Notícies Actualitat
16.04.2009.
El Govern Catalán destinarà ajudes per valor de 17,8 M€ a emprenedors i autònoms
A més, oferirà avals per facilitar l´accés al crèdit a empreses de fins a tres anys de vida amb un límit total d´operacions de 37,5 milions d´euros
La Generalitat de Catalunya destinarà 17,8 milions d´euros en 2009 en ajudes per a emprenedors i aturats que es constitueixin com autònoms, el doble de pressupost que en 2008. A més, el Govern oferirà avals a partir del mes de maig per facilitar l´accés al crèdit a empreses de fins a tres anys de vida amb un límit total d´operacions de 37,5 milions d´euros.
Per al 2009, la partida més important de finançament per a autònoms, passa de 8,3 milions a 12,8 milions d´euros, amb un increment del 50% de la subvenció mitjana per beneficiari.
La subvenció per a aturats que vulguin convertir-se en autònoms és de 4.000 euros. Aquest import s´elevarà en el cas de joves de fins a 30 anys a 4.500 euros, per a dones serà de 5.000 euros, per a discapacitats de 8.000 euros i per a dones discapacitades de 9.000 euros i maltractades un 10% més en qualsevol dels casos.
A més, es destinaran ajudes de fins a 1.000 euros per a assistència tècnica en la constitució d´una empresa, i de fins a 3.000 euros per reduir els interessos d´un crèdit demanat per engegar una activitat empresarial.
D´altra banda, el Govern Catalán iniciarà aquest any el projecte pilot Nosaltres Empresàries, amb el qual ajudarà a créixer a 30 empreses creades per dones a través de formació, assistència tècnica i contactes amb possibles inversors. També està en preparació un pla per fomentar la cotitularitat de les dones en les explotacions agràries i promoure el seu emprendeduría en el món rural.
Aquestes ajudes, que s´emmarquen en el Pla Inicia, han ajuda a consolidar en el 2008 a un total de 2.479 empreses i a consolidar a 1.291, amb el que es van generar uns 4.500 llocs de treball. Aquest Pla ha assessorat i format a 14.554 emprenedors i ha ajudat a finançar a 2.009 autònoms.
Font: Gabinet de premsa de la Generalitat de Catalunya
09.04.2009.
Catalunya convoca diverses línies d´ajudes a la investigació, el desenvolupament i la innovació
Les línies són: Programa Innoempresa, Programa Gènesi i ajudes per a projectes d´investigació industrial i desenvolupament experimental en forma de nuclis
En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 7 d´abril de 2009, a través del Centre d´Innovació i Desenvolupament Empresarial s´han convocat les línies d´ajuda a la investigació, el desenvolupament i la innovació.
Les línies objecte de subvenció són:
Ajudes del Programa de suport a la innovació de les petites i mitjanes empreses 2007-2013 (programa Innoempresa).
Ajudes destinades a incentivar la realització de projectes d´investigació industrial i desenvolupament experimental en forma de nuclis.
Ajudes per analitzar la viabilitat empresarial d´un projecte de base tecnològica (programa Gènesi).
El pressupost destinat a la línia d´ajudes del Programa Innoempresa, és de 7.233.697,57 euros; la quantitat destinada a les ajudes per incentivar la realització de projectes d´investigació industrial i desenvolupament experimental en forma de nuclis és de 17.500.000 euros; i per al Programa Gènesi, és de 600.000 euros.
Seran beneficiaris de les ajudes: per a la línia 1, petites i mitjanes empreses i organismes intermedis; per a la línia 2, agrupacions amb personalitat jurídica pròpia i qualsevol altra agrupació de persones jurídiques públiques o privades; i per a la línia 3, empreses de creació recent amb establiment operatiu a Catalunya i les persones físiques amb residència a Catalunya.
El termini de sol·licitud variarà en funció de la línia:
Programa Innoempresa: fins al 14 de maig de 2009.
Ajudes a projectes d´investigació industrial i desenvolupament experimental en forma de nuclis: fins al 6 de juny de 2009.
Programa Gènesi: el primer termini, fins al 7 de maig de 2009; el segon termini, del 15 de maig al 30 de juny de 2009; i el tercer termini: del 15 de setembre al 15 d´octubre de 2009.
Font: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
09.04.2009.
