però, després d’establir aquesta obligatorietat, es queda curta amb la poca regulació i concreció que es fa d’aquesta figura, tot i ser crucial. Només es menciona en cinc articles i en dos encara ens confon posant-ne en dubte el caràcter obligatori, concretament en els articles 194 i 311, en els quals s’estableix, respectivament,“[…] el responsable del contracte si s’ha designat” i “el responsable del contracte, en els casos en què s’hagi designat”. En relació amb aquesta contradicció, la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat es va pronunciar en l'Informe 28/2018, ja mencionat, i concretament va aclarir aquesta desafortunada redacció, i va assenyalar que la redacció d'aquests articles “no converteix tal designació en potestativa, sinó que es limita a establir la possibilitat que no s’hagi fet, que representaria un incompliment del mandat de l’article 62”.
La ubicació d’aquest article dins la LCSP (capítol I, “Òrgans de contractació”, títol II, “Parts del contracte”, llibre I, “Configuració general de la contractació del sector públic i elements estructurals dels contractes"), fa que entenguem que aquesta designació del responsable del contracte afecta tant els contractes administratius com els privats, sigui quina sigui l’entitat del sector públic que liciti, tingui la condició de poder adjudicador o no.
Hi ha dues especialitats concretes per a la figura del responsable del contracte recollides en la LCSP:
Per als contractes d’obra, per aquests supòsits les facultats del responsable del contracte les ha d'exercitar el director o la directora facultatiu de l’obra (art. 62.2 i 237-246).
Per als contractes de concessió d’obra i de serveis, cal designar una persona que actuï en defensa de l’interès general, per obtenir i verificar el compliment de les obligacions del concessionari, especialment quant a la qualitat en la prestació del servei o de l’obra (art. 62.3).
Qui pot ser responsable del contracte?
La figura del responsable del contracte pot ser una persona física o jurídica que estigui vinculada a l’entitat o aliena a aquesta, per tant, si no tenim mitjans suficients, hi ha la possibilitat d’externalitzar aquesta figura mitjançant un contracte de serveis.
El responsable del contracte, seguint les recomanacions de professionalització en la contractació pública que contínuament fa la Unió Europea, seria idoni que tingués els coneixements necessaris per poder exercir aquest control, i considero que així ho hauria d’haver establert la LCSP, i també n'hauria d’haver regulat la naturalesa (que podria tenir caràcter d’autoritat pública) per no limitar la seva capacitat de decisió.
També es troba a faltar en la regulació les conseqüències de la manca de designació d’aquesta figura.
Quines funcions té el responsable del contracte?
L’article 62 de la LCSP li atribueix la supervisió de l’execució del contracte, l’adopció de les decisions i dictar instruccions necessàries per assegurar la realització correcta de la prestació acordada, i totes les que li atribueixi l’òrgan de contractació. Per tant, és important que l’òrgan de contractació valori en funció del contracte quines funcions és convenient que tingui el responsable del contracte, per poder assegurar que la prestació concreta sigui executada correctament.
Tot i aquesta discrecionalitat atorgada a l’òrgan de contractació per establir les obligacions del responsable del contracte, la LCSP en diversos articles estableix unes potestats mínimes obligatòries per a aquesta figura:
Proposar a l’òrgan de contractació la imposició de penalitats en els supòsits d’incompliment parcial o compliment defectuós de la prestació o en demora en l’execució en la qual no s'hagi establert cap penalitat (art. 194.2).
Emetre l’informe que determini si el possible retard produït en l’execució del contracte és per motius imputables al contractista, a l'efecte de poder ampliar el termini d’execució (art. 195.2).
Concretament, per als contractes de serveis:
Adoptar les mesures necessàries durant el període d’execució dels contractes de serveis que impliquen el desenvolupament o el manteniment d’aplicacions informàtiques, per programar les anualitats per finançar i pagar aquests contractes (art. 308.3).
Donar instruccions al contractista per a l'execució correcta de la prestació en els contractes de serveis (art. 311.1).
