Notícies Actualitat
13.10.2008.
ELS CONTRACTES AMB EL SECTOR PÚBLIC
ELS CONTRACTES AMB EL SECTOR PÚBLIC
La contractació amb el sector públic no es pot sostreure avui ja gens de l’aplicació de la legislació vigent, encara que en alguns articles parcial, des del maig d’aquest any. Fins ara s’ha explicat abastament aquesta llei però penso que en totes les ocasions aquestes explicacions s’ha fet no més i estrictament des de la perspectiva legal. Un punt de vista des dels sectors afectats que en gaudeixen o en “pateixen” semblaria necessari.
Valgui primer dir que intentar apartar-se, encara que no més sigui una mica, de la visió estrictament jurídica no sembla fàcil, puix es una llei i per tant semblaria que la única visió pot ser no més la jurídica. Per altra banda aquest es un article d’opinió genèric i no cerca ser res més que això. L’aprofundiment no més ens el pot donar la problemàtica concreta que és plantegi en cada ocasió i les solucions que l’estudi, la practica i la realització del dia a dia ens donin, alguna experiència en tenim ja avui.
Per altra banda crec que avui ja no s’ha de pensar en l’anterior llei LCAP puix , llevat de la part vigent determinada pels dictàmens que estan en vigència degut a la manca del corresponent reglament que desenvolupi l’actual vigent LCSP, aquesta darrera es la que ens pertoca considerar.
De cara al contractista la primera consideració que cal fer es que aquesta vigent LCSP persegueix el principal objectiu d’adaptar la legislació a les corresponent directives europees i aquest objectiu sembla que ho aconsegueix. Hem d’esperar el corresponent reglament per veure com acaba el tema, mentrestant queden alguns “coms”. La interpretació de cadascun d’aquests “coms” queda a empresa i evidentment al corresponent tècnic de cada ens en concret. El punt de vista del contractista, la funció d’aquest, ha d’esser la prudència i la consulta.
El altres objectius com el de facilitar i simplificar la tasca del contractant, del poder adjudicador, també sembla que s’aconseguirà, sense que aquest fet vulgui dir que simplifiqui la feina de contractista, o al menys que la simplifiqui tant com faria falta, puix encara que no més fos per la seva novetat aquesta feina esmentada augmenta i es fa més feixuga. Un apunt, la informació de les licitacions s’ha dispersat, al menys de moment, i suposarà molta més dedicació a l’hora de disposar d’informació concreta que pot interessar a cada contractista. El punt de vista d’aquest, la seva funció es estar molt més amatent a les publicacions previstes i per tant als anomenats “perfils dels contractants”.
Una bona noticia es que el sector on es pot optar a treballar s’amplia d’una manera important, una noticia no tant bona es que al mateix temps es restringeix desprès en les consideracions posteriors en les que es determina qui es poder adjudicador i qui no, quin es el nivell d’informació i per tant de transparència i a quins contractes pot accedir la petita i mitjana empresa i a quins no. No més la interpretació de qui ha d’estar subjecte a la llei ja es complicat.
De tota manera queda clar que el subjecte ara es el “contracte” i és defineixen molt abastament els tipus de contractes que hi han, s’amplia de veritat el sector, no solament pel conceptes contractuals que introdueix si no per l’aclariment de cada tipus de contracte i els seus condicionants o característiques. Al contractista, una vegada el contractador es defineix a si mateix, poc li ha de preocupar aquesta definició, el que si li ha de preocupar es com accedir al contracte en qüestió i els requisits que haurà de tenir per poder accedir-hi. Malgrat això sembla que caldria saber si la definició del propi contractant es encertada o no tant, puix segons el tipus de cada contracte els requisits son diferents i més o menys assumibles. El punt de vista del contractista, la seva tasca es que cal conèixer i tenir-ho en consideració.
