SEMINARI SOBRE FINANÇAMENT EMPRESARIAL:
Dia 10 de febrer del 2011
Lloc: Seu de DIVISIÓ S.I.G.O., S.L.
Via Augusta 59, 1r, despatx 110.
1.- TEMARI GENERAL
1.1.- La piràmide d’endeutament global de les empreses. Anàlisi del productes de finançament.
1.2.- La utilització òptima dels productes financers de curt termini. El control de les condicions i de la rendibilitat bancàries
1.3.- Costos nominals vers costos efectius. El cobrament de comissions
1.4.- Utilització de la banca electrònica: avantatges. Comparativa dels serveis que ofereixen les principals entitats financeres
1.5.- La rendibilitat total del paquet bancari: un model de negociació.... Sóc rendible per el banc?
1.6.- Components del paquet bancari: finançament, serveis, valoracions i compensacions
1.7.- Els factors clau de la rendibilitat bancària. Política de preus del diner
1.8.- El model de càlcul de la rendibilitat total del paquet bancari. Un exemple pràctic
1.9.- Fitxa i control seguiment condicions i rendibilitat bancària
1.10.- Visió del risc de les pimes per a les entitats financeres. la gestió del risc.
1.11.- El decàleg bancari en matèria de crèdits. Anàlisi bancari: capacitat de devolució
1.12.- La gestió del risc. Fases en una operació de risc. Factors que determinen el nivell de risc
1.13.- Punts clau en la decisió del risc. Problemes en l’estudi
1.14.- Informació a facilitar a les entitats financeres. Moments clau per a la iniciació de relacions amb les entitats financeres
1.15.- La informació de l’empresa: l’informe per als bancs
1.16.- Els interessos de l’empresa i del banc. El risc de l’empresa: Risc operatiu i risc financer
1.17.- El cost dels recursos financers i els preus bancaris. Els fluxos de fons en les relacions banc -empresa
1.18.- Els punts clau per dissenyar una estratègia de negociació. Els mètodes de negociació i formes de negociar
1.19.- Desenvolupament d´un cas pràctic (Treball en equip)
1.20.- Informació històrica i econòmica de l’empresa. Anàlisi entorn financer i punts forts i febles de l’empresa
1.21.- Anàlisi rendibilitat sobre fons propis: marge vendes, rotació actiu i palanquejament
1.22.- Pla econòmic - financer: confecció previsional balanç de situació. Confecció previsional compte resultats
1.23.- Necessitats de finançament: tresoreria. Elaboració del pressupost de tresoreria
1.24.- Selecció d’instruments de finançament. Confecció del balanç de situació banc -empresa
1.25.- Distribució de les necessitats financeres. Qualificació de les entitats financeres
1.26.- Informe a les entitats financeres: memòria
2.- ANÀLISI DELS PRODUCTES FINANCERS: COSTOS I FORMES DE REDUIR-LOS
2.1.- FINANÇAMENT DE L’IMMOBILITZAT:
2.1.1.- El préstec, el leasing i el rènting.
2.1.2.- Diferències bàsiques
2.1.3.-Tipologia, avantatges i inconvenients
2.2.- FINANÇAMENT DEL CIRCULANT
2.2.1.- El descompte comercial; Rebuts; Pagarés; Certificacions; Pagaments certificats; Factures; Bestretes de crèdit; La pòlissa de crèdit; El factoring: Factoring amb recurs: La confirmació confirming.
Tipologia, avantatges inconvenients
3.- POLÍTICA BANCARIA DE L’EMPRESA. QUÈ I QUANT NECESSITEM?
3.1.- Anàlisi actual de l’entorn i del mercat bancari i informació externa com a eina per obtenir èxit en la consecució de línies de finançament.
3.2.- Efectes del finançament empresarial en el balanç de les empreses. El pla financer
3.3.- Inici i expansió de l’empresa. Finançament de l’actiu no corrent:
3.4.- Finançament de l’actiu corrent:
3.4.1.-Cicle de caiax.
