Notícies Actualitat
12.02.2008.
Els ministeris d´Habitatge i Defensa impulsaran la VPO
Font: Expansió
El Consell de Ministres ha autoritzat un conveni de col·laboració entre els ministeris d´Habitatge i Defensa per impulsar la urbanització de terra públic per a habitatge protegit, amb una inversió inicial de 77 milions d´euros.
Gràcies a aquest protocol, Defensa alienarà directament a l´operador públic de terra del Ministeri d´Habitatge, Sepes, l´edificabilitat per a habitatge protegit de les actuacions que així acordin i li comenda també la seva gestió urbanística.
Una vegada urbanitzats els solars i llestos per ser edificats, Sepes es quedarà amb els dedicats a habitatge protegit, dels quals destinarà una part al lloguer, preferentment per a famílies amb rendes baixes i joves.
Les primeres actuacions acordades en aquest conveni es desenvoluparan a Madrid, València i Sevilla, amb una inversió de 77 milions d´euros, on s´aconseguirà posar en valor terra per més de 2.000 habitatges protegits, de les quals almenys el 30% seran de lloguer.
En tots els casos es tracta d´espais cèntrics, que podran dotar-se d´habitatges amb alguna figura de protecció, zones verdes i serveis, responent a les reclamacions històriques dels veïns.
Segons va assenyalar la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, aquestes actuacions permetran 'fer una ciutat dins de la ciutat'.
A més, aquestes actuacions vénen a sumar als prop de 19 milions de metres quadrats de terra estatal compromesos durant la legislatura, que permetran aixecar més de 60.000 habitatges protegits.
Balanç de la renda d´emancipació
D´altra banda, De l´Horta va exposar el balanç del primer mes d´aplicació de la renda bàsica d´emancipació, enquadrada en el Pla d´Ajuda a l´Emancipació i Foment del Lloguer. Així, va precisar que s´han rebut, des del passat 2 de gener, més de 33.000 sol·licituds d´aquesta ajuda.
Segons va dir, aquesta xifra està en línia amb els més de 350.000 joves que, segons les previsions del Govern, es beneficiaran del subisidio de 210 euros mensuals al final de l´any.
Així mateix, va destacar que més de 140.000 joves s´han acostat ja a les oficines d´Habitatge en les comunitats autònomes per recollir informació sobre les ajudes i que ja s´han descarregat més d´un milió de formularis en els webs habilitades a aquest efecte.
Finalment, De l´Horta va assegurar que totes aquestes qüestions posen de manifest 'l´èxit d´ho poden fer les administracions públiques quan treballen colze amb colze de manera coordinada'.
11.02.2008.
S´adjudica l´ampliació de la plataforma de l´Aeroport de Reus
El Consell d´Administració d´Aena ha aprovat en la seva darrera reunió l´adjudicació de les obres d´adequació i ampliació de la plataforma d´estacionament de l´Aeroport de Reus a la UTE formada per les empreses Obrum i Grabitum sl. El pressupost és de 9.350.000 euros i el termini d´execució de tretze mesos, tal i com informa la mateixa Aena. Aquestes obres permetran que la plataforma disposi de catorze places d´estacionament d´aeronaus, nou més de les que té en l´actualitat. L´objectiu de l´expedient és l´ampliació de la plataforma d´estacionament d´aeronaus cap a l´est amb una extensió total de 55.000 m2 de formigó hidràulic, a més de la construcció d´un nou carrer de connexió a la plataforma en una de les capçaleres de la pista amb aglomerat asfàltic.
L´obra també preveu la reparació de les lloses danyades de la plataforma, així com la pavimentació dels illots existents. A més, s´inclouen les actuacions necessàries de drenatge, abalisament, senyalització i il·luminació, així com l´adequació de les instal·lacions de la plataforma ja existents.
L´alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha destacat a l´ACN la importància d´aquesta ampliació, ja prevista en el pla director, perquè permet que l´aeroport creixi en tots els sentits, i perquè es posi al nivell de la capacitat que tindrà tant la part destinada als usuaris com les pistes de l´aeròdrom.
Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, també s´ha mostrat molt satisfet ja que aquesta ampliació permet ´ampliar el nombre d´avions i per tant ampliar el nombre de passatgers´. Per Sanromà passar de cinc places d´estacionament a catorze és ´molt important perquè puguin arribar molts més avions i perquè l´Aeroport de Reus tingui els vols que tots desitgem que tingui´.
06.02.2008.