Una de les parts més interessants de la llei, pot ser la més interessant en els temps que corren ( cal esperar el reglament malgrat tot) es el capítol dedicat a “la solvència” a demostrar pel contractista. Aquesta llei regula quins requisits de solvència han de demostrar els contractistes, obrint la porta a una reguitzell de requisits que poden augmentar molt la feina del contractista que vulgui presentar-se a una licitació determinada, en la meva opinió complicant la demostració d’aquesta solvència en la aplicació de la llei en cada cas si l’empesa no està classificada. El que queda clar es que una empresa classificada te molt i molt simplificada i rendible la feina, àdhuc en aquells casos en que aquest requisit de la classificació no sigui exigible. Avui, com abans, estar classificat vol dir simplificació en la justificació de la solvència i estar en disposició més avantatjosa a l’hora d’aconseguir ser adjudicatari d’una determinada obra o d’un determinat servei. Classificar-se ha demostrat al llarg del temps que vol dir caminar també en el trajecte cap a la excel•lència. Un empresa classificada per a contractar amb l’administració pública, amb el sector públic, suposa avui, ha suposat fins ara i es del tot previsible suposarà en el futur un nivell de solvència tant econòmica i financera com tècnica (en realitat suposa una auditoria contrastable de l’empresa) que situa les empreses en immillorables condicions no solament pel fet de obrir portes a la possibilitat de poder contractar directament amb el sector públic si no que també i molt principalment un augment considerable del valor (un actiu important) de la pròpia empresa contractista i del seu prestigi en general inclús davant del sector privat i del sector financer.
Quins motius es poden considerar per tal de veure de respondre a la pregunta.... per que Classificar-se?, doncs en direm alguns:
Per disposar d’una acreditació, certificat de garantia davant tercers de disposar de d’experiència contrastada, mitjans humans, tècnics, materials i financers adients per a la realització amb garantia de les obres i instal•lacions o per a la prestació de serveis. Avui una empresa classificada per poder contractar amb l’administració pública te un valor afegit molt important.
Per a poder presentar-se a contractes de concursos d’obres i serveis amb l’administració pública, directament i/o per poder treballar per altres contractistes amb les garanties reglamentaries adients.
Per a poder deixar d’esser simplement no més i solament subcontractista d’altres empreses:
- Presentar-se directament a les obres i instal•lacions i/o a la prestació de serveis.
- Fer Unions temporals d’empreses amb altres contractistes i millorar d’aquesta manera el rendiment econòmic de les operacions.
Per situar-se en el segment de l’excel•lència en el mercat
Disposar d’un sistema de detecció important del Grau de Satisfacció dels Clients necessari per si mateix i per a alguns dels sistemes de gestió de la qualitat.
Per a millorar i augmentar el propi “currículum”.
Per que obtenir diverses classificacions i/o acreditacions?:
A mes de disposar de les classificacions, acreditacions i sistemes de gestió acreditats de cada ens del sector públic, si es possible cal disposar-ne de duplicats, si s’escau per tal de:
- Cal diversificar les classificacions, tant les generals com les concretes de cada ens del sector públic puix encara que es regeixen d’acord amb la mateixa Llei cada tècnic, sigui d’un o altre ens, poden interpretar la mateixa normativa a base de diferents (ara més que mai) criteris, podent variar d’aquesta manera substancialment les classificacions obtingudes. Cal disposar de totes les acreditacions (classificacions) necessàries.
- El períodes de renovació de dades de les distintes classificacions no necessariament han de coincidir, oferint la possibilitat de tenir més espai de temps a l’hora de procedir a aquestes actualitzacions
- Totes les persones actuem a base de les nostres experiències i vivències, els responsables dels distints ens també. Disposant de les distintes classificacions es demostra que l’empresa està actuant de manera intel•ligent, aprofitant totes les eines per a assolir més mercat, comunicant, de pas, que no 'guarda tots els ous en la mateixa cistella';
- Des del punt de vista estrictament econòmic, els costos de confecció i tramitació de
les distintes acreditacions son diferents de fer-ho globalment que per separat
Cal conèixer i cal estar ben assessorat en aquest molt principal apartat de la solvència, expressat en la vigent llei i cal dir-ho, també en la anterior. Una imprescindible consideració qualitativa d’aquest requisit es fa del tot necessari per part del contractista. Aquests documents, que no “papers”, cal tenir-los molt presents i actualitzats. Donar a aquet tema una importància principal, a nivell de direcció i/o gerència, es fa totalment ineludible, es uns responsabilitat principal.
El subjecte com hem dit, resulta ser “el contracte”, sembla com si aquest vocable sigui per si sol una “persona”, això si jurídica.