3.4.2.-Cicle de maduració.
3.5.- Principals ràtios que analitza una entitat financera:
3.6.- El refinançament.
3.7.- Les renovacions:
4.- VISIÓ DEL RISC DE LES PIMES PER A LES ENTITATS FINANCERES. LA GESTIÓ DEL RISC
4.1.- Aproximació al risc bancari
4.1.1.- L’import:
4.1.2.- El termini:
4.1.3.- El destí:
4.1.4.- Risc directe:
4.1.5.- Risc indirecte:
4.1.6.- Risc de firma:
4.1.7.- Risc formal:
4.2.- Les garanties
4.2.1.- Garanties formals.
Aval d’una Societat de Garantia Recíproca.
4.2.2.-Garanties reals:
4.2.2.1.- Garantia Hipotecaria.
4.2.2.2.- Garantia Pignoratícia o de penyora.
4.3.3.-Garanties personals.
4.3.- Analistes de risc.
4.3.1.- Qui pren les decisions en les operacions de risc?
4.3.2.- QUINA DOCUMENTACIÓ HE DE PREPARAR?
DADES PROVISIONALS I PREVISIONALS
AUTORITZACIÓ DE CONSULTA DE CIRBE
CIRBE I CONSULTA UNIFICADA
POOL BANCARI
VERIFICACIONS REGISTRALS D’EMPRESES I AVALISTES
NÒMINES I DECLARACIONS DE BÉNS DE L’ABALISTA
L’IVA
DECLARACIÓ ANUAL D’OPERACIONS AMB TERCERES PERSONES (MODEL 347)
RETENCIONS D’IRPF DE LA SOCIETAT (MODELS 110, 111 ...)
RETENCIONS DE LA SEGURETAT SOCIAL (TC1, TC2...)
DECLARACIÓ DE BÉNS
DOCUMENTACIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA
4.3.3.- INFORME DE L’OFICINA
4.3.4.-TAXACIÓ I NOTA SIMPLE D’UN BÉ (PER A PRÉSTECS HIPOTECARIS)
4.3.5.-INFORMATIUS RELATIUS DEL CLIENT DEL PROPI BANC
4.3.6.-CARTES D’INTENCIÓ O CONFORM LETTERS
4.3.7.-INFORMATIUS DE CARTERA (EN CAS DE RENOVACIÓ DE LINIES DE DESCOMPTE
4.3.8.-VISITA DE LA ENTITAT BANCÀRIA
4.3.9.-QUÈ ANALITZARÀ L’ENTITAT DE LA DOCUMENTACIÓ?
4.3.10.- La pre - anàlisi.
4.3.11.- L’anàlisi econòmic - financer.
4.4.- Masses patrimonials.
4.4.1.- Anàlisi econòmic - financer.
4.4.2.- La documentació aportada.
4.4.3.- Riscs conceptuals.
Proveu durant 15 dies el nostre servei d´informació de licitacions - adjudicacions - obertures - aprovacions sense cap compromís.
Per donar-se d´alta aneu a l´apartat de la nostra web 'CONTACTAR' o truqueu al número de telèfon 93 217 15 50
Durant els últims anys, el número de camps de gespa artificial instal·lats a Catalunya, ha augmentat considerablement. És per això que des de la FCF es vol crear una Comissió per tal de vetllar per la seguretat dels futbolistes i la bona pràctica del futbol.
Després de diferents reunions amb les empreses interessades, s’ha constituït un grup d’aquestes les quals reuneixen les condicions d’acord amb els criteris establerts per a CONSTRUIR, INSTAL·LAR, FER MANTENIMENT d’instal·lacions de gespa artificial. Totes elles s’han compromès a demostrar solvència tècnica suficient per a exercir aquestes activitats.
Resta pendent la incorporació d’altres empreses que s’afegiran en el moment que aportin la documentació sol·licitada i compleixin els requisits demanats.
