Notícies Actualitat
27.06.2023.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació amb l’assumpte C-545/21, sobre el concepte “d’irregularitat” en un procediment d’adjudicació i sobre les correccions financeres efectuades pels estats membres en relació amb les irreg
El dia 8 de juny de 2023 el TJUE ha emès aquesta sentència que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació principalment del Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, d’11 de juliol de 2006, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió i es deroga el Reglament (CE) núm. 1260/1999. En concret, es planteja si aquest Reglament s’ha d’interpretar en el sentit que els comportaments que a priori poden afavorir un operador econòmic en un procediment d’adjudicació estan compresos en qualsevol cas en el concepte “d’irregularitat”; i es pregunta sobre els criteris aplicables a les correccions financeres efectuades pels estats membres en cas d’irregularitat.
El Tribunal de Justícia declara que l’article 2, punt 7, del Reglament (CE) núm. 1083/2006 s’ha d’interpretar en el sentit que el concepte «d’irregularitat», en el sentit d’aquesta disposició, comprèn els comportaments que es puguin qualificar «d’actes de corrupció» duts a terme en el context d’un procediment d’adjudicació d’un contracte públic que tingui per objecte la realització d’obres cofinançades per un fons estructural de la Unió i respecte dels quals s’hagi incoat un procediment administratiu o judicial, fins i tot quan no s’hagi demostrat que tals comportaments tinguessin una incidència real en el procediment de selecció del licitador i no s’hagi constatat cap perjudici efectiu en el pressupost de la Unió.
Així mateix, assenyala que l’article 98, apartats 1 i 2, del Reglament núm. 1083/2006 esmentat s’ha d’interpretar en el sentit que en cas «d’irregularitat», tal com es defineix a l’article 2, punt 7, de l’esmentat Reglament, obliga als estats membres, per determinar la correcció financera aplicable, a realitzar una apreciació cas per cas, respectant el principi de proporcionalitat i tenint en compte, en particular, la naturalesa i la gravetat de les irregularitats constatades i la seva incidència financera en el fons que es tracti.
Data de publicació26-06-2023
Adjunts
Text de la Sentència
Categories
Sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
06.02.2023.
Les licitacions d’obra pública a Catalunya van augmentar un 34% el 2022 respecte a l’any anterior
Les licitacions d’obra pública a Catalunya van augmentar un 34% el 2022 respecte a l’any anterior. La proximitat de les eleccions municipals i els fons europeus van disparar tant l’edificació (un 27% més) com, sobretot, l’obra civil (un 39% més), segons ha explicat aquest dimecres la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya (CCOC). No obstant, el sector es continua queixant que el cost de les matèries primeres i la pujada dels tipus d’interès posen en un compromís les empreses, que acusen moltes dissolucions, a més que les licitacions continuen sumant processos deserts.
El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat
MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC
El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat
Però el quart trimestre de l’any passat, com passa habitualment, ha donat bones notícies als contractistes. En total, s’han licitat 3.964,5 milions d’euros i 1.661 d’aquests corresponen al període comprès entre l’octubre i el desembre. Les dues obres que han provocat aquest augment han sigut el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixa per part de l’Estat (a càrrec d’Adif) i la licitació dels treballs per connectar les dues línies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a través de l’L-8, entre Plaça Espanya i Gràcia, que depèn de la Generalitat. La primera suma 513 milions d’euros, i la segona, 320.
L’Administració local, al capdavant
Per administracions, segons han detallat els contractistes al balanç anual, la local és la que més licita (un total de 1.704,3 milions dels 3.964,5), cosa que respon a la proximitat de les municipals, han advertit. En segon lloc hi ha la Generalitat, que copa el 32% del volum amb 1.267 milions d’euros, xifra que representa un augment del 67% respecte al 2021.
I, finalment, hi ha l’Administració General de l’Estat, que, malgrat haver incrementat un 49% el seu volum de licitacions sobre el període anterior, es queda en 993,2 milions (dels quals la meitat corresponen a la històrica obra de Montcada).
Si es posa el focus sobre l’òrgan licitador, Infraestructures.cat, l’empresa pública de la Generalitat, és la que suma un pressupost superior, amb 775,3 milions, seguida per l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) amb 697,8 milions. En aquest cas, la majoria dels projectes de l’empresa estatal s’han concentrat al tercer trimestre. En tercer lloc, per licitadors, hi ha l’empresa municipal de Barcelona responsable de l’obra pública, Bimsa, amb 240 milions.
Tanmateix, el president de la CCOC, Lluís Moreno, ha advertit que els contractistes han patit retards en l’adjudicació de certes licitacions, cosa que, en el cas dels projectes vinculats a ajudes europees, podria perjudicar els processos. Quant als concursos deserts, entre el 2021 i el 2022 n’hi va haver 573 d’afectats per un import de 166,3 milions. A l’últim balanç que havia fet la mateixa CCOC, ja es va alertar que les licitacions estaven quedant desertes
Preus actualitzats
Moreno també ha agraït que les administracions hagin fet un esforç en l’actualització de preus, que, per exemple, en el cas del soterrament de Montcada, ha provocat que el projecte s’acabi licitant per 300 milions d’euros més del que es va preveure inicialment.
De fet, els costos de la construcció han variat gairebé un 20%, ha lamentat, i ha assenyalat el preu de l’acer com un dels que no ha parat de pujar.
La informació oferta pels contractistes ratifica les bones dades que dies enrere van fer públiques els arquitectes, que van revelar que l’edificació a Catalunya (tant pública com privada, en aquest cas) havia augmentat un 4%. Justament Moreno ha volgut destacar la licitació de l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
12.01.2023.
