• Inici

Notícies Actualitat

 
• «
 
• 1
 
• 2 (current)
 
• 3
 
• 4
 
• 5
 
• 6
 
• »

07.04.2021.
Resolució del Parlament Europeu i Informe de la Comissió Europea

El dia 26 de març de 2021 s'ha publicat en el DOUE, entre altres, la Resolució del Parlament Europeu següent:

- Resolució del Parlament Europeu, de 26 de març de 2019, sobre delictes financers i evasió i elusió fiscals (2021/C 108/02)

El Parlament Europeu efectua una sèrie d'observacions en les quals, després d'afirmar que les normes fiscals vigents sovint no són capaces de seguir el ritme de la creixent velocitat de l'economia i que existeix una necessitat urgent i contínua de reformar les normes, a fi que els règims fiscals internacional, de la Unió i nacionals estiguin preparats per als nous desafiaments econòmics, socials i tecnològics del segle XX, destaca que el Parlament Europeu ha realitzat una contribució substancial a la lluita contra els delictes financers i l'evasió i l'elusió fiscals, com els casos revelats, entre altres, per LuxLeaks, els papers de Panamà, els papers del paradís, les filtracions de Football Leaks, les filtracions de les Bahames i els escàndols de CumEx.

En concret, pel que fa a la contractació pública, el Parlament Europeu, "demana a les institucions de la Unió i als estats membres que s'assegurin que els contractes públics no facilitin l'elusió fiscal per part dels proveïdors"; i en aquest sentit, assenyala que els estats membres han de controlar i garantir que les empreses o altres entitats jurídiques participants en licitacions i contractes públics no participin en frau fiscal, evasió fiscal i PFA (planificació fiscal abusiva).

D'altra banda, demana a la Comissió que aclareixi les pràctiques de contractació vigents en el marc de la Directiva sobre contractació pública de la Unió i que, en cas necessari, proposi una actualització de la directiva que no prohibeixi l'aplicació de consideracions relacionades amb els impostos com a criteris d'exclusió o fins i tot de selecció en el marc de la contractació pública.

A més, "demana a la Comissió que publiqui una proposta que obligui als estats membres a garantir que els operadors econòmics que participin en procediments de contractació pública compleixin un nivell mínim de transparència en matèria fiscal, en particular la publicació d'informes per país i l'existència d'estructures de propietat transparents".

Així mateix, demana als estats membres que adoptin un conjunt únic de contramesures enèrgiques, incloses retencions fiscals, l'exclusió de procediments de contractació pública, més requisits d'auditoria i l'aplicació de les normes automàtiques sobre SEC a les empreses presents en jurisdiccions no cooperadores incloses en la llista, llevat que els contribuents al·leguin que desenvolupen activitats econòmiques reals.

També, demana a la Comissió i als estats membres que reconeguin i abordin el risc de conflicte d'interessos que es deriva de la prestació de serveis d'assessoria jurídica, assessoria fiscal i auditoria quan s'assessora tant a clients empresarials com a autoritats públiques, per la qual cosa assenyala que un conflicte d'interessos pot adoptar diverses formes, com per exemple contractes públics que requereixen la prestació d'assessorament remunerat per aquests serveis, la prestació d'assessorament informal o no remunerat, grups oficials d'assessors i experts, o portes giratòries.


Així mateix, es pot destacar que aquest mes de març la Comissió Europea ha emès l'Informe següent:

- Informe de la Comissió sobre les negociacions relatives a l'accés de les empreses de la Unió als mercats de tercers països en àmbits regulats per la Directiva 2014/25/UE

En aquest Informe, que es presenta al Consell d'acord amb el que disposen els articles 85.1 i 86.2 de la Directiva 2014/25/UE, relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals -sobre ofertes que continguin productes originaris de tercers països i relacions amb tercers països en relació amb contractes d'obres, subministrament i serveis, respectivament-, la Comissió presenta els principals avenços des de 2009 pel que fa a l'accés de les empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països en àmbits regulats per la Directiva de serveis públics, així com pel que fa a les oportunitats de contractes de serveis en tercers països.

Més en particular, l'Informe "fa balanç dels avenços en l'obertura de l'accés d'empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països des de l'adhesió de nous membres a l'Acord sobre Contractació Pública (ACP), de caràcter plurilateral, de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)". Així mateix, l'informe "proporciona informació sobre els resultats de les negociacions comercials bilaterals o regionals en matèria d'accés de les empreses de la Unió als mercats de contractació de tercers països en els sectors de serveis públics", oferint la Comissió una descripció detallada de l'estat d'aplicació dels acords de lliure comerç (ALC) en els seus informes anuals al respecte.

Així, l'Informe conclou que la Unió Europea "promou des de fa molts anys l'obertura dels mercats de contractació mitjançant l'eliminació de barreres"; i en aquest sentit, "continua donant suport a l'adhesió de nous membres a l'ACP, que continua sent l'instrument fonamental per obrir els mercats internacionals de contractació en el si de l'OMC". Paral·lelament, la Unió Europea continua negociant i aplicant ambiciosos acords comercials bilaterals i regionals, ja que aquests esforços a nivell multilateral i bilateral permetran a les empreses de la Unió beneficiar-se de més oportunitats, fins i tot en els sectors dels serveis públics, sobre la base de la transparència, el tractament nacional i la no-discriminació.

06.04.2021.
La possibilitat d'esmena de les proposicions presentades

Què passa quan un licitador s’equivoca en la presentació de l’oferta? Què passa quan la proposició presentada té una errada? Es poden demanar aclariments? El licitador la pot esmenar?

El nostre ordenament jurídic, la jurisprudència i la doctrina han diferenciat entre la rectificació de defectes o errors en la documentació administrativa i la rectificació de defectes i errors que afecten les proposicions ja presentades. Mentre que en el primer cas s’han mostrat flexibles, i han admès una absoluta possibilitat d’esmenar, en el segon supòsit han estat sempre molt restrictius, i han exigit més rigor en la determinació i la concreció de quan es pot admetre una rectificació d’errors en les ofertes presentades.

Fins i tot el Tribunal Suprem ha estat molt caut a l’hora de pronunciar-se sobre l’esmena d’errors i omissions en l’oferta, i ha admès la possibilitat d’esmenar sempre que els errors siguin purament formals i de fàcil correcció, com pot ser la manca o l’error en alguna signatura o la falta d’acreditació documental d’algun criteri d’adjudicació invocat, i ha rebutjat postures extremadament formalistes que comportin excloure els licitadors per defectes formalistes fàcilment esmenables, perquè entén que es contravindria el principi de lliure concurrència (STS 4703/2004, de 2 de juliol).

En la mateixa línia, la jurisprudència comunitària es mostra a favor d’admetre aquesta rectificació d’errors en la fase d’admissió d’una manera molt àmplia, però és contrària a la possibilitat de correcció quan els defectes afecten les ofertes, i considera que només s’han d’admetre aclariments o correccions d’errors materials manifestos, sempre respectant el límit que aquests no suposin una nova oferta.

La Sentència del TSJUE d’11 de maig de 2017, en l’assumpte C 131/16, estableix que l’oferta inicial només es pot corregir excepcionalment per esmenar errors materials manifestos, a condició que aquesta modificació no equivalgui a proposar en realitat una nova oferta, i incideix en el respecte al principi d'igualtat:

"El principio de igualdad de trato […] debe interpretarse en el sentido de que se opone a que, en el marco de un procedimiento de adjudicación de un contrato público, la entidad adjudicadora requiera a un licitador para que aporte los documentos y declaraciones cuya presentación exigiese el pliego de condiciones y que no hayan sido remitidos en el plazo fijado para presentar las ofertas. En cambio, el referido artículo no se opone a que la entidad adjudicadora requiera a un licitador para que aclare una oferta o para que subsane un error material manifiesto del que adolezca dicha oferta, a condición, no obstante, de que dicho requerimiento se envíe a todos los licitadores que se encuentren en la misma situación, de que todos los licitadores sean tratados del mismo modo y con lealtad y de que esa aclaración o subsanación no equivalga a la presentación de una nueva oferta, extremo que corresponde verificar al órgano jurisdiccional remitente."

Per tant, podrem demanar aclariments en relació amb les ofertes tant econòmiques com tècniques sempre que aquest aclariment no comporti un tractament de favor per al licitador en detriment de la resta, en el sentit que aquesta possibilitat que es dona al licitador per aclarir/esmenar no pugui donar lloc que, després de conèixer la resta d’ofertes, el licitador pugui alterar la proposta formulada inicialment.

El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP), en la recent Resolució 11/2021, de 14 de gener, deixa clar que la possibilitat d’esmenar la proposició presentada per part dels licitadors no és un dret d’absolut de les empreses licitadores, sinó una potestat excepcional de l’òrgan de contractació que mai no pot comportar modificar, completar o canviar l’oferta presentada amb posterioritat a la data d’acabament de la presentació, sinó simplement corregir errors materials manifestos o aclarir dubtes que es desprenguin de la documentació inclosa en la proposició que es puguin dissipar fàcilment.

Així doncs, no podem acceptar rectificacions de les ofertes que vagin més enllà d’errors que afectin defectes o omissions de caràcter fàctic o merament formals, ja que en aquest cas estaríem acceptant de manera implícita la possibilitat de modificar substancialment les ofertes un cop ja han estat presentades, i això trenca els principis fonamentals de la contractació pública com són la no discriminació, la igualtat de tracte i la transparència.

La possibilitat de sol·licitar aclariments en les proposicions presentades té com a límit que l’aclariment no suposi una modificació de l’oferta, entenent modificada una oferta quan se'n varia el sentit inicial o s’hi incorporen termes inicialment no previstos, així doncs, només s’ha de circumscriure als supòsits en què l’error que presenta la proposició del licitador es pot saber amb la lectura de l'oferta o amb la documentació que l’acompanya, i que la correcció no admet més d’una possibilitat.

En aquest sentit es manifesta el TACRC en la Resolució 393/2017, de 28 d’abril, i apunta que quan hi ha errors en les proposicions presentades ens trobem davant d’una qüestió eminentment casuística que exigeix examinar les circumstàncies concretes de cada cas, fet que comporta determinar la naturalesa i l’abast de l’error, les determinacions dels plecs i, sobretot, els efectes que produirà sobre l’oferta l’esmena o la modificació que en cada cas seria necessària per salvar l’error.

En conclusió, per a cada cas concret haurem de veure si la correcció de l’oferta pretesa entra en els límits d’esmena i no comporta un canvi d’oferta, i per ser així s'haurà de tractar d’una errada que pugui ser esmenada mitjançant un mer examen de l’oferta amb una única solució possible quant a la correcció, ja que en cas contrari estaríem, en realitat, davant d’una modificació inadmissible de l’oferta presentada.
Article: Èlia Vilaseca Arquès

25.03.2021.
Sentència del Tribunal Constitucional que estima parcialment el recurs d'inconstitucionalitat contra la LCSP

El Ple del Tribunal Constitucional, per unanimitat, ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern de la Comunitat Autònoma d'Aragó contra diversos preceptes de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

Tal com s'assenyala en la Nota informativa núm. 26/2021 del Tribunal Constitucional, "la sentència (...) aborda com a qüestió essencial determinar si la competència estatal per dictar les bases en matèria de contractació administrativa a l'empara de l'art. 149.1.18 CE s'ha exercit, com addueix el Govern aragonès, en perjudici de les competències autonòmiques de desenvolupament legislatiu i execució o de la seva potestat d'autoorganització en els termes que ha precisat el Tribunal; o s'ha traduït, en alguns casos, en l'establiment de normes de caràcter supletori".

En relació amb la qüestió de fons, el Ple analitza de forma sistemàtica la doctrina sobre què s'ha d'entendre per legislació bàsica en matèria de contractació, així com la relativa a la potestat autonòmica d'autoorganització. En aplicació d'aquesta doctrina i de l'establerta en relació amb el principi d'unitat de mercat es declaren inconstitucionals l'exclusió de l'eficàcia extraterritorial de les decisions sobre classificació adoptades pels òrgans competents autonòmics, o l'obligació imposada als ens locals de publicar els seus perfils en una única i concreta plataforma de contractació. Igualment, per incórrer en una regulació de detall que només incidentalment té relació amb els principis de la contractació pública, es declaren que no són conformes a l'ordre constitucional de competències alguns aspectes relatius a l'òrgan competent per declarar la prohibició de contractar; el contingut dels plecs de clàusules administratives particulars; la definició de prescripció o especificació tècnica; la decisió de no publicar determinades dades sobre la celebració del contracte; les subfases en el concurs de projectes; o l'habilitació normativa en matèria d'ús de mitjans electrònics, informàtics o telemàtics. Així mateix, altres preceptes impugnats són considerats bàsics "sempre que la remissió normativa, prevista en la LCSP, s'entengui efectuada a favor de l'Administració competent en cada cas i sense que això signifiqui prejutjar l'instrument normatiu que puguin utilitzar les comunitats autònomes".