Altra qüestió es el concepte d’adjudicació on s’engloben diversos altres conceptes importants i concrets. Informació, sistemes de licitació, resolucions d’adjudicació etc. Des del punt de vista del contractista cal conèixer aquests apartats, o estar ben assessorats en ells, puix tenir plena consciencia dels condicionants o característiques de tots ells ens ajudarà a complir aquests esmentats requisits i ens facilitarà no solament l’accés a la informació per tal de poder accedir a la contractació en aquest sector públic si no també i el que es més important en quines condicions hi podem accedir i en quines condicions ens trobarem duran el procés de transmissió de la nostra pròpia informació per tal de situar-nos en les millors d’aquestes esmentades condicions i fins hi tot quin serà el grau de condicionants posteriors una vegada siguem contractistes d’una determinada obra i/o d’un determinat servei.
En els corresponents apartats de regulació dels contractes en tant que document contractual que han de regir la relació jurídica i legal d’aquest esmentat contracte, cal fer especial esment en els apartats de regulació econòmica i financera del contracte, de la seva duració i prorrogues i dels condicionants concrets de la seva resolució. Cal conèixer d’antuvi quines conseqüències ens poder afectar a l’hora de “cobrar”, cal conèixer-ho a fons. El rendiment econòmic en la realització d’una obra i/o d’un servei suposa la pervivència o no de la empresa. No es pot anar, com moltes vegades s’ha fet, amb la idea que ja ho anirem veient. Cal saber, llegir i conèixer a fons, molt a fons, tot el contingut, àdhuc “la lletra petita” dels contractes (el document contractual que signarem) abans de signar-lo. Cal saber en general, àdhuc també abans de presentar-se a una licitació amb quin model de contracte ens trobarem en cas de ser adjudicataris. Es molt i molt important que els nostres departaments tècnics propis o aliens ens informin d’aquests extrems. Un punt, l’acta de replanteig s’ha de fer amb criteris de gestió àdhuc de gestió de la qualitat, segons veurem mes endavant.
Altra cosa és quines classificacions, (acreditacions) quins ens del sector públic tenen el seu propi sistema de classificació. Cal disposar d’aquelles acreditacions que ens facin mes ample el nostre mercat. La LCSP dona atribucions a segons quins tipus de entitats del sector públic a fer-se el seu propi sistema de classificació. Aquest sector públic no solament està condicionat per aquesta llei LCSP si no que cal tenir en compte que altres lleis i reglamentacions com: El pla de contractació pública Verd; La llei de procediments de contractació en els sectors de l’aigua, la energia, els transports i els serveis postals (antigament anomenat “sector estratègic”); La reglamentació mediambiental aplicable en cada cas i les lleis i reglaments sobre la subcontractació. Totes formen un conjunt de condicionants a tenir en consideració d’una manera global per tal d’acreditar-se adientment. El contractista ha de conèixer, encara que hi hagi casos concrets que no l’afectin, li convé veure el conjunt de les regulacions, no solament cada una aïlladament.
Hem de fer esmen aquí també de tota la part que es refereix en aquesta legislació als temes de gestió de la qualitat en general, de la qualitat mediambiental en particular i de la part corresponent a la seguretat i salut. El disposat en aquesta llei, malgrat que a tall de recomanació o de facultar als ens contractador que puguin tenir les seves pròpies decisions en aquests temes, està produint ja la exigència de fer que els contractistes disposin de sistemes de gestió de la qualitat, de gestió medi ambiental, de gestió de prevenció de riscos laborals i de seguretat i salut que si be semblen complicar la tasca de gestió interna en els empreses, si es prenent seriosament, o sia si es fa de manera adient en realitat “obliga” a les empreses a millorar no solament la qualitat de les obres i/o serveis que executa o dona, si no a millorar els seus propis rendiments empresarials des de tot punt de vista. De tota manera la combinació coordinada de tots aquests conceptes:Classificació, Sistemes de gestió de la qualitat, Sistemes de gestió medi ambiental, Prevenció de seguretat i salut o seguretat en general, constitueix la millor estratègia empresarial.
Desprès de molt i molts anys de dedicació a l’acreditació d’empreses en general, la nostra experiència ens diu que cal estar molt i molt al dia de tots els condicionants reguladors del sector públic (també del privat, tot els condicionants públics poden servir també per a el sector privat). Cal establir sistemes de manteniment i actualització de les acreditacions empresarials si volem que el nostre mercat d’acció sigui no solament el més ampli possible si no també per situar-nos-hi en les millors condicions per accedir-hi primer i a l’ensems per treure’n el millor rendiment.