Es convoca a nivell nacional les ajudes de suport a la participació d´empreses i centres tecnològics en programes internacionals d´R+D
Les ajudes s´inclouen en el Programa Nacional d´Internacionalització de l´R+D, en el marc del Pla Nacional d´R+D+I (2008-2011)
El Ministeri de Ciència i Innovació ha convocat, per a l´any 2009, les ajudes del subprograma de suport a la participació d´empreses i centres tecnològics en programes internacionals d´R+D, en el que respecta a les actuacions de Innoeuropa, inclòs en el Programa Nacional d´Internacionalització de l´R+D, en el marc del Pla Nacional d´R+D+I (2008-2011).
Les actuacions objecte de subvenció seran:
Crear i/o enfortir Oficines de Projectes Europeus.
Introduir millores en els sistemes de gestió de projectes.
Promoure la formació i qualificació de gestors de projectes internacionals en els centres tecnològics.
Impulsar la pertinença a xarxes i plataformes nacionals i europees.
Promoure la col·laboració amb altres entitats nacionals i internacionals en el marc del VII Programa Marc.
Altres actuacions que contribueixin a la consecució dels objectius fixats.
El pressupost total estimat per a l´any 2009 és de 3,046 milions d´euros. Seran despeses suvencionables: els de personal propi o contractat dedicat exclusivament a l´actuació (investigadors, tècnics i altres personal auxiliar); les subcontractacions, així com costos de consultoria i serveis equivalents, destinats de manera exclusiva a l´actuació; i els generals suplementaris directament derivats de l´actuació.
Podran ser beneficiaris de les subvencions regulades en la present convocatòria exclusivament les entitats que estiguin inscrites com Centre d´Innovació i Tecnologia (CIT).
El termini per a la presentació de les sol·licituds finalitzarà el 7 de maig de 2009, segons lo publicat en el Butlletí Oficial de l´Estat de 7 d´abril de 2009.
Font: Butlletí Oficial de l´Estat
03.04.2009.
L´ICF permetrà que empreses catalanes de menys dimensió puguin acollir-se a la Línia ICF-Creixement Empresarial
Aquest instrument financer, creat l´any 2008, compta amb una dotació de 150 milions d´euros
El Consell del Govern de Catalunya, celebrat el 31 de març de 2009, ha autoritzat a l´Institut Catalán de Finances (ICF) a flexibilitzar les condicions de la Línia de préstecs ICF de Creixement Empresarial dirigida al finançament de projectes de dimensió empresarial.
La novetat principal és que es rebaixa el límit de facturació de les empreses que es poden acollir. Així, es canvia la condició dels més de 30 milions d´euros fixats l´any 2008, als més de 10 milions d´euros anuals per a aquest 2009. Amb això, el Govern català vol facilitar que un major nombre d´empreses puguin realitzar processos de fusions, adquisicions o d´aliances estratègiques.
Aquests préstecs, atorgats per l´ICF en la modalitat de préstec ordinari o participatiu, poden ser d´un import mínim d´1 milió d´euros fins a un màxim de 15 milions i es destinaran a cobrir les necessitats d´inversió i de capital circulant, que ha de permetre a les empreses seguir desenvolupant la seva activitat amb normalitat. El termini d´amortització podrà ser de fins a 15 anys, inclosos dos anys de carència.
Podran acollir-se a aquesta Línia de préstecs, que va ser creada per la ICF el març del 2008 i compta amb un pressupost de 150 milions d´euros, les empreses amb seu social a Catalunya i amb un mínim de 5 anys de vida.
Font: Gabinet de premsa de la Generalitat de Catalunya
13.02.2009.
CONFERÈNCIA - COL.LOQUI (LA CONTRACTACIÓ EN EL SECTOR PÚBLIC)
LA CONTRACTACIÓ EN EL SECTOR PÚBLIC
Aspectes Tècnics i Legals
L’objectiu d’aquesta conferència és explicar d’una manera clara i accessible, les Directives sobre la Contractació Pública, i analitzar la Llei de Contractes del Sector Públic de l’Estat, tractarem tots els canvis que aquesta implica en els gestors públics en tots els àmbits. S’oferirà als assistents des d’una òptica eminentment pràctica els aspectes més rellevants de la nova legislació i la seva posada en pràctica.
Entre altres aspectes, es tractaran temes com:
- Terminologia emprada
- Contractes
- Mercat – Sector regulat:
o Sectors inclosos
o Sectors exclosos
- Adjudicacions – Convocatòries – Publicitat
- Solvències
- Desenvolupaments contractuals
- Torn obert de paraules
Dia: Dimarts, 17 de febrer de 2009
Lloc: Auditori del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques Gran Via Corts Catalanes, 663, Baixos
Hora: 18:00 h.
