Notícies Actualitat
22.04.2024.
Acord del Govern, pel qual s'aproven mesures per facilitar l'accés de les pimes a la contractació pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic
l dia 16 d’abril de 2024 el Govern ha acordat aprovar les mesures de foment i les actuacions per facilitar l’accés de les pimes a la contractació pública que figuren en l’annex I d’aquest Acord. Així, d’una banda, entre altres mesures de foment de la participació de les pimes, s’inclouen les següents: fomentar la col·laboració empresarial com a eina per facilitar l’accés de les pimes als contractes públics més rellevants; ampliar els mitjans de publicitat i difusió de les licitacions; refermar els serveis ja disponibles i avançar en nous serveis i funcionalitats de la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya, per adaptar-los a les necessitats de les pimes; fomentar la participació de les pimes en els procediments de contractació, fent publicitat i difusió entre aquestes dels avantatges de la inscripció en el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya; i desenvolupar normativament la regulació de la divisió dels contractes en lots, així com la legislació bàsica en relació amb la previsió de pagament directe als subcontractistes. D’altra banda, com a actuacions per facilitar l’accés de les pimes, es fa referència a adequar les eines electròniques perquè les empreses puguin fer constar en el Registre d’empreses licitadores i classificades de Catalunya la seva consideració de pimes, sobre la base de les característiques i els requisits de la Unió Europea, a articular mesures de simplificació i automatització dels procediments de contractació, i a homologar un sistema de càlcul de les proposicions anormalment baixes, entre moltes altres.
A més, s’aprova la Guia de bones pràctiques per al foment de l’accés de les pimes a la contractació del sector públic de Catalunya, que s’adjunta com a annex II a aquest Acord. En concret, aquesta Guia pretén fomentar l’accés de les PIME a la contractació pública de les Administracions de Catalunya i del seu sector públic, mitjançant l’enumeració i síntesis dels recursos que la normativa vigent posa a disposició, així com una sèrie de recomanacions i bones pràctiques adreçats als òrgans de contractació amb aquesta finalitat.
Així mateix, aquest Acord del Govern autoritza la Direcció General de Contractació Pública per actualitzar el contingut de la Guia de bones pràctiques per al foment de l’accés de les pimes a la contractació del sector públic de Catalunya, quan sigui necessari.
21.03.2024.
Dictamen del Comitè Europeu de les Regions — Paquet d’ajuda a les pimes i BEFIT (C/2024/1980)
El dia 18 de març de 2024 s’ha publicat en el DOUE aquest Dictamen, en el qual el Comitè Europeu de les Regions, entre altres observacions generals, està d’acord que les pimes, que constitueixen el 99 % de les empreses de la UE i proporcionen dos terços dels llocs de treball a la UE, encaren incerteses sense precedents relacionades amb la volatilitat en el context econòmic mundial actual, amb les limitacions de la seva cadena de subministrament, l’escassetat de mà d’obra i especialment de personal qualificat, les pràctiques de competència deslleial i l’augment de la pressió normativa que fan que l’activitat empresarial de les pimes resulti més difícil. A més, observa que molts reptes a què s’enfronten les pimes estan consolidats i són anteriors a l’actual crisi geopolítica i posterior a la Covid-19, per la qual cosa acull amb satisfacció l’ambició de la Comissió Europea de situar les pimes com a objecte de la seva atenció prioritària, però assenyala que aquest suport ha de ser continu i proactiu més que reactiu.
En relació amb la contractació pública, destaca que les pimes europees es beneficiarien d’uns vincles més estrets entre la digitalització i el programa de Millora de la Legislació al sector públic, recolzant-se en la tasca recent de la xarxa RegHub en matèria de contractació pública i estratègies d’interoperabilitat dels governs de la UE, i implicant els agents locals i regionals en la recerca de solucions normatives innovadores.
D’altra banda, el Comitè Europeu de les Regions demana a les autoritats públiques de qualsevol abast territorial a tots els estats membres de la UE que donin exemple a l’hora de promoure una cultura de puntualitat en els pagaments als contractes públics, adaptant en conseqüència les pràctiques de pagament dels diferents nivells de les administracions públiques. En concret, això suposa també garantir, en la mesura del possible, que els terminis de pagament dels projectes més complexos duts a terme per contractistes públics i els seus subcontractistes, com obres de construcció, transport o serveis informàtics, entre altres, es compleixin oportunament, sense deixar de reconèixer, alhora, que ocasionalment aquest extrem quedarà fora del control del poder adjudicador.