A més, com també s'assenyala en aquella mateixa Nota informativa, la sentència delimita l'articulació de les competències de l'Estat en matèria de procediment administratiu comú i de contractació administrativa, atesa l'existència de preceptes que, juntament amb la seva naturalesa procedimental, tenen com a finalitat específica garantir els principis generals de la contractació pública (sanció de la falta de publicació de l'anunci de licitació; objecte, mesures cautelars i accés a l'expedient de contractació en la fase del recurs especial). Per contra, es consideren que no són conformes a l'ordre constitucional de competències "la regulació de terminis concrets, la qual té un caràcter accessori o complementari, de naturalesa procedimental, per la qual cosa només de forma indirecta guarda connexió amb els principis bàsics de contractació pública".

22.03.2021.
supòsits concurrents de concessions demanials i contractes de concessions de serveis.

INSTRUCCIÓ 1/2021, d'11 de març, conjunta de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i de la Direcció General de Contractació Pública en relació amb els supòsits concurrents de concessions demanials i contractes de concessions de serveis.
El contracte de concessió de serveis és un dels tipus contractuals regulats a la normativa de contractació del sector públic, actualment la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. D'acord amb l'article 15 de la Llei esmentada, el contracte de concessió de serveis és aquell en què un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d'un servei, la prestació del qual sigui de la seva titularitat o competència, i la contrapartida del qual estigui constituïda pel dret a explotar els serveis objecte del contracte o per aquest dret acompanyat del de percebre un preu.

La concessió demanial o de domini públic és una figura jurídica que regula expressament el supòsit d'ús privatiu per tercers d'espais de domini públic, en què l'Administració conserva en tot cas la seva titularitat, així com les potestats de policia necessàries per assegurar que es compleixen les condicions de la concessió i la indemnització del bé concedit. Les concessions de domini públic sobre béns titularitat de la Generalitat de Catalunya estan regulades per la legislació patrimonial de les administracions públiques, concretament, per l'article 29 del text refós de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/2002, de 24 de desembre; pel Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol (articles 65 a 81), i per les disposicions de caràcter bàsic de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques.

L'article 91.4 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, de caràcter bàsic, estableix que quan l'ocupació d'un bé de domini públic és accessòria a un contracte de concessió de serveis, aquest contracte esdevé títol habilitant i, per tant, resulta innecessari sotmetre's al procediment patrimonial d'adjudicació d'una concessió demanial. En aquests casos, la concessió de domini públic està vinculada al contracte de concessió del servei a efectes d'atorgament, duració, vigència i transmissibilitat.

Això implica que la normativa aplicable en el cas d'ocupacions de béns de domini públic que es duguin a terme en virtut d'un contracte de concessió de serveis és la normativa reguladora dels contractes del sector públic, i la legislació patrimonial és d'aplicació subsidiària, tal com també recull l'article 72.2 del Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol. Per tant, en aquests casos no és necessària la tramitació d'un expedient patrimonial d'atorgament d'una concessió de domini públic, i correspon a l'òrgan de contractació que escaigui, i no a la persona titular en matèria de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, atorgar la concessió de domini públic, atès el caràcter accessori d'aquesta respecte del contracte de concessió de serveis a la qual es vincula als efectes d'atorgament, durada, vigència i transmissibilitat.

No obstant això, cal tenir en compte que d'acord amb l'article 22 a), d) i e) del Decret 43/2019, de 25 de febrer, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya té atribuïdes, entre d'altres funcions, la de supervisar i impulsar la tramitació dels expedients corresponents a l'explotació del patrimoni immobiliari, com els de concessions demanials, així com la d'exercir la inspecció i el control del patrimoni immobiliari i l'administració, explotació i defensa extrajudicial d'aquest, d'acord amb les competències establertes a l'article 78 del Reglament de la Llei de patrimoni de la Generalitat, aprovat pel Decret 323/1983, de 14 de juliol.

La Junta Consultiva de Contractació Administrativa, després d'analitzar els diferents règims reguladors de les concessions de serveis i de les concessions demanials, va recomanar que, en aquests supòsits, tot i no ser necessària la tramitació d'un expedient de concessió demanial, sí que es podria entendre adient informar la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya d'aquelles concessions de serveis que comportin una concessió demanial sobre béns que formen part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, ateses les funcions que corresponen a la dita Direcció General.

D'acord amb les competències atribuïdes pel Decret 43/2019, de 25 de febrer, de reestructuració del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya en matèria de supervisió, inspecció i control del patrimoni immobiliari, i a la Direcció General de Contractació Pública pel que fa a l'establiment de criteris en matèria de contractació pública, dicto aquesta Instrucció.



Primera. Finalitat de la Instrucció

Aquesta Instrucció té com a finalitat concretar mecanismes que garanteixin la correcta protecció del patrimoni immobiliari públic en el cas dels contractes de concessió de serveis que de manera accessòria comporten l'ocupació d'un bé de domini públic titularitat de la Generalitat de Catalunya.



Segona. Àmbit d'aplicació

Aquesta Instrucció s'aplica a la fase preparatòria i d'adjudicació dels procediments d'atorgament de concessions de serveis per part de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, sempre que l'execució del contracte comporti de manera accessòria una habilitació per a l'ocupació d'un bé immoble de domini públic de la Generalitat de Catalunya.



Tercera. Comunicació a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya

En la fase preparatòria del procediment d'adjudicació, l'òrgan promotor del contracte, l'òrgan de contractació o la unitat de gestió del patrimoni del departament o entitat del sector públic, ha de comunicar electrònicament a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya l'inici de les actuacions per a l'adjudicació dels contractes de concessió de serveis que comportin de manera accessòria l'habilitació per a l'ocupació d'un bé de domini públic. Correspon a cada departament o entitat pública designar la unitat a la qual correspon realitzar aquestes comunicacions.

En la dita comunicació, s'ha de descriure l'objecte del contracte de concessió de serveis i s'ha d'identificar el bé de domini públic que de manera accessòria serà objecte d'ocupació i indicar durant quin termini.

En el termini màxim de deu dies des de la comunicació, la Direcció General del Patrimoni pot emetre un informe, que no tindrà caràcter vinculant. La no emissió de l'informe en el termini assenyalat no suposa un obstacle a la continuïtat del procediment d'adjudicació del contracte de concessió de serveis.

Igualment, i a l'efecte del compliment legal d'inclusió de les dades pertinents a l'Inventari de béns i drets de la Generalitat de Catalunya, la direcció de serveis de cada departament ha de comunicar a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya la resolució d'adjudicació i la formalització del contracte de concessió de serveis.



Quarta. Expedient de contractació

L'informe de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya no forma part de l'expedient de contractació. No obstant això, a la memòria justificativa de l'expedient l'òrgan de contractació ha de deixar constància que s'ha realitzat la comunicació a la qual es refereix l'apartat anterior i que la dita Direcció General ha emès o no un informe dins del termini.



Cinquena. Canvis d'afectació

Qualsevol canvi en l'afectació del bé de domini públic objecte d'ocupació en virtut d'un contracte de concessió de serveis s'ha de comunicar immediatament a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.



Sisena. Publicació

Atesos els destinataris i els efectes que produeix aquesta Instrucció, aquesta s'ha de publicar electrònicament a la pàgina web del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i al Portal de contractació pública de la Generalitat (https://contractacio.gencat.cat), així com al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb el que disposa l'article 7.2 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.



Setena. Entrada en vigor

Aquesta Instrucció té efectes a partir de la data de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.



Barcelona, 11 de març de 2021



Francesc Sutrias Grau

Director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya



Mercè Corretja Torrens

Directora general de Contractació Pública

17.03.2021.
Instrucció 1/2021, d'11 de març, conjunta de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i de la Direcció General de Contractació Pública en relació amb els supòsits concurrents de concessions demanials i contractes de concessions de

El dia 16 de març de 2021 s'ha publicat en el DOGC aquesta Instrucció, que té com a finalitat concretar mecanismes que garanteixin la correcta protecció del patrimoni immobiliari públic en el cas dels contractes de concessió de serveis que de manera accessòria comporten l'ocupació d'un bé de domini públic titularitat de la Generalitat de Catalunya, i s'aplica a la fase preparatòria i d'adjudicació dels procediments d'atorgament de concessions de serveis per part de l'Administració de la Generalitat i del seu sector públic, sempre que l'execució del contracte comporti de manera accessòria una habilitació per a l'ocupació d'un bé immoble de domini públic de la Generalitat de Catalunya.

Així, s'indica que en la fase preparatòria del procediment d'adjudicació, l'òrgan promotor del contracte, l'òrgan de contractació o la unitat de gestió del patrimoni del departament o entitat del sector públic, ha de comunicar electrònicament a la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya l'inici de les actuacions per a l'adjudicació dels contractes de concessió de serveis que comportin de manera accessòria l'habilitació per a l'ocupació d'un bé de domini públic. En aquest sentit, s'assenyala que en la dita comunicació, s'ha de descriure l'objecte del contracte de concessió de serveis i s'ha d'identificar el bé de domini públic que de manera accessòria serà objecte d'ocupació i indicar durant quin termini. Així mateix, també s'assenyala que, en el termini màxim de deu dies des de la comunicació, la Direcció General del Patrimoni pot emetre un informe, que no tindrà caràcter vinculant i que no forma part de l'expedient de contractació, si bé a la memòria justificativa de l'expedient l'òrgan de contractació ha de deixar constància que s'ha realitzat la comunicació esmentada i de si la Direcció General del Patrimoni ha emès o no un informe dins del termini.

Aquesta Instrucció té efectes a partir de la data de la seva publicació al DOGC.

10.03.2021.
Línia de préstecs en condicions preferents per al finançament a petites i mitjanes empreses

ANUNCI relatiu a l'Addenda de 26 de febrer de 2021 a l'anunci pel qual es fa pública la normativa específica de la línia de préstecs en condicions preferents per al finançament a petites i mitjanes empreses gestionada per l’Institut Català de Finances (ICF) dins del Programa Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020.
Per la present publicació es procedeix a la modificació parcial dels següents apartats de l'anunci, els quals se substituiran pels redactats següents:



1. Objecte

“L'objecte d'aquest anunci és fer públiques les característiques i requisits de la línia de préstecs en condicions preferents a petites i mitjanes empreses.

La línia estarà dotada amb 253.899.666,00De l'import total de la línia, 70.000.000,00 euros serán assignats de forma exclusiva al finançament temporal de capital circulant de les pimes, com a mesura temporal per donar una resposta eficaç a la crisi de la COVID-19 (en endavant, sublínia COVID-19). ICF podrà augmentar l'import total de la línia en aplicació de l'establert als articles 44 i 45 del Reglament (UE) núm. 1303/2013.

L'horitzó temporal de la sublínia COVID-19 serà fins el 31 de març de 2021 (inclòs) o fins l'esgotament de l'import assignat a la sublínia. Les operacions de finançament de la resta de la línia tindran un horitzó temporal fins el 31 de maig de 2023 o fins l'esgotament dels fons disponibles.”

El punt s) de l'apartat 3.1 de la disposició 3.Requisits mínims per poder sol·licitar préstecs

“s) En el cas que l'empresa sol·liciti finançament de la sublínia COVID-19, haurà de justificar que es troba davant d'una necessitat sobtada de liquiditat com a conseqüència del brot de COVID-19. Es considerarà justificat, si es compleix qualsevol de les següents:

i. Si l'empresa ha cessat temporalment la seva activitat principal en compliment de les mesures de contenció indicades al Real Decret 463/2020, de 14 de març o a les seves modificacions i pròrrogues.

ii. Si la suma de la facturació durant l'any 2020 ha sofert una reducció igual o superior al 15% respecte de la facturació del mateix període de l'exercici de 2019.”



S'acompanya el text refós de l'anunci inicial incorporant la present addenda. L'addenda s'aplicarà a totes les sol·licituts presentades a partir de la data de la publicació de la present.