Nou règim de classificació empresarial
Nou règim de classificació empresarial, derivat de la modificació de la LCSP per la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2023
La Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per l'any 2023, ha modificat entre altres l'article 80 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), per incorporar la impossibilitat que una empresa disposi simultàniament de la classificació com a contractista d'obres o com a contractista de serveis atorgada per diferents Comissions de classificació empresarial, estatal o autonòmiques.
En aquest sentit, s'introdueix la disposició transitòria sisena preveient que les empreses que es trobin classificades per dues Comissions han d'optar per una d'elles expressament davant la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta LPGE 2023 -això és, fins el 31 de març del 2023-, seguint les instruccions que es detallen en la web del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. L'opció per una classificació empresarial comporta la renúncia a la resta de classificacions que l'empresa tingui i, en cas que una empresa no opti per una classificació en el termini de tres mesos assenyalat, s'entén que opta per la darrera classificació que se li hagi atorgat i que renuncia a la resta.
En tot cas, les classificacions empresarials que es trobin vigents tenen eficàcia general davant de tots els òrgans de contractació del sector públic de l'Estat.
A Catalunya, la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya inscriurà d'ofici al Registre Electrònic d'Empreses Licitadores les modificacions en les inscripcions registrals que resultin procedents com a conseqüència de l'aplicació d'aquest nou règim, pel que fa a les classificacions atorgades per la Comissió de Classificació Empresarial de dita Junta.
Tota la informació relativa a la classificació empresarial i al règim transitori esmentat consta disponible en aquest apartat del portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.
14.11.2022.
Informe de l'anàlisi dels indicadors de clàusules socials de l'any 2021
La Direcció General de Contractació Pública ha publicat l'informe de l'anàlisi dels indicadors de clàusules socials de l'any 2021, així com les dades dels mateixos -que es poden consultar, juntament amb els informes publicats els anys anteriors, en aquest apartat del portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya.
Tal com s'assenyala, aquest informe analitza l'evolució dels indicadors de clàusules socials en les adjudicacions de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la promoció de la compra pública socialment responsable, d'acord als principis de la UE. En aquest sentit, s'analitzen les dades de l'any 2021 segons les diverses variables disponibles, entre elles: el nombre i l'import de les adjudicacions, la distribució per departaments i ens del sector públic, el tipus de contracte, el procediment d'adjudicació i la tipologia de clàusules socials. A més, es comparen els resultats, tant en nombre com en import, del període 2017-2021.
En aquest sentit, s'assenyala que el 67,2% del total d'adjudicacions han incorporat clàusules socials, que representen un 78,9% de l'import total adjudicat; i que en valors absoluts, el nombre d'adjudicacions que han incorporat clàusules socials és de 8.207, del total de 12.221 adjudicacions de l'any 2021, per un import de 2.202 M€, dels 2.792 M€ assolits amb el total d'adjudicacions.
D'altra banda, es destaca que el nombre total de clàusules socials incorporades és de 15.896, xifra superior a les 8.207 adjudicacions que han incorporat alguna clàusula social -diferència que es deu al fet que una única adjudicació pot incorporar més d'una tipologia de clàusula social. Concretament, es veu com les adjudicacions amb clàusules socials han inclòs, de mitjana, 1,94 clàusules de diferents tipologies. Així mateix, s'indica que la tipologia de clàusules socials més incorporada ha estat la d'igualtat de gènere, que ha estat inclosa en 5.881 contractes -en termes relatius, les mesures d'igualtat de gènere han estat incloses en el 71,7% dels 8.207 contractes amb clàusules socials-; seguidament, trobem les clàusules sobre mesures d'estabilitat laboral, incorporades en 2.729 contractes, que suposen que estiguin presents en el 33,3% dels contractes que incorporen clàusules socials; i en tercer lloc, trobem les clàusules d'inserció laboral, informades en 2.156 contractes i presents en el 26,3% dels contractes amb clàusules socials.
A més, el Govern de la Generalitat estableix anualment la quantia reservada per a la contractació amb finalitats d'integració i reinserció social, d'acord amb el que estableix la legislació vigent sobre contractes del sector públic. En concret, aquesta reserva implica que la possibilitat de participar en certes licitacions queda reservada a entitats que tenen com a objectiu l'assoliment de determinats objectius socials com poden ser la integració sociolaboral de persones discapacitades o de persones en situació de risc greu d'exclusió social, podent ser aquestes entitats centres de treball d'iniciativa social o empreses d'inserció. Per a l'any 2021, aquesta reserva social ha estat de més de 21 milions d'€, volum similar a la de l'any anterior.
Finalment, es destaca que els resultats observats l'any 2021 pel que fa a la incorporació de clàusules socials mostren que en el darrer any hi ha hagut un lleuger creixement pel que fa a la proporció del nombre i d'import adjudicat en contractes amb clàusules socials, que consolida els valors assolits l'any 2020.
04.10.2022.
La clau de volta en el còmput del termini per interposar un recurs contenciós administratiu durant el mes d’agost -- Georgina Maresma Olivella
Com a continuació de les aportacions que s'han dut a terme en aquest espai temàtic, aquest article tractarà una qüestió que pot ser d’interès i que ha plantejat discrepàncies a l'hora d'interpretar-lo: el còmput del termini de dos mesos per interposar el recurs contenciós administratiu, segons el que disposa l’article 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA), sobre les disposicions o resolucions administratives notificades a l’interessat el mes d’agost.