Per acabar pot ser el millor que podem dir es que, la llei LCSP sembla ser una bona regulació d’un sector molt important, al menys una regulació que calia modernitzar i que en general millora, per aclariment, les condicions d’actuació en aquest sector i ajuda a definir les seves característiques encara que no més sigui per que les continua donant a conèixer “a priori”. La visió del contractista ha d’esser forçosament la de veure aquesta regulació com una eina útil que li defineix la seva actuació, com una eina al seu favor en tots els aspectes. Un document que facilita la seva acció, encara que en principi li sembli feixuga, puix en general estableix:
.- Transparència en el sentit que millora l’establiment de les condicions, bastant clarament , “a priori”
.- Programació, en el sentit que pot establir com actuar en cada cas i en cada procés. I aquesta actuació es previsible i per tant programable.
.- Seguretat en els distint processos i fases de la realització de l’obra i o servei contractat.
.- Planificació en el temps, abans de ser contractista, durant el període de preparació de les licitacions i aplicació de la planificació feta durant els distints períodes de realització de les obres i/o de la prestació dels serveis contractats.
Segurament cal dir que, com sempre, tot es millorable, aquesta llei també i que haurem d’esperar el reglament que la desenvolupi per esvair els dubtes. Veure aquesta regulació com una eina més en la complicada tasca dels contractistes farà que en general les empreses siguin molt més eficients.
J, Manel Oronich
DIVISIÓ S.I.G.O., S.L.
15.09.2008.
Ajuts per a noves unitats de negoci 4,2 milions d’euros
Objecte dels ajuts
Beneficiar les empreses dels sectors més exposats a la competència internacional, i proposar les mesures necessàries per abordar la seva transformació.
Línies d’ajut
1. Projectes empresarials de canvi estratègic, consistents en el desenvolupament del Pla estratègic de reorientació de l’activitat, el qual haurà de preveure els aspectes següents:
Anàlisi inicial:
- Situació de partida
- Estudi dels diversos factors que han dut l’empresa a la situació actual
- Informe justificatiu de la necessitat de reorientació de l’activitat
· Pla de negoci per superar la situació actual, que haurà de preveure els aspectes següents:
- Definició del nou negoci a desenvolupar
- Reflexió estratègica
- Pla de màrqueting
- Desplegament operatiu
- Pla financer
Els projectes s’hauran d’iniciar amb posterioritat al primer dia de l’exercici de la convocatòria.
2. Projectes empresarials de canvi estructural que es desenvolupin a Catalunya, consistents en la implantació de les accions definides en el pla estratègic previ.
Els projectes s’hauran d’iniciar amb posterioritat a la data de presentació de la sol·licitud de la subvenció.
Requisits
Petites i mitjanes empreses que tinguin una activitat industrial o de serveis a la indústria.
Despeses subvencionables
1. Per a projectes empresarials de canvi estratègic
- L’assessorament extern per a la realització del pla estratègic o del pla de negoci.
- Viatges i estudis de referència a centres tecnològics, universitats i empreses.
- L’assessorament extern per a la realització d’estudis de mercat.
2. Per a projectes empresarials de canvi estructural
- Adquisició de maquinària i equipaments, sempre que el beneficiari contribueixi en almenys un 25 % al seu finançament.
- Despeses d´assessoria externa vinculades exclusivament a la nova activitat i dirigides a la gestió del projecte de reorientació de l´activitat, com ara la creació de marca pròpia, la creació de nous canals comercials, la creació de producte propi d´alt valor afegit inexistent fins al moment i el desenvolupament de prototips i proves de simulació i la realització de certificacions i homologacions de producte (fins al 75 %).
- Despeses de formació del personal específiques per adaptar-se a la nova activitat. Es consideren subvencionables només les despeses de formació exclusives de la nova activitat i no aplicables a qualsevol activitat habitual de l´empresa (35 % d’intensitat màxima de subvenció).
Intensitat màxima de l’ajut
1. Per als projectes de canvi estratègic, l´ajut serà de fins al 75 % del cost subvencionable del projecte, amb un màxim de 60.000 euros.
2. Per als projectes de canvi estructural, s’aplicaran les intensitats següents:
- Per a despeses d’assessoria externa, l’ajut serà de fins al 75 % del cost subvencionable.