TEXT REFÓS DE L'ANUNCI, pel qual es fa pública la normativa específica de la línia de préstecs en condicions preferents per al finançament a petites i mitjanes empreses gestionada per l'Institut Català de Finances (ICF) dins del Programa Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020, incorporant les modificacions de 14 de maig de 2018, de 3 d'agost de 2018, de 15 de març de 2019, de 4 de maig de 2020, 18 de setembre de 2020, 24 de novembre de 2020 i 26 de febrer de 2021.



L'Estratègia Europa 2020 fixa el marc general d'actuació on s'ha d'enfocar l'esforç de la política de cohesió europea, que financen els fons estructurals i d'inversió europeus, entre ells, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Dins del Programa Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020, dins de la prioritat d'inversió 3.4 de recolzament de la capacitat de les Pimes per créixer en mercats regionals, nacionals i internacionals, i en processos d'innovació, s'ha inclòs el desenvolupament d'una línia de finançament per a PIMEs, cofinançada al cinquanta per cent pel FEDER.

La disposició addicional tercera del text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat pel Decret Legislatiu 4/2002, de 24 de desembre, introduïda per l'apartat 4 de l'article 189 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni, estableix: “Es confereixen a l'Institut Català de Finances les tasques d'execució dels instruments financers del Programa operatiu de Catalunya Feder 2014-20 (Decisió CE 2015-894) en els termes de l'article 38.4.c del Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell, i se l'habilita perquè adopti les mesures oportunes per a assegurar la bona gestió dels instruments financers del dit programa.”

D'aquesta forma, durant l'any 2017 es va posar a disposició de les petites i mitjanes empreses un instrument financer en condicions preferents per mitjà de l'Institut Català de Finances (ICF) cofinançat amb el FEDER dins del Programa Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020.

De forma sobrevinguda, la crisis del coronavirus o brot de COVID-19, ha afectat els Estats membres de la Unió Europea de forma sobtada i dramàtica, amb un impacte potencial de primer ordre en les seves societats i les seves economies. Aquesta crisis dificulta el creixment econòmic degut a que l'activitat econòmica es desaccelera dràsticament. Això es pot veure agravat per limitacions de liquiditat per les dificultats dels empresaris per pagar als seus proveïdors i empleats. Espanya va decretar l'estat d'alarma el passat 14 de març de 2020, que suposa la restricció de moviments i el tancament de nombroses activitats empresarials.

Aquestes circumstàncies han portat a una situació excepcional que es necessari abordar amb mesures específiques per recolzar i protegir a les economies, empreses i treballadores, i en concret a les pimes, que solen tenir marges més reduïts per esmorteir les conseqüències de la crisis.

En conseqüència, el Parlament Europeu ha aprovat una “Iniciativa d'inversió en resposta al coronavirus” destinada a fomentar les inversions mitjançant les reserves d'efectiu disponibles en els Fons Estructurals i d'Inversió Europeus, i entre ells, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). S'introdueix en els Reglaments 1303/2013 i 1301/2013 la possibilitat que el FEDER recolzi el finançament temporal de capital circulant de les pimes, quan sigui necessari com a mesura temporal per donar una resposta eficaç a una crisi de salud pública. En el mateix s'indica que es considera que s'ha produït la crisi de salut pública si ho reconeix oficialment l'Estat membre, com és el cas d'Espanya amb la declaració de l'estat d'alarma per a la gestió de la situació de crisis sanitària ocasionada pel COVID-19 (RD 463/2020 de 14 de març).

Vista l'afectació de la crisi sanitària de la COVID-19 a les empreses que operen a Catalunya, es considera necessari incloure en l'instrument financer desplegat per l'Institut Català de Finances, el finançament de capital circulant de les pimes com a mesura temporal per donar una resposta eficaç la crisi del CODVID-19 i preservar la continuïtat de l'activitat econòmica durant i després del brot. En aquest sentit, s'establirà un import inclòs a l'import global de la línia, que s'assignarà exclusivament a l'atorgament de préstecs d'empreses que hagin sofert una necessitat sobtada de liquiditat com a conseqüència del brot de la COVID-19.

La Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya ha acordat realitzar una modificació del Pla Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020 per potenciar les actuacions específiques per combatre els efectes del brot de COVID-19, incrementant l'aportació dels recursos del FEDER assignats a l'instrument financer en 70 milions d'euros. Consequentment, l'Institut Català de Finances, gràcies a l'augment de la dotació de FEDER, juntament amb l'aplicació de l'article 44 del Reglament (UE) núm. 1303/2013, augmenta l'import total de la línia fins aproximadament 253 milions d'euros, del quals, 70 milions d'euros estaran dedicats a finançar temporalment el capital circulant de les pimes, com a mesura per combatre la crisi de la COVID-19.

En compliment amb els requisits de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, en matèria de publicitat, el present anunci de convocatòria es va notificar a la Base de Dades Nacional de Subvencions, amb el codi ID 423839.Atès que a l'ICF i la seva activitat li són aplicables l'establert al Text refós de la Llei de l'Institut Català de Finances, aprovat per Decret Legislatiu 4/2002, de 24 de desembre.

Atesos el Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell; i l'ordre HFP/1979/2016 de 29 de desembre.

Atesos Reglament (UE) 2020/460 i el Reglament (UE) 2020/558, que modifiquen el Reglament (UE) 1303/2013 i 1301/2013.

Atesos el Reglament (CE) núm. 1407/2013, de 18 de desembre, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea als ajuts de minimis (DOUE L 352, de 24.12.2013); el Reglament (UE) núm. 651/2014, de 17 de juny, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat (DOUE L 187/1, de 26.6.2014);

Atesa la Comunicació de la Comissió Europea, de 19 de març de 2020, del Marc Temporal relatiu a les mesures d'ajut estatal destinades a recolzar l'economia en el context de l'actual brot de la COVID-19, i la Decisió de la Comissió Europea SA. 56851 (2020/N) Espanya – règim paraigües – Marc Temporal Nacional d'ajuts d'Estat en forma de subvencions directes, bestretes reemborsables, avantatges fiscals, garanties sobre préstecs i bonificació del tipus d'interès de préstecs en el context actual de brot de COVID-19, de 2.4.2020. Es fan públiques les característiques i requisits de la línia de préstecs en condicions preferents per al finançament a petites i mitjanes empreses gestionada per l'Institut Català de Finances (ICF) dins del Programa Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020 que es publiquen a continuació:



Característiques i requisits de la línia de préstecs en condicions preferents per al finançament a petites i mitjanes empreses gestionada per l'Institut Català de Finances (ICF) dins del Programa Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020.



Disposicions generals



1. Objecte

L'objecte d'aquest anunci és fer públiques les característiques i requisits de la línia de préstecs en condicions preferents a petites i mitjanes empreses.

La línia estarà dotada amb 253.899.666,00De l'import total de la línia, 70.000.000,00 euros serán assignats de forma exclusiva al finançament temporal de capital circulant de les pimes, com a mesura temporal per donar una resposta eficaç a la crisi de la COVID-19 (en endavant, sublínia COVID-19). ICF podrà augmentar l'import total de la línia en aplicació de l'establert als articles 44 i 45 del Reglament (UE) núm. 1303/2013.

L'horitzó temporal de la sublínia COVID-19 serà fins el 31 de març de 2021 (inclòs) o fins l'esgotament de l'import assignat a la sublínia. Les operacions de finançament de la resta de la línia tindran un horitzó temporal fins el 31 de maig de 2023 o fins l'esgotament dels fons disponibles.



2. Empreses destinatàries

Poden sol·licitar aquests préstecs les micro, petites i mitjanes empreses:

a) que tinguin un mínim de 5 treballadors o que el volum de facturació anual i el seu balanç siguin iguals o superiors a 1 milió d'euros,

b) i que tinguin menys de 250 treballadors i un volum de facturació inferior a 50 milions d'euros o un balanç inferior a 43 milions d'euros,

El compliment dels llindars anteriors s'ha de realitzar d'acord amb el mètode indicat a la definició de PIME de la Comissió Europea establerta a la Recomanació de la Comissió (2003) 1422, de 6 de maig de 2003. En el cas de les microempreses, també podran sol·licitar aquests préstecs en el cas en que el llindar establert al punt a) es compleixi durant el darrer exercici.



3. Requisits mínims per poder sol·licitar préstecs

3.1 Amb caràcter general, els sol·licitants han de complir els requisits següents:

a) En el cas d'empreses amb 50 o més treballadors, han de complir amb la quota legal de reserva de llocs de treball que preveu l'article 42.1 del Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre (BOE núm. 289, de 3.12.2013) o amb les mesures alternatives de caràcter excepcional del Reial decret 364/2005, de 8 d'abril (BOE núm. 94, de 20.04.2005) i del Decret 322/2011, de 19 d'abril (DOGC núm. 5864, de 21.04.2011).

b) Estar al corrent de compliment de les obligacions tributàries davant qualsevulla administració pública, així com de les obligacions davant la Seguretat Social, al llarg de tot el procediment d'estudi i aprovació del préstec en qüestió.

c) No estar subjectes a una ordre de recuperació pendent, després d'una decisió de la Comissió Europea declarant un ajut il·legal i incompatible amb el mercat comú.

d) Complir els requisits que estableixen els articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (DOGC núm. 2553, de 9.1.1998).

e) No haver estat sancionats durant l'any anterior a aquesta publicació, en resolució ferma, per la comissió d'infracció greu en matèria d'integració laboral de discapacitats, o molt greu en matèria de relacions laborals o en matèria de seguretat i salut en el treball, de conformitat amb el Text refós de la Llei sobre infraccions i sancions de l'ordre social, aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost (BOE núm. 189, de 8.8.2000).

f) Les empreses amb una plantilla igual o superior a 25 persones han d'indicar els mitjans per prevenir i detectar casos d'assetjament sexual i d'assetjament per raó de sexe, i per intervenir-hi als seus centres de treball, d'acord amb els agents socials, de conformitat amb la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista (DOGC núm. 5123, de 2.5.2008).

g) Disposar d'un sistema d'organització i de gestió de la prevenció, d'acord amb la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (BOE núm. 269, de 10.11.1995); el Reial decret 39/1997, d'17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció (BOE núm. 27, de 31.1.1997), així com d'acord amb les modificacions posteriors que introdueix la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals (BOE núm. 298, de 13.12.2003).

h) Complir l'obligació de respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats a l'àmbit laboral i amb aquesta finalitat adoptar mesures adreçades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre homes i dones.

i) No haver superat, com a única empresa, la quantitat màxima d'ajuts de minimis que pot rebre una empresa en el període de 3 exercicis fiscals.

j) No haver sol·licitat ni rebut qualsevol altre ajut per finançar el mateix projecte.

k) No tenir la consideració d'empresa en situació de crisi, d'acord amb la definició inclosa a les directrius comunitàries sobre ajuts estatals de salvament i de reestructuració d'empreses en crisi (DOUE 2014/C 249/01, de 31.7.2014). En el cas d'operacions de la sublínia COVID-19, que l'empresa no tingués aquesta consideració a 31 de desembre de 2019 tot i que hagi pogut entrar en situació de crisi arran del brot de COVID-19.

l) En cas que les actuacions ho requereixin, una avaluació de l'impacte ambiental o un pla ambiental.

m) Les actuacions no s'hauran finalitzat materialment, ni s'hauran executat íntegrament a la data de l'aprovació de l'operació. Es considerarà que una actuació no està executada íntegrament quan no tingui meritades totes les despeses associades, i en el cas d'inversions en actius materials, que materialment no estigui finalitzada. En el cas de finançament de circulant, es considerarà en tots els casos que les actuacions no han finalitzat materialment ni s'han executat íntegrament a la data d'aprovació de l'operació.

n) En el cas d'actuacions consistents en un projecte d'inversió, aquesta s'ha de realitzar a Catalunya. En el cas de capital d'explotació, la seu on l'empresa prestatària desenvolupi l'actuació haurà de ser a Catalunya. Quan l'empresa tingui diverses seus o desenvolupi l'activitat en diferents centres, el centre en el qual es desenvolupi la part de l'actuació finançada haurà d'estar situada a Catalunya. Si l'actuació afecta al prestatari o al conjunt de la seva activitat sense distinció, s'entendrà ubicada a prorrata entre els centres afectats. Si no fos possible identificar els centres afectats, l'operació s'entendrà ubicada a la seu social del beneficiari i haurà d'estar ubicada a Catalunya.

o) Complir amb la normativa sobre propietat intel·lectual (RD 1/1996, de 12 d'abril, per el que s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual) en cas d'utilització de qualsevol element susceptible de generar drets d'autor.

p) Les actuacions hauran de tenir, com a mínim, una de les següents característiques (criteris de priorització):

1. Actuacions realitzades per empreses que operin en/o pels àmbits sectorials identificats a la RIS3CAT. Quan l'activitat de l'empresa en o pels següents sectors sigui superior al 20% de la seva activitat total: alimentació, Energia i recursos, Sistemes industrials, Indústries basades en el disseny, Indústries relacionades amb la mobilitat sostenible, Indústries de la salut, Indústries culturals i basades en l'experiència.