Catalunya aportarà 2 M€ a una nova societat de capital risc per invertir en cooperatives
La dotació econòmica de les operacions oscil·larà entre els 300.000 euros i els 1,5 milions d´euros i la participació màxima en cada projecte no superarà el 50%
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Treball, s´ha adherit a la nova Societat d´Inversió Cooperativa (SICOOP), una societat de capital risc destinada a la inversió en empreses cooperatives, amb l´aportació de dos milions d´euros que permetran engegar projectes cooperatius.
Els projectes inversors d´aquesta nova societat de capital risc, seran aquells que puguin ser rellevants en les empreses cooperatives, en qualsevol sector d´activitat, exceptuant els financers i els de naturalesa immobiliària.
La dotació econòmica de les operacions oscil·larà entre els 300.000 euros i els 1,5 milions d´euros i la participació màxima en cada projecte no superarà el 50%.
En l´anàlisi dels criteris d´inversió es tindrà en compte no només la viabilitat i rendibilitat econòmica, sinó també aspectes com la generació d´ocupació, l´impuls del territori i l´adequació a criteris de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
Aquesta nova Societat d´Inversió Cooperativa, amb seu a Barcelona i amb un capital inicial de 15,5 milions d´euros, és un projecte pioner a Catalunya i a Espanya, ja que es tracta de la primera societat d´aquestes característiques que és objecte d´inversió del sector públic i privat en el sector cooperatiu.
Font: Gabinet de premsa de la Generalitat de Catalunya
05.02.2008.
Línia de préstecs per a la innovació ICF - CIDEM
L’Institut Català de Finances posa a disposició de les pimes una línia de 50 M d’euros per finançar inversions que promoguin la innovació.
Beneficiaris
Empreses sòlides amb seu social a Catalunya amb projectes de recerca, desenvolupament, innovació, modernització tecnològica o industrialització de projectes R+D+I.
Queda exclòs el sector primari.
Inversions finançables
80% de la inversió a realitzar serà per: actius fixos materials, immaterials o financers.
El CIDEM aportarà el 4 % de l’import del crèdit.
El termini d’amortització tindrà un màxim de 12 anys, inclosos fins a 2 anys de carència d’amortització del principal.
Condicions del crèdit
§ Tipus d’interès: - Euribor més diferencial entre 0’75 % i 1’50 %.
§ Comissions: - Obertura: única, de fins al 0,50 % del nominal del préstec.
- Amortització anticipada: durant els 2 primers anys de vida del préstec, s’aplicarà una comissió sobre l’import amortitzat del 4 %. En el cas d’amortització parcial aquesta haurà de ser, com a mínim del 10 % de l’import formalitzat del préstec.
§ Tramitació: ICF i CIDEM.
§ Garanties: segons criteri de l’ ICF.
En cas de necessitar garanties addicionals, l’operació podrà ser avalada per Avalis – SGR, la societat de garantia recíproca de Catalunya en la qual hi participa la Generalitat i en la que PIMEC és soci fundador i protector.
05.02.2008.
Ajuts del Departament de Medi Ambient i Habitatge
Des de PIMEC us volen informar que hi ha una sèrie d’aspectes de gestió ambiental que de ser aplicats a la vostra empresa, el seu cost derivat pot estar subvencionat.
A continuació us fem esmena de les convocatòries que presenta cada any el Dept. de Medi Ambient i Habitatge:
1 – SISTEMES DE GESTIÓ AMBIENTAL: Ajuts per a la implantació d´un SGA.
2 – MINIMITZACIÓ DE RESIDUS: Ajuts per a l´execució de projectes de minimització de residus.
3 – DEDUCCIONS PER INVERSIONS AMBIENTALS: Amb objectius de millora ambiental.
4 – MATÈRIES RECUPERADES I SUBPRODUCTES: Ajuts per a l´obtenció o la renovació del Distintiu de garantia de qualitat ambiental o de l´Etiqueta ecològica de la Unió Europea.
5 – ECOPRODUCTES I ECOSERVEIS.
RECOMANACIONS DE PIMEC: Aprofitar l’existència d’aquestes ajudes per planificar les accions de caràcter medi ambiental que vulgueu iniciar a la vostra empresa amb antelació suficient.
Per rebre assessorament i assistència tècnica per a dur a terme qualsevol d’aquestes actuacions us podeu posar en contacte amb el Dept. de Medi Ambient de PIMEC.
04.02.2008.