- Per a adquisició de maquinària i equipaments la intensitat de l’ajut serà de fins al 15 % del cost subvencionable per a petites empreses i fins al 7,5 % per a mitjanes empreses. La intensitat de la subvenció pot arribar al 20 % o al 30 % en casos on la inversió es faci en zones d’ajuts regionals.
- Per a despeses de formació específica la intensitat màxima serà del 35 %.
- Per a les despeses associades a la realització d’un projecte de recerca i desenvolupament l´ajut serà de fins al 60 % en el cas de recerca industrial i de fins al 35 % en el cas de desenvolupament precompetitiu.
L’ajut total per a l’execució del canvi estructural tindrà un màxim de 200.000 euros.
Terminis de sol·licitud
Primer termini: 26-03-2008 fins el 30-04-2008
Segon termini: 10-05-2008 fins el 01-07-2008
Tercer termini: 01-09-2008 fins el 03-11-2008
02.09.2008.
SUBVENCIONS PER A L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Beneficiaris
Empreses privades Consorcis
Famílies Corporacions locals
Entitats sense ànim de lucre
OBJECTE DE L’AJUT I IMPORT DE LES SUBVENCIONS
Actuacions en matèria d’estalvi i eficiència energètica, realitzades dins el territori català, relacionades amb algun dels següents punts:
a) Inversions en tecnologies de millora de l’eficiència energètica dutes a terme per companyies de serveis energètics. Màxim un 40% sobre cost elegible (fins un 50% si és pime)
b) Inversions en tecnologies de millora de l’eficiència energètica en instal·lacions de procés industrial. Màxim un 22% sobre el cost elegible
c) Actuacions singulars amb tecnologies eficients emergents. Màxim un 40% sobre cost elegible (fins un 50% si és pime)
d) Millora de l’eficiència energètica de l’equipament específic del sector terciari i dels tallers mecànics del transport. Màxim un 22% sobre el cost elegible
e) Incorporació de tecnologies de gestió energètica en flotes de transport per carretera, ja siguin de viatgers o de mercaderies. Màxim un 40% sobre cost elegible
f) Auditories energètiques d’edificis i serveis no industrials existents. Màxim un 75% sobre cost elegible- màxim de 3.500 €
g) Estudis d’estalvi, eficiència i qualificació energètica d’edificis de nova construcció i rehabilitació importants. Màxim un 75% sobre cost elegible
h) Adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l’ enllumenat interior i de façanes d’edificis públics i privats existents. Màxim un 22% sobre cost elegible – màxim de 50.000€
i) Adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l´ enllumenat exterior existent. Màxim 40% sobre cost elegible
j) Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Màxim 20% sobre cost elegible
k) Rehabilitació energètica de l’ envolvent tèrmica dels edificis terciaris existents. Màxim 22% sobre el cost elegible – màxim de 200.000€
l) Construcció de nous edificis amb alta qualificació energètica. De 15 a 50€/m2
m) Estudis i elaboració de documentació tècnica i legal per a l’ externalització de la propietat i/o gestió d’instal·lacions energètiques per empreses de serveis energètics. Màxim 75% sobre el cost elegible – màxim de 18.000€
n) Auditories energètiques a la indústria. Màxim 75% sobre el cost elegible – segons consum
o) Renovació d’equips auxiliars consumidors o transformadors d’energia d’equips d’alt rendiment a la indústria. Màxim 30% sobre el cost elegible
p) Auditories energètiques a plantes de cogeneració. Màxim 75% sobre cot elegible – màxim de 9.000€
q) Estudis de viabilitat de plantes de cogeneració. Màxim 75% sobre cost elegible – màxim 11.250€
r) Cogeneració alta eficiència al sector terciari. Màxim 10% sobre cost elegible
s) Microcogeneracions. Màxim 30% sobre cost elegible
t) Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions actuals de potabilització, abastament, depuració d’aigües residuals i dessalinització. Màxim 40% sobre cost elegible
u) Auditories energètiques a tallers, naus i empreses industrials de baix consum energètic. Màxim 75% sobre cost elegible – màxim 1€/ MWh consum
Termini D’EXECUCIÓ DEL PROJECTE: de l’ 1 de gener de 2008 fins al 30 de setembre de 2009
15.08.2008.