Als efectes expositius, la problemàtica que comporta interpretar el còmput del termini es planteja a partir de la no-admissió, per part del Jutjat Contenciós Administratiu de Màlaga, del recurs contenciós administratiu interposat per l'Asociación Nerja Patin Club contra la resolució dictada per l’Ajuntament de Nerja el 31 de juliol de 2017, que confirma la Resolució de 29 de maig de 2017, en la qual es va acordar el reintegrament de la subvenció concedida a l'associació esmentada per extemporània o per la caducitat del termini per interposar el recurs contenciós administratiu.
La sala d’instància fonamenta la seva decisió de desestimar el recurs partint de les consideracions jurídiques següents:
"El plazo para recurrir contra tal acto expreso es de dos meses (art. 46.1 LJCA). Que se ha de computar de fecha a fecha (art. 5.1 del Código Civil). Lo cual significa que aun comenzando a correr el día siguiente al de la notificación, termina el mismo día equivalente al de aquella en el mes correspondiente (a no ser que fuese inhábil), simplemente porque en otro caso ese día de inicio se contaría dos veces (entre otras muchas que declaran o aplican esa inteligencia –constante y pacífica–, la STS-3ª de 2 de abril de 2008, Rec. 323/2004, F.D.3º).
El juez a quo computa desde el 1-09-2017 (por la inhabilidad judicial del mes de agosto, art. 128.2 de la LJCA; interpretación que por cierto ha remachado la reciente STS-3ª de 2 de julio de 2020, Rec. 3780/2019, declarando que '[…] el mes de agosto debe descontarse en el plazo de interposición del recurso contencioso-administrativo y, por tanto, cuando la notificación de la actuación administrativa se produce en agosto, el plazo bimensual para la interposición del recurso contencioso administrativo debe empezar a computarse el 1 de septiembre […]', y considera como día final el 31-10-2017, que fue hábil (martes no festivo).
A partir de ahí, aplica el llamado "plazo de gracia" del art. 135 de la Ley de Enjuiciamiento Civil (presentación hasta las quince horas del día hábil siguiente al del vencimiento del plazo). De manera que, como el 1-11-2017 fue inhábil (festivo nacional), el escrito de interposición se podía haber presentado hasta las 15 horas del 2-11-2017 (que sí fue hábil, jueves no festivo). Pero, aunque se presentó en ese día, fue después de las 15 h., concretamente a las 19:08 h., y de ahí la inadmisibilidad que se apreció.
De todo ello, lo único que discute la parte apelante es que, si el plazo debía comenzar a correr a partir del 1 de septiembre, no concluía el 31 de octubre sino el 1 de noviembre, por lo que siendo este inhábil, se prorrogaba hasta el siguiente día hábil, el 2 de noviembre, con lo que, sin necesidad siquiera de acudir al art. 135 LECiv, el recurso fue presentado tempestivamente.
No se acepta el planteamiento, que se vale de la particularidad de que el día inicial del cómputo del plazo deba ser el 1 de septiembre cuando la notificación administrativa se haya llevado a cabo en el mes de agosto (inhábil en el ámbito jurisdiccional pero hábil en el procedimiento administrativo, art. 30 de la Ley 39/2015).
Que el día siguiente al de la notificación, cuando esta ha tenido lugar en agosto, deba ser el 1 de septiembre, no significa que el día final, del plazo por meses, sea el correlativo en el mes correspondiente (el 1 de noviembre), sino que necesariamente, para estos supuestos, debe ser el 31 de octubre, porque de otro modo se estaría computando un día adicional a dicho cómputo mensual."
Resum dates clau
Termini per interposar recurs acte exprés 2 mesos + de data a data Art. 46.1 LJCA i art. 5.1 CC
Mes d’agost no s’ha de descomptar Inhàbil Art. 128.2 LJCA
Inici còmput 01/09/2017 Inhàbil el mes d’agost Art. 128.2 LCSP Termini bimensual per interposar recurs JCAA
Data final 31/10/2017 Dimarts no festiu
Període de gràcia 01/11/2017 (inhàbil) passa al 02/11/2017 (1r dia hàbil) Art. 135 LCCA (15.00 h dia hàbil següent a la finalització del termini)
Presenta recurs entitat 02/11/2017 a les 19.08 h Extemporània
Motiu extemporaneïtat L'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en relació amb el que disposa l’article 24 de la Constitució i l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, s'ha d'interpretar en el sentit següent: quan l'acte exprés que posi fi a la via administrativa que es recorre es notifica el mes d’agost, el còmput del termini de dos mesos per interposar el recurs contenciós administratiu s'inicia l'1 de setembre, per la qual cosa aquest termini de dos mesos venç l'1 de novembre, i com és un dia inhàbil, s'entén que es prorroga al dia següent. Per això se'n dedueix que el mes d’agost s’ha de descomptar o no s'ha de tenir en compte, ja que si el termini finalitzés el mes correlatiu al mes d’agost, al setembre, s’estaria computant un dia addicional al corresponent al còmput mensual.
Contra la Sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, amb seu a Màlaga, de 26 de novembre de 2020, es presenta un recurs de cassació, sobre la base dels punts següents:
El recurs de cassació es fonamenta en la infracció de l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, per la qual cosa la sentència impugnada >s'ha apartat de la doctrina jurisprudencial fixada per aquesta Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem en les sentències de 22 de febrer de 2016, 25 d'octubre de 2016 i 21 de març de 2017, que entenen que si el termini estigués fixat per mesos, si bé el còmput s'inicia l'endemà de la notificació el mes que correspongui, però acaba el dia correlatiu al de la notificació, que en aquest supòsit és l'1 de novembre de 2017, i sent inhàbil l'esmentat dia, per haver estat declarat festa nacional, s'hauria d'haver considerat com a últim dia el 2 de novembre (data en què es va presentar el recurs contenciós administratiu), per la qual cosa es va haver d'admetre el recurs contenciós administratiu.