Concretament, per als contractes de l’Administració local, la Llei estableix que en els actes de fiscalització material de les inversions el responsable del contracte pot assistir l’interventor o la interventora en els actes de recepció material de tots els contractes, excepte els contractes menors (disposició addicional tercera).
Aquestes obligacions són el punt de partida mínim, a partir d’aquí l’òrgan de contractació pot configurar la resta de potestats que consideri idònies, sempre adequant-se al contracte concret. Aquest llistat de tasques no és tancat, podríem dir que són el punt de partida mínim; a partir d’aquí l’òrgan de contractació pot atribuir al responsable del contracte les facultats que consideri idònies, que s'adeqüin al contracte concret i, sobretot, sent conscients de quines funcions i potestats pot complir -més val atribuir poques funcions i que aquestes es puguin realitzar que no pas assignar-li un llistat molt ampli de potestats que no es podran complir per manca de temps, capacitat i mitjans, i quedaran en res.
01.05.2020.
Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020, i Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal•lacions que incideixen
El dia 30 d'abril de 2020 s'han publicat en el DOGC les Lleis següents:
- Llei 4/2020, del 29 d'abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020
D'acord amb el seu preàmbul, els pressupostos per al 2020 es fonamenten en quatre eixos principals que serveixen de guia de l'orientació estratègica de les polítiques públiques i l'acció del Govern per a millorar el benestar individual i col•lectiu: la qualitat de les institucions i dels serveis públics, per a recuperar els nivells de despesa dels serveis públics fonamentals i reforçar l'estructura de les institucions, la transparència i l'avaluació; la reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials, per a vetllar perquè ningú no quedi enrere i vertebrar el territori; el coneixement, la innovació i la dinamització econòmica, per a dinamitzar l'economia productiva i del coneixement per a un creixement sostingut i compartit; i un horitzó de zero emissions i residus, per a impulsar polítiques ambicioses per a fer front a l'emergència climàtica.
Així mateix, assenyala la vinculació d'aquest pressupost amb els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 -estratègia de la comunitat internacional per a afrontar els principals reptes del planeta-, motiu pel qual cal no només poder disposar de més recursos, sinó també establir els mecanismes adequats per a prioritzar i avaluar millor la despesa. En aquest sentit, els pressupostos per al 2020 esmentats incorporen eines d'avaluació, priorització i planificació de la despesa per a maximitzar el valor de la despesa pública.
També, s'indica que "una altra de les claus de volta d'aquests pressupostos és la millora dels ingressos a partir d'una fiscalitat més justa i més progressiva, per a garantir drets i oportunitats per a tothom i apostar també per la fiscalitat verda per a combatre l'emergència climàtica" i es recorda que els pressupostos de la Generalitat per al 2020 "s'elaboren sota els principis d'estabilitat i sostenibilitat i amb les limitacions que imposen les actuals regles fiscals i l'escenari d'ingressos, que depèn majoritàriament dels recursos que aporta el model de finançament".
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final quarta, entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el DOGC.
- Llei 5/2020, del 29 d'abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l'impost sobre les instal•lacions que incideixen en el medi ambient
Aquesta Llei -que s'emmarca en el context de la pròrroga dels pressupostos del 2017-, tal com s'assenyala en el seu preàmbul, té per objecte "establir el conjunt de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic necessàries per a completar el règim jurídic dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'exercici del 2020" i "la creació i regulació de l'impost sobre les instal•lacions que incideixen en el medi ambient". Pel que fa a mesures amb incidència en matèria de contractació pública, conté les previsions següents:
En la part tercera, relativa a les mesures en l'àmbit del sector públic, s'afegeix al text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, una disposició addicional segona, que estableix, entre altres aspectes, que l'objecte social d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, és l'acompliment, en la seva condició de mitjà propi personificat de l'Administració de la Generalitat, de les activitats que l'Administració de la Generalitat o el seu sector públic li encarreguin, entre les quals si més no les següents: gestionar processos de licitació i adjudicar, atenent l'encàrrec corresponent de l'Administració de la Generalitat o del seu sector públic, els contractes per a la redacció de projectes i estudis, l'execució d'obres i la prestació de tots els serveis i les assistències vinculats a l'execució d'actuacions de construcció, conservació, manteniment i modernització de tota mena d'edificacions i d'infraestructures, i també de qualssevol altres serveis i actuacions que li puguin encarregar; així com formalitzar contractes amb els adjudicataris i gestionar-ne el seguiment, la supervisió integral i l'execució, i adoptar les decisions i instruccions necessàries per a assegurar-ne l'execució correcta.