2. Actuacions que generin beneficis econòmics o socials a Catalunya (aquelles on la inversió es realitzi a Catalunya o que inclou l'objectiu d'un increment net del nombre de treballadors localitzats a Catalunya).

3. Actuacions amb generació i manteniment d'ocupació, en especial el d'alta qualificació (que inclogui com a objectiu un increment net de treballadors o bé que mantingui l'ocupació si més d'un 15% del total són treballadors amb educació superior).

4. Actuacions amb finançament privat (on l'import del préstec sigui inferior al 70% de l'import de l'actuació elegible).

5. Actuacions amb l'objectiu d'incentivar l'activitat exportadora Catalunya (aquelles on les actuacions estiguin directament relacionades i amb l' objectiu d'incrementar el volum d'exportació).

6. Actuacions en processos d'innovació i desenvolupament de nous productes.

7. Empreses que presentin una necessitat sobtada de liquiditat com a conseqüència del brot de la COVID-19.

q) No trobar-se en cap de les circumstàncies que preveu l'article 13 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

r) Complir les obligacions i no incórrer en els supòsits de prohibició que estableixen els articles 90.bis i 92.bis del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya.

s) En el cas que l'empresa sol·liciti finançament de la sublínia COVID-19, haurà de justificar que es troba davant d'una necessitat sobtada de liquiditat com a conseqüència del brot de COVID-19. Es considerarà justificat, si es compleix qualsevol de les següents:

i. Si l'empresa ha cessat temporalment la seva activitat principal en compliment de les mesures de contenció indicades al Real Decret 463/2020, de 14 de març o a les seves modificacions i pròrrogues.

ii. Si la suma de la facturació durant l'any 2020 hagi sofert una reducció igual o superior al 15% respecte de la facturació del mateix període de l'exercici de 2019.

3.2 El compliment dels requisits d'aquest punt s'ha d'acreditar mitjançant la signatura de la declaració responsable que pot obtenir del web www.icf.cat un cop completat el document de sol·licitud, juntament amb la documentació que ICF requereixi per a la seva anàlisi. Amb el fet de presentar aquesta declaració responsable l'entitat sol·licitant faculta l'ICF per fer, en qualsevol moment, telemàticament o per altres mitjans, les comprovacions necessàries addicionals per verificar la conformitat de les dades d'aquestes declaracions.

En el cas específic de la línia COVID-19, els requisits indicats al punt 3.1.s anterior s'hauran d'acreditar documentalment. L'ICF pot requerir: Impost d'activitats econòmiques (IAE) de l'empresa (o la seva alta si no està obligada), els models 303 (IVA) o registre d'IVA electrònic presentats dels períodes a comparar, models 347 i 349 (operacions amb tercers) de l'exercici 2019, expedients de regulació temporal presentats amb posterioritat al 14 de març, el detall del compte comptable d'ingresos de l'empresa o qualsevol altre documentació vàlida que permeti comprovar el compliment dels requisits.

3.3 En el cas de que l'actuació afecti a vàries empreses vinculades, totes elles hauran d'acreditar el compliment dels requisit indicats.

3.4 No podran ser beneficiàries d'aquesta línia:

a) Les empreses que operin en els sectors de la pesca i l'aqüicultura, regulats pel Reglament (CE) núm. 104/2000 del Consell Europeu i/o pel Reglament (UE) núm. 1379/2013 del Parlament Europeu i del Consell.

b) Les empreses que operin en el sector de la producció agrícola primària inclosos a l'àmbit dels Reglament (UE) Num 1408/2013 i 702/2014 de la Comissió Europea.

c) Les activitats relacionades amb l'exportació a països tercers o estats membres, és a dir, els ajuts directament vinculats a les quantitats exportades, a l'establiment i l'explotació d'una xarxa de distribució o a altres despeses corrents vinculades a l'activitat exportadora.

d) Les que tinguin la consideració d'empresa en situació de crisi, d'acord amb la definició inclosa a les directrius comunitàries sobre ajuts estatals de salvament i de reestructuració d'empreses en crisi (DOUE 2014/C 249/01, de 31.7.2014). En el cas dels préstecs de la línia COVID-19 que se subjectin al Marc Temporal Nacional, només queden excloses les empreses que estiguessin en situació de crisi abans dels 31.12.2019.



4. Condicions dels préstecs

a) Import.

Una empresa destinatària podrà obtenir més d'un préstec, amb els màxims següents:

- Curt termini: 2.000.000€

- Llarg termini: 2.500.000€

- Sublínia COVID-19: 2.000.000€.

- Total màxim per empresa: 6.500.000€

L'import mínim d'un préstec serà:

- Curt termini: 100.000€

- Llarg termini: 150.000€

- Sublínia COVID-19: 250.000€

En cas d'operacions que no siguin de la sublínia COVID-19, l'import del préstec no superarà el 70% de l'import de l'actuació elegible, però excepcionalment i, prèvia justificació per part de l'empresa destinatària, l'ICF podrà augmentar aquest percentatge fins a un màxim del 100%. En cas d'operacions de la sublíniea COVID, l'actuació elegible serà l'import efectivament desemborsat per ICF al sol·licitant.

b) Termini màxim d'amortització.

Curt termini: el termini d'amortització serà de mínim 2 anys i màxim de 5 anys, amb possibilitat d'un període de carència d'amortització de capital d'1 any, inclòs en aquest termini.

COVID-19: el mínim serà d'un any i màxim de 5 anys, amb possibilitat d'un període de carència de fins a 1 any, inclòs en aquest termini.

Llarg termini: el termini d'amortització mínim serà de 5 anys i màxim de 15 anys, amb possibilitat d'un període de carència d'amortització de capital de fins a dos anys, inclòs en aquest termini.

El termini i la carència es determinaran segons la vida de la inversió o projecte, el calendari del projecte, la liquiditat disponible de l'empresa i els principis de bona gestió financera. Les actuacions que siguin únicament de circulant es finançaran a curt termini (màxim 5 anys).

c) Desemborsament.

A les operacions de la sublínia COVID-19, el desemborsament s'efectuará d'una sola vegada en unitat d'acte a la formalització. En aplicació del article 25.bis.11 del Reglament (UE) 1303/2013, no es requerirà documentació per comprovar que el destí de la inversió s'ha utilitzat pels fins previstos. Per tant, no serà necessari aportar factures ni comprovants.

A la resta de préstecs, el desemborsament serà d'una sola vegada o en diversos desemborsaments parcials. En relació amb aquests desemborsaments, s'efectuarà la justificació del destí del finançament d'acord al punt 11 del present anunci i amb el següent ordre:

Factures o altres documents de valor probatori equivalent:

- Prèviament al desemborsament, la prestatària ha de presentar les factures o altres documents de valor probatori equivalent (primera part de la documentació justificativa de la despesa indicada al punt 11 d'aquest anunci).

- En el cas de despeses de nòmines en préstecs de circulant, únicament serà necessari presentar un document amb la llista de les nómines.

- En el cas d'operacions de compra mitjançant escritpura pública, serà suficient la presentació d'una còpia simple de la mateixa, sempre que incloguin la còpia de comprovants bancaris i dels documents de pagaments efectivament realitzats, com per exemple, la còpia dels xecs bancaris o de transferències convenientment annexades al document firmat davant de notari.

- En el cas de desemborsament parcial, el percentatge calculat com la despesa justificada mitjançant factures o equivalents sobre l'actuació finançada ha de ser igual o superior al percentatge calculat com la suma dels desemborsaments del préstec (inclòs aquest darrer) sobre l'import total del préstec.

Comprovants de pagament:

- En el cas de despeses de circulant no associades a inversions s'haurà de presentar els justificants de pagament del les despeses justificades abans del desemborsament corresponent (segona part de la documentació justificativa indicada al punt 11).

- En el cas de despeses d'inversions i de despeses de circulant associades a inversions, abans del nou desemborsament s'haurà d'haver presentat els justificants de pagament corresponents a les despeses dels desemborsaments anteriors que ja s'hagin pagat abans de la sol·licitud de desemborsament. Els justificants dels pagaments de les despeses finançades amb el nou desemborsament s'hauran de presentar posteriorment al desemborsament, preferentment tan aviat com es produeixin els pagaments.

En els casos que ICF ho consideri adequat per la execució de l'actuació, la realització de desemborsaments i la justificació i acreditació del pagament es podrà realitzar en un ordre o termini diferent a l'indicat en els punts anteriors.

d) Amortització.

El préstec s'amortitzarà per períodes vençuts mitjançant el sistema de quota constant de capital (lineal). La periodicitat de les amortitzacions serà mensual o trimestral a criteri de l'ICF.

e) Interès de demora.

El tipus d'interès vigent més el 6%.

f) Comissió d'obertura.

El 0,25% del nominal del préstec, que es podrà reduir en cas d'aplicació del punt j) següent.

g) Amortització anticipada parcial o total.

S'aplicarà una comissió d'amortització anticipada del 0,25% de l'import de capital amortitzat.

Addicionalment, en operacions amb tipus d'interès fix, quan la corba de tipus del mercat interbancari pel termini romanent de l'operació en el moment de la cancel·lació sigui inferior a la corba de tipus vigent a la data de formalització de l'operació, l'ICF carregarà al prestatari la pèrdua econòmica que se li derivaria d'aquesta evolució adversa, els denominats costos de ruptura. En el cas que es produeixi aquesta pèrdua econòmica per l'ICF, es quantificarà com la variació del valor de mercat d'una cobertura de tipus d'interès contractada a la data de formalització del préstec i la corresponent a una nova, calculada a la data de cancel·lació anticipada, per l'import que s'amortitza anticipadament i fins el termini que restaria fins el venciment original del préstec.

h) Garanties.

Les garanties seran les considerades suficients a criteri de l'Institut Català de Finances per al retorn del préstec, i es tindrà en compte el termini del préstec, la capacitat de retorn de la pròpia l'empresa, el grau de cobertura, el valor i l'eficàcia de les garanties. No s'acceptarà com a garantia la pignoració de dipòsits.

i) Tipus d'interès.

El tipus d'interès, amb caràcter general, serà de tipus variable. No obstant, en cas de petició per part del sol·licitant, serà de tipus fix. Totes les operacions de la sublínia COVID-19 seran a tipus variable.

Tipus variable

El tipus d'interès serà l'Euribor a 12 mesos més un percentatge (diferencial) que es determinarà per a cada sol·licitud concreta. Aquest diferencial serà entre un mínim de 0,50% i un màxim de 2,75%.

El valor concret del diferencial es determina en funció de l'anàlisi dels següents factors:

1. El nivell de recursos propis.

2. El nivell de deute financer net.

3. El benefici operatiu.

4. El creixement de la facturació.

5. El nivell de resultats.

6. Historial i incidències de crèdit amb ICF.

7. Les garanties addicionals, en el seu cas, i la seva eficàcia.

8. El termini de l'operació.

9. El tipus d'actuació.

El tipus d'interès es revisarà anualment, s'aplicarà l'Euribor a 12 mesos que s'hagi publicat quatre dies hàbils abans de l'inici del nou període d'interès. Per tot el període de desemborsament, s'aplicarà a cada disposició, i fins al final de la propera revisió, un tipus d'interès igual a l'Euribor a 12 mesos, corresponent a dos (2) dies hàbils anteriors al de la disposició, més el diferencial.

Els valors de l'índex de referència de l'EURIBOR 12m inferiors a zero no es tindran en compte per calcular els interessos i no es deduiran del diferencial pactat. En aquests casos, l'interès aplicable a l'operació coincidirà amb el valor del diferencial acordat per a cada operació.

Tipus fix

El tipus d'interès serà un tipus fix durant tot el termini de l'operació. Aquest tipus serà entre un mínim de 0,75% i un màxim de 6%.

El valor concret del tipus fix es determina en funció de l'anàlisi dels mateixos factors indicats per determinar el valor del diferencial del tipus variable.

j) Reducció per compliment de criteris de priorització.

En cas de puntuació elevada dels criteris de priorització indicats al punt 3.1.p s'aplicarà una reducció de 0,25%, que s'aplicarà a la comissió d'obertura indicada al punt f) anterior.