I per què pot ser interessant?
El 10 de maig de 2022, el Tribunal Suprem, Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, Recurs 1874/2021 i Resolució 552/2022, fixa jurisprudència harmonitzada i uniforme sobre el còmput del termini dels dos mesos per a la interposició del recurs contenciós administratiu segons el que disposa l'article 46 de la LJCA, tenint en compte quin és el moment final del termini per presentar l'escrit d'interposició i específicament amb la impugnació de les resolucions administratives notificades a l'interessat durant el mes d’agost, en el qual es pot considerar com a dies quo l'1 de setembre (Roj: STS 1931/2022 - ECLI:ES:TS:2022:1931- Id Cendoj: 28079130032022100104).
La Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem va dictar interlocutòria el 9 de juny de 2021 i en la part dispositiva diu literalment:
"2.º) Declarar que la cuestión planteada en el recurso que presenta interés casacional objetivo para la formación de la jurisprudencia consiste en completar la jurisprudencia sentada, entre otras, en la STS de 20 de julio de 2020 (RCA 3780/2019) y en las SSTS de 25 de octubre de 2016 (recurso de casación n.º 1512/2015) y de 21 de marzo de 2017 (recurso de casación n.º 1553/2016) a fin de precisar cuál es el día final del plazo de dos meses para la interposición del recurso contencioso-administrativo en los casos en que, al haber sido notificada la resolución administrativa en el mes de agosto, el día inicial del cómputo se traslada al 1 de septiembre, y el plazo de dos meses vencería el 1 de noviembre, que es festivo.
3.º) La norma que, en principio, será objeto de interpretación es el artículo 46.1 de la Ley de esta Jurisdicción; sin perjuicio de que la sentencia haya de extenderse a otras si así lo exigiere el debate finalmente trabado en el recurso, ex artículo 90.4 LJCA."
El marc normatiu aplicable als efectes de l’enjudiciament del present recurs de cassació es detalla en el FJ 2 i es completa als efectes expositius:
Article 183 de la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (LOPJ):
"Són inhàbils els dies del mes d’agost per a totes les actuacions judicials, excepte les que es declarin urgents per les lleis processals. Això no obstant, el Consell General del Poder Judicial, mitjançant un reglament, els pot habilitar a efectes d’altres actuacions."
Article 185 de la LOPJ:
"1. Els terminis processals es computen d’acord amb el que disposa el Codi civil. En els assenyalats per dies queden exclosos els que són inhàbils.
2. Si l’últim dia de termini és inhàbil, s’entén prorrogat fins al primer dia hàbil següent."
Article 46 de la LJCAP:
"1. El termini per interposar el recurs contenciós administratiu és de dos mesos a comptar de l'endemà de la publicació de la disposició impugnada o de la notificació o publicació de l'acte que posa fi a la via administrativa, si és exprés. Si no ho és, el termini és de sis mesos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir de l'endemà del dia en què, d'acord amb la seva normativa especifica, es produeixi l'acte presumpte.
2. En els supòsits que disposa l'article 29, els dos mesos es compten a partir de l'endemà del venciment dels terminis assenyalats en l'article esmentat.
3. Si el recurs contenciós administratiu es dirigeix contra una actuació en via de fet, el termini per interposar el recurs és de deu dies a comptar de l'endemà de l'acabament del termini que estableix l'article 30. Si no hi ha requeriment, el termini és de vint dies des del dia en què s'inicia l'actuació administrativa en via de fet.
4. El termini per interposar el recurs contenciós administratiu es compta des de l'endemà del dia en què es notifica la resolució expressa del recurs potestatiu de reposició o en què aquest s'hagi d'entendre desestimat presumptament.
5. El termini per interposar recurs de lesivitat és de dos mesos a comptar de l'endemà de la data de la declaració de lesivitat.
6. En els litigis entre administracions, el termini per interposar recurs contenciós administratiu és de dos mesos, llevat que per Llei s'estableixi altrament. Quan hagi precedit el requeriment que regulen els tres primers apartats de l'article 44, el termini es compta des de l'endemà d'aquell en què es rep la comunicació de l'acord exprés o s'entén rebutjat presumptament."
Article 69 de la LJCAP:
"La sentència ha de declarar la inadmissibilitat del recurs o d'alguna de les pretensions en els casos següents: […] e) Que s'hagi presentat l'escrit inicial del recurs fora del termini establert."
Article 128.2 de la LJCAP:
"2. Durant el mes d'agost no corre el termini per interposar el recurs contenciós administratiu ni cap altre termini dels que disposa aquesta Llei excepte per al procediment per a la protecció dels drets fonamentals, en què el mes d'agost té caràcter d'hàbil."