Així mateix, s'afegeixen dos articles, el 10 i l'11, a la Llei 16/1984, del 20 de març, de l'estatut de la funció interventora, el primer dels quals crea dins del Cos d'Intervenció de la Generalitat de Catalunya, l'Escala Superior d'Intervenció -a la qual se li assigna com a funcions pròpies assistir a les licitacions que es facin per a la contractació d'obres, la gestió de serveis públics, els subministraments, els arrendaments i l'adquisició i l'alienació de béns-, i l'Escala Tècnica de Control i Comptabilitat -a la qual se li assigna com a funcions pròpies fiscalitzar els expedients de contractació administrativa, entre d'altres.
Per la seva banda, el capítol II del títol VII, relatiu a aspectes contractuals del sector públic, té per objecte determinar la pèrdua de la condició de mitjà propi d'algunes entitats del sector públic i establir mesures relatives als centres Cerca i a la fundació ICREA. Així, assenyala que la pèrdua de la condició de mitjà propi de l'Administració de la Generalitat afecta l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, l'Institut Català del Sòl, la societat Aeroports Públics de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.
D'altra banda, en la part quarta, relativa a les mesures administratives, es modifiquen, la Llei 12/2017, del 6 de juliol, de l'arquitectura -en concret, determinats aspectes relatius a la contractació dels projectes del procés arquitectònic-, així com la Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa -pel que fa a aspectes contractuals de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa.
Pel que fa a la part final, cal destacar la disposició transitòria primera, en la qual es regula un règim transitori de les formes de gestió no contractuals en matèria de prestació de serveis socials i sanitaris, establint d'una banda, que fins a l'entrada en vigor de la nova llei reguladora de les formes de gestió no contractuals en matèria de serveis socials, es mantenen les normatives vigents sobre concertacions i convenis en aquest àmbit; i de l'altra, que fins a l'entrada en vigor de la llei reguladora de les formes de gestió no contractuals en matèria de salut, es mantenen els actuals convenis, contractes i concerts per a la provisió de serveis sanitaris d'internament, d'atenció primària, d'atenció sociosanitària, d'atenció a la salut mental i d'atenció a les drogodependències. A més, en la disposició final segona s'estableix que el Govern ha d'aprovar, en el termini de dos anys, un projecte de llei per a revisar el marc regulador de la gestió concertada de naturalesa no contractual per a la prestació de serveis de caràcter social, així com per a la prestació de serveis sanitaris.
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final tercera, entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el DOGC, sens perjudici de les dates específiques d'entrada en vigor que fixen determinats preceptes amb relació a algunes de les modificacions legislatives que conté.
30.04.2020.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública
El dia 29 d'abril s'han publicat en el BOE i en el DOGC, respectivament, les disposicions següents:
- Reial decret llei 16/2020, de 28 d'abril, de mesures processals i organitzatives per fer front al COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia
Aquest Reial decret llei regula una sèrie de mesures tant processals com organitzatives per fer front al COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de Justícia i modifica la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Així, en relació amb les mesures de caràcter processal es regulen, entre altres, les següents:
- S'habilita excepcionalment i de forma parcial el mes d'agost -en concret, els dies 11 a 31- per a totes les actuacions judicials, que es declaren urgents, exceptuant-se d'aquesta previsió els dissabtes, diumenges i dies festius, llevat per a aquelles actuacions judicials per a les quals aquests dies siguin ja hàbils conforme a les lleis processals (article 1).