L´OBRA PÚBLICA A CATALUNYA VA PERDRE MANXA EN ELS DOS ÚLTIMS MESOS DE 2007 Fins a desembre ha disminuït un 2´5%, quan fins a octubre de 2007 augmentava un 14%
Les empreses van oferir en les seves ofertes
un descompte mitjà del 18´6%
Segons les dades elaborades per la CAMBRA OFICIAL DE CONTRACTISTES
D´OBRIS, la licitació oficial de les Administracions Públiques a Catalunya en 2007
alcanzó la xifra de 7.955 milions d´euros (M€), cosa que representa un increment del
2´6% en termes monetaris però una disminució del -2´5% en termes reals
(descomptant l´increment de costos de construcció). Fins a octubre de 2007 el
volum d´obra pública licitada era el més elevat del període 1999 - 2007, degut
sobretot a la licitació en el mes de maig del desdoblament de l´Eix Transversal,
per un import de 797´5 M € i les licitacions del tram de l´AVE a la província de
Girona i el túnel urbà a Barcelona entre Sants i la Sagrera. Però en els mesos de
novembre i desembre la licitació d´obra pública ha perdut manxa, situant-se per
sota de la licitada en 2006.
Licitació per tipus d´obra
Per tipus d´obra, la licitació d´obres d´Edificació alcanzó la xifra de 2.431 M€, lo
que suposa una disminució del -11´8% en termes monetaris i del -16´3%% en
termes reals. La licitació d´obres d´Enginyeria Civil (Infraestructures) alcanzó els
5.524 M€, cosa que representa un increment del +10´5% en termes monetaris i del
+5´6% en termes reals.
2
Licitació per organismes
Per organismes, destaca l´increment de la licitació d´obres de l´Administració
Central que, amb un import de 2.942´9 M€, augmenta un +71´1% en termes
monetaris i un +62´7% en termes reals. L´increment fins al mes d´octubre era
del +237´9% en termes monetaris i del +221´2% en termes reals, el que posa en
evidència la frenada experimentat en els mesos de novembre i desembre.
Les Corporacions Locals (Ajuntaments i Diputacions) en 2007 han licitat obres
per un import de 1.804´8 M€, cosa que representa una disminució del -33´4% en
termes monetaris i del -36´7% en termes reals. Es confirma la 'depressió'
postelectoral que, d´acord amb l´experiència històrica anterior, tindrà una durada
mínima de 2 anys.
Finalment, la Generalitat de Catalunya va licitar obres per un import de 3.207´3 M €
durant 2007, fet que suposa un decremento respecte de 2006 del -3´6% en termes
monetaris i del -8´4% en termes reals. En aquesta xifra s´inclou el desdoblament
de l´Eix Transversal per un import de 798 M€ obra que es finança amb recursos
privats (mitjançant la figura de la concessió de peatge 'en l´ombra', és a dir,
abonant la Generalitat un cànon per usuari, una vegada posada en servei l´obra),
per la qual cosa el descens seria molt més gran si excloguéssim aquest contracte.
Importància del finançament extrapressupostària
Durant 2007 l´import de les obres licitades amb finançament extrapressupostària
(concessions i cessió de drets de superfície) alcanza la xifra rècord de 971´5 M €,
fet que suposa un 12% de l´import total licitat en aquest període, participació aquesta molt
per damunt de la dels 3 anys anteriors i idèntica a la de 2003, any en la qual es
van licitar les obres de la línia 9 del metro de Barcelona.
Disminució mitjana d´un 19% dels preus oferts per les empreses
La competència entre les empreses constructores que acudeixen a les licitacions de
obres de les Administracions Públiques es va aguditzar durant 2007. El nombre mitjà de
empreses licitadores per obra va passar d´11´3 en 2006 a 13´9 en 2007, un augment del
23%. Respecte del nombre mitjà de licitadors per obra de l´any 2003 (7´7 empreses)
l´augment és del 80´5%.
3
Els preus mitjans de les empreses que van presentar ofertes se situen un 18´6% per
sota del preu de sortida (pressupost de licitació), calculat pel tècnic autor
del projecte en el moment de redactarlo i a partir dels preus de mercat. El
mitjana dels preus més baixos es va situar en el 25´8% de descompte i la mitjana de
els preus més alts un 10´6% més baixos que el preu de sortida. La reiteració de
aquest tipus de resultats s´ha convertit en una perniciosa costum al mercat
de l´obra pública, però no caldria perdre la perspectiva: no hi ha cap sector
econòmic que ofereixi als seus clients descomptes sobre el preu de venda d´aquesta
magnitud, durant tot l´any, any rere any.
Si acumulamos la mitjana de baixa dels anys 2004 a 2007, els preus d´aquest
últim any serien un 50% inferiors als de 2003, el que posa en evidència lo
aparentment absurd del funcionament del mercat de l´obra pública.
Els òrgans de contractació de les Administracions Públiques haurien d´adoptar una
estratègia activa i mesures eficaces per a desincentivar aquest comportament pervers
del mercat que, a mitjà termini, provoca desviacions dels preus i terminis
inicialment previstos, distorsiona greument la competència entre les empreses i
perjudica l´eficiència de la gestió de la inversió pública.