13.03.2024.
Actualització de les Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars
Fitxa de detall
TítolActualització de les Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars
CosA partir d'avui està disponible al portal web de contractació pública de la Generalitat de Catalunya l’actualització de les Guies per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres, serveis i subministraments adjudicats per procediment obert, i dels contractes de serveis adjudicats per procediment obert simplificat. Les actualitzacions, incorporades amb lletra en color blau per a la seva ràpida identificació, consisteixen en l’actualització, en les guies del procediment obert, del llindar dels contractes subjectes a regulació harmonitzada, així com en l’actualització del llindar per a la utilització del procediment obert simplificat; en la introducció d’una previsió d’accessibilitat en la contractació pública derivada del Decret 216/2023, de 5 de desembre, sobre accessibilitat dels llocs web i de les aplicacions per a dispositius mòbils de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic; i en la incorporació de la referència al Codi ètic i de conducta en la contractació pública, aprovat per l’Acord GOV/226/2023, de 7 de novembre.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/publicacions/butlleti-jcca/cercador-butlletins-jcca/#/detail?id=29895
29.02.2024.
Nou curs en línia sobre càlculs i fórmules en matèria de contractació pública
https://formaciooberta.eapc.gencat.cat/contingutsdelscursos/cmcp/inici.html
cálculos y fórmulas en materia de contratación pública en el espacio de formación abierta , que profundizan en los aspectos de cálculo de la contratación pública más comunes entre los profesionales que deben decidir el método de cálculo más idóneo para sus expedientes.
La Ley 9/2017, de contratos del sector público, no contiene ninguna fórmula para poder efectuar los múltiples cálculos que requiere la tramitación de un expediente de contratación, sino que se limita a definir genéricamente algunas de las características que deben tener las fórmulas . Por tanto, la ley deja un margen amplio de maniobra a los órganos de contratación. Esta falta de precisión ha generado constantes dudas interpretativas y ha propiciado la aparición de múltiples métodos de cálculo con diferentes grados de ajuste normativo, lo que ha añadido complejidad a la cuestión.
En este sentido, los contenidos ofrecen fórmulas y sistemas de cálculo empleados en la contratación pública. Se tratan aspectos como el cálculo de la puntuación del criterio económico, los sistemas de cálculo de los criterios con juicios de valor, el cálculo de la oferta anormalmente baja, o la introducción en el cálculo del presupuesto de licitación.
Estos contenidos constituyen el material de consulta del curso online nuevo del catálogo de formación de la Escuela que ha preparado el experto Albert Olives, responsable de evaluación económica y seguimiento de contratación de la Dirección General de Contratación Pública. Esta actividad formativa se dirige a personal de la Administración de la Generalidad de Cataluña y de su sector público que trabaja habitualmente en la tramitación y gestión de la contratación pública o también como unidades promotoras. Se analizan casos prácticos ilustrativos de licitaciones reales, con especial énfasis en la justificación y el ajuste a las tendencias de interpretación actuales de los diversos agentes implicados. El curso tiene el objetivo de capacitar a los participantes para seleccionar, entre los diferentes métodos existentes, el sistema de cálculo más adecuado para cada licitación, y para utilizar las herramientas para realizar los cálculos de forma autónoma.
Los contenidos de este curso complementan las publicaciones Contratos del sector público y Recurso especial en materia de contratación pública del espacio de formación abierta de la Escola.
22.02.2024.
El proper dia 26-02-2024 DIVISIO SIGO,S.L
El proper dia 26-02-2024 DIVISIO SIGO,S.L. commemora els seus 25anys d’existencia continuada al servei dels seus clients. Volem agrair profundament a tots els nostres clients la seva fidelitat i el acompanyament durant tota aquesta llarga i profitosa etapa de treball en comú.
13.02.2024.