- S'estableixen regles generals per al còmput dels terminis que van quedar afectats com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma. En aquest sentit, s'assenyala, d'una banda, que els terminis previstos en les lleis processals que haguessin quedat suspesos per aplicació de l'establert en la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020, de 14 de març, "tornaran a computar-se des del seu inici, sent per tant el primer dia del còmput el següent hàbil a aquell en el qual deixi de tenir efecte la suspensió del procediment corresponent"; i de l'altra, que els terminis per a la presentació de recursos contra sentències i altres resolucions que posin fi al procediment i que siguin notificades durant la suspensió de terminis establerta al Reial decret 463/2020 esmentat, de 14 de març, així com que siguin notificades dins dels vint dies hàbils següents a l'aixecament de la suspensió dels terminis processals suspesos, "quedaran ampliats per un termini igual al previst per a l'anunci, preparació, formalització o interposició del recurs en la seva corresponent llei reguladora", no sent d'aplicació aquesta previsió "als procediments els terminis dels quals van ser exceptuats de la suspensió d'acord amb l'establert en la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020, de 14 de març" (article 2).
- Es disposa que durant el període que transcorri des de l'aixecament de la suspensió dels terminis processals declarada pel Reial decret 463/2020, de 14 de març, i fins al 31 de desembre de 2020, es tramitaran amb preferència, entre altres expedients i procediments, en l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu, els recursos que s'interposin contra els actes i resolucions de les administracions públiques pels quals es denegui l'aplicació d'ajuts i mesures previstes legalment per pal•liar els efectes econòmics de la crisi sanitària produïda pel COVID-19 (article 7).
A més, pel que fa a les mesures organitzatives, s'estableix durant la vigència de l'estat d'alarma i fins a tres mesos després del seu acabament, constituït el Jutjat o Tribunal a la seva seu, la celebració d'actes processals preferentment mitjançant la presència telemàtica, sempre que els Jutjats, Tribunals i Fiscalies tinguin a la seva disposició els mitjans tècnics necessaris per a això, sent també aplicable als actes que es practiquin a les fiscalies (article 19).
D'altra banda, la disposició final tercera d'aquest Reial decret llei modifica, amb efectes des de la seva entrada en vigor i vigència indefinida, les lletres d) i f) de l'article 159.4 de la LCSP, en el qual es regulen les especialitats de la tramitació del procediment obert simplificat. Així, es torna a incorporar en la lletra d) la previsió -que va ser suprimida recentment pel Reial decret llei 15/2020, de 21 d'abril-, relativa a què "l'oferta s'ha de presentar en un únic sobre o arxiu electrònic en els supòsits en què en el procediment no es contemplin criteris d'adjudicació la quantificació dels quals depengui d'un judici de valor. En cas contrari, l'oferta s'ha de presentar en dos sobres o arxius electrònics", i se suprimeix la previsió relativa a què "en tot cas, ha de ser públic l'acte d'obertura dels sobres o arxius electrònics que continguin la part de l'oferta avaluable a través de criteris quantificables mitjançant la mera aplicació de fórmules que estableixin els plecs, tret de quan es prevegi que en la licitació puguin fer-se servir mitjans electrònics. A aquest efecte, el model d'oferta que figuri com a annex al plec ha de contenir aquests aspectes" -eliminant, d'aquesta manera, tota especialitat respecte al caràcter públic de l'obertura de sobres en aquest procediment simplificat i regint, per tant, el règim general del procediment obert fixat en l'article 157.4 de la LCSP. Així mateix, es modifica també la lletra f) d'aquest article 159 de la LCSP per suprimir les referències al caràcter públic de l'acte d'obertura de sobres que encara es contenien.
Aquest Reial decret llei, d'acord amb la seva disposició final setena, entra en vigor el dia següent al de la seva publicació en el BOE.