Annexos: 2 Taules estadístiques
2 Gràfiques
Aquesta i altres informacions anteriors les pot trobar en la nostra web:
www.ccoc.es/ca/shownot.php
Per a més informació: José Antonio Fernández Martorell
609 786 503
interpress@ctv.es
4
LICITACIÓ OFICIAL CATALUNYA. PER TIPUS D´OBRA
dades acumulats en el període de gener-desembre de cada any
en milions d´euros corrents
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Edificació 803,6 836,9 1.152,5 1.610,5 1.933,9 1.201,6 1.875,7 2.754,8 2.431,0
Obra Civil 1.834,1 1.778,1 3.271,5 4.110,2 4.609,8 2.374,3 3.088,0 5.000,8 5.524,0
Total 2.637,7 2.615,0 4.424,0 5.720,7 6.543,7 3.575,9 4.963,6 7.755,6 7.955,0
% variació anual
Edificació 4,1% 37,7% 39,7% 20,1% -37,9% 56,1% 46,9% -11,8%
Obra Civil -3,1% 84,0% 25,6% 12,2% -48,5% 30,1% 61,9% 10,5%
Total -0,9% 69,2% 29,3% 14,4% -45,4% 38,8% 56,2% 2,6%
deflactor (any 2007 provisional)
Edificació 1,0000 0,9083 0,9015 0,8914 0,8677 0,8126 0,7752 0,7351 0,6973
Obra Civil 1,0000 0,8960 0,8851 0,8620 0,8362 0,7837 0,7325 0,6864 0,6564
Global 1,0000 0,8999 0,8894 0,8703 0,8455 0,7934 0,7486 0,7037 0,6689
en milions d´euros constants de 1999 (2007: xifres provisionals)
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Edificació 803,6 760,1 1.039,0 1.435,6 1.678,0 976,4 1.454,0 2.025,1 1.695,1
Obra Civil 1.834,1 1.593,3 2.895,6 3.542,9 3.854,6 1.860,7 2.262,0 3.432,7 3.625,9
Total 2.637,7 2.353,4 3.934,5 4.978,5 5.532,5 2.837,2 3.716,0 5.457,9 5.321,0
% variació anual
Edificació -5,4% 36,7% 38,2% 16,9% -41,8% 48,9% 39,3% -16,3%
Obra Civil -13,1% 81,7% 22,4% 8,8% -51,7% 21,6% 51,8% 5,6%
Global -10,8% 67,2% 26,5% 11,1% -48,7% 31,0% 46,9% -2,5%
LICITACIÓ OFICIAL CATALUNYA. PER ORGANISMES
dades acumulats en el període de gener-desembre de cada any
en milions d´euros corrents
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Ad Central 1.066,0 1.093,2 1.257,2 1.385,7 1.838,2 1.199,8 1.334,2 1.719,6 2.942,9
Generalitat 823,3 736,0 1.743,1 2.677,1 3.814,8 1.302,8 1.917,7 3.327,7 3.207,3
Ad Local 748,4 785,8 1.423,7 1.658,0 890,7 1.073,3 1.711,7 2.708,2 1.804,8
Total 2.637,7 2.615,0 4.424,0 5.720,7 6.543,7 3.575,9 4.963,6 7.755,6 7.955,0
% variació anual
Ad Central 2,5% 15,0% 10,2% 32,6% -34,7% 11,2% 28,9% 71,1%
Generalitat -10,6% 136,8% 53,6% 42,5% -65,8% 47,2% 73,5% -3,6%
Ad Local 5,0% 81,2% 16,5% -46,3% 20,5% 59,5% 58,2% -33,4%
Total -0,9% 69,2% 29,3% 14,4% -45,4% 38,8% 56,2% 2,6%
deflactor 1,0000 0,8999 0,8894 0,8703 0,8455 0,7934 0,7486 0,7037 0,6689
en milions d´euros constants de 1999 (2007: xifres provisionals)
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Ad Central 1.066,0 983,8 1.118,1 1.205,9 1.554,1 951,9 998,8 1.210,2 1.968,5
Generalitat 823,3 662,4 1.550,2 2.329,7 3.225,4 1.033,7 1.435,7 2.341,8 2.145,3
Ad Local 748,4 707,2 1.266,2 1.442,8 753,1 851,5 1.281,5 1.905,9 1.207,2
Total 2.637,7 2.353,4 3.934,5 4.978,5 5.532,5 2.837,2 3.716,0 5.457,9 5.321,0
% variació anual
Ad Central -7,7% 13,7% 7,9% 28,9% -38,7% 4,9% 21,2% 62,7%
Generalitat -19,5% 134,0% 50,3% 38,4% -68,0% 38,9% 63,1% -8,4%
Ad Local -5,5% 79,0% 13,9% -47,8% 13,1% 50,5% 48,7% -36,7%
Total -10,8% 67,2% 26,5% 11,1% -48,7% 31,0% 46,9% -2,5%