FRASE D´AVUI
“Fer resulta fàcil, pensar es difícil; però fer segons es pensa, encara es més difícil”Johann W. Goethe
07.08.2008.
Catalunya convoca ajudes a projectes de teletreball, foment de les TIC i dinamització econòmica a través de les TIC
Catalunya convoca ajudes a projectes de teletreball, foment de les TIC i dinamització econòmica a través de les TIC
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 4 de setembre de 2008
El Departament de Governació i Administracions Públiques de Catalunya obre la convocatòria per a la concessió d´ajudes a projectes de teletreball, foment de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les petites i mitjanes empreses (pimes) i dinamització econòmica a través de les TIC, destinats a corporacions locals.
L´objectiu d´aquestes ajudes és minimitzar la fractura digital, des d´una perspectiva territorial, a més de vetllar per la modernització i la diversificació de l´estructura productiva i social i fomentar l´ús intensiu de les TIC entre els teletreballadors, i en les pimes i micropymes catalanes.
L´import global destinat a aquesta convocatòria és 570.000 euros. Les subvencions es poden concedir per un import de fins al 80% del pressupost del projecte, amb un màxim de 40.000 euros per projecte.
Poden ser beneficiaris d´aquesta ajuda els ens locals de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals, diputacions, consorcis municipals i mancomunitats, i entitats dependents.
Les sol·licituds, juntament amb la documentació requerida, podran presentar-se fins al 4 de setembre de 2008. Per a més informació es pot consultar en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 4 d´agost de 2008.
Font: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
05.08.2008.
Catalunya convoca les ajudes d´estalvi i eficiència energètica
El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 30 de setembre de 2008
L´Institut Catalán d´Energia ha fet convocat, per a l´exercici 2008, les ajudes d´estalvi i eficiència energètica en règim de concurrència competitiva, en el marc del Programa d´Estalvi i Eficiència Energètica. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 30 de setembre de 2008.
Les actuacions objecte d´aquesta convocatòria són:
Inversions en tecnologies de millora de la eiciencia energètica portades a terme per companyies de serveis energètics.
Inversions en tecnologies de millora de la eiciencia energètica en instal·lacions de procés industrial.
Actuacions singulars amb tecnologies eicientes emergents.
Millora de la eiciencia energètica de l´equipament especíico del sector terciari i dels tallers mecànics del transport.
Promoció de sistemes de bicicleta pública.
Plans de mobilitat urbana energèticament eiciente.
Incorporació de tecnologies de gestió energètica en lotas de transport per carretera, ja siguin de viatgers o de mercaderies.
Els beneficiaris variaran en funció del tipus d´actuació: per a l´actuació 1, empreses privades i agrupacions d´aquestes; per a l´actuació 2, empreses privades i les agrupacions d´aquestes incloses en els sectors industrials manufacturers; per a l´actuació 3, empreses privades i agrupacions d´aquestes, consorcis, corporacions locals i ens dependents de corporacions locals; per a l´actuació 4, empreses privades i les agrupacions d´aquestes incloses en el sector terciari o tallers de manteniment i reparació del sector transport i els autònoms, corporacions locals i els seus ens dependents; per a l´actuació 5 i 6, corporacions locals i els seus ens dependents; per al cas 7, empreses privades i agrupacions d´aquestes en el sector del transport de mercaderies i de servei discrecional de passatgers i empreses i institucions públiques.
La dotació màxima que es destina a aquestes ajudes per a l´any 2008 és de 13.370.400 euros. Per a més informació sobre aquestes ajudes es pot consultar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 30 de juliol de 2008.
Font: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
24.07.2008.
El BEI finança projectes per a petites i mitjanes empreses a Espanya
L´import puja a 910 milions d´euros
A la primera meitat de 2008, el Banc Europeu d´Inversions (BEI) va proporcionar 910 milions d´euros en set línies de crèdit dissenyades per finançar projectes d´inversió promoguts per petites i mitjanes empreses a Espanya.
Els crèdits van ser oberts amb les següents institucions financeres espanyoles: Agència d´Inversions i Serveis de Castella i Lleó; Banc Pastor; Banco Santander; Bankinter; Caixa de Catalunya; Institut Català de Finances; i l´Institut de Finances de Castella-la Manxa.