Ponències: Sr. Josep Manel Oronich
Administrador de Divisió S.I.G.O.
Preguem confirmin l’assistència Tel. 93 265 94 30 / actes@gremi-obres.org o rdamont@gremi-obres.org
02.12.2008.
19.000 milions per finançar el circulant de les pimes
L’Instituto de Crédito Oficial (ICO) destinarà, l’any 2009, 28.900 milions d’euros per a les empreses repartits entre les seves línies de finançament.
Nova línia de 10.000 milions d’euros per finançar circulant:
• Per a les necessitats de finançament de circulant de les pimes.
• Per a empreses solvents i viables.
• 50% aportat per l’ICO i 50% per les entitats de crèdit.
Línia ICO-Pyme:
• 10.000 milions d’euros.
• Es finançarà fins al 100% de la inversió.
• Cada projecte podrà dedicar el 40% del crèdit a finançament complementari.
• Moratòria d’un any a les empreses que estiguin pagant un crèdit de la línia.
• Al 2009 les empreses només pagaran interessos.
• Els diners alliberats es podran fer servir per finançar circulant.
LÍNIES ICO PER A LES PIMES
Línia 2008 2009
(milions d’euros) (milions d’euros)
ICO Pyme 7.000 10.000
Internacionalització 150 200
Emprenedors 75 100
Mitjanes Empreses 2.000 3.000
Creixement Empresarial 600 600
Nova línia de finançament (Circulant) 10.000
Moratòria 5.000
TOTAL 9.825 28.900
31.10.2008.
FOMENT ENDUREIX ELS REQUISITS DELS CONTRACTES D’OBRA PÚBLICA
FOMENT ENDUREIX ELS REQUISITS DELS CONTRACTES D’OBRA PÚBLICA
La Societat Estatal d’infraestructures de Transport Terrestre (Seitt), dependent del Ministeri de Foment, ha començat a licitar obres amb un nou plec que endureix els requisits que s’exigeixen a les empreses que contractin amb aquesta entitat. Es tracta d’evitar les desviacions de costos i el retard en la finalització del projecte.
El ministeri vol donar-li a la Seitt un impuls, per la qual cosa els Pressupostos per a 2009 contemplen més aportacions de capital per a aquesta societat que es va crear a la fi de 2005. Així, està previst que el pròxim exercici realitzi una inversió de més de 1.700 milions en obres de carreteres i altres 2.060 milions en ferrocarrils.
El plec tipus de licitació que utilitza aquesta societat i al que ha tingut accés 'CincoDías' s’ha adaptat a les noves exigències de la Llei de Contractes Públics, per la qual cosa planteja una major complexitat tècnica, segons les fonts consultades per aquest diari.
Entre les novetats que introdueix, destaca l’obligatorietat de presentar una ´memòria constructiva´ i un exhaustiu ´programa de treball´ en el que la mesa de contractació valorarà la coherència de la planificació de l’obra amb els equips materials i humans que indiqui l’empresa. A més a més, es tindrà en compte la qualitat que es vol obtenir en cada tram de l’obra i aconseguiran millors puntuacions aquells treballs que incloguin propostes de gestió mediambiental.
Un altre dels aspectes que més es tindrà en compte és la utilització de tecnologies que hagin estat desenvolupades pel contractista en el marc de projectes d´I+D+i que suposin una millora de la qualitat i valor tècnic de l’obra i la justificació de la qual pugui ser degudament documentada.
Tots aquests aspectes formaran part de la puntuació tècnica de cada oferta i si en algun cas la mesa considerés que no s’aconsegueix un nivell mínim de qualitat, aquesta oferta no serà presa en consideració.
En l’àmbit econòmic, el nou document aborda l’espinós afer de les baixes i estableix, com també figura en el pla de renovació de les autovies de primera generació, les fórmules matemàtiques que hauran d’aplicar-se en cada cas.
Les fonts consultades argumenten que tots els intents per evitar que les empreses continuïn licitant molt per sota del preu d’oferta (massa vegades se supera el 30%) són benvinguts, encara que consideren que es podia haver estat més ambiciós atorgant més protagonisme a l’apartat tècnic. Sí es contempla que aquella oferta que presenti un pressupost molt per sota de la mitjana haurà d’explicar en un termini no superior a quinze dies el per què d’aquests descomptes respecte al preu de licitació. Si els arguments de l’empresa convencen a l’òrgan de contractació, podrà tornar a ser tinguda en compte. En cas contrari, no resultarà adjudicatària.