LICITACIÓ OFICIAL CATALUNYA. SEGONS MANERA DE FINANÇAMENT
dades acumulats en el període de gener-desembre de cada any
en milions d´euros corrents
2003 2004 2005 2006 2007
Pressupostària 5.778,4 3.571,4 4.728,9 7.162,8 6.983,5
Extrapressupostària1 765,3 4,4 234,8 592,8 971,5
Total licitació oficial 6.543,7 3.575,8 4.963,6 7.755,6 7.955,0
estructura (en % sobre el total)
Pressupostària 88% 99,9% 95% 92% 88%
Extrapressupostària 12% 0,1% 5% 8% 12%
font: Cambra Oficial de Contractistes d´Obris de Catalunya (CCOC)
5
1/2
LICITACIÓ OFICIAL D´OBRES . CATALUNYA
PARÀMETRES DE LA COMPETÈNCIA
dades acumulats de gener a desembre de cada any
2004 2005 2006 2007 2004 2005 2006 2007
Adm. Central 13,6 16,9 15,6 15,8 -15,4% -18,8% -24,2% -24,2% Adm. Central
Generalitat 11,1 12,7 9,2 11,6 -8,3% -12,8% -13,8% -13,8% Generalitat
Adm. Local 15,7 11,9 10,0 13,6 -13,2% -14,6% -12,9% -10,3% Adm. Local
Edificació 13,7 10,1 8,1 11,9 -11,6% -9,9% -9,9% -9,5% Edificació
Obra Civil 12,7 16,1 12,8 14,8 -12,4% -18,2% -19,9% -22,3% Obra Civil
Total Licitació 13,0 14,0 11,3 13,9 -12,1% -15,2% -16,7% -18,6% Total Licitació
2004 2005 2006 2007 2004 2005 2006 2007
Adm. Central -24,7% -26,9% -32,0% -31,6% -6,0% -9,9% -17,0% -16,4% Adm. Central
Generalitat -14,2% -20,3% -18,9% -20,7% -2,8% -5,2% -7,7% -6,1% Generalitat
Adm. Local -21,1% -22,5% -20,0% -18,1% -4,8% -5,8% -6,1% -2,2% Adm. Local
Edificació -18,8% -15,6% -15,4% -16,1% -3,7% -3,7% -4,7% -3,2% Edificació
Obra Civil -20,3% -27,1% -26,6% -29,8% -4,9% -8,7% -12,7% -13,9% Obra Civil
Total Licitació -19,8% -23,0% -23,0% -25,8% -4,5% -7,0% -10,1% -10,8% Total Licitació
2004 2005 2006 2007
Adm. Central 18,8 17,0 15,0 15,2
Generalitat 11,4 15,0 11,3 14,6
Adm. Local 16,3 16,8 13,9 15,9
Edificació 15,2 11,9 10,7 12,9
Obra Civil 15,4 18,4 13,9 16,0
Total Licitació 15,3 16,1 12,9 15,1
1el grau de dispersió és la diferència, en punts percentuals, entre les baixes mitges de les ofertes més baixes i les més altes
Nota: 2007, dades provisionals. No s´inclou la licitació extrapressupostària (concessions i drets de superfície)
ofertes més baixes ofertes més altes
Grau de dispersió1
licitadors per obra les ofertes admeses
baixa mitjana de les baixa mitjana de les
mitjana del nombre de baixa mitjana de totes
6
2/2
LICITACIÓ OFICIAL D´OBRES . CATALUNYA
PARÀMETRES DE LA COMPETÈNCIA
dades acumulats de gener a desembre de cada any
2004 2005 2006 2007 2004 2005 2006 2007
Adm. Central 125 116 147 180 1.086,3 1.289,4 1.621,1 2.819,7 Adm. Central
Generalitat 673 930 1120 975 1.082,4 1.666,0 2.820,8 2.226,5 Generalitat
Adm. Local 208 281 352 240 547,5 751,4 991,2 626,9 Adm. Local
Edificació 525 694 871 816 904,0 1.312,5 1.745,6 1.641,3 Edificació
Obra Civil 481 633 748 579 1.812,3 2.394,3 3.687,4 4.031,8 Obra Civil
Total Licitació 1.006 1.327 1.619 1.395 2.716,3 3.706,8 5.433,0 5.673,1 Total Licitació
2004 2005 2006 2007 2004 2005 2006 2007
Adm. Central 213 203 267 287 1199,8 1334,2 1895,7 2.943,0 Adm. Central
Generalitat 782 1.019 1.372 1.191 1.306,7 1.699,7 2.967,1 2.409,6 Generalitat
Adm. Local 1.454 2.389 3.127 2.528 1.068,8 1.695,0 2.467,4 1.631,0 Adm. Local
Edificació 1.136 1.651 2.245 1.922 1.201,6 1.809,0 2.630,3 2.263,8 Edificació