Aquests préstecs formen part de la política del Banc de recolzar a les petites i mitjanes empreses aprovades pel Consell de Govern i la seva reunió anual. Amb vista a proporcionar a les petites empreses un accés més fàcil als crèdits, el BEI està introduint grans procediments flexibles i simplificats, entre ells augmentar el període de venciment i baixar els tipus d´interès.
Les línies de crèdit estan pensades per ajudar als projectes de finançament de les petites i mitjanes empreses, principalment en el sector industrial, turístic i de serveis. Una característica innovadora és això, així com la inversió tradicional en actius fixos.
Font: Gabinet de premsa del BEI
07.07.2008.
Subvencions per a la realització d´instal.lacions d´energies renovables
Organisme Departament de Treball i Indústria - (Generalitat de Catalunya)
Beneficiaris Objecte: Projectes i actuacions que permetin la construcció d´Instal·lacions d´aprofitament de biomassa, Instal·lacions de producció i aprofitament energètic del biogàs i Instal·lacions d´aprofitament de l´energia solar mitjançant captadors solars tèrmics per a qualsevol tipus d´aplicació amb aprofitament tèrmic.
Les actuacions referents a instal·lacions d´energia solar i d´aprofitament de la biomassa han de ser realitzades en el període comprès entre l´1 de gener de l´any 2006 i el 30 de juny de l´any 2007. Les actuacions referents a instal·lacions d´aprofitament energètic del biogàs han de ser realitzades en el període comprès entre l´1 de gener de l´any 2006 i el 30 de novembre de l´any 2007.
Beneficiaris: Empreses privades i agrupacions de les esmentades empreses, amb personalitat jurídica pròpia.
Requisits: En el cas d´empreses amb 50 o més treballadors, complir amb l´obligació d´integració social dels minusvàlids, i donar ocupació almenys a un 2% de treballadors amb disminució sobre el nombre total de treballadors.
- Trobar-se al corrent del compliment de les obligacions tributàries i davant de la Seguretat Social.
- Complir els requisits establerts de política lingüística.
- En el cas de sol·licitud per a instal·lacions fotovoltaiques aïllades, no tenir concedida o sol·licitada cap subvenció dins el Pla d´Electrificació Rural de Catalunya (PERC).
- En el cas de sol·licituds per instal·lacions d´energia solar tèrmica, no estar obligat a instal·lar aquest tipus de sistemes per ordenança solar.
Tipus d´ajut Quantia màxima
A. Per a instal·lacions de biomassa llenyosa: 30% del cost elegible.
B. Per a instal·lacions de biogàs: 25% del cost elegible de la instal·lació. En cap cas la quantia de les subvencions atorgades, ja sigui de manera aïllada o en concurrència amb altres subvencions per a la mateixa actuació, no podrà superar el 40%.
C. Per a instal·lacions d´energia solar tèrmica: fins el 37% del cost de referència.
D. Per a instal·lacions d´energia solar fotovoltaica: com a màxim el 22% del cost de referència.
Despeses subvencionables:
A. Instal·lacions de biomassa llenyosa:
-Sistema de tractament i alimentació del combustible.
-Sistema que permeti la valoració de la biomassa.
-Caldera/estufa: sistema que converteix l´energia tèrmica generada en el sistema de combustió
-Sistemes de generació de fred amb màquines d´absorció
-Sistema de distribució de calor i/o fred fins els punts consumidors
-Sistemes elèctric, de control i monitorització de la instal·lació.
-Obra civil (excavacions, cimentacions, rases, urbanització, edificis...).
-Estudis de seguretat i salut.
-Enginyeria i direcció d´obra.
B. Instal·lacions de biogàs:
-Sistema d´alimentació i emmagatzematge de residus o subproductes orgànics.
-Sistema de digestió anaeròbia per a la producció de biogàs.
-Sistema de valoració energètica del biogàs per a la producció tèrmica i/o elèctrica.
-Sistemes elèctric, de control i monitorització de la instal·lació.
-Obra civil (excavacions, cimentacions, rases, urbanització, edificis...).
-Estudis de seguretat i salut.
-Enginyeria i direcció d´obra.