Amb aquests controls més ferris es tracta de posar límit als presumptes incompliments de contracte que en ocasions denuncien les administracions licitadores i les companyies adjudicatàries que solen traduir-se o bé en costosos modificats de l’obra o en retards en la seva finalització o en ambdues coses.
A canvi, la Seitt es compromet a ser diligent en els terminis de resolució dels concursos (es dóna dos mesos per a l’adjudicació provisional) i a pagar en els 60 dies que diu la llei els certificats d’obra
13.10.2008.
ELS CONTRACTES AMB EL SECTOR PÚBLIC
ELS CONTRACTES AMB EL SECTOR PÚBLIC
La contractació amb el sector públic no es pot sostreure avui ja gens de l’aplicació de la legislació vigent, encara que en alguns articles parcial, des del maig d’aquest any. Fins ara s’ha explicat abastament aquesta llei però penso que en totes les ocasions aquestes explicacions s’ha fet no més i estrictament des de la perspectiva legal. Un punt de vista des dels sectors afectats que en gaudeixen o en “pateixen” semblaria necessari.
Valgui primer dir que intentar apartar-se, encara que no més sigui una mica, de la visió estrictament jurídica no sembla fàcil, puix es una llei i per tant semblaria que la única visió pot ser no més la jurídica. Per altra banda aquest es un article d’opinió genèric i no cerca ser res més que això. L’aprofundiment no més ens el pot donar la problemàtica concreta que és plantegi en cada ocasió i les solucions que l’estudi, la practica i la realització del dia a dia ens donin, alguna experiència en tenim ja avui.
Per altra banda crec que avui ja no s’ha de pensar en l’anterior llei LCAP puix , llevat de la part vigent determinada pels dictàmens que estan en vigència degut a la manca del corresponent reglament que desenvolupi l’actual vigent LCSP, aquesta darrera es la que ens pertoca considerar.
De cara al contractista la primera consideració que cal fer es que aquesta vigent LCSP persegueix el principal objectiu d’adaptar la legislació a les corresponent directives europees i aquest objectiu sembla que ho aconsegueix. Hem d’esperar el corresponent reglament per veure com acaba el tema, mentrestant queden alguns “coms”. La interpretació de cadascun d’aquests “coms” queda a empresa i evidentment al corresponent tècnic de cada ens en concret. El punt de vista del contractista, la funció d’aquest, ha d’esser la prudència i la consulta.
El altres objectius com el de facilitar i simplificar la tasca del contractant, del poder adjudicador, també sembla que s’aconseguirà, sense que aquest fet vulgui dir que simplifiqui la feina de contractista, o al menys que la simplifiqui tant com faria falta, puix encara que no més fos per la seva novetat aquesta feina esmentada augmenta i es fa més feixuga. Un apunt, la informació de les licitacions s’ha dispersat, al menys de moment, i suposarà molta més dedicació a l’hora de disposar d’informació concreta que pot interessar a cada contractista. El punt de vista d’aquest, la seva funció es estar molt més amatent a les publicacions previstes i per tant als anomenats “perfils dels contractants”.
Una bona noticia es que el sector on es pot optar a treballar s’amplia d’una manera important, una noticia no tant bona es que al mateix temps es restringeix desprès en les consideracions posteriors en les que es determina qui es poder adjudicador i qui no, quin es el nivell d’informació i per tant de transparència i a quins contractes pot accedir la petita i mitjana empresa i a quins no. No més la interpretació de qui ha d’estar subjecte a la llei ja es complicat.
De tota manera queda clar que el subjecte ara es el “contracte” i és defineixen molt abastament els tipus de contractes que hi han, s’amplia de veritat el sector, no solament pel conceptes contractuals que introdueix si no per l’aclariment de cada tipus de contracte i els seus condicionants o característiques. Al contractista, una vegada el contractador es defineix a si mateix, poc li ha de preocupar aquesta definició, el que si li ha de preocupar es com accedir al contracte en qüestió i els requisits que haurà de tenir per poder accedir-hi. Malgrat això sembla que caldria saber si la definició del propi contractant es encertada o no tant, puix segons el tipus de cada contracte els requisits son diferents i més o menys assumibles. El punt de vista del contractista, la seva tasca es que cal conèixer i tenir-ho en consideració.