L'acompliment de cada criteri es valorarà amb 1 punt, i es considera elevada quan obté 3 o més punts en total.

k) Modificació de les condicions econòmiques de la línia de préstecs.

L'ICF es reserva el dret a revisar les condicions econòmiques aplicables a les noves operacions que s'aprovin dins d'aquesta línia en els següents casos:

- En el cas que la línia de finançament no assoleixi el nivell de col·locació previst en el disseny de l'instrument financer (estratègia d'inversió).

- En el cas d'un increment significatiu dels tipus d'interès del mercat financer.

Les condicions vigents en cada moment seran d'aplicació a les noves operacions i es podran aplicar a les modificacions que es formalitzin a partir d'aquest moment.



5. Tipologia de les actuacions objecte de finançament i despeses elegibles

5.1 Seran elegibles les següents tipologies d'actuacions:

a) Capital d'expansió (per exemple, destinat al creixement de l'empresa, l'expansió de capital humà o del capital fix).

b) Capital per enfortir les activitats generals de l'empresa (per exemple, aquelles activitats amb l'objectiu d'estabilitzar i defendre la posició de mercat existent, o l'enfortiment de la capacitat d'explotació).

c) Realització de nous projectes (per exemple, la construcció d'instal·lacions, o noves campanyes de màrqueting, patents o productes nous).

d) Penetració de les empreses existents en nous mercats o noves activitats (per exemple, l'expansió de la varietat de productes i serveis, o l'expansió territorial).

e) Finançament temporal de capital circulant de les pimes, quan sigui necessari com a mesura temporal per donar una resposta eficaç a una crisi de salud pública.

5.2 En totes les tipologies d'actuació, seran elegibles les despeses d'adquisició d'actius materials o immaterials. També seran elegibles les despeses de circulant de l'empresa en els següents casos:

a) Capital d'expansió: les necessitats de circulant per cobrir el creixement de les partides identificades en l'actuació o projecte (per exemple, nòmines, inventaris, despeses comercials, proveïdors, equipament, maquinària, vehicles o qualsevol altre actiu necessari).

b) Capital per enfortir les activitats generals de l'empresa: seran elegibles les despeses de circulant quan es proveeixi a l'empresa amb un finançament estable del circulant per facilitar l'enfortiment de les activitats en general (per exemple, despeses generals, nòmines, inventaris, despeses comercials, proveïdors, equipament, maquinària, vehicles o qualsevol altre actiu necessari).

c) En la resta de tipologies (realització de nous projectes, penetració de nous mercats, noves activitats) seran elegibles les despeses de circulant directament associades al projecte (per exemple, despeses de personal, proveïdors, serveis) i que s'hagin justificat adequadament dins del projecte.

d) En el cas d'operacions de la sublínia COVID-19, no es necessàri aportar proves de l'us que l'empresa en faci, en aplicació de l'article 25.bis.11 del Reglament (UE) 1303/201.

En el cas de finançament de circulant d'empreses no incloses a la sublínia COVID-19, en el moment de l'aprovació, s'haurà de complir que, excepte en casos degudament justificats, la posició global d'ICF de finançament de circulant amb el sol·licitant (calculat amb la inclusió del nou préstec sol·licitat) no superi el 70% del finançament bancari a curt termini més el finançament de total de circulant no disposat de l'empresa (calculat incloent també el nou préstec sol·licitat).

5.3 Despeses elegibles de les actuacions. Han de complir els següents requisits:

a) Les factures o altres justificants de despesa no podran tenir una antiguitat superior a sis mesos, comptats des de la data d'aprovació de l'operació (en el cas que s'hagi aprovat més d'una vegada, es considerarà la data de la primera aprovació).

b) Que no hagin estat pagades abans de la data d'aprovació.

c) Actuacions que es concloguin i es paguin efectivament durant el període establert al contracte de préstec de l'ICF, i en qualsevol cas, durant el període d'elegibilitat del Programa Operatiu FEDER a Catalunya 2014-2020.

d) En cas d'adquisició de terrenys o immobles, cal valoració mitjançant certificat d'empresa taxadora homologada per Banc d'Espanya.

e) Despeses d'actuacions realitzades a Catalunya, d'acord amb el punt 3.1.n anterior.

f) En cas de transmissió de drets de propietat d'empreses, la transmissió ha de produir-se entre inversors independents i s'haurà d'acreditar el valor dels drets transmesos mitjançant un informe de valoració per part d'una empresa especialitzada independent.

g) Bens d'equip de segona mà quan el valor quedi acreditat mitjançant un certificat de taxador independent.

No seran elegibles les següents despeses:

h) Despeses realitzades i/o pagades amb posterioritat al 31 de maig de 2023.

i) Actuacions totalment realitzades i abonades en el moment de realitzar la sol·licitud.

j) Refinançament de deutes o pagament de garanties bancàries o d'altre tipus.

k) Interessos i despeses financeres.

l) Adquisició de terrenys per un import superior al 10% de la despesa total elegible de l'actuació.

m) Despeses que hagin rebut finançament d'altres ajuts o de Fons de la UE.

n) Fluctuacions del tipus de canvi de divises.

o) Impost sobre el valor afegit (IVA).

p) Impostos sobre la renda i de societats.

q) Bens de segona mà, excepte en el cas del punt g) anterior, i contribucions en espècie.

r) Sancions.

s) Despeses de procediments judicials.

t) Avançaments de subvencions o despeses que es reemborsin amb subvencions.

u) Cost de depreciació.

v) A l'adquisició de bens i serveis mitjançant contractes públics: els descomptes efectuats i els pagaments realitzats pel contractista a l'Administració en concepte de taxa de direcció d'obra, control de qualitat o qualsevol concepte que suposi ingressos o descomptes que es derivin de l'execució del contracte.

w) Desmantellament o construcció de centrals nuclears.

x) Despeses per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle procedents de les activitats definides a l'annex 1 de la Directiva 2003/87/CE.

y) Fabricació, transformació i comercialització de tabac, infraestructures aeroportuàries (excepte quan estiguin relacionades amb la protecció del medi ambient).

En el cas d'operacions de la sublínia COVID-19 no li son aplicables cap dels requisits indicats en aquest punt 5.3., en aplicació de l'article 25.bis.11 del Reglament (UE) 1303/2013.



6. Sol·licituds i documentació

6.1 Les sol·licituds s'han de presentar i formalitzar telemàticament per mitjà del formulari que estarà a disposició de les potencials empreses beneficiàries al web de l'ICF (www.icf.cat), juntament amb la documentació que preveu el punt 6.3.

6.2 La signatura de la sol·licitud implica l'autorització a l'ICF per a la funció de comprovació d'ofici de les dades relatives al compliment de les obligacions tributàries amb les administracions públiques, i de les obligacions amb la Seguretat Social.

6.3 Amb el formulari de sol·licitud, que es pot trobar al web de l'ICF, i que inclou la declaració responsable a què fa referència al punt 3.2, s'ha d'adjuntar la documentació següent:

a) Breu explicació i pressupost estimatiu de l'actuació a finançar.

b) Detall dels altres ajuts rebuts i/o sol·licitats per a les mateixes despeses elegibles, si n'hi ha, procedents de qualsevol administració o entitat, públiques o privades, nacionals o internacionals, amb especificació de la quantia, la data d'atorgament i l'ens atorgant. Aquestes dades hauran de ser completades a la declaració responsable que trobarà al web de l'ICF un cop completat el formulari de sol·licitud.

c) Detall, si n'hi ha, dels ajuts de minimis sol·licitats o rebuts en els dos exercicis fiscals anteriors i en l'exercici fiscal en curs, especificant-ne la quantia, la data d'atorgament i l'ens atorgant, que s'ha d'incloure com a declaració annexa a la sol·licitud.

d) Detall, si n'hi ha, dels ajuts en forma de finançament (préstecs o garanties) que s'hagin sotmès al Marc Temporal d'ajuts d'Estat per recolzar l'economia en l'actual brot de COVID-19, inclososos els subjectes a la Decisió de la Comissió SA.56803 (garanties ICO) o SA. 56851 (Marc Temporal Nacional).

e) En el cas d'operacions de la sublínia COVID-19, la documentació acreditativa de que es troba davant d'una necessitat sobtada de liquiditat d'acord amb el punt 3.1.s.

6.4 Un cop completat el full de sol·licitud, l'ICF li demanarà la informació necessària per completar la sol·licitud.



7. Procediment d'atorgament

7.1 El procediment d'atorgament és el de concurrència no competitiva i les sol·licituds seran analitzades conforme els sol·licitants proporcionin tota la informació corresponent per l'anàlisi de la sol·licitud al web de l'ICF i fins a exhaurir el pressupost.

7.2. L'ICF atorgarà els préstecs quan el projecte econòmic de l'empresa sigui viable a criteri de l'ICF i compleixi amb totes les condicions incloses al present anunci. L'ICF considerarà viables els projectes econòmics de l'empresa quan estimi que:

a) l'empresa seguirà disposant dels recursos necessaris per desenvolupar la seva activitat de forma contínua, i

b) l'empresa tindrà la capacitat econòmica suficient per atendre totes les obligacions derivades del finançament.

c) l'empresa tindrà capacitat de seguir obtenint el finançament necessari d'altres finançadors, si fos el cas.

7.3. En el cas d'operacions de la sublínia COVID-19, ICF podrà considerar viables els projectes econòmics de l'empresa en cas que en el moment de l'anàlisi no es compleixin temporalment els requisits indicats al punt 7.2 anterior degut a l'afectació temporal del brot de COVID-19, però si que es cumplien a 31 de desembre de 2019 i quan el projecte de l'empresa es consideri viable a llarg termini.



8. Valoració, tramitació, resolució i notificació als sol·licitants

8.1 La Unitat d'Admissions revisarà si la sol·licitud és complerta, si inclou tota la documentació, i que no hi ha cap error manifest. En el cas que es trobés alguna mancança o incidència l'ICF ho notificarà al sol·licitant electrònicament mitjançant l'eina e-Notum (seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya).

Es requerirà l'entitat sol·licitant perquè en un termini de deu dies naturals adjunti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considerarà que desisteix de la seva petició i es considerarà la sol·licitud com a desestimada.

8.2 L'òrgan tècnic de l'ICF (format per tres persones de la Direcció d'Inversions Creditícies) estudiarà la sol·licitud de finançament, establirà les condicions financeres de l'operació (import, termini, interès i garanties), analitzarà la viabilitat econòmica de l'operació, revisarà l'elegibilitat de l'actuació i en proposarà l'aprovació o la denegació d'acord amb els criteris de caràcter financer i d'elegibilitat.

8.3 La Comissió d'inversions Creditícies de l'ICF resoldrà l'aprovació o la denegació.

8.4. En el cas d'aprovació, L'ICF ho notificarà a l'empresa interessada electrònicament, amb el mateix procediment indicat al punt 8.1.

8.5 En cas que l'ICF resolgui desfavorablement, aquesta resolució s'ha de notificar a l'empresa interessada d'acord amb el procediment que indica al punt 8.1.

8.6. La formalització del contracte de préstec s'haurà de realitzar en un termini màxim de 90 dies des de la comunicació al sol·licitant de la resolució d'atorgament per part de l'ICF. Si la formalització no es celebra per manca d'interès o voluntat del sol·licitant, es considerarà que desisteix de la seva petició i es considerarà la sol·licitud com a desestimada.



9. Publicitat

9.1 D'acord amb l'article 115 del Reglament (UE) núm. 1303/2013, l'acceptació del finançament per part del prestatari comporta la inclusió en la llista pública de beneficiaris, que es publicarà electrònicament o per altres mitjans, de conformitat amb l'article 115.2 de l'esmentat reglament.

9.2 D'acord amb els articles 18 i 20 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276, de 18.11.2003), i amb l'article 5.4 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (BOE núm. 295, de 10.12.2013), la Base de dades nacional de subvencions (BDNS) operarà com a mitjà electrònic per complir les obligacions de publicitat de les subvencions concedides, que haurà d'incloure les dades a les quals es refereix l'article 20.8.b) de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

9.3 D'acord amb l'article 15 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (DOGC núm. 6780, de 31.12.2014), la informació relativa a les subvencions i els ajuts públics concedits, amb indicació de l'import, l'objecte i els beneficiaris/àries, s'ha de publicar a la Seu electrònica. L'article 96 bis, apartat 4, del Decret Legislatiu 3/2002, de 24 de desembre determina que l'obligació establerta per l'article 15.c de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, es fa efectiva amb la tramesa de la informació exigida al Registre de subvencions i ajuts de Catalunya.