C. Instal·lacions d´energia solar tèrmica: El cost dels equips i instal·lacions que formen part de l´equip, és a dir captadors solars tèrmics, acumuladors, bescanviadors de calor, bombes de circulació, canonades, vàlvules i connexions, vasos d´expansió, aïllaments, sistema elèctric i de control, equips de mesura i altres equips secundaris, així com el muntatge i connexió del conjunt, obra civil associada, disseny d´enginyeria de la instal·lació, direcció d´obra, posada en marxa, documentació tècnica, manuals d´ús i operació i tramitacions de permisos i ajudes.
D. Instal·lacions d´energia solar fotovoltaica: El cost dels equips i instal·lacions, mòduls fotovoltaics, bateries, reguladors, convertidors, línies elèctriques i connexions, així com obra civil associada, posada en marxa, direcció i enginyeria de projecte, documentació tècnica, manuals d´ús i operació, i tramitació de permisos i ajuts.
Tramitació Institut Català d´Energia (ICAEN).
Av. Diagonal, 453 bis. 08036 Barcelona.
Tel. 93 622 05 00 / Fax. 93 622 05 01 - 93 622 05 02
difusio@icaen.gencat.net
http://www.icaen.net/
Més informació
Termini Fins al 24 d´agost de 2006
Referència Legal ORDRE TRI/110/2005, de 16 de març. (DOGC 4354, 01-04-2005)
ORDRE TRI/301/2006, de 12 de juny. (DOGC núm. 4661 - 23/06/2006)
https://www.gencat.net/diari/4661/06158226.htm
27.06.2008.
Catalunya destinarà 6,6 M€ en ajudes als emprenedors en el període 2008-2010
També es donaran ajudes a les entitats locals que fomentin la creació d´empreses
El Govern de Catalunya, en el consell de govern celebrat el 25 de juny de 2008, ha aprovat ajudes per valor de 6,6 milions d´euros a les persones emprenedors i a l´autoocupació a Catalunya, per al període 2008-2010. D´aquesta quantitat, es destinarà un total de 5.781.600 euros a subvencions per a entitats locals que fomentin i assessorin la creació d´empreses i els 818.400 euros restants aniran destinats a la creació d´una plataforma de suport a l´emprenedor.
Aquestes subvencions es divideixen en tres grans línies: la primera és el programa a entitats locals que fomentin i assessorin a la creació d´empreses té com a objectiu que les entitats locals de la Comunitat Autònoma de Catalunya disposin d´un Programa Local de Foment i Assessorament a la Creació d´Empreses que es desenvolupi d´una forma estable, continuada, estructurada i professional.
A través d´aquest programa, les entitats locals oferiran accions de sensibilització per fomentar l´esperit emprenedor; informaran, orientaran i desenvoluparan programes de formació dirigida a emprenedors i oferirà assessorament en el procés de creació d´empreses. La quantitat màxima d´aquestes ajudes pot arribar fins al 80% del cost de l´activitat subvencionable, amb un import mínim de 12.000 euros i màxim de 76.000 euros anuals.
La segona línia són els projectes singulars de suport a la creació d´empreses que tindrà com fi promocionar i donar suport a les persones emprenedores que no quedin cobertes per la primera línia. La quantitat màxima de les ajudes podrà arribar fins al 80%, amb un import màxim de 24.000 euros anuals.
Finalment, la tercera línia són els projectes experimentals de suport a la creació d´empreses on se subvencionarà les accions que aporti innovació en l´àmbit de la creació d´empreses i suport als emprenedors. La dotació màxima d´aquestes ajudes podrà arribar fins al 80% i l´import màxim serà de 24.000 euros anuals.
Aquestes iniciatives estan emmarcades en el Pla Inicia que va presentar el Govern català el març passat, amb l´objectiu de potenciar la creació de més i millors empreses. Un dels eixos fonamentals del Pla Inicia és comptar amb la col·laboració d´una xarxa de 150 entitats locals (ajuntaments, consells comarcals, consorcis locals, diputacions, entitats metropolitanes, mancomunitats i societats públiques locals, entre d´altres).
Font: Gabinet de premsa de la Generalitat de Catalunya
31.05.2008.
NOU SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ D´EMPRESES PROVEIDORES D´ADIF
L a entitat pública empresarial ADIF (ha establert un Sistema de Classificació d’empreses Proveïdores per a les seves obres, instal•lacions i serveis, aplicant una metodologia basada en el model de gestió EFQM. Aquesta classificació es fa imprescindible per a poder treballar per aquesta entitat pública.
Mes informació a DIVISIÓ S.I.G.O., S.L.