L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) publica la Guia per a la detecció de la col·lusió en la contractació pública
- La col·lusió en la contractació pública genera efectes negatius, com els sobrecostos en l’aprovisionament públic, i perjudica, així, l’Administració, els seus pressupostos públics i, en general, la ciutadania.
- La Guia s’adreça a tota entitat pública que, per a l’acompliment de les seves finalitats, convoca licitacions públiques.
- La contractació pública, que és un àmbit d’indubtable importància econòmica, ha de promoure l’eficiència en l’ús dels recursos públics i, alhora, esperonar la competitivitat de les empreses i l’economia del país.
L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha elaborat la Guia per a la detecció de la col·lusió en la contractació pública amb la finalitat de millorar la detecció de les conductes col·lusòries en els processos de compres i contractacions de béns i serveis públics. Aquesta Guia facilitarà un conjunt d’eines per a la detecció i prevenció de possibles conductes contràries a la normativa de defensa de competència, realitzades pels òrgans de contractació en els processos de licitacions públiques.
La Guia està dirigida a tots els ens, organismes i entitats del sector públic que, per a l’acompliment de les
seves finalitats, hagin de recórrer a les empreses del sector privat, fent ús de licitacions públiques. Tanmateix,
també pot ser d’utilitat per a tots aquells operadors del mercat que es puguin veure afectats per pràctiques
anticompetitives en l’àmbit de la contractació pública.
En el marc de la contractació pública, la competència promou l'eficiència, fomenta la productivitat i el creixement econòmic, i ajuda, així, a garantir que els béns i serveis oferts a les entitats públiques s'ajustin al màxim a les seves preferències, amb la qual cosa genera avantatges competitius, com preus més baixos, millor qualitat, increment en la innovació, major productivitat i, en línies generals, una bona relació qualitatpreu dels productes i serveis comprats, en benefici dels consumidors finals, els usuaris de serveis públics i els contribuents.
L’ACCO és un organisme de la Generalitat de Catalunya de caràcter independent, regulat per la Llei 1/2009,
de 12 de febrer. La seva principal funció és garantir, millorar i promoure les condicions de lliure competència i transparència en els mercats.
https://contractacio.gencat.cat/ca/difusio/actualitat/noticia/20240110-guia-collusio
30.01.2024.
Vols saber quina és la contractació programada per a l'any 2024?
Any 2024
La publicació de la previsió de contractació anual es regula a la LCSP i té com a objectiu impulsar la màxima transparència en la contractació pública i promoure la concurrència. Aquesta previsió:
Exclou la contractació menor
No implica l’obligació legal de dur a terme les licitacions incorporades.
No implica cap obligació en relació amb els imports, els terminis, ni cap altra dada.
S'obrirà excel amb la informació:
https://contractacio.gencat.cat/web/.content/principis/transparencia-bones-practiques/transparencia/contractacio-programada/Contractacio-programada-web.xlsx
23.01.2024.
Guia per a la detecció de la col·lusió en la contractació pública
L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha publicat aquest document per tal de facilitar i fomentar la comunicació a l’autoritat de competència d’indicis de col·lusió en procediments de contractació pública, qüestió especialment rellevant atesa la modificació de l’article 150.1 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), a través de la Llei 31/2022, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2023 (vigent des de l’1 de gener), per tal de desenvolupar el procediment a seguir en cas que s’apreciïn indicis fundats de conductes col·lusòries en el procediment de contractació.
Així, defineix què s’entén per col·lusió, fent especial esment a les pràctiques col·lusòries en l’àmbit de la contractació pública, i explica els dos procediments previstos en la LCSP per comunicar indicis de col·lusió en la contractació pública. A més, s’hi indica que els òrgans i meses de contractació, els tribunals de recursos de contractació i les juntes consultives de contractació, són les unitats més ben posicionades per detectar possibles infraccions de competència en licitacions públiques i és imperativa, per tant, la seva especial implicació i diligència. Per això, es recorda que la inobservança d’aquests deures podria ser causa d’una infracció disciplinària del personal implicat, d’acord amb allò previst a la disposició addicional vint-i-vuitena de la LCSP. En conclusió, s’assenyala que la LCSP remarca la col·laboració dels òrgans i meses de contractació a l’hora d’identificar indicis de col·lusió en procediments de contractació i la necessitat que aquests indicis siguin notificats a l’autoritat de competència és essencial, per tal de vetllar pel compliment del principi de lliure competència en tota licitació pública.