Una de les parts més interessants de la llei, pot ser la més interessant en els temps que corren ( cal esperar el reglament malgrat tot) es el capítol dedicat a “la solvència” a demostrar pel contractista. Aquesta llei regula quins requisits de solvència han de demostrar els contractistes, obrint la porta a una reguitzell de requisits que poden augmentar molt la feina del contractista que vulgui presentar-se a una licitació determinada, en la meva opinió complicant la demostració d’aquesta solvència en la aplicació de la llei en cada cas si l’empesa no està classificada. El que queda clar es que una empresa classificada te molt i molt simplificada i rendible la feina, àdhuc en aquells casos en que aquest requisit de la classificació no sigui exigible. Avui, com abans, estar classificat vol dir simplificació en la justificació de la solvència i estar en disposició més avantatjosa a l’hora d’aconseguir ser adjudicatari d’una determinada obra o d’un determinat servei. Classificar-se ha demostrat al llarg del temps que vol dir caminar també en el trajecte cap a la excel•lència. Un empresa classificada per a contractar amb l’administració pública, amb el sector públic, suposa avui, ha suposat fins ara i es del tot previsible suposarà en el futur un nivell de solvència tant econòmica i financera com tècnica (en realitat suposa una auditoria contrastable de l’empresa) que situa les empreses en immillorables condicions no solament pel fet de obrir portes a la possibilitat de poder contractar directament amb el sector públic si no que també i molt principalment un augment considerable del valor (un actiu important) de la pròpia empresa contractista i del seu prestigi en general inclús davant del sector privat i del sector financer.
Quins motius es poden considerar per tal de veure de respondre a la pregunta.... per que Classificar-se?, doncs en direm alguns:
Per disposar d’una acreditació, certificat de garantia davant tercers de disposar de d’experiència contrastada, mitjans humans, tècnics, materials i financers adients per a la realització amb garantia de les obres i instal•lacions o per a la prestació de serveis. Avui una empresa classificada per poder contractar amb l’administració pública te un valor afegit molt important.
Per a poder presentar-se a contractes de concursos d’obres i serveis amb l’administració pública, directament i/o per poder treballar per altres contractistes amb les garanties reglamentaries adients.
Per a poder deixar d’esser simplement no més i solament subcontractista d’altres empreses:
- Presentar-se directament a les obres i instal•lacions i/o a la prestació de serveis.
- Fer Unions temporals d’empreses amb altres contractistes i millorar d’aquesta manera el rendiment econòmic de les operacions.
Per situar-se en el segment de l’excel•lència en el mercat
Disposar d’un sistema de detecció important del Grau de Satisfacció dels Clients necessari per si mateix i per a alguns dels sistemes de gestió de la qualitat.
Per a millorar i augmentar el propi “currículum”.
Per que obtenir diverses classificacions i/o acreditacions?:
A mes de disposar de les classificacions, acreditacions i sistemes de gestió acreditats de cada ens del sector públic, si es possible cal disposar-ne de duplicats, si s’escau per tal de:
- Cal diversificar les classificacions, tant les generals com les concretes de cada ens del sector públic puix encara que es regeixen d’acord amb la mateixa Llei cada tècnic, sigui d’un o altre ens, poden interpretar la mateixa normativa a base de diferents (ara més que mai) criteris, podent variar d’aquesta manera substancialment les classificacions obtingudes. Cal disposar de totes les acreditacions (classificacions) necessàries.
- El períodes de renovació de dades de les distintes classificacions no necessariament han de coincidir, oferint la possibilitat de tenir més espai de temps a l’hora de procedir a aquestes actualitzacions
- Totes les persones actuem a base de les nostres experiències i vivències, els responsables dels distints ens també. Disposant de les distintes classificacions es demostra que l’empresa està actuant de manera intel•ligent, aprofitant totes les eines per a assolir més mercat, comunicant, de pas, que no 'guarda tots els ous en la mateixa cistella';
- Des del punt de vista estrictament econòmic, els costos de confecció i tramitació de
les distintes acreditacions son diferents de fer-ho globalment que per separat
Cal conèixer i cal estar ben assessorat en aquest molt principal apartat de la solvència, expressat en la vigent llei i cal dir-ho, també en la anterior. Una imprescindible consideració qualitativa d’aquest requisit es fa del tot necessari per part del contractista. Aquests documents, que no “papers”, cal tenir-los molt presents i actualitzats. Donar a aquet tema una importància principal, a nivell de direcció i/o gerència, es fa totalment ineludible, es uns responsabilitat principal.