- Decret llei 14/2020, de 28 d'abril, pel qual s'adopten mesures en relació amb el Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya, en l'àmbit tributari i social, per pal•liar els efectes de la pandèmia generada per la COVID-19 i d'adopció d'altres mesures urgents amb el mateix objectiu
Aquest Decret llei conté en les disposicions addicionals, entre d'altres, mesures en matèria de contractació que complementen les adoptades fins ara. Així, d'una banda, la disposició addicional primera preveu que l'Institut Català de Finances pot fer ús, mentre es mantingui l'estat d'alarma, del mecanisme de contractació d'emergència previst en la LCSP i la resta de normativa que li sigui d'aplicació, en totes aquelles contractacions que resultin essencials per a la implantació, posada en marxa i manteniment de les línies de finançament necessàries per a autònoms i empreses afectades amb l'objectiu prioritari de superar la manca de liquiditat i mantenir llocs de treball.
D'altra banda, en la disposició addicional segona, referida a obres a càrrec de l'entitat Infraestructures de Catalunya SAU directament relacionades amb centres educatius, s'autoritza el Departament d'Educació i a Infraestructures.cat a continuar i iniciar la tramitació dels procediments de licitació dels contractes d'obres de reforma, adequació i millora (RAM) d'equipaments destinats a escoles i instituts, així com dels de serveis i assistències tècniques vinculades a aquestes, de conformitat amb l'apartat quart de la disposició addicional tercera del Real decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 -per venir referits a situacions estretament vinculades als fets justificatius de l'estat d'alarma, o que siguin indispensables per a la protecció de l'interès general o per al funcionament bàsic dels serveis-, i es declaren els contractes RAM d'escolarització com bàsics a l'efecte de permetre'n l'execució.
Així mateix, en la disposició addicional quarta s'autoritza l'Agència Catalana del Turisme a portar a terme la contractació d'emergència de la campanya publicitària en matèria de turisme de reconnexió amb els mercats domèstic i mercat espanyol.
A més, la disposició addicional cinquena autoritza l'aixecament de la suspensió de l'execució de determinades obres competència del Departament de Territori i Sostenibilitat, així com la formalització del contracte i l'execució d'una obra també competència del Departament de Territori i Sostenibilitat esmentat, que consten en annex.
Aquest Decret llei, de conformitat amb la seva disposició final segona, entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.
29.04.2020.
Comunicacions de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions
El mes de març de 2020 la Comissió ha publicat aquestes Comunicacions:
- Pla d'acció a llarg termini per millorar l'aplicació i el compliment de les normes del mercat únic (COM/2020/94 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, en virtut de la invitació del Consell Europeu, el març de 2019, per elaborar un pla d'acció a llarg termini per millorar l'aplicació i el compliment de les normes del mercat únic, acull amb satisfacció aquesta crida del Consell Europeu i comparteix l'opinió dels Estats membres que és necessari millorar substancialment l'aplicació de les normes del mercat únic i la conformitat amb elles. Per això, sobre la base d'una associació renovada entre els estats membres i la Comissió, i tenint en compte les conclusions presentades en la Comunicació sobre les barreres al mercat únic, assenyala que el present Pla d'acció "presenta una sèrie de mesures, amb l'objectiu de maximitzar l'eficàcia i l'eficiència de la conformitat i el compliment a tota la UE".
En concret, en matèria de contractació pública, cal destacar el primer apartat del Pla d'acció, relatiu a augmentar el coneixement de les normes del mercat únic i la sensibilització sobre elles. Així, d'una banda, a l'Acció 1, sobre el programa per proporcionar eines d'orientació més específiques per a les autoritats nacionals, preveu "la publicació d'orientacions sobre aspectes estratègics (socials, d'innovació, ecològics), i d'un altre tipus (col•lusió), de la contractació pública i la presentació d'una proposta de Recomanació sobre els sistemes de revisió", així com "la creació de plataformes per a l'intercanvi d'informació amb els Estats membres, com les utilitzades en el cas de les Directives sobre contractació pública, que permetin a la Comissió i a les autoritats dels estats membres tractar amb detall qüestions concretes".