10. Revisió i modificació

Hi ha la possibilitat de revisar les operacions ja concedides en els següents casos i prèvia sol·licitud del prestatari:

a) En el cas d'alteració sobrevinguda dels supòsits de fet existents tinguts en compte en el moment d'aplicar els criteris per establir les condicions del préstec, el prestatari haurà de justificar aquesta alteració i podrà proposar a l'ICF qualsevol canvi que, dins la mateixa finalitat, es pugui produir en la destinació del finançament o les seves condicions que, si s'escau, ha de ser expressament autoritzat per l'ICF. En aquest cas, s'aplicaran les condicions de préstecs equivalents segons els criteris d'atorgament de la línia.

b) En casos excepcionals i a sol·licitud del prestatari, quan l'ICF consideri que el prestatari no podrà fer front a les seves obligacions per causes sobrevingudes, l'ICF podrà aprovar la modificació de les condicions econòmiques d'un préstec formalitzat en l'àmbit d'aquesta línia d'acord amb els seus criteris economicofinancers, per tal de possiblitar la bona fi de l'operació de préstec, tot i que les noves condicions poden comportar condicions més beneficioses o oneroses a les inicialment establertes.



11. Justificació

A les operacions de la sublínia COVID-19, el desemborsament s'efectuará d'una sola vegada, i no es requerirà documentació del destí de la inversió. Per tant, no serà necessaris la documentació indicades als punts 11.1, 11.2 i 11.3.

11.1 Les entitats prestatàries de la línia han de justificar l'aplicació dels fons davant de l'ICF. La prestatària haurà de presentar la documentació pertinent en un termini màxim de 45 dies a partir del darrer pagament de despeses de l'actuació.

11.2 Un cop finalitzades les actuacions, les entitats prestatàries hauran d'haver presentat la justificació de l'actuació mitjançant l'aportació dels justificants de despesa per l'import total de l'actuació.

11.3. Les despeses s'han de justificar mitjançant dos tipus de documents:

- factures o altres documents de valor probatori equivalent, que s'han de presentar abans de cada desemborsament segons el punt 4.c d'aquest anunci. També es consideren documents suficients les escriptures de compra intervingudes per notari.

- Comprovants de pagament de les despeses, que s'han de presentar d'acord al punt 4.c d'aquest anunci. Es considerarà comprovada la despesa en cas d'escriptures de compra que esmentin de forma explícita o incloguin la còpia de comprovants bancaris i dels documents de pagaments efectivament realitzats, com per exemple, la còpia dels xecs bancaris o de transferències.

11.4 Igualment, l'entitat prestatària haurà de facilitar qualsevol informació o comprovació relativa al préstec que li pugui requerir l'ICF o qualsevol de les autoritats del Programa Operatiu FEDER a Catalunya.



12. Verificació de les accions justificades

12.1 Les actuacions de verificació per part de l'ICF de les accions justificades podran ser de dos tipus:

a) Verificacions administratives: tenen per objecte garantir que les declaracions justificatives de despeses estiguin acompanyades de la documentació justificativa (factures, extractes bancaris, nòmines, etc.). En el cas d'operacions de la sublínia COVID-19, inclouran la revisió del compliment dels requisits per a ser beneficiari de la mateixa indicats al punt 3.1.s.

b) Verificacions in situ o sobre el terreny: tenen per objecte comprovar la realització efectiva de l'actuació finançada, el compliment de les obligacions de les empreses beneficiàries i la concordança entre els documents originals i els presentats a l'ICF.

12.2 Les empreses que rebin finançament d'aquesta línia s'han de sotmetre a les actuacions de verificació administrativa i sobre el terreny que pugui realitzar l'ICF, la Sindicatura de Comptes de Catalunya, la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya o qualsevol de les autoritats del Programa Operatiu FEDER a Catalunya.



13. Seguiment i control

13.1 L'ICF pot efectuar el seguiment de cada actuació finançada.

13.2 L'ICF pot realitzar les actuacions de seguiment i de control necessàries per garantir que els prestataris donen una destinació correcta al finançament obtingut i per determinar el compliment de les condicions i els requisits que van donar lloc a l'atorgament, així com de les obligacions que s'hi estableixen. Els prestataris resten obligats a facilitar tota la informació que els sigui requerida per l'ICF o qualsevol de les autoritats del Programa Operatiu FEDER a Catalunya.

13.3 Els prestataris estan sotmesos als controls financers que corresponguin, d'acord amb el que estableix l'article 125 del Reglament (UE) núm. 1303/2013, del Parlament Europeu i del Consell.

13.4 L'ICF realitzarà actuacions específiques de control arran de denúncies o de l'existència d'indicis de frau o irregularitats en l'execució de l'activitat finançada.



14. Causes de revocació, de venciment anticipat o de canvi de tipus d'interés.

14.1 L'ICF podrà procedir al venciment anticipat total o parcial del préstec i, si té lloc qualsevol de les següents circumstàncies:

a) L'incompliment en el pagament de quotes per part del deutor per un termini equivalent a tres mesos.

b) Si s'enregistren devolucions de lletres acceptades a càrrec seu, procediments judicials que determinin l'embargament de béns de la seva propietat; anotacions en registres d'impagats (RAI, ASNEF), si cedeixen, alienen, graven o traspassen alguna de les seves explotacions mercantils o industrials, o si fan actes de disposició sobre actius del seu patrimoni per un valor superior al 20% del total dels actius fixes de la prestatària i/o les seves filials, segons valor de mercat d'acord amb taxacions actualitzades, de tal manera que afecti negativament a la solvència de la prestatària, sense la prèvia autorització de l'ICF; o cessen en la seva explotació o activitat.

c) En cas de manca d'execució, de l'actuació finançada, a no ser que rebi una autorització expressa de l'ICF.

d) En cas que s'hagués obtingut una subvenció atorgada per organismes oficials comunitaris, estatals, autonòmics o locals, destinada a l'amortització total o parcial de l'actuació.

e) En cas que la despesa vinculada a l'actuació que es finança no s'hagi realitzat abans de la data estipulada al contracte corresponent.

f) Si té lloc algun altre fet que faci desmerèixer la solvència de la part prestatària o de les garanties prestades.

g) Si la part prestatària no compleix alguna de la resta d'obligacions que s'especifiquin al contracte corresponent.

14.2. L'ICF podrà exigir el reintegrament de la subvenció bruta equivalent percebuda indegudament amb els interessos de demora que corresponguin, en qualsevol dels següents casos:

a) Obtenció del préstec falsejant les condicions requerides o bé ocultant-ne aquelles que ho haguessin impedit.

b) Incompliment total o parcial de l'objectiu, de l'activitat, del projecte o la no adopció del comportament que fonamenten la concessió del préstec.

c) Incompliment de l'obligació de justificació o la justificació insuficient, en els termes establers en el punt 11 d'aquest anunci.

d) Resistència, excusa, obstrucció o negativa a les actuacions de comprovació i control financer previstes en els punts 13 i 15 d'aquest anunci, així com l'incompliment de les obligacions comptables, registrals o de conservació de documentació, quan d'aquest fet se'n derivi la impossibilitat de verificar la utilització del préstec, el compliment de l'objectiu, la realitat i regularitat de les activitats finançades o la concurrència de subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o entitat pública o privada , de la Unió Europea o d'organismes internacionals.

e) Incompliment de les obligacions indicades al present anunci, sempre que afectin o es refereixin a la forma en que s'han d'aconseguir els fins previstos, realitzar les actuacions o adoptar el comportament que fonamenta la concessió del préstec.

f) Incompliment de les obligacions indicades al present anunci, diferents de les anteriors, quan se'n derivi la impossibilitat de verificar la utilització del préstec, el compliment de l'objectiu, la realitat i regularitat de les activitats finançades o la concurrència de subvencions, ajuts, ingressos o recursos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol administració o entitat pública o privada , de la Unió Europea o d'organismes internacionals.

g) L'adopció, d'acord amb allò establers als articles 87 a 89 del Tractat de la Unió Europea, d'una decisió de la qual se'n derivi una necessitat de retorns.

14.3 L'ICF podrà incrementar el tipus d'interès del préstec en un 1% addicional a l'indicat al punt 4.i) en el cas d'incompliment per part del prestatari de qualsevol de les obligacions indicades en el present anunci o en cas de les causes indicades al punt 14.2 anterior i que provoquin la pèrdua total o parcial del cofinançament del FEDER dins del Programa Operatiu a Catalunya 2014-2020.



15. Normativa UE en matèria d'ajuts d'Estat

15.1 En el cas en que el tipus d'interès concedit es consideri inferior al tipus que el sol·licitant hagués obtingut en el mercat d'acord a la Comunicació de la Comissió relativa a la revisió del mètode de fixació dels tipus de referència i d'actualització (2008/C 14/02), els destinataris poden gaudir d'ajuts d'Estat pel fet d'obtenir aquest finançament. ICF calcularà el valor de la subvenció bruta equivalent com el valor actualitzat de la diferència d'interessos de referència i els interessos del préstec segons s'indica a la comunicació de la Comissió (2008/C 14/02).

15.2 Els ajuts, en el seu cas, s'emmarcaran en alguns dels supòsits següents:

a) Reglament (UE) núm. 651/2014, de 17 de juny de 2014, pel qual es declaren determinades categories d'ajuts compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat (DOUE L 187/1, de 26.6.2014) quan les actuacions per a les quals es sol·liciti finançament compleixin els requisits establerts a l'article 17 (ajuda a la inversió a favor de les PIME) que correspon a la categoria d'ajut que es preveu aplicar als préstecs que s'acullin a aquest Reglament.

b) En els casos on no sigui aplicable el règim anterior (com per exemple: aquells iniciats amb anterioritat a la sol·licitud del préstec, o les actuacions de capital expansió i per enfortir les activitats generals de l'empresa) s'aplicarà el Reglament (UE) núm. 1407/2013 de la Comissió, de 18 de desembre, relatiu a l'aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat de funcionament de la Unió Europea relatiu a les ajudes de minimis.

c) Únicament per operacions de la sublínia COVID-19:

Les operacions de la sublínia COVID-19 s'acolliran al Reglament (UE) 1407/2013 de minimis quan no es produeixi cap d'aquests supòsits:

- si el prestatari tingués la consideració d'empresa en situació de crisi amb posterioritat al 31.12.2019, d'acord amb la definició inclosa a les directrius comunitàries sobre ajuts estatals de salvament i de reestructuració d'empreses en crisi (DOUE 2014/C 249/01, de 31.7.2014) o,

- si l'empresa superés el límit d'ajuts permés al Reglament d'ajuts de minimis indicat al punt anterior,

S'aplicaria el Marc Temporal Nacional d'ajuts estatals destinats a recolzar l'economia davant l'actual brot de COVID-19,aprovat mitjançant la Decisió de la Comissió Europea SA. 56851 (2020/N) , i les Decisions posteriors que ampliïn o modifiquin aquesta. Concretament, s'aplicarà la secció 2.7.3 (ajuts en forma de bonificació del tipus d'interès de préstecs) de la Decisió SA. 56851, que s'ha d'interpretar d'acord amb el text de la Decisió i de conformitat amb la secció 3.3 de la Comunicació de la Comissió Europea relativa al Marc Temporal relatiu a les mesures d'ajut estatal destinades a recolzar l'economia en el context de l'actual brot de Covid-19.

15.3 En cas que l'ajut atorgat s'emmarqui en el Marc Temporal Nacional d'ajuts estatals destinats a recolzar l'economia davant l'actual brot de COVID-19, s'han de complir totes les condicions generals que li siguin d'aplicació i les específiques aplicables per a ajuts en forma de bonificació de tipus d'interès de préstecs, i la suma dels imports dels préstecs o garanties d'un sol·licitant no podran superar, de forma acumulada, el 25% dels ingressos totals o el doble de les despeses de sous i salaris de la prestatària al 2019 o les necessitats acreditades de liquiditat dels 18 mesos següents com a conseqüència de les circumstàncies excepcionals creades pel brot COVID-19.

Els sol·licitants hauran de presentar una declaració d'altres ajuts en forma de finançament (préstecs o garanties) que s'hagin sotmès al Marc Temporal d'ajuts d'Estat per recolzar l'economia en l'actual brot de COVID-19, inclosos els aprovats mitjançant la Decisió de la Comissió SA.56803 (garanties ICO) o SA. 56851 (Marc Temporal Nacional).

15.4 En cas que l'ajut atorgat s'emmarqui en el Reglament (UE) núm. 651/2014, de 17 de juny, s'han de complir totes les condicions generals que regula el capítol I, articles de l'1 al 9, i les condicions específiques aplicables a la categoria corresponent que estableix el capítol III.