La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, Sala Contenciosa i el tipus de procediment del recurs de cassació que resulta rellevant del present recurs de cassació es detalla en el FJ 2:
Sentència del TS de 2 de juliol de 2020 (RCA 3780/2019)
Roj: STS 2356/2020 - ECLI:ES:TS:2020:2356
Id Cendoj: 28079130052020100163
Data: 02/07/2020
Número de recurs: 3780/2019
Número de resolució: 910/2020
Sentència del TS de 25 d’octubre de 2016 (RCA 1512/2015)
Roj: STS 4686/2016 - ECLI:ES:TS:2016:4686
Id Cendoj: 28079130022016100423
Data: 25/10/2016
Número de recurs: 1512/2015
Número de resolució: 2283/2016
Sentència del TS de 21 de març de 2017 (RCA 1553/2016)
Roj: STS 1107:2017- ECLI: ES:TS:2017:1107
Id Cendoj: 28079130052017100115
Data: 21/03/2017
Número de recurs: 1553/2016
Número de resolució: 476/2017
També podríem citar les sentències següents entre la prolífica jurisprudència:
Sentència del TS de 25 de juny de 2020 (RCA 5041/2019)
Roj: STS 2395/2020 - ECLI:ES:TS:2020:2395
Id Cendoj: 28079130052020100171
Data: 135/06/2020
Número de recurs: 5041/2019
Número de resolució: 880/2020
Sentència del TS de 21 de març de 2017 (RCA 1553/2016)
Roj: STS 1003/2021 - ECLI:ES:TS:2021:1003
Id Cendoj: 28079130042021100095
Data: 18/03/2021
Número de recurs: 3684/2019
Número de resolució: 386/2021
Explícitament es reprodueix el que disposa la Sentència del TS de 2 de juliol de 2020 (RCA 3780/2019) com a doctrina del TS, ja que permet clarificar el punt de discrepància interpretativa:
"El art. 128.2 LJCA debe interpretarse en el sentido de que, dejando a salvo el procedimiento para la protección de los derechos fundamentales, el mes de agosto debe descontarse en el plazo de interposición del recurso contencioso administrativo y, por tanto, cuando la notificación de la actuación administrativa se produce en agosto, el plazo bimensual para la interposición del recurso contencioso administrativo debe empezar a computarse el 1 de septiembre."
La doctrina jurisprudencial completa els raonaments jurídics on s’explicita la possibilitat de fer vàlidament una notificació administrativa el mes d’agost i refusa la interpretació pel que fa al còmput del termini dels dos mesos, data a data, a comptar del dia de la notificació sobre la base de les consideracions jurídiques següents:
"[…] Pero como acertadamente advierte el recurrente, con ello se incumpliría el mandato contenido en el art. 128.2 LJCA, ley especial, que no se limita a declarar inhábil el mes de agosto para la interposición del recurso contencioso administrativo, sino que impone que durante el mes de agosto "no corra" el plazo para la interposición del recurso.
Por ello, la interpretación armonizada del cómputo de fecha a fecha que establece para los plazos señalados por meses el art. 5 del Código Civil con la exigencia contenida en el art. 128.2 LJCA, ley especial y posterior, de que durante el mes de agosto no corra el plazo para la interposición del recurso contencioso administrativo no puede ser otra que la de que, en aquellos supuestos en los que la notificación del acto recurrido se produzca en agosto, el día inicial del cómputo debe trasladarse al 1 de septiembre y, a partir de ahí, computar los dos meses de fecha a fecha, pues es la única forma de respetar el mandato expreso e inequívoco del legislador contenido en el art. 128.2 LJCA y que no corra el plazo durante el mes de agosto."
Per acabar, la STS de 10 de maig de 2022, després de citar la doctrina constitucional sobre el dret de tutela judicial efectiva i el principi pro actione, disposa el següent:
“"[…] cabe recordar que la doctrina jurisprudencial de esta Sala de lo Contencioso-Administrativo, expuesta en la sentencia de 2 de julio de 2020 (RC 3780/2019), mantiene que el plazo bimensual para la interposición del recurso contencioso-administrativo debe empezar a computarse el 1 de septiembre, por lo que no parece lógico computar el plazo de dos meses a que alude el artículo 46 de la Ley reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa como si el acto administrativo se hubiere notificado el 31 de agosto, y por tanto entender que el día final sería el correlativo 31 de octubre, como erróneamente sostiene el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 6 de Málaga y la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía, con sede en Málaga, ya que, conforme a lo dispuesto en el artículo 5 del Código Civil, el cómputo debe realizarse de fecha a fecha, de donde se desprende que el plazo de interposición vencía el 1 de noviembre, y por ser inhábil, en este caso, finalizaba el 2 de noviembre. Por ello, concluimos que no procedía declarar la inadmisibilidad del recurso Contencioso-Administrativo […] de una interpretación sistemática de los artículos 46 y 128 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa, en relación con lo dispuesto en el artículo 24 de la Constitución española y el artículo 6 del Convenio Europeo de Derechos Humanos."
Una qüestió que podria semblar que no hauria de representar cap problema interpretatiu però, en vista del que s'ha exposat, no és així. L'única peculiaritat que presenten les notificacions de l'acte administratiu el mes d'agost és que s'entenen notificades el dia 1 de setembre i que s'han de computar de data a data, fins i tot encara que s'entengui que el termini s'iniciï l'endemà al de la notificació, i acaba el dia correlatiu al de la notificació del mes que correspongui: dia 1 de setembre, dia 1 de novembre i, en ser festiu, finalitzaria el 2 de novembre.
Per tant, el mes d'agost no s'ha de descomptar.
21.09.2022.