Obra Civil 1.313 1.960 2.521 2.084 2.373,7 2.919,9 4.532,5 4.719,7 Obra Civil
Total Licitació 2.449 3.611 4.766 4.006 3.575,3 4.728,9 7.162,8 6.983,5 Total Licitació
2004 2005 2006 2007 2004 2005 2006 2007
Adm. Central 58,7% 57,1% 55,1% 62,7% 90,5% 96,6% 85,5% 95,8% Adm. Central
Generalitat 86,1% 91,3% 81,6% 81,9% 82,8% 98,0% 95,1% 92,4% Generalitat
Adm. Local 14,3% 11,8% 11,3% 9,5% 51,2% 44,3% 40,2% 38,4% Adm. Local
Edificació 46,2% 42,0% 38,8% 42,5% 75,2% 72,6% 66,4% 72,5% Edificació
Obra Civil 36,6% 32,3% 29,7% 27,8% 76,3% 82,0% 81,4% 85,4% Obra Civil
Total Licitació 41,1% 36,7% 34,0% 34,8% 76,0% 78,4% 75,9% 81,2% Total Licitació
% resultats coneguts sobre Total Licitació Oficial
nombre d´obres Import Licitat
Licitació Oficial Licitació Oficial
nombre d´obres licitades Pressupost de Licitació
nombre d´obres amb resultat import de les obres amb resultat
d´obertura de pliques conegut d´obertura de pliques conegut
7
LICITACIÓ OFICIAL D´OBRES . CATALUNYA . PER ORGANISMES
dades en milions d´euros constants de 1999
Ad Central
Generalitat
Ad Local
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
8
EVOLUCIÓ DELS PREUS DE LA LICITACIÓ OFICIAL
CATALUNYA
en percentatge de descompte (baixa) respecte del pressupost de licitació
-10,8%
-10,1%
-7,0%
-4,5%
-18,6%
-16,7%
-15,2%
-12,1%
-25,8%
-23,0%
-23,0%
-19,8%
-30%
-25%
-20%
-15%
-10%
-5%
0%
2004 2005 2006 2007
preus més alts preus mitjans preus més baixos
04.02.2008.
IDP construeix una nova planta productiva a Montcada i Reixac
La firma ha construït un modern edifici de més de 4.000M2 per a la firma Germans Almansa
L´empresa IDP Enginyeria i Arquitectura acaba de finalitzar el projecte i la direcció d´obra de la nova planta de producció de la firma catalana Germans Almansa al polígon Can Milans al municipi de Montcada i Reixac.
Germans Almansa és una empresa puntera en el sector de la fusteria metàl·lica des de la seva fundació en 1976. Montcada i Reixac comptarà amb una nova planta productiva consistent en un modern i funcional edifici amb una superfície total edificada de 4.185 m2 distribuïts en 3 plantes que proveeix a la seva xarxa d´establiments de venda al públic.
El servei tècnic va comptar amb la intervenció d´un equip multidisciplinari compost per tècnics de IDP de diferents especialitats (arquitectes, enginyers industrials, etc.), es va iniciar l´any 2.006 amb el desenvolupament dels projectes d´obra, llicència ambiental i instal·lacions, una vegada obtinguts els corresponents permisos es va procedir a l´execució de l´obra per un termini de 9 mesos fins a la seva recepció definitiva
04.02.2008.
Tres classes d´empresa per treballar en 2020
informe “La gestió de persones en 2020: El futur del mercat de treball” estableix tres possibles escenaris
Madrid, 31 gen. (Cinc Dies).- Les companyies canvien, evolucionen i s´adapten als seus necessitats i al mercat en el qual es troben. El mateix succeeix amb els recursos humans de les empreses i la manera de captar, gestionar i treballar dels quals molts consideren els actius més importants de les organitzacions: els professionals Com seran les coses en l´any 2020?