15.5 En cas que l'ajut atorgat s'emmarqui en el Reglament (UE) núm. 1407/2013, de 18 de desembre, i de conformitat amb el que s'hi estableix, l'import total dels ajuts de minimis que es pot atorgar a una única empresa no pot excedir de 200.000,00 euros durant qualsevol període de tres exercicis fiscals (l'actual i els dos anteriors), o de 100.000,00 euros en el cas que es concedeixin a empreses que operin en el sector de transport de mercaderies per carretera. Aquestes quantitats s'expressen termes bruts, és a dir, abans de qualsevol deducció en concepte de fiscalitat.

15.6 Els sol·licitants han de presentar per escrit una declaració mitjançant la qual manifesten els altres ajuts de minimis que han sol·licitat o rebut durant els dos exercicis fiscals anteriors i l'exercici fiscal en curs que estiguin subjectes al Reglament (UE) núm. 1407/2013, a qualsevol reglament de minimis.

15.7 En cas de fusions o adquisicions d'empreses, tots els ajuts de minimis atorgats anteriorment a qualsevol de les empreses que es fusionen es tindran en compte per determinar si la concessió d'un nou ajut de minimis a la nova empresa o a l'empresa adquirent supera el límit màxim pertinent.

15.8 L'ICF farà, en el seu cas, el càlcul de l'equivalent de subvenció bruta que se li concedeix al prestatari, i aquest import es farà constar al contracte de préstec corresponent. En cas d'aplicació del punt 10 del present Anunci, es calcularà la diferència que correspongui a l'equivalent de subvenció bruta respecte de l'atorgament inicial, i es farà constar al contracte modificació corresponent.



16. Obligacions de les entitats prestatàries

Els prestataris d'aquesta línia restaran sotmesos a les obligacions següents:

a) Complir l'objectiu, executar l'actuació, realitzar l'activitat o adoptar el comportament que fonamenta l'atorgament del préstec i acreditar-ho davant l'ICF.

b) ustificar davant l'ICF el compliment dels requisits i les condicions necessàries, mitjançant els justificants de les despeses que ha de cobrir l'import finançat; el compliment de la finalitat per a la qual s'ha atorgat el préstec, o si l'operació és de la sublínia COVID-19, el compliment dels requisits per accedir al finançament. Si el finançament cobreix un percentatge del cost de l'activitat o la inversió, s'ha d'acreditar el cost total corresponent, sens perjudici d'altres mitjans de comprovació que estableixi l'ICF.

c) Sotmetre's a les actuacions de comprovació i control de l'activitat econòmica i financera que corresponguin a l'ICF o a les autoritats del Programa Feder a Catalunya, tant nacionals com comunitaris, i aportar tota la informació que li sigui requerida en l'exercici de les actuacions anteriors.

d) Comunicar a l'ICF la sol·licitud o obtenció d'altres subvencions, ajuts, préstecs o recursos per a la mateixa finalitat procedents de qualsevol Administració o entitat, públiques o privades, nacionals o internacionals.

e) Comunicar a l'ICF les alteracions de les condicions per les quals es va atorgar el finançament. Aquesta comunicació es farà tan aviat es conegui i, en tot cas, abans de la justificació de l'aplicació donada als fons percebuts.

f) Disposar dels llibres comptables, registres diligenciats i altres documents degudament auditats en els termes exigits per la legislació mercantil i sectorial aplicable al prestatari en cada cas, així com aquells estats comptables i registres específics que s'indiquin al contracte, amb la finalitat de garantir l'exercici adequat de les facultats de comprovació i control.

g) Conservar els documents justificatius de l'aplicació dels fons rebuts durant 10 anys a partir de la finalització de les actuacions i com a mínim fins a 31 de desembre de 2029, inclosos els documents electrònics, en tant que puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control, d'acord amb la normativa d'ajuts i la normativa del FEDER, en el seu cas.

h) Procedir al reintegrament del préstec en el cas d'incompliment en els termes que indiqui el contracte de préstec corresponent.

k) D'acord amb el que estableix la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, els prestataris han de presentar una declaració responsable on manifestin el compliment d'allò que preveu aquesta Llei.

l) Si el beneficiari és una entitat privada a les quals es refereixen els epígrafs a) i b) de l'article 3.4 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern), han de complir amb les obligacions de transparència del títol II de la mateixa Llei que els siguin aplicables. El beneficiari haurà de comunicar la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració.

m) Mantenir actualitzat un registre d'ajuts rebuts. El registre inclourà el detall dels ajuts rebuts pel beneficiari, procedents de qualsevol administració o entitat, públiques o privades, nacionals o internacionals, amb especificació de la quantia, la data d'atorgament i l'ens atorgant.



17. Protecció de dades de caràcter personal

Les dades de caràcter personal que els interessats en aquesta línia de préstecs hauran de proporcionar a l'ICF, per tal d'obtenir el finançament per les actuacions detallades al punt 5 anterior, seran tractades amb totes les garanties i drets que recull el Reglament 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i lliure circulació d'aquestes dades i tota la seva normativa de transposició a l'ordenament jurídic espanyol o de desenvolupament que, en tot moment, sigui aplicable.

A la pàgina web www.icf.cat, a l'apartat de Privacitat es detallen els procediments, garanties, adreces de contacte i mecanismes d'exercici dels drets individuals, relatius a la protecció de la informació personal facilitada durant la tramitació dels préstecs de la línia.



18. Resolució de conflictes

La jurisdicció competent per a conèixer dels conflictes que se suscitin en aplicació d'aquesta normativa serà la jurisdicció civil.

S'atorga al conseller delegat de l'ICF la prerrogativa d'interpretar i resoldre els dubtes que pugui plantejar l'aplicació de la present normativa.”



Barcelona, 26 de febrer de 2021

03.03.2021.
Darreres modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. Especificitats en la tramitació dels contractes i acords marc finançats amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

Darreres modificacions de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic
La disposició final 40 de la Llei 11/2020, de 30 desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021, i la disposició final cinquena del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, introdueixen algunes modificacions en la LCSP, entre les quals cal destacar les següents:

1. S’incrementen els llindars dels procediments oberts simplificats respecte dels contractes de serveis i subministraments:

S’incrementa el llindar del valor estimat dels contractes de subministraments i serveis tramitats pel procediment obert simplificat, que passa de 100.000 euros a 139.000 euros.
S’incrementa el llindar del valor estimat dels contractes de subministraments i serveis tramitats pel procediment obert simplificat abreujat, que passa de 35.000 euros a 60.000 euros.
2. S’eliminen determinats requeriments de verificació dels requisits dels mitjans propis personificats:

Pel que fa als encàrrecs a mitjans propis d’una única entitat del sector públic (art. 32.2.b de la LCSP) o de dos o més poders adjudicadors (art. 32.4.b de la LCSP) o els encàrrecs a mitjans propis personificats per part d’entitats pertanyents al sector públic que no tinguin la consideració de poder adjudicador (art. 33 de la LCSP), bàsicament la modificació introduïda consisteix a suprimir:

L’obligació de reflectir en la memòria integrant dels comptes anuals de l’ens destinatari de l’encàrrec el compliment dels requisits per ser considerat mitjà propi.
L’obligació de l’auditor de comptes de verificar-ho en la realització de l'auditoria dels comptes anuals.
Aquestes modificacions no afecten els requeriments que la LCSP exigeix a les entitats del sector públic per poder tenir la condició de mitjà propi, sinó únicament determinats aspectes de la verificació del compliment d’aquests requisits.

3. S’elimina un dels conceptes indemnitzables per raó de la suspensió dels contractes:

Respecte dels conceptes indemnitzables relatius a la suspensió dels contractes que disposa l’article 208 de la LCSP, se suprimeix amb caràcter general com a concepte indemnitzable el 3% del preu de les prestacions que hagi d’haver executat el contractista durant el període de suspensió.

4. S’exclou de la LCSP la contractació entre dues societats públiques que no siguin poder adjudicador:

A aquest efecte, la Llei general de pressupostos afegeix un nou apartat 6 a l’article 321 de la LCSP, per tal d’excloure de l’àmbit d’aplicació de la LCSP els contractes entre dues societats mercantils pertanyents al sector públic que no tinguin caràcter de poder adjudicador, sempre que es compleixin les condicions següents:

La societat mercantil contractant ha de posseir de manera directa o indirecta la totalitat del capital social de la contractista o viceversa, o una tercera societat també del sector públic, que tampoc no tingui el caràcter de poder adjudicador, ha de ser titular del 100% del capital social de les dues primeres.
Els contractes han de tenir per objecte l’adquisició de béns o la prestació de serveis que siguin necessaris per dur a terme l’activitat mercantil pròpia de l’objecte social de l’entitat contractant.
Els contractes no han de distorsionar la lliure competència en el mercat. A aquest efecte, és necessari sol·licitar a l’autoritat de la competència corresponent un informe previ que analitzi els contractes concrets o categories generals de contractes de característiques similars que la societat tingui previst subscriure; aquest informe s’ha d’emetre en un termini màxim de 20 dies hàbils.
Especificitats de la tramitació dels contractes i acords marc finançats amb fons procedents del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Les mesures adoptades pels estats membres de la Unió Europea per intentar mitigar la propagació de la covid-19, han tingut un dràstic impacte econòmic i social, que ha fet necessària una reacció ràpida i l’adopció de mesures urgents i contundents per contrarestar les conseqüències d’aquesta crisi sense precedents i impulsar la ràpida recuperació econòmica. A aquests efectes, la Unió Europea ha posat en marxa un instrument europeu de recuperació (el pla Next Generation EU).

El BOE núm. 341, de 31 de desembre de 2020, va publicar el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Els articles 49-58 del capítol III del títol IV del Reial decret llei estan dedicats a les especialitats en matèria de contractació pública. Aquestes són les mesures principals que estableix aquest Reial decret llei, que afecten la contractació per part del sector públic de Catalunya pel que fa als contractes i acords marc finançats amb fons procedents de la UE:

1. Tramitació per urgència i preferència en la seva tramitació:

La norma estableix l’obligació que els òrgans de contractació, primer de tot, valorin si cal o no la tramitació urgent de l’expedient i, en cas afirmatiu, cal que ho justifiquin a l’expedient. Si es tracta de contractes de serveis, subministraments o obres subjectes a regulació harmonitzada, l’expedient ha d’incorporar la declaració d’urgència i motivar la urgència en l’anunci de licitació.

Aquests contractes i acords marc gaudeixen de preferència en la seva tramitació i els terminis per emetre els informes respectius queden reduïts a 5 dies naturals, sense possibilitat de pròrroga.

Les especificitats dels procediments i de la tramitació per urgència d’aquests contractes respecte del procediment d’urgència regulat en l’article 119 de la LCSP són les següents:

Respecte del procediment obert, s'estableix la reducció a la meitat dels tràmits del procediment, i el termini de presentació d’ofertes no pot ser inferior a 15 dies naturals des de l’enviament de l’anunci de licitació, en els mateixos termes que la LCSP.

Pel que fa al procediment obert simplificat, la tramitació per urgència no comporta la reducció dels terminis de tramitació, com ja estableix amb caràcter general la LCSP, si bé s’introdueixen algunes novetats a tenir en compte:

Com a principal novetat destaquem la modificació dels llindars, que passen a ser de 5.350.000 euros per a les obres (2.000.000 euros en la LCSP) i de 214.000 euros per a serveis i subministraments (139.000 euros en la LCSP).
Si bé es manté en 15 dies naturals com a mínim el termini de presentació d’ofertes en els contractes de serveis i subministraments, es rebaixa també a 15 dies naturals per als contractes d’obres (20 dies d’acord amb la LCSP).
Si s’han establert criteris d’adjudicació subjectes a judici de valor, s’estableix com a novetat que la valoració l'han de fer els tècnics de l’òrgan de contractació en un termini màxim de 4 dies naturals.
En el procediment obert simplificat abreujat també s’estableixen algunes novetats:

També s’augmenten els llindars, que passen a 100.000 euros per a serveis i subministraments (60.000 euros en la LCSP) i a 200.0000 euros per a les obres (80.000 euros en la LCSP).
Es redueixen els terminis de presentació de les proposicions a 8 dies naturals, en lloc dels 10 dies hàbils que la LCSP disposa amb caràcter general; també es redueix a 5 dies naturals el termini establert per a les compres corrents, que en la LCSP és de 5 dies hàbils.
En els procediments restringits i de licitació amb negociació, la tramitació per urgència establerta en aquest Reial decret llei no introdueix cap novetat a destacar.