A més, recorda que la 4a actualització del Pla d'acció en matèria de contractació pública de 2020 "inclou una sèrie de noves iniciatives per ajudar als administradors i beneficiaris dels fons de la UE a millorar les seves pràctiques de contractació pública, garantir la igualtat de condicions i utilitzar la contractació com a eina estratègica per complir objectius polítics clau".
D'altra banda, a l'Acció 6, relativa al desenvolupament de les capacitats dels professionals de la contractació pública i intensificació de la cooperació entre els organismes nacionals, assenyala que "la Comissió, en col•laboració amb els Estats membres, desenvoluparà eines pràctiques per a la millora de les capacitats dels funcionaris que s'ocupen de la contractació pública, reunirà compradors públics per fomentar l'intercanvi de coneixements especialitzats, facilitarà la formació i incentivarà les compres conjuntes, d'acord amb la demanda dels ciutadans d'una contractació pública més ecològica, socialment responsable i innovadora." Així mateix, "la Comissió també promourà la cooperació i l'intercanvi de pràctiques a través de la xarxa d'òrgans de recurs en primera instància dels contractes públics".
- Un nou model d'indústria per a Europa (COM/2020/102 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, partint de la necessitat "d'un nou model d'indústria per a Europa, que s'adapti als objectius del present i a les realitats del futur", assenyala que "les institucions de la Unió, els estats membres, les regions, la indústria i totes les altres parts pertinents han de col•laborar per crear mercats líders en tecnologies netes i garantir que la nostra indústria sigui líder mundial", sent la contractació pública, juntament amb les polítiques reguladores, la competència lleial i la plena participació de les pimes, essencial per a això.
Així mateix, dins dels factors fonamentals de la transformació industrial d'Europa, destaca, d'una banda, la defensa de la igualtat de condicions a nivell mundial; de l'altra, el suport a la indústria en el seu avenç cap a la neutralitat climàtica; així com la creació d'una economia més circular.
En relació amb la defensa de la igualtat de condicions a nivell mundial, s'assenyala que "els mercats de contractació pública de la Unió generalment estan oberts a empreses procedents de països en els quals les empreses de la Unió pateixen discriminació o s'enfronten directament al tancament dels mercats", i per aquesta raó, el Llibre Blanc relatiu a un instrument sobre subvencions estrangeres -que s'elaborarà per a mitjans de 2020-, "abordarà el problema de l'accés de les empreses estatals estrangeres als mercats de contractació pública i al finançament de la Unió", sent essencial per abordar el dèficit de reciprocitat i donar a la Unió més avantatge en les negociacions, un acord ràpid sobre l'anomenat Instrument de Contractació Pública Internacional.
Pel que fa al suport a la indústria en el seu avenç cap a la neutralitat climàtica, s'indica que "mantenir-se en l'avantguarda de la investigació i la innovació, el ràpid desplegament de la infraestructura necessària i uns incentius sòlids, també en matèria de contractació pública, seran elements fonamentals per garantir que les indústries de la mobilitat de la Unió conservin el seu lideratge tecnològic mundial".
Quant a la creació d'una economia més circular, recorda que les autoritats públiques, incloses les institucions de la Unió, han de donar exemple triant béns, serveis i obres que siguin respectuosos amb el medi ambient, i en aquest sentit, s'assenyala que "a través d'aquesta contractació pública ecològica, poden contribuir a dirigir el canvi cap a un consum i una producció sostenibles", i que "la Comissió proposarà legislació i orientacions addicionals sobre la contractació pública ecològica".
- Una estratègia per a les pimes a favor d'una Europa sostenible i digital (COM/2020/103 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, tenint en compte, entre altres aspectes, que les pimes "són fonamentals per a la doble transició de la UE cap a una economia sostenible i digital" i que "són un element essencial per l'assoliment de l'estratègia industrial de la UE", destaca que l'estratègia reconeix les seves diferents necessitats i ajuda les empreses no només a créixer i expandir-se, sinó també a ser competitives, resilients i sostenibles. Per això, "estableix un enfocament ambiciós, global i transversal basat en mesures horitzontals per ajudar tota mena de pimes, així com en accions dirigides a cobrir necessitats específiques".