El subjecte com hem dit, resulta ser “el contracte”, sembla com si aquest vocable sigui per si sol una “persona”, això si jurídica.
Altra qüestió es el concepte d’adjudicació on s’engloben diversos altres conceptes importants i concrets. Informació, sistemes de licitació, resolucions d’adjudicació etc. Des del punt de vista del contractista cal conèixer aquests apartats, o estar ben assessorats en ells, puix tenir plena consciencia dels condicionants o característiques de tots ells ens ajudarà a complir aquests esmentats requisits i ens facilitarà no solament l’accés a la informació per tal de poder accedir a la contractació en aquest sector públic si no també i el que es més important en quines condicions hi podem accedir i en quines condicions ens trobarem duran el procés de transmissió de la nostra pròpia informació per tal de situar-nos en les millors d’aquestes esmentades condicions i fins hi tot quin serà el grau de condicionants posteriors una vegada siguem contractistes d’una determinada obra i/o d’un determinat servei.
En els corresponents apartats de regulació dels contractes en tant que document contractual que han de regir la relació jurídica i legal d’aquest esmentat contracte, cal fer especial esment en els apartats de regulació econòmica i financera del contracte, de la seva duració i prorrogues i dels condicionants concrets de la seva resolució. Cal conèixer d’antuvi quines conseqüències ens poder afectar a l’hora de “cobrar”, cal conèixer-ho a fons. El rendiment econòmic en la realització d’una obra i/o d’un servei suposa la pervivència o no de la empresa. No es pot anar, com moltes vegades s’ha fet, amb la idea que ja ho anirem veient. Cal saber, llegir i conèixer a fons, molt a fons, tot el contingut, àdhuc “la lletra petita” dels contractes (el document contractual que signarem) abans de signar-lo. Cal saber en general, àdhuc també abans de presentar-se a una licitació amb quin model de contracte ens trobarem en cas de ser adjudicataris. Es molt i molt important que els nostres departaments tècnics propis o aliens ens informin d’aquests extrems. Un punt, l’acta de replanteig s’ha de fer amb criteris de gestió àdhuc de gestió de la qualitat, segons veurem mes endavant.
Altra cosa és quines classificacions, (acreditacions) quins ens del sector públic tenen el seu propi sistema de classificació. Cal disposar d’aquelles acreditacions que ens facin mes ample el nostre mercat. La LCSP dona atribucions a segons quins tipus de entitats del sector públic a fer-se el seu propi sistema de classificació. Aquest sector públic no solament està condicionat per aquesta llei LCSP si no que cal tenir en compte que altres lleis i reglamentacions com: El pla de contractació pública Verd; La llei de procediments de contractació en els sectors de l’aigua, la energia, els transports i els serveis postals (antigament anomenat “sector estratègic”); La reglamentació mediambiental aplicable en cada cas i les lleis i reglaments sobre la subcontractació. Totes formen un conjunt de condicionants a tenir en consideració d’una manera global per tal d’acreditar-se adientment. El contractista ha de conèixer, encara que hi hagi casos concrets que no l’afectin, li convé veure el conjunt de les regulacions, no solament cada una aïlladament.
Hem de fer esmen aquí també de tota la part que es refereix en aquesta legislació als temes de gestió de la qualitat en general, de la qualitat mediambiental en particular i de la part corresponent a la seguretat i salut. El disposat en aquesta llei, malgrat que a tall de recomanació o de facultar als ens contractador que puguin tenir les seves pròpies decisions en aquests temes, està produint ja la exigència de fer que els contractistes disposin de sistemes de gestió de la qualitat, de gestió medi ambiental, de gestió de prevenció de riscos laborals i de seguretat i salut que si be semblen complicar la tasca de gestió interna en els empreses, si es prenent seriosament, o sia si es fa de manera adient en realitat “obliga” a les empreses a millorar no solament la qualitat de les obres i/o serveis que executa o dona, si no a millorar els seus propis rendiments empresarials des de tot punt de vista. De tota manera la combinació coordinada de tots aquests conceptes:Classificació, Sistemes de gestió de la qualitat, Sistemes de gestió medi ambiental, Prevenció de seguretat i salut o seguretat en general, constitueix la millor estratègia empresarial.