En darrer lloc, pel que fa a la concessió d’obres i la concessió de serveis subjectes a regulació harmonitzada, s’estableix, en els mateixos termes establerts en la LCSP, que els terminis no són susceptibles de reducció.

2. Ampliació de la durada dels contractes de subministraments i serveis de caràcter energètic

Si bé la LCSP ja establia amb caràcter excepcional que la durada dels contractes es pogués ampliar en determinats supòsits (art. 29.4 de la LCSP), el Reial decret llei ho estableix de manera expressa pel que fa als contractes de subministrament i serveis de caràcter energètic (amb durada màxima de 10 anys).

3. Elaboració de plecs tipus

S'estableix la necessitat de promoure l'elaboració de plecs tipus de clàusules tècniques i administratives, per tal d’homogeneïtzar i agilitar els processos de contractació. Aquests plecs han d'incorporar criteris verds, digitals, d'innovació, de foment de pimes i de responsabilitat social.

4. Reducció dels terminis del recurs especial en matèria de contractació

Per als procediments de contractació finançats amb el fons de la UE i tramitats electrònicament, el termini per formalitzar el contracte és de 10 dies naturals a partir del dia següent al que s’hagi remès l’adjudicació per mitjans electrònics -l’article 153.3 de la LCSP estableix amb caràcter general un termini de 15 dies hàbils des de la remissió de la notificació de l’adjudicació.

El termini per interposar recurs és de 10 dies naturals (l’article 50 de la LCSP estableix amb caràcter general un termini de 15 dies hàbils).

També s’estableix que els òrgans de resolució de recursos en matèria de contractació pública s’han de pronunciar en el termini de 5 dies hàbils sobre l’admissibilitat i el manteniment de les mesures cautelars adoptades, incloent-hi els casos de suspensió automàtica.

Hem destacat les principals novetats introduïdes per aquestes dues normes amb una afectació pel que fa al sector públic de Catalunya, si bé cal tenir en compte que, en el moment d'enviar a publicar aquest article, el Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, estava pendent de convalidació pel Congrés dels Diputats. D'altra banda, el Govern de la Generalitat està treballant en un projecte de decret llei per tal d’adoptar mesures urgents per implementar i gestionar els fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-UE per al sector públic de Catalunya, que també inclourà especialitats en la tramitació dels contractes i acords marc que es financin amb aquests fons.

26.02.2021.
Decret llei 5/2021, 2 de febrer, pel qual s'aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector

El Decret llei 5/2021, de 2 de febrer, té per objectiu adaptar la normativa per preparar i capacitar l’administració catalana i les entitats del seu sector públic, inclòs l’àmbit universitari, i dotar-la dels mitjans, recursos i procediments necessaris per garantir una gestió eficient i transparent dels fons europeus Next Generation de la Unió Europea. En aquest sentit, es vol facilitar, simplificar i agilitar la tramitació administrativa per aconseguir que el màxim nombre de projectes es puguin beneficiar del finançament europeu a través d’aquests fons. D’acord amb el text del Decret llei, la clau per poder accedir a aquests recursos és, d’una banda, l’existència d’una tramitació administrativa dels procediments que sigui àgil, eficient, rigorosa i transparent; i, de l’altra, la capacitat d’articular aliances entre els sectors públic i privat amb l’objectiu de sumar esforços i consensos entre els diferents actors.

Al marge de les previsions del Reial Decret-llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de la Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, el Decret llei estableix mesures addicionals de simplificació i agilitació dels procediments administratius en quatre àmbits:

contractació pública;
gestió pressupostària;
subvencions i ajuts;
i convenis i consorcis.
En l’àmbit de la contractació pública, les mesures que recull el Decret llei 5/2021, de 2 de febrer, s’han de tenir en compte per a la tramitació per part de l’administració de la Generalitat, el sector públic d’adscripció, i les universitats públiques, de qualsevol contracte finançat amb fons provinents de mecanismes de recuperació i resiliència i del Fons React-EU. Aquestes mesures també podran ser d’aplicació per part de la resta del sector públic de Catalunya, incloses les entitats locals.

El Decret llei aposta per la incorporació transversal i preceptiva en els procediments de contractació de criteris socials, mediambientals, d’innovació i digitalització, de responsabilitat social corporativa. Així mateix, pretén ser una bona eina per tal de facilitar l’accés de les pimes, les empreses d’economia socials i les empreses emergents (star-ups) i, a aquests efectes, s’estableixen diverses mesures:

La divisió en lots dels contractes, incorporant la limitació de licitació o adjudicació en quant el nombre de lots a adjudicar.
S’eliminen barreres d’accés per a les empreses de nova creació, pel que fa als requeriments de capacitat i solvència.
Es preveu la incorporació de criteris favorables a la contractació amb pimes i empreses d’economia social en el models de plecs a elaborar.
S’estableixen controls a la sub-contractació.
Es matisa el pes del preu en el procediment obert simplificat i en el simplificat abreujat.
La norma també incorpora un seguit de mesures en matèria de simplificació i agilització dels procediments de contractació, així:

S’estableix com a ordinària la tramitació per urgència prevista a l’article 119 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Es promouen les consultes preliminars de mercat per tal de facilitar la concurrència i la participació de petites i mitjanes empreses, i afavorir la presentació de solucions innovadores per part de les start-ups, establint un termini màxim de durada d’un mes.
Excepcionalment, s’habilita la tramitació pel procediment negociat sense publicitat per imperiosa urgència, que encara permet una tramitació més àgil en determinats supòsits.
Es preveu l’aprovació de models de plec, per homogeneïtzar i agilitar els processos de contractació i eliminar tràmits, com l’informe dels serveis jurídics.
En els contractes que hagin de ser autoritzats pel Govern es substitueix “l’informe econòmic preceptiu” per una certificació on s’especifiqui que el contracte està finançat amb aquests fons.
El Decret llei incorpora també important mesures de seguiment, assessorament i control de la contractació pública pel que fa als contractes finançats amb aquests fons. Així, d’una banda, es crea una Comissió mixta de Seguiment que tindrà com a funcions el seguiment de l’execució d’aquest tipus de contractes i que, amb caràcter consultiu, farà recomanacions i informes en relació al seguiment dels contractes, que es publicaran al Portal de Contractació pública de la Generalitat. Així mateix, es reforçar la figura del responsable del contracte, que informarà amb una periodicitat bimensual a la Comissió mixta de Seguiment, sobre l’execució d’aquests contractes. En darrer lloc, s’atribueixen a la Direcció General de Contractació Pública les funcions de coordinació, assessorament i supervisió dels contractes finançats amb fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-UE.

25.02.2021.
Sobre la possibilitat de regularitzar el cànon anticipat d'un contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, un cop es coneix el volum real de cada exercici

Informe 14/2020, de 27 de novembre, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent).
En resposta a una sol·licitud d'informe realitzada per l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aro, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya es pronuncia sobre la possibilitat de regularitzar el cànon anticipat d'un contracte de gestió de serveis públics, en la modalitat de concessió, per al subministrament d'aigua potable i clavegueram, una vegada que es coneix el volum real de metres cúbics facturats en cada exercici.

El plec de clàusules que regula la concessió estableix un cànon variable en funció de l'volum d'aigua abastada i sobre la base de l'cànon unitari ofert, que ha de ser abonat a l'Administració a l'inici de l'explotació de l'servei basant-se en l'estimació de volums futurs . El que planteja l'esmentat Ajuntament, doncs, és si la normativa sobre contractació pública permet la regularització de l'esmentat cànon a posteriori a la vista el volum real que s'acabi produint en cada exercici, tant a favor de l'Ajuntament com de l'empresa concessionària, o si aquesta possibilitat opera només a favor de l'Ajuntament com es preveu en els plecs.

Tal com estava previst en el plec, l'empresa concessionària va abonar per avançat la totalitat de l'cànon corresponent a tots els anys de concessió a l'inici de l'contracte. Juntament amb el contracte de concessió de l'explotació de l'servei municipal, es va signar també un contracte administratiu d'avançament de cànon, en el qual s'establia l'obligació de regularització anual per part de la concessionària, mitjançant un cànon complementari, quan les desviacions de volum de metres cúbics facturats siguin superiors a el volum que es va oferir. No obstant això, no es va incloure cap previsió per al cas que les desviacions anessin a la baixa.

La determinació sobre si és procedent o no aquesta regularització correspon a l'òrgan de contractació en exercici de la prerrogativa d'interpretació de l'contracte. Per a això, ha de prendre en consideració tant les clàusules dels plecs com les pròpies de l'contracte, incloent en aquest cas les de l'contracte administratiu d'avançament de l'cànon, sense que sigui possible realitzar una interpretació d'estipulacions contractuals no previstes.
A dir de la Junta Consultiva:

"Així, una interpretació literal d'aquesta previsió de l'contracte d'avançament de l'cànon porta a considerar que la manca de previsió de la regularització anual de l'cànon quan el volum de metres cúbics facturats és inferior a les previsions inicials que es van incloure en l'oferta, la cosa comporta que no correspongui cap retorn a concessionari de la quantitat anticipada, erigeix ​​aquest cànon avançat en el pagament mínim que assumeix a contractista en aplicació del principi de risc i ventura. Dit en altres paraules, amb el cànon que va oferir i va abonar la concessionària a l'inici de la concessió, que va ser estimat amb dades de volum d'anys posteriors encara no produïts, va assumir el risc que es derivés de l'contracte una major onerositat. Aquesta interpretació, de fet, és més conforme amb la figura contractual concessional sobre la qual versa ".

Conclou, doncs, que l'existència d'el contracte administratiu d'avançament de cànon no permet efectuar una interpretació dels termes de la concessió a l'marge d'ell mateix, de manera que l'avançament de l'cànon s'erigeix ​​com un pagament mínim assumit per l'empresa concessionària.

Més informació https://contractacio.gencat.cat/ca/gestionar-contractacio/cercador-informes-jcca-es/#/detail?id=19455

24.02.2021.
Prohibicions de contractar: ​​La prova de mesures de correcció per part dels licitadors

Per Teresa Medina Arnáiz
2021.02.04
STJUE de 14 de gener de 2021 (Ecli: EU: C: 2021: 13).
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquesta sentència respon a una qüestió prejudicial plantejada pel Consell d'Estat belga (Raad van State) sobre la interpretació de l'article 57, apartat 4, lletres c) ig) de la Directiva 2014/24 / UE.

La petició de la qüestió prejudicial versa sobre si s'ha d'esperar d'un licitador que ha estat exclòs d'un procediment d'adjudicació per una falta professional greu que indiqui motu proprio seus possibles faltes professionals i les mesures de correcció que ha adoptat referent a això -via el document Europeu Únic de Contractació-, o bé si el poder adjudicador ha de preveure un procediment contradictori, una vegada que s'ha comprovat que, en la seva opinió, es dóna una falta greu que pot donar lloc a l'exclusió i abans que es pugui decidir de manera efectiva sobre aquesta prohibició de contractar.

Les Directives sobre contractació pública preveuen la possibilitat d'excepcionar l'aplicació de les prohibicions de contractar obligatòries a través de les anomenades mesures autocorrectores o de «self-cleaning» a l'preveure que tot operador econòmic pugui presentar proves de les mesures que ha adoptat per tal de demostrar la seva fiabilitat, tot i que estigui incurs en un supòsit de prohibició de contractar. Ara bé, en aquestes directives no es precisa de quina manera ni en quina fase de procediment de contractació pot aportar-se la prova de les mesures correctores.

Aquesta sentència de l'TJUE aclareix que la possibilitat que es deixa als operadors econòmics d'aportar la prova de les mesures correctores adoptades es pot exercir tant per iniciativa pròpia com a instàncies de poder adjudicador i tant en el moment de presentar la sol·licitud de participació o l'oferta com en una fase posterior de l'procediment, ja que "l'essencial és que l'operador econòmic tingui la possibilitat de fer valer i de sol·licitar que s'examinin les mesures que, segons ell, permeten esmenar un motiu d'exclusió que l'afecti". En tot cas, el moment per a l'exercici d'aquest dret pot ser precisat en la normativa nacional aplicable o en la documentació de l'contracte.

Podeu consultar la sentència punxant http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=C-387%252F19&docid=231209&pageIndex=0&doclang=es&mode=req&dir=&occ=first&part=1&cid=3025385#ctx1

 
• «
 
• 1
 
• 2 (current)
 
• 3
 
• 4
 
• 5
 
• 6
 
• »