Així mateix, properament, es crearà una Comissió Tècnica per a avaluar els detalls tècnics de les obres i homologar amb la corresponent certificació.
Formació i networking sobre la millora i augment de la productivitat-rendibilitat de l’empresa
DIVISIÓ S.I.G.O., S.L. està organitzant, uns esmorzars – xerrades interactives personalitzades, a càrrec dels seus col•laboradors al l’entorn de la productivitat i rendibilitat de les empreses.
Temes, entre altres, com:
Ajuts a la gestió i l’estratègia empresarials; Enfocaments estratègics;Millora dels models de gestió; Oportunitats de negoci; Competitivitat ; Finançament empresarial etc poden sortir en aquesta primera trobada.
FINANÇAMENT?
En aquesta oacsió i a petició de les empreses assitents al primer esmorzar parlarem distesament del tema del Finançament Empresarial, encara que tindrem un petit espai per debatre sobre “Opinió sobre les empreses i els empresaris”.
“…Existeix una opinió negativa i generalitzada sobre la impossiblitat de poder finançar les activitats empresarials…”
“….Exsiteix la opinió massa generalitzada i negativa sobre la imatge dels empresaris i les empreses que hauriem de saber contrarestar…”
Malauradament, aquestes opinions, no afecten només a empreses molt conegudes , sinó està quedant crònica en la majoria de les PIMES.
Això pot acabar desenbocant en uns estats d’anim negatius, o fins i tot desanimadors d’activitat i de manca de competitivitat en el rendiment dels recursos.
Però què entenem per estat d’opinió i com podem millorar i que entenem per finançament
Us convidem a aquest segon esmorzar per debatre sobre aquests temes i plantejar alternatives de cara al present i futur a curt termini.
La experiència del primer esmorzar ens va fer arribar a conclusions, interessants i útils segons els assistent.
Aquest segon esmorzar el farem:
El dia 18 de novembre del 2010
Horari: de 9:00 a 10.30 h
Lloc: Sala de reunions de DIVISIÓ S.I.G.O., S.L., Via Augusta 59, Despatx 110, primer pis. 08006 Barcelona
Cal que ens confirmeu la vostra assistència, amb nom i cognoms dels assistents, com més aviat millor.
Ben cordialment.
J. Manel Oronich i Miravet
Pot ser també interessant assistir-hi.
Aquesta es una opinió d’un dels assistents al primer.
Bon dia,
Trobo que les conclusions són molt encertades, i reflecteixen el camí que ha de seguir tota empresa que, a més a més de superar la crisi, en vulgui sortir reforçada.
El tema que proposeu pel proper esmorzar és molt interessant, espero poder assistir-hi.
Salutacions,
Formació i networking sobre la millora i augment de la productivitat-rendibilitat de l’empresa
DIVISIÓ S.I.G.O., S.L. ha pensat en organitzar, uns esmorzars – xerrades interactives personalitzades, a càrrec dels seus col•laboradors a l’entorn de la productivitat i rendibilitat de les empreses.
Temes, entre altres, com:
Ajuts a la gestió i l’estratègia empresarials; Enfocaments estratègics; Millora dels models de gestió; Oportunitats de negoci; Competitivitat ; Poden sortir en aquesta primera trobada.
I ARA ....., QUÈ FAIG?
A l’article “DE QUÉ MOREN ELS NOUS EMPRENEDORS”, publicat en un diari, el 12/09/2010 podem trobar l’afirmació feta pel professor d’ESADE Ferran Trías de Bes que diu:
“….Exsiteix la creença que amb una idea original i sorprenent ja tenim assegurat l’èxit, malgrat que el fonamental i alló que contribuirà a la consolidació i al creixement de la empresa serà posar en valor aquesta idea i elcom executar-la”
Malauradament, aquesta creença, no afecta només a negocis nous o incipients, sinó que queda crònica en la majoria de les PIMES.