Convocatòria de subvencions destinades a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals
El Ministeri de Política Territorial ha publicat l’Ordre TER/887/2022 de 12 de setembre per la qual s’aproven les bases reguladores i s’efectua la convocatòria corresponent a 2022 de subvencions destinades a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals, que no hagin presentat projectes per l’import màxim assignat mitjançant l’Ordre TER/1204/2021, de 3 de novembre, en el marc dels fons Next Generation. Aquests ajuts formen part del Component 11 “Modernització de les Administracions Públiques” del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Les subvencions previstes en aquesta ordre es destinaran a finançar projectes de modernització i digitalització en l’àmbit de les administracions de les entitats locals que estiguin alineats amb l’Estratègia Digital 2025, el Pla de Digitalització de les Administracions Públiques 2021-2025 i altres accions de modernització dirigides al sector públic.
Les subvencions es concediran a través d’un procediment de concurrència no competitiva.
Entitats beneficiàries:
Podran tenir la consideració d’entitats beneficiàries els ajuntaments dels municipis amb població superior a 50.000 habitants, així com els municipis de població inferior a condició que siguin capitals de província i que no hagin presentat projectes per l’import màxim assignat mitjançant l’Ordre TER/1204/2021, de 3 de novembre.
Actuacions subvencionables:
Les actuacions subvencionables tindran com a objectiu:
Millora de l’accessibilitat dels serveis públics digitals als ciutadans i empreses
Reducció de la bretxa digital
Millora de l’eficiència i eficàcia dels treballadors públics
Reutilització dels serveis i solucions digitals construïdes
Utilització activa de les tecnologies emergents en el desplegament de nous serveis digitals (xatbots, automatització i robotització, plataformes, etc.)
Les línies estratègiques són les següents:
Línia 1: Administració orientada al ciutadà
L’objectiu és afavorir la usabilitat, utilitat, qualitat, accessibilitat i mobilitat dels serveis públics digitals, així com la modernització dels processos. Inclou el desenvolupament d’apps per als serveis públics més utilitzats i el desenvolupament o adopció d’assistents virtuals.
Línia 2: Operacions intel·ligents
L’objectiu és millorar la qualitat, quantitat i eficiència dels serveis i processos de gestió i tramitació de les administracions públiques, a través de la utilització de tecnologies d’automatització intel·ligent. Inclou l’automatització intel·ligent dels processos de prestació dels serveis més utilitzats o la robotització de processos, entre d’altres.
Línia 3: Govern de la dada
L’objectiu és democratitzar l’accés a les dades per part de ciutadans, empreses i treballadors públics, permetent el lliure accés a la informació i la seva replicabilitat. Inclou actuacions de desenvolupament de plataformes de dades integrades.
Línia 4: Infraestructures digitals
L’objectiu és dotar a les administracions locals de les infraestructures tecnològiques necessàries per a la seva modernització, contribuint a desenvolupar la connectivitat digital, l’economia de la dada i la intel·ligència artificial en les administracions. Entre les actuacions subvencionables inclou l’adopció de soucions cloud i infraestructures sostenibles o la implantació de llocs de treball intel·ligents.
Línia 5: Ciberseguretat
L’objectiu és garantir la seguretat de les infraestructures, comunicacions i serveis digitals prestats per les administracions públiques i millorar les capacitats de prevenció, detecció i resposta davant d’incidents de ciberseguretat. Es subvencionaran projectes que reforcin la ciberseguretat de les diferents administracions.
Les entitats beneficiàries prioritzaran els següents projectes:
Prioritat 1. Projectes de la Línia 5. Posada en marxa d’un Centre d’Operacions de Ciberseguretat
Prioritat 2. Projectes en la Línia 1. Desenvolupament dels tres serveis més utilitzats pels ciutadans en mode App mòbil o a través d’una interfície adaptable.
Prioritat 3. Projecte en la Línia 2. Posada en marxa d’un projectes per a automatitzar processos de prestació de serveis al ciutadà.
Prioritat 4. Projecte en la Línia 1. Desenvolupament o adaptació de serveix exempts de barreres transfrontereres per a ciutadans i empreses europees.
Pressupost:
El pressupost total per aquesta convocatòria és de 3.336.235,08 euros
El 45% de l’import total convocat es distribuirà entre els municipis amb població superior a 250.000 habitants
El 55% de l’import restant es distribuirà entre els municipis amb població entre 50.000 i 250.000 habitants i els de població inferior que tinguin la consideració de capital de província.
Termini:
El termini per presentar les sol·licituds s’iniciarà a les 9:00 h del dia 16 de setembre i finalitzarà el 15 d’octubre a les 15:00 h.
Sol·licituds:
Les sol·licituds s’hauran de presentar a través de mitjans electrònics. El procediment es farà públic al portal del Ministeri de Política Territorial
Pressupost: 3.336.235,08 euros | Termini: 15 d'octubre de 2022 a les 15 h.
21.09.2022.
Convocatòria de subvencions destinades a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals
El Ministeri de Política Territorial ha publicat l’Ordre TER/887/2022 de 12 de setembre per la qual s’aproven les bases reguladores i s’efectua la convocatòria corresponent a 2022 de subvencions destinades a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals, que no hagin presentat projectes per l’import màxim assignat mitjançant l’Ordre TER/1204/2021, de 3 de novembre, en el marc dels fons Next Generation. Aquests ajuts formen part del Component 11 “Modernització de les Administracions Públiques” del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Les subvencions previstes en aquesta ordre es destinaran a finançar projectes de modernització i digitalització en l’àmbit de les administracions de les entitats locals que estiguin alineats amb l’Estratègia Digital 2025, el Pla de Digitalització de les Administracions Públiques 2021-2025 i altres accions de modernització dirigides al sector públic.
Les subvencions es concediran a través d’un procediment de concurrència no competitiva.