Desprès de molt i molts anys de dedicació a l’acreditació d’empreses en general, la nostra experiència ens diu que cal estar molt i molt al dia de tots els condicionants reguladors del sector públic (també del privat, tot els condicionants públics poden servir també per a el sector privat). Cal establir sistemes de manteniment i actualització de les acreditacions empresarials si volem que el nostre mercat d’acció sigui no solament el més ampli possible si no també per situar-nos-hi en les millors condicions per accedir-hi primer i a l’ensems per treure’n el millor rendiment.
Per acabar pot ser el millor que podem dir es que, la llei LCSP sembla ser una bona regulació d’un sector molt important, al menys una regulació que calia modernitzar i que en general millora, per aclariment, les condicions d’actuació en aquest sector i ajuda a definir les seves característiques encara que no més sigui per que les continua donant a conèixer “a priori”. La visió del contractista ha d’esser forçosament la de veure aquesta regulació com una eina útil que li defineix la seva actuació, com una eina al seu favor en tots els aspectes. Un document que facilita la seva acció, encara que en principi li sembli feixuga, puix en general estableix:
.- Transparència en el sentit que millora l’establiment de les condicions, bastant clarament , “a priori”
.- Programació, en el sentit que pot establir com actuar en cada cas i en cada procés. I aquesta actuació es previsible i per tant programable.
.- Seguretat en els distint processos i fases de la realització de l’obra i o servei contractat.
.- Planificació en el temps, abans de ser contractista, durant el període de preparació de les licitacions i aplicació de la planificació feta durant els distints períodes de realització de les obres i/o de la prestació dels serveis contractats.
Segurament cal dir que, com sempre, tot es millorable, aquesta llei també i que haurem d’esperar el reglament que la desenvolupi per esvair els dubtes. Veure aquesta regulació com una eina més en la complicada tasca dels contractistes farà que en general les empreses siguin molt més eficients.
J, Manel Oronich
DIVISIÓ S.I.G.O., S.L.
15.09.2008.
Ajuts per a noves unitats de negoci 4,2 milions d’euros
Objecte dels ajuts
Beneficiar les empreses dels sectors més exposats a la competència internacional, i proposar les mesures necessàries per abordar la seva transformació.
Línies d’ajut
1. Projectes empresarials de canvi estratègic, consistents en el desenvolupament del Pla estratègic de reorientació de l’activitat, el qual haurà de preveure els aspectes següents:
Anàlisi inicial:
- Situació de partida
- Estudi dels diversos factors que han dut l’empresa a la situació actual
- Informe justificatiu de la necessitat de reorientació de l’activitat
· Pla de negoci per superar la situació actual, que haurà de preveure els aspectes següents:
- Definició del nou negoci a desenvolupar
- Reflexió estratègica
- Pla de màrqueting
- Desplegament operatiu
- Pla financer
Els projectes s’hauran d’iniciar amb posterioritat al primer dia de l’exercici de la convocatòria.
2. Projectes empresarials de canvi estructural que es desenvolupin a Catalunya, consistents en la implantació de les accions definides en el pla estratègic previ.
Els projectes s’hauran d’iniciar amb posterioritat a la data de presentació de la sol·licitud de la subvenció.
Requisits
Petites i mitjanes empreses que tinguin una activitat industrial o de serveis a la indústria.
Despeses subvencionables
1. Per a projectes empresarials de canvi estratègic
- L’assessorament extern per a la realització del pla estratègic o del pla de negoci.
- Viatges i estudis de referència a centres tecnològics, universitats i empreses.
- L’assessorament extern per a la realització d’estudis de mercat.
2. Per a projectes empresarials de canvi estructural
- Adquisició de maquinària i equipaments, sempre que el beneficiari contribueixi en almenys un 25 % al seu finançament.
- Despeses d´assessoria externa vinculades exclusivament a la nova activitat i dirigides a la gestió del projecte de reorientació de l´activitat, com ara la creació de marca pròpia, la creació de nous canals comercials, la creació de producte propi d´alt valor afegit inexistent fins al moment i el desenvolupament de prototips i proves de simulació i la realització de certificacions i homologacions de producte (fins al 75 %).
- Despeses de formació del personal específiques per adaptar-se a la nova activitat. Es consideren subvencionables només les despeses de formació exclusives de la nova activitat i no aplicables a qualsevol activitat habitual de l´empresa (35 % d’intensitat màxima de subvenció).
Intensitat màxima de l’ajut
1. Per als projectes de canvi estratègic, l´ajut serà de fins al 75 % del cost subvencionable del projecte, amb un màxim de 60.000 euros.