Això acaba desenbocant en una estratègia poc encertada, o fins i tot obsoleta que ens porta a una manca de finançament, i finalment al tancament de les portes de l’empresa.
Però què entenem per estatègia d’empresa?
Us convidem a aquest primer esmorzar per debatre sobre aquest tema i plantejar alternatives de cara al present i futur a curt termini.
Aquests esmorzars tindran una periodicitat mensual:
Aquest primer serà el dia:
Dia: 20 d´octubre del 2010
Horari: de 9:00 a 10.30 h
Lloc: Sala de reunions de DIVISIÓ S.I.G.O., S.L., Via Augusta 59, Despatx 110, primer pis. 08006 Barcelona
Cal que ens confirmeu la vostra assistència, amb nom i cognoms dels assitents, com més aviat millor.
Ben cordialment.
J. Manel Oronich i Miravet
Administrador i Director Tècnic
DIVISIÓ S.I.G.O., S.L. ha realitzat amb gran èxit, uns seminaris sobre la CONTRACTACIÓ PUBLICA (LCSP) els proppassats dies 31-03-10; 06-04-10;14-04-10,21/04/10; 28/04/10 06/05/10 a Barcelona, el 13/05/10 a Reus, el 10/06/10 a Lleida i el 29/06/10 a Girona. Degut al gran nombre d’empreses inscrites de la previsió inicial de fer tres seminaris i solament a Barcelona es passà a fer-ne 6 a Barcelona i els altres a Reus, Lleida i Girona..
Fins el dia 29-06-2010 la participació fou de 204 persones de distintes empreses i de distints sectors.
La valoració de les empreses ha estat molt positiva com demostra la gran assistència cada seminari.
I. DISPOSICIONES GENERALES
JEFATURA DEL ESTADO
Real Decreto-ley 6/2010, de 9 de abril, de medidas para el impulso de la recuperación económica y el empleo.
BOE-A-2010-5879
II
En el capítulo I, el artículo 1 modifica la normativa del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas para introducir una nueva deducción temporal por obras de mejora en la vivienda habitual. La deducción, que soportará íntegramente el Estado, se establece para contribuyentes con base imponible inferior a 53.007,20 euros, que podrán deducirse hasta el 10 por ciento de las cantidades satisfechas por las obras realizadas desde la entrada en vigor del real decreto-ley hasta el 31 de diciembre de 2012, con un máximo de 12.000 euros por vivienda habitual en los períodos impositivos que sea de aplicación, y siempre que las obras tengan por objeto, entre otros, la mejora energética de la vivienda, la sustitución de las instalaciones de electricidad, agua, gas u otros suministros, o favorezcan la accesibilidad al edificio o las viviendas. Por otra parte, en el artículo 2 se reforma la normativa del Impuesto sobre el Valor Añadido, permitiendo la aplicación del tipo impositivo reducido para todo tipo de obras de mejora y rehabilitación de la vivienda realizadas hasta el 31 de diciembre de 2012, además de ampliar el concepto de rehabilitación estructural a efectos del impuesto, a través de una definición de obras análogas y conexas a las estructurales, que permite reducir los costes fiscales asociados a la actividad de rehabilitación. En el artículo 3 se aprueba una reforma equivalente de la tributación indirecta regulada en la Ley 20/1991, de 7 de junio, de modificación de los aspectos fiscales del Régimen Económico Fiscal de Canarias.
CAPÍTULO I
Medidas en materia de rehabilitación de viviendas
Artículo 1.- Nueva deducción en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas por obras de mejora en la vivienda habitual.
Se añade una disposición adicional vigésima novena en la Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y de modificación parcial de las leyes de los Impuestos sobre Sociedades, sobre la Renta de no Residentes y sobre el Patrimonio, que queda redactada de la siguiente forma:
1.- «Disposición adicional vigésima novena. Deducción por obras de mejora en la vivienda habitual.