Entitats beneficiàries:
Podran tenir la consideració d’entitats beneficiàries els ajuntaments dels municipis amb població superior a 50.000 habitants, així com els municipis de població inferior a condició que siguin capitals de província i que no hagin presentat projectes per l’import màxim assignat mitjançant l’Ordre TER/1204/2021, de 3 de novembre.
Actuacions subvencionables:
Les actuacions subvencionables tindran com a objectiu:
Millora de l’accessibilitat dels serveis públics digitals als ciutadans i empreses
Reducció de la bretxa digital
Millora de l’eficiència i eficàcia dels treballadors públics
Reutilització dels serveis i solucions digitals construïdes
Utilització activa de les tecnologies emergents en el desplegament de nous serveis digitals (xatbots, automatització i robotització, plataformes, etc.)
Les línies estratègiques són les següents:
Línia 1: Administració orientada al ciutadà
L’objectiu és afavorir la usabilitat, utilitat, qualitat, accessibilitat i mobilitat dels serveis públics digitals, així com la modernització dels processos. Inclou el desenvolupament d’apps per als serveis públics més utilitzats i el desenvolupament o adopció d’assistents virtuals.
Línia 2: Operacions intel·ligents
L’objectiu és millorar la qualitat, quantitat i eficiència dels serveis i processos de gestió i tramitació de les administracions públiques, a través de la utilització de tecnologies d’automatització intel·ligent. Inclou l’automatització intel·ligent dels processos de prestació dels serveis més utilitzats o la robotització de processos, entre d’altres.
Línia 3: Govern de la dada
L’objectiu és democratitzar l’accés a les dades per part de ciutadans, empreses i treballadors públics, permetent el lliure accés a la informació i la seva replicabilitat. Inclou actuacions de desenvolupament de plataformes de dades integrades.
Línia 4: Infraestructures digitals
L’objectiu és dotar a les administracions locals de les infraestructures tecnològiques necessàries per a la seva modernització, contribuint a desenvolupar la connectivitat digital, l’economia de la dada i la intel·ligència artificial en les administracions. Entre les actuacions subvencionables inclou l’adopció de soucions cloud i infraestructures sostenibles o la implantació de llocs de treball intel·ligents.
Línia 5: Ciberseguretat
L’objectiu és garantir la seguretat de les infraestructures, comunicacions i serveis digitals prestats per les administracions públiques i millorar les capacitats de prevenció, detecció i resposta davant d’incidents de ciberseguretat. Es subvencionaran projectes que reforcin la ciberseguretat de les diferents administracions.
Les entitats beneficiàries prioritzaran els següents projectes:
Prioritat 1. Projectes de la Línia 5. Posada en marxa d’un Centre d’Operacions de Ciberseguretat
Prioritat 2. Projectes en la Línia 1. Desenvolupament dels tres serveis més utilitzats pels ciutadans en mode App mòbil o a través d’una interfície adaptable.
Prioritat 3. Projecte en la Línia 2. Posada en marxa d’un projectes per a automatitzar processos de prestació de serveis al ciutadà.
Prioritat 4. Projecte en la Línia 1. Desenvolupament o adaptació de serveix exempts de barreres transfrontereres per a ciutadans i empreses europees.
Pressupost:
El pressupost total per aquesta convocatòria és de 3.336.235,08 euros
El 45% de l’import total convocat es distribuirà entre els municipis amb població superior a 250.000 habitants
El 55% de l’import restant es distribuirà entre els municipis amb població entre 50.000 i 250.000 habitants i els de població inferior que tinguin la consideració de capital de província.
Termini:
El termini per presentar les sol·licituds s’iniciarà a les 9:00 h del dia 16 de setembre i finalitzarà el 15 d’octubre a les 15:00 h.
Sol·licituds:
Les sol·licituds s’hauran de presentar a través de mitjans electrònics. El procediment es farà públic al portal del Ministeri de Política Territorial
Pressupost: 3.336.235,08 euros | Termini: 15 d'octubre de 2022 a les 15 h.
28.07.2022.
Consulta pública prèvia a l'elaboració d'un Avantprojecte de llei de contractació pública de Catalunya
El Departament d'Economia i Hisenda promou un nou procés participatiu impulsat per la Direcció General de Contractació Pública, per regular en una única norma amb rang legal la contractació pública de forma sistematitzada, completa, i simplificada, i recollir propostes sobre quin hauria de ser el contingut d'una norma sobre contractes públics aplicable a tot el sector públic de Catalunya.
n data 28 de juny de 2022 el Govern ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de contractació pública de Catalunya.
Amb l'objectiu de recollir opcions sobre quin hauria de ser el contingut d'una norma sobre contractes públics aplicable a tot el sector públic de Catalunya, que fixi un marc general comú, però que reculli les especificitats de les diferents administracions públiques catalanes, així com propostes en relació amb els objectius d'aquesta iniciativa, s'obre un procés de participació, des del 30 de juny i fins l'1 de setembre de 2022, en el qual, la ciutadania i els grups específics als quals s'adreça aquesta consulta poden fer les seves aportacions a través del Portal participa.gencat.cat.
Posteriorment a aquesta data, s'iniciarà la fase de retorn, en la qual, l'òrgan promotor de la consulta pública farà una anàlisi conjunta de les aportacions rebudes i en valorarà la incorporació en l'anàlisi del contingut de la norma a desenvolupar. Aquesta fase finalitzarà el 30 de setembre de 2022.
El principal objectiu estratègic del procés de participació és elaborar una norma general comuna en matèria de contractació pública en l’àmbit del sector públic de Catalunya, i que adapti i complementi la legislació bàsica.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20220630-proces-participatiu
22.07.2022.