Així mateix, efectua les consideracions rellevants següents:
- L’ACCO com a autoritat competent a qui informar: l’ACCO, generalment, serà l’autoritat competent per investigar i/o informar sobre els indicis de col·lusió que afectin els procediments de contractació d’un òrgan de contractació de Catalunya, bé es tracti de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic o bé d’un ens local.
- Possible consulta prèvia a l’ACCO: atesa la dificultat que pot suposar la detecció de possibles indicis de col·lusió, amb caràcter previ a efectuar la preceptiva comunicació via articles 150.1 o 132.3 de la LCSP, es pot efectuar una consulta a l’ACCO per tal d’aclarir possibles dubtes que puguin existir.
- No publicitat ni notificació ni de les sospites de col·lusió, ni de la comunicació a l’autoritat de competència, ni de la suspensió de la licitació: es considera necessari remarcar la importància que l’òrgan de contractació no notifiqui ni faci pública la suspensió del procediment de licitació, ni porti a terme cap tipus d’actuació o comunicació, formal o informal, que pugui alertar els licitadors de l’obertura d’aquest procediment sumaríssim per tal d’esclarir si hi ha indicis fundats de col·lusió.
- Abast de l’informe de l’autoritat de competència de l’article 150.1 LCSP: la marcada brevetat del termini (només 20 dies) i la informació limitada (únicament les explicacions de l’òrgan de contractació i l’expedient corresponent), de la qual disposa l’autoritat per pronunciar-se, obliguen a que l’informe previst en aquest precepte se circumscrigui només a pronunciar-se sobre els indicis identificats per l’òrgan de contractació; en qualsevol cas, correspon a l’òrgan de contractació la decisió d’excloure o no als licitadors, en el cas que l’informe de l’ACCO apreciï el caràcter fundat dels indicis comunicats; aquest informe en cap cas és assimilable a una resolució sancionadora de l’autoritat de competència, de manera que no compromet ni prejutja el resultat d’un eventual expedient sancionador; i el fet que l’informe del procés sumaríssim conclogui que no hi ha indicis fundats de col·lusió, no impedeix que posteriorment l’autoritat de competència pugui obrir diligències d’instrucció o un expedient sancionador per tal d’obtenir més informació de la possible col·lusió (que podria abastar també més licitacions que la inicialment identificada).
27.06.2023.
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació amb l’assumpte C-545/21, sobre el concepte “d’irregularitat” en un procediment d’adjudicació i sobre les correccions financeres efectuades pels estats membres en relació amb les irreg
El dia 8 de juny de 2023 el TJUE ha emès aquesta sentència que té per objecte una petició de decisió prejudicial relativa a la interpretació principalment del Reglament (CE) núm. 1083/2006 del Consell, d’11 de juliol de 2006, pel qual s’estableixen les disposicions generals relatives al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Fons de Cohesió i es deroga el Reglament (CE) núm. 1260/1999. En concret, es planteja si aquest Reglament s’ha d’interpretar en el sentit que els comportaments que a priori poden afavorir un operador econòmic en un procediment d’adjudicació estan compresos en qualsevol cas en el concepte “d’irregularitat”; i es pregunta sobre els criteris aplicables a les correccions financeres efectuades pels estats membres en cas d’irregularitat.
El Tribunal de Justícia declara que l’article 2, punt 7, del Reglament (CE) núm. 1083/2006 s’ha d’interpretar en el sentit que el concepte «d’irregularitat», en el sentit d’aquesta disposició, comprèn els comportaments que es puguin qualificar «d’actes de corrupció» duts a terme en el context d’un procediment d’adjudicació d’un contracte públic que tingui per objecte la realització d’obres cofinançades per un fons estructural de la Unió i respecte dels quals s’hagi incoat un procediment administratiu o judicial, fins i tot quan no s’hagi demostrat que tals comportaments tinguessin una incidència real en el procediment de selecció del licitador i no s’hagi constatat cap perjudici efectiu en el pressupost de la Unió.
Així mateix, assenyala que l’article 98, apartats 1 i 2, del Reglament núm. 1083/2006 esmentat s’ha d’interpretar en el sentit que en cas «d’irregularitat», tal com es defineix a l’article 2, punt 7, de l’esmentat Reglament, obliga als estats membres, per determinar la correcció financera aplicable, a realitzar una apreciació cas per cas, respectant el principi de proporcionalitat i tenint en compte, en particular, la naturalesa i la gravetat de les irregularitats constatades i la seva incidència financera en el fons que es tracti.
Data de publicació26-06-2023
Adjunts
Text de la Sentència
Categories
Sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
06.02.2023.
Les licitacions d’obra pública a Catalunya van augmentar un 34% el 2022 respecte a l’any anterior
Les licitacions d’obra pública a Catalunya van augmentar un 34% el 2022 respecte a l’any anterior. La proximitat de les eleccions municipals i els fons europeus van disparar tant l’edificació (un 27% més) com, sobretot, l’obra civil (un 39% més), segons ha explicat aquest dimecres la Cambra de Contractistes d’Obra de Catalunya (CCOC). No obstant, el sector es continua queixant que el cost de les matèries primeres i la pujada dels tipus d’interès posen en un compromís les empreses, que acusen moltes dissolucions, a més que les licitacions continuen sumant processos deserts.
El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat
MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC
El Govern arrenca les obres per connectar les estacions de Plaça Espanya i Gràcia de Ferrocarrils de la Generalitat
Però el quart trimestre de l’any passat, com passa habitualment, ha donat bones notícies als contractistes. En total, s’han licitat 3.964,5 milions d’euros i 1.661 d’aquests corresponen al període comprès entre l’octubre i el desembre. Les dues obres que han provocat aquest augment han sigut el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixa per part de l’Estat (a càrrec d’Adif) i la licitació dels treballs per connectar les dues línies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a través de l’L-8, entre Plaça Espanya i Gràcia, que depèn de la Generalitat. La primera suma 513 milions d’euros, i la segona, 320.
L’Administració local, al capdavant
Per administracions, segons han detallat els contractistes al balanç anual, la local és la que més licita (un total de 1.704,3 milions dels 3.964,5), cosa que respon a la proximitat de les municipals, han advertit. En segon lloc hi ha la Generalitat, que copa el 32% del volum amb 1.267 milions d’euros, xifra que representa un augment del 67% respecte al 2021.
I, finalment, hi ha l’Administració General de l’Estat, que, malgrat haver incrementat un 49% el seu volum de licitacions sobre el període anterior, es queda en 993,2 milions (dels quals la meitat corresponen a la històrica obra de Montcada).
Si es posa el focus sobre l’òrgan licitador, Infraestructures.cat, l’empresa pública de la Generalitat, és la que suma un pressupost superior, amb 775,3 milions, seguida per l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) amb 697,8 milions. En aquest cas, la majoria dels projectes de l’empresa estatal s’han concentrat al tercer trimestre. En tercer lloc, per licitadors, hi ha l’empresa municipal de Barcelona responsable de l’obra pública, Bimsa, amb 240 milions.
Tanmateix, el president de la CCOC, Lluís Moreno, ha advertit que els contractistes han patit retards en l’adjudicació de certes licitacions, cosa que, en el cas dels projectes vinculats a ajudes europees, podria perjudicar els processos. Quant als concursos deserts, entre el 2021 i el 2022 n’hi va haver 573 d’afectats per un import de 166,3 milions. A l’últim balanç que havia fet la mateixa CCOC, ja es va alertar que les licitacions estaven quedant desertes
Preus actualitzats
Moreno també ha agraït que les administracions hagin fet un esforç en l’actualització de preus, que, per exemple, en el cas del soterrament de Montcada, ha provocat que el projecte s’acabi licitant per 300 milions d’euros més del que es va preveure inicialment.
De fet, els costos de la construcció han variat gairebé un 20%, ha lamentat, i ha assenyalat el preu de l’acer com un dels que no ha parat de pujar.
La informació oferta pels contractistes ratifica les bones dades que dies enrere van fer públiques els arquitectes, que van revelar que l’edificació a Catalunya (tant pública com privada, en aquest cas) havia augmentat un 4%. Justament Moreno ha volgut destacar la licitació de l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.