Los contribuyentes cuya base imponible sea inferior a 53.007,20 euros anuales, podrán deducirse el 10 por ciento de las cantidades satisfechas desde la entrada en vigor del Real Decreto-ley 6/2010 hasta el 31 de diciembre de 2012 por las obras realizadas durante dicho período en la vivienda habitual o en el edificio en la que ésta se encuentre, siempre que tengan por objeto la mejora de la eficiencia energética, la higiene, salud y protección del medio ambiente, la utilización de energías renovables, la seguridad y la estanqueidad, y en particular la sustitución de las instalaciones de electricidad, agua, gas u otros suministros, o favorezcan la accesibilidad al edificio o las viviendas, en los términos previstos en el Real Decreto 2066/2008, de 12 de diciembre, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012, así como por las obras de instalación de infraestructuras de telecomunicación realizadas durante dicho período que permitan el acceso a Internet y a servicios de televisión digital en la vivienda habitual del contribuyente.
No darán derecho a practicar esta deducción las obras que se realicen en plazas de garaje, jardines, parques, piscinas e instalaciones deportivas y otros elementos análogos.
La base de esta deducción estará constituida por las cantidades satisfechas, mediante tarjeta de crédito o débito, transferencia bancaria, cheque nominativo o ingreso en cuentas en entidades de crédito, a las personas o entidades que realicen tales obras. En ningún caso, darán derecho a practicar esta deducción las cantidades satisfechas mediante entregas de dinero de curso legal.
La base máxima anual de esta deducción será de:
a) cuando la base imponible sea igual o inferior a 33.007,20 euros anuales: 4.000 euros anuales,
b) cuando la base imponible esté comprendida entre 33.007,20 y 53.007,20 euros anuales: 4.000 euros menos el resultado de multiplicar por 0,2 la diferencia entre la base imponible y 33.007,20 euros anuales.
Las cantidades satisfechas en el ejercicio no deducidas por exceder de la base máxima anual de deducción podrán deducirse, con el mismo límite, en los cuatro ejercicios siguientes.
A tal efecto, cuando concurran cantidades deducibles en el ejercicio con cantidades deducibles procedentes de ejercicios anteriores que no hayan podido ser objeto de deducción por exceder de la base máxima de deducción, el límite anteriormente indicado será único para el conjunto de tales cantidades, deduciéndose en primer lugar las cantidades correspondientes a años anteriores.
En ningún caso, la base acumulada de la deducción correspondiente a los períodos impositivos en que ésta sea de aplicación podrá exceder de 12.000 euros por vivienda habitual. Cuando concurran varios propietarios con derecho a practicar la deducción respecto de una misma vivienda, el citado límite de 12.000 euros se distribuirá entre los copropietarios en función de su respectivo porcentaje de propiedad en el inmueble.
En ningún caso darán derecho a la aplicación de esta deducción, las cantidades satisfechas por las que el contribuyente practique la deducción por inversión en vivienda habitual a que se refiere el artículo 68.1 de esta ley.
2.- El importe de esta deducción se restará de la cuota íntegra estatal después de las deducciones previstas en los apartados 2, 3, 4, 5, 6 y 7 del artículo 68 de esta ley.»
Artículo 2.- Ampliación del concepto de rehabilitación estructural en el Impuesto sobre el Valor Añadido y reducción del tipo de gravamen aplicable a la renovación y reparación de viviendas particulares.
Se introducen las siguientes modificaciones en la Ley 37/1992, de 28 de diciembre, del Impuesto sobre el Valor Añadido:
Uno. El número 1.º del apartado dos del artículo 8 queda redactado de la siguiente forma:
«1º. Las ejecuciones de obra que tengan por objeto la construcción o rehabilitación de una edificación, en el sentido del artículo 6 de esta ley, cuando el empresario que ejecute la obra aporte una parte de los materiales utilizados, siempre que el coste de los mismos exceda del 33 por ciento de la base imponible.»