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública: modificació de la Llei de transparència estatal i Llei integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació
Novetats normatives amb incidència en matèria de contractació pública: modificació de la Llei de transparència estatal i Llei integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació
- Modificació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, a fi de regular les estadístiques de les microempreses, petites i mitjanes empreses (PIME) en la contractació pública
El dia 9 de juliol de 2022 s'ha publicat en el BOE la Llei 14/2022, de 8 de juliol, que d'acord amb el seu article únic, modifica l'article 8 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern -relatiu a la informació econòmica, pressupostària i estadística-, per afegir l'obligació "tenint en compte les competències legislatives de les Comunitats Autònomes", dels subjectes inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest títol -com són les administracions de les Comunitats Autònomes i les entitats que integren l'Administració Local- de fer pública, entre altra, informació estadística sobre el percentatge de participació en contractes adjudicats, tant en relació amb el seu nombre com en relació amb el seu valor, de la categoria de microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes), enteses com tal segons l'annex I del Reglament (UE) núm. 651/2014 de la Comissió, de 17 de juny de 2014, per a cadascun dels procediments i tipologies previstes en la legislació de contractes del sector públic, havent de realitzar la publicació d'aquesta informació semestralment, a partir d'un any de la publicació de la norma.
Aquesta disposició entrarà en vigor el proper dia 29 de juliol.
- Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació
El 13 de juliol de 2022 s'ha publicat en el BOE aquesta Llei que, d'acord amb el seu article 1, té per objecte garantir i promoure el dret a la igualtat de tracte i no discriminació, respectar la mateixa dignitat de les persones en desenvolupament dels articles 9.2, 10 i 14 de la Constitució. A aquests efectes, regula drets i obligacions de les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, estableix principis d'actuació dels poders públics i preveu mesures destinades a prevenir, eliminar, i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, als sectors públic i privat. D'acord amb el seu article 2 les obligacions que estableix són d'aplicació al sector públic, entenent-se compreses, entre d'altres, les administracions de les comunitats autònomes, les entitats que integren l'administració local, el sector públic institucional, i les associacions i fundacions constituïdes per les administracions, ens, organismes i entitats que integren el sector públic.
Pel que fa a la contractació pública, a l'article 37 es preveu que les administracions públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, a través dels seus òrgans de contractació i en relació amb l'execució dels contractes que celebrin, podran establir condicions especials a fi de promoure la igualtat de tracte i no discriminació i fomentaran la inclusió de criteris qualitatius en la contractació pública que facilitin la participació de membres de grups vulnerables entre les persones assignades a l'execució del contracte, d'acord amb l'establert en la legislació de contractes del sector públic.
Aquesta Llei, d'acord amb la seva disposició final desena, ha entrat en vigor el 14 de juliol de 2022, l'endemà de la seva publicació en el BOE.
19.07.2022.
Informe Especial de Supervisió dels contractes tramitats per via d’emergència el 2021
Informe Especial de Supervisió dels contractes tramitats per via d’emergència el 2021
CosEl mes de juliol de 2022 l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació (OIReSCON) ha publicat aquest Informe Especial sobre la contractació d’emergència, referit a l’any 2021.
L’OIReSCON indica una sèrie conclusions amb relació a les preses de raó, als contractes d’emergència en si i a la seva publicació, a la causa i justificació dels contractes tramitats d’aquesta manera, al tipus de contracte i el procediment elegit per a la seva publicació, així com a les característiques i durada dels mateixos. Entre altres conclusions, s’indica que la forma en què es donen a conèixer els actes de “preses de raó” i el contingut publicat difereix molt d’uns òrgans de govern als altres, de manera que en alguns casos s’ofereix una informació molt completa de les actuacions d’emergència mentre que en altres supòsits la informació és molt concisa o inexistent; i s’assenyala que s’han constatat errors de publicació respecte al tipus de tramitació, ja que “s’han publicat com de ‘tramitació urgent’ o ‘ordinària’, contractes que, en examinar la documentació adjunta (resolució de declaració d’emergència, d’adjudicació o memòria justificativa si n’hi hagués) s’ha comprovat que és un contracte tramitat per via d’emergència”, i de la mateixa manera “s’ha identificat el cas contrari, això és, contractes que han estat publicats com a contractes tramitats per via d’emergència quan, en realitat, de la documentació adjunta a l’expedient (quan aquesta s’adjunta) es dedueix que es tracta de contractes de ‘tramitació d’urgència’ (tramitats d’acord a l’article 119 de la LCSP), o contractes en els quals hi ha hagut, fins i tot, licitació”, per la qual cosa “aquests errors posen de manifest que la falta de verificació de les dades publicades a les Plataformes de contractació afecta a la mateixa qualitat de la dada”.
A més, tenint en compte les conclusions i a fi de millorar la publicitat i la transparència respecte als contractes tramitats per via d’emergència de l’article 120 de la LCSP, es formulen una sèrie de recomanacions, entre altres la conveniència que els òrgans de govern advoquessin per una major transparència en relació amb la publicitat de les preses de raó adoptades, indicant almenys l’import d’adjudicació (diferenciant els impostos indirectes aplicables) i els adjudicataris dels contractes, així com la informació relacionada amb les quanties dels encàrrecs a mitjans propis tramitats per emergència; i l’adopció de les mesures o protocols oportuns que permetin una verificació de la informació publicada a les Plataformes de contractació a fi de reduir els errors i millorar la qualitat de la informació subministrada.
Data de publicació14-07-2022