PricewaterhouseCoopers estableix a l´informe La gestió de persones en 2020: El futur del mercat de treball tres possibles escenaris en els quals les companyies es trobaran al llarg del temps en matèria de recursos humans. ´Els tres escenaris comparteixen un denominador comú: la generació de professionals que s´està incorporant en l´actualitat al mercat és més mòbil i les seves expectatives diferents amb vista al seu ocupador. L´empresa, i sobretot la direcció de recursos humans, ha de ser capaç d´adaptar-se al seu perfil´, asseguren des de la consultora.
L´informe s´ha elaborat a partir de les entrevistes amb tres mil recent llicenciats dels Estats Units, Regne Unit i Xina que posen de manifest la necessitat de les companyies d´adaptar-se als nous professionals.
L´estudi compte com les organitzacions del futur es veuran en la tessitura d´elegir entre individualisme i col·lectivisme així com entre la fragmentació versus, la integració empresarial. Així, classifica els possibles escenaris de 2020 en món blau, món verd i món taronja: tres models diferents de gestió, tres classes d´empresa en les quals canvien fins i tot els valors i on el tractament de les persones que formen part de la companyia serà radicalment diferent.
Segons assenyala l´informe de PwC, en el món blau, les empreses basades en el model econòmic actual seran cada vegada més grans i independents i establiran les seves pròpies decisions sobre temes de responsabilitat social corporativa; en el món taronja, les empreses estendran a escindir-se i a treballar com xarxes de col·laboració amb altres entitats més petites, predominant l´especialització; en el món verd, la responsabilitat social dominarà l´agenda corporativa i la sostenibilitat passarà a ser una clau de negoci.
Encara que no existeixen claus sectorials o geogràfiques per catalogar a les companyies dins d´una de les tres realitats, els experts asseguren que les empreses energètiques, d´automoció o aquelles que es caracteritzin per generar contaminació, estendran cap al món verd. ´Les grans corporacions és normal que estenguin cap al model blau o les energètiques al verd, no obstant això totes les empreses estan obertes a qualsevol dels tres mons, i la seva situació depèn de molts factors, apunta Manuel González, soci responsable de les solucions de recursos humans de PricewaterhouseCoopers Espanya.
En termes de rendibilitat, els experts assenyalen que els tres models poden ser igualment rendibles. ´Totes les estructures van a ser rendibles, es tracta de cap a on van a anar les empreses per atreure a les persones´, comenta Joan Daura, de PwC. En aquest sentit, l´informe pronostica que si l´àrea de recursos humans no s´adapta als canvis del mercat de treball, com les dificultats per seleccionar al millor candidat, l´envelliment de la mà d´obra o l´increment de la mobilitat laboral, les seves funcions es destinaran a comandaments mitjans o fins i tot podrien arribar a externalizarse.
Primen els resultats. Es tracta de companyies (món blau) en les que reina únicament el capitalisme i en les que la preferència per l´individualisme pot truncar les idees relacionades amb la responsabilitat social corporativa. Aquestes empreses tendeixen a barallar-se pels millors professionals i en elles la gestió dels recursos humans es troba molt vinculada al comitè de direcció i té una influència important.
Els empleats d´aquestes organitzacions estenen a comprometre´s amb l´organització als 18 anys i la formació universitària és gestionada per les pròpies empreses segons l´itinerari professional organitzatiu previst per a la persona en qüestió.
El món verd com model d´empresa proposat per PwC per a 2020, és una estructura basada en els valors. En aquest context, el 90% dels empleats intentaran treballar en una companyia amb una responsabilitat social corporativa clara. A més, el conseller delegat serà qui dirigirà les estratègies de recursos humans i treballarà colze amb colze amb el responsable d´aquest departament.
Aquestes corporacions proporcionaran molta formació interna al seu personal; d´aquesta forma, els treballadors es mostraran més compromesos i resultarà més probable que es mantinguin en el lloc de treball durant tota la seva vida.
El tercer model d´organització, corresponent al món taronja, constitueix l´opció més radical. L´ell, l´estratègia de persones se substitueix per una estratègia de planificació de plantilles i contractació. El 70% de les activitats estan subcontractades, per tant, el nucli de personal clau de la companyia es redueix en gran mesura.
Els seus treballadors s´identifiquen més amb les seves funcions i amb el que saben fer que amb una empresa en concret. En aquest cas, d´empreses en xarxa, l´organització és molt més flexible i s´adapta millor als canvis. Les tecnologies cobren encara una major importància per recolzar la cadena de subministraments i les col·laboracions.
02.02.2008.
Acesa licita les obres de construcció del tercer carril de l´AP-7 a Girona entre Maçanet i Fornells per 60 milions
BARCELONA, 1 Febr.. (EUROPA PRESS) -
La concessionària d´autopistes d´Abertis Acesa ha anunciat avui la licitació de les obres de construcció del tercer carril de l´AP-7 a Girona entre Maçanet i Fornells, corresponents al projecte d´ampliació de l´autopista AP-7 entre La Jonquera i Vila-seca/Salou (Tarragona), per un valor de 60 milions d´euros, segons que ha informat Acesa en un comunicat i es va publicar en el Butlletí Oficial de l´Estat (BOE) i en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).
El termini de recepció d´ofertes per a la construcció del tram Maçanet-Fornells finalitza l´11 de març. La licitació es posa en marxa després que la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment aprovés el projecte constructiu d´aquest tram entre Maçanet i Fornells, de 18,7 quilòmetres.
Amb aquesta licitació, Acesa posa en marxa un altre dels projectes inclosos en el conveni d´ampliació de l´autopista AP-7, aprovat el 2006 gràcies a l´acord entre el Ministeri de Foment i Acesa.
Aquest conveni inclou actuacions com la construcció del tercer carril entre Mediterrània i Vila-seca/Salou i l´adequació de tots els accessos i sortides del tram Martorell (Barcelona)-Vila-seca/Salou en en l´AP-7 sud.
En l´AP-7 Nord, Acesa projecta l´ampliació a tres i quatre carrils en el tram Fornells-Medinyà (Circumval·lació de Girona), amb tres noves connexions que s´afegiran als dos actuals de Girona Sud i Girona Nord. A la resta de l´AP-7 nord, està prevista l´ampliació a tres carrils del tram Maçanet-La Jonquera.
El conjunt d´actuacions que porta a terme Acesa entre La Jonquera i Vila-Seca/Salou tindrà un cost total d´uns 500 milions d´euros, 300 dels quals es destinaran a les obres d´ampliació en la demarcació de Girona.
02.02.2008.
Constructors catalans crearan un registre d´empreses que compleixen les normes en seguretat laboral
El Gremi de Constructors d´Obres de Barcelona i la Cambra de Contractistes d´Obres de Catalunya col·laboraran per impulsar la creació d´un registre de les empreses constructores que són 'segures' i compleixen amb la normativa legal en matèria de seguretat i prevenció de riscos laborals.
Arran de la proliferació d´empreses 'no professionals' en l´àmbit de la construcció durant els últims anys, el president del Gremi, Néstor Turró, va considerar que el registre servirà perquè les empreses serioses tinguin 'una carta de garantia' conforme implementen les normes vigents.
Per portar a terme aquesta iniciativa, les dues organitzacions de professionals tindran el suport de la Secretaria d´Habitatge de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Així mateix, serà l´Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITEC) --adscrit a la Conselleria-- l´encarregat d´auditar a les empreses del sector per concedir-los la carta de garantia en el compliment de la prevenció de riscos.
Turró va fer aquestes declaracions en una jornada sobre responsabilitat de l´empresari enfront dels accidents laborals en la construcció, a la qual van acudir tres magistrats del Tribunal Suprem (TS): Ignacio Sierra, de la Sala Primera; Carlos Granados, de la Sala Segona del Penal i Xavier O´Callaghan, de la Sala Primera del Civil.
MESURES ALTERNATIVES A LA CONDEMNA CONDICIONAL
Durant la seva intervenció, Granados va considerar que a Espanya 'haurien d´existir mesures alternatives a la condemna condicional de presó (que no inclou ingrés a la presó) per als responsables penals de sinistres laborals que incorrin en aquests delictes per primera vegada'.
Així, en lloc de condemnar a una pena de 18 mesos de presó a aquestes persones, el magistrat va advocar per implementar altres mesures com el suport a la víctima o als familiars o altres activitats socials que compensin el dany.
Així mateix, Granados va criticar 'un cert abús' de la via penal per als casos de sinistres laborals. 'S´acostuma a veure com una via més àgil i espanta més', va afegir, i va apostar per reservar-la per als casos 'molt greus' en els que s´ha posat en situació de 'greu perill' la vida del treballador o bé hi ha hagut resultat lesiu o de mort.
En el mateix sentit, el magistrat Serra va advocar per reduir 'al mínim' l´elecció de la via penal en matèria de sinistralitat laboral i, per tant, defugir, excepte en casos 'extrems', el càstig de la presó en aquests casos. 'Aquí no val el factor exemplaritzant', va asseverar.
Per reduir els accidents en la construcció, Serra va apostar per un 'canvi d´actitud de tots els actors implicats' i, en aquest sentit, va subratllar la importància de la nova figura impulsada per la UE del Coordinador de Salut i Seguretat en les obres com 'motor' d´aquests canvis. 'La figura no ha de ser un boc expiatori, sinó un garant per tenir les mesures suficients que permetin, en la mesura del possible, els accidents', va afegir.