Dos. El número 22.º del apartado uno del artículo 20 queda redactado de la siguiente forma:
«22.º A) Las segundas y ulteriores entregas de edificaciones, incluidos los terrenos en que se hallen enclavadas, cuando tengan lugar después de terminada su construcción o rehabilitación.
A los efectos de lo dispuesto en esta ley, se considerará primera entrega la realizada por el promotor que tenga por objeto una edificación cuya construcción o rehabilitación esté terminada. No obstante, no tendrá la consideración de primera entrega la realizada por el promotor después de la utilización ininterrumpida del inmueble por un plazo igual o superior a dos años por su propietario o por titulares de derechos reales de goce o disfrute o en virtud de contratos de arrendamiento sin opción de compra, salvo que el adquirente sea quien utilizó la edificación durante el referido plazo. No se computarán a estos efectos los períodos de utilización de edificaciones por los adquirentes de los mismos en los casos de resolución de las operaciones en cuya virtud se efectuaron las correspondientes transmisiones.
Los terrenos en que se hallen enclavadas las edificaciones comprenderán aquéllos en los que se hayan realizado las obras de urbanización accesorias a las mismas. No obstante, tratándose de viviendas unifamiliares, los terrenos urbanizados de carácter accesorio no podrán exceder de 5.000 metros cuadrados.
Las transmisiones no sujetas al Impuesto en virtud de lo establecido en el número 1º del artículo 7 de esta ley no tendrán, en su caso, la consideración de primera entrega a efectos de lo dispuesto en este número.
La exención prevista en este número no se aplicará:
a) A las entregas de edificaciones efectuadas en el ejercicio de la opción de compra inherente a un contrato de arrendamiento, por empresas dedicadas habitualmente a realizar operaciones de arrendamiento financiero. A estos efectos, el compromiso de ejercitar la opción de compra frente al arrendador se asimilará al ejercicio de la opción de compra.
b) A las entregas de edificaciones para su rehabilitación por el adquirente, siempre que se cumplan los requisitos que reglamentariamente se establezcan.
c) A las entregas de edificaciones que sean objeto de demolición con carácter previo a una nueva promoción urbanística.
B) A los efectos de esta ley, son obras de rehabilitación de edificaciones las que reúnan los siguientes requisitos:
1.º Que su objeto principal sea la reconstrucción de las mismas, entendiéndose cumplido este requisito cuando más del 50 por ciento del coste total del proyecto de rehabilitación se corresponda con obras de consolidación o tratamiento de elementos estructurales, fachadas o cubiertas o con obras análogas o conexas a las de rehabilitación.
2.º Que el coste total de las obras a que se refiera el proyecto exceda del 25 por ciento del precio de adquisición de la edificación si se hubiese efectuado aquélla durante los dos años inmediatamente anteriores al inicio de las obras de rehabilitación o, en otro caso, del valor de mercado que tuviera la edificación o parte de la misma en el momento de dicho inicio. A estos efectos, se descontará del precio de adquisición o del valor de mercado de la edificación la parte proporcional correspondiente al suelo.
Se considerarán obras análogas a las de rehabilitación las siguientes:
a) Las de adecuación estructural que proporcionen a la edificación condiciones de seguridad constructiva, de forma que quede garantizada su estabilidad y resistencia mecánica.
b) Las de refuerzo o adecuación de la cimentación así como las que afecten o consistan en el tratamiento de pilares o forjados.
c) Las de ampliación de la superficie construida, sobre y bajo rasante.
d) Las de reconstrucción de fachadas y patios interiores.
e) Las de instalación de elementos elevadores, incluidos los destinados a salvar barreras arquitectónicas para su uso por discapacitados.
Se considerarán obras conexas a las de rehabilitación las que se citan a continuación cuando su coste total sea inferior al derivado de las obras de consolidación o tratamiento de elementos estructurales, fachadas o cubiertas y, en su caso, de las obras análogas a éstas, siempre que estén vinculadas a ellas de forma indisociable y no consistan en el mero acabado u ornato de la edificación ni en el simple mantenimiento o pintura de la fachada:
a) Las obras de albañilería, fontanería y carpintería.
b) Las destinadas a la mejora y adecuación de cerramientos, instalaciones eléctricas, agua y climatización y protección contra incendios.
c) Las obras de rehabilitación energética.