2. Per als projectes de canvi estructural, s’aplicaran les intensitats següents:
- Per a despeses d’assessoria externa, l’ajut serà de fins al 75 % del cost subvencionable.
- Per a adquisició de maquinària i equipaments la intensitat de l’ajut serà de fins al 15 % del cost subvencionable per a petites empreses i fins al 7,5 % per a mitjanes empreses. La intensitat de la subvenció pot arribar al 20 % o al 30 % en casos on la inversió es faci en zones d’ajuts regionals.
- Per a despeses de formació específica la intensitat màxima serà del 35 %.
- Per a les despeses associades a la realització d’un projecte de recerca i desenvolupament l´ajut serà de fins al 60 % en el cas de recerca industrial i de fins al 35 % en el cas de desenvolupament precompetitiu.
L’ajut total per a l’execució del canvi estructural tindrà un màxim de 200.000 euros.
Terminis de sol·licitud
Primer termini: 26-03-2008 fins el 30-04-2008
Segon termini: 10-05-2008 fins el 01-07-2008
Tercer termini: 01-09-2008 fins el 03-11-2008
02.09.2008.
SUBVENCIONS PER A L’ESTALVI I L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Beneficiaris
Empreses privades Consorcis
Famílies Corporacions locals
Entitats sense ànim de lucre
OBJECTE DE L’AJUT I IMPORT DE LES SUBVENCIONS
Actuacions en matèria d’estalvi i eficiència energètica, realitzades dins el territori català, relacionades amb algun dels següents punts:
a) Inversions en tecnologies de millora de l’eficiència energètica dutes a terme per companyies de serveis energètics. Màxim un 40% sobre cost elegible (fins un 50% si és pime)
b) Inversions en tecnologies de millora de l’eficiència energètica en instal·lacions de procés industrial. Màxim un 22% sobre el cost elegible
c) Actuacions singulars amb tecnologies eficients emergents. Màxim un 40% sobre cost elegible (fins un 50% si és pime)
d) Millora de l’eficiència energètica de l’equipament específic del sector terciari i dels tallers mecànics del transport. Màxim un 22% sobre el cost elegible
e) Incorporació de tecnologies de gestió energètica en flotes de transport per carretera, ja siguin de viatgers o de mercaderies. Màxim un 40% sobre cost elegible
f) Auditories energètiques d’edificis i serveis no industrials existents. Màxim un 75% sobre cost elegible- màxim de 3.500 €
g) Estudis d’estalvi, eficiència i qualificació energètica d’edificis de nova construcció i rehabilitació importants. Màxim un 75% sobre cost elegible
h) Adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l’ enllumenat interior i de façanes d’edificis públics i privats existents. Màxim un 22% sobre cost elegible – màxim de 50.000€
i) Adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l´ enllumenat exterior existent. Màxim 40% sobre cost elegible
j) Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions tèrmiques dels edificis existents. Màxim 20% sobre cost elegible
k) Rehabilitació energètica de l’ envolvent tèrmica dels edificis terciaris existents. Màxim 22% sobre el cost elegible – màxim de 200.000€
l) Construcció de nous edificis amb alta qualificació energètica. De 15 a 50€/m2
m) Estudis i elaboració de documentació tècnica i legal per a l’ externalització de la propietat i/o gestió d’instal·lacions energètiques per empreses de serveis energètics. Màxim 75% sobre el cost elegible – màxim de 18.000€
n) Auditories energètiques a la indústria. Màxim 75% sobre el cost elegible – segons consum
o) Renovació d’equips auxiliars consumidors o transformadors d’energia d’equips d’alt rendiment a la indústria. Màxim 30% sobre el cost elegible
p) Auditories energètiques a plantes de cogeneració. Màxim 75% sobre cot elegible – màxim de 9.000€
q) Estudis de viabilitat de plantes de cogeneració. Màxim 75% sobre cost elegible – màxim 11.250€
r) Cogeneració alta eficiència al sector terciari. Màxim 10% sobre cost elegible
s) Microcogeneracions. Màxim 30% sobre cost elegible
t) Millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions actuals de potabilització, abastament, depuració d’aigües residuals i dessalinització. Màxim 40% sobre cost elegible
u) Auditories energètiques a tallers, naus i empreses industrials de baix consum energètic. Màxim 75% sobre cost elegible – màxim 1€/ MWh consum
Termini D’EXECUCIÓ DEL PROJECTE: de l’ 1 de gener de 2008 fins al 30 de setembre de 2009