En concret, pel que fa a la contractació pública, assenyala que "els Estats membres han de tenir per objectiu proporcionar a les pimes accés fàcil en línia a la informació, els procediments i els serveis d'assistència per a totes les seves preguntes relacionades amb l'activitat empresarial a través de les fronteres, com l'assessorament sobre contractació pública i fonts de finançament,", i en aquest sentit, afegeix que "han d'interconnectar els seus serveis en una finestreta única, a fi d'oferir a les pimes una resposta coordinada a totes aquestes preguntes".
Així mateix, indica que "la contractació pública també ofereix oportunitats no aprofitades en el mercat únic per a les pimes, entre elles les empreses emergents, que tenen dificultats per competir amb èxit en les licitacions públiques". Per fer front a aquesta qüestió, la Comissió, d'una banda, "insta als Estats membres i a les seves entitats adjudicadores a utilitzar la flexibilitat que ofereix el nou marc de contractació de la UE", la qual cosa "implica dividir els contractes grans en lots més petits, ampliar la contractació estratègica, en particular la d'innovació, atorgar els drets de propietat intel•lectual i industrial, si procedeix, a les pimes perquè puguin comercialitzar-los, i completar la digitalització dels processos de contractació". D'altra banda, "també animarà els Estats membres a utilitzar plataformes digitals per estimular solucions innovadores per part de les pimes i les empreses emergents, així com el seu accés transfronterer a contractes públics", i en aquest sentit, "la Comissió publicarà orientacions i suport a les entitats adjudicadores".
A més, la Comissió posarà en marxa la Iniciativa de Grans Compradors i Xarxes, a fi de "facilitar l'adquisició conjunta d'innovació i productes sostenibles, promoure la posada en contacte de compradors amb proveïdors d'innovació i fer un seguiment dels progressos a través de l'avaluació comparativa nacional". També, posarà en marxa "una etiqueta per als compradors públics que s'adhereixin a pràctiques de contractació «favorables a les pimes» i col•laborarà amb els seus socis comercials internacionals per difondre l'adopció de les normes sobre contractació pública, com la facturació electrònica." En aquest sentit, assenyala que "les pimes que ofereixen productes i serveis verds innovadors podran rebre suport gràcies a una major acceptació de la contractació pública verda".
- Nou Pla d'acció per a l'economia circular per una Europa més neta i més competitiva (COM/2020/98 final)
En aquesta Comunicació, la Comissió, tenint en compte que "l'economia circular pot reforçar la base industrial de la UE i fomentar la creació d'empreses i l'emprenedoria entre les pimes", destaca que aquest Pla d'acció per a una economia circular "inclou un programa de futur amb el qual crear una Europa més neta i més competitiva construïda de comú acord amb els agents econòmics, els consumidors, els ciutadans i les organitzacions de la societat civil", i "presenta un conjunt d'iniciatives interrelacionades la finalitat de les quals és establir un marc sòlid i coherent per a la política de productes que converteixi en norma la sostenibilitat de productes, serveis i models de negoci, a més de transformar les pautes de consum per evitar que es produeixin residus en primer lloc".
En concret, respecte a la contractació pública, constata que instruments com els criteris de contractació pública ecològica de la UE tenen un abast més ampli però un impacte reduït, a causa de les limitacions que imposen els enfocaments voluntaris. A més, assenyala que el poder adquisitiu de les autoritats públiques pot suposar un potent motor de la demanda de productes sostenibles, i que per aprofitar aquest potencial, la Comissió "proposarà criteris i objectius mínims obligatoris de contractació pública ecològica (CPE) en la legislació sectorial i introduirà gradualment requisits obligatoris de notificació per supervisar la incorporació de la CPE sense crear una càrrega administrativa injustificada per als compradors públics".