Se considerarán obras de rehabilitación energética las destinadas a la mejora del comportamiento energético de las edificaciones reduciendo su demanda energética, al aumento del rendimiento de los sistemas e instalaciones térmicas o a la incorporación de equipos que utilicen fuentes de energía renovables.»
Tres.- El número 7.º del apartado uno.1 del artículo 91 queda redactado de la siguiente forma:
«7.º Los edificios o partes de los mismos aptos para su utilización como viviendas, incluidas las plazas de garaje, con un máximo de dos unidades, y anexos en ellos situados que se transmitan conjuntamente.
En lo relativo a esta ley no tendrán la consideración de anexos a viviendas los locales de negocio, aunque se transmitan conjuntamente con los edificios o parte de los mismos destinados a viviendas.
No se considerarán edificios aptos para su utilización como viviendas las edificaciones destinadas a su demolición a que se refiere el artículo 20, apartado uno, número 22.º, parte A), letra c) de esta ley.»
Cuatro.- Con efectos desde la entrada en vigor de este real decreto-ley y vigencia hasta el 31 de diciembre de 2012, el número 15.º del apartado uno.2 del artículo 91 queda redactado de la siguiente forma:
«15.º Las ejecuciones de obra de renovación y reparación realizadas en edificios o partes de los mismos destinados a viviendas, cuando se cumplan los siguientes requisitos:
a) Que el destinatario sea persona física, no actúe como empresario o profesional y utilice la vivienda a que se refieren las obras para su uso particular.
No obstante lo dispuesto en el párrafo anterior, también se comprenderán en este número las citadas ejecuciones de obra cuando su destinatario sea una comunidad de propietarios.
b) Que la construcción o rehabilitación de la vivienda a que se refieren las obras haya concluido al menos dos años antes del inicio de estas últimas.
c) Que la persona que realice las obras no aporte materiales para su ejecución o, en el caso de que los aporte, su coste no exceda del 33 por ciento de la base imponible de la operación.»
Davant de les moltes preguntes sobre les sigles CPV, enviem aquesta aclariment:
Vocabulari comú de contractes públics, denominat d’ara endavant CPV: la nomenclatura de referència aplicable als contractes públics adoptada mitjançant el Reglament (CE) núm. 2195/2002 del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de novembre de 2002, pel qual s’aprova el vocabulari comú de contractes públics (CPV), modificat pel Reglament (CE) 2151/2003 de la Comissió, de 16 de desembre de 2003, garantint alhora la correspondència amb les altres nomenclatures existents.
En el cas de diferències d’interpretació sobre l’àmbit d’aplicació, a causa de possibles divergències entre la Nomenclatura CPV (Vocabulari comú de contractes públics) i la Nomenclatura General d’Activitats Econòmiques de les Comunitats Europees, aprovada pel Reglament CEE) 3037/90 del Consell, relatiu a la nomenclatura estadística d’activitats econòmiques a la Comunitat Europea, Revisió 1.1 (NACE–Rev.1.1), modificat pel Reglament (CE) 29/2002 de la Comissió, de 19 de desembre de 2001 esmentada a l’annex I o entre la nomenclatura CPV i la nomenclatura CCP (Classificació Central de Productes) (versió provisional) esmentada a l’annex II, prevalen la nomenclatura NACE i la nomenclatura CCP, respectivament
Dues noves empreses del sector de la construcció han obtingut els certificats de gestió de la qualitat ISO - 9001: 2008 i el certificat ISO – 10001: 2004, aquestes empreses han estat també conduïdes i assessorades en la implantació d’aquestes normes de gestió de la qualitat per DIVISIÓ S.I.G.O., S.L.
És tracta de les empreses